I cap. La ràdio inquieta.
Hola, benvinguts al programa.
Cada divendres a les 10 de la nit us parlo de videojocs,
creativitat i cultura digital, però sobretot videojocs.
Adició, atenció, número 799,
on parlarem de totes les novetats que han donat les fires
i les presentacions d'aquests darrers dies pel que fa a videojocs.
Seran uns bons mesos, els que venen?
Hi ha hagut anuncis de videojocs que ningú esperava?
Com tenim d'ànims els que formem part del generació digital
després de seguir les conferències?
I veure els vídeos? Ho sabrem ara. Comencem.
Què tal, Francesc, Heli, Albert, com esteu?
Avui tots a l'estudiós. Queden molts pocs programes.
Ens acompanya una mosca, la mosca de la ràdio.
Ara ho anava a dir. Avui som 5.
Exacte. I ens queden molt pocs programes.
Ens queden molt pocs programes. Crec que ens queden 4 o així.
4 només? Sense comptar aquest, sí.
La vaig una mica perduda, eh, en el temps real.
Per tant, arribarem més que a 800.
Serà com una sèrie de televisió d'aquestes eternes.
Què és més important, el 800 o el 888?
Ah, mira. Què diríeu?
Home, és gràcia, 888.
El 888, a més, ens podríem vincular amb certa empresa online,
em sembla, i potser trauríem algun patocini.
És veritat, és veritat.
I la mariner del tema dels casinos,
que sempre que els veig a la tele em fan pensar moltíssim.
A veure, abans de començar el programa,
i saber quin videojoc ha jugat la HELIQ aquesta setmana,
amb aquestes presentacions que he veigut aquests dies,
vaig veure que sortia el Yakuza Lyca Dragon.
Sí.
I que recordo que vas fer la review, Albert,
que em van donar ganes de jugar-lo,
i vaig veure que sortia per Xbox.
I el tema, sortir pel Game Pass.
A mi, amb el tema del Game Pass, em passa que no sempre hi soc.
Ho tinc marco, sobretot, al fet que no ho facin automàticament,
i de vegades, quan veig que no estic i em trobo a faltar,
doncs ho compro una altra vegada.
I vaig fer una cosa que no sé si ho vaig fer bé.
Vaig comprar-me el joc perquè estava en rebaixa,
i t'he de dir que no és físic, sinó que és digital,
però això no m'importa,
però l'he comprat per poder-lo jugar sempre que vulgui.
Està bé, o sigui, a mi és un joc que em va agradar moltíssim,
ja vaig comentar-vos una mica el que m'havia semblat,
que és un joc que s'ambienta al Japó actual,
en ciutats japoneses, i em va flipar.
I comprar-lo, sencer, en comptes d'agafar-lo
dintre del Game Pass està bé,
perquè no tindràs pressió per passar-lo.
Jo li he dedicat 100 hores a aquest videojoc, així que potser...
100 hores, ja?
Sí, sí, ja porto 100 hores, i encara el jugo, eh?
Hi ha molts minijocs i...
M'he sentit tan a gust anant per aquest Japó virtual,
per les ciutats i tot això, que Yokohama,
Yokohama és la ciutat principal que surt en el videojoc,
una recreació bastant guai,
i els personatges d'aquest videojoc són tan memorables,
són tan bona gent,
perquè són personatges que fugen de l'estereotip de tipus duros.
Ja, sí.
No, no, són trossos de pa, tots, són molt bones persones.
Entrenyables, entrenyables.
I, per tant, has fet bé, has fet bé, i tant, que has fet bé.
No, no, no, ja us aniré explicant a veure què.
Tu que jugues tantes hores a videojocs, Albert,
si et trobessis amb el mapa del dia, on jugues més?
A quines hores jugues més? A la matinada, a la nit?
A la nit.
A la nit? I pots estar fins a les 3, 4?
No tant, però cap a la 1 o així haig de començar a anar a dormir.
Ja.
Però què fas?
Tu sopes i després ja et poses allà a jugar
ja fins a l'hora que te'n vas a dormir.
A veure, no, l'habitual és que potser mirem una sèrie i tot això,
i després de la sèrie, llavors sí que jugo a videojocs.
Carinyo, vaig a jugar a videojocs.
Sí, sí, sí.
Quina sort, perquè jo amb aquell nivell d'estrès,
aquelles hores, no dormiria fins l'endemà.
Sí, sí, sí.
Això és habitual, però també puc jugar altres moments del dia.
Tu aquesta setmana m'he jugat força, Francesc,
perquè ens deies al Telegram que has completat,
o part, no sé si tota, l'anissaga a Sibèria.
Doncs sí, l'altre dia em parlava, malauradament per l'amor
de l'autor de còmics francès,
en Benoit, que era el que estava darrere,
i era un dels jocs que tenia.
Havíeu jugat la part de la primera part,
i el tenia comprat també en plataforma digital.
Ha voreu oferta, no? Molt bona.
El vas comprar o no?
No ho recordo, però sí, sí.
Els jocs que són una miqueta clàssics,
en segon és que hi ha les plataformes
que cada dos partits estan fent grans descomptes i rebaixes,
us podeu trobar jocs fantàstics, superbé de preu.
És una saga, la Sibèria, que la primera de la segona part
documentàvem ara amb l'Albert, està per Nintendo Switch,
però és un joc fantàstic.
M'agrada molt poder jugar la primera i la segona,
perquè formen una història que s'inicia i s'acaba,
i està molt bé a nivell narratiu.
No és una d'aquestes aventures gràfiques complexes
de les que a vegades has de fer tota una sèrie de coses,
que si no ho troben una solució,
no se m'hagués ocorregut mai,
que per obrir aquella porta hauria d'agafar un no sé què
i una clau que estava com a tres ciutats més enllà.
Aquí tot està una miqueta on té que estar, no dibaguis molt,
i pots gaudir molt de la història, dels personatges,
pots gaudir sobretot dels escenaris que són fabulosos,
fantàstics, m'han agradat,
hi ha una barreja com d'estils i d'èpoques diferents,
tot té a veure amb certs mecànics,
la recerca d'una persona per uns mamuts mítics
que viuen en un lloc apartat de Sibèria,
on hi ha nerves i hi ha mamuts.
I aquesta història, que sembla molt surrealista,
la gaudeixes molt si pots jugar els dos jocs seguits,
i jo ho he fet i m'ha sentat fabulosament bé.
M'has recordat aquesta història dels mamuts,
aquests elefants que estan per l'Índia,
que estan caminant i que els estan controlant
a través de satèl·lit, perquè no saben on van.
Són tota una família, no ho heu vist?
És molt bonica, perquè quan van a una ciutat preparen aquella ciutat
pel pas dels paquiderms que té la marinera.
Aquesta part forma un pack molt dur.
Hi ha una tercera part que va sortir un temps després,
que no sé com continua la història,
i que aquesta any ha de sortir inclús la quarta part.
Déu-n'hi-do.
I és d'ell que ho va deixar?
Jo crec que ja no.
Ell va emparlar-ne perquè malauradament havia traspassat
i jo crec que ja no estava vinculat.
La veritat és que no sé per on segueix la història,
perquè acaba el primer i el segon molt bé tancadet.
Però què ens esperarà la tercera i la quarta?
Quan vas a un avió, ara farà temps que no hi vas,
quan entres mires el control?
Prefereixo no fer-ho.
Què m'estàs dient?
Saps què miro?
Miro la cara del pilot a veure si em dona confiança o no.
Prefereixo no fer-ho perquè tinc por de desdrinar
que hi ha alguna cosa que no funciona.
Estàs perquè porten les ulleres, no?
Perquè no els hi vegis la cara.
Perquè no vegis que s'han passat quatre hores jugant a videojocs
i després fan un volt fins a Nova York.
He de reconèixer que depèn de com.
Ho he fet moltes vegades, però no sé per què,
quan tinc el cos d'una manera determinada em poso histèrica.
Aleshores sí que miro el senyor, si fa bona cara i tal,
prefereixo no mirar res més, anar cap a dins
i entretenir-me amb qualsevol cosa.
Va sortir una notícia que potser tu vas veure, Albert,
que és la sortida de Microsoft Flight Simulator
el 27 de juliol per la consola de Microsoft.
Per Xbox.
I la X i la S.
Em va fer molta gràcia perquè va haver-hi molta crítica,
perquè deien que anava a fer 30 FPS,
que alguns deien molt poquet.
I després deien una cosa que jo no sé què és, que és el VRR,
compatible amb el VRR, que era un tema de les pantalles.
Sabeu què és, això, exactament? No, no?
Doncs ara mateix no ho sé.
Crec que és un tema del refresc de les pantalles.
Crec que és una cosa molt tècnica i que tots els jugadors deien,
home, però és que amb PC tira...
És V-R?
No, V-RR.
V-RR, crec.
Deu ser, doncs, tassa de refresc variable.
Exacte. Sí, segurament és això.
T'està pintant.
Això és la forma en què el monitor també refresca.
Saps que les tècniques antigues anaven a 50 Hz, 60 Hz.
Els monitors també.
Doncs pot ser que sigui un tema que el monitor...
El programa potser pot fer variable
com el monitor refresca la pantalla
i això pot fer que els vegin més fluït o no
i potser està relacionat amb això.
Jo tinc curiositat per com es jugarà el Flight Simulator amb comandament.
A mi això em fa molta gràcia.
Potser és interessant perquè feien com una mica de broma de dir,
que no tenen comandament de consola,
però tinc curiositat, tinc ganes de poder jugar-lo amb aquesta versió.
Generació digital.
Doncs aquesta setmana, Elia, has jugat a un joc
que té sentit de l'humor, però a principi dius,
ostres, aquesta gent està patint.
Com va això?
Sí, una mica per l'aparença que té.
Aquesta setmana he jugat a una aventura gràfica
que es diu The Office Quest,
que és un joc d'estètica curiosa,
i aquestes hores són bastant foscos,
amb unes tonalitats grises, negres i marrons,
però que alhora tenen molt d'humor.
És una combinació estranya, però la veritat és que és bastant resultona.
Hi he dedicat unes hores,
però tinc ganes de seguir donant-li aquests dies,
perquè m'he quedat amb ganes de seguir.
Molt bé.
Aleshores, The Office Quest és un dia diferent a l'oficina.
T'he d'explicar un dia diferent a l'oficina d'unes persones.
És una aventura gràfica point and click
perquè encarnem un senyor oficinista
que no es troba a gust en les seves tasques a la feina.
Perquè són repetitives?
Clar, totes les persones que estan en aquella oficina
formen part d'un sistema i van molt mecànics,
i aquell senyor no està content amb la feina que fa.
Són molt curiosos, els personatges,
perquè tots ells són oficinistes,
però estan vestits d'algun animal o d'algun vegetal.
En concret, el protagonista porta com una disfressa d'os.
Però saps aquestes disfresses que tenen una cremallera,
et poses dins i la tanquen i només se't veu la cara?
És com si la disfressa els pesa, no?
O sigui, no són autèntics.
Exacte, estan com... Sí, això mateix.
Estan dins d'una pel·lícula, diguem-ne.
Aleshores, què passa?
Doncs que dins d'un dia normal d'aquest oficinista,
d'aquest senyor,
apareix un punt vermell que l'habita,
de sobte apareix, l'habita i fuig cap a una altra habitació.
I això és el que al protagonista li crida l'atenció
i decideix aixecar-se del seu lloc de feina i anar a explorar.
I anar a explorar, no?
És la seva excusa per anar a explorar.
Amb aquesta excusa et vas trobant diferents habitacions
i diferents personatges
i totes elles tenen una història diferent.
Sobretot, són escenes divertides diferents
amb cada un d'aquests personatges.
Així, en aparença, sí que és un...
No té un fil conductor,
és com una...
Van sorgint aquestes escenes o aquestes situacions.
I dins d'això parla de temes, o fa al·lusions de temes,
com la subordinació, la monotonia a la feina,
o el domini que exerceixen els aparells electrònics
en les persones.
Està molt bé.
Et fa pensar, eh?
Sí, sense tenir un fil argumental.
De vegades et passa que et sents una mica sense rom.
Com que no segueix una història, són escenes sueltes,
però en un tema concret està força bé.
Molt bé.
Aleshores, està compòs per diferents trencaclosques,
que són els que t'ajuden a anar avançant.
Normalment, cada pantalla o cada habitació
es resol per si mateixa.
El sistema és, primer has de trobar un objecte
o alguna cosa que t'ajudi a desencallar
i després, amb això, de trobar la manera de desencallar.
Molt bé.
D'allà, passaries a la següent habitació
i així vas avançant.
I el sistema es resol tot en la mateixa habitació.
A tot això, ell no està treballant en aquests moments, eh?
No, no, ell està pololant i està, sobretot, fugint d'uns jefes
que estan bastant xalats
i que ell ha d'estar constantment esquivant
amb les seves tretes, no?
Molt bé.
I fent que no s'adonin que ell està escavullint-se de la seva feina.
El joc te l'ha proposat Android per algun tema?
És a dir...
Jo recordo un dia que vas agafar un d'aquests debufes
perquè tenies ganes de pagar bufes.
Exacte.
No, no, no, aquesta vegada crec que l'he trobat buscant informació
a internet perquè tenia ganes de jugar a una aventura gràfica
i que no fos farragosa i pesada,
dir que algo divertit,
i mira, em va sortir com una sugerència, una opinió,
i el vaig agafar i la veritat és que m'està agradant molt.
En resum, és divertit, és molt divertit.
Els Frenc Casaclosca són molt variats i originals.
No són fàcils tampocs, però tampoc tenen aquest nivell de dificultat
tan gran com perquè t'acabis frustrant.
És a dir, li has de donar voltes, voltes, voltes,
però al final acabes traient-ne la solució.
Molt bé.
Està molt ben dissenyat i ja està.
Es tracta de passar-hi hores i d'agaudir una miqueta
amb els personatges, que és sobretot el que té el protagonisme.
Molt bé, com es diu i per quines plataformes?
Doncs mira, es diu The Office Quest
i el trobem per Android i per allòs.
Tu n'estaves fent una ullada abans, eh?
Sí, estava mirant i m'ha agradat l'estètica com en blanc i negre.
Sí.
I és curiós perquè jo m'imaginava una cosa com...
Imaginau-vos el joc de The Office, de la sèrie televisió.
M'imaginava una cosa així, però no, és així.
No.
I m'ha semblat molt interessant les idees estètiques
que té el videojoc, en blanc i negre,
amb aquest aspecte.
I m'ha recordat la premissa molt a Stanley Parable,
que és un videojoc en el qual tu estàs treballant
a l'oficina davant de l'ordinador
i un dia deixes treure el cap de l'ordinador
i investigar qui hi ha a l'oficina on estàs treballant.
Se sembla una mica la premissa.
El que tinc ganes de saber és què es trobarà
al final de tot en aquest punt vermell.
Fem una pregunta.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Faig una pregunta així a l'aire.
De totes aquestes presentacions que ara parlarem,
hi ha alguna consola o videojoc
que heu trobat a falta que no us digués res?
Buf!
400.000.
Per començar, la Switch Pro, per exemple,
la X-Men, el Metroid Prime 4...
Aquí vam fer una juguesca del nom
i ens haurem de guardar això per d'aquí quan sigui.
Potser dues setmanes, un mes o dos mesos.
També el Hellblade...
Molts videojocs que no han aparegut,
perquè se n'han endarrerit,
per qüestions de caldesenvolupament,
amb la pandèmia també s'ha endarrerit tot...
Hi ha molts videojocs que no han fet acte de presència.
Us volia comentar dues notícies
relacionades amb videojocs que també han passat aquesta setmana.
Això que...
On ho poseu això? A 15 anys?
Hòstia... Home, 80s, no?
Sí, no?
Això és la sintonia del Transformers,
del Transformers que feien amb dibuix animat.
Ostres, aquest mític.
Optimus Prime.
Em sembla que hi va haver diferents tipus o fornades,
i vaig mirar i dic,
mira, sona com el Magnum...
No sé, Magnum no, perquè era massa...
Sona més 70s.
Sona més 70s, no? Sí, 70s.
Això no són tan antics? No.
No, no, som d'allà dels 80s.
Tiran cap a llargs, eh? Sí, sí, per això.
Vull dir, no ho sé.
Niantic ha anunciat que presenta un nou videojoc
de realitat augmentada que es dirà Transformers Heavy Metal.
És curiós el nom.
Ells són els creadors
d'aquell joc de realitat augmentada del...
Pokémon Go.
Encara hi ha molta gent que el juga.
Sí, i de l'Ingress també. Exacte.
De fet, Ingress va ser primer, que no pas...
Sí, sempre que parlem de Pokémon Go,
la comunitat de fans de l'Ingress,
s'enfada molt, si no dius Ingress.
Per tant, ho hem dit, Ingress. Això vol dir, Albert,
que estan en un moment,
aquests jocs encara de realitat augmentada
i del fet de passejar, etcètera?
Jo penso que aquest concepte
s'hauria de donar una volta,
perquè ja han aparegut diversos jocs d'aquest estil,
va sortir un de Harry Potter de la mateixa mecànica,
va sortir un de Minecraft,
ara estan fent un de Witcher,
que troba bitxos pel carrer.
Jo trobo que li hauríem de donar una volta
i, per tant, és una sorpresa veure'l allà.
Sí, de fet, no han posat gaire imatges,
ho van anunciar així, i bé, haurem de veure el què.
Tu que tens fills francescs,
els teus juguen a algun joc d'aquests?
Abans, jo recordo, quan va sortir el primer coment,
que era horrorós.
Ara no sé si juguen ells o no.
Jo la passejar i agafar, no?
No, no, no, no.
La qui juga al mig del Pokémon Go és la meva dona.
Ah, sí? Sí, sí.
Ella, sempre que a dos per tres l'està traient,
s'ha convertit en un d'aquells jocs que el tens instal·lat
i llavors sempre estàs buscant alguna cosa,
jugues a potser un nivell molt baix,
no de forma activa, no vas activament a buscar coses,
però sempre el que he posat,
i sempre queda donant una volta amb un cotxe o algo,
i en plan, no vagis molt ràpid...
Anem a donar una volta, no, el diumenge?
Jo ho he fet amb tren, també, en plan,
estres, no, vinga, home, amb el tren,
quan s'atura la parada, vinga, vinga, vinga.
Durant la pandèmia es va incrementar l'ús del Pokémon Go, eh?
Això és molt fort, perquè la gent no es podia moure de casa,
però van canviar el joc per tal
que la gent pogués trobar més pokémons i més coses
i, a més a més, no es podia moure de casa.
Bé, Anita, doncs estarem atents a aquesta empresa
tan important que fa aquest tipus de videojocs.
I aquesta setmana també hi ha hagut un moviment,
Eli, relacionat amb un joc força interessant
i que n'hem parlat molt aquí.
Doncs sí, que la botiga de PlayStation
ha tornat a crear la pàgina de Cyberpunk 2077.
El videojoc encara no es pot comprar,
després que soni directament el retirer de la botiga,
però es pot veure que serà compatible
amb la PlayStation 5.
Això ho vam llegir fa uns dies,
no sé si hi ha hagut algun canvi, crec que no.
No està disponible el videojoc.
En el moment que agraem això,
està a la botiga però encara no es pot comprar,
però no crec que triguin gaire,
perquè justament avui, en el moment que agraem,
s'ha publicat una nova actualització pel Cyberpunk
i potser ara ja es podrà comprar.
Serà interessant perquè fins ara es podia jugar
amb Play 4 i amb Play 5 però d'aquella manera,
que tothom es va caçar i per això Sony el va treure.
A veure si ara el posen i va una mica millor,
cosa que dubto molt.
Ja, ja, ja, i coneixent l'empresa també
i la gent que hi treballa,
jo seria una notícia feliç per ells, una miqueta.
Això sí, clar.
Ara la mosca la té el Francesc.
Sí, la tenia jo i l'he tirat per aquí.
Aquí la tenim, aquí la tenim.
Tremenda, tremenda.
Ja fa uns dies que la tenim però era més petita,
jo crec que és la de les filletes.
Crec que sí, crec que sí.
Després d'un any de pausa a causa de la pandèmia,
aquesta setmana s'ha celebrat l'E3 2021,
la fira de videojocs més important del sector.
Ha estat la primera vegada que se celebrava
de forma completament digital però això no ha habitat
que les grans companyies del videojoc
presentessin les seves novetats de cara als pròxims mesos.
La d'enguany ha estat l'edició número 27
d'Electronic Entertainment Expo,
més coneguda com l'E3.
Durant els dies de la fira s'han presentat centenars de nou jocs.
I, a més a més,
coneixent l'Albert, que cada any és una època que no pares,
no sé, aquest any que ha sigut digital,
com ha anat el tema?
També, com sempre, molt enfeinat.
Aquest any l'he seguit.
A mi és una cosa que des de fa anys faig,
que és comentar les conferències a diferents mitjans.
Aquest any ho he fet a banda de cobrir-ho
per al generació, per a altres mitjans on col·laboro.
A Night Games van convidar l'Albert
a fer la feina d'aquest any.
I, a més a més,
l'Albert també ha fet la feina d'aquest any.
A Night Games van convidar a cobrir alguna conferència
i també a Xiclana en Friends,
que és un canal de Twitch que està tenint molt èxit darrerament.
I vaig estar allà cobrint les conferències a través de Twitch.
Cosa que sempre és xulo perquè veus els comentaris de la gent.
I està molt bé.
Dades generals d'aquest E3.
Ara ho comentàvem, no?
És l'edició número 27 d'aquesta fira,
després d'un any de pausa a causa de la pandèmia.
I és interessant perquè ha sigut la primera totalment digital.
I, clar, no s'han pogut provar els videojocs com a tant.
Els mitjans de comunicació, els visitants,
no han pogut provar els videojocs.
I tot han estat conferències.
I no possibilitaven el fet que puguis descarregar-te un joc
i provar la demo o algo?
En alguns casos molt comptats, abans de la fira es va fer això.
I ara que ha acabat,
sí que hi ha una mena de festivals de demos molt interessants.
Que està molt bé.
Hi ha jocs a disposició de tothom.
No només de la premsa, sinó de tots els públics.
Que no siguin una part de l'associació
dels Estats Units d'Empreses de Videojocs.
I és una competició.
En el fons, l'E3 el viu amb molt...
Jo, aquest any, el fet que fos gairebé igual per tothom,
ens ha permès a la gent que ens dediquem a la comunicació
d'aquests esdeveniments,
veureu com ho veu el públic, més bé que mai,
perquè tots hem tingut la mateixa tipus d'experiència
amb les conferències.
I veus la passió amb què viu la gent?
amb la que viu la gent, i sempre es busca el guanyador,
el partador, no sé quantos.
Ara ho comentarem una mica,
qui han sigut els guanyadors, els partadors, els absents.
És interessant, però és això, es viu d'una forma molt passional.
I el titular d'aquest any era l'E3 ha mort,
per molta gent, l'E3 s'ha acabat, ja no tornarà a ser el que era,
ja no té sentit l'E3,
hi ha una passió darrere d'aquesta fila que és increïble.
I no hi van totes les empreses, no?
No, hi ha una empresa, per exemple, aquest any, que és molt potent,
aquest any i a l'anterior també, que és PlayStation,
que tradicionalment era de les més importants de l'E3,
fa un parell d'edicions que no va.
Passa, ja té el seu propi esdeveniment.
Jo soc partidari que es faci l'E3, sempre ha mort amb l'E3,
perquè és una forma de que competeixin les empreses,
de posar un producte al costat de l'altre
i que el públic valori quin li agrada més.
Si cadascú fa el seu microesdeveniment,
no tens aquesta comparació tan directa,
no tens aquesta mena de competició.
A mi em sembla que és una cosa positiva.
Això va començar Apple, que va per lliure,
i mira, altres empreses després s'han apuntat.
Bé, ara sí, comencem amb el resum de l'E3 del 2021.
Molt bé, ara sentíem el principal responsable
de la divisió de videojocs de Microsoft amb Phil Spencer,
un clàssic.
Quan sona Phil Spencer, hi ha la gent...
Oh, el Tito Phil, no sé què, no?
És com un...
El públic del videojoc li ha agafat carinyo
amb aquest executiu d'en Phil Spencer,
i ell ho deia ara, no?
Durant la conferència de Microsoft,
que va ser la més potent de l'esdeveniment,
bàsicament diria que Microsoft és l'única empresa que ha fet l'E3,
que ha fet el que es coneix com una E3,
que és una conferència brutal.
O sigui, van fer-ho molt bé i no van tenir competidors.
Nintendo, potser, ho comentarem després,
havia de ser el competidor,
però no va fer-ho tan brillant com Microsoft.
I el que deia ara en Phil Spencer
és que durant la conferència de 90 minuts
que va haver d'aquesta companyia,
es van presentar al voltant de 30 videojocs,
30 títols molt potents,
dels quals 27 estan disponibles en el Game Pass.
El seu servei de subscripció,
que aquí hem parlat molt i és molt conegut,
també entre la comunitat d'avions de la generació.
És a dir, que ells anaven a visibilitzar clarament el Game Pass, no?
Per mi, el titular de la conferència,
de tot l'E3 i de la conferència de Microsoft, és Game Pass.
Game Pass, aquest servei, és el més que cap a altres jocs,
és el que realment ha destacat més.
I, a més, jo apunto que el fet que el servei
destaqui més que la pròpia consola
és perquè ens estem anant cada cop més al servei,
al videojoc com a servei.
Tindrem Game Pass i el jugarem a la Surface,
el jugarem al PC, el jugarem a la consola o a algun equipament dedicat,
però ja no serem d'Xbox, serem de Game Pass,
tindrem el Game Pass de Microsoft.
Sí, és brutal, perquè gairebé a Microsoft és el que deies, Francesc.
No li interessa tant vendre't l'Xbox, que també,
sinó que et subscriguis al servei,
que t'agradi el servei,
que agafis el costum d'estar com subscript.
Jo em passa moltes vegades a la Xbox S, que tinc,
és una mica tot...
Tenim el Game Pass, tenim el Ultimate,
hi ha, per poder jugar en xarxa,
hi ha Electronic Arts que també ven...
És a dir, tinc com molta cosa de diferents marques
i per mi no és gaire clar.
Mararia que fos una cosa com el Netflix...
Sí, el tema de Ultimate,
que hi hagi dues categories, pot confondre.
Però a mi em fa molta ansietat l'experiència de...
Per exemple, la majoria de gent amb qui jo jugo
habitualment a jocs cooperatius no tenen Xbox,
i tenen Game Pass.
El meu germà mateix tampoc té la Xbox,
hi juguem també, ell té ordinador,
i no té la consola, i és interessant aquest concepte.
A nivell de jocs, podríem comentar els 30, no ho farem,
però a nivell de titulars,
algunes petites coses, per exemple, Starfield,
és el següent gran videojoc de Bethesda,
que va ser aquesta companyia que va comprar Microsoft,
i dues coses importants.
És un joc que s'ambienta en l'espai, el que vulguis,
espectacular, però el que m'interessa,
exclusiu de Xbox Series.
Per tant, ja no surt a Xbox One,
per tant, ja aprofita la potència de les noves consoles.
Sortirà a finals, sortirà l'11 de novembre del 2022.
Queda moltíssim.
Em sembla interessant que ja sigui un joc exclusiu
de la nova consola d'Xbox,
i a la darrera, la Xbox One es deixa enrere.
El més espectacular de tots el que sentíem dels cotxes ara,
que és el Forza Horizon 5,
que s'ambienta amb exe,
un joc de cotxes que és fotorealisme,
increïble, molt espectacular.
I aquest està? Aquest es pot jugar?
Aquest encara no. Sortirà aquest any, sortirà el novembre,
i és espectacular.
I de tots a tots, simplement per acabar,
un altre més que t'estacaria és el Nou Halo,
que sortirà a finals d'any i serà free to play.
Això és un canvi molt important.
I tant. Ja no hauràs de pagar per tenir el videojoc.
Almenys la part multijugador, que és la principal, no?
Mira, que curiós. Digues, Francesc.
Jo d'aquí t'estacaria una cosa que potser no és del cruix dels jugadors,
però és el Time of Empires 4,
perquè és una saga ultramítica,
amb una fanbase darrere brutal.
Molta gent inclús enclada
als Times of Empires 2, no al 3, que també té els seus anys,
però les mecàniques, la forma de jugar online,
la forma de com evolucionen aquests imperis,
i es porta molt i molt de Time of Empires 4,
i surt ara, amb el qual molta gent farà molt content.
Bona música.
Sí, el nou tràiler d'un dels jocs més esperats,
que és el nou The Legend of Hell de Breath of the Wild,
la continuació.
Curiós, la conferència Nintendo.
Jo, com que m'agrada molt aquesta companyia,
hi vaig acabar de sabut, després de la conferència,
perquè tenia, personalment, les expectatives molt altes,
perquè Nintendo fa temps que no presenten jocs...
No sé, trobo que és un joc molt important.
Nintendo fa temps que no presenten jocs...
No sé, trobo que fa temps que Nintendo no presenta jocs potents.
I per potents no dic inginiosos, que en presenta molt,
acabar de treure estudio de videojogos, que és la bomba.
Però em falten com una Nintendo amb més múscul, darrerament.
I aquesta conferència va estar bé.
Hi ha gent que li va agradar, però a mi em va haver de saber una mica,
perquè res del que es va presentar em va acabar de sorprendre.
Potser, ja us dic, per la meva pròpia expectativa, elevadíssima.
El tema és que com van gestionar el tema del Zelda
em va semblar una mica raro,
perquè tothom sabia que Nintendo havia de mostrar el nou joc de Zelda,
la seqüela de Breath of the Wild.
I ho van deixar pel final, per l'últim minut.
Tu tens 40 minuts de conferència...
I ara estàs cansat.
...i estàs amb una tensió màxima.
I al final ja pensaves que ni el trauries.
I al final diuen...
Però van ensenyar un tràiler d'un minut, molt curtet,
després de dos anys sense veure res del videojoc.
I la sensació d'aquell tràiler, mireu-vos, teniu l'oportunitat,
és com... Bueno, han tret el Zelda perquè s'han vist obligats.
No volien, però el públic els hi fotria una pressió brutal,
i va agafar quatre imatges, ensenya-les i sortirà.
Però aquesta sensació a mi em va fer com... No em va agradar.
O sigui, que no m'agradés el nou tràiler del Zelda
em va semblar com... Ostres, què ha passat?
Què ha passat aquí, no? És el joc que més espero.
A banda d'això, doncs...
Hi ha hagut videojocs, també, no?, per això.
Sí, hi ha hagut altres interessants.
El nou Metroid, en 2D, que el fa Mercury's Team, aquest estudi de Madrid,
perquè havíem fet un per la 3DS de Metroid,
una mena de redició de l'Advance Wars,
aquells jocs d'estratègia de la Game Boy Advance,
que m'encantaven, i, per exemple,
un que també semblava molt divertit, que és el nou WarioWare,
aquest joc de microjocs superdivertits,
protagonitzats per en Wario,
que tenia bona pinta,
i tant en Wario com a l'Advance Wars com al Metroid,
aquests tres els tindrem de dintre de poc, cosa que està bé.
Metroid, dius que l'està fent o l'ha fet Mercury's Team,
moltes vegades em pregunto què està fent aquesta empresa,
després de tants anys sense treure un joc,
i han estat durant molt de temps fent aquest, per exemple.
Sí, fent el Metroid, i suposo que van intentar-ho molt
amb Space Lords, aquest videojoc propi,
però, al final, si el joc no tira, si no té suficients jugadors,
han d'arribar a un acord amb Nintendo
i fer una altra cosa per subsistir.
Déu-n'hi-do, i m'agradaria veure les decisions que prenen,
perquè, clar, deuen venir més moments per ells
quan no hi ha els títols, que no apareixen...
És que és un estudi molt curiós
com combinen la seva creació pròpia amb encàrrecs.
Recordem que van fer els Castlevania.
Són jocs molt potents, Metroid i Castlevania.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
I després van haver moltes altres conferències.
Hem parlat de la de Microsoft, hem parlat de la de Nintendo,
però teníem la de Square Enix, la de Ubisoft, la de Volver Digital,
la de Wholesome Direct i altres que no he posat
perquè no van presentar res que valgués la pena.
Ara sentim el tràiler d'una de les sorpreses per mi de l'E3.
És un joc que es rumorejava des de fa temps.
És el videojoc de Guardians of the Galaxy.
L'últim videojoc de Marvel va ser un desastre.
Va ser el joc de Los Vengadores.
Horrible.
O sigui, a mi em va semblar molt...
personalment, em va semblar acutíssim,
té al cap les pel·lícules, que han sigut supertaquilleres,
i aquest videojoc no tenia com ànima.
Era com un sac a quartos.
Era com un joc, doncs, molt enfocat en que anessis pagant diners
per posar-li al Hulk un traje de mafiós.
No, no, no.
Llavors, a Guardians of the Galaxy ho han fet diferent.
Han dit que serà un joc per una sola persona,
una experiència basada en la història narrativa,
que recuperarà tot el sentit de l'humor d'aquests personatges,
que també hem vist unes quantes pel·lícules i m'ha agradat bastant.
Ostres, té molt bona pinta, és com un basefect,
és una experiència single player, però de Guardians of the Galaxy.
El tràiler és molt entretingut, molt divertit i està molt bé.
El Guardians of the Galaxy és aquella nau
on van criatures de tot tipus, no?
Sí, i aquell que és el Groot, que és com un arbre,
hi ha una mena de... Com es diria aquell que és el...?
El Rocket Racoon, que és un oretador.
Sí, un oretador.
Va estar molt bé, aquest Guardians of the Galaxy.
A mi em va agradar. Ubisoft va treure el joc d'Avatar.
Atenció, Avatar, estem a l'any 2021 i es fa un joc d'Avatar.
Però és que hi ha en Ciernes, un nou...
El 2 i el 3, no?
Clar, està en relació amb la nova pel·lícula,
que representa que s'estrena l'any vinent.
Les noves, no?, perquè fan les dues alhora.
Jo Avatar, per mi, és una cosa de fa 10 anys.
Si penso a Avatar, hi penso... I potser fa més, no?
Jo no sé quant fa. Potser que la meva faci més.
Era aquella època que vam anar a veure-la en 3D.
Imagina't, 3D, que és la tecnologia.
I a banda de l'Avatar, que és un joc que jo no em crec,
crec que és un joc fake, mireu el tràiler,
és una cosa molt Ubisoft, un nou joc de Mario & Rabbids.
Ostres! Aquest...
Aquest d'estratègia està bastant bé. Molt bé.
I molt ràpidament, jocs independents.
Tinc aquí apuntats sis, però t'estaco només dos.
D'estaco el Demon's Throttle,
que és un joc d'estètica Nintendo,
que, atenció, no es vendrà digitalment,
només amb capseta i amb el cartutxet.
Molt bé.
Han decidit que sigui una experiència retroautèntica.
Podràs comprar i no s'editarà a internet.
Molt bé.
I en Kendo, també, amb un del Wholesome Direct,
que és el Behind the Frame,
que és un joc molt diferent de tots.
El Wholesome Direct és una presentació de jocs tranquils.
Jocs tranquils.
Van presentar 80 jocs tranquils.
I aquest va sobre una pintora,
és una aventura gràfica, estil visual de Ghibli.
Molt, molt maco.
Molt bé. Tenia una pregunta.
Aquest que dius del cartutx...
Sí. Per quina consola és?
És per suïc.
És per suïc, quan dius cartutx és el cartutx.
Clar. Està molt bé.
Generació digital amb Albert Murillo.
I és que, com dèiem abans, alguns actes paral·lels a l'E3
ja van començar un parell de dies abans.
Un d'ells, aquest Summer Game Fest,
que acull tota una sèrie de presentacions online
durant els mesos d'estiu de juny i de juliol.
El Summer Game Fest és un festival organitzat
pel periodista Geof Keighley,
que va durar uns anys al presentador de l'E3
i que porta molts anys vinculat a diverses plataformes i premis
en el món dels videojocs.
Això va començar el dia 10 amb un stream en directe
on es van poder veure molts tràilers
de jocs que, al final,
alguns s'anunciarien durant l'E3, altres no.
I atenció, perquè en Keighley no va estar sol,
sinó que va tenir bastants convidats estrella
a la seva presentació.
Va tenir el mateix Hideo Kojima,
parlant del director Scott de Death Stranding.
A més, deu tenir una relació personal amb Geof Keighley bastant important,
perquè el mateix Geof Keighley es veu que apareix a Death Stranding,
a la seva cara apareix en algun personatge.
Va aparèixer també l'actor Jeff Goldblum
per anunciar Jurassic World Evolution 2,
i l'actor Ryan Reynolds també va sortir parlant de la seva pel·lícula.
És una pel·lícula que té a veure amb el món dels videojocs,
perquè ell encarna un personatge no jugador.
Aquests que estan de fons,
mentre tu vas pel GTA V i volen creuar al carrer,
i tu vas amb el teu cotxe,
doncs ell és un d'aquests que està de fons a darrere.
A més, va comptar amb l'actuació musical dels Wizards.
I a més, just al Donapass Wizards,
Keighley va dir la següent frase,
podeu fer costume sense por.
Quina controversia hi ha hagut amb el tema del costume?
Doncs mira, hi ha dos parts en aquesta frase del costume
que m'agradaria destacar.
Us en recordeu la festa de Blitz, la BlitzCon,
on sembla que va haver-hi fa ara molt poc, la de Blizzard,
on sembla que tenien els Metallica o alguna cosa?
El tema és que avui en dia tot això retransmet per diverses plataformes.
Moltes vegades el mateix acte no només apareix per YouTube,
sinó també es fa per Twitch, etcètera.
Doncs aquí va passar una cosa amb els Metallica,
que és que la plataforma Twitch no tenia drets per les cançons,
i els bots automàtics, al detectar la cançó de Metallica,
li van canviar la música per sons aleatoris.
Tu estaves tocant a Metallica en un festival de BlitzCon aprovat,
però no sonava la cançó,
perquè la plataforma que tu ho estaves veient
no tenia drets per a aquelles cançons.
Els que ho havien vist per YouTube...
I sonava una altra cosa completament diferent i molt tranquil·leta.
Per tant, resulta que Wizard s'ha associat amb una sèrie de creadors
per generar música lliure de contingut per co-stream, per poder fer.
Per tant, potser sabies que escolteu tranquils,
això ho podeu posar en el vostre stream,
que estigueu la plataforma, que estigueu,
no sonaran campanetes ni res, sortirà.
Per aquesta música no té problemes.
I l'altra cosa del co-stream és què és això de co-stream?
Avui en dia estem molt acostumats a que...
Com l'Albert Garcia mateix,
que fa el comentari de les presentacions a l'E3,
ell no ho fa en l'stream oficial de l'E3,
ell ho fa en un canal, com el que està,
en el que agafen la senyal de l'E3,
també la retransmet a través del seu canal de Twitch,
i ells fan el comentari a sobre.
Això se'n diu fer un co-stream.
És legal, no és legal?
Aquí podíem parlar de coses i aquest és el problema que hi ha hagut.
Per exemple, amb el futbol no es fa.
A l'IBAI no ho fa mai perquè sap que...
Això del costum són aquestes pàgines xineses
que moltes vegades la gent va veure pels partits del Barça.
És una miqueta del mateix cas.
En teoria, si tu et demanes ser co-streamer oficial,
ells t'autoritzen i et donen la possibilitat
que tu puguis agafar el senyal i puguis fer els teus comentaris
i crear el teu contingut a sobre del que ells ensenyen.
Hi ha hagut bastants problemes a l'E3.
Hi ha hagut tota una sèrie de gent
a la qual no se li ha permès fer el co-stream oficialment,
però en altres persones que no tenien temps,
ho havien demanat, se'ls hi ha ofert.
Aquí hi ha un pesant de sentiment.
A més, molts dels co-streamers,
gent que és rellevant dins la comunitat d'informar
sobre el món dels videojocs a través de les seves plataformes,
han rebut cartes dient,
bueno, si voleu fer co-stream, compte,
perquè no us garantim que legalment tot surti o no tingueu problemes.
Potser s'os bloqueja la senyal, potser...
Sí, sí, que clar...
Quina botiga més maca! Compte que no s'incendi, eh?
Seria una llàstima.
I quin és el calendari d'actes del Summer Game Fest?
Perquè dèiem al principi que encara s'està fent, diguéssim.
Doncs exacte.
Van començar el dia 10 amb aquest kick-off,
amb aquest llançament d'aquest vídeo tan interessant
amb tots els jocs que van aparèixer.
I, a més, durant tot el mes tindrem diverses coses.
Ja ha començat també, perquè va començar el 16 de juny,
el Steam Next Fest.
Com deia l'Albert, que parlava que hi ha jocs per a tothom,
i hi ha moltes demos per jugar,
l'Steam Next Fest és precisament això,
hi haurà gairebé 700 demos de creadors,
tant creadors grans com creadors petits,
que han passat això a Steam perquè ell ho posi a la seva plataforma
perquè la gent els pugui, durant cert temps,
descarregar de forma gratuïta, jugar, valorar,
la gent rep moltes opinions, la gent valora,
veu el que està a punt de sortir,
i això és de molta utilitat pels estudis i per les persones,
que tenen una gran quantitat de jocs per jugar.
De fet, els jocs que triomfen en aquestes demos, festivals demo,
moltes vegades saben que tenen després darrere un seguiment de gent
que seran compres garantides.
Si cadascú de nosaltres juga 175 demos,
podem comentar-les totes el proper dia.
Sí, sí, de fet, hi ha streamers que es dediquen a això.
I també hi ha altres empreses importants.
Sí, per exemple, Xbox Game Show, que és Extended, el 17 de juny,
que serà una versió més extesa de la presentació de Xbox
que es va fer a l'E3.
El 22 de juliol tindrem Electronic Arts Play Live,
amb els jocs d'Electronic Arts,
però no tots són grans noms triple A,
sinó també, per exemple, Annapurna,
té un show que és el 29 de juliol,
Annapurna és un publisher de jocs més independents i més petits.
I atenció, apunteu-vos a aquesta data,
perquè el 23 de juny també hi haurà
el concert de la Sonic Symphony Orchestra.
Aquest concert forma part de la celebració dels 30 anys de Sonic,
que va arribar a la Mega Drive el 1991.
I parlant de jocs, segur que se'n van presentar molts, no?
Doncs sí, sí.
El primer vídeo de tot, el kick-off de la Summer Game Fest,
va ser un espectacle de jocs, un darrere l'altre,
de grans, d'importants,
també de tots els que veurem, com us deia,
hi ha grans noms, Electronic Arts,
hi ha Xbox, però també Annapurna,
i també hi ha la Sonic Symphony Orchestra,
hi ha Electronic Arts, hi ha Xbox, però també hi ha Annapurna,
que és una editora que és la que fa possible
que molts petits puguin treure els seus jocs endavant.
Per exemple, d'Annapurna han sortit
What Remains of Edith Finch, el Flower o el Journey.
Un cop es va acabar la presentació,
en va haver-hi una altra, se'n va enganxar darrere una altra,
que és la Day of the Dead,
que és una mena d'event patrocinat per IMH Beats i Double Fine,
i això vol dir Tim Schafer,
que també recull tot de jocs aportats de categoria indi
que es va mostrar darrere en una altra vídeo
perquè la gent els pogués veure
i donar-li tota aquesta visibilitat que tindrem que podeu tenir.
Si aneu a SummerGameFest.com, podeu recargar aquest vídeo,
que són 3 hores i mitja, que val molt la pena,
sobretot per veure tota aquesta gran quantitat de jocs
que estan per sortir.
Una de les diferències que hi ha hagut entre el Summer Game Fest
i l'E3 és que el Summer Game Fest està tot disponible gratuït.
No t'has ni de registrar, encara que sigui gratuït,
no t'has de registrar.
No t'has de registrar.
En canvi, aquí tots els seus streams que formen part d'aquest festival
són totalment lliures,
es poden veure des de la seva pàgina web sense problemes.
Van sortir molts jocs,
i jo només em voldria destacar un que em va fer molta il·lusió,
no sé si l'Albert García estarà d'acord amb mi,
que és aquesta barreja entre la saga Metal Slug i un joc d'estratègia.
És veritat.
A mi em va fer molta gràcia veure un altre cop els personatges de Metal Slug
i, a més, amb un format d'estratègia per torns,
que a mi també m'encanta.
Jo destacaria d'aquesta conferència l'anunci final,
que per mi és el joc més important de tots aquests dies,
de l'E3 de tots, que és a l'Elden Ring,
que era el gran anunci final.
Es va apuntar un superpunt en Jof Kili
amb la presentació d'aquest joc a la seva fira,
i potser el Jof va guanyar a l'E3 fins i tot només amb aquest anunci,
amb l'anunci de l'Elden Ring, d'Unido.
Per cert, n'hem parlat d'aquest personatge del Jof Kili.
És curiós, no, aquest personatge?
Aquest personatge és conegut dins del tema del videojoc, no?
I tant, ell és un periodista que és canadenc,
porta molts anys cobrint els videojocs,
i des de fa 10 anys, més que actuar com a periodista,
és com promotor dels deveniments de videojocs.
Molt bé. I és estimat o no?
Doncs jo diria que no gaire.
Tot i que fa molts esforços per ser estimat,
ell mateix té algunes sortides com, per exemple,
molt publicitàries o una cosa que va dir...
És una persona que critica l'E3.
El Jof es vol carregar l'E3.
I durant l'E3 va criticant,
mireu com ho ha fet, aquest E3.
Podria dir-vos una cosa que ha fet.
Una cosa que em va fer molt mal és que va dir,
el senyor Iguat, abans de morir,
em va dir, Nintendo sempre confiarà en tu, Jof,
perquè a Nintendo li fotés anuncis, coses lleixes.
Molt malament. Això no ens agrada a ningú.
Generació digital.
Un programa 100% lliure de caixes de loot,
pay-to-win i microtransaccions.
I ara anem a escoltar el Víctor Mame,
perquè aquesta setmana em preguntava què feu, què feu.
I jo dic, mira, E3, Summer Game Fest,
dic, ah, vale, vale, doncs mira, ja em miraré el què.
No sé exactament què ens porta,
però segur que és una peça que ens agradarà.
Hola, estimats estimades amants de la música,
el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame, les meves xarxes socials,
i avui us vinc a tocar i a parlar
sobre el joc Ori and the Blind Forest
i la cançó Light of Nibel.
Recentment, a l'E3 ens han anunciat
una nova entrega de la saga Metroid
en dues dimensions, en aquest cas el nom
del joc és Metroid Dread.
Tot i que Metroid no va ser el primer
plataformes no lineal de la història,
sí que va ser el culpable en 50%
del nom que es va enconyar
uns anys després per fer referència
a aquest estil de joc. El segon culpable va ser
Castlevania Symphony of the Night,
creant així la paraula Metroidvania.
Tenim una pila de jocs englobats
a la categoria de Metroidvania.
Night, Blasphemous, Ori,
tenim Gator Roboto,
Wakamelee i molts més.
La cançó que em fa il·lusió
compartir avui amb vosaltres
és la cançó Light of Nibel
del joc Ori and the Blind Forest.
Sona així.
La banda sonora d'Ori and the Blind Forest
és espectacular.
El compositor d'aquesta és Gareth Cuker
i un dels recursos que utilitzava més
era la instrumentació, variar la instrumentació
i la dinàmica d'aquesta.
La dinàmica és el rang que hi ha
entre el moment amb menys elements
o més tranquil o menys intensitat
i el moment amb més elements
o amb més intensitat.
Si tenim una cançó o una instrumentació
tot el rato igual, tindrem poca dinàmica,
però si tenim una instrumentació
molt instruments i molt delicada
a un tuti, una orquestra tocant
tots de cop, tindrem un rang, una dinàmica
més gran. Això mateix he intentat plasmar
a la meva interpretació. Si us fixeu és una cançó
bastant repetitiva, té 4 acords
que es van repetint. Primer he començat
amb menys dinàmica, una instrumentació
i un arranjament més simple
i a poc a poc l'he anat fent créixer.
Així aconsegueixo que la cançó
tot i ser repetitiva i no ens sorprengui
amb canvis d'harmonia ni melodia
ens sorprèn amb quanta intensitat.
Espero que us hagi agradat la cançó d'avui.
Recordeu Ori and the Blind Forest
i la segona entrega Ori and the Will of the Wisps.
Espero que disfruteu molt d'aquests jocs
dels Metroidvania, que sigueu feliços,
passeu una bona setmana i tingueu dinàmica a la vida.
Ens veiem bonics i boniques fins a la propera.
Molt bé, escoltant l'original,
ell com ens ha explicat li ha posat
aquest ritme, aquesta dinàmica
per aconseguir aquesta dinàmica
i els jocs que jo he jugat el primer i tu, Albert, el segon.
El segon. Directament vaig donar el sal
al segon Ori. I no va passar res, eh?
No feia falta res, cap informació, no?
No, perquè és un joc molt pensat
en que sigui molt dinàmic,
m'havia dit. És veritat.
I ràpidament, la història passa ràpid
i comences a jugar. De fet, és un joc de plataformes,
es podria dir, que jugar amb la llum...
És molt bonic. Molt bonic, molt bonic.
Preciós, visualment, en dues dimensions,
en un bosc, un nivell de detall increïble.
I per mi m'agrada molt la fluïdesa.
És com si el personatge es va movent
i va donant salts en totes direccions.
Em donava com un gustet jugar-lo.
Molt bé. Aquest vídeo, si volem, el podem veure...
Es pot veure...
O aïcat, no? Sí, es pot veure complet,
divendres a les 9 del matí, aquest vídeo del Víctor Mame,
que és el nostre pianista particular,
i recordem que ens ha interpretat avui
Light of Navel del videojoc Ori and the Blind Forest.
Heu escoltat l'Oriol Dalmau avui?
Alguna estona?
No. No? Avui?
Una cadira buida, perquè m'ha trucat i em diu...
Albert, no puc venir avui.
Igual s'ha convertit en mosca, saps?
És ell, clar!
Intentant fer-lo fora. Pobre xaval.
He estat a punt de matar-lo abans.
Jo també, jo també.
Doncs no, m'ha dit, encara que sigui mosca,
puc preme el botó del mòbil,
i us parlo d'un videojoc que, re,
una nota de veu ens ha fet, eh?
I crec que en un lloc que sembla que estigui en una església,
per parlar d'un joc que ha jugat aquests dies.
Hola, què tal?
Murillo, hola, Equip GD, com diu la Gina.
M'he buscat aquí un racó
especialment dolent per l'acústica,
amb el meu mòbil, per fer-vos una nota de veu
de què m'ha semblat Ratchet and Clank.
I segurament m'escoltareu fatal,
però és que no me'n puc estar,
tot i que avui no podia venir de dir-vos
les meves opinions, les meves sensacions,
amb un dels primers videojocs exclusius
de PlayStation 5.
És a dir, que no és intergeneracional,
no és un videojoc que és de PlayStation 4
amb un upgrade de resolució.
I la primera pregunta és aquesta,
es nota alguna cosa totalment diferent,
es nota un salt, home, no és un salt
que us vagi esclatant al cap,
però sí que, gràficament, tècnicament,
és un pas endavant, sobretot per son Ratchet and Clank,
que no és un videojoc triple A, no és un de les tovàs.
La resolució, les animacions,
les partícules, els escenaris,
gràficament és impossible,
gràficament és impressionant.
Així que potser sí que quan això avanci una miqueta més,
quan aquesta generació doni un pas endavant
i s'oblidi de la generació anterior,
tindrem jocs realment impressionants.
El videojoc a nivell jugable és molt divertit,
és com una pel·lícula de Pixar, com tothom diu,
sense masses pretensions a nivell d'història,
té un problema, per mi, important
amb el tema de la dificultat,
és un videojoc molt senzill,
que t'acabes plantejant per quin públic va dirigit,
si va dirigit realment per un públic adult
o per un públic preadolescent,
però és d'aquells jocs imprescindibles,
perquè tu al final tens allà la PlayStation 5,
que és una tutxana d'Ina 3 a sobre de la taula,
que l'estàs cardant de lo que pesa aquell mort,
i dius jo, perquè avui això m'he gastat 500 euros
per jugar de Ghost of Tsushima a la PlayStation 4,
soc burro jo, què passa?
Doncs, home, compra't, ratxa't en clang,
que és veritat que segons si vas a un lloc com una mica VIP,
et costarà 80 euros,
i el joc dura 8 hores, a 10 euros l'hora.
Bé, però són hores de diversió VIP,
de diversió de nova generació.
Planteja't-ho així, perquè és que sí, no?
La PlayStation 5 està allà com una miqueta...
cap a què me l'he comprat, o no?
O sigui que jo crec que aquest videojoc,
si rasques una mica el pots aconseguir
una miqueta més baratet,
i és un d'aquells que sí, sí.
Acabaràs caient si tens una PlayStation 5,
i des de l'opinió humil d'Oriol Dalvau,
de la generació digital,
recomanat, t'ho passaràs molt bé,
te'l passaràs molt de pressa, també és veritat,
però molt guai.
La mosca parlant, sense problema.
Però parlava, no era un eslésit, és d'on parlava.
És d'on parlava. D'on?
Del lavabo. No pot ser.
Juro, estava al lavabo. Era un lavabo gegantí.
Sí, sí. Jo crec que aquest...
No sé, no, l'hi preguntarem, l'hi preguntarem una mica.
La PlayStation, que deia Sònia,
que no s'ha presentat a l'E3,
que tenia clars que aquest joc el volia llançar
en el moment de l'E3.
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
En el moment de l'E3. Contraprogramant totalment.
Sí, sí. Sí, senyor.
Sí, sí, ben curiós, i és un joc d'aquells
que és molt estimat per Sònia.
Sí, sí, sí. Des de sempre.
Des de la PlayStation 1, que va aparèixer, en sembla, el primer.
Sí, a mi em sembla molt curiós que aquest sigui exclusiu de PlayStick,
i en canvi, el Got of War, que dius,
aquí havíeu de demostrar la potència de la consola, no?
O sigui, són coses de Sònia que no entenc.
El que està clar és que és molt difícil
fer un videojoc per una plataforma com PlayStation 5
o Xbox X. Sí, sí, costa molt.
Molt clar, perquè cada vegada les maquines són més bèsties.
Sí, i també suposo que hi ha un factor,
que és que, si treus un joc per la Play 4,
el poden comprar 100 milions de persones,
i si el treus per la Play 5, el poden comprar 5 milions de persones.
Aquesta música m'encanta,
és d'un super... Wario, el Wario.
Saps aquests jocs que sortia el Wario, que és el personatge aquest?
No recordo quin és, però és que m'encanta.
És que m'encanta, puja, puja, sisplau.
És que m'encanta. Avui la Gina té una proposta musical per nosaltres.
Hola, Gina, què tal?
Ei, morillistes i equip GD, avui us plantejo un pla.
No, espera, un superpla i sense sortir de casa.
Els dies 2, 3 i 4 de juliol
tenim una cita a Twitch al festival Kakkoi,
un festival online i gratuït
on es concentren els fans de l'anime, els videojocs
i les subcultures asiàtiques i d'internet.
És el segon any que es fa
i va pel camí de convertir-se en un clàssic.
Kakkoi en japonès vol dir guai o genial.
Us en podeu fer una idea.
42 artistes confirmats procedents d'Espanya,
l'Argentina, Mèxic, Xil, el Perú
i artistes hispans residents al Japó.
Alguns faran directes des de casa seva al seu país
i d'altres des del plató cedit per l'associació Arcada Invaders.
Però això no és tot,
perquè tots els beneficis que s'aconsegueixen del festival
seran alparar a l'ONG obertament,
que treballa per combatre l'estigma contra la salut mental.
Ja us dic, és gratuït,
però tota aportació serà benvinguda per a aquesta ONG.
Què hi podem trobar en aquest festival?
Actuacions en directe, actuacions pregablades
i tota d'artistes boníssims,
com per exemple el nostre amic Víctor Mame,
que també hi participa.
On ens hem de connectar per veure aquest festival?
Al canal de Twitch de Tòmic Pixel Party,
els promotors del festival,
i a més, ens han deixat un missatge molt especial.
Hola, soc l'Adrià Diago, de l'Atòmic Pixel Party,
i us vull convidar a totes les uïents del Generació Digital
al Kakoi Festival, un festival de música on-line i gratuït,
centrat en animació japonesa i el món dels videojocs.
Doncs ja ho sabeu, el 2, 3 i 4 de juliol,
ens veiem tots a l'Atòmic Pixel Party.
Generació digital!
I arribem al final del programa.
Avui, déu-n'hi-do, la informació que hem donat,
a la xarxa, com sempre, Eli.
Doncs sí, els nostres uïents també han comentat l'E3
i n'han tret algunes conclusions.
En Guillem Lloret diu que ha estat molt fluix, directament.
L'Isaac Besora diu que ha tret de Microsoft,
la resta també molt blue.
Va destacar la conferència de Take-Two,
on no van anunciar cap joc,
sinó que només van parlar de la seva política de recursos humans.
És que no era una conferència, era un pànel, aquest tema.
D'acord.
Doncs el Felip diu que ell no té molt de temps de jugar a videojocs,
per tant, l'interès és bastant relatiu al que té per l'E3.
I el K4 diu que això del Take-Two
ja havien dit que seria una xerrada sobre aquest tema,
però que algunes conferències han estat molt fluixes,
però Wholesome i la de les Indies,
doncs que han estat molt bones i amb molt bon ritme.
Home, és que a més és el mínim, perquè teníem temps de preparar-ho
i per fer-ho, vull dir que, escolta'm...
Però hi ha hagut més jocs, no, comentats?
Doncs sí, el K4 que ha penjat el tràiler del joc Elden Ring...
Se n'ha parlat molt, d'aquests jocs.
Té molt bona pinta.
L'Albert, viu fins la mort,
diu que a ell els jocs tan difícils i basats
han dedicat molt de temps per guanyar,
a un enemic li criden zero, creu que li frustraren,
com ho feien els jocs de l'Anés de petit,
però, vaja, diu que algun dia
li donarà una oportunitat al Dark Souls 2
i que entén la que tenen la seva lògica en públic míxol.
Encara té el record de l'Anés i la seva frustració, eh?
Encara no ho ha superat.
Té un trauma.
El K4 diu que li passa igual,
que té la DS3 quasi per estrenar,
però ha de reconèixer que són jocs molt bons
i que el Serafí, ell, juga per passar l'estona
i no per ser la muda del barri
i no complicar-se més la vida.
És a dir, que pensa una miqueta igual.
Molt bé, ja m'agrada, això.
I comentaris també sobre el darrer programa que van fer, no?
Sí, l'Edgar Torres diu que parlant dels jocs adaptats
va escoltar el programa,
que el seu nano és del tònic que en algun nivell de l'Splatoon 2
no distingeix la tinta.
I sembla que hi ha un moda per daltònics,
que ho mirarà millor,
però el Llatxi li diu que per dins de les opcions del joc es pot canviar,
aleshores la tinta és sempre dels mateixos colors
i la poden veure bé.
Doncs molt bé, pensant en els daltònics, això està molt bé.
Eli, Francesc, Albert, moltes gràcies.
I la mosca, que és l'Oriol Dalmau.
Gràcies per participar en el programa d'avui.
Gràcies a tu.
El control tècnic, en Dani Jiménez,
pot seguir-nos a totes les xarxes.
Bé, ho diríem ara a Spotify, a YouTube, a Twitch, a Instagram.
Totes.
Que dius si els ullens que tinguin una mica de temps
per jugar a algun videojoc.
I avui, la setmana vinent farem un especial,
perquè doncs mira, acaba el programa amb Sant Joan,
és el dia després, fem un programa musical.
Estem a Icà i ens agrada fer programes musicals,
i a més s'agrada molt els ullens.
I llavors, amb el tema de les vacances, el sol,
el dia més llarg, de la xerinola, de la festa, etcètera, etcètera,
ens hem preparat un programa. Molt bé.
Vull dir que estarà molt bé.
Acabem amb una música d'Alex Kidd, d'un nou videojoc d'Alex Kidd,
que sortirà d'aquí uns dies.
Sí, en qüestió de dies.
De fet, la setmana que ve ja surt a la venda.
I en part ha estat desenvolupat aquí.
Ah, sí?
Per un equip valencià, diria. Janken Team.
Diria que són de València, et diria.
Ara no poso-lo amb el foc.
Però m'encanta, perquè va ser el primer joc de consola que vaig tenir.
I sentir aquesta música de fons em recorda el primer joc.
Doncs mira, ara escoltem i ens en anem.
Perquè després hi ha molt bona música.