OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh.
Yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital, edició número 805,
on rebem la primera masterclass
de com fer un videojoc i triomfar,
de com el gaming ha arribat on menys ens ho esperem,
on hi ha una persona de l'equip
que no s'ha tret la motxilla de l'esquena,
una altra que deixa el futbol per les curses.
Coneixerem tots els videojocs que apareixen avui
i escoltarem la música d'un inici mític d'una sèrie totalment mítica.
Hola, Isabel Sánchez. Hola, bona tarda.
Estar des de Tarragona, tot bé?
Molt bé. Molt bé, Gina Tos, bona tarda.
Bona tarda.
Totalment preparat? Totalment preparat.
I Dani Jiménez, s'han aixecat totes les màquines?
Perfecte, us sona aquest inici d'ordinador o no?
Ho puc dir, Albert? Sí, a veure, digues.
És la PlayStation 5. És la PlayStation 5, eh?
Així sona, i ara el que ha fet el Dani
és el d'Alert i tot on tenim tot el tema dels recursos d'àudio,
se l'ha posat, se l'ha haquejat amb una PlayStation 5.
I diu que avui li funcionarà molt bé, no ho sé, així serà.
Has descarregat Generació Digital.
A veure, avui és Santa Tecla a Tarragona.
Estar, com ho viuràs? Doncs fantàsticament bé.
Sí?
Les festes majors d'arreu de Catalunya
només es poden viure fantàsticament bé.
Això està molt bé.
I, a més, pensa que demà les festes de la Mercè a Barcelona
hi ha aquí, a la taula, que som tots barcelon...
Ah, no, no hi ha? Crec que no n'hi ha ni on.
No, no, a veure, Sant Cugat, Terrassa, Barcelona, Castelldefels...
És que està caríssim, eh, viure aquí.
Caríssim.
M'esteu dient que l'únic de capital soc jo?
Potser sí.
L'obó de viure fora de Barcelona és que tens festa,
perquè treballem tots aquí, no?
Tens festa i estàs tranquil·let.
L'obó de viure fora de Barcelona és que tu tens festa,
però els teus nens van al col·legi.
Sí, d'acord, d'acord.
Tots els pares ens m'enteren en aquests moments.
En aquest cas, a mi no em passa, perquè soc de Sant Cugat,
i l'escola va anar a Barcelona,
i llavors fan festa.
Però bueno, escolta'm, no passa res.
Vull dir, que bé, que bé.
No, no, estar, però aniràs a algun concert aquesta nit o no?
Hòstia, és que està una miqueta enlaire,
que hi ha tanta oferta, que de debò...
Què faig?
Una cosa molt bonica, que sí que us recomano de veure,
és anar pel carrer,
perquè han fet com una instal·lació d'aquestes modernes,
per dir-ho d'alguna manera,
des de dalt del pla de la seu de la catedral
fins al balcó del Mediterrani, han portat un ratx lècer,
que travessa tota la ciutat
amb uns miralls.
Què m'estàs dient?
Sí, sí, pots anar seguint el camí, els carrers,
i per sobre teu hi ha un lècer rotllo estrella de la muerte
a Star Wars, així de color verd,
al·lucinant, que fa una cagera bestial,
que t'indica el camí que va seguir la santa
per intentar fugir dels romans...
Impressionant, mira, de fet, m'ha recordat...
És molt bonic, de veritat.
M'ha recordat l'any 89, aproximadament, a Barcelona,
a la vinguda del Paral·lel,
van fer el mateix,
s'acostaven els Jocs Olímpics,
i tot era una època així molt...
que tots estàvem molt contents,
i hi havia un lècer d'aquest tipus de color vermell
que era tot el Paral·lel,
que jo vaig al·lucinar, i no s'ha repetit més.
Mira, a Tarragona, ara es pot veure.
Però ara, l'any 2021, aquest lècer té 5G.
Exacte, 5G, segur.
Segurament, segur.
No m'atreveixo a tirar la sabatilla,
ni que passi ningú un colom, no sigui un lècer.
Lècer, lècer, saps?
Deixer-les escapzats.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Comencem a parlar de coses relacionades amb videojocs.
I és que...
Us parlarem de tres videojocs que surten entre avui i demà.
Diuen que Diablo II
és un dels videojocs de rol més influents de tots els temps.
Va aparèixer fa 21 anys,
on controlàvem l'Amazona, el Bàrbar, la Bruixa,
el Nigroman, el Paladí...
Ara apareix Diablo II Resurrected,
una remasterització del videojoc de Blizzard
per PC, Xbox, PlayStation i Nintendo Switch,
amb gràfics millorats,
però que, a més a més,
s'hagués fidelitat aquell videojoc de l'any 2000.
L'altre dia, llegint sobre aquest videojoc,
vaig llegir sobre un mític rumor
que crec que no era més que un rumor
d'un nivell secret de les vaques.
Us sona?
Que podies jugar en un nivell on hi havia unes vaques?
No, que clicaves no sé quantes vegades una vaca
i t'apareixia no sé què
i es veu que tothom buscava aquestes vaques,
ho intentava fer...
No sé si algun dels nostres oïents a Twitch.tv
barra Generació Digital ho pot saber
i ens ho pot explicar, però es va convertint
en un rumor d'aquells estranys que no saps si és veritat o no és mentida.
Això devia veure de les vaques,
que és veritat dels easter eggs,
dels ous de Pasqua,
dels pinballs.
També, sí. Diuen, no, si és veritat,
un pinball és bo quan hi ha una combinació
de la bola i surt una...
ara bé, diu una veu.
Un sample de vaques.
I això ho fan molt.
Exacte, una cosa sí que tu vas...
Però s'ha de dir que Blizzard
té un problema ara mateix
de recursos humans
i amb totes les coses que estan sortint
sobre l'empresa hem d'anar molt en compte
amb Blizzard
i els jocs que surten d'aquesta empresa.
El que sí que no va ser...
Potser que contracta vaques ara per treballar.
El que sí que no va ser un rumor,
però també té a veure amb el bestiar,
és que hi havia un truc
per fer aparèixer cabres
en el Manix TT Superbike
de Sega, per Sega Saturn,
en el que anaves corrent entre les motos
i totes estaven convertides en cabres.
Estava molt bé.
Sí, senyor, compro.
Molt bé. I ara parlem d'un altre,
d'un altre videojoc, Eli.
Avui també apareix un videojoc de rol i aventura,
però nou totalment.
Es diu Sable, el nom del noi a qui portem el control
i que, amb ell, a poc a poc anirem coneixent
el passat d'un món
que ens trobem en ruïnes i naus caïudes del cel.
Apareix per PlayStation 4,
per Windows, Xbox Series X
i Series S, Mac OS i Xbox One.
Déu-n'hi-do, gairebé totes les plataformes.
Un videojoc preciós fet amb aquesta tècnica del cel-shading,
que és amb aquelles ombres dibuixades
amb un sol color.
Sembla un còmic i, de fet,
l'imaginari que recorda aquest videojoc,
no sé si l'heu vist, és el francès Jean Giraud,
també conegut com a Moebius,
que ja, quan el veus,
almenys a mi t'agrada.
L'heu vist, algú de vosaltres?
Doncs no, el joc no.
En Giraud va participar en el disseny
d'alguns personatges i escenaris de videojocs,
com el de Sega Saturn, el Panzer Dragoon.
Ell hi va participar.
A mi, i salvant totes les distàncies,
em recorda molt la Journey.
És com si haguéssim agafat Journey
i haguéssim fet un cel-shading de Journey,
haguessin retrat una mica la capa,
haguessin ensenyat els pantalons del personatge
i ja està, ja tenim Sable.
Abans de seguir, gent que ens diu coses sobre les vaques,
el Clarkin diu que crec que hi havia...
Crec que hi havia que trobar la porta de fusta d'un personatge
i fusionar-la en un pergamí de portal
amb el cup horàdric.
Hòstia...
Pot ser que sigui veritat o que t'hagi drolejat.
Pot ser, pot ser.
Que si no has drolejat, que...
Escolta'm, perdona, però diguessin que és una de tantes coses...
que potser, no ho sé, que potser sí.
Hauríem de comprovar-ho, sí.
És possible. I un tercer joc que també surt aquesta setmana.
Doncs sí, aquesta setmana també ha aparegut
Lost Judgment, seqüela de Judgment,
i títol que és un derivat de la Nissan Yakuza,
i que està protagonitzat, altre cop, per T.K.Yuki Yagami,
exadvocat, i que ara s'ha convertit en detectiu.
Apareix per Xbox i la PlayStation.
I un d'aquests videojocs, efectivament,
amb una acció molt semblant als darrers títols de Yakuza,
aquells videojocs que tant li agraden a l'Albert,
on has de lluitar, investigar...
A més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més.
I un dels que més li agraden a l'Albert,
on has de lluitar, investigar, has de conduir motos,
fas un munt de coses, balles,
jugues a les màquines Pachinko, d'aquests videojocs llargs,
i que bé, ja l'hem demanat per veure si el podem provar,
i podem comentar-lo, perquè crec que pot ser interessant.
Ho seran, aquests jocs, on pot ser una mica de tot o no?
No tinc temps per jugar els jocs tan llargs.
Jo soc més de sable que de Yakuza, eh?
Sí, això és veritat, això és veritat.
Molt bé, doncs, anem a conèixer quin és el joc
amb el qual ha jugat la Ellie aquesta setmana.
La televisió digital és ara tendència.
I és que, ho dèiem a l'inici,
has deixat una mica els futbols de la setmana passada,
un joc que em va interessar moltíssim.
Sí, s'aposta molt bé, sí, sí. Sí, sí, sí.
Amb les curses. Amb les curses, però mira,
justament ara que ho dius, també són d'animals,
no són curses de persones,
sinó també has de portar un animal que no para de córrer.
He jugat a un joc que es diu Crash Bandicoot on the Run,
o Crash on the Run, com més conegut,
i és un videojoc de la saga Crash Bandicoot,
que és desenvolupat per King Digital Entertainment,
i que és només per dispositius mòbils.
Què és aquest joc? Doncs és una cursa d'obstacles.
Has de córrer en una cursa d'obstacles,
però que té moltes altres variables.
La música ja és d'obstacles, eh? És aquesta.
I has agafat el Dani... Sí, senyor.
Amb una jungla, no?, alguna com així?
Sí, tot passa amb uns mapes,
i sí, uns mapes que estan sobretot en jungles, boscos, etcètera.
L'argument del joc és...
Un doctor, que és el doctor Neocortex,
ha enviat a la Terra uns personatges malèfics per governar el planeta.
N'hi ha molts.
Un cranc glacial, un aràcnid glacial,
una mena de dinosaure creuat amb una tortuga...
Glacial, un elefant... No, aquest no és glacial.
Un elefant mig robot...
Bueno, són una mica estranys, entre divertits i terroritzats.
No, però si has de fer això i aquesta tasca d'anar a la Terra,
enviar... Coses originals.
Sí, exacte.
Molt bé, m'agrada.
Aquests personatges han arribat a la Terra
i estan repartits en diferents mapes, en diferents zones,
i el que has de fer és recórrer els camins d'aquestes zones
i has de trobar-te'ls i matar-los
amb unes pocions màgiques que vas fabricant en una base.
Molt bé.
Aleshores, el teu personatge és una guineu,
és un senyor guineu,
que pots anar canviant d'espectre a mesura que vas aconseguint punts,
i aquesta guineu té un campament base
on va elaborant les diferents pocions
per matar aquests diferents monstres.
Aleshores, tu quan tens les pocions fetes,
tries un dels camins
i vas directe a trobar-te un d'aquests monstres
per matar-lo amb la poció.
Molt bé.
En aquests camins has de recollectar coses,
també t'apareixen diferents obstacles,
com pedres que surten de sobte, animalons,
rampes que no porten enlloc, etcètera,
ho has d'anar esquivant tot,
i és molt fàcil, però, perquè només es juga amb un dit.
Un personatge corre sol, i tu amb l'altre dit,
el que has de fer és que salti, que s'ajupi,
que trenqui obstacles durant voltes, però només amb un dit.
Això no sé si és tendència o no
de fer cada vegada els jocs per mòbil més senzills.
Més senzills.
Jo recordo els primers que havies de fer com amb un dit el joystick,
i l'altre disparaves amb un de la pantalla...
També n'hi ha, d'aquests, encara existeixen.
La interfície amb els jocs
és una cosa que encara no s'ha acabat de resoldre bé del tot.
Això que dius tu fa temps que existeix,
però la veritat és que les pantalles tràctils tenen unes limitacions,
i a l'hora de la veritat el millor és simplificar el màxim possible
i intentar emular el que seria una consola portat
i un comandament físic.
De fet, perdona, el darrer videojoc de Pacman d'anar amb cot
és també amb un dit.
Vull dir, amunt, avall, esquerra i dreta, ja està.
Vull dir que bé, m'agrada.
Doncs exacte, aquest és molt fàcil.
Sí que és veritat que a mida que avances
els obstacles i els camins es van posant més complicats.
Hi ha molts camins per anar recollectant objectes i fruites
i coses que et serviran per fer més poció,
i quan acabes aquest camí et trobes amb el monstre final,
amb aquests monstres, amb un d'ells,
que cadascun t'intenta matar d'una manera diferent.
Un que tira pedres, l'altre...
Aleshores s'ha de tenir l'agilitat per anar-hi...
Per anar-hi aixecant a cada un d'ells.
Exacte, i ja està.
A mesura que avances, van apareixent fites que has d'anar aconseguint.
Pots avançar sol o et pots unir a un equip.
I amb un equip també aconsegueixes més punts.
I és això, arribes a la base, mires els ingredients que tens,
fas pocions, si no en tens suficients,
pots fins i tot fer curses només de recolecció.
Molt bé.
O a les mateixes curses que et van directes al monstre,
també pots recollectar el que necessites.
És un joc gratuït? És un joc gratuït.
Té compres integrades i el trobem per mòbil, només Android i iPhone.
Doncs aquest és el joc que recordem el nom, Crash On The Run.
Crash On The Run, exacte.
El darrer videojoc que ha jugat l'Eli aquesta setmana.
Com sempre diem, tuits.tv barra Generació Digital,
si algú de vosaltres té alguna idea d'un videojoc que estigueu jugant
i que vulgueu que l'Eli faci una mica el reviu.
El jugarem, i tant. Tenim idees, i tant.
L'any passat, recordo que molta gent...
Em van recomanar molts, que em van agradar.
Per tant, no m'obre importes, tu.
Generació Digital, reprenem la partida.
Doncs continuem el Generació Digital.
Mai una empresa de logística i repartiment de bacaderia
havia despertat tanta èpica com el Death Stranding.
I si obviem, això sí, el viatge especial de Jeff Bezos,
pagat com es va encarregar de recalcar
pels clients i treballadors d'Amazon, és a dir, tots nosaltres.
La relació de la humanitat amb el regne dels morts
i la necessitat de reconnectar amb ella mateixa
en uns Estats Units desmembrats
són alguns dels temes d'aquest joc tan especial del Hideo Kojima
que aquest dijous, avui, si ens veus per Twitch,
doncs és avui mateix, ha sortit per a PlayStation 5,
en una versió especial que es diu Director's Cut.
França Xavier, tu has sigut durant aquestes dues setmanes
el nostre carter postapocalíptic dintre de l'univers Kojima.
Doncs mira, d'ara te n'enriuràs,
però tu saps que jo de petit volia ser precisament carter.
Ah, sí?
Doncs mira, i tot era quan era molt petit
fent uns dibuixos animats a la tele, que es deia Postman Pat,
amb plastilina, amb un abocòlic, poble anglès...
Res a veure amb l'univers en què en Sam Bridge
ha de fer la seva feina.
Però m'encantava.
Jo volia ser carter i viure en aquell món
tan fantàstic i perfecte de plastilinar.
Per cert, vosaltres us en recordeu, de quan sou petits,
quin era l'ofici que teníeu ganes de fer?
La meva filla, que ara té 14, quan era petita,
ho va veure com a oceà o així,
volia treballar en una fàbrica de bombilles.
Oh, de bombetes! Mira, la meva mare,
que sempre ens veu a través de Twitch,
després, no en directe, va treballar a Philips,
que tu sempre m'ho explicaves, que et va encantar.
Va venir una empresa, l'empresa Philips, a Barcelona,
i ella muntava les bombetes.
Doncs mira...
Vull dir que li pot explicar a la teva filla l'excel·lació.
Li va encantar, eh?
Però la meva filla es va obsessionar
que volia treballar en aquella fàbrica de bombetes.
Estard, tu què volies treballar de gran?
Jo volia ser inventor. Inventor, eh?
Inventor, sí, senyor, i jo feia dibuixets,
de rumbaç i de coses d'aquestes, eh?
Sí, fill meu, sí.
Va arribar massa aviat, la gent es pensava que estava boig,
que era tonto, fill meu, què fas, el nen no està bé.
I mira, 20 anys després, o 40 o 50 anys després,
el nen tenia raó.
I la rumba, doncs, ha fet...
L'únic que vaig aconseguir va ser la rumba catalana.
Elis?
Jo volia ser cantant d'orquestra.
O d'un circ.
Fixa't, ja, del món de la Franola, ja.
Molt bé, molt bé.
Jo això d'anar amb caravana, amb gent, oh, m'encantava.
I tinc una anècdota ràpida.
La meva cosina, que és la professió més rara que m'han dit mai,
volia ser dependenta d'una tenda de xutxes.
Ah, bueno.
No rara, però vull dir que era com...
Només vols ser botiga en una tenda de xutxes? Doncs sí.
I tu, Gina?
Jo volia ser cuidadora de dofins
i volia que els meus pares treballessin al Tibidabo
per poder anar-hi cada dia gratis.
I jo els deia,
per què treballeu d'aquesta feina tan ben pagada
i tan ben acomodada?
I què, una cosa tan guai com és? I tan divertida.
Com és treballar al Tibidabo?
De la que jo podria creure tan rendiment.
Però va, vinga, abans d'endinsar-nos en el joc,
què vol dir això del director's cut que dèiem?
Doncs has posat una miqueta el dit a l'any a l'anàfra,
perquè hi ha hagut bastant de rebombori
amb el tema del director's cut, és o no és.
És un tema que ha aixecat bastant de perseguir a xarxes.
Sentim com ho aclareix en J. Bor,
cap de publicacions a Kojima Productions.
Va deixar alguna cosa fora a Hideo
en el primer Death Stranding?
La resposta és no.
El Death Stranding original
és una experiència completa d'inici a final.
La visió de Hideo totalment realitzada.
I per què calia fer aquesta mena de clariments?
Doncs mira, perquè anomenar-lo director's cut
ha fet pensar a moltes persones
que el contingut edicional del joc
hauria d'haver...
doncs tot això hauria d'haver estat
en l'edició de PlayStation 4.
Hi havia capítols importants que no havien entrat.
En realitat, molt d'aquest contingut edicional
és contingut que es va fer per la versió per PC
que ara entra a consoles en PlayStation 5
però que ja s'havia vist.
Un dels que va protestar curiosament
contra haver utilitzat aquesta mena de nom
va ser el propi Hideo Kojima,
que creu que una versió del director
faria entendre que a moltes persones
que la història estava o inacabada
o que ell volia fer una cosa diferent de la que va sortir,
com el que nosaltres entenem un director's cut
en el cinema.
El va fer retallar, el va fer acabar abans de temps
i el director no està content amb allò que va sortir
i ara surt la versió amb el que ell està content.
I Kojima diu que això hauria d'haver sigut
més aviat una mena d'edició especial o alguna cosa semblant.
És curiós, em recorda una persona criticant
a la seva pròpia empresa,
m'està recordant una mica el Koeman, o sigui,
de criticar els...
estàs a dins però estàs criticant.
I no és el Koeman, si no...
No ho critico, no critico la criticada.
Escolta'm, que facin el que vulguin.
Entren de plens les novetats d'aquest
Death Stranding Director's Cut.
Com he comentat, moltes d'aquestes coses
s'incorporen a PlayStation provenents de l'edició per a PCE.
D'altres són bastant noves.
Per exemple, tenim un nou sistema d'enviament de càrrega,
que és com un canó,
un sistema de propulsió que quan el portem a la motxilla
ens evita que ens fem mal en grans caigudes,
és com si tinguéssim una mena de mini jetpack.
Tenim un company robòtic en forma d'unes cames
que ens permet enviar càrrega
o, inclús a nosaltres mateixos,
que ens hi podem posar sobre que ens porti així
i no ens cansem, etcètera.
Hi ha un mode d'entrenament d'armes
que s'accedeixen als refugis allà on tens
la teva habitació privada.
Doncs allà també hi ha aquest mode d'entrenament
que la veritat és que et permet practicar una miqueta
amb algunes de les armes del joc, que són bastant curioses,
com hi ha algunes armes que et permeten recuperar paquets
que hagi agafat alguna altra persona,
i això li has de trobar una miqueta el truc.
És molt important el llançament de granades,
que això és un tir parabòlic que sempre és
més difícil que apuntar amb algú
i disparar, i per tant,
tenir aquestes zones d'entrenament està bé.
I, a més a més, tot això afavoreix
que hi hagi taulers de puntuació,
reptes contra el temps,
a veure qui supera aquests nivells d'entrenament més ràpid,
etcètera, i puguis comparar la teva puntuació
contra la d'altres jugadors.
Molt bé. Si ens diguessis de definir
en una frase de què va aquest joc,
com ho definiries?
Uf, amb una sola frase? Sí, amb titular.
O sigui, quina és la tasca?
Què és el que hem de fer?
Quina és la nostra missió? Doncs no ho sé.
Seria, potser, això, no? Reconnectar amb nosaltres.
Hi ha un paral·lelisme entre el que fa Sam Bridges,
que és intentar reconnectar amb ell mateix,
amb la seva germana, amb una família que té com mig perduda,
i la seva feina que està fent allà,
intentant reconnectar tot el país.
És aquest intent de fer reviure la idea d'uns Estats Units
en un món on tot són ciutats aïllades,
una mena de fer unes ciutats unides d'Amèrica,
i en el sentit que, junts, som capaços de sobreviure millor.
I és una miqueta el que és el que fa.
Jo crec que reconnectar seria potser la paraula clau en aquest joc.
Hi ha més novetats, no?
Doncs mira, les sales privades aquestes,
les habitacions privades on descansem,
hi ha tota una sèrie de figuretes,
que si les veus, representen moments especials del joc,
enfrontaments amb bosses finals,
que gràcies a això pots reviure,
per tant, tornar-los a fer, tornar a puntuar,
intentar superar les teves puntuacions,
hi ha tota una sèrie d'emissions d'homenatge,
tant a Cyberpunk 2077 com a Valve.
Curiós, no?
Per exemple, et fan recuperar capses de Portal,
un dels premis que et donen és l'aixeta, la vàlvula de Valve,
físicament real, que la pots portar amb tu,
com una mena de premi que portes dins el joc.
I hi ha un parell de novetats
en quant a nivells nous o missions noves.
Jo les he vistes, perquè la veritat és que he estat jugant,
en un joc molt llarg, i no he arribat en això.
Però les que he vistes m'han recordat una miqueta més,
més tirant cap a un metro 2023, o 2034,
que no pas, o el mateix Metal Gear,
que no pas la filosofia del joc en si mateix.
Unes missions molt de sigil,
molt de moure't dins una sala molt gran,
plena de persones que t'estan buscant,
intentar superar-la i arribar al final acabant amb tots ells.
Tres cosetes.
El meu fill diu Death Stranding em va enganxar moltíssim.
Sóc l'únic que tenia que agafar tot el que hi havia a terra,
encara que sigués un mocador.
Això ho feies tu, Francesc? Ja ho parlarem al final.
Leia Clipse diu que Stronger Together.
I l'Ed Caballé diu que el va viure una mica des de Twitch,
que li feia pensar sempre en The Walking Dead.
Molt bé. I tu quan has dit sigil,
m'has recordat un dels primers sigils que vaig jugar, jo,
que era el Splinter Cell. Us en recordeu?
Sí, que tenies aquest medidor amb aquest mesurador
que feia el so que feies. Total, total.
M'agradava molt. Molt bé. Què més, Francesc?
Una de les coses que destaquen més
és la possibilitat de desbloquejar un circuit de carreres
i fer competicions en diversos vehicles.
Tens uns quants vehicles que pots utilitzar en el joc
per creuar grans distàncies i carregar més cargues.
Ara se t'obre la possibilitat de desbloquejar
molts tipus de vehicles diferents
i, a més, competicions en un circuit que tens per allà.
Per descomptat, el pas a PlayStation 5,
si bé no suposa una millora gràfica escandalosa,
respecte a PlayStation 4,
jo crec que fa molts anys que no veiem un salt generacional
que a nivell gràfic ens fa pensar
que acabem de posar un pas en el futur.
Totes les millores hi són perquè s'acumulen,
però són una mica més sotils que fa uns quants anys,
en els 16 i els 32 bits, que els salts eren molt més grans.
La veritat és que hi ha dues modes de visió,
dues modes de pantalla a 4K,
que un permet anar a 4K,
és un mode escalat, per això, però 60 imatges per segon,
i una altra, un mode natiu en 4K,
que s'aprifica unes quantes imatges per segon,
però en tots dos casos,
Apoia permet la imatge en HDR i els formats ultrawides,
aquests monitors que són una mica encara més amples,
més que els 16 i 9,
et dona una mica més de pantalla,
doncs en els dos casos està suportat aquesta mena de monitors.
I què tal amb el comandament nou de la PlayStation?
Exactament, el comandament també participa bastant,
cobre bastant de vida en aquest joc,
perquè segons quin terreny camines,
doncs sents vibracions en el comandament,
sents sorolls que venen del comandament,
si estàs trepitjant un tipus de roques
o si estàs trepitjant una altra tipus de superfície,
per exemple, el bebè que el portes a sobre plora i tal,
i el sents plorar des del comandament,
amb el qual el sot ve de la part de les mans,
que és allà on està el bebè físicament en el joc,
on el tindries col·locat,
i també hi ha resistència hàptica en els gallets,
i, òbviament, la vibració.
La veritat és que el comandament entra bastant en joc.
Tot són moltes coses,
segurament moltes més encara estarem per descobrir,
però si el joc a PlayStation 4 ja estava tan tancat
i tan ben complet com ens han explicat i l'exterior de tot això,
doncs com encaixen tota aquesta mena de novetats,
com les han col·locat aquí dintre?
De nou, en Jay Boro ens ho explica.
El contingut que hem introduït a Death Stranding Director's Cut
ha sigut desenvolupat des de zero
a partir que es va llançar el Death Stranding original.
Tot, des del nou camp de tir, les noves missions
i fins al nou mode de carreres del circuit de Fragile,
no han estat simplement introduïdes amb calçador.
Molts d'aquest contingut ha sigut curiosament teixit
dintre del nucli de la història
i apareix disponible a través del descobriment durant el joc.
No vull fer gaires espòilers, però la majoria és molt fàcil de trobar,
però algunes coses que costarà el seu temps de localitzar i desbloquejar.
Molt bé, doncs quin veredicte es mereix, aquest Death Stranding Director's Cut?
Doncs mira, jo, en què no heu jugat a l'anterior,
la veritat és que el meu judici, més que de la versió Director's Cut,
amb moltes de les coses que han sortit noves les he utilitzat en el joc
i m'han encantat, però a mi, en general, el joc m'està agradant moltíssim.
Realment és que tant la filosofia del reconectar,
l'ús que fa de moltes coses que avui en dia són actuals
i les coneixem molt, com, per exemple,
el fet de funcionar en base a likes,
això em sembla molt curiós,
una cosa molt reconeixible per tots nosaltres,
aquesta manera de premiar a base de likes
i treballar en base a likes que passen a l'univers d'aquest joc,
el fet del Social Strand,
el fet que participi molta gent en un on-line que no és realment on-line,
però que la feina d'altres persones tu la puguis aprofitar,
i viceversa, també, et trobis coses que han fet altres persones
perquè han col·laborat en una estructura que tu has muntat,
tot això em sembla molt bé.
I com comentaven abans aquest nostre company a través de Twitch
que deia que ell recollia tot,
els grans jocs triple A que he jugat últimament
han sigut el Skyrim i el Fallout, el Fallout 3,
que era dels que portava tot.
Tot, però he hagut de caminar moltíssim a poc a poc,
perquè anava a tope de càrrega,
ja no podia fer el sal automàtic entre localitzacions,
i he fet molts quilòmetres caminant
perquè no volia deixar tot el que havia rembat en aquella mesmorra
o en aquella habitació, anava carregat fins a les tranques,
i aquí és una miqueta el mateix.
Jo també soc dels que va carregat a tope,
porta una filera de paquets a l'esquena que déu-n'hi-do,
i gràcies als vehicles perquè puc encara portar més càrrega.
I ara he de replegar qualsevol capsa que em trobo per allà.
Recordem que el Death Stranding Directors Cut
està disponible per PlayStation 5 en mode físic i digital.
Si teniu el joc per PlayStation 4, recupereu partides guardades
i podeu seguir des del mateix punt.
Això és interessant.
A més, si teníeu l'edició digital en PlayStation 4,
podeu actualitzar el Directors Cut de PlayStation 5 per només 10 euros.
Si el teníeu en físic, no podreu, i us tocarà comprar-lo,
si penseu que les noves millores valen la pena.
El joc per PlayStation 5 és de 50 euros, tant en físic com en digital,
i compta que per 10 euros, 10 euros més,
hi ha també una edició de luxe,
amb alguns colors nous, per guants i roba,
pedaços per a la motxilla, avatars digitals del joc,
la banda sonora i un llibre digital de l'art del joc.
Generació digital, l'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Què ens diuen, els ullents?
El Josei Andromina ens fa una pregunta pel Francesc,
que estàs preparat per tornar al Festival de Sitges.
Diu que et va trobar un any i que li agradaria molt tornar-te a trobar.
Doncs aquest any, que les coses han millorat una miqueta,
a nivell de pandèmit, sí, tinc ganes de tornar amb la família.
Aquesta vegada ja coma només com a espectador.
Però sí, sí, tinc ganes d'anar a portar els nens també,
a veure pel·lis de terror, que a això també els agrada,
així que ens trobarem per allà, potser ens trobarem per allà.
Doncs molt bé, fem un canvi total de tema,
i és que la marca de mobles suec a IKEA
ha trobat en el gaming una nova oportunitat de negoci.
Sí, de cara a aquest octubre,
treuen una línia de mobles pensada pel gaming,
des de cadires, escriptoris, tasses, ratolins...
Està, ho has sentit, tasses de gaming, eh?
A veure, a veure, això, tasses de gaming,
jo m'ho imagino, com aquests cascs que portaven una llauna,
una cervesa cada una, ho heu fet de l'orella, amb un tu.
És que si no és això, què serà?
Tasses de gaming vol dir amb colors.
Amb colors connectades a USB i amb colors...
Amb leds.
Ens ho explicarà la Gina, eh?,
perquè no són tasses, és el que has dit, és de tot una miqueta.
Sí, sí, sí, a més, heu de pensar que molts d'aquests productes
no són mobles, per tant, no ho fan sols, ho fan amb ASUS,
amb la seva línia aquella de Republic of Gamers, que es diu ROCK,
i que no és nou, és a dir, ja es van veure aquests productes
al febrer, quan els van llançar a la Xina,
i al maig els van llançar al Japó.
S'ha de tenir molt d'èxit perquè, atenció, atenció,
fugen dels leds de gaming, per primer cop.
Molt bé!
Això de què vols dir, que és més fosc i més...?
No, no, no, no té llums.
Llavors, com ho saps, que és de gaming, si no té llum?
Per l'estètica, l'estètica no tot són els colorinxis.
Hi ha coses pixelades, hem posat coses pixelades...
A Twitch ens diu Let Caballer
que un gamer sense brilli-brilli no és un gamer.
A veure, si és que inclús hi ha cadires amb il·luminació...
Si no hi ha il·luminació, no és gamer.
Però som molts productes, Xina.
Sí, en total són 30 productes distribuïts en 6 famílies.
Mira, mira, atenció al meu suec.
Abspel, l'Arentspare, matchspel, grupspel,
utelspelare i uvudespelare.
Mira, precisament connectem amb una persona sueca,
amb una sueca, de fet, i anem a veure si ho has dit bé.
Ok, sorry, sorry, sorry.
Jo brilla-me'n tan bé com...
Tant bé que brilla-me'n tan bé com...
I li tragueix això, per favor.
Fins aquí no arribo, eh?
Està dient que ho ha dit perfecte.
Jo estic veient l'Ofredo Land al meu cap, eh?
Sí, sí, ho hem parlat d'això.
A nivell estètic, jo ho he vist,
són els productes que trobeu d'Ikea,
però al lloc de color blanc i fusta són de color negre.
I els preus, Xina, són d'Ikea o no?
A veure, Dani, tenim música exacta.
Que me lo giran, que de las manos,
que se lo llevan a granel.
Gràcies.
La Xina ha demanat... Posa una música de mercadillo.
I el Dani ho baixa perfectament, molt bé.
Mireu, el porta-tasses,
que és d'aquest que es connecta i que escalfa la tassa,
els preus són en dòlars,
perquè, clar, de moment han sortit en llens i en lloans,
i, per tant, no tinc els preus en euros,
però el porta-tasses són 10 dòlars,
el ratolí 13 dòlars, que va amb cable,
una espècie de recull cable curiós per ser una miqueta més ordenat.
Molt bé.
Cadires Gaming en teniu de diferents tipus,
en teniu la més barata, val 69 dòlars,
i la més cara, 349.
Oh, de qualitat, eh?
L'escriptori, l'escriptori, que ets sense llums, 600 dòlars.
Hi ha una mà de fusta, sabeu com...
com allò que fan servir la gent de Belles Arts per dibuixar mans.
Ah, sí, pel cable.
No, pels cables, no?
O per aguantar els auriculars,
per posar el mòbil, sí, que val 24 amb 99 dòlars,
i una espècie de tanell de llum d'aquests típics de youtuber,
amb una espècie de tripod per mòbil que val 34 amb 99.
Escolta'm, però pot competir un ratolí de 13 euros
amb un de gaming més, diguéssim, tradicional?
A veure, penseu que és IKEA, i que és una marca, en principi, low cost,
i tot i que s'hagin ajuntat amb ASUS,
dubto que ASUS s'hagi fotut un dret al peu, la veritat.
Ja, potser sí, clar.
He mirat els preus d'ASUS Republic of Gamings,
i, per exemple, el més senzill que tenen
és el Gladius Door Core Raton, de 44 euros.
Molt bé.
Però al mercat en podem trobar encara de més barats,
que no fa falta que siguin d'ASUS.
I un dels més complets que he trobat per internet,
el Mad Cat's Rat Pro X3, que val per sobre dels 200.
Opa, home...
Sí, vull dir que, si tu vols un ratolí,
tens ratolins de 15 euros i tens ratolins de 300, si et ve de gust.
Pots gastar el que vulguis.
I què ha de tenir un ratolí gaming
per ser considerat, diguéssim, un ratolí per competir?
Què hem de tenir en compte?
Si tu vols jugar professionalment, és a dir,
jo vull ser professional del Diablo 2,
o del Valorant, o del que sigui.
Molt bé, doncs ara us faig una llista
de coses que necessiteu saber.
La primera, el grip, en anglès diu grip,
que és el com s'agafa, no?
El grip de la raqueta de tenis.
Exacte.
O la meva, perquè tenim potser les mans més grans,
o més petites.
La dreta, si juguem amb la dreta, amb l'esquerra.
O fins i tot hi ha ratolins amb idextres.
És important no forçar la postura,
que no estiguem allò molt incòmodes.
Després el sensor, és a dir, abans ja havíeu,
us en recordeu, no?, la boleta aquella que havíem de netejar.
Ara no, ara ja no hi és.
Hi ha el sensor, que pot ser òptic o láser,
per moure's per l'astureta,
que l'astureta és un altre temazo que podria fer un especial.
Però en la Catalunya Ràdio encara hi havia algun mous
amb boleta l'any passat, eh?
Un encarregat de netejar la boleta.
I anava bé, eh? Una persona que només fa això.
Sí, sí, sí.
A l'Estar encara tens mous amb boleta, no?
A l'Amiga. Exacte.
Sí, sí, i en va de conya, de veritat.
Hi ha una cosa que heu de mirar sempre,
que són els punts pel pulsada o d'EPI,
del món de les impressores,
però també s'aplica als mous, que és,
com més gran és aquest d'EPI,
més haurem de moure el ratolí d'un cantó a un altre
per arribar a un punt.
És a dir, tenen més precisió. Densitat.
Per shooters, per exemple, va molt millor els d'Epaïs Baixos,
però, en canvi, per moves, com el World of Warcraft,
amb més alts, amb més velocitat, doncs va molt millor,
tot i que es pot configurar.
Hi ha ratolins que et diuen, no, no, no,
o vull més baix o vull més alt.
Hi ha inclús ratolins de gama superextre
que tenen un botó especial per canviar la resolució
en un moment donat,
perquè tu necessites moure el ràpid per moure la Diana allà on vols,
però després necessites molta precisió
per apuntar exactament on et fa falta.
M'encanta el ratolí de gama extra.
El concepte és, hola, bon dia, voldria un ratolí de gama extra.
És com el pernil dels d'Epaïs.
Això és com els castells, no?, de gama extra.
Aquí anirem amb molta cosa.
Doncs que sapigueu que, com deia el Francesc,
hi ha la configuració que es pot...
Molts ratolins es poden configurar, alguns et venen directament de la fàbrica.
Que no pots fer-hi res. Exacte.
És el que tinc jo a la meva oficina de la feina,
que és aquell que clic i doble clic, i ja està.
Doncs aquests no. Com diu el Francesc, pots configurar els d'Epaïs,
hi ha buttons, per exemple, pots fer accions o draceres
amb un cop del ratolí,
les llums, perquè alguns porten llum,
però, sobretot, ens han de ser còmodes a les mans.
Molt bé. I l'última cosa important.
Caple o wireless.
Evidentment, anem molt avançats amb la tecnologia
i abans, fa uns anys, tenir-lo sense caples,
havies de fer que el ratolí potser no fos tan precís
com un que tenia caple.
Però ara mateix, el que no tingui caple fa que l'escriptori estigui més ordenat,
que necessiti carregar-se amb piles o amb bateries,
o que sigui també una miqueta més car.
Digue'ns tres marques així ràpides
de recomanacions per ratolins de gaming.
Mira, el que tinc jo, que jugo jo i soc superprofessional,
ja ho sabeu, tinc el Bethadder Elite de Razer,
amb l'edició de l'Overwatch, que val uns 70 euros,
però podeu trobar una miqueta més barat.
El Logitech G604 Lightspeed, que és ergonòmic,
aquest, Albert, te'l recomano a tu,
perquè a tu t'agraden els teclats ergonòmics i tal,
aquest és un ratolí que s'adapta al palmell de la mà.
És a dir, no és la típica forma de ratolí, val 99 euros.
Està bé.
I el Razer Lacehead Wireless és amb bidextre i per laser.
Per tant, si escriviu amb la dreta o amb l'esquerra és igual,
si jugueu amb una mà o amb l'altra, val 105 euros.
A Twitch.tv va la regeneració digital.
Si teniu algun ratolí especial que no deixeu per res al món,
també ens el podeu dir.
Gina, t'ha fet gràcia unes declaracions del director d'Ikea, no?
Sí, perquè et posa que les necessitats de milers de jugadors
de tot el món són molt diverses, entre l'oferta existent.
És bastant tècnica, sovint es percep com a masculina.
I tot i que al voltant del 46% dels jugadors són dones,
però en canvi fan tots els accessoris negres.
Quan el gaming, i això és humor,
sabeu que les coses per dones del gaming,
de les consoles i els comandaments i tal,
de quin color són? Rosa.
Heu de fer mobles roses i casques.
És broma, però em fa molta gràcia que faci això
i només li ofereixi un color.
La cosa més Ikea de tot dins del món del gaming
seria gamificar el muntatge de l'escriptori de 600 dòlars d'Ikea.
Sí, senyora, molt bé, sí, senyora.
Amb rèder augmentada i medalletes.
Sí, senyora. I sons, també, que et diguis...
Quan acabes de muntar-lo, que tu diguis...
Fase una, completado.
I al final, que et sobri un tornevis o un tornillo.
Sí, això sempre.
Sempre s'obren, perquè en fan per si de cas.
I tu sempre dius, no l'han posat, no l'han posat, que desgraciat.
I sempre hi és, sempre al final el trobes.
El Clarking, mira, ens diu que té una ratolida Amazon,
amb cable, que té una postura per no patir del canell.
No sabem la marca, però ergonòmic, també.
Doncs molt bé, anem a escoltar música, ara.
Generació digital. Acabes de fer una captura.
I és que surt un videojoc, avui, per la Nintendo Switch,
en el qual s'ha fixat el Victor Mame,
i connectem i sentim una música
que jo crec que sonarà d'alguna forma.
Hola, estimades i estimades amants de la música.
El piano i els videojocs.
Jo soc el Victor, Victor Mame,
i una setmana més estic aquí al Generació Digital,
avui per parlar-vos d'un videojoc basat en un anime i un manga
superpopular, sobretot aquí, a Catalunya,
que el vam disfrutar i el vam gaudir d'adolescents o nens.
Quina samarreta porta, el Victor Mame?
Ara estem veient el Victor a Twitch.tv per a Generació Digital,
ara estar potser des de Tarragona no ho veus,
però estem veient una samarreta molt guapa que porta, quina és?
Són els Power Rangers.
El verd que després es transforma en el blanc aquest,
perquè hi va haver una evolució amb els...
Això és que són coses...
Però hi va haver una evolució
i vam fer canvis de color...
Molt bé, els dinos, dius, estar.
Jo tinc una captura de pantalla al Baibo rosa.
Ah, clar, clar, clar.
No, no, perdoneu, és que, mira, l'he vist i dic...
El Puy de Power Rangers dino, vull dir.
Ah, d'acord, d'acord. Molt bé, escoltem, escoltem a veure què diu.
D'aquí pocs dies surt al mercat la nova edició
del Dragon Ball Z Kakarot, en aquest cas per Nintendo Switch.
Aquest és un joc que ja hem pogut gaudir
en altres plataformes prèviament,
però aquest cop surt amb nou contingut
i amb noves sagues i noves aventures en format DLC.
És un joc d'acció RPG de món obert
on podrem utilitzar els personatges més icònics d'aquesta saga
per fer combats, per fer missions i moltes altres aventures.
No serà la primera vegada que podrem jugar un videojoc
basat en un anime o manga.
Per una banda tenim tots els jocs basats en bola de drac,
que sobretot són jocs de lluita,
i per altra banda tenim jocs basats en animes com Naruto,
One Piece, Attack on Titan o Ghost in the Shell.
Un cas curiós és el de Pokémon, que va sortir primer el joc
i després van decidir fer un anime
basant-se en l'experiència jugable del videojoc.
Música
Què dir-vos d'aquesta cançó que acabo de tocar?
Que és una de les cançons més icòniques de la saga de Dragon Ball,
concretament de bola de drac Z,
i que vam tenir la sort, sobretot aquí a Catalunya,
de poder gaudir de la nostra infància o adolescència.
És una cançó bastant interessant a nivell harmònic,
té bastant d'intercanvi modal,
que vol dir que fa servir acords que no són els més evidents,
i m'ha agradat molt tocar-la i fer aquesta versió piano,
espero que l'hagueu gaudit.
La cançó és Chala-jet-chala, l'opening de Dragon Ball Z,
i aquí a Catalunya es va dir llum, foc, destrucció.
Per concluir, m'agradaria fer una reflexió a nivell personal,
que és que alguns cops m'he endut petites decepcions
quan he tornat a veure sèries de la infància ja d'adult,
perquè tens un record molt clar i molt emocionant,
i potser molt intens,
però quan la tornes a veure d'adult,
potser està sent malament,
o ja no representa el mateix per tu.
I penso que és un gran encert que treguin reedicions de les sèries,
però en videojocs, perquè l'experiència jugable
pot ser molt diferent i molt més enriquidora.
Comenteu-me si voleu què en penseu, sobretot això.
També als companys del programa Generació Digital,
aviam què us ha semblat aquesta cançó,
i quin record i quina experiència teniu vosaltres
amb la saga de bola de drac.
I ens veiem la propera setmana, d'aquí a 15 dies.
Que vagi molt bé i una forta abraçada.
A veure, ara contestem el Víctor. Què ens diuen, els ulls?
Doncs moltes coses. Mira, l'Eia Clipsi diu...
Vaig a buscar el mocador, un crac, el Víctor.
La Parrilla que només diu, volant, volant.
I algú també diu que després...
El Xibala diu, després feu un clip de la Gina ballant per les sarges.
Molt bé.
Has escoltat que ens preguntava el Víctor Mame
i al final la sèrie és com aquesta, la tornes a veure i...
Sí, sí, em sona, no? Sí.
Vull dir, no sé, ara posaria en un compromís el Dani, no?,
si tingués que posar certa sintonia que retotrenca.
Ah, sí.
És clar, retotrencadissa pura i dura, en absoluta.
Molt bé. La veieu, a l'època...?
Per favor, Albert, quina pregunta és aquesta?
És que jo no la veia en absolut, vull dir, no...
Albert, tot Catalunya, Albert, on estaves tu?
No, no, no. T'amagaves?
M'ho juro que no la vaig veure, però és que ni-ni-ni...
Res, zero, seré una altra època.
Tu ja vas néixer gran, tu ja eres gran.
Sí, sí, sí, certament, certament.
Molt bé, doncs, Víctor, ens ha encantat.
De fet, si aneu a icat.cat barra GD,
allà trobareu els vídeos sencers del Víctor
i podeu recuperar-ho i escoltar com toca fantàsticament el piano.
Generació digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Vinga, va, aquesta és la primera classe
de com fer un videojoc a estar.
Sí, senyor, i començarem, evidentment,
pel principi, per la part visual,
la part que es veu, que és el que tots ho veiem,
doncs és la més senzilla d'entendre.
La qüestió és que volem fer un videojoc, veritat?
Sí. Ens volem dedicar a fer jocs,
ens volem guanyar la vida fent videojocs,
que el videojoc sigui maleta de romer,
que diria l'Àngels Amic Caramès,
volem ser autors reconeguts, volem deixar empremte.
Doncs el primer pas és que ens ho hem de creure, Murillo.
Hem d'estar totalment convençuts, o si més no,
hem de jugar una miqueta a fer una miqueta d'estrelles del rock
i tindre una actitud com de triomfador,
però no amb caràcter de fatxanda,
diguéssim, un triomfador cregut, sinó amb orgull de pagès.
I la millor manera d'aconseguir aquesta actitud
és fer les coses passant-ho bé, gaudint en cada moment.
Literalment.
Mireu si n'és important, la literitat, quan dic gaudir cada moment,
que s'ha de traspassar el temps i l'espai.
Molt bé. Això és important, eh?, el temps i l'espai.
Sí, sí, s'ha de passar perquè és una cosa que va més enllà.
El que vull dir és que l'entreteniment
ha de traspassar el temps i l'espai
en la forma que arriben a ser recordatoris.
El que fem avui, o un dia de setembre de 2021,
ho podem recordar, comentar, riure, un abril del 2025.
Mira, exemples n'hi ha d'ojo, per vosaltres mateixos.
Digueu-me moments del generació digital,
que es puguin dir en antena, evidentment,
recordeu-vos, sempre hi ha roba estesa,
i que us hagin semblat divertits.
Doncs mira, el dia que va sortir la Xbox,
que vam dir que sortirien un munt de pantalles blaves...
Sí, senyora, me'n recordo.
Jo recordo aquell dia que vam carregar el Guillem del Vergadà
amb el Cirque de Sinclair en pau descansi,
que, per cert, no ha comentat res
i que ens va enganxar de sorpresa a tots plegats.
I tant. Francesc, recordeu-ho?
Jo recordo aquell dia que l'Albert García tenia l'estudi,
quan el fèiem el dissabte a la nit, l'avui,
que havia de sortir el dia després i ell la tenia un dia abans.
I va haver-hi com un cert moviment policial
per davant de Catalunya Ràdio,
i va estar una miqueta tabunit i dic,
a veure si ve algú aquí, ho ha sentit,
i ara em venen a prendre la consola.
Molt bé, Eli, tu recordes algun moment?
Ara, clar, m'estàs recordant de lo això policial,
me'n recordo d'un dia que ens van picar els vidres uns senyors
amb unes mascares de V de vendeta.
Molt divertit, no va ser.
Ens van passar moltes coses, aquella època.
Fèiem proves d'una a dues.
Sí, en directe, eh?
Com ho vaig permetre, jo això? Ho sento molt, us demano.
Perquè estàvem supermotivats.
Tu ho vas permetre i nosaltres a darrere.
Sí, sí, sí, jo crec que sí.
Val, d'apart, doncs així sí que n'entenem,
que tot el que fem sigui digne de ser recordat amb un somriure.
Sí, sí, just a la fusta.
I d'una manera molt assequible, avui en dia, ens podem tots treure fotos,
ens podem gravar vídeos, enregistrar audios,
en qualsevol moment, qualsevol situació, qualsevol circustància.
Ara mateix podeu treure el mòbil, treure fotos,
enregistrar, fer qualsevol cosa.
La cosa és que si tant si estàs sol o sou un grup d'envolupament,
perquè aquestes classes les donem una miqueta generalitzatment,
no puc dir si tu vols fer un joc,
però també diré si vosaltres voleu fer un joc,
la qüestió és que si parlem de vosaltres o de tu,
heu d'immortalitzar el major nombre de situacions possibles,
encara que semblin ridícules o repetitives.
Per una part, és per tindre un reposatori,
una mena de memento vitae, d'ús personal,
per recordar això que dèieu, bons moments, boníssims moments,
i també dolents irregulars, com aquests països,
que anant amb les mascaretes van començar a picar els vires.
Però el que és importantíssim
és tindre enregistraments audiovisuals
perquè a banda de ser recordats,
perquè som collonuts i ens volem dedicar a fer de jocs i tal,
i perquè volem deixar empremte.
És fascinant, si ara mirem...
mirem qualsevol reportatge d'esdeveniments
o biografies de famosos,
o biopics del Freddie Mercury, de l'Einstein,
totes aquestes coses, de qui sigui,
o els pedres, que sempre hi ha fotos,
o sempre hi ha vídeos casolans dels protagonistes.
Quan érem petits, a la piscina, al col·le, a la barbacoa,
a la teatre del col·legi,
doncs aquí la qüestió és que heu de ser rebels,
i a més a més, que ho demostreu, que quedi constància, no?
Que tot i la brutalitat de mitjans que tenim ara mateix a l'abast
i la comoditat de tindre el que deia,
una càmera de fotos, que és el mòbil,
o una càmera de vídeo, que és el mòbil, a la butxaca,
és avui en dia, Murillo, quan menys fotos i vídeos fem.
Però tots tenim un mòbil a la butxaca?
Vull dir, estem tota l'estona enregistrant, no?
Sí, però no ho estem fent.
No, no, no. Mira, ara et deixaré en evidència.
Aquest és el dia medi de la temporada del generació digital, veritat?
Sí, sí, sí. Aquest és el tercer.
Quantes fotos tenim d'aquell dia?
Ja t'ho dic jo. Una.
Com que una? Només una?
Sí, sí, sí. Només tenim una foto.
Vols dir que no està justificat?
Nosaltres ja fa molts anys que fem el programa,
i cada setmana, més o menys, fem les mateixes fotos.
Arriba un moment que ja no en tenim més.
Sí, sí, de la Gufolòfem tenim un munt de fotos, oi?
Ah, no, de la Gufolòfem.
Aquí dins de la paixera també en tenim moltes.
Bueno, perdona, però el Dani,
a principi de temporada ens fa signar a tots un paper
que no traiem la seva imatge i tal,
que jo m'ho he trobat i he trobat al·lucinant.
És que la Lídia Gagga li té firmat un contracte d'exclusivitat.
Jo t'he pinjat moltes vegades, Dani, a les xarxes.
Sí, és veritat, és veritat.
Però tenim programa Twitch, per exemple, ara.
Programa Twitch que desapareixerà de la plataforma,
si no ho ha fet ja.
I encara que es quedi en magatzem, exacte,
els arxius de la pàgina web dedicat, per exemple,
o quedarà sepultat o, al final, acabarà desapareixent.
A veure, no em digueu que no,
on és la primera temporada del generació del Canal 33?
A la cova del Francesc.
A la cova del Francesc.
Podríem no estar a l'abast de tothom. No hi és.
No, no, no hi és.
Que el fet aquest,
que separeixin les coses i que les tenim que tindre nosaltres
en magatzemades,
ens porta a una tercera situació subordinada.
Mira, la primera subordinada és treure'ns fotos
com a recordatori propi pel futur.
La foto de la primera comunió, l'aniversari, el petit...
La segona subordinada seria treure'ns fotos
per motius històrics.
Per dir-ho en un arxiu,
que, escolta, nosaltres vam estar a l'estudi d'Hicat,
jo vaig estar a l'estudi de Tarragona...
I vam entrevistar Atal.
I la tercera subordinada és no refiar-se de les xarxes socials
d'exposició, estil, YouTube, Facebook, Instagram,
perquè us en recordeu de Vine, MySpace, 20, Fotolog...
Ja no hi són.
¿Feu un esforç vosaltres, Gina, Francesc, Elis,
de les fotografies,
un esforç per intentar que perdonin una miqueta més?
Les tinc al núvol.
Ja està?
Jo tinc un núvol que és com un disc dur,
és a dir, les tinc guardades i classificades per anys.
Però és el que diem, que aquest núvol...
El dia que desaparegui aquest núvol...
Has de tenir un bacab a casa.
Sí.
Jo periòdicament ho faig.
Un cop al mes, mes i mig, jo endullo el mòbil a l'ordinador,
faig les carpetetes i faig lloc al mòbil.
Molt bé.
I és per tot això i més, que l'illusió d'avui
és una de les més senzilles,
però també és de les més fotudes, de les més complicades.
Atenció, nenes i nens que esteu escoltant
al Generació Digital.
Feu-vos fotos, per l'amor de Déu, que us facin fotos.
Porteu un diari de sons, d'imatges estàtiques,
d'imatges en moviment,
i, evidentment, això és extensible
a guardar tot allò que sigui visual,
que si les proves de disseny del videojoc,
el primer hipnotet que heu fet que es mou per pantalla,
amb un tovalló, amb una cafeteria,
perquè se m'ha corregut una idea.
L'emboxing de la consola que us heu de comprar.
El rebut de la botiga...
Mira, he escoltat la Gina Iminata comprar un ratolí de gamming
i guardo aquella factura d'aquí on vaig comprar
la tenda del bazar, el puerto de Barcelona, tal.
Doncs tingueu per cert que, si feu tot això,
el vostre jo del futur us agrairà.
El Clarking ens diu a tuits,
doncs hem de fer com l'episodi de Black Mirror,
on la gent enregistra tota la seva vida al cervell.
I després es pot moure't per ella amb un comandament.
I l'ahir aquí.
I l'ahir eclipse ens diu que fem moltes fotos,
en distribuïm poques i n'ordenem menys.
Exacte.
És veritat, i al final queda molt poc.
És veritat, és veritat.
Doncs hem de fer una mica més d'esforç.
Fantàstic, aquesta primera masterclass
de si vols fer un videojoc o una altra cosa, no?
Sí, en general, sí.
Però influeix molt també en la qüestió del videojoc,
que després es pot transportar a qualsevol altra disciplina,
però això ja és més una miqueta de cadascú,
que el seu interior vulgui bé ampliar mires
per viure d'una vida més plena.
Molt bé.
Participa a la comunitat del generació digital
el nostre canal de Telegram.
Avui se'ns tira el temps a sobre, però us volia comentar res.
Tres noticietes ràpides.
Una que no sortirà al videojoc del Catan.
Sou jugadors del Catan de taula, diguéssim?
Sí, a casa tota la família en són superfans.
Anaven a fer un videojoc,
i al final la mateixa gent d'Ingres,
que són els creadors del Pokémon GO, etcètera,
han dit que no, és curiós, perquè...
han dit una...
Mira, estar, ara que has explicat això.
Ha arribat un moment
que se'ls ha complicat tant el joc que han dit no, no, no.
És que estem lluny del que volíem fer,
i al final què difícil és fer un joc
que funciona tan bé en taula per mòbil?
Sí.
I han decidit no fer-lo, que és el que mira...
És una decisió, jo trobo que és una decisió encertada.
Després ha mort un il·lustrador, no sé si el coneixia,
un il·lustrador d'algunes portades de videojocs icòniques,
com la Street Fighter 2
i algunes de l'anissaga Street of Rage per consola,
que es diu Mick McGinty,
que doncs mira,
hem tingut també aquesta setmana la pèrdua d'ell,
que llegint,
m'ha agradat molt llegir
que les seves portades
van influenciar
en els videojocs posteriors
de les mateixes anissagues.
És a dir, la gent que feia el videojoc
va veure les portades i el següent any
i anys anteriors van dir,
escolta'm, aquesta imatge que ens va fer aquest il·lustrador,
que bona, l'anem a fer servir.
L'anem a fer servir per la segona part del videojoc,
cosa que em va semblar molt bé.
I després, una notícia que...
no sé, he pensat amb el Francesc,
aquesta setmana
han mirat el codi d'un joc
que era el Sega GT de Dreamcast.
Hi ha gent que es dedica a mirar codi
i han trobat dins del codi,
en una versió amb proves,
un dels personatges era Luigi,
de l'univers Nintendo,
en una consola com la Dreamcast de Sega.
És que una miqueta com de l'Stars,
els desenvolupadors de software a dintre
a vegades són molt catxondos, fan moltes bromes,
fan molta conya, tot això ho han de guardar,
a vegades això queda en el codi, a vegades no surt,
però és curiós que, encara que no surti en el joc,
quedi dins del codi que arribi a la impressió
i al CD final.
Després és un exercici d'autèntica arqueologia digital,
investigar aquestes coses
i la de coses que trobes
i la de missatges que trobes,
deixats perquè quan algú miri el meu codi
trobi el meu missatge de dir,
que és molt cèntric, això.
Però és una mica de Rockstar,
el que deia l'Stars, no?
Si podeu, busqueu a YouTube,
que a YouTube hi ha un vídeo que és del videojoc
del Cannon Fodder, dels Pitman Brothers,
la versió per Amiga 32,
per la consola, la FD32.
Allà ja, aquest joc inclou un vídeo,
una mena de videoclip dels programadors
fent una miqueta el gamba
i busqueu-ho perquè veureu quin fart de riure
i quin easter egg més catxondos.
Molt bé, doncs anem a parlar una mica de les xarxes
que no de Twitch.tv o les generacions digitals,
sinó del Telegram, no?
Exactament, que sempre tenim moltíssimes coses a comentar.
Mira, comencem amb el Friis,
que ens explica un bon negoci que ha fet
amb una oferta que ha aprofitat
i l'explica per si a algú li interessa.
Diu que en Movistar Plus ha pillat una Xbox Series S
sense pagar de més, però contracten
un mateix paquet de fusió, un de més nivell
que ja tenia durant 3 anys.
Diu que si canvia el paquet per més baix
haurà de pagar alguna cosa,
o si es dona de baixa de Movistar
i la resta que li toca de deure
de la consola, o bé pot tornar a la consola
si està en bon estat.
Diu que per ell ha estat un bon negoci
i que està força content.
Perdona, és curiós que això ho faci.
Tu creus que ho fa la mateixa marca?
És a dir, que la mateixa marca et fa que estiguis
en una altra plataforma que no sigui Movistar?
No sé, no, no.
Sí, al final és el mateix, no?
No, el que tenen són col·laboracions
amb algunes empreses, igual que tenen Netflix
o tenen acords també amb Spotify
o amb diferents comercials entre ells.
Molt bé, un bon negoci.
Diu el Jordi Borràs que si li porten la fibra a casa
que es passa directament a la Xbox,
i ho diu seriosament.
Molt bé, han parlat de mòbils també?
Sí, però sobretot s'ha parlat de les fotos
que es fan amb el mòbil.
El doctor Ventosa diu que té un Huawei Mate 20
que són de 600 euros d'Android
i diu que el té des de fa 3 anys
i que no ha aconseguit fer fotos maques
amb l'Android.
Diu que la qualitat dels 6Ds en fotos
ja ens estava bé, ens matava la bateria, això sí,
però que pensa que és un bon moment
per tornar a la poma.
Ja diu que han tingut la seva oportunitat als Androids,
però que han fracassat.
No sé si es pot dir... Sí, ho pots dir.
Tu tens ja el darrer iPhone 13, no?
El 13 Pro Max.
I tu l'altre dia em deies, diu, Albert,
fa una cosa que m'ha agradat.
És espectacular, té unes coses...
Per començar té macro.
O sigui, puc fer fotos d'aquest micròfon molt a prop
o molt lluny. Ja era hora.
I a nivell posterior, editar aquest vídeo
i enfocar i desenfocar zones.
Bé, és una espectacularitat el que fa aquest telèfon
amb la càmera.
Fa menys de 24 hores que el tinc, no li he tret suc,
però de veritat, només penso
en els jocs que podré jugar en aquest dispositiu.
Aquestes fotos que estaran al teu núvol a partir d'ara.
Exacte.
Aquí els ullents n'estan d'acord i n'hi ha que no,
perquè com l'Ignasi diu que el tema de fer fotos
és relatiu, no només s'ha de disparar,
sinó que s'ha de saber enquadrar, exposar bé, etcètera.
L'Edgat Torres diu, clar, això és com si jo li digués
a l'Steven King que em digués quin programa d'ordinador
fa servir per escriure,
que vull escriure un llibre com els seus.
I el Pastanaga està totalment d'acord,
que diu que és més el fotògraf que no pas la càmera.
Però clar, depenent de segons quina càmera, no?
I també el model. Comencem primer.
Comencem per la base. Exacte.
Molt bé. Francesc, mira lo que t'he portat.
De fet, ens van enviar l'altre dia
el nou joc del NBA 2022.
Guai. Per PlayStation 5.
Tu ets de la NBA, ets de bàsquet o no?
Jo em vaig quedar amb el Michael Jordan i la River.
Jo soc molt antic en aquestes referències, però...
Com es deia aquell videojoc, el 1-2-1, no?
El 1-2-1.
Sí, sí, era un videojoc que a mi...
Vaig jugar per Commodore 64 i que m'encantava.
Jo era del Fernando Bertín, bàsquet, bàsquet.
Que em va agradar molt, també.
Doncs tinc ganes que el juguis,
ens expliquis l'experiència
d'aquest joc de bàsquet
que gent com el Roc Massager
doncs hi juga tantíssim i és tan expert.
Potser algun dia el portarem
i fins i tot per parlar d'aquest títol.
Re, que nosaltres ens n'hem de marxar
perquè la sona almenys una mica la música final.
Gràcies a tots, Gina, El i Francesc Gastar.
Fins la propera, que vagi molt bé.
Gràcies. Gràcies.
I gràcies, Dani, al nostre tècnic de son,
amb la PlayStation 5,
amb el Dalit passant de tothom de la ràdio,
s'instal·la i va a la seva.
Sí, marxem amb la música del videojoc
Kenner Bridge of Spirits,
aparegut fa pocs dies per la PlayStation i PC,
on portem el control d'una dona
que utilitza les seves habilitats màgiques
per ajudar les persones mortes
a passar del món físic al món espiritual.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.