Bona nit, us informa Arad Mazouké.
ETA ha entregat el seu arsenal a França a través de Media2.
La gendarmeria francesa s'ha fet càrrec dels dipòsit d'armes d'ETA.
Es tracta de 8 solos situats en diferents localitats
del departament dels Pirineus Atlàntics,
tres dels quals el país basc francès.
L'organització ha indicat que hi havia 120 armes
i 3 tones d'explosius.
La Societat Civil ha celebrat el desarmament d'ETA
en un gran acte multitudinari que s'ha fet al centre de Bayona,
i on han assistit bascos dels dos costats de la frontera.
Bayona, Daniel Gómez.
La celebració que ha posat fi a la jornada ha estat multitudinària.
Milers de persones de tots els territoris bascos
han seguit la crida dels artesans de la pau.
Un d'aquests activistes,
l'agricultor Michel Berocoirigoin, ja mira el futur.
Tots junts i hem d'aprendre a entendre
que l'enemic del passat no pot ser l'enemic del futur.
Hem de passar al desarmament dels espírics, també,
i hem de lluitar contra l'odi.
I el pastor Harald Gutt ha aportat la seva experiència irlandesa
en la resolució de conflictes armats i ha felicitat els bascos.
Ha estat un viatge molt llarg
que ha exigit molt de temps, capacitat, paciència,
i vull felicitar a totes les persones que ho han fet possible.
Els concentrats han cridat consignes
pel retorn a casa dels presos d'ETA
i també a favor d'una auscaleria independent.
El nou Partit dels Comuns ja és una realitat.
El tantema de Colau i Xavier Domènech
dirigiran el nou espai que col·lipina Barcelona en comú,
amb la iniciativa Esquerra Unida
i el sector crític de Podem a Catalunya,
i que també compta amb el viceplau de la cúpula estatal
del Partit de Pablo Iglesias.
Els Comuns aspiren a la sobirania plena
en un estat plurinacional,
però no descarten la independència al seu ideari.
Carles Puigdemont i el professor de la Universitat de Miami,
amb l'hermós que va facilitar la trobada
entre el president de la Generalitat i Jimmy Carter,
ha desmentit categòricament les paraules
de Xavier García al viol.
El líder dels populars havia acusat el govern
d'acusar els populars perquè Puigdemont
es reunís amb l'expresident dels Estats Units
i Premi Nobel de la Pau.
Aquestes han estat les declaracions que han encès la polèmica.
I ens sembla molt greu que es pateixin els diners dels catalans
anant en una setmana o dues vegades als Estats Units.
I ens sembla molt greu que faci el ridícul
al president de la Generalitat
que no el rep ningú
i que tingui que pagar perquè un expresident dels Estats Units
el rebi.
A través del seu compte de Twitter,
Puigdemont ha instat el viol a demostrar aquestes acusacions.
Sembla hermós, per la seva part,
ha titllat les declaracions d'absurdes i de fake news.
He tingut un home de nacionalitat us beca
i fitxat pel servei de seguretat suecs
com a autor material de l'atemptat de Stockholm.
La policia, que no descarta que hi hagi més implicats,
ha revelat que han trobat un artefacte sospitós
sense explotar la cabina del camió.
De moment, els investigadors no han apuntat cap mòbil,
però l'atemptat, com és,
s'ha avançat,
llançant un vehicle contra la multitud,
recorda els de Nissa, Berlín i Londres,
reivindicats per Estat Islàmic.
L'oposició al president socialista de Venezuela,
Nicolás Maduro, s'ha tornat a manifestar massivament
aquest dissabte pels carrers de la capital, Caracas,
i de moltes altres ciutats del país.
Una protesta contra la inhabilitació d'Enrique Capriles,
el seu líder i principal rival polític de Maduro,
que durant 15 anys no podrà exercir en la funció pública.
La sentència, per tant, fa fora a Capriles de la cursa
per les presidencials de l'any que ve.
Julieta Menegas ha estrenat aquest dissabte
la secció internacional del festival Estrenes de Girona.
Ha estat el primer concert que un artista
de fora dels països catalans fan el festival.
Girona, Gerard Vilà.
Prou de dues hores ha estat Julieta Menegas
acompanyada per Sergio Silva i Matías Saavedra,
dos dels músics que l'han acompanyat en els seus 20 anys de carrera.
Ens han tocat els grans èxits com Limón y Sal,
una resposta a la despedida tot plegat per arribar a Me Voy,
i que ha fet aixecar el públic de les seves butaques.
Menegas està l'encarregada d'inaugurar
la primera secció internacional de l'estrenes.
El seu director Xavi Pascual explica per què van triar Julieta Menegas.
És un artista que té una gran popularitat,
que ha sabut fusionar el mainstream, per dir-ho així.
Té cançons molt populars,
però alhora sempre ha guardat aquesta credibilitat musical.
Tot i que no es trenava disc,
Menegas ha presentat a Girona Part a mi a turc,
que l'ha de portar a altres escenaris d'arròs del món,
com Londres, Zurich, Moscou o Los Angeles.
De l'actualitat esportiva, el Barça ha perdut a Màlaga per 2-0,
ja no depèn d'ell mateix per guanyar la Lliga
després de l'empat a 1 del Madrid amb l'Atlètic de Madrid.
Els blaugrana han jugat amb 10 des del minut 65
per l'expulsió de Neymar per doble groga.
Sandro ha avançat els andalusos a la primera part i al minut 90,
Johnny ha fet el segon.
Al minut 77, els jugadors del Barça han reclamat un penal
a Sergio Roberto, que l'Arbirte ha xiulat fora.
L'Espanyol ha guanyat l'Alavés a casa per 1-0
amb gol de Piatti al minut 11 de la segona part,
i el Sevilla ha guanyat per 4-2 al Camp del Dépor.
Fins aquí les notícies.
En Guàrdia, amb Enric Alpena.
El Port de la Selva va ser una de les poblacions
més castigades durant la Guerra Civil.
Després de la guerra, el poble va ser literalment
ocupat pels militars.
La postguerra al Port de la Selva aquest diumenge a l'En Guàrdia.
En Guàrdia, els diumenges de 3 a 4 de la tarda.
Segueix-nos també a través de l'app de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat.
Aquest diumenge a l'Ofici de Viure...
Ens preguntem què és i què proposa el King Socoroi.
Si ens hem trencat a la vida, com ens podem reconstruir?
Fins a quin punt la ment té la capacitat
de reparar el nostre dolor emocional?
Aquest diumenge parlarem del King Socoroi.
L'Ofici de Viure amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Diumenge a partir de les 12 de la nit.
Oh, oh, oh...
Catalunya Ràdio.
Doncs aquest és el programa número 609 del Generació Digital.
El control tècnic en Ricard Portal
i el control central en Carles Morales.
Ara, per l'FAM, passen uns 6 minuts de les 12 de la nit.
Recorda que pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar-ne tots els continguts a catradio.cat
i generaciódigital.cat.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Doncs Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parlarà de la cultura i de l'entreteniment digital
a les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat amb la tecnologia,
amb la programació, amb els robots o amb el Clash of Clans.
De fet, avui parlarem d'aquest videojoc
i també parlarem de coses boniques que es poden fer amb la tecnologia
i, entre molts altres continguts,
de la primera aplicació en anglès d'una poeta catalana.
Això és Generació Digital.
I avui, amb Xavier Serrano.
Benvinguts a tots. Hola. Què tal? Com va això?
Avui l'Eli no la tenim aquí, però ha treballat durament...
Com sempre.
I ajudant-nos, evidentment.
Per cert, estem molt contents, perquè avui dimecres,
que és quan estem parlant,
s'ha anunciat que ICAT torna a l'FAM al seu lloc.
Estem molt contents, no?
Ha estat una gran notícia.
Ha estat la notícia que m'ha agradat el dia.
Està parlant el músic del programa.
Sobretot, ho dic com a uient de visores musicals.
El mercat és petit.
I és clar, això ha estat una molt bona notícia.
I ara ja ve 5 anys.
De xulet.
Una portadora, ja.
I podrem escoltar ICAT al cotxe.
No sé, que les coses normals que es fa.
I avui, de fet, a l'emissora, ho estàvem dient...
Al final dèiem, sí, però és una cosa normal.
És que una ràdio és tala ràdio.
Està molt bé internet, eh?
I que, de fet, Generació Digital ho fa.
Però bé, molt contents per tot, sobretot,
tots els treballadors que han estat treballant durant aquests 4 anys.
Que han estat molt durs.
Que hem vist els passadissos, el fet de fer la mateixa feina,
perquè ICAT ha continuat igual, evidentment,
i que a partir del setembre es podrà escoltar
un altre cop per l'AFM.
Xavi, si tot va bé, que la feina és gairebé segura,
d'aquí dues setmanes tindrem el Marc Pastor.
Ara, dímicres de bones notícies.
Sí, sí, just abans, en el programa del Sant Jordi,
per parlar del seu llibre, però també per parlar de temes dispersos,
perquè Francesc, el Marc Pastor,
amb el tema culturalment dispers està ben agonat.
Mira, culturalment dispers és un terme...
El va crear ell, diguem-ne.
I bueno, és amic del programa,
l'hem tingut en aquests dissabtes dispersos que fèiem,
parlant de jocs, de còmics, de cinema, de literatura,
és un personatge fantàstic.
Doncs d'aquí dues setmanes ho farem un altre cop,
aprofitant el seu nou llibre, però també escoltarem música.
De fet, em van parlar ja fa una setmana,
vam escoltar aquesta cançó directament de l'Spotify,
que la vam treure en directe.
Per descarregar-te aquesta cançó de forma gratuïta,
te'n vas a AraLlibres.cat, per exemple.
Sí, o a Monte Cristo.cat, és la pàgina del Marc Pastor.
Des d'aquests dos llocs pots descarregar-te i escoltar...
Aquesta cançó, que la vaig fer per al plató,
és una cançó que m'agrada molt,
és una cançó que m'agrada molt,
és una cançó que m'agrada molt,
perquè per al playlist del nou llibreferista,
que és un llibre, que m'ha acompanyat un playlist de Spotify,
necessitava una cançó,
perquè hi ha un dels protagonistes, un dels secundaris,
que és músic i està fent una cançó, surt la lletra allà...
M'ha fet molta gràcia veure impresa la lletra,
que és del Marc, però de la qual vaig fer una cançó.
No, no, escoltant-la m'agrada molt la potència de l'album
en aquesta cançó.
Està gravat a casa.
M'ho he imaginat, però treballes amb Pro Tools?
Amb Pro Tools, sí.
I tens plugins, els plugins són aquest programari per...
que reverbera, o fa que soni una mica...
És una bateria molt bona, que és l'Addictive Drums,
una bateria virtual amb uns sons espectacularíssims,
està tot comprimidet i després amb el finalitzador últim,
perquè tot tingui una presència i tot amunt.
Un compressor...
Sí, sí, tu ets un especialista en això.
No hi entenc gaire, la veritat és que m'han d'ajudar de vegades.
A fer mastering, sí, sí.
Mastering què és?
El mastering és la música, el que els filtres a Instagram.
Què dius, ara? Molt bé, m'agrada.
Sí, és allò que fa que tot tingui color,
les freqüències pugin, comprimim d'altres, donar més brill.
És a dir, per fer mastering,
hi ha gent que fins i tot es dedica a fer mezcla mono i estèrio,
i després la barregen.
O fins i tot demanen a l'estudi de gravació que ha fet la mezcla
que passi només una pista de bateries,
de guitarres, passa amb la pista de la veu,
i fan una remescla per fer el mastering.
Cosa que a mi no m'agrada, si estàs fent una mescla a l'estudi,
treballa sobre allò, no facis una mescla nova.
Tot aquest món dels músics.
Això es diu estems, passa amb els estems.
Ah, sí? I després fan una mescla que potser et pot o no agradar.
O no agradar, exacte. Molt bé, molt bé.
Ahoy, ahoy, doncs directament a Montecristo.cat,
es pot descarregar perquè la gent escolti aquests baixos potents
que m'agraden. De palance.
Música.
Avui tot a les músiques agafades directament
de la radiofórmula d'Icat.cat.
He anat al dalet, que és el nostre programari
que podem agafar les músiques, etcètera.
He anat a icat.cat i, com que la setmana, la notícia important,
important és el retorn d'IKAT.cat a l'AFM, i de fet ja avui s'ha escoltat el IKATFM,
aquell que no, feia molt de temps que no escoltàvem, doncs totes les musiquetes de la seva radiofórmula.
Va, una pregunta d'un ullent que va entrar al concurs d'Horizon, però que no van poder posar la setmana passada.
Hola, soc el Pau.
Surt que he vist que hi ha gent que té comassos pel mòbil a efectes de jocs, com per exemple l'overwatch.
M'agradaria saber si existeix la banda sonora d'aquest joc, si es pot comprar o descarregar,
i si inclou els diferents efectes, com quan disparen o carreguen armes.
Moltes gràcies i felicitats pel programa.
Gràcies, Ina, què li podem dir?
Pau, la banda sonora es pot comprar oficialment a través de la pàgina de Blizzard i també és a iTunes, 10 euros que val.
I si vas a Reddit trobaràs gent que ja ho ha tallat per instal·lar els sons a Android o a iOS.
De fet, han tallat més de 400 sons en un arxiu de més de 200 megas.
Déu-n'hi-do.
Pots sentir coses com l'oll.
Teniu encara notificacions de coses especials al vostre telèfon o ja no?
Jo tinc el mòbil en silenci i sense vibració a vegades.
Jo crec que si posés el meu telèfon i sonés no sabria què és el meu telèfon.
Segurament. Jo sí que ho feia abans, això de posar timbres especials i tal, però no.
No, no, no.
Jo sí. Perdoneu, ja vaig posar el 24 o el ti-ti-ti-ti.
Sí, però fa mil anys, això.
Jo l'única cosa que tinc és l'acinto del programa per quan em truqueu vosaltres.
Què dius?
Ja he de trucar-te.
Sobre l'acintonia del generació digital, ja sé què és algú.
Francesc, posa el mòbil en soroll, que en algun moment del programa et truqueu.
No sé si tu estàs posada en aquest acinto, però l'Albert sí.
No soc el programa.
És que igual que l'Albert tampoc no... abans em preocupava molt i ara ja no, i ho faig al mínim.
Abans t'agrada jugar més amb aquestes coses?
T'agrada més jugar i posar tons personalitzats, etcètera, però no.
No, no, és curiós.
Jo tinc el so del mòbil, després tinc el so dels missatges.
Si busques pel meu mòbil, Gina, està per Skyblast.
Estava buscant Francesc.
No et sortiria.
Molt bé, doncs vinga, continuem el programa.
Doncs ara parlem amb una persona de la competició del Clash of Clans.
Gina, tot i que no és un joc nou, podem dir que per la gent que no el conegui,
que jo crec que la gent que ens escolta serà poca,
què li podem dir d'aquest joc?
Doncs que si jugueu al Clash Royale, que sapigueu que són cousins germans.
Molt bé.
El Clash of Clans també és de l'empresa finlandesa Supercell,
però bastant més antic, és del 2012.
Va aconseguir per aquesta empresa fins a 3 milions de dòlars diaris
i que després van sortir la resta de jocs.
Hi-Day, Boom Beach i finalment el Clash Royale,
que és el que tots estan enganxats.
Clash of Clans va ser important perquè va ser el primer de Supercell
i el joc que els va col·locar el mapa.
I en què consisteix?
És un joc d'estratègia MMO, és a dir, lloc compartit i competitiu,
per dispositius mòbils.
L'usuari el que ha de fer és construir una comunitat,
entrenar tropes i fer encanteris per atracar altres jugadors
per aconseguir or, elixir i elixir fosc,
que després es pot utilitzar per protegir-se d'atacs enemics,
entrenar i millorar les tropes.
A més, també m'agrada molt perquè es diu Clash of Clans,
perquè es poden crear clans i es poden unir diferents jugadors en línia
per ajudar-se mutuament.
Doncs hem parlat amb l'Alexis Ràfols,
que és un jugador del Clash of Clans
que ens explica de quina forma es pot competir amb aquest videojoc.
Hi ha, diguéssim, tres tipus de jugadors.
El jugador que el que fa és atacar altres bases.
O sigui, hi ha altres jugadors per robar-li recursos.
El que juga per pujar tropes,
és un jugador que es pot aconseguir aconseguir
aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir
aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir
aconseguir aconseguir aconseguir aconseguir
el que juga per pujar trupeus,
per guanyar el màxim de trupeus,
que està com més amunt de la llista o del rànquing millor.
Llavors hi ha el que són les guerres de clans.
És on entra el tema estratègic, organitzatiu,
en el que impliquen tots els jugadors que participaran a la guerra,
amb el qual col·laborar uns amb l'altre.
D'aquests campionats per països, de guerres de clans,
se'n fan sovint.
El Lluís ens explica que jugar com a català és difícil.
La competició era campionat, no pas lliga,
i participaven més de 30 països.
Així doncs qui guanya passa, no?
No és la regularitat, és el millor del partit.
Primer partit contra el Japó, guanyen.
Després, contra els suïssos, també guanyen.
I aquest diumenge passat fan la final contra Espanya.
No rigueu, que van perdre.
Van perdre però bé, van arribar allà.
I el fet de guanyar amb Japó...
Està molt bé, i contra Suïssa,
que aquestes estic segura que tenen temps per tirar endavant.
Jo vaig pensar el mateix.
Lluís ens explica què és això de formar part d'Andorra
o d'altres països per part de jugadors catalans,
que es veu que és el més normal.
Tots els clans catalans, diguéssim, o almenys la majoria,
els que no compten com a Espanya, diguéssim,
es posen a Montserrat.
Montserrat és una illa que hi ha per allà al carís
i juguem a Montserrat.
Els que són de Montserrat ja ho han flipat una mica.
Segur que sí.
Això que Montserrat...
Ho havia escoltat, que s'utilitza.
Bé, sí que molts catalans ho fan.
Finalment, per cert, li hem preguntat a l'Alexis Ràfols,
que és jugador, com sentim, del Clash Royale i del Clash of Clans,
si el Clash Royale ha fet mal a la seva comunitat.
El que sí que és veritat és que amb el Clash Royale
necessites menys col·laboració dels altres jugadors,
amb el qual pots donar més el teu aire, diguéssim,
no hi ha guerres, conjuntes, no?
Déu-n'hi-do.
Doncs les competicions que passen dia a dia
de videojocs tan antics com el Clash of Clans,
de competicions, aquesta setmana hem rebut una notícia
que ens ha fet molta il·lusió, i és que l'Anna Oliveras,
la Nuc, que moltes vegades l'hem entrevistat aquí
i que coneixem del Generació Digital de fa molt temps,
doncs l'han fitxat a SLA Masters d'Espanya
per portar tot el tema competitiu,
una persona que porta moltíssim temps
amb el tema dels esports electrònics.
Estem molt contents.
Sí, ens ha fet molta il·lusió i sembla ser que el tema del joc,
del Masters, ara no me'n recordaria el nom,
que és el...
Counter-Strike.
Counter-Strike, ara.
Counter-Strike, doncs comença a partir del 17 d'abril
tot el tema dels SLA Masters d'aquesta competició
una mica més seriosa que no aquesta que ha fet Alexis,
que està superbé, però amb aquesta que es mouen molts diners,
i aquí en el fons em sembla que no hi havia gens.
Això, ens agrada molt que la Nuc guanyi molts diners.
Endavant.
Molt bé.
El Telegram del programa, telegram.me, generació digital,
en Josep està preocupat amb la compra del seu ordinador.
Vol donar-li un ús ofimàtic, però que vagi sobrat.
És allò típic que ens passa sempre que volem comprar un ordinador.
Que difícil és elegir al final un ordinador,
el sistema operatiu, els de pantalla, el format mini PC,
el torre, el portàtil...
És que és complicat, eh?
I avui he estat llegint al Telegram i Déu n'hi do
totes les coses que li han comentat al Josep.
Us passa el mateix? A tu no, perquè és mac, no?
Jo vaig comprar un PC per jugar i vaig tenir el mateix problema
i el vam comentar aquí al programa.
Ell vol ofimàtica, jo amb ofimàtica puc dir poc,
però sobretot que s'hauria d'escriure molt que el teclat sigui còmode,
perquè aquí on s'hauria de gastar molts diners és amb el teclat,
perquè si no es faran malbé els canells i els dits.
Jo tinc un amic informàtic i vaig anar a demanar-li directament
l'opinió a ell.
Mira, necessito això que em recomanes.
Però nosaltres som l'amic informàtic, fixa-t'hi.
Però aquest és informàtic professional.
Encara més.
I el que sí que tinc, i té tota la raó la Gina,
tinc la tauleta, una Wacom i tinc el teclat,
i a més a més sota d'això tinc aquells coixins de jalequina,
són fantàstics, perquè jo havia patit de tant dinits als canells
i ho vaig arreglar amb això.
És que l'economia és una cosa que no la sabem tenir en compte,
sobretot perquè, per exemple, agafem l'ordinador,
que en principi ens hi podem passar moltes hores davant seu
i la posem a qualsevol taula tipus d'espatx.
Les taules tipus d'espatx estan pensades per una alçada
per poder tenir papers, escriure i llegir,
que no és l'alçada correcta per tenir teclats.
Molta gent també li molesten aquests extraïbles,
que a vegades són per lluitar,
perquè sempre és un problema a l'hora de connectar cables, etcètera,
el retolí, tot això.
Però la veritat és que solem no prestar atenció a aquestes coses
i són molt fàcils.
També és una cosa per als peus.
Va molt bé, la veritat.
Però n'han dit més coses, els ullents?
Sí, Orywan Kenobi, que és un clàssic,
ens ha dit que està penjant totes l'exponència d'Amstrad Eterno
i ens ha deixat l'enllaç al telegram.
D'Actitud Lúdica, el programa que dirigeix Ona de Sants,
el 94.6 de l'EFM.
A lo largo de estos años me he dado cuenta también
y lo estoy aprovechando para ello,
de que eso que a los alumnos les sirve...
Doncs això és un exemple que hem extret del podcast d'Actitud Lúdica
de totes aquestes exponències que han fet...
Amstrad Eterno.
Que, per cert, d'aquí una estona parlarem de Commodore també,
perquè també ve Commodore.
I totes les conferències que es fan,
que ens fan un munt en aquests llocs, a més.
Sí, i sobretot són interessants des de molts punts de vista.
Pel que encara utilitza o vol ressuscitar alguna de les màquines,
doncs per conèixer aspectes i novetats,
què s'està treballant, què s'està fent.
I pels que tenen moltes vegades un interès purament històric,
segurament es parla també de coses del passat,
història de companyies
o història del desenvolupament de la pròpia marca.
I això sempre és divertit.
Per cert, Francesc, en Tàfol Navot ens parlar
d'un tema que a tu t'agrada.
Empreses especials, diguéssim.
Dues empreses valencianes que venen PCs amb Linux preinstal·lats.
Series Limbook.es i BandPC.es.
Explica que hi ha algunes escoles de València
que els instalen a les aules.
I, de fet, tot això ha vingut d'aquest ullent que volia un ordinador.
I ell, en Tàfol, li diu,
que no compres un PC amb Linux, que potser...
Doncs està molt bé, perquè comprar un PC amb Linux,
per començar, ja t'avarateix una miqueta els costos,
perquè la idea normalment del Linux és posar-lo a un PC.
Però no pots comprar-te PCs buits.
Et venen tots preinstal·lats.
Per tant, encara que et vingui preinstal·lat, no és gratuït.
Tu estàs pagant el software que hi ha.
I, per l'altre costat, sempre hi ha aquest problema
del maquinari compatible, que en el cas de Linux
sempre no té suport oficial d'empreses.
Però, ja amb el Linux preinstal·lat, t'assegura almenys la garantia
que tot el que tens funcionarà correctament.
També hem vist que en Serafí Lliteres i en Felix Orense
han parlat del botó invisible del Samsung S8.
Això va ser una de les novetats que es va presentar.
De fet, que és un botó de veritat.
És un botó invisible.
Però sí, però és software o és realment un botó?
Jo suposo que és com el de Apple, que realment no té retorn.
El retorn és virtual.
Jo crec que és una mica el futur d'aquests botons,
perquè s'espatllen menys mecànicament.
Si s'espatllen és de software.
Encara que no li entri polseta i tal, no es farà tant mal.
Parlant de coses invisibles, ja fa temps que al Samsung
venen amb reconeixement de moviments.
Què vols dir?
Passes les mans per sobre, passes les pàgines...
Algú ho ha fet servir alguna vegada?
No, jo tinc un Samsung i no...
Si tens les mans motlles o brutes, deu anar molt caure.
Però jo ho he provat i no em reconeix res.
Tinc uns punyocs aquí.
I al final fas les coses que realment de forma natural et surten.
I aquestes coses de vegades no funcionen.
És més joves, potser.
No sé què dir-te, però potser sí.
L'univers literari de l'escriptora catalana Joan Raspall
va fer el salt digital el 2016 amb l'aplicació Un món de poesia
per iOS i Android, que va sortir d'un exitós Verkami.
Ara ja en tenim nova versió en llengua inglesa.
L'aplicació, que s'anomena A Wall of Poetry,
és idèntica en una llengua o una altra.
Però resulta que la llengua catalana
és una llengua o altra.
Però resulta curiós i divertit veure com aquests poemes de la Raspall,
enfugats un públic minut i que de ben segur molts de nosaltres,
potser els recordem de quan anàvem a l'escola,
han estat traduïts a l'anglès.
L'aplicació ens proposarà una sèrie de minijocs interactius
on jugarem amb les paraules per després poder fer poemes
o desbloquejar nous poemes.
Haurem de pescar llibres que cauen, per exemple,
i anar-los posant ràpidament a les prestatgeries.
En un poema haurem d'enllaçar la imatge d'un animal
amb uns quants versos que el descriuen,
omplir forats buits dins un poema amb les paraules adients, etc.
Tots aquests jocs estan, a més, encarats per facilitar l'addicció,
la memòria i el llenguatge dels més joves.
L'aspecte gràfic és molt atractiu.
A mi m'agrada molt.
Tenim aquesta Joana Raspall,
que sembla un personatge tret de les Tres Bessones.
Té una cosa entre...
Algú dibuixat per la Pilarín Ballés, una miqueta,
que és un poema de vídeojoc.
No de vídeojoc, però molt digital.
Aquest tipus de grafisme es veu molt en aplicacions molt interessants.
M'agrada força.
Els dibuixos són simpàtics i entranyables.
I això també caça bastant amb l'univers de la Raspall,
això de ser bonic i entranyable, sobretot dedicat als nens.
Una cosa és escriure poemes i l'altra cosa és recital-se.
Aquesta aplicació té la funció estrella, que és el vídeo recitador.
En el vídeo recitador es veu una càmera
i et fa un pròmpter dels poemes de la Raspall
que tu has pogut desbloquejar en els minijocs.
Per tant, com més juguis, més poemes tens.
I els nens, o els no tan nens, perquè jo he estat provant a casa
i m'he estat gravant,
et veus a tu mateix i et graves a tu mateix
mentre vas recitant el poema que va passant per sobre
amb unes lletres en una capseta que tens a dalt de la pantalla.
Pots escollir a més diferents marcs i el vídeo que has gravat
després el pots penjar i compartir a xarxes socials.
És una forma de veure com vas millorant o el nen
va millorant a l'hora de llegir, a l'hora de recitar
i se sent més confiat en si mateix.
La tenim per Android.
I ha sortit d'avui, no?
A dimecres estem a estar provant, Gina,
¿hi ha alguna cosa que potser encara,
com que acaba d'escarregar-se, encara no funciona?
Jo crec que és una aplicació que s'ha notat
que l'han fet per Android i que l'han adaptat a iOS.
I, clar, la gent d'iOS, aquestes coses les notem
perquè hi ha, per exemple, ratis de pantalla que no són...
bé, que tens unes franges negres al costat
o que el retorn del dit directament no funciona.
Aleshores, jo potser per Android sí que me la podria descarregar
però per iOS encara m'esperaria uns dies.
De fet, tot això s'ha presentat a la Fira de Bologna
i ens van avisar perquè precisament aquesta setmana
es carregava la versió per iOS.
La literatura infantil passada al món de les aplicacions
que ha aparegut, no fa pas gaire, l'aplicació d'un llibre
molt exitós, infantil, que és molt bonic, es diu
El monstre de colors, no sé si el coneixeu, és d'una il·lustradora
que es diuen Allenes. Està molt bé el llibre perquè, de fet,
els dibuixos estan dibuixats sobre cartró, per exemple,
pintats, retallats, enganxats sobre una superfície
i fotografiats. A no qual cosa, totes les il·lustracions
tenen relleu.
Com es diu la pel·lícula aquesta de Pixar dels sentiments
d'aquestes il·lustracions? Inside out? Inside out.
A mi em sortia in and out. És una pel·lícula...
Inside out. Doncs molt bé. El monstre de colors
és un preàmbul del que vindria a ser Inside out.
És un monstre que se li han barrejat els colorins, cada color
correspon a una emoció. S'ha fet un garbus i ho ha de posar
en uns putets. Una cosa per nens molt petits. I em va fer molta il·lusió
perquè aquest conte l'havíem llegit milions de vegades a casa
i el meu fill gran, que ja està fent els seus
ens van proposar fer unes locucions per una aplicació
sense saber què era això. I ens van passar els textos
i eren els textos del monstre de colors en aplicació.
Està per iOS, està per Android,
amb un preu bastant. És molt senzillet
l'aplicació. De fet, és el conte tal qual.
L'únic que hi ha una mica d'interacció perquè els nens petits,
estem parlant de nens molt petits, moguin una mica el ditet
i ja està. I el sentireu parlant en català i parlant en castellà.
El monstre de colors de l'Anna Llenes.
Doncs el Cris, del canal de Cris,
ens resumeix les xarxes des de la seva perspectiva de youtuber.
Els humans som una espècie sorprenent de moltes maneres.
Però si ajuntem humans i videojocs,
el resultat pot ser meravellós.
Aquesta setmana es va jugar el torneig de Street Fighter
a la quarta edició de Sonic Boom, el debut europeu
de la Capcom Pro Tour que es va fer a Madrid,
on es reunien els millors jugadors del món.
D'entre tots els participants, el que es van portar
les millors ovacions no va ser el guanyador del torneig.
Si no es ven, un jugador holandès que es va quedar sec
als 6 anys per culpa d'un càncer. Podria ser només
un participant simbòlic, però es ven davant dels millors del món
Estic segur que cap membre del generació digital podríem
haver guanyat ni veient la partida.
Marques nord-americanes com PepsiCo o Walmart o Marison
van decidir revisar els seus contractes de publicitat
amb Google en resposta a la missió dels seus anuncis
amb vídeos ofensius a YouTube.
Bé, Rubius, tampoc és tan dramàtic.
Starbucks i General Motors han decidit retirar
els seus anuncis de YouTube.
Bájer, ha sido un placer comandar YouTube
todos estos años aturado. Amigo, compañero,
recuérdame como un héroe.
N'esteu fent un gran assa. Les accions de Google han baixat, sí,
però no hi ha gaires opcions comparables a YouTube pels anunciants
i per això alguns experts consideren que el conflicte
no generarà un gran impacte.
A la mierda, todos a vimeo. Vamos, Bájer, ayúdame.
¡Todos a vimeo! ¡Todos a vimeo!
¡Fins un altre día! ¡Adeu!
¿Voleu parar, sisplau?
Gràcies, Cris. Moltes gràcies.
Per cert, estava parlant ell de Street Fighter dues coses.
Una que ens les explicarà el francès i l'altra que us ho explicaré jo
i és que torna a Street Fighter 2x3.
Ara s'ha anunciat, per Nintendo Switch, 26 de maig,
l'ultra Street Fighter 2 de Final Challengers.
És una iniciativa, és un IP que no acaba.
El que m'encanta és que torna a los Super Street Fighter 2.
Posa-l'hi Super, Posa-l'hi Advanced, Posa-l'hi Hyper Fighting,
Wall Edition, però és el 2.
No sé fins on van arribar les Street Fighter.
El 4 ja va ser bastant demencial, però crec que la gent ha decidit.
El 2 és el que a tothom li agrada, doncs anem-lo allargant d'alguna forma.
Doncs que facin això mateix amb el Sonic,
que l'han estat allargant i no conserven mai res de l'original
i sempre la nota de premsa és, vuelve el Sonic original.
Aquest joc va aparèixer el 26 de maig.
Veig que és per un jugador i és on-line.
Està pensat per jugar en xarxa, 12 guerrers.
Hi ha una cosa molt curiosa, sembla que pots jugar cooperatiu.
Cooperatiu és?
Dos persones jugant juntes contra altres dos.
Som-hi, som-hi.
I Street Fighter també s'ha vist al Saló del Còmic?
Em van passar un vídeo, jo crec que venia del Saló del Còmic,
els tallers, no vaig poder veure res més.
En el concurs de cosplay, crec que hem arribat del canal de Twitter
del Ficòmic del Saló, dos persones vestides de personatges de Street Fighter
que van portar, recordeu la famosa fase bonus de destruir el cotxe,
van portar un cotxe de cartró,
el van posar allà a l'escenari mentre anaven a veure que lluitaven,
anaven tirant ells amb la mà trossos de cartró del cotxe
per simular aquesta fase, va estar molt bé.
Va jugar amb algun joc de Nintendo Alerts?
Sí, precisament per això, sí que vaig estar-hi passant,
vaig veure que hi havia l'Arts, vaig veure l'Esplatoon 2,
van haver-hi algun dels nous que treuenen el Mario Kart, també hi va ser,
però no vaig tenir l'ocasió de jugar-hi, massa enfeinat.
Doncs vinga, els que hi tenim Canalla i en aquesta dola som uns quants,
no disposem de gaire temps lliure, no sabem si el protagonista
de la nostra pròxima història té nens o no,
però temps lliure diguem-ne que va sobrant.
Sí, per fer aquestes coses s'ha de tenir tot el temps lliure del món.
Es tracta de Matteo Arconitz, un dissenyador gràfic i cineasta italià,
és un personatge que ha invertit temps, però no diners, això sí,
en la darrera sensació viral.
Ha fet un vídeo hiperlapse de viatges pel món a partir d'imatges de Google Maps.
Poca broma perquè estem parlant de milers de fotos,
3.305 fotos em sembla,
una rere l'altra per donar la sensació de moviment.
Va tenir més feina de la prevista, va usar les eines
de desenvolupadors de Google, va agilitzar una mica
la recollida d'imatges, va trigar dos dies sencers a fer-ho
i va acabar amb això que dèiem, 3.300 escats,
imatges estretes de Google Maps i Google Earth.
I a més les va netejar. Exacte, sí, perquè surten etiquetes,
surten indicacions, doncs perquè tot tingués continuïtat
es va dedicar una per una a treure totes aquestes imatges
que hi sortien. Roma, Verona, Venècia, París,
Londres, Barcelona, San Francisco,
la muntanya Rushmore, Goranlàndia, l'Everest
i Kyoto. És com un viatge impossible, però...
I amb dos minuts a més a més.
Va recollir les imatges, les va estabilitzar perquè tot
tingués fluís i al principi li va sortir un vídeo
de 28 minuts, però va decidir fer-l'hi per l'Apps
que són més comprimidet i ha quedat molt
molt pulit. Pengem el link d'això?
Sí, i tant, ho penjarem i de fet quan surt Barcelona què?
S'agrada a família. Va directe a la idea.
Això que ens expliques és molt bonic, però hi ha molta
més gent, molts artistes que s'adiquen a fer coses també boniques
amb aquesta tecnologia. Sí, jo que estic molt enganxat a Instagram,
no només com a tio que fa fotos, sinó que a més a més
com a espectador, de molt anar passant i de descobrir
coses noves, hi ha un fotògraf finlandès
que es diu Vesa... És que no sé, finlandès,
evidentment, Vesa Lehtimaki, que es dedica a fer fotos
amb Lego d'Star Wars, però dins de paisatges reals.
Però no és la clàssica foto del ninotet sobre unes pedres.
No, no, no, no. En Avenout, que aquest és el seu únic,
va molt més enllà. Juga amb la il·luminació, amb les profunditats
de camp, amb el retoc digital i el moviment, i si ha de crear
un diograma, el crea. Fins i tot ha publicat un llibre
titulat Small Scenes from a Big Galaxy. El seu perfil d'Instagram
trobareu el link per comprar-lo. Feu-me cas, doneu-hi un cop d'ull,
sobretot si sou fans d'Star Wars. Recordeu, Avenout.
Molt bé. I la tercera recomanació? Es diu
Why the long play face, també és el nick d'Instagram.
És un senyor que es diu Steven Lear. Aquesta artista
es dedica a recrear cobertes icòniques de discos
amb personatges, també, i sobretot d'Star Wars, però també
de Star Trek, de Pulp Fiction... Per exemple, el 4
de Hugh Lewis and the News es converteix en 4
i al mig hi surt el Chihuahua, o el Hugh Wehia
de Pink Floyd, aquell senyor amb flames que dona la mà a l'altre,
doncs aquí trobem personatges de Reservoir Dogs, per exemple.
El meu favorit, però, és la portada mítica dels Massive Attack,
aquell que hi ha al quadrat vermell, sobre fons marró,
ho ha convertit en Massive At-At, un At-At d'Star Wars.
Entreu-hi i perdeu-hi moltes hores, que totes les imatges
són una relació. Això és Instagram? Això és Instagram.
De fet, ara estic veient una cosa, no, ara no, estic dient ara,
però fa uns dies, m'he adonat que per Instagram
hi ha molta gent que publica fotografies, segurament és una cosa
molt fàcil, però jo no ho sé fer, que hi ha dues, és a dir,
que tu pots passar unes quantes, i suposo que aquest artista
ho fa servir això, no? Des del dia que va aquesta
actualització ho ha fet, abans publicava la foto retocada
i al cap de dos o tres pors deia, ei, aquella foto era això, no?
O feia un muntatge, un collage i ficava les dues imatges,
ara no, ara fica una, passes i tens l'altra. Tens un menú
per poder-ho fer? Sí, era un moment de fer l'aplaudi
o què et trobes. Molt bé, no ho he vist, no ho he vist.
Doncs vinga, som al Generació Digital a Catalunya Ràdio,
de tant en tant una companyia que va marcar un abans i un després
als videojocs amb temps passats i que semblava oblidada
ens sorprem resurgint amb nous jocs
i això és el que ens ha passat amb Cyan.
Caí en la grieta, que no podría destruir el libro
como había planeado.
Continué cayendo e introduciéndome en la historia
en la que había invertido mi tiempo, leyendo algunos parlados.
Parlar de Cyan és parlar dels germans Miller,
Rand, Robin i Ryan i d'un joc que va ser gairebé franquícia
fonamental durant els anys 90 i que és Myst.
I això que escoltàvem, què és? És la introducció
amb la versió en castellà del Myst, del primer Myst,
un joc dels anys 90 i que com és que se sentia també?
Perquè una de les gràcies de Myst va ser que va utilitzar
el CD-ROM.
I era tota una novetat per a aquella època.
I tant, estem parlant de l'any 93.
El Myst era un joc que ens deixava un misteri.
Havíem caigut a través de les pàgines d'un llibre
i apareixíem en una illa misteriosa envoltada per la boira.
I el que havíem de fer era, precisament això,
interactuar amb tots els elements de la illa
en l'estil indiscutible de les aventures gràfiques.
Penseu que estem parlant de la gran època
del reina indiscutible dels videojocs per PC.
En aquella època eren les aventures gràfiques,
LucasArts, Sierra i les aventures de clicar amb el ratolí.
La diferència, per això, amb una aventura gràfica
convencional era l'entorn. Aquí estava totalment buit.
No hi havia res més que l'entorn.
No podies interactuar amb altres personatges.
Res no et distreia de la història, que era el principal.
Podies contemplar el passatge, podies girar,
a més, al teu voltant.
Les aventures gràfiques convencionals eren totes molt planes
i aquí, en canvi, podies moure't.
No era 3D lliure, però podies clicar i fer un símil
de moviment avançant, com fotograma.
I per aquella època la sensació era bastant frapant.
Era de llibertat, gairebé.
Jo tenia sensació de llibertat, en aquest sentit,
i de mobilitat, i eren fotografies, en el fons.
Exacte, però trencava molt amb el que havíem vist.
Llavors, tot això era gràcies a que les fotografies eren
d'alta resolució, no definició, però era alta resolució.
En aquell moment, quedem-nos amb això,
i que aprofitava molt el suport CD-ROM, que era una autèntica nomitat.
Va ser una miqueta un dels jocs que va vendre
quantitats indients de CD-ROMs.
La història, a més, era molt interessant. Parlava d'uns llibres
amb el poder de fer-nos viatjar a través de les seves pàgines
i visitar diverses eres, que eren els diversos mons
que estaven creats escrivint sobre aquests llibres.
El joc de Cian era potser un dels primers exemples
que tothom reconeixeria, aquesta unió que va desenvolupar
molts altres jocs d'art i videojoc.
Un dels germans, que era en Ryan, era el programador
i el Robin era músic i artista.
I tots dos van unir una miqueta els seus interessos comuns
en la generació de Myst.
Era en Rand i en Robin.
El Ryan, que era l'altre germà, és el que va portar elements
de la història i va participar a crear les novel·les
que unien els arguments dels diversos jocs de la saga.
I Francesc, en quin sentit va ser Myst trencador?
Per aquest aspecte potser tan sobri i tan elegant,
amb aquest grafisme fet en 3D, tot i que era prerrenderitzat,
va ser un dels primers jocs que es va considerar adult.
En un moment on la generació aquesta era adulta
era la que havia nascut al caliu de les primeres consoles
i estem parlant dels mitjans finals dels 70
i dels primers recreatius.
Una generació que potser veu una miqueta més endavant,
inclús que la nostra. Era un títol que es considerava madur
i encara tenia molt preconcebuda
del món dels videojocs.
Òbviament utilitzava el CD-ROM per la música,
per les veus, perquè hi havia moltes cinemàtiques
on en algun moment sí que interactuaves amb uns personatges
que estaven atrapats i els senties parlar
i els veies moure, i això era molt interessant.
El ritme totalment pausat, la història complexa
i tota la mena de trencaclosques, aquí no hi havia acció,
aquí no hi havia interacció, no hi havia rapidesa de moviments,
tot era resolució, trencaclosques era molt cerebral,
doncs el van fer un joc que tothom considerava
que era per un públic molt més adult.
Estem parlant d'una empresa que ho estem fent en passat,
però després parlem en futur d'aquesta empresa,
perquè curiosament la notícia és que ara fa uns mesos
va desenvolupar un altre joc.
Però què va fer més aquesta empresa?
La llicència.
Havia fet algunes cosetes abans encarats del públic infantil
i realment es va basar en la llicència de Mist.
L'any 93 sortia a Mist, el 97 arriba la seqüela,
ve un idol, temps que van passar entre una i l'altra.
Cap al 2000 van començar a jugar amb la idea d'un món online
on avatars poguessin interactuar i moure's per aquests universos
que va anar fructificant i es va anar cancel·lant diverses vegades,
no va acabar de fer molt, però sí que és veritat que del 2007 al 2008
va arribar a veure un Mist online.
En mig de tot això els jocs de Mist van seguir alternant
la continuació de la saga fins al 2005,
que va arribar al Mist 5, que va ser el final,
en reedicions de l'original com per exemple el Real Mist de l'any 2000
o Real Mist Masterpiece Edition molt recent de l'any 2015.
Durant la segona dècada dels anys 2000
es van centrar en jocs nous, alguns quants jocs nous,
alguns recuperant inclús algun dels primers que havien arribat a fer
per públic infantil i reedició dels clàssics com Mist Riven
per plataformes portàtils.
De fet Gina, abans de començar el programa
has mirat si tenies el Mist i el tenies, el teu mòbil?
Sí, el tinc, bé és que jo el vaig comprar per iPad
i com que tinc un iPhone
doncs també me l'he pogut descarregar amb el meu iPhone,
que passa que ahir he jugat res, cinc minuts acabo d'arribar
amb el sensor aquell que hi ha que puja al principi
Perdona, es veu antic, però tu una de les coses que has dit és
oh, com em recorda?
A The Witness, bé de fet The Witness em recordava de Mist.
I quan vaig entrevistar Jonathan Blow, que és el creador de The Witness,
un dels jocs de moda del 2016,
li vaig dir, té alguna cosa a veure?
I em va dir, no, però evidentment passa tot en una illa
i és un joc de puzzles i d'aventura i d'exploració, per tant
és normal que et recordi alguna cosa.
Per tant, diguéssim que una mica sí que han marcat un referent.
Francesc, però hi ha altres versions també, no?
Sí, si ara volguéssim recuperar una mica aquest Mist, igual que la Gina,
doncs el trobaríeu per Android per vuit euros, a iOS per cinc
i a la continuació arriben també només per iOS per quatre euros.
A Windows, a la plataforma Steam, també el trobaríem per cinc euros per PC.
La Gina deia, es veu antic, tu el recomanes?
Jo el recomano si, mira, hi ha una cosa que és molt curiosa,
que és que les modes i les tendències a vegades donen la volta sencera, no?
I allò que en aquell moment va ser trencador, com va ser aquesta mecànica de Mist,
avui en dia semblaria, doncs, vell.
Però què passa? Que també és diferent.
És tan vell que fa tant de temps que ja no es fa
que tornar-ho a recuperar dona una sensació fresca
de dir, coi, un joc amb una mecànica diferent.
Jo crec que pot estar bé.
Jo el tenia per PSP i no me'n vaig acabar.
Hosti, PSP potser pot ser, igual que el mòbil, pot ser una mala plataforma
que ha tingut versions perquè hi havia totes les consoles al primer Mist.
Està per Nintendo DS, va sortir el Mist, que dius,
no saps si és ni la consola ni el target del públic adequat per un joc com Mist.
Però la veritat és que sí, sobretot, la història.
La història és molt interessant, molt absorbent.
Et concentres en la història dels trencaclosques.
Són dos germans atrapats en uns llibres i tu has d'escollir qui alliberes.
Una cosa molt curiosa de quan va sortir és que
tenia un final obert.
Hi havia diversos finals i un era el bo.
I estem parlant ja de l'any 93. I, a més, una curiositat interna.
Per provar si la història funcionava,
vist que el joc podia desenvolupar-se de la forma que ells volien,
el van recrear en forma d'una campanya de Dungeons & Dragons
i el van jugar com un joc de rol de daus i paper.
Per mi això ja és fantàstic.
Si ha passat la prova dels daus, escolta, aquesta història val la pena.
Mist, com comenta el Francesc, va ser un videojoc clàssic
que va revolucionar els videojocs d'aventura
i els seus criadors, com dèiem, acaben de treure Obduction.
Doncs, Gina, tu no l'has pogut jugar.
De fet, no l'hem pogut jugar perquè hem tingut problemes amb el meu mac.
Sí, de fet, podeu veure el vídeo que hem fet per Facebook Live
on se'ns veu l'Albert i a mi
en moda informàtics desastrosos
intentant fer funcionar l'Obduction per mac.
T'haig de dir que jo em vaig comprar un PC perquè no passessin aquestes coses.
Tu abans no parlaves així dels macs, eh, per això?
No, no, l'adioro, però per jugar sí que és veritat que és una plataforma
que costuma donar problemes perquè fer un joc per PC i per mac
doncs és diferent. De fet, el joc no és nou,
va sortir el 24 d'agost, però a mi m'agrada.
A més, parlàvem de Mist, que és aquest joc d'aventura,
de trencar clausques, també hem parlat de The Witness,
que ens hi recorda molt, jo crec que està molt bé.
Però de què va, correctament, aquest joc?
A veure, és una aventura completament nova, per tant,
no cal que jugueu a Mist o a Riven o qualsevol dels altres,
és en temps real i en primera persona, que torna als clàssics
i les mecàniques de jocs d'exploració, trencar clausques, descobriment.
Arribem a un món de fantasia anomenat Un Rath.
O Un Rath, ho vés a saber, com es pronuncia això.
Has sonat molt bé. Un Rath.
No, xavi. Xavi, un Rath.
Un Rath, què? No, que ho has de dir bé.
De forma fantasiosa. Ah. Un Rath.
Va que està, que es pronuncia, no? És que estem parlant que no sabem,
però com tu diguis... Hand Rath.
Ens agrada. Exacte.
Perdona, Previously on Hand Rath. Exacte, seria una sèrie de Netflix.
Doncs allà ha caigut un artefacte orgànic,
les estrelles, a prop d'un camí al costat d'un llac,
i ens tocarà descobrir el misteri que s'hi amaga.
És un joc que han trigat tres anys
en desenvolupar-lo, que no és molt de temps,
però tinguin en compte que són gent molt experimentada,
esperem que estigui molt bé. Té molt bona pinta,
i a més el podeu gaudir per realitat virtual, per PC,
per Mac, més o menys, i per Playstation 4.
S'ha de dir una cosa, s'ha de dir que és molt difícil
si aneu a Steam, que és aquesta plataforma de joc,
i el busqueu... Els comentaris que...
Els comentaris diguessin que la primera versió posa
very positive, perquè suposo que tu arribes i dius
ui, Cyan ha tret un joc, very positive.
Però ara surten mixt, és allò com barrejat.
Per què? Perquè la gent es queixa de la dificultat,
és molt difícil, aviso perquè després hi ha disgustos.
Doncs hem parlat, mira,
amb l'excusa d'aquest nou joc que va aparèixer fa uns parell tres,
no, ja 6 mesos que va aparèixer de Cyan,
doncs hem parlat d'aquesta desenvolupadora
que a molts de nosaltres ens va agradar moltíssim jugar els seus jocs.
Per cert, hem rebut missatges.
It's Cool promou que els nois i noies facin enginyeries TIC.
Els organitzadors ens han enviat una nota de veu al nostre WhatsApp.
Hi ha una necessitat a Catalunya d'enginyers i professionals
en l'àmbit de les tecnologies de la informació.
Organitzat per l'Associació Educativa It's Cool,
al proper dia 26, a les 4 de la tarda,
celebrem la segona jornada Generacions de futur
per a les TIC Eines pels mestres,
en el que volem mostrar les millors pràctiques
que hi ha en algunes escoles per promoure
que els nens i les nenes estudiïn enginyeria.
Estem molt a favor que la gent ens enviï missatges
al nostre WhatsApp 638-68-7030,
tota la informació d'aquesta iniciativa a it'scool.cat.
Més coses, alumnes de la formació professional
de l'Escola Selassians de Sarrià
han treballat amb una iniciativa de drones per salvar vides.
Ens ho explica un dels professors que hi ha estat implicat.
Soc el Jesús Uriol, un dels integrants del grup del Drone 500.
El nostre dron és fet d'alumini aeronàutic
i de peces en impressió 3D,
peces que no requereixen cap esforç mecànic.
El bo d'aquest dron és la integració de les dues tecnologies inalàmbri,
una és la del detector de metalls,
que ho podem fer de manera inalàmbrica,
i l'altra és la del dron, que té un modo manual automàtic
i això requereix no haver d'entrar en un camp que estigui a mines.
T'ho pots fer des d'una zona segura.
Molt a favor que la gent també ens enviï missatges
caminant pel carrer.
Està molt bé, moltíssimes gràcies.
Per cert, aquesta setmana en Francesc Xavier Blasco
va parlar de la mort d'Ikutaro Kakehashi,
que és president i era president i fundador de Roland.
Aquesta és la seva veu de fet.
Però sobretot se'l recorda per la seva obra
al capdavant d'aquesta empresa d'instruments musicals.
Va fer un munt de sintetitzadors i han volgut fer un petit homenatge
pels sons de cadascun dels sintetitzadors que ha significat,
sobretot per la història de la música.
El que va ser lògic i sense teclat era el TR77
i és una caixa de ritmes.
Sabada quin any és això?
Podria ser el sonar.
Hi ha coses que no passen de moda.
De 72.
Ultravox va utilitzar aquesta mateixa caixa,
que va ser lògic i sense teclat.
Ara això ja és sonar de nit.
Fixa't, aquella època, una novetat tecnològica.
I l'Enola Gay també.
Moltíssims exemples.
A internet hi ha bojos que comencen a posar totes les peces
de grups diferents amb cadascuna de les capses de ritme.
Escoltem ara un altre parell.
L'EP30 al 74.
El primer amb teclat i encara amb atenció analògica.
Aquest era el so a finals del 70.
7 anys tenia jo.
Molts de qui estem a la taula no hi eren.
Francesc?
No.
Jo sí que hi era.
Per cert, l'any 77 crea el primer sequençador
controlat per microprocessadors.
És a dir, deixa tot el tema tecnològic analògic
per començar digitalment amb el tema del so.
Veure vídeos de com es programava aquest aparell
que ara escoltarem és al·lucinant.
Era molt lent i difícil i ara escoltarem una melodia
que venia a les instruccions com a demostració.
Si no, que ho havies de programar.
Programar una cançó de demostració et portava com un quart d'hora.
Un d'aquests exemples era Back Invention,
una demo que havies d'ataclejar-la i sonava així.
Això ens porta a una època, Francesc,
de molts artistes que van començar a fer versions clàssiques.
Clàssiques com aquesta.
Wendy Carlos.
L'any 80 va fer una màquina de percussió programable
que pot fer sonar això.
Us sona perquè l'original és efectivament aquest.
És que la van agafar directament.
Sí, sí, gairebé, gairebé.
I finalment segurament un dels aparells més populars.
És el Roland TV 303.
De fet, internet és com si fos un producte
que vingués d'un altre planeta.
És a dir, el veneren absolutament
i diuen que aquest aparell va fer canviar la música de ball,
per exemple, d'aquest grup.
És que pensem que és un sintetitzador de l'any 82.
I, de fet, es va fer servir després moltíssim
per la Sit House, etcètera, etcètera.
Veus el sonar? Ja t'ho he dit jo.
Total, total. És que bé, allà segur que molts artistes
venen amb aquestes màquines.
Sí, hem vist fotos que tots posen Roland.
Icutaro Kakehashi, que és president i fundador de Roland,
va morir l'1 d'abril, als 87 anys,
en què ha sortit per càmera, deia que va començar com a rellotger.
I que va ser després que va construir els instruments musicals
que volia ell perquè no existien,
perquè volia tocar directament aquests.
I ell va ser un dels grans impulsors del protocol universal MIDI.
Que és un protocol de comunicació
per comunicar-te a través d'instruments
i programar música i fer-los sonar
de forma fàcil i això sense haver-los de tocar.
Música, l'instrument digital interface.
A les músiques encara s'utilitza això?
Sí, sí, sí. Hi ha actuacions,
hi van per Fireware, per USB, si vols.
Abans que hi havia una cosa que es deia SEMTE,
que era un altre codi, un altre tipus de connectors,
i després la SEMTE va passar al MIDI.
El MIDI el que tenia era que podies intercanviar,
connectar diversos de màquines de marques diferents
sobretot en videojocs, en PC, música,
que tenia el base MIDI.
Hi ha una cosa que es diu General MIDI,
que a cada número correspon sempre al mateix instrument.
Llavors ja depèn del processador que porti.
Se'ns ha acabat el programa.
Recorda que les xarxes abans ho comentàvem,
ho apuntàvem.
Explora Commodore.
També un altre moment de gent que va tenir aquells ordinadors.
Al final ja està anar encara que no el tinguessis,
perquè segurament podràs veure o viure coses
que et recordaran encara que no sigui la teva màquina.
Ets fan dels videojocs clàssics antics.
Ja no et subscrius a la teva marca,
ja no fas aquestes defenses a cérrimes del teu,
el que tens tu a casa, que no era el millor,
que vas arribar a barallar al pati del col·le,
pel teu ja pots anar a qualsevol.
Les trobades d'MSX, les reunions d'MSX,
les d'Amstrad, les de Commodore.
I gaudirà tota aquesta època, perquè el Capllafí
també és la teva i la que has viscut.
Serà la tercera edició d'Explora Commodore,
que es podrà veure a la sala d'actes del Centre Jove a la Fontana,
un lloc també mític que moltes vegades es fa a aquestes reunions.
Gràcies.
Gràcies.
Gina, Elis, Francesc, Xavi, gràcies per ser al GD.
Fins aviat. Molt bé.
El control tècnic en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem al canal d'internet els dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM dissabtes a les 12 de la nit.
Però hi som sempre a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook
i a 4radio.cat. I recordeu que diumenge,
amb Lluís Marquina del GD, que aquesta setmana parla
de ciència en estat digital, parla de youtubers
que han decidit apropar la ciència als joves a través d'internet
i el perfil digital de la Mireia Portes.
Tot això aquest diumenge abans d'altra notícia a TV3.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.