T'ugaré.
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio,
que parla de videjocs.
Som a la tercera edició de la Barcelona Games World,
plena a vessar des de dijous, i som tot l'equip del programa.
I des del primer dia hem parlat amb un munt de gent
i hem jugat també a molts videojocs en format de realitat virtual,
amb màquines recreatives dels anys 80,
entrant en túnels del terror o jugant des de 50 metres d'alçada.
Comencem el programa.
Això és la Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui amb Albert García i Cris Vilce.
Benvinguts a tots, com esteu? Hola!
Hola, Oriol Dalmau, també.
Si no surto a la gravació, ho denunciaré.
Els que m'he incorporat al final no tinc ni guió.
Fes aquests muntatges necessites fer 40.000,
perquè hi ha tantes combinatòries.
Home, has d'enviar un Burofax...
Això és com les Smash Bros. Exacte.
L'equip del generació. Millor crossover.
Parlarem de les Smash Bros, avui? Una mica, una mica.
Has jugat bastanta estona, no, Albert? Una estoneta, una estoneta.
Ens dona un titular. Què? Molts personatges.
Exacte! Bravo!
Les Smash Bros. més divertides, això.
Tenir moltes possibilitats d'elegi, fins i tot, personatges...
que no t'haguessis plantejat mai...
La planta del Mario. Exacte, coses d'aquestes.
Personatges que no són ni de Nintendo, a més.
Quina sensació teniu, després d'haver passat aquí 3 dies,
demà es tanca aquesta Barcelona Games World?
Sensacions, així, ràpid?
Consolidació d'aquesta fira, amb aquesta tercera edició.
Jo crec que hem notat que aquest...
Bé, en el meu cas, he notat que hi ha molts més videojocs,
moltes empreses indies, moltes empreses grosses que també han vingut aquí,
experiències que no només són videojocs, sinó que són tangencials.
Ho podem veure, per exemple, amb la part d'universitats,
que hi ha gent que només pinta i diu...
Nosaltres podem pintar dins dels videojocs,
acadèmies de youtubers, classes d'e-sports...
O sigui, una cosa molt bèstia.
I una retrobarcelona que cada cop, jo crec,
està agafant més pes dins de Barcelona Games World.
Correcte. És del millor de la fira en la retrobarcelona.
I molta realitat virtual.
Moltes ulleres per tot arreu.
El meu titular és una paraula que és caòtic en els dos sentits.
En el sentit negatiu, hi ha un gran soroll, un gran moviment,
hi ha moltes activitats,
i el sentit positiu és que precisament és molt complet.
Hi ha indies, hi ha marques, hi ha realitat virtual,
hi ha universitats, hi ha retro...
Hi ha tots els actors de la indústria del vídeo.
A mi em falta una mica de representació
de les marques més grans i una mica més de performance.
Està molt estèril.
És com aquella loteria que és muy repartido.
Hi ha moltes coses, però a falta potser grans videojocs,
perquè jo crec que les grans companyies,
Sony, Microsoft, Nintendo, estan en un moment d'impàs.
Sobretot Sony i Microsoft.
Estan abans de treure una nova consola, una nova època,
i aleshores hi ha moltes coses diferents.
I a nivell d'estants es nota la falta d'espectacularitat.
Allò, veure un Spider-Man gegant llum...
Hi ha un Spider-Man gegant que, per cert,
està amb el culet així com amb pompa i fa molta gràcia.
Això és un Spider-Man que et fixes en el culet.
Tu crec que vas penjar una fotografia del davant...
Del culet? Del davant i del darrere.
Ara t'ensenyaré la fotografia.
Tens un tàxim tot d'esfalt rebentat
i et fixes en el culet de l'Spyder.
De tot això parlarem ara del generació digital de Catalunya Ràdio.
Abans de res, hem de dir que estem en directe gràcies
a la producció de l'Ola Quadrado, el tècnic Santi Soler, aquí a la Fira,
al control central tenim el Miquel Jario
i als estudis de Catalunya Ràdio tenim el Ricard Portal.
També volem donar les gràcies al Departament de Premsa de la Fira
i a l'organització de la Barcelona Games World.
Generació digital.
I a mi, com a Oriol, m'ha sorprès molt
tot el tema aquest de realitat mixta, augmentada...
No ho sé, tinc la sensació...
La proporció. Hi ha moltíssima.
I era un tema que sempre dubtaves de si realment això aniria cap endavant
o acabaria sent un fracàs.
Hem estat parlant amb el Blasco d'aquest tema.
El que segurament l'evolució d'això serà que sí,
que ha arribat per quedar-se en la realitat virtual,
però no veiem la realitat virtual a casa, en plan domèstic.
Probablement això acabarà afavorint molts més salons recreatius
de nova generació, on tu aniràs a jugar a aquestes coses,
perquè el primer que necessites és un espai físic.
Si amb el mando de l'aigüí,
quan va sortir un aigüí que movies el mando,
ja hi havia accidents domèstics, ja carregaves la tele,
ara imagina't amb tot aquest muntatge.
Una de les coses que vam experimentar
quan vam estar amb els de Red Helmet
és que realment la seva realitat virtual funciona.
La experiència és molt satisfactòria,
i sovint això no ho pots fer
amb un aparell encarregat pel mercat domèstic,
que a vegades és més limitat tecnològicament,
per ser més econòmic, s'ha d'anar a l'últim de la gama,
perquè llavors és quan gaudeixes bé.
Com eren els arcades, és un sol joc, però aquest joc funciona perfecte.
De totes maneres, hi ha dades que pronostiquen
potser un apropament a casa, perquè cada vegada valen menys,
i hi ha plugins, que van sortir fa poc de fer,
que fan que un ordinador a gama mitja
pugui fer rotllar un joc de realitat virtual,
i això apropa molt.
Segurament ni ells saben això ben bé com acabarà.
El que passa és que també és el tema de l'experiència.
La realitat virtual, com a experiència a casa, es queda diferent.
En un saló recreatiu, sempre vas a experiències de 10, 15 minuts,
20 minuts trepidants, a casa, tu vols posar-te,
sentar-te al sofà i potser està jugant 3 hores.
Amb aquest format, és cansat, és difícil,
no tots els jocs s'adapten realment bé a una realitat virtual.
A casa, la realitat virtual,
com el complement de PlayStation 4,
potser estarà bé per certs jocs, per certes experiències,
per certs moments, però jocs interessants,
i sobretot, amb una aposta tècnica molt alta,
la trobarem, com diu l'Oriol, en salons específics.
I la realitat augmentada, gent jugant a bola i sense pilota.
Per cert, ahir em comentaves, molt ordinador, moltes torres...
Sí, encara se'n veuen, cada vegada més espectaculars.
Torres d'aquestes, que, si preguntessis, valen 8.000 euros.
Ara ja són megatúnings.
El món del PC, ara potser comença a baixar.
Veurem si és veritat. No, això...
Home, ha patat el Bitcoin aquell dels nassos, no?
Les mineries, tot això ja s'ha acabat.
Jo ara m'acabo de comprar un PC a la punta de preu,
per tant, si jo em compro un PC, baixarà de preu segur en demà.
Sí, però ara seu-vos, que els PCs que venen no només és per jugar,
és per jugar i emetre en streaming per Twitch a la vegada.
I fer llum. Ja venen configurat d'aquesta manera.
Un youtuber acostuma a tenir els Amber Watchers en dos PCs.
Exacte. El de streaming...
Dos pantalles, vols dir. No, dos PCs.
Un per jugar, jocant, 4K, i l'altre només fa perfecte streaming.
Perquè streaming déu-n'hi-do el que demana.
De fet, aquí els PCs que et venen o que tenen aquesta exposició
ja et diuen que estan configurats
perquè puguis fer les dues coses a la vegada.
Deuen ser molt potents.
I com diu el Cris, els últims PCs de gaming són autèntics.
Esfiro musicals, perquè el teclat fa arts de Sant Martí de colors,
que van variant, no? Unes autèntiques passades.
Doncs res, ara anem a parlar amb un protagonista
que ha muntat una sèrie de tecnologia força interessant
per poder gaudir precisament de tot això que estàveu comentant,
d'aquestes experiències mixtes augmentades, virtuals,
que ja en un futur segurament sabrem quin nom posar-li.
Però ara ens quedem amb aquella...
És per definir moltes coses. Tu parlaves d'una taula de ping-pong,
que era una pantalla LCD que anava reproduint el que passava.
Això és realitat augmentada, també. Sí, totalment.
Avui i demà, des del pavelló que tenim aquí al 2,
hi ha un escape room de realitat virtual.
I al pavelló 1 hi ha un escape room normal.
El seu responsable, el David Moreno, em va explicar què és
i exactament què ens trobem.
Oblidem-nos del concepte escape room en si.
La decoració és una cosa de fira,
és a dir, són plafons negres que formen un laberint.
Llavors, en aquest laberint hi haurà diferents proves,
motes d'elles visuals, i tu amb el teu grup aniràs amb un maletí
i hauràs d'anar resolent en el maletí les diferents proves
que trobaràs amb el risc de poder ser infectat i convertit en un tomb.
Hi haurà una introducció en uns 10 minuts i el joc durarà 20 minuts.
On 100 persones a la vegada entren als carrers de Raccoon City?
Raccoon City, eh?
Sí, sí, perquè està ambientat amb el tema del Resident Evil.
No només hi ha un passadís d'aquests del terror,
sinó que també hi ha un escape room.
Aquesta que deies que té realitat virtual incorporada.
No, aquesta és l'altra. Aquesta és la normal.
Però ell diu, oblidem-nos una miqueta
del que coneixem com escape room.
Sí, perquè normalment amb els escape rooms
són fins a màxim 6 persones a la vegada,
però aquí són fins a màxim 100 persones a la vegada
en grups de 5 o 6 persones
i han de resoldre unes proves i sortir amb una espècie com de maletí.
És una cosa una miqueta especial,
és més el que se'n diu un horror escape
que no pas un escape room per se.
Doncs mira, tenim aquí una persona que,
per parlar d'aquestes iniciatives de realitat virtual,
és un responsable de Vision
que es dedica a crear aquest tipus de muntatges tecnològics tan nous.
Tenim la sort de tenir assegut a la taula del generació digital
el seu director general, Pere Pérez.
Ho diem bé, mixt, virtual?
El concepte que ho engloba tot és el concepte d'extended reality,
que en català potser seria realitat ampliada.
I això és el que porta la realitat virtual, la realitat augmentada
i la realitat mixta,
que no és realment la combinació,
sinó que és simplement una realitat augmentada
entenent l'espai físic que ens envolta.
Una de les primeres coses que he vist,
que de fet em vaig passejar amb tu per aquí el dijous,
va ser una taula de tennis-taula amb informació augmentada.
Cada vegada, perquè ens entenguem, que votava la pilota,
hi ha una sèrie d'informació, per exemple, no?
Exacte, això és un dels projectes
que hem llançat aquí en primís i al Barcelona Games World,
i nosaltres el que volem és digitalitzar
tot el que és el sector de l'entretaniment,
i agafar jocs tan tradicionals com el ping-pong, com els darts,
tot això, i afegir capes digitals
per trobar-li una nova manera de jugar.
I, com tu deies, era un sistema de punts que et va canviant,
depèn on voti la pilota, pots guanyar o pots perdre.
En aquest cas no érem unes ulleres,
sinó que la pròpia taula, sense cap mena d'artefacte d'ulleres,
era com unes televisions, unes teles.
La taula, en el fons, és una taula de ping-pong, normal i corrent,
i ho tenim projectat, i ho tenim mapejat,
i la bola està traquejada.
I això és el que volíem portar aquí, experiències,
que no només utilitzessin els dispositius audiovisuals de les ulleres,
sinó experiències per a tothom.
Tenim una cúpula immersiva,
tenim un tema d'un laser tagger,
realitat augmentada amb els mòbils, etcètera.
Unidor, perdona, serem en un futur més competents,
jugarem al tennis-taula,
però a més llegirem la informació mentre estem jugant.
Sí, sí, és com el joc aquell que jugàveu del Tetris,
que és el concepte clàssic del Tetris,
amb tota una muntalla al voltant d'extra d'informació.
Però a més li pots ficar handicaps, has dit, no?
Exacte, que potser tu ho has tirat molt bé,
però en aquell moment ha canviat aquella zona de puntuació,
i pots perdre punts per haver votat la pilota.
Una mica Mario Kart, eh? Sí, sí, m'agrada molt, m'agrada molt.
Com t'ho has dit, hi havia moltes coses,
com aquest laser tag que es feia amb el mòbil,
amb el mòbil li col·locaves una espècie de peça per poder participar,
i veies la partida a través de la càmera del telèfon.
També un joc que es diu Arizona Sengen, que és revolucionari,
perquè és un joc cooperatiu entre quatre persones,
que a la vegada es competeix amb quatre persones arreu del món.
Com funciona això?
Doncs sí, aquestes experiències multijugadors,
són conceptes erronis dins de la realitat virtual.
La gent pensa que la realitat virtual és molt individual,
per posar-te unes ulleres,
però en el fons tu estàs jugant amb gent que està al costat teu,
i amb gent d'altres països que participen.
De fet, l'Arizona Sunshine
és part d'uns dels jocs que han entrat a la lliga,
el Virtual Athletics League,
i són lligues mundials que es juguen a més de 100 països,
i on la gent està competint,
i va amb els seus amics a competir,
i entre ells també, diguéssim,
que combateixin com tu deies, i ja maten els equips online.
Cris, que sàpigues que ja t'hi pots apuntar en aquesta lliga,
perquè crec que tu series professional,
ets el Messi de la realitat virtual.
Aquesta lliga està muntada per moltes empreses,
entre elles Valve i HTC,
i allà, a part d'Arizona Sunshine,
hi ha un altre esport, que és el Beat Saber,
que és una espècie com de Guitar Hero,
on portem dues espasses laser de color vermell i blau,
i hem de tallar uns cubes,
que venen a tota velocitat al ritme de la música,
i esquivar també unes parets.
Hi ha gent fent exercici real.
Aquest el vaig provar, i aquest impressiona molt,
perquè quan combines realitat virtual amb coses que et venen a la cara,
aquests dos conceptes junts, funciona molt bé.
Sí, exacte.
De fet, és un dels èxits d'aquest any,
i també, ara també, a la lliga que han entrat ells,
168 països estan competint dins d'aquests tornejos.
Un dels problemes de la realitat virtual és el teu moviment.
Aleshores, en aquest joc concret del Beat Saber,
aquí el moviment és des de les altres coses menys tu.
És quiet i es mou tot menys tu.
Jo el que veig que cal resoldre és el moviment del jugador.
T'has de moure en aquest, concretament.
És un moviment de cap.
Però es mou l'escenari i tu estàs més o menys quiet.
El que jo no acabo de veure encara a dia d'avui
és com es resol el moviment d'un jugador
en la realitat virtual de forma senzilla.
Nosaltres, de fet, hem volgut portar la realitat virtual aquí
com una manera de solventar el problema
de la passivitat dels videojocs, dels videojocs tradicionals.
Perquè els videojocs tradicionals,
en canvi, amb la realitat virtual,
posem un play de mandus que estan traquejats
i, de cop i volta, com hem vist amb el Beat Saber,
tu estàs fent exercici. Com a mínim estàs dret.
No, total. I sues, eh?
I, diguéssim, els professionals del Beat Saber
estan entrenant durant hores
i, al final, van jugar 12 hores pràcticament seguides.
I, a part, davant d'aquest Beat Saber,
hi ha una zona on encara es fa, jo crec, amb més esport,
que és la zona d'adrenalina,
on la gent, si va pel passadís de la Barcelona Games World,
és espectacular. Mira, explica'ns més o menys en què consisteix.
Sí, hem portat uns quants simuladors a la zona d'adrenalina,
i allà el que fem és que, realment,
és el sistema 4D,
que és més enllà de la part de la realitat virtual,
i, sobretot, al tema tens una sèrie d'inputs
que fan des de vibració, moviment sencer,
i després també fas servir el teu cos
com una manera de volar, de navegar, etcètera.
Són màquines que combinen, és un híbrid,
entre el que és una màquina de fitness
i el que és una màquina de videojoc.
Potser al dir-me, em dius, si això...
Es podria, exacte.
D'aquí n'hi ha uns que estan com tombats,
i estan fent, jo crec, que abdominals tota l'estona,
saps allò, el planking, que se'n diu?
Estan fent planking tota l'estona,
i hem de passar per uns espècie d'aros
mentre van caient a caiguda lliure, és molt bèstia.
Aquí la Barcelona Games World és una zona enorme,
veiem aquí davant la retrobarcelona
i a l'altra part els esports electrònics.
En un futur, tu creus que aquesta part d'esports electrònics
es veuran moltes més ulleres
o diferents com algunes?
De fet, hi han vist imatges d'aquestes.
Correcte, jo crec que sí,
que una mica l'evolució dels esports
va a la part de la realitat virtual.
De fet, nosaltres hem muntat aquesta zona,
però si t'hi fixes, jo crec que un 70% dels estants que hi ha aquí
tenen algun tipus de demo de realitat virtual.
Aquest estam, jo crec que hi ha com un...
Tothom s'hi està posant d'alguna forma.
El que passa és que molta gent que hi ha al Barcelona Games World,
per això volíem posar nosaltres una zona molt gran,
perquè com a mínim 15.000 persones poguessin experimentar-ho.
Doncs escolta'm, Pere Pérez, director general de Vision,
moltíssimes gràcies per parlar-nos
d'aquestes noves tendències de l'univers d'OSI electrònic.
La gent que ens estigui escoltant,
que vingui demà, per exemple, a la compra-intrada,
què recomanaries que aprovessin de les vostres...?
Bé, la gent que vingui demà,
aconselleria, primer de tot, que vinguin molt d'hora,
perquè a partir de la demistia es comença a fer bastant de cua.
El d'Arizona Sunshine i el Beat Saber
serien, diguéssim, els que tenen més èxit aquest any
i no faran tant de cua com els simuladors,
que en aquella zona us podeu... aneu en calma.
Doncs, Pere Pérez, de Vision, moltíssimes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres, simplement.
Nosaltres el que farem ara és parlar també de PlayStation Talents,
que un any més té presència a la Fira,
però abans parlem una mica dels jocs que s'han pogut veure
en el catàleg VR de Sony.
I és que, a veure, Déu-n'hi-do,
hi ha molts cubicles de Sony, diguéssim,
que jo he vist molta presència.
Tu em vas dir l'altre dia
que vas trobar a faltar Microsoft, Nintendo,
i Sony, també, i vaig dir, Sony, Déu-n'hi-do.
No, Sony és la companyia grossa que té més presència,
perquè Microsoft directament no hi és.
Nintendo, com que vaig venir dijous, tampoc era dijous...
A mi sí que hi és, eh?, ha estat a la Vallou.
Ha anat a un merender. Recometes.
I Nintendo té l'Smash Bros, que s'hi para de comptar,
no hi té res més.
Sony és el que ha portat més coses,
però segueix es trobant a faltar més xitxa.
Al final tens el Resident Evil, tens el Days Gone...
El Spider-Man.
El Spider-Man, que no hi hauria de ser,
perquè ja el tenim tot el que volem tenir.
Però fixa-l'hi.
Hi ha talents que no comentaves,
gent que veus fent coses com jugar amb el mòbil,
directament a la pantalla, que dius...
No sé si és el camí aquest.
Per exemple, tenim el Beat Saber per Play Station,
perquè recordem que Play Station té aquestes ulleres
de la realitat virtual, que són bastant més econòmiques
que les habituals,
i per tant la gent pot jugar en aquest joc a casa seva.
Té bastant de catàleg, té com 5 o 6 jocs.
Té, per exemple, Albert, el Tetris Effect,
que a tu jo crec que de la realitat virtual t'agradarà molt més.
Vull anar per marcar rècord, ara.
Juguaves amb ulleres de la realitat virtual?
Sí, jugueu amb ulleres, però darrerament,
les dues últimes partides, sense ulleres.
Comparat d'una experiència i l'altra, amb què et queda?
La veritat és que dona certs efectes amb les ulleres
que estan molt bé, que estan molt bé.
Hi ha un tema que no pots fer amb les ulleres, de fet,
i és que hi ha un moment que el Tetris,
que és la pantalla del Tetris, es posa al revés.
Jo el que faig és posar-me amb el cap al revés,
que si ho fas amb les ulleres...
Clar, perquè tu jugues el Tetris, però al revés,
és a dir, dretes, esquerres, esquerres, dretes,
i pugen les peces, que és el que està passant.
T'has dit que et gires el sofà, fots els peus al sostre...
I quan arriben les visites al menjador i el veuen així...
Aquest és un dels temes de l'Ober,
que veure-ho des de fora és molt fàcil.
Això no canviarà mai.
Pots girar el cap i veure-ho aquí, eh?
De fet, és que és un dels temes,
perquè les ulleres de la veritat virtual,
en un lloc com aquest, tan social, és com...
Mira-la allà, sol, gaudint-ell sol.
És molt curiós, a mi m'ha semblat molt curiós.
Memory recall, normalment.
Hi ha un joc que es diu Creed Race to Glory, que és de Bocset,
en el qual pots veure exactament qui té estil fent allò als ganxos
i qui no el té. Tens un joc de...
Tant de pagada, de debò. L'altre dia, quan fèiem l'experiència de Red Helmet,
aquí a l'equip del generació...
Increïble.
Molts de nosaltres fèiem les posturetes de pel·lícula d'acció...
I és curiós, quan corres amb les ulleres posades,
tens una mica de por i corres d'una manera molt rara.
Com si fossis idiota.
I ells com graveixen que no et menges la paret o que te'n vas...
No, perquè ja ho tens en una malla vermella a davant dels ulls,
i et dona el joc mateix.
El tema és que la malla triga com mig segura en apareix,
i si tu vas més ràpid...
Es val no córrer.
Escolteu, continuem amb el generació digital de Catalunya Ràdio.
PlayStation ha vingut també a ensenyar el seu programa de joves talents.
Generació digital, el battle royal de la ràdio.
Aquesta música, per cert, és la del videojoc guanyador
de l'edició de PlayStation talents.
Ja en vam parlar l'any passat, és el joc social Melbits,
que també podem veure des d'aquí.
En Roberto Ieste, que és directiu de PlayStation Espanya,
ens parla de l'exemple d'aquest joc
en el programa de PlayStation talents.
Si hacemos una retrospectión hace un año,
pero fueron los ganadores de los premios PlayStation talents,
con una idea fantástica, 12 meses después,
tenemos el juego publicado a nivel mundial en PS4,
con todo el trabajazo que han hecho los chicos,
y nosotros dándoles ese soporte para que eso se haga realidad.
Si yo estuviera en su lado y ellos lo han entendido,
o ellos en el nuestro,
ver una idea tan fantástica desde cero,
ayudarles a construirla en conjunto y posicionarla como lo hemos hecho,
es algo, iba a decir, casi irrepetible,
pero lo bueno que tenemos dentro del programa
es que lo hacemos repetible todos los años.
Y este año ha sido Melbits y el próximo veremos a ver cuál sea.
Pero yo creo que es el éxito de este tipo de programas,
que es que nos comprometemos a sacar las cosas,
tanto los chicos, los equipos, como nosotros,
y esa es la base del éxito del programa.
És curiós, perquè això de PlayStation talents,
que ajuden aquests joves a tirar endavant un joc...
Està molt bé, això. ...el publiquen,
però l'altre dia vaig estar parlant amb aquesta zona Indie i Catalan Arts,
que deien, clar, et demanen exclusivitat.
Home, clar.
L'ajuda es pot convertir en un problema.
Home, jo no sóc tonto, clar.
I si estudiéssim els precedents de PlayStation talents,
veuríem que està molt bé, la iniciativa,
però que no tot acaba sortint tan bé.
Perquè deu ser complicat i perquè al fons és un negoci i...
Aquí Sony fot pasta, no? Sí, sí, clar.
Doncs està, no pot ser.
Aleshores comencis a vendre jocs per Xbox.
Heu vist, per cert, l'habitació de Play U?
Increïble. Com s'hi posa als anys 90?
Sí, hi ha un fals CRT.
Han connectat la PlayStation 1 mini, que ja la podem veure,
a una espècie de televisió Trinitron Sony,
perquè el Trinitron només té la caixa, perquè hi ha un LCD davant.
Busca un Trinitron Sony amb sortidac DMI.
Aquestes consoles...
A retrobarcelona potser hi troben algun.
Jo he trobat una cosa per ser a l'habitació.
Un moble d'Ikea. No pot ser.
És molt americà, l'habitació, que és molt americana.
Sí, existeix des dels anys 60, eh?
Però al nostre país no.
És veritat que és l'habitació que veuríem nosaltres als 90,
quan vèiem Barla Tele, sèries americanes,
i veies una adolescent amb la seva habitació...
Aquesta habitació jo no la tindré mai.
És contradictori, perquè aquestes consoles van per DMI.
Jo he intentat accedir al menú, no m'han deixat.
Té tota la lògica el fet que l'habitació sigui nord-americana.
Perquè la consola no se l'ha encorrat per Europa gens ni mica.
Són els llocs de la versió americana.
Tota l'anglès. Té tota l'lògica del món.
No he pogut veure el menú si hi pots posar scanlines,
si no, jo no hi he pogut accedir.
Em sembla que no se'n duien aquestes opcions.
És un problema. Hi ha poqueta cosa.
Aquesta consola està a la venda, o no?
Està al caure, crec.
El 13 de desembre.
Mira, crec que és més cara que les de...
Campanya de Nadal total.
És un joc que també comentaven o que veia que hi havia forces cues.
I crec que un dels únics que no ha sortit encara és el de Days Gone.
Days Gone?
Tenen aquella història que fan com un espai tancat,
uns pla durs amb el nom del joc a fora,
i jo no he pogut veure el que passava a dins.
En canvi, amb el Resident Evil hi havia cues,
però podies veure com jugaven els altres.
Crec que és millor idea.
Un dels grans llançaments és el Days Gone,
que ja es va retardar.
I bueno, seguim amb el tema zombies,
però ara amb aquella cosa...
S'ha posat una 50.000 en pantalla, no?
Exacte, exacte. Per cert, ens acompanya...
Possiblement l'home més enfeinat en uns quants metres,
centenars de metres quadrats de...
El tio no para.
No, no. Ell a mi no m'ha vist, jo a ell sí.
És el Josep Antoni Llopar, que és director de Barcelona Games World.
Bona tarda, i gràcies per acompanyar-nos,
i merci per cedir-nos aquest espai a la Fira.
A vosaltres. Bona tarda, què tal? Com esteu?
Molt bé, com va?
Doncs molt bé, la veritat és que molt, molt contents.
Veient l'acollida que està tenint la Fira,
l'espectació que havia quedat la Fira,
i veure, sobretot ara, que la gent ja n'està disfrutant,
i que està en ple, tot a doble, i la gent disfrutant-ho, molt contents.
De fet, ens vam veure el primer dia, el dijous,
i ja vam coincidir parlant que...
la xantrada que hi havia el mateix dijous.
Doncs sí, va haver-se un dia marcat...
per la presència de gent molt jove, gent d'escola, suposo.
Molt bé.
Però bloqueja el dinar, digue-li que heu de millorar l'aparcament, no?
Perquè tu has tingut problemes.
Però fixa't que el dijous jo no vaig venir en transport públic,
avui he vingut amb cotxe,
perquè jo he tingut molts problemes per aparcar,
he aparcat gairebé a Badalona, o sigui, imagineu...
No, és que la xantrada que entrava...
Teniu una idea de quanta gent pot haver-hi avui, més o menys, o no?
Sí.
Està al voltant de les 30-35.000 persones, aproximadament.
Jo em veig més, eh?
Jo estic mirant i em veig més de 30.000 persones, aquí n'hi ha moltes.
Recordo a la roda de premsa de presentació
que comentaves que una de les coses que voleu aquest any,
i que crec que...
després ho han comentat al principi del programa,
és el trencament de les pantalles,
recordo al primer persona que ens vol que comentàveu
els milers de pantalles que hi havia,
ara això potser ja no és tan important,
perquè les pantalles es tenen molt a prop dels ulls,
algunes d'elles amb ulleres de realitat virtual,
o altres, experiències immersives, no?
Efectivament, exacte.
És una mica el que volíem, aquesta edició,
és una mica això, transpassar l'experiència de joc
més enllà de la terminal, no?
Fer-ho més immersiu, no?
El pit de joc, no?, agafés part de l'experiència real, no?
I, bueno, dir...
de la mà d'uns...
que evita fer coses una mica abusarades, no?,
com era el tema de l'escape room, el tema del...
el passatge del terror, no?, el tema de les...
de l'arena, no?, de 50 vetes alçades,
l'experiència és una mica boja, no?,
però com a molt de rotllo aquí els hi agrada molt, no?
Molt bé, molt bé. De fet, no sé si esteu d'acord amb mi,
una de les coses que més m'agrada d'aquesta fira
és el fet que es demostra
que el videojoc és social,
es demostra que la gent es mou...
Sí, sí.
La gent va en grup, la gent mira com els altres jugues, comenten...
És que això és molt bo per la indústria
i per la imatge de...
Sí, pel jugador que se sent menys fric, no?,
hi ha molta gent, com jo.
I hi ha moltes dones, hi ha homes i dones.
Això no és com algunes altres fires
que només veus en lloc dels senyors de corbata,
aquí veus de tot, homes, dones,
gent disfressada, gent sense disfressar...
I això és bo pel videojoc.
Aquesta tasca l'esteu fent. Crec que és bona.
Exacte, exacte, és que promovem molt
tot el que és la vessant,
més enllà de la tecnològica, no?,
tot el que mou el videojoc més enllà d'això.
Les escèniques, la música, la dansa...
Ens agrada, no?,
visualitzar el vídeo,
que es visualitzi més enllà de la programació,
el desenvolupament de tota la indústria auxiliar
que es mou al voltant de tot això.
Molta gent que ve aquí
ve amb idees molt clares.
Uns volen entrar a retrobarcel·lona,
altres volen veure la gent que juga
als esports electrònics, veure les finals
que es podran veure, que s'estan veient.
Es podria dir que hi ha un tema potent
i l'altre pot ser accessori,
o tot és important?
L'eix central, evidentment,
és la presentació de les novetats.
Aquest any hi ha 4 títols que són molt potents,
que es presenten aquí a la Fira,
però més enllà d'això, evidentment,
hi ha molt públic, que no és tan hardcore gamer,
que és més aficionat,
i busca experiències més enllà de la pura consola,
la pura presentació d'aquest joc en concret.
Per tant, hem d'anar a buscar
un bandall d'activitats molt més ampli.
I estem just abans, a les portes de Nadal,
de fer la carta al Reis,
veient molta gent que està apuntant el que vol demanar,
perquè li portin el Reis o el Pare Noel.
Exacte.
I el canvi d'obicació, com ho valoreu?
Queda un dia, però com ho valoreu?
Molt satisfactorios. És més gran, no?
És més gran, ja fa l'experiència,
l'organització dels continguts és molt més pràctic,
és més accessible,
i al final també és el que cal, l'experiència,
és un gran passadís,
de prop de 500 metres de llarg,
que és el que fa tot el Palau d'Ostre,
que és organitzar,
és com una gran avinguda del videojoc.
Aquí nosaltres hi hem anat pel Mobile World Congress,
i també hi hem anat pel Sónar.
Nosaltres hem sortit de festa en aquest pavelló.
Sí, és veritat, perquè hi ha els concerts aquells de nit, no?
Sí, sí, el Sónar de nit es fa aquí, precisament.
Sembla increïble. Ho heu fet tot, vosaltres, ja.
No, tenen moltes coses per fer, ara.
Sí, sí, moltes coses.
Per cert, aniràs a retroBarcelona una estoneta,
o hi has anat, ja, o no? Ja he anat, ja he anat.
És un dels excitassos, eh?
Sí, sí, és dubte.
Però, bueno, sí, n'he fet una escapadeta, ja.
Està molt de gràcia que jocs analògics,
com aquell del tenis, de l'aire, i el futbolí,
reuneixin a gent mirant com estan jugant.
Ah, però és molt...
Bueno, jo crec que molt diverses generacions, això.
Ja són espades que expliquen als fills, mira,
jo jugava això, quan tenia la teva edat, no?
I els nanos estan jugant al Fortnite i tu jugant a qualsevol.
I hi ha màquines recreatives d'aquestes japoneses,
que són versos,
que et poses tu a jugar a Street Fighter
i es posa algú davant teu que no li veus la cara,
i jugues l'un contra l'altre.
Pique, això és fantàstic.
He estat amb el Blasco fotent-li canya,
són bastant dolents, els dos.
El Francesc t'ha anat posant el dia a totes les màquines...
És una enciclopèdia, però perquè tu les tens totes a casa.
Bàsicament, al 50%.
No parava de dir-me que aquestes la tinc,
aquesta la tinc per la versió americana.
Ell és col·leccionista, tu, no?
Podries fer una retro-Barcelona, tu?
Sí que és col·leccionista, digues escombriaire...
Diògenes...
Obres els containers a veure qui t'hi trobes.
Mira, unes 500. Vaig trobar un un dia d'un contenidor.
El director de Barcelona Games Ball,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Hem de dir, ens queda un dia de fira, hi ha entrades per demà?
Molt poques.
S'esgotaran al llarg del dia d'avui, segurament.
No és un problema d'aforament, perquè l'aforament d'això és infinit.
Però suposo que legalment...
Suposo que legalment heu de parar l'aixeta, no?
Exacte, exacte.
Tot té un límit, tot té un límit.
Doncs moltíssima sort i gràcies
per acompanyar-nos al Generació Digital.
A vosaltres, gràcies per vindre.
El 70% de les zones on heu anat, més o menys?
O sigui, Indi, quin és el lloc que més heu estat?
No t'enganyo, el 70% era a Trobarcel·lona.
Sí, 70, eh? Sí, sense dubte.
És que m'ho passo molt millor, potser per l'edat que tinc.
No sé per què, però allà hi ha un ambientillo de col·legueo,
de família,
i a part que a RetroBarcel·lona sempre pots veure una màquina
i vaig a jugar a una partida. Exacte.
I a Ràpida Mill estàs jugant.
T'he de donar la raó, la Retro és potser dels més forts,
però jo he estat molt a la zona dels esports.
Després ens parlaràs una miqueta del que es pot veure,
perquè hi hem d'informar d'això.
Sí, sí. I els indis de catalanars.
També m'ho estàs repartint bastant,
entre la Retro i els indis de catalanars.
De fet, Albert, ara, a la on i mitja,
potser a l'estand de Mad Lions o a l'escenari principal de LOL,
està passant alguna cosa molt forta relacionada amb Mad Lions.
En principi hauria d'estar ara, però hi ha el Willyrex i el Vegeta.
El què?
El Willyrex i el Vegeta 777.
A veure, imita'ls, imita'ls.
¡Ey, mueres a todos, guapísimos!
I el 775, el 777, el podeu trobar i fan un fanmeeting.
Està també aquí a Catalunya Ràdio, fixeu-vos-hi, es conteu això.
És el toyotuber 100%.
S'ha anat, s'ha anat.
Per cert, l'Albert García ahir va tenir l'oportunitat
de jugar a una versió completa del Super Smash Bros.
I passador, va, va!
Yes!
Després, de fet, ens parlaràs de més coses, Albert,
però volem saber-ne detalls.
És a dir, que la versió que has pogut jugar
és diferent a una que corre per aquí,
a la Barcelona Games Bowl, sinó que és la completa, eh?
És la completa, tot i que la versió que es pot jugar,
almenys al públic general, a la Barcelona Games Bowl,
està molt bé, perquè inclou tots els personatges,
cosa que està bé, el que passa és que només incorpora un combat.
Pots fer un combat.
Sí, sí, per la cua, diguem-ne, no?
El modo Història, aquest amb 30 hores de duració, potser no...
Però m'estàs dient que el joc està acabat,
és a dir, podria sortir avui a la venda.
La setmana vinent. Ah, això ja està!
Això ja està! Com vas anar? A un hotel?
Vaig anar a un hotel, en una presentació,
aquestes improvisades per part de Nintendo,
perquè volen ensenyar el videojoc per un motiu.
Té molts continguts.
I la presentació va durar més de dues hores de joc,
de partida amb el joc final,
perquè amb deu minuts, un quart d'hora, una hora no tens suficient.
La gràcia de la versió que vaig poder provar,
i que avui us puc comentar una mica,
és aquesta, el fet que era completa.
I, per tant, et permetia provar els diferents modes de joc,
que són les autèntiques novetats del videojoc.
Hi havia tots els personatges disponibles,
vaig poder provar personatges de Castlevania,
que em feia molta gràcia de provar-los.
Però, sobretot, el més important, el modo estrella,
d'aquesta nova versió, que és el modo espíritu.
Vindria a ser com el modo Història,
i, bàsicament, consisteix a fer molts combats.
És com a l'inici de la pel·lícula de Los Vengadores.
Sí, sí, era Infinity War, no?,
que tots volen quan falta, no?
Ara estava pensant, ai, el que acabo de dir...
No, no, l'espoiler ja ha passat. Molta gent ha vist aquesta pel·lícula.
La sort. És el tràiler del videojoc.
Només queda el Kirby, l'únic supervivent,
tots acaben desapareixent,
i l'única persona, bueno, personatge que queda,
és en Kirby, que... Com? No és una persona?
No, no, és una boleta rosa.
I l'únic que és en Kirby, comences amb en Kirby,
i has d'anar rescatant un per un a tots,
i el primer que rescates és en Mario, evidentment,
i has de fer molts combats.
I aquesta modalitat és que, a veure,
en el videojoc hi ha 74 personatges,
hi ha un centenar d'escenaris per lluitar,
800 peces musicals...
Però què dius, 800 temes? 800 temes musicals.
Algú no deu ser bo, eh?
Entre 800 no pot ser que tots...
No, hi haurà hagut tronyetes, segur.
Llavors hi ha 1.500 esperits que pots rescatar.
Què vol dir, això? Què són els esperits?
Són personatges de tota la història dels videojocs.
Però personatges tan navegades, tan secundaris,
que fa una il·lusió trobar-los.
Per exemple, rescatar en Dr. Willy,
de la sèrie de Jocs Megaman.
Rescatar un enemic que sortia
en aquell videojoc de Metal Gear per la MSX...
Allà està.
Has dit 150? Són molts que no són jugables.
1.500! 1.500!
És que és increïble, 1.500 són molts.
Escoltem, ens ha demanat drets, no?, de tot això, imagino.
És una de les grans qüestions, el tema de llicències.
Han hagut de treballar molt amb tot això.
Un desenvolupador de negoci d'aquest joc, pobra,
s'ha guanyat el sou.
S'ha sortit el Banjo i el Kazooie, o no?
No ho sé, hi ha tants que vaig veure com 10 o 15.
Vaig rescatar 10 o 15, però hi havia moltíssims.
Segur que surten. En pantalla no surten tots, no?
Hi ha tants que cada 5 minuts d'una mecànica,
cada 5 minuts es renoven.
Tu pots escollir qui vol salvar.
És com una mena de mecànica de joc de mòbil,
que cada 5 minuts hi ha un canvi.
Sobre el videojoc, sobre l'experiència de provar-lo,
vaig poder parlar amb un dels responsables
que en aquest cas és Alejandro Fernández,
que és el product manager de Nintendo i de les Smash Bros,
i vaig preguntar-los sobre aquest aspecte,
més enllà del joc de lluites, és un joc de lluites,
no ho hem dit encara per si algú no ho sap,
sobre com intentaria definir el fet que hi hagi tant contingut,
el fet que hi ha història dels videojocs,
no tan sols de Nintendo, sinó de totes les companyies.
Todo el mundo está aquí, no solo por personajes antiguos
que han vuelto, personajes que siempre han estado ahí,
sino porque toda la industria del videojuego,
prácticamente la mayoría de la industria del videojuego,
está aquí.
Estamos convencidos que casi cualquier jugador
va a tener una licencia, un detalle,
algo que le recuerde a algún videojuego de su infancia
o no tan infancia, y le va a sacar esa sonrisa.
Por eso decimos que todo el mundo está aquí incluido el jugador.
Doncs era l'Alejandro Fernández de Nintendo,
per cert, Cristo, ha jugat per això avui,
gràcies a una iniciativa que...
Per desgràcia, més que gràcia.
Es diu Juvertigo.
Vodafone marca com Orange,
que també estan aquí, evidentment, totes aquestes marques.
Vaja, que t'has saltat la cua, no has fet cua.
És igual, ja, vinga, avui estàs.
No ha fet cua, però ha pujat 50 metres d'alçada.
Mira, la pitjor experiència de la meva vida,
i no perquè la Switch estava allà,
i jo encantat de la vida de jugar a la Switch,
però primer jo pensava, jugaré al Super Smash, vinga,
supermotivat, arribo...
No, no, és el Mario Party i el Mario Kart,
i jo pensant, ostres, ja m'han ficat aquí el cinturó,
no em puc baixar, comença a pujar, un atac de pànic,
he començat a tremolar, he fet un directe en Instagram,
i dels nervis no l'he guardat!
Mira, no ho sé, tot un desastre.
Els següents es movien, també.
És una grua.
Però quanta gent hi era, a dalt? 25.
Hi havia alguna persona que vigilés?
Hi havia 3 persones a dins, en una passadera al mig,
una era com el jefe,
i hi havia un càmera,
i jo estava tota l'estona cada minut,
escolta, jefe, quan acaba, això, com baixa?
Us sonaven per caigudes? No, no, eh?
No, no, menys mal.
La suïts pot fer molt mal, eh?
Mira, si cau la suïts encara, mira, però que no caigui jo.
A la Barcelona Games World també hi venen distribuïdores,
i una de les més importants, Orioles, és coxmedia.
Coxmedia.
Resulta que els seus responsables
han portat a Dimitri Kulukovsky.
Generació digital.
I Francesc, ha vingut una persona que hi havia esperat amb ell,
a parlar de narratives just esperant al videojoc Metro Exodus,
que apareixerà al febrer de 2019.
Què t'ha dit?
Doncs, per aquells que no coneguin,
Dimitri Kulukovsky és l'autor de les novel·les
basades en això, en l'univers de Metro,
i que ha tingut també, doncs,
certa mà en els videojocs que n'han sortit.
Metro Exodus,
aquest videojoc que apareixerà al febrer del 2019,
continua allà on acaba el tercer llibre de la saga,
que és Metro 2035,
i ens porta a explorar els voltants d'un Moscupos apocalíptic,
a la recerca d'altres humans supervivents,
en una terra sense radiació, on poguer-hi viure.
L'autor d'aquesta saga és també gamer,
i ha estat, doncs, involucrat,
tant en els anteriors jocs de Metro, a nivell de guió,
i, en aquest cas, ha coescrit la història,
i també el guió, com ell em diu,
per assegurar-se que els meus personatges
es tracten amb respecte i queden ben representats.
Però, què ofereix el nou Metro Exodus,
que no fessin ja 33 o Metro Last Light?
Ell mateix ens ho diu.
Metro Exodus és un canvi de concepte.
Els dos primers jocs eren exploradors de passadissos molt lineals,
i, com a molt, et recordaven a una pel·lícula interactiva.
Exodus és el joc de metro més gran fet fins ara.
Conté molt espai per explorar, cosa que el podria etiquetar
com un joc de món obert,
localitzacions immenses, amb molts llocs per investigar,
actualitzar el teu equip,
i, en definitiva, viure la vida d'algú en la Rússia postnuclear.
Realment no arriba a ser un món obert,
com en els jocs de Rockstar,
però realment és el metro que ofereix més llibertat d'exploració.
A la PSD, aquesta fugida del metro de Moscú
la porta a terme el protagonista de les novel·les i els anteriors jocs,
que és Ayr Tom, i una amb la seva dona, el Sogra,
i un comando de marines russos, que es nomenen Spartans,
que són tropes d'èbit.
Hi haurà molts elements de survival horror, d'infiltració i de sigil,
i també tindrem la possibilitat de fer millores del nostre equip
amb material que podem recollir pels escenaris.
A l'entrevista ha flotat la pregunta
de si pot ser un dels últims jocs de metro,
i aquella afirma que Metro 2035 és la seva última novel·la
i que no en pensa fer més.
Per tots aquells que no ho sapigueu, l'univers Metro...
ha participat molt de les xarxes,
perquè s'ha publicat sempre online abans de fer un paper,
en els països de l'est hi ha una gran quantitat de fans,
i s'ha nutrit molt de fanfiction.
El mateix Dimitri ha editat per seva
gairebé més de 60 novel·les
escrites per altres autors que participen d'aquest mateix univers,
que és altres ciutats on han passat el mateix,
i les persones viuen refugiades
en altres llocs de l'hecatombe nuclear que ha passat.
Parlant d'això, de si seria l'últim joc metro,
ell em diu que no, que realment hi ha grans històries
que han escrit altres persones i cada qual podia ser un videojoc,
i ens han explicat dos de bastant interessants.
Hi havia una fantàstica història italiana
sobre un monjo conduint un enorme camió de dos pisos
que havia convertit en una fortalesa rodant
i anava de Roma a Venècia, que és una cosa que mola.
O la història d'un submarí nuclear soviètic supervivent,
un dels últims submarins que queden, en un mar postnuclear.
També és molt bona.
Per què no convertir-les també en un videojoc?
Quan el vaig entrevistar fa un parell d'anys,
hi havia en marxa una novel·la gràfica de metro
que passava precisament a Barcelona.
Malauradament m'ha dit, perquè li he volgut preguntar
com estava el tema, que el dibuixant es va embalentonar molt
per assumir un repte d'aquest alçada.
I al final, de totes maneres, no ho ha descartat.
Diu, potser ho posarem.
Per cert, no han comentat que Metro Exodus el tindrem
per Xbox One, PlayStation 4 i PC, això sí, al febrer del 2019.
Per cert, això de Barcelona és curiós
perquè el propi autor té una gran relació amb la ciutat.
Si no tinc malentès, viu per aquí, viu per Barcelona,
així que s'entén el seu interès per recrear la ciutat
a la seva novel·la.
El canal de Cris, ho dèiem abans,
dels esports electrònics.
I com no podia ser d'una altra manera,
els esports electrònics tornen a ser-hi a Barcelona que ens vol, no, Cris?
Doncs sí, tornen a ser-hi,
però d'una forma una mica més prudent que a altres edicions.
És veritat que hi ha un escenari gegant d'unes 2.000 localitats.
És brutal, he flipat amb això del prudent.
És molt gran i molt maco, on es disputa el circuito Tormenta
de League of Legends.
Però la resta dels jocs queden com a tornejos amateurs
d'estant concrets com és el cas de Clash Royale, Fornite,
Arena of Valor i Hearthstone,
que es poden trobar d'una forma bastant humil a la part mobile.
Recordem que a la Iberian Cup participaven 4 equips,
és molt curiós, de la Lliga portuguesa, de League of Legends,
4 equips amateurs i els 8 de la Superliga.
Com està ara mateix el tema d'aquesta competència?
Han quedat només 4 de la Superliga, malament,
si algú volia sorpreses.
A l'esport de Keef i a Giants, partit molt igualat,
on va guanyar Giants en una eliminatòria
al millor de 5 partits,
i on Keef va posar molt difícil l'eliminatòria
forçant el cinquè partit.
Que ningú s'amoïni si no va poder venir ahir,
perquè avui, a les 3, una horeta després d'acabar el programa,
es jugarà la segona semifinal entre Mad Lions i Asus,
que lluitaran per competir a la final diumenge
contra Giants, que ja s'ha classificat.
Deu-n'hi-do, com han arrelat els esports electrònics,
en parlant ja com una cosa que va ser sempre amb nosaltres
i que anirem amb altres disciplines esportives.
De fet, abans de començar el programa,
ens parlaves d'una acadèmia on et formaven per ser professional
en diferents jocs de l'àmbit competitiu, no?
Sí, de fet, el gener obre la Red Dojo Acadèmia,
la primera acadèmia de Barcelona,
a formar gent que vulgui millorar
i aprendre no només a jugar bé als videojocs,
sinó a saber gestionar moltes altres coses
relacionades amb el món professional que els envolta.
Per exemple, la gestió de les emocions, és molt important,
i molts clubs ja compten a les seves files
amb psicòlegs esportius, és superimportant,
el joc en equip, per exemple.
Sí, digue-li al meu fill, el petit, que es posa molt nerviós.
El teu fill jugava a futbol, no?
No, però quan jugava al Fortnite, a Playstation...
I quan va jugar amb nosaltres també, a l'Overwatch.
Sí, sí, no gestiona gaire bé això, però bé, ja ho farà bé.
Un altre punt important, el joc en equip,
no només has de saber jugar bé tu com a professional,
sinó que has de saber jugar en equip,
si el joc no és individual, obviament,
totes aquestes coses que s'han anat polint al llarg del temps
i que fan que un jugador, i en conseqüència tot un equip,
en el joc són les que es poden aprendre en aquests centres
entre altres coses,
com, per exemple, les classes individuals.
En comptes de fer tot un semestre,
una persona que estigui a les portes d'entrar com a professional
i no vulgui fer tot un curs sencer,
doncs pot anar a unes 10 hores
o en 10 hores a fer classes particulars amb un professional.
Pots anar també a masterclass, en fi, diverses posetes.
La veritat és que s'ha creat tot un món
al voltant dels esports electrònics
i des de la generació digital ens alegrem moltíssim
però una persona que potser no en sap res
i veu tot això com molts pares que han vingut avui amb els seus fills.
Jo mateix estic flipant.
Oriol Dalmau, eh?
L'altre dia veia un anunci de Wallapop
d'un tio que sofria per fer classes de Fortnite.
Sí, sí, sí, ho vaig veure. És veritat.
Allò comença a passar. Has pogut parlar amb algú, què en penses?
Doncs sí, escoltarem ara a Carlos Iacipri,
uns pares molt enrotllats, els quals vaig preguntar precisament això,
i també sobre què en pensarien si els seus fills, els quals acompanyaven,
els hi diguessin que volen ser jugadors professionals.
Hòsties, Juan, fotis.
Que vols jugar a Fortnite? Però és que estan a punt d'aprofitar-me.
Siendo padre veo que es una visión futurista
y es el nuevo futuro que tienen los niños ahora.
Es el nuevo deporte, es uno más, ¿no?
Nosotros teníamos el fútbol exclusivamente
y empezamos con los videojuegos. Es diferente, es diferente.
Para acabar de entenderlo tienes que venir a eventos como estos.
Si tu hijo, cuando ya se hayan sacado los estudios obligatorios,
te dice, papá, quiero apuntarme a una academia como las que hay por aquí,
¿cuál sería tu reacción?
Para eso he venido, me he informado, aquí hay mucha cosa, ¿no?
Hay videojuegos, está toda la parte de estudios,
que están allí, que están empezando, que te vienen,
y sobre todo te avisan que en Europa ya está pan comido
y lleva muchos años de haciendo.
Bueno, un aplaudiment per aquest pare, que t'ha integrat totalment.
La pregunta integrada, ja he hecho los estudios, obligatorios.
Súper important, el nen de 7 anys, m'estava mirant.
Papá, ¿podrías dejar de estudiar? Compte, és molt important.
De fet, molts clubs et tiren cap enrere si no tens uns estudis.
El seu fill ha fet molt adoctrinament cap al seu pare, eh?
Sí, ja va preparat.
Per cert, si t'agobies de tantes ulleres, tanta realitat mixta i augmentada,
la Barcelona Gainswold té un espai que no fa, ja ho dèiem, la RetroBarcelona.
Ara parlem amb el seu director.
Carles García, molt benvingut al Generació Digital. Què tal?
Hola, bon dia a tothom. Tot bé?
Molt bé. Cada cop amb menys veu.
Amb menys veu.
Carles, què tal el nou espai, la nova ubicació de la Barcelona Gainswold,
com està anant?
Molt bé, francament, millor que del que ens esperàvem.
L'espai és més diàfan,
estar tots junts a la mateixa planta ens dóna més visibilitat.
Sí.
Hem pogut fer més coses, encara, i molt contents, la veritat.
A més, a Fira, com sempre, ens tracten molt bé.
Josep, un encant.
Ja teniu la zona de conferències. Sí.
Una zona que jo he vist i semblava...
No he anat mai al Japó,
però jo recordo fotografies d'aquestes màquines
que són blanques, que la gent està asseguda i juga...
Sí, les Astro City, totes aquestes màquines...
Al Japó. Aquí, a Bara.
Van existir molts més anys que a Europa.
Jo no sé si existeixen ara, m'imagino que no.
Però ara deuen ser més de cartes...
No, no, no, no.
I tenen màquines antigues i tenen màquines modernes
que surten cada any de noves.
És que és increïble el que no ens arriba aquí.
S'ha d'anar a viure allà i no tornar.
La globalització, per algunes coses, sí, però això no.
Sí, sí. En quan hi ha màquines i tot plegat.
Hi ha màquines molt increïbles.
Un simulador de vol, he vist allà, és brutal.
La gent de Sevilla porten xitxa,
la gent de Navarra, que són els que porten els candies japonesos,
també els vaig demanar que vinguessin.
El toble de carregats que l'any passat venen amb 20 candies japonesos.
Per això, per emular, com se juga allà al Japó.
Clar.
Acabeu aconseguint que una persona que vol fer una partida
no ha d'esperar, realment.
A la zona retroversalona es pot jugar esperant dos minuts com a molt.
I això està molt bé.
No és una cosa que no faci que tothom hi hagi unes màquines.
Què dius, ara?
Tenim moltes màquines.
I a més, amb el nou espai,
jo he notat una cosa que és molt còmode,
els passadissos són molt amples,
i és còmode passejar-hi i donar voltes.
Això ho hem treballat molt bé,
perquè intuïm de l'accés d'aforaments,
sobretot avui, que és dissabte.
Avui és el dia fort, eh?
I el company de l'associació,
que és el que s'encarrega del tema logístic,
és la senyora de la seva obsessió.
Hi ha 3 metres de passadísnic, home, Xavi, vols dir que cal?
Sí, cal, perquè pensar que una de les coses més interessants...
de passejar-te per la retroversalona només és jugar,
sinó veure com els altres juguen.
I quan hi ha algo molt bo,
s'ajunten molta gent al voltant per veure-ho.
Tota la vida a l'Arcades, veure el que se passa al nivell.
I no només a l'Arcades, sinó veure la gent com balla,
perquè realment hi ha gent que balla molt bé.
Ah, sí, hi ha màquines ben amides, aquestes, de ball, eh?
Els tants-ants.
Estem davant d'una, gràcies.
No volia dir Regina, però ja que...
I la gent balla, eh?
Molt, molt.
I la gent s'ajunta al voltant per veure com ballen.
Inclus, hi havia un dinosaure, un tio...
Ah, sí, sí, l'he vist, l'he vist.
Disfressat de dinosaure, ballant, el Pampirat.
És un èxit absolut, ja és tocar el sostre.
Ja, però pot ser més friqui?
No, és el màxim.
Després hi ha una pantalla que a mi m'agrada molt,
com es fan els videojocs allà,
perquè té aquell rotllo pixelat que no trobo en cap pantalla més,
i que no sé si intueixo que hi ha hagut competicions o no.
Estàs parlant de la pantalla de l'ets, vols dir?
Sí, exacte.
Allà no fem competicions, però posem una màquina allà,
amb quatre jugadors, on posem sempre jocs de quatre playas.
Realment és molt xulo.
Que està just al costat dels futbolins i els billars.
Exacte, que perdona, perdona. Un èxit total, eh?
Com li podem dir al tenis de l'aire?
Air hockey.
Air hockey.
Espectacular, la gent mirant al voltant, saps?
I després jo he passat, m'he comprat aquest joc,
l'he comprat a l'Estar, de fet,
és el Deep Space, mireu, per Spectrum.
Deep Space, eh?
Això és una cosa que s'ha fet ara, nou.
Sí, és nou, amb 16Ks,
i és un exemple del que es pot fer a la RetroBarcelona,
que hi ha botigues que venen videojocs antics
i fins i tot també videojocs per plataformes antigues,
però que són nous, no?
Sí, perquè hi ha tota una escena de homebrew de retro.
No només per Spectrum, sinó per Amstrad,
es programa molt Commodore,
i el Mazinger Z, no sé si heu vist.
Sí, el Blasco comentava.
El què, què hi ha? El joc del Mazinger Z.
Com vas parlar d'aquest joc?
És per Commodore 64,
i és una adaptació del que seria el personatge de Mazinger
en format videojoc.
És brutal i més feta molt i molt bé.
Hi ha una exposició de Mega Drive,
que suposo que va ser per l'aniversari.
Exacte. Sí, sí, això mateix.
Hem volgut homenatjar el 30 d'aniversari de la Sega Mega Drive
amb una exposició no només de la Mega Drive,
sinó de tots els accessoris, jocs més emblemàtics,
revistes, inclús, inclús revistes japoneses.
Teniu pensat comprar alguna cosa del videojoc antic?
Albert, tu sí, eh?
Jo he comprat alguna coseta. Què has comprat?
He comprat algun joc clàssic que feia temps que buscava,
però són molt senzills.
He comprat un Aladdin de la Mega Drive, que em faltava,
i és un joc... És el bo.
És un joc clàssic.
El bo és el Mikami, que és el de Super.
Aquesta discussió no arribarem...
El gran debat entra Aladdin de Super Nintendo.
És igual.
N'hi ha uns quadres, així com un efecte 3D
de jocs antics amb adaptació pixel·lital.
Brutals.
De fet, aquests nois són de cadis
i són boníssims.
Quatre pixels.
Són periodistes de tecnologia, de fet.
Tots coincidim que la zona teva
és una zona brutal.
Vull dir, gràcies, és un treball de tot l'equip
i de totes les associacions
que sempre ens donen per colzament.
I, bé, crec que és un èxit de tots.
I, a més, també, de fida, que insisteixo
que ens donen moltes facilitats
per a aquest equip.
I avui, per exemple, de la zona catalana,
Albert, tu has vist alguna cosa interessant?
Sí, és interessant perquè hi ha molts videojocs,
però també hi ha empreses que es dediquen
a parts del videojoc.
Vaig estar parlant amb la gent de l'empresa...
Ho tinc aquí.
Z-Wave, que es dediquen a l'àmbit del so.
Amb en Jordi Gutiérrez.
I és interessant perquè no totes les empreses
són de creació de videojocs,
sinó també de parts, com és el so.
Doncs mira, jo he estat parlant amb la gent de Catalan Arts,
una empresa índice que volen provar els seus...
Demostren els seus jocs.
He parlat amb la gent del Willy Jetman,
un joc amb estètica retro molt fantàstic, m'ha agradat.
M'ha agradat molt a la gent que és molt jove i bé a jugar-lo.
Els hi ha agradat molt.
I demostren, per exemple, són l'exemple clàssic
d'aquelles persones que es dediquen a fer un videojoc
com a hobby, el fan, el veuen, però després ens diuen
que tenim tants problemes després per vendre'l,
per ensenyar-los, per trobar un publisher.
És una cosa que tots els que comencen
haurien de tenir en compte això,
el que costa després poder-lo comercialitzar.
Ahir, en el nostre grup de WhatsApp,
l'Oriol va passar una fotografia que jo em vaig quedar parat,
i és que s'està fent la seva pròpia màquina recreativa.
Sí, sí, utilitzant un mòbil d'Ikea.
Però com és possible, no?
Bueno, perquè no és tan complicat.
Jo pensava que muntar-te un mando arcadi,
que de fet els venen aquí a RetroBarcelona,
ja has de saber d'electrònica, havies de soldar, per exemple,
però això ja no és així.
Hi ha tal boom del món retro
que han anat simplificant les coses,
i ara una persona com jo, que no tinc ni idea d'electrònica,
ja venen uns circuitets
que tu connectes els botonets de sangua
que et compres per internet,
realment hi ha més empreses que les venen,
i et muntes un mando tu,
i això, amb el món de la Raspberry,
que ara pots emular pràcticament qualsevol arcadi,
doncs amb quatre cosetes, quatre fustes,
et muntes la teva pròpia...
i la Calax, que és la més barata que hi ha.
I doncs et posaràs emulador i a tope, no?
Em posaré una pantalla allà sobre, una emuladora,
i a veure si funciona.
Era de les coses que més em preocupava,
ara falta que la cosa funcioni.
Quan funcioni volem veure un vídeo.
I el que hem fet a Catalan Arts
és agafar el llibret d'informació de tots els projectes
i intentar, durant aquest any,
portar gent a presentar aquestes coses.
A mi m'agrada molt,
i jo crec que l'hem comentat també al grup de Telegram
del generació digital, que és el Rao el Rumble,
que és aquest que és una màquina recreativa.
Per favor!
És un doble dragon del 2018.
Pensa més que he parlat amb ells,
que són quatre jugadors i que, almenys,
encara els queda un any de desenvolupament
per acabar-lo de definar i llençar-lo.
I és que això ha estat el generació digital,
el programa de videojocs i de cultura digital
de Catalunya Ràdio.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Gina Tosc.
Hola! Christian Vilchev.
Ei, què passa? França Xavier Blasco.
Hola! Elisabeth Sánchez.
Hola, què tal? Albert García.
Oriol Dalmau. Ei, què passa?
Moltes gràcies també a l'Star, que està treballant,
i a Barcelona anirem amb ell a fer-nos una foto tots,
perquè estem tots junts.
De fet, el dia 15, dissabte, a la mitjanit,
també fem el programa en públic
i la nostra mítica digipanera,
on, entre d'altres productes, hi haurà un dispositiu,
atenció, d'Alexa.
Si vols venir de públic, generaciódigital.cat.
Jo soc l'Albert Murillo,
i pots seguir-nos al Telegram, Twitter, Facebook, Twitch,
Instagram, Spotify, catradio.cat, barra.gd.
Adéu-siau, gràcies! Adéu!
Gràcies per haver-nos atès.