I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1021.
Avui parlarem de revistes dedicades als videojocs en format físic, en paper.
Encara se'n fan i volem saber de quina manera.
A més, avui, una setmana després de la sortida d'un dels videojocs de l'any,
el Super Mario Brothers Bros,
el comentarem amb la tranquil·litat que donen les hores que l'ha jugat l'Albert Garcia.
Tindrem temps per les novetats i les notícies relacionades amb els videojocs de la setmana
i intentarem passar-nos-ho bé al programa de videojocs de la Ràdio Pública.
Així doncs, comencem.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Grab Jump is ready.
I love this part.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I tenim el Dani Jiménez, del control de so, tocant els botons.
Com estàs?
Hola!
Sempre em farà gràcia, això.
És increïble, eh?
Laia Nyerín, benvinguda.
Hola, què tal? Com anem?
Feia un mes, aproximadament, que no ens vèiem.
Sí.
Sí, o potser menys?
Potser una mica menys.
Una mica menys, perquè ha arribat un moment important a la teva vida.
Doncs sí, té pinta.
Sí, no?
M'he casat!
M'agrada molt que ho diguis amb aquest to, eh?
Que fort!
És molt fort.
Ahir vam veure unes fotografies.
Albert, Eli, com esteu?
Molt bé.
I és tard des de Tarragona, què tal?
Fantàstic, hola, guapos!
Com estem?
Molt bé.
Qui t'acompanya avui?
Avui l'Albert Cots.
Molt bé.
Salutacions a l'Albert Cots, també.
Clar, ell també pot prema qualsevol cosa.
Botonets, també.
No l'hi havia dit mai, Albert.
Sempre que vulguis.
Dani, li donem permís, no?
Sí, no?
Sense problema.
Diu que sí, per favor.
Perdona, però jo soc molt fan d'aquests xiulets de cotxe
i m'agraden...
M'agradaria que sonés un,
durant el programa d'avui, en algun moment, Albert,
d'aquests que fa...
Saps el oqui oqui?
Saps aquests cotxes antics?
Més antic.
Sí, exacte.
Una bocina.
En comptes d'un clacson, no?
Exacte.
Ara, ara.
Ho has de posar en un moment...
En un moment, allò que diguis, és ara.
Jo em pensava que anaves a domanar el de la cucaracha.
Quin és aquest?
Al Gran Cef Auto Online,
pots personalitzar-te...
Sí.
Això, aquesta part de l'aigle.
De fet, al Gran Cef Auto hi ha notícies, no?
Després en parlarem, potser què és?
Alguna notícia?
No sé si és...
Ara.
Ara.
La notícia és que, potser durant el programa
ens denuncien al Gran Cef Auto 6,
o potser no.
O potser no, eh?
Tant de bo que no.
Què dius?
Sí, sí, sí, perquè m'espera la feina que ens esperaria,
no vull...
Ja, ja, ja.
Bé, bé, però bueno, sí, per favor.
Feina divertida.
No, el que deia,
que nosaltres, que tenim un grup de telegrames al programa,
doncs ens va passar, fa unes hores,
la Laia, unes fotografies del seu casament.
Del seu casament, sí, sí.
I bé, de veritat, ens han agradat molt.
Espectaculars.
Sí, sí.
Guapíssims.
Guapíssim ella.
I a més, amb cara de felicitat.
Sí, o sigui, supercontenta.
A més, ens hem...
muntar, si no, em caso i estic contenta, no?
Quines coses.
Exacte, exacte.
Sí, sí, sí.
A més, va muntar molt breu.
Muntar més una boda com d'estar per casa,
a més de fer la festa en si va ser molt divertit.
Vau viatjar o...?
Sí, hombre, he estat dotze dies
passant pels parcs d'Orlando,
de Disney, Universal...
Molt bé.
O sigui, que t'ho has passat bomba.
Superbomba.
Sí?
En què quedaries?
En quin moment quedaries?
Jo, en el moment de veure l'espai de Harry Potter
era ja Universal, que és com si estiguessis
a dins del món de Harry Potter, completament.
Completament.
I fa re que has tornat, no?
Sí, aquest diumenge.
I l'havia atarrat.
Una setmana.
Sí, sí, sí.
No, no, jo li vaig dir,
escolta'm, si vols fes un vídeo i tal.
No, no, vinc, vinc.
Fic que escolta'm, encantat, encantat.
Doncs res, benvinguda al Generació Digital.
Moltíssimes gràcies.
Nosaltres avui parlarem, com hem dit abans,
del tema de les revistes,
revistes de videojocs en paper.
Quina ha estat la darrera revista o diari que heu comprat?
Albert.
Bé, diari, diari, doncs...
L'últim, l'últim, l'últim paper.
L'últim en paper, La Vanguardia.
La Vanguardia ahir, abans ahir?
Aquest cap de setmana.
D'acord.
O sigui, aquests quatre dies no has comprat res en paper.
Sí, llibre.
Ah, d'acord.
Un llibre vaig comprar.
Molt bé.
No recordo quin llibre,
però he comprat un llibre aquesta setmana.
Molt bé.
Sí, sí, sí, és així de trist.
No, no ha passat res.
Laia, tu has comprat alguna revista?
Manga.
Aquesta setmana?
Val?
Sí.
Sí, sí, clar, que val, i tant.
Sí, sí, sí, sí.
Val, val, quin?
Un que es diu bastant, com us diria, sanguinari,
que es diu Versalles de Muerte o alguna cosa així.
Molt bé.
Que és de la Maria Antonieta tornant-se boja així, home.
I molt de ser...
Sanc i fetja.
Val, val, d'acord, molt bé.
Eli?
Doncs jo en paper només compro llibres en aquests moments
i, de fet, em vaig comprar un fa-re per un aniversari,
un llibre de l'Aran Buru, que ara no recordo com es diu,
que és el nou.
I res, farà tres dies, també.
Molt bé.
I tu, estar?
Llibres, llibres.
També, eh?
Sí, però masses.
Jo ja arriba un moment que ja en parlarem que...
Ja no puc comprar més llibres.
Ja no en cap a mi a casa.
Sí, és que...
Ja no, ja arriba un moment que no...
Mira, aquestes són aquelles coses, no?
Jo intento cada vegada, dia a dia,
tenir menys coses a casa i no tenir-ne més.
És que aquesta és la història.
Però sap greu, eh?
Perquè coses com les revistes o els llibres,
tenir-les físicament i guardar-les,
és una preciositat.
És veritat que tendim, no?,
a treure'ns coses de sobre.
És que són llibres que s'han de tindre.
Sí, sí, sí.
A més que jo me'l compro...
No, no, jo si em compro un llibre,
és que me l'haig de comprar.
És que vull aquell i sé que el consultaré
i sé que el llegiré més vegades.
Clar, això és un problema.
Jo, per exemple, mai he tingut l'e-book.
Mai.
Sempre llibre físic.
Jo sí, jo sí.
Jo sí que el tinc, eh?
El que passa que, tot i que m'he acostumat i m'agrada,
m'agraden segons quins moments.
Oi, oi, oi, oi.
Què passa?
He recordat el llibre.
Ah, d'acord.
Sí, sí.
He recordat el llibre que me'l vaig comprar ahir mateix
i era format e-book.
Format e-book.
Vaig fotre amb un iPad.
Ah, sense voler ho has fet?
No, no, volia el llibre, tenir-lo ja,
justament a l'editorial de videojocs que es diu
Requiem por el Jefe Final.
Ahir me'l vaig comprar,
que em va costar 12 euros digital,
i és de música de videojocs.
Estava pensant, ara no me'n recordava ahir.
Sí, sí, sí.
Això el que et passarà és,
jo no heu fet servir gairebé mai,
però en moments determinats,
quan vaig en transport públic,
quan viatjo,
o abans d'anar a dormir per no estar amb el llibre
que em pesa 3 quilos i que no em puc aguantar,
són els moments que jo he fet servir l'e-book.
Després, llibre físic.
Ja, no, però jo me'l vaig...
Si no queden més moments.
Comprar per un i-book.
Home, una tarda, segur,
un llegint, un diumenge,
clar, sí, sí,
quan és per gust, diguem-ne, relaxar-me i tal,
és el llibre.
Com escoltar música, no?
Com moments així i tal,
doncs mira, m'emporto l'e-book.
Exacte, com escoltar música.
Sí, sí, ni més ni menys.
Molt bé, jo sí,
diari, diumenge, La Vanguardia.
Vull dir, és el darrer que m'he comprat.
Estàvem contents aquí a l'altre costat de la diagona,
amb nosaltres, eh?
Però fixa't, els meus pares,
es compren cada dia el Mundo i el Periódico.
Cada dia, cada dia.
I després, el dissabte,
que ve amb una oferta,
el Lectures.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
I ells això no ho han deixat.
És sagrat.
I això que cada vegada és més complicat
comprar el diari i fer revistes,
perquè estan tancant molts quioscos.
Molts, molts.
Però molts, molts i molts, eh?
Encara que estan obrint aquests
una mica més moderns,
però sí que és veritat
que hi ha molts menys.
Sí, no, jo revistes de videojocs
de format quiosc,
no com la que parlarem avui,
que estiguin als quioscos,
encara en compro,
i en compro la Retro Gamer,
molt difícil de trobar.
S'ha convertit en una aventura
comprar la Retro Gamer.
Sí, sí, sí, autèntic.
I tu no tens un lloc
on sempre pots anar a comprar o no?
El que tenia fins ara tancat.
Tancat.
I la majoria de quioscos
ja no la tenen,
almenys a Barcelona.
És que aquí el tema és la distribució,
més que el quiosc.
El senyor quiosque,
que està venent allà,
la Retro Gamer té el problema
de la distribució,
que és una miqueta centralista,
per dir-ho d'alguna manera.
Ja.
Doncs molt bé,
avui parlarem d'una revista
que sí que val la pena comprar
i guardar,
perquè només mirar-la,
que ara la tenim a sobre la taula,
ja venen ganes del que fa la Laia,
que és agafar-lo
i directament fullejar les seves pàgines.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí,
AICAT.
I és que els que ens agraden els videojocs
i tenim certa edat,
les revistes que parlaven d'aquestes aficions
ens encantaven.
Les anàvem a buscar cada mes
o fins i tot cada setmana.
Encara recordo que a la Micro Hobby
va haver-hi una època
que anàvem a buscar els dimarts al quiosc.
i recordo la cara de felicitat
per veure quina era la portada
d'aquesta revista.
Per mi era molt especial
i m'emocionava
perquè cada setmana era diferent.
Avui parlem de l'U,
que és una iniciativa en forma de revista
amb unes quantes pàgines més
que no pas la Micro Hobby,
que ja té quatre revistes publicades.
Ara està a les acaballes
del procés de finançament col·lectiu
i per això tenim aquí a...
Doncs mira, a la Victòria Valbé
i a l'Amèrico Ferraiolo.
Benvinguts al Generació Digital.
Com esteu?
Moltes gràcies.
Doncs jo encantada de tornar a estar aquí,
la veritat.
Molt bé.
I Amèrico?
I bueno, jo m'estreno avui,
però igualment encantat.
Molt bé.
És que, Estar...
Sí, sí.
Sempre és una alegria tenir-vos per aquí.
Jo crec que sí.
Sí, de veritat.
O sigui, no és per quedar allò...
Ai, li dieu a tothom.
No, no, no.
Això són piropos que guardem
només a persones especials.
però abans que res, a veure, felicitats
perquè, ara quedarà una miqueta raro,
és el que diré.
Felicitats perquè heu tornat a assolir l'objectiu
marcat que teniu amb la vostra proposta
de finançament col·lectiu.
O potser felicitats abans d'hora, eh?
A veure, m'explico.
Ara queden una mica,
no una mica no,
ho he mirat abans d'entrar,
eren 2.800 euros,
queden per arribar a l'objectiu
de que teniu un crowdfunding,
un mercami,
i encara falten sis dies
per acabar aquesta campanya.
Si ens permeteu,
aquí el generació digital.
Una altra cosa no,
però som positius
i som superguais
i us volem donar ja les felicitats
i estem segurs
que quan la gent s'escolti el dissabte
ja haureu arribat i de sobres.
Com ho veieu?
Per la cara que poseu,
ho veieu clar que arribareu o no?
Realment deu ser,
imagino,
un patiment a cadascun
dels finançaments que feu,
no?
És una conta enrere,
eh, això?
Clar,
passa una mica la cosa aquesta
que els primers dies
des de Castellançalbercami,
exacte,
és un boom,
després bé,
el que es coneix com
el baller de la muerte
i després,
els últims dies,
doncs,
tornem una mica
a aquestes persones
que s'han volgut esperar
fins a l'últim moment
o que s'ho volien pensar
una miqueta més
o que simplement...
Ja ho faré,
ja ho faré,
ara em ve malament.
Exacte,
mira,
ara els he dit jo.
Sí, sí.
I tant,
i tant,
ho hem mirat igualment
abans d'entrar
i crec que
potser s'havien apuntat
algunes personetes menys
i per tant
queda una miqueta menys.
Crec que estàvem
al voltant dels 2.500 euros
que ens falten.
Doncs rem un quart d'hora,
ha sigut?
Un quart d'hora?
Bé,
de fet,
la gent que ens estigui escoltant
a través de la FM
o a través de Twitch.tv
barra Generació Digital
que per cert,
doncs,
qualsevol pregunta que tingueu
els hi podeu fer
doncs els nostres convidats,
que sàpigueu
que si anem a Vercam
i hi poseu un loop,
ràpidament
us sortirà aquest any 3,
no?
Perquè són 3 anys ja,
Victòria.
Sí,
de fet,
és més fàcil encara.
Podeu posar
v-km.is
barra loop3
3 perquè és el nostre tercer any
sinó sense el 3
us sortirà el primer
i simplement així
podeu mirar
el nostre perfil
a Vercam
com està ara mateix
el projecte
i aportar
si us interessa.
Molt bé.
Aneu molt sovint
a mirar com està?
Sí,
jo personalment
bastant, eh?
El botó F5
com està?
A veure,
és el que deia l'Amèrico,
no?
Al final,
el primer dia,
l'últim,
el penúltim,
estàs allà així
amb el botó ja esborrat.
La resta del temps
és tot més calmat,
no?
Molt bé.
Avui m'ha ajudat l'Star
a fer aquest guió
i aquestes preguntes
perquè l'Star
té una certa experiència
amb tot això
de les revistes.
Qualsevol cosa
que us ofengui
és culpa seva, eh?
No, no és broma.
O potser sí,
no sé,
Star,
què n'has dit?
Sí, no,
és en sèrio.
Qualsevol cosa
és culpa meva.
Bé,
comencem amb una tanda aquí.
anirem fent preguntetes,
relaxeu-vos, eh?
Victoria Américo,
o sigui,
vosaltres,
com si estiguéssiu a casa vostra.
Mira,
a veure,
una cosa,
començaré amb una veritat
com un temple.
La qualitat de l'UP
és inqüestionable.
Això és així, eh?
El format físic
és d'aquells
per contemplar-ho
i fins i tot,
si m'apures,
per olorar-lo.
Ara aquí que hi ha el Garcia
i veig que hi ha la Laia,
ara quedarà malament.
O podeu olorar?
Fa una oloreta.
Totxos de Neo Geo, eh?
Sí, sí.
La cosa física
sempre té una cosa,
no sé d'on ve exactament,
però que agrada molt, no?
Més enllà d'allò
que es pot tocar
de la revista
que ja dic a la qualitat
és que no hi ha discussió,
com la podríeu definir
perquè la gent la compra
i sobretot,
sobretot,
sobretot,
la llegeixi?
Bé,
el discurs típic,
que tenim
és dir
que l'UB
és un projecte editorial,
no?,
amb premsa
de videojocs independent
i que el que mirem
és tenir una visió plural
i el més,
com t'ho dic,
relaxada,
no?,
al final busquem
que siguin articles
que tu pots llegir
avui
o dintre de cinc anys
i sobre videojocs
que poden sortir
aquesta setmana
o que van sortir
fa dos dècades.
Per tant,
mirem que sigui
doncs això,
parlar sobre videojocs
des de moltes perspectives possibles
amb molts tipus d'article diferent,
no només crítica
i columna d'opinió,
sinó que mirem també
de tenir cosetes
una mica més originals
i això,
mirant de demostrar
l'amor,
no?,
la passió
la passió que tenim
pels videojocs
d'una manera
doncs una mica més
cultural,
per així dir-ho.
molt bé.
Sí, sí, sí, sí.
És que algunes vegades
hi ha textos o llibres
sobre videojocs
que, a veure,
sembla una miqueta
com a fatxendes,
no?,
que tenen una superbia
així molt...
que poden espantar una mica
el jugador típic,
no?,
el de carrer,
el normal.
M'invento un títol així,
perquè m'entengueu
de paraula per on vaig.
Ho dic en castellà també
perquè s'ha de més potent
i té un caràcter
més absolut,
no?
Tu, imagineu-vos
un escrit o un llibre
que es digui
Idiosincràcies cognitives
a propósito
de la reflexió
junguiana,
les tuberies de Mario,
portes soneriques
a un metaverso
contemplatiu?
Escolta,
escriu això ja.
Ja m'enteneu,
no?,
perquè dius
això de què anirà,
no?,
això a mi
a mi m'acollona,
Murillo,
jo no sé de què va això.
Llavors us pregunto,
hi ha un excés,
diguem-li,
acadèmic,
no?,
per no dir una altra paraula,
no?,
en la manera de tractar
el videojoc?
Bé,
a veure,
jo crec que hi ha espai
per tot,
no?,
és a dir,
al final,
tu quan veus un títol així
tampoc t'enganya,
no?,
vull dir,
tu ja saps...
Home, me l'he inventat,
eh?,
és una enganyifa dels de dalt.
Te l'has inventat,
però si jo veig un llibre així,
està clar que en realitat
penso que no anirà
només de les tuberies del Mario,
no?,
sinó que potser ho vol vincular
amb altres disciplines artístiques
o el que sigui.
Nosaltres, personalment,
doncs a l'UP intentem que hi hagi de tot,
no?,
tant aquests textos una miqueta més centrats
en una part més com la pantalla de carga,
Mèrico,
com ho podríem dir?
Acadèmica.
Exacte,
molta gràcia.
Més acadèmic, no?,
i altres parts més prop de la crítica clàssica
o d'un reportatge a una entrevista.
Vull dir,
crec que és important també
trobar l'equilibri
dins de la pròpia publicació,
no?
És que jo fa temps vaig...
Per això ho deia acadèmic també,
jo faig servir aquesta paraula.
Fa temps vaig llegir un treball,
era part d'un llibre,
de...
Penso que era una noia
que havia escrit sobre
el significat del Pac-Man,
saps?
I llavors deia,
doncs clar,
que el Pac-Man era una visió
que era que està en un món obscur
on te surten perills
i tens que agafar
i llavors
et trobes unes píndoles
que això és una energia i tal
i casualment en aquell moment
també
tenia al costat
un vídeo del Tori Guatani
i en aquell moment
percís
era una entrevista
i l'home deia,
diu no,
el Pac-Man era una pizza,
vam anar a menjar
i era una pizza.
Però clar,
però cadascú el viu...
Clar,
però el tio que el va fer
diu no,
o sigui,
no,
o sigui,
era una pizza,
o sigui,
no volia jo
fer una cosa així
i donar-li més importància
la que té.
I això,
voleu dir que això és lícit,
és legítil,
diguéssim?
Sí,
jo penso que sí.
Jo, per exemple,
ara estava pensant
en l'escolta que faig jo
de la música
més o menys
estranya
que escolto jo,
la contemporània,
en la qual jo em poso
davant dels altaveus
i intento
viure-ho
d'una manera
que segurament
és totalment diferent
de com ho va fer,
per exemple,
l'artista.
Exacte,
i sobre això
que dius estar,
jo penso
que tenim la sort
que moltes vegades
en aquest tipus
de publicacions
ens ofereixen visions
que milloren
l'obra de l'artista,
perquè de vegades
l'obra de l'artista
i de la persona
que ha creat l'obra
pot ser fins i tot
limitada
i limitant.
En aquest sentit,
per mi,
quan es parla
amb menys preu
de la sobreinterpretació,
a mi m'encanta.
Quan algú
exerceix
una reflexió
que va més enllà
i li busca lectures,
m'ho passo bé.
A mi un tema
que m'agrada molt
de Loop
és que cada número
està dedicat
a una temàtica
concreta.
Totalment, sí.
El primer,
sexe
barra
amor.
El segon
va ser sobre
històries de por.
Històries de por?
El tercer,
tinc una mosca aquí.
Sí,
la tens.
Tens una mosca.
Fa dins d'una ullera.
Sí, sí.
Perdoneu.
Fosa molt estranya,
molt d'evil·litziana.
Sí, eh?
Ha sigut quan has dit
l'ho de por.
Sí, sí, sí.
D'on ha sortit
la mosca?
El tercer sobre
el tema dels diners,
models de negoci,
i el quart sobre
l'humor.
Això m'encanta,
que siguin com temàtiques.
Monogràfics.
Agafes un número
monogràfic
i tens com un recull.
Clar,
nosaltres també
el que volem
és oferir
dins de,
com comentava abans,
diferents seccions,
reportatges,
entrevistes,
per exemple,
sobre la visió
de l'autor,
que comentàveu ara,
i també amb l'Estar.
Crec que avui dia
i amb la sort
que tenim
de viure
en un món
tan connectat
i a l'època d'internet,
si tenim la sort
de poder
parlar directament
amb l'autor
o això,
o consultar
llibres,
entrevistes
que ja ha donat,
també potser
ens podem fer
una idea
més propera
del que volia dir,
que també crec
que és important.
Però respecte a això
de la temàtica,
crec que va una mica
lligat al que comentava
abans l'Américo,
que quan nosaltres
volem oferir
aquesta atemporalitat,
perquè com a revista,
amb aquesta periodicitat
de cada sis mesos,
tampoc té sentit
intentar competir
ja no amb les clàssiques
revistes de quiosca,
tampoc,
sinó directament
amb les webs
o directament
amb Twitter,
o amb les xarxes socials
en general.
No podem
ni volem
tampoc aspirar
a competir
amb això
perquè per nosaltres
no té cap sentit.
Llavors,
tot i que tingui
una presentació
més propera
a una revista,
nosaltres el que volem
és això,
que sigui un volum
de consulta
que tingui un sentit
conservar
per poder dir
ostres,
el George Camitani aquest
qui era?
Em sona?
Ara s'ha fet famós
per no sé què?
Vaig a buscar
i trobo
un reportatge
sobre ell
i fer-me una idea.
Dèiem que
hi ha quatre revistes
publicades
i que ara esteu treballant
en l'any 3
amb aquests sis dies
que dèiem
que queden ara.
Jo voldria saber
què inclou aquesta oferta
si ara mateix
anem a Albert Camitani
i hi posem l'up.
Nosaltres el que oferim
ara mateix,
per exemple,
els dos primers dies
com a oferta temporal
per les 48 primeres hores
oferíem la revista
un pèl més barata
a 45 euros
l'any sencer.
Ara mateix
són 47 euros
l'any sencer
serien
el número 5
el de futuros possibles
el número 6
que encara no se sap
la temàtica
i un 5%
de descompte
la nostra segona línia editorial
que estarem treballant aquest any
si sobra Albert Camit
que seria sobre llibres
que farem dos llibres
un de shootem ups
i un de dones
i persones no binàries
en la indústria del videojoc.
Bàsicament
el tir més baix
ofereix això
evidentment
a partir d'aquí
tenim
per exemple
enviament a Europa
o enviament
fora de la península
ibèrica
com Canàries
feu també l'íguia
també
pots comprar
per exemple
si a alguna persona
li interessa la revista
però no la vol tenir
en físic
també es pot comprar
en digital
o es poden comprar
els 3 anys
quan s'acabi Albert Camit
enviarem
les 4 primeres revistes
i ja conforme vagin sortint
la cinquena i la sisena
les enviaríem també
a la persona.
Per cert
moltes gràcies
perquè ens heu portat
el número 1
i el número 2
de la revista
per poder
doncs
els dies de Nadal
que fem promes especials
poder-los regalar
als nostres oients
així doncs
moltes gràcies.
A vosaltres
parlant dels oients
tenim gent
a Twits
que ens diu coses
el que m'encés
diu
vaig tenir la sort
de fullejar
les anteriors
a l'Indie Death Day
i estan fetes
amb molt de carinyo
i molta qualitat
doncs que es nota
vull dir
em vam parlar
la vegada
que et vam entrevistar
del format de paper
i de tot plegat
que aquí
diguéssim que
fer això
no és barat
a nivell físic
a nivell de paper
hi ha una part
també que jo trobo
que és molt potent
que és la part artística
no tan sols
són els articles
sinó que
cada article
va acompanyat
moltes vegades
d'un artista
que ha fet
les il·lustracions
per acompanyar
aquest article
no us conformeu
en posar quatre imatges
com fa tothom
sinó
fer uns dibuixos
per tant també
hi ha una part visual
molt treballada
sí exacte
nosaltres mirem
trobem que
la presentació
a nivell
de maquetació
a nivell d'estètica
és molt important
també al final
quan estàs llegint
estàs mirant
hi ha una cosa
comenteu abans
el tema
del físic
del digital
a mi hi ha una cosa
que em sembla molt guai
del físic
és el tema
de subratllar
a mi m'agrada molt
quan estic llegint
una cosa
i m'agrada
poder fixar la vista
donar-li voltes
amb una frase
o un concepte
subratllar-lo
fer anotacions
trobo que això
també és un plus
a nivell
de
sap greu
sap greu
sí
és que anava a dir
el paper
estàs parlant del paper
tu ho fas
tu ho fas
els teus loops
que tens a casa
estan
sí
escolta'm
em sembla
super
m'agrada
l'únic que dic
a mi
em sap greu
amb un llibre
amb un llapis
sí
cap problema
però amb un bolivic
i més la loop
amb un fosforit bonic
exacte
l'edició de guardar
l'edició de pintar
és que en aquest sentit
això que comentava l'Albert
i n'havíem parlat
d'aquest manifest
que teniu vosaltres
que és la vostra
imagino
la vostra
escrit fundacional
que imagino
que hi aneu molt
o que teniu molt clar
perquè cadascun
dels articles
o gairebé cadascun
té
la seva persona
que ha fet el dibuix
parleu molt
del tema
del pagament
just
de les persones
que treballen
en això
és a dir
hi ha una feina
molt parlada
en aquest sentit
aquí
sí exacte
és el que
estàvem comentant
que
per cada article
mirem de tenir
a més d'una persona
que s'encarregui
d'escriure'l
però també
algun il·lustrador
alguna il·lustradora
que pugui acompanyar
aquest text
amb un treball
original
diguem
és una cosa
que s'hi l'encarrega
especialment
i doncs
que també mirem
el que tu comentaves Albert
de pagar-ho
de la manera més
justa
però això
com ho feu?
perquè clar
aquí no és allò
el maquetador típic
que agafa el text
per un cantó
i imatges per un altre
o sigui
aquí hi ha una feina
de comunicació
d'agafar
estatus junts
i escolta
a veure
com ho feu això
sí
o sigui
nosaltres tenim
un director d'art
que és també
el maquetador
l'ECEC
i el Sona
llavors
l'ECEC
normalment
quan nosaltres fem
la nostra escaleta
de continguts
després de la nostra reunió
doncs et toca una columna
et toca un especial
una crítica
tal
l'ECEC
es mira tota l'escaleta
i llavors
decideix assignar
quins textos
van a quins il·lustradors
llavors nosaltres
com a redactors
també tenim la feina
sempre d'entregar
evidentment
a temps
per així
tenir un marge
perquè l'ECEC
pugui parlar
amb l'equip d'il·lustració
i no només assignar-les
sinó que també
l'il·lustrador
tingui el nostre text
disponible
per poder saber
què està il·lustrant
perquè més enllà de
això és una crítica
d'Aix Joc
a vegades hi ha coses
que potser no són
tan evidents
una columna
de l'Animal Crossing
ja
però de què?
ja
de què concretament
de l'Animal Crossing
llavors
l'artista
té l'oportunitat
de llegir el text
abans
i així ja
en base
a el que nosaltres
hem escrit
pugui també
començar la seva feina
en aquest sentit
i ara que esteu dient això
una cosa que he portat
molt en silenci
és que quan
llegeixo llibres
que normalment són
de ciència-ficció
quan portes una bona estona
llegint-los
et fixes en la portada
i dius
aquesta portada
però per què hem posat
aquesta portada?
no enganxen res
exacte
el que hi ha al meu cap
a veure
que és una manera
de fer també
perquè jo recordo
les novel·les
del meu pare
de l'Oeste
que a vegades
llegies
i no tenies res a veure
imagino que també
deuria haver-hi
com
no sé
moltes imatges
i anaven ràpids
i tal
però en aquest sentit
això
no ens ho trobarem
a l'Ub
a l'Ub
sí que estarà ben pensat
i m'agrada molt
que ell decideixi
quin il·lustrador
vull dir que
ell també
deu estar en contacte
amb molts il·lustradors
i deu
doncs
intentar
que hi hagi gent nova
etcètera
sí, sí, sí
al final
també nosaltres
com ara mateix
tenim un equip
bastant gran
o sigui
entre redactors
il·lustradors
etcètera
som més de 50 persones
una miqueta més
doncs llavors
l'ECEC també
es preocupa de
dins que hi hagi
una rotació
de l'equip
d'il·lustradors
intentar sempre això
que no es repeteixi
necessàriament
el mateix estil
doncs
en dues pàgines seguides
o intentar
que l'il·lustrador
quasi el més possible
amb el tipus
de text oferit
molt bé
vaig a fer-vos
la pregunta
del milió
seria possible
aquesta revista
Loop
sense micromecenatge?
no
ui, quin silenci
més important
no
absolutament no
impossible
per tant
no siguis
és interessant
perquè
clar
vosaltres treballeu
ja en funció
d'un grup de persones
que us han donat suport
que apareixen
al final
de la revista
sí
al final
clar
amb aquest concepte
de micromecenatge
seria com
l'equivalent
a la teva
subscripció
anual
d'una revista
simplement
ho fas a través
de
Verkami
i clar
cada any
diguem
tu hauries de renovar
o no
la teva subscripció
en funció del que vulguis
però
evidentment
seria
impossible
de fet
amb el Verkami
tampoc es cobreix
tot el que costa
fer la revista
però sí que intentem
apropar-nos
al màxim possible
perquè
nosaltres al final
som una editorial
molt petita
i independent
llavors
impossible
de cap altra manera
i els articles
a la pàgina web
o online
no estan
no entenc
només el
no
es pot comprar digital
o sigui
la gent que estigui
interessada
en aquest format
la pot comprar
però no
a una web
com a tal
no
Laia
tu és la primera vegada
que tenies
la revista
dels mans
no
perquè tu vas venir
l'any passat
sí sí sí
increïble
no és increïble
o sigui
té un caràcter
cada article
o sigui
el format
de l'art
amb cada article
o sigui
casen superbé
o sigui
és super emocionant
una revista
així trobo
i els colors
també
cada escona
de revistes
té un color
la número
la recordes
pel color
i per tot plegat
i després hi ha una cosa
aquesta revista
retrateu els estudis
com a estrelles
del rock
indie
com a estrelles
del rock indie
clar tu obres
per exemple
l'últim número
el número 4
el segon
d'aquesta temporada
Talpa Games
Undercoders
els coneixem molt
sí i tant
tu poses les fotografies
i estan a casa seva
amb el sofà tirats
estan aquí
com si fessin
la Rolling Stone
no?
sí sí
sí
faig així com una mica
de broma
però en el fons
m'agrada
perquè és més natural
que vinga va
poseu-vos aquí
el posado
el posado
és més natural
però al mateix temps
recorda molt
a les revistes
de música
i de grups de música
si en concret
aquesta és una secció
superguai
que es diu
vertical slice
i que
el company que s'encarrega
d'escriure
el Joni
Joni Prat
un saludo guapo
el que fa
és que
durant uns dies
un cap de setmana
una miqueta llarg
doncs
marxa a viure
juntament
amb l'estudi
aquest
que m'estàs dient
així és com es fan
les entrevistes
llavors
el que fa és
no simplement
fer-los una entrevista
una mica més
a nivell laboral
sinó que també
doncs
es capfica
es submergeix
dins del procés
creatiu
d'aquest estudi
fas vida amb ells
perquè també
doncs
un cop acaben de treballar
doncs
surten amb ells
si van a sopar
si van a fer no sé què
veu com és
el dia a dia
d'un estudi
i després
ho plasma
ho traueix
amb un article
que a mi personalment
és una cosa
que em sembla
superinteressant
el primer de tots
que vam fer
era
amb el número
d'amor i sexe
el deconstructing
que venia
a Niquelau
perquè
clar
és un estudi
molt petitó
que també
viuen tots junts
per tant
era com
molt guai
és un vertical
especialment xulo
aquest
i la resta
doncs al final
també es n'ha veient una mica
però trobo que també
han quedat
prou interessants
en el proper número
que va a l'estudi
de Night Witch
no?
em sembla
l'ha llegit
el de Super Megatim
sí
exacte
sí
sí
i tant
el que està per sortir
oi?
sí
que guai
molt bé
estar
digues
ara
juntaré un parell
de preguntes
dues en una
un detall
que em sobta
és que aparentment
no sé si és
de forma intencionada
o no
a mi em dóna la sensació
que fugiu
de l'endogàmia
jo
el que deia la Victòria
de 50 persones
no veig
els de sempre
vull dir
els conec
aquest el conec
aquest el no
però vull dir
no és el de sempre
no?
que ningú se sentiu fes
tant a Madrid
com a Barcelona
sembla que hi ha una llista
de gent fixa
que sempre són els mateixos
que donen les xerrades
el que surt per escriure
el que fa una presentació
tots sabem qui són
però sempre són els mateixos
no dic que no s'ho mereixin
per l'amor de Déu
no dic que no s'ho mereixin
però sembla que no hi hagi
un relleu
no?
que tot sigui dintre
dels mateixos membres
que sigui
sempre
la mateixa gent
no?
segons això
sou conscients
que heu agafat gent
molt diferent
o heu fet expressament
de no no
tu no t'agafo
perquè ets molt famós
saps?
parlant així
heu-sí
parlant malament
no se li posa la creu
a ningú
però simplement
sí que
bé
primer que tot
l'HUB
és el projecte actual
però nosaltres
ja venim de Game Report
llavors
bona part de la gent
simplement
som
antics membres
de Game Report
i dins d'això
clar
s'ha de tenir en compte
que
molts d'aquests membres
doncs veníem
simplement de blocs personals
i tal
que tampoc som
així
gent coneguda
però també
busquem
una mica
que l'HUB
pugui donar veu
a molt tipus
de perfils
diferents
que
podeu oferir
o sigui
no perquè una persona
només tingui
un blog
no
no ha de ser rellevant
el que expliqui
per exemple
tenim
Sofia Olmos
és una persona
de Xile
que té un blog
superinteressant
i crec que
aporta moltíssim
i en canvi
no és una persona
massa
massa coneguda
potser
en l'àmbit hispanoparlant
i en canvi
ostres
explica unes coses
fa unes reflexions
que em semblen
fascinants
i que crec que
nosaltres també
doncs
evidentment
també quan hem buscat
redactors
per exemple
obrim
obrim
una convocatòria
per Twitter
i rebem
correus
i ens hem quedat
també
amb molta gent
que ens ha escrit
correus
tant gent
coneguda
com gent
potser no tan
coneguda
però bé
intentem
sobretot
tenir perfils
diferents
no?
sense
tampoc
predilecció
a no
tu no
no és això
no és això
però aneu vosaltres
busqueu gent
per col·laborar
o sigui
vaig a picar
amb aquesta porta
o teniu les vies
de contacte saturades
de tanta gent
que us ofereix
com ho feu
per fer la selecció
ho dic perquè
més que res
aquí el generació digital
som els gunts
que gairebé
que pagaríem
nosaltres
a vosaltres
perquè ens deixessin
o escriure
a l'up
teniu llistes
si la gent
es posa en contacte
amb vosaltres
si a vegades
gent es posa en contacte
amb nosaltres
però això
com nosaltres
a les xarxes socials
també ho hem dit
doncs a vegades
per exemple
ens han escrit
em sembla que l'últim cop
van ser més de 40 persones
si no recordo malament
i llavors
clar
es va agafar
el número de gent
que ens faltava
no sé si eren
3 o 4 persones
potser
tampoc us vull enganyar
però aproximadament
però recordo també
que l'any següent
algunes d'aquestes persones
que el primer any
no es van agafar
en lloc d'obrir una convocatòria
s'han contactat directament
perquè també ens va agradar
però clar
el quòrum que tu tens
sempre és limitat
i més en una revista
que està molt limitada
pel tipus de seccions
i per l'espai que té
que és gruixuda
però no és infinita tampoc
teniu la sensació
que s'acaben els papers
ràpid
sí?
el contingut?
sí
jo tinc la sensació
que molt ràpid
amb la quantitat de gent
que hi participa
tot això s'abarca
de fet
la línia dels llibres
també neix una mica
amb aquesta idea
de
tu et fas una investigació
que et pots escriure aquí
el teu treball de fi de màster
i 40.000 paraules
si vols
però només
només
entre cometes
tens 4.000 paraules
i dius
uah
però què faig
amb les altres 36.000
que tinc al cap
no?
llavors
el que volem també
és
potser amb un equip
més reduït
per poder
aprofundir més
en els continguts
però sense perdre
tampoc l'estil
de la revista
intentar oferir
un estil diferent
tot i que siguin llibres
molt bé
o sigui que si enviem
el currículum
estarem al número 41
42
43
hem de fer cua
bueno
però realment
escoltem les propostes
i intentem respondre
encara que tardem
perquè
el temps és il·limitat
intentem respondre
sempre
tu imagina't 40 mails
de 40 persones
amb 40 escris d'exemple
i a veure què et sembla
quan portes 4
ja tens el cap
com un timbal
i tant
molt bé
abans parlàveu
d'aquest tema
de la possibilitat
si va bé
dels llibres
i m'has donat
dos exemples
que serien
en aquest mateix
Verkami
o no?
clar
els llibres
nosaltres
les estem pagant
pel nostre compte
llavors
nosaltres
el que volem
tampoc
no és
dir
sí, sí
mira
el tindràs
amb la revista
sí que sabem
perquè
ja n'hem fet
llavors
sí que ens podem fer
una idea de
mira
més o menys
cap a abril-maig
i cap a septembre-octubre
són les dues franges
que tenim
amb els llibres
no és només
no és com fer un altre loop
tampoc és
ni menys feina
ni més
però és un tema diferent
perquè nosaltres
hem de fer una nova
línia editorial sencera
pensada
de zero
i també pensant
de
com canviem
o sigui
com li donem forma
al llibre sencer
perquè tingui un sentit
cohesionat tot
que no
es repeteixin conceptes
perquè clar
això
doncs dius aquí
loop
tres
diners
clar
diners
però
tens un article
sobre situació laboral
als anys 80
a Japó
però també tens un article
sobre
financiació d'estudis
independents a Espanya
vull dir
són molts temes diferents
i en canvi
amb el llibre
clar
ja et centres molt
en un sol tema
llavors
com no sabem
quant de temps
ens pot
portar
i sobretot
no hem escrit res
ni
hem fet una escaleta
com a tal
tot i que tinguem
moltes idees
perquè fins que la revista
no surti
Albert Camus
no té cap sentit
sense revista
no farem els llibres
doncs de moment
de moment no el podem oferir
Albert Camus
però què et refereixes
llibres de multiautors
o
sí
això és una pregunta
sí
tindrem diferents autors
el de
xuter maps
per dues persones
i el de dones i persones
no binàries
per cinc
val
clar
clar que quan deies així
de fer un llibre
posar-se d'acord
dic home
jo he escrit llibres
dic home
sí que sento veuetes
al meu cap
però de seguida
em poso d'acord
a mi mateix
per cert
recordem que queden
sis dies
estem parlant
amb la gent de l'UP
perquè s'està acabant
aquest finançament col·lectiu
queden aquests sis dies
efectivament
estem arribant
a la part final
però animem
la gent que ens està escoltant
que vagi per cami
que vagi a l'UP
el tercer any
veureu
totes les possibilitats
que hi ha
de compra
sí
físic
amb el paper
d'aquests que està sonant
ara per la ràdio
o també
en digital
de fet l'Albert Garcia
m'ha dit
tu em sembla que tens
la primera
les dues primeres físiques
i les dues següents digitals
sí
molt bé
sí sí
vull dir que pots combinar
sense problema
sí sí
100%
exacte
vull dir que aneu-hi
i aprofiteu aquests sis dies
per ajudar en aquest projecte
heu pensat alguna vegada
en fer
alguna cosa per exemple
radiofònica
en veu
ara heu fet en escrit
però
estava pensant
és que m'imagino
un podcast
o saps
que també estaria molt bé
no ho heu pensat
amb algun esdeveniment
ens ho han preguntat
crec que l'indidep
de l'any passat
ens ho va dir alguna persona
el rotllo
estaria guai sentir un podcast
el rotllo
sí
fent una cosa com molt
amb aquestes idees
però
jo crec que no s'ha plantejat
almenys a nivell de
50 persones amb un estudi
morillo
pensava en això
vull dir
potser
hem de fer un altre
vercamio
pel lloguer
del local
exacte
i el càtering
sobretot pel càtering
hi vaig veure una fotografia
ferretament poc
que us vau unir
una part
imagino que tots
no podíeu estar
però déu-n'hi-do
això deu ser molt especial
veure-vos les cares
físicament tots
ho feu una vegada l'any
o com ho feu això?
doncs
sí
fem
el coordinador
de la revista
que viu a Madrid
doncs un cop a l'any
ens invita
amb
una casa estil
masia
que tenen allà
i llavors
doncs ens juntem
tots els que podem
en un cap de setmana
i celebrem
que ens podem juntar
i doncs això
fem una miqueta
de
deixar de banda
esdeveniments
i vercamis
i coses
que molts cops també
ens anem trobant
però
amb
amb la idea aquesta
de trobar-nos
per
no treballar
però
una mica sí
i deixar això de banda
i simplement trobar-nos
per estar junts
i per
jugar a videojocs?
bueno
evidentment
jugar a videojocs
he fet un mini
un mini torneig
d'un joc de lluita
que jo no coneixia
que ara
la Vicky ens
quina és?
quina ara què tal?
l'UNIEL
un joc de lluita
a 2D
així com el Blazlu
una mica
però bé
s'ha de dir
que aquest event
o aquesta cadada
és una cadada
totalment informal
sí, sí, m'ho imagino
no és copa ben oficial
tant de bo
fer aquí
Tim Milding
no, no
però jo crec que
per vosaltres
deu ser important
també això
sí
imagino
dóna molta energia
també
clar
perquè al final
les comunicacions
sí, per xarxa
estan molt bé
però
veure-vos les cares
està molt bé
arribem al final
de l'entrevista
d'aquesta primera part
del Generació Digital
Estar
si vols acabar amb una pregunta
sí, jo ara Morillo
em pensava que
també volies fer una cosa
amb nosaltres
d'anar amb una masia
i agafar tot l'equip
del Generació Digital
m'estàs dient que no ho he fet mai
i que potser hauria de fer alguna vegada
potser
no, a veure
ho has dit tu
això concretament
no ho hem fet
n'hem fet moltes altres
sí, és veritat
però una masia mola
sí, no?
teniu el nostre correu
si voleu
ah, val, d'acord
i invitar-nos
jo i tant
i tant
sí, sí
Generació Digital
i Loop
i jo què sé
igual es pot crear allà
mira, aquell podcast que dèiem
ah, mira
posem a l'àudio
i tant
sí, sí, escolta'm
no sé, no sé
doncs Estar, això
bé, vinga, va
l'última pregunta
a veure
ara en tinc per aquí apuntades
i tal
n'havia una que m'agradava molt
que era això
corregiu-me si m'equivoco
us considereu uns llops solitaris?
uns mavericks?
mavericks
per qui no ho sàpiga
és a l'Estats Units
des de quan portes les ovelles
quan una s'escapa
i va a la seva bola
allò és una mavericks
molt bé
ho dic perquè dona la sensació
que aneu a la vostra
que aneu picant pedra
sense fer soroll
o sigui, es veu molta feina
però de cop i volta
sense exsortir
i bé, tenim Loop
ostres
no es veu tampoc
aparents lideratges
ni personalismes
potser estic mal acostumat
però
sou llops solitaris
us sentiu llops solitaris?
aneu més per la vostra bola
i que diguin
el que vulguin els altres
o teniu un objectiu
de dominar el món
quan no estigui mirant
o...
bueno, jo crec que
el fet que...
volen destruir Mary Station
bueno, bueno
tot és parlar-ho
el fet que et publiquin
almenys per mi
ja és una cosa
com un...
com li diuen
un...
un pilar
no?
allà
vull dir
al final
anàvem a la Gigamesh
per exemple
aquí a Barcelona
i trobem una revista
on surt el teu nom
és com
uau
que guai
Llops solitari
no ho sé
no...
jo crec que no
almenys al final
tots som un equip
un ramat
vull dir
ah, vale
ah, vale
són 50
50 llops solitaris
nosaltres com a revista
bueno, doncs
tampoc no ho crec
hi ha altres publicacions
manual, per exemple
sense anar gaire lluny
és una amb la que ens acostumen
també a equiparar
molt
i doncs també
tens que sigui
GPM
tens coses així també
una miqueta més
que tiren
per la visió cultural
del videojoc
que crec que
podrien
assemblar-se una mica
nosaltres intentem
doncs
evidentment
tenir les nostres coses
que ens facin únics
i bueno
Llops solitaris no
però Llops únics
doncs potser sí
molt bé
molt bé
doncs escolta'm
si ens acompanyeu al final
ens queden 18 minuts
és que han passat 42 minuts
no ho sabeu això
però han passat molt temps
tenim temps per parlar
del Super Mario
Brothers Wonder
exacte
molt bé
participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal de Telegram
doncs això
Super Mario Brothers
Brothers
és un dels grans jocs
d'aquesta recta final
del 2023
la darrera aventura
del personatge de Nintendo
porta uns pocs dies
a la venda
però ja
és un dels títols
més comentats
de les xarxes socials
es nota
des de fa
unes setmanes
encara que no ho sembli
feia més de 10 anys
que Nintendo
no treia
un nou joc
de Super Mario
en el seu format més clàssic
ara bé
la gran pregunta és
pot sorprendre
un nou joc
doncs
en aquestes alçades
del Mario
et sorprèn un joc d'aquests
del Mario
pot sorprendre?
home
la gràcia principal
d'aquest nou Mario
justament és
la sorpresa
és el concepte
sobre el qual gira
tot el videojoc
el fet que cada pantalla
et sorprengui
amb algunes idees noves
amb algunes idees noves
molt bé
en aquests moments
estic una mica perdut
ara has de dir
Albert
has de dir
Albert
dono per fet
que ja te l'has passat
sí
encara diria més
te l'has passat?
sí
sí
no no
ves tu
ves tu
i dius
te l'has passat o no te l'has passat?
esclar que me l'he passat
ara jo poso
jo dic Albert
esclar
que ho posis amb dubte
m'ho fes una mica
però
quantes hores has dedicat?
a poquetes
sí
vaig passar mal
en vuit hores
en vuit hores
en vuit hores?
no
no
perdona
un joc de Mario
quant penses que dura?
unes vint hores mínim
un joc de Mario
dura dues o tres hores
però es pot dir
que t'ho has fet tot?
no tot
llavors no te l'has acabat
no te l'has acabat
a veure
un joc de Mario
ha arribat al final
ha arribat al final
exacte
un joc de Mario
no es passa
un joc de Mario
no es passa
arribes al final
i un altre dia
tornes a jugar
un joc de Mario
no és
me l'he passat
mai més jugaré
no
són jocs pensats
per jugar
durant molt temps
i estan tan ben fets
que potser d'aquí
10 anys
o 15
o dos mesos
o 20 anys
seguirà tenint
molt encant
i sent molt divertit
i trauran la versió
per Switch 44
exacte
trauran una nova versió
i l'hauràs de tornar
a comprar una altra vegada
i el tindràs 37 vegades
perdona Albert
Garcia
això que dius
que és tan original
que és tan bo i tal
jo no sé
un i llegit
i tu que ets expert
això sí que m'ho pots
molt expert
donar les dades
sí sí sí
no
i amb això segur que sí
veuràs
diuen que
que han participat
programadors
o membres dels Mario's Originals
sí
sí sí sí
de fet
el Mario Bros. original
el Super Mario Bros. original
el van fer 5 persones
i 4 d'aquestes 5 persones
encara estan en els crèdits
d'aquest nou Super Mario Bros. Wonder
aquí parlem
d'una empresa
on els treballadors
es queden durant molt temps
dintre de Nintendo
però molt eh
no es deixen sortir
i són molt respectats
són molt respectats
jo crec eh
o qui sap
si hi ha una conspiració
aquí al darrere
ara que deies
Victòria
això d'això
que comentaves
del Japó
de les empreses
del Japó
de videojocs
dels anys 80
deuria haver-hi també
bastanta història
en aquestes empreses
imagino
sí sí
bastanta
si llegiu l'article
hi ha històries
del tipus
6 mesos
sense anar a casa meva
i quan arribo
em quedo sec
després d'aixecar-me
perquè
m'he aprimat 15 quilos
per la merda de vida
que portava
de fet
això que comentes
del Mario
i de 5 persones
em recorda una miqueta
que hi ha una empresa
que seria com
Ghostwriter
però de videojocs
que es diu
Tose
sí
Tose
mítics
bastant
coneguda
que a vegades
es diu
que han fet jocs
de Nintendo
tot i que no se sap quins
que crec que
és un tema molt interessant
sí sí sí
és molt interessant
aquesta companyia
tenen un historial
tenen centenars
de treballadors
quasi ningú coneix
l'empresa com a tal
i són com això
com estudi fantasma
sí sí sí
Illuminati
Illuminati
no però això és molt bo dir-ho
perquè estem parlant
d'aquest Mario
d'aquests colors
d'aquesta alegria
de tot això
saps
i aquestes històries
també és
interessant
és llum a la foscor
sí sí sí
què diuen els oients
ens diuen
francru85
bona tarda
el Mario Wonder
és el joc de l'any
té més imaginació
a la primera hora
que molts jocs
de la generació
però jo et volia preguntar
Albert
al final
el fet del Mario
això tants anys
que feia que no
al final sorprèn
sí sí sí
o sigui
a veure
sorprèn
sí
sorprèn
algunes idees
dels nivells
d'aquest videojoc
són sorprenents
i sobretot
connecta
el joc connecta
per una qüestió fonamental
novament
el control del joc
és una delícia
això és bàsic
per qualsevol videojoc
la sensació que tens
quan agafes el comandament
i fas que els personatges
es moguin
és per mi
el millor
d'aquest videojoc
aquest nou joc
de Super Mario
no té lloc
a l'escenari
de sempre
el regne champignó
sinó un altre
completament nou
el regne flor
per què aquest canvi
es nota realment
quan jugues
volien
jo penso que
o sigui
jo penso que Nintendo
el que ha volgut
amb el Super Mario
Brothers Wonder
és fugir una mica
d'aquests jocs
que portem tants anys
de New Super Mario Bros
des de fa molts anys
hi havia els New Super Mario Bros
que van sortir a la deessa
a la 8
a la 3DS
i jo ja estava molt cansat
us confesso
mai m'havien agradat
els New Super Mario Bros
caos allà
eren lletjos
mira que portem anys
amb aquests jocs
sí sí
molts anys
l'han fet més bonic
han volgut
com tornar a començar
i suposo que
per diferenciar-ho
en joc de
ambientar el joc
en el regne champignó
l'han ambientat
al regne de les flors
el regne flor
molt bé
i dintre d'aquest regne
hi ha una sèrie de nous
poders
nous ítems
que fan que també es diferenciï
dels anteriors jocs de Mario
el més conegut potser
és el Mario Elephant
en aquest joc
hi ha un Mario Elephant
els seus creadors
volien que el jugador
tingués la sensació
de controlar
un personatge
amb més gran
amb més capacitat
amb més poder
que pogués destruir
i moure objectes
i volien que els jugadors
experimentessin coses noves
i això es nota
perquè tu quan hi jugues
que vam tenir també
la sort d'anar a Madrid
a provar aquest joc
que ens van convidar
la gent de Nintendo
hi ha un moment
que el personatge
realment
forma part
gairebé de tota la pantalla
i això no és fàcil
de veure
en els videojocs
d'aquests de plataformes
hi ha moltes transformacions
la més coneguda
és l'Elefant
però per mi
la meva preferida
és el Mario de Gelatina
el Mario de Gelatina
és com una mena
de bola de gelatina
que s'enganxa
a les superfícies
i m'encanta
jo faria un joc
només d'aquell personatge
de gelatina
mai se sap
igual
en un futur
jo vaig posar
a l'article
que vaig fer
i no, no
em fascina
molt bé
això ha sigut
ha estat l'Albert
jo crec
boníssim Albert
has passat amb nota
perquè ens ho hem preguntat
Albert
de fet Albert
he de dir
que sempre que estiguis tu
de Tècnica Tarragona
jo crec que ha de fer
com es diu allò
l'esterec
la broma
del programa
i nosaltres
ens hem d'adonar
si no
guanyar ell
home
és fàcil
eh
vull dir
sí, sí
acabem de gamificar
el Generació Digital
sí, senyor
i a més
aquesta
aquesta és el que agrada
aquesta
ara veureu
ara veureu
quan sentim
el nou actor
de doblatge
de Super Mario
ah sí, sí
però abans parlem
de la gran novetat
del Super Mario
Brothers Wonder
que són
les al·lucinacions
aquesta música
estava una mica
vinculada
sí, sí
molt vinculada
és potser un dels moments
que la gent
està recordant més
o està compartint més
del videojoc
és una pantalla
al començament
la segona pantalla
on les plantes carnívores
es posen a cantar
és un moment molt graciós
molt simpàtic
del videojoc
i que en demostra
aquests moments especials
dintre d'aquest videojoc
hi ha un ítem nou
que és la flor
flor maravilla
que si tu
el Mario
o el personatge que portis
o la princesa
o en Toad
o el Yoshi
toca la flor aquesta
es produeix una mena
d'al·lucinació
i al món
la pantalla
canvia per complet
és la gran novetat
d'aquest joc de Mario
sempre en els jocs de Mario
hi ha hagut com una idea central
en cada pantalla
un concepte
una mecànica
en aquest nou joc de Mario
hi ha una mecànica
i a dintre de cada nivell
una altra mecànica
que és l'al·lucinació
és el moment en el qual
les canonades
es comencen a corbar
el temps es ralentitza
la pantalla canvia de perspectiva
introdueixen com una idea
totalment esbojarrada
enmig de la pantalla
i és opcional
te la pots saltar
i un moment
doncs molt icònic
és quan les plantes
es posen a cantar
que és aquesta tan coneguda
molt bé
una altra novetat
és el canvi
de veu
del Super Mario
Nintendo
ha substituït
el seu clàssic actor
de doblatge
el Charles Martinet
per un de nou
i què tal ha anat
el canvi
jugant al joc?
ho jutgem
ho podeu jutjar
vosaltres mateixos
perquè tenim
una comparativa
primer sentireu
en Charles Martinet
l'actor de tota la vida
de Super Mario
en diversos fragments
primer
o sigui
l'ordre serà
Charles Martinet
la mateixa frase
en Kevin Afghani
el nou actor
de Mario i de Luigi
ah o sigui
anirà canviant el tall
però el mateix en tal
la mateixa frase
l'original i el nou
va
i comença Martinet
Mario number one
Mario number one
here we go
here we go
okidoki
okidoki
let's a go
let's a go
oh yeah
oh yeah
all right
all right
podem seguir eh
perquè si no
no no
m'estan cantant
a veure a veure
ara ja no saben
qui és que la de espor
no no
jo veig que
superar el Charles Martinet
ho vam dir la setmana passada
que vam posar aquell tall
que va parlar en català
el que va fer un
doncs això
un tall
pel generació digital
era difícil
i sí
no ho notes no
però és diferent
és un altre estil
jo penso que sí que es nota
jo sí eh
ja ho noto eh
ja hi ha com uns matisos
el que
el que em sorprèn
és la directriu
que li ha donat Nintendo
a l'actor
de fer el mateix
sí
sí sí
no clar
clar
però per què
per què de canviar no
al final deuen dir
és el Mario eh
vull dir
no és l'actor
l'han canviat l'actor
abans
perquè l'han canviat
no sé
doncs potser
perquè s'haurà jubilat
no
potser sí eh
clar
serà més aviat això
jo crec que ningú l'ha preguntat
al Charles Martinet
això
això s'ha d'investigar
serà un article de l'Hop
l'Amèrico volia dir abans
una cosa del joc
sí
bueno jo volia fer-te una pregunta Albert
perquè es parla dels diferents personatges
no has dit que està
la Peach
la Daisy
el Yoshi
no sé què
i això m'ha fet pensar
que una de les coses
que es deia
les previews
era que
per primer cop
o per un
no
no hi ha diferència
de control
entre els
entre els personatges
sinó que
això s'afegeix
a través d'unes insígnies
oi que sí
jo volia preguntar-te per aquestes insígnies
perquè a mi m'interessa el joc
no me l'he comprat encara
estic esperant a cobrar
però
ehm
t'escrivim-vos a l'U
Albert Cami
perquè us pugui comprar el Mario
però
però aquesta és una cosa
que
que m'escava una mica
que no sé
perquè a mi per exemple
m'agrada molt jugar amb el Luigi
però si ara
canvien el salt del Luigi
i se salta amb tots els ninots igual
no sé si estarà prou bé
com funciona això
o sigui
ara tots els personatges
es controlen
de la mateixa manera
no tenen matisos
com tenien fins ara
però
el que sí que pots
és posar el salt del Luigi
al personatge que tu prefereixis
pots posar-lo
pots fer que el Super Mario
o la Deacy
o el Toad
el Toad
saltin com el Luigi
hi ha una sèrie d'insígnies
efectivament
que vas trobant-te mentre jugues
i cridona
que
bueno
et permeten
doncs potenciar-te
per exemple
hi ha una que et permet
quan estàs per l'aigua
anar a nedar més ràpid
una que vas votant
tota l'estona
diferents insígnies
per mi és una mecànica desaprofitada
perquè
en cap moment del videojoc
són realment necessàries
aquestes insígnies
per avançar
són com opcionals
i jo hagués fet
com una mica
més d'integrar-les
dintre de les pantalles
estan una mica integrades
però més encara
no hi ha cap pantalla
que necessitis una insígnia
en concret
per superar-la
per superar-la
no
totes es poden superar
sense cap tipus d'insígnies
jugant normal
però alguns elements
que són secrets
sí que et cal
alguna insígnia concreta
per arribar-hi
jo he de dir
que quan vaig anar a Madrid
que vaig coincidir
amb premsa
de Barcelona
generalista
o sigui
vam jugar
aïllats
és a dir
cadascun
en el seu
que això perfecte
tu jugues
i fas el ridícul tu
saps
però després
vam jugar
els quatre junts
un desastre
quin patiment
quin patiment
de veritat
i realment
el joc
així en local
et pots fer la punyeta
fins i tot
és divertit
jo vaig patir
allà una mica
jo l'he jugat
en solitari
perquè és l'única forma
que vull jugar-lo
a mi em sembla un avorriment
jugar amb persones
a aquest joc
no
en sèrio Albert
en sèrio per què
t'enfadis
no t'enfadis Albert
no m'enfado
perquè començo a jugar
i tothom va a la seva bola
i jo vull
no sé
jo vull anar al meu ritme
sí sí
això estic totalment d'acord
jo sempre veig els anuncis
allà
com una família
falsament feliç jugant
jo penso
jo penso
però què és això
això és més
actuar
el guapo és jugar sol
anar fent-te a tu les pantalles
i a veure
jugar tant en tant
amb algun nen petit
que potser li fa gràcia
vale va
un nen petit
acabes de dir
un nen petit
que passa per allà
que segons qui
el teu fill
el teu nebot
tothom té fills petits
a casa
no
el teu fill
el teu nebot
que té 4 anys
jo vaig jugar amb el meu nebot
els tinc guardat amb un calaix
i quan vull jugar al 3
saps del 3
no jo vaig jugar amb el meu nebot
de 4 anys
i m'ho vaig passar bé
perquè ell s'ho passava bé
però jo a dintre era com
ja ja el veig
nen vés a fer una altra cosa
vés amb el Tamara
laia a tu
venen ganes de jugar
el Mario o què?
jo sí
de fet l'estic guardant allò
a veure si cau per Nadal
és un regal suculent i fàcil
crec
aquí ho deixo a família
t'es de switch tu no?
sí
sí
em sagradaria saber
o estar a prop teu
quan juguis
perquè
una vegada hem parlat
dels jocs de Nintendo
i el fet que tu
no tens un background
dels jocs típics de Nintendo
no no
de fet ja ho vaig al·lucinar
però és que jo fa pocs mesos
poso en situació
que vaig provar el Mario
per primera vegada
el Mario Super Galaxy
o alguna cosa així
el Galaxy
i clar jo vaig flipar
em preguntava on de què va
i jo
de cop apareixen uns bolets
clar
és que
un senyor amb bigoti
sí
és una perspectiva
que ens interessa molt
la de la Laia
jo tinc una pregunta
sí
i tant
el de la flor
al·lucinògena
es pot cansar la llectiva
quan vulguis?
o sigui
tu
no no no
tu quan entres dintre
de l'al·lucinació
has de sortir de l'al·lucinació
l'objectiu és sortir-ne
però si vols no sortir
no surts
o no et pots passar el nivell
a veure
la pregunta
per què?
vols estar al·lucinat sempre?
clar
la meva pregunta era
en plan
puc anar prenent flors
al·lucinació
i veure el joc
en la segona realitat
és una per nivell
no?
sí
una per nivell
és curiós
perquè sempre hem tingut dubtes
sobre les fonts d'inspiració
de Nintendo
sempre
el bolet
les flors
joves de Mario
m'estan sorprenent molt
jo dubte cap
com a Garcia
jo això és que no
ho tens claríssim
claríssim
però claríssim
molt bé
no sé si tens alguna cosa més a dir
perquè se'ns acaba el temps
no anava a dir-te
i tal com t'ha escrit Albert
en el guió
ja que estem parlant de revistes
si el tio
ja que estem parlant de revistes
podríem fer unes conclusions
de revistes
d'acord
és veritat
doncs ho pots fer en un minut i mig?
i tant
d'acord
el pitjor del videojoc
lo mejor
y lo peor
com una revista
com la Hobbycon
d'acord
molt bé
gràficos
amb la puntuació i tot
per mi el pitjor
és els enemics finals
molt mal fets
que Nintendo s'afanyi
perquè no són memorables
i les insígnies
tampoc m'han agradat
l'estructura del joc
tampoc m'ha acabat d'agradar
diverses coses
el millor
és que el control és fantàstic
i l'estil visual
és meravellós
i el recomanaria
sí
evidentment que el recomano
és un joc molt divertit
puntuació total
sobre 10
8
un 8
molt bé
la nota real
que li he posat
la més baixa
tan baixa que Nintendo
no ha volgut incloure
la meva review
dintre de la seva pàgina
de reviews
l'únic que no surt
de review
és la meva
clar perquè tenia un 8
escolta
em sembla bastant bé
i tant
els crítics li tenen
pol Super Mario
ja
i al final
si no poses un 10
sembla que no
però bueno
sort que en teniu a mi aquí
exacte
i tant
al loop
tampoc poseu notes
no?
no
no
no
no
no
no
em posareu
ho dubto molt
em sorprendria
allà
doncs
Dani el tenim
al control tècnic
també l'Albert
el tenim
Eli
Laia
Albert i Estar
moltes gràcies
per fer aquesta nova edició
de la Generació Digital
i Victoria i Américo
moltíssima sort
sis dies
oients
sis dies
de veritat
és
val la pena
ho tindreu
tota la vida
a casa
i passa una cosa
amb aquesta revista
que a mi em passa
i que volia acabar amb això
quan te la llegeixes
t'agafen ganes de jugar
a un videojoc
quan no teniu ganes
de jugar a videojocs
llegiu un article
que en tindreu ganes
moltíssima sort
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
una abraçada
a