I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital.
El d'avui és el programa número 982
i en setem el mes de desembre amb The Night Witch.
També parlarem dels premis d'estim,
parlarem de tradicions personals
i recordarem que estem a dos programes
de l'especial en públic al nostre estudi
amb regals de la Digipanera.
Si voleu venir com a públic al generació digital,
generacion-digital.cat.
Allà tenim poques cadires, vull dir que 17 persones ho tenim, això.
Comencem el programa d'avui.
Has descarregat generació digital.
El Blai Iniesta des del control de so.
Hola, Star, des de Tarragona, com estàs?
Hola, boquíssims.
Fantàsticament bé i superben acompanyat
amb el francès Xavier Spelt.
Albert García, com estàs?
Molt bones, molt bé.
Elisabeth Sánchez, tot bé?
Molt bé, no em puc queixar.
Laia Nerin.
Hola, bona tarda.
Estàs bé?
Molt bé.
I Pazos, com va tot?
Hola, tinc mocs.
Tens mocs?
Jo no ho volia dir.
Ja ho dic jo.
Estem en una veu com si haguéssim començat ja fa rato.
És com un programa quàntic.
Sí, una mica, una mica.
Per cert, estem a twitch.tv barra generació digital
i fem una pregunta, no, Elia, avui?
No ho sé, com sempre diem, per una mica,
doncs que comentin alguna cosa als ullens.
Que ens expliquin coses.
Mira, aquesta vegada el que volem és saber
si algun dels nostres ullens han anat alguna vegada a la ràdio
com a públic, com fem nosaltres d'en Tanc,
que convidem gent, si han anat a un altre programa com a públic
a la ràdio,
o si els hi ha tocat alguna cosa en algun concurs de ràdio.
Ah, molt bé.
Mireu, a mi m'han tocat discos, si jo recordo perfectament,
i la primera vegada que vaig trucar a la ràdio
era per demanar aquesta cançó.
Ràdio Poblacec.
Ràdio Poblacec, val?
Jo tenia, no sé, 12 anys, i cada tarda trucava...
Les batallites morint jo.
Sí, sí, exacte, exacte.
No ho dic perquè ara vosaltres també m'expliqueu.
Cada tarda trucava perquè em posessin aquesta cançó,
perquè no hi havia Spotify a la meva època, m'enteneu?
I no tenia el disc.
I també m'havien tocat discos i tal.
No sé, a vosaltres, tu vas trucar a la ràdio o no?
Amb la vida.
Què dius?
Gens, mai.
Jo és que xec no... No, mai.
Ho reconec culpable.
Sí, mai.
I us ha tocat algun premi a un programa de ràdio?
A mi m'han trucat com a merchandising de les ràdios
on trucava, on participava.
Enganxines.
No, com ràdios, tasses, coses així.
Jo trucava a la finestra indiscreta.
Home!
Per tema de cinema, fa més de 20 anys trucava...
Sí, sí.
A mi mai m'havia tocat res,
perquè el que em passava no és que jo truqués a la ràdio,
sinó que companyes meves que treballaven a la ràdio
a programes que demanaven trucades dels audience
i no trucava ningú, sempre em trucaven a mi.
Sí, anaven certes coses, però premis no me'n tocava cap.
Vaja.
A mi em va tocar una cinta del Popeye, però al Club Super3.
Això és xulo.
Sí, sí.
Va arribar un dia... Un dissabte va venir el carter.
El dia d'avui ho penso i dic, aquest home, dissabte al matí primer.
Sí, al meu moble dissabte al matí treballen quan hi ha feina.
Esquerra de l'Eixample?
Això jo no ho sé.
Sí, sí.
Em va portar una pel·li del Popeye i vaig descobrir
que em vaig quedar molt boig, perquè, clar, estava en català.
I saps que els dublats en català sempre és perfecte.
Sí.
Allà vaig descobrir que en un ocell, al bec, també se li diu pic.
Molt bé, i t'ha quedat, eh?
Sí.
Al pic.
Tu has guanyat alguna cosa, Laia?
No.
Ho hem preguntat al Telegram, eh?
Ho hem preguntat a Telegram?
Hi ha moltes entrades. Moltes?
Aquí en direm alguna, però n'hi ha moltíssimes
i de coses bastant estranyes.
De fet, mira, a Twitch també ens diuen, el Roger Valdomar,
que diu que mai ha trucat a la ràdio,
com a màxim ha enviat piulades als programes,
correus electrònics, missatges de Twitch o àudios via WhatsApp,
però trucades mai.
El Roger Pimpam ens deia, al grup de Telegram del programa,
una d'elles per fer un dibuix amb el peny mentre treballava.
Mentre treballava, a més a més, eh?
I els dos les va guanyar en el programa de l'Estat de Gràcia.
Molt bé. En Pastanaga, també, no?
Sí, el Pastanaga.
Diu, ostres, de jovenet vaig trucar diverses vegades al Tardà
per votar pels concerts que posaven a la segona hora.
El Pireta Kat diu, jo vaig guanyar unes entrades per un Barça-Madrid
cantant una cançó i penjant el vídeo a YouTube.
Es va currar bastant, eh?
I l'Ignasi diu, jo no, però la meva àvia va trucar
un mòbil fa 25 anys, després me'l va regalar
i va ser el meu primer telèfon, un alt que té el One Touch.
Molt bé, no? Fet trucar a la iaia, no?
Sí, sí.
No, no, escolti, que toqui un mòbil és un gran premi, aquest, eh?
Ni tant, ni tant.
Aquest, per cert, ho dèiem abans,
és el primer programa del mes de desembre,
mes de Tradicions, jo crec.
Sí, sí, i ho volguem o no,
Nadal és una època de moltes tradicions.
Hòstia, això és culpa teva, aquesta música.
Això és tradició de tradició.
Ja estem, ja estem.
Jo això he posat una miqueta dedicat a tots vosaltres,
sobretot a la Laia i el Pazos, que som més jovenets.
Aquesta cançó que sona és del grup Wham,
de quan el George Michael era un duet,
anàvem amb el seu company en un musical.
Aquesta cançó i sobretot el seu videoclip,
jo no havia dit que no poses la tele i sorties.
És veritat.
Era la Maria Carey de l'època.
Sí.
Exactament, però és que era contínuos,
i posaves la segona cadena i veies aquest vídeo.
I veies aquest vídeo, posaves TV3 i sortia.
No exagero, eh?
Quin malson.
No és una desagració.
A més, està molt bé, perquè aquest vídeo,
si no teniu ocasió de veure'l,
surt el George Michael, fa veure que està enamorat d'una noia,
que ja de per si és una mica estrambòtic,
i surt ell a la neu, en el que va anar amb un porfait,
i surt maquillat, però al·lucinantment maquillat.
Però potser en aquella època no es va anar en compte, no?
Home, jo ho veia i deia, hòstia, aquest senyor,
perquè va maquillat a la neu.
Si vas maquillat a casa teva o al carrer, escolta, fantàstic, no?
Perdona, hi ha moltes persones que a l'estet del matí
van maquillades al gimnàs.
Al gimnàs?
Sí, a la classe.
Això sí que és una pèrdua de temps, eh?
Això s'ha d'acabar, eh?
Això s'ha d'acabar.
Jo voto perquè continuïn, eh?
Llavors, jo avui volia portar una miqueta entre vosaltres,
a veure que em digueu si sí o no, a veure que opineu de les tradicions,
perquè Nadal, si us fixeu, és a dir, tindre tradicions és una tradició.
Sí, mira't.
A veure, hi ha la sopa de galets, com ho veieu?
Sí, sí, sí.
M'encanten.
Necessària.
Anar a veure el dia que encenen les sumes al carrer?
No.
No?
Això de cop dius, oh, ja estan encesos.
Les estan encenent el Juliol.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
I això d'anar a veure, suposo que vosaltres a Barcelona
teniu més complicat, per gustos, eh?
Això d'anar a veure el naixement que monta l'Ajuntament?
Bé, ho vas a veure a veure si queden algunes de les figures,
perquè aquí, aquí fem porres, també.
A veure quin dia s'emporten en Jesús, quin dia s'emporten...
I passa, eh?
Conec gent que ha guanyat quartos, eh?, en aquestes porres.
Suposo que, si ho fareu, això d'anar a badar al mercat de Santa Llucia.
Sí, però fa temps, eh?
Però hi compreu.
Sí, la figureta de Nadal.
Aquí, veus?
O sigui, el García, és una tradició...
La figureta de Nadal.
La figureta, veus?
Qui és el mercat de Santa Llucia? On el posaven?
És el mercat de Nadal.
Cadàl.
Aquí a la catedral.
Aquí a la catedral.
Jo és que me'n recordo del de Gran Via.
Sí, sí.
És això d'anar a tirar la tarda i no comprar res.
Gran Via era més joquines, no?
Sí, més joquines.
Una mena cortil·làndia, no?, del cort inglès.
Sí, sí.
I això de l'entrega de premis literaris,
us heu enganxat alguna vegada?
No, no.
Tirem més cap endavant amb els mesos, no?
Cabalgata, cabalgata de reis.
Això sí.
He anat, he anat, i amb camells, eh?
Amb reis a sobre de camells, eh?
La droga cadascú la compra un.
Ara pensava que hi havies anat amb un camell.
No, no, que jo vaig veure els reis amb un camell.
I jo vaig muntar una de...
En una època que treballava organitzant els demaniments,
i em van dir d'un dia per l'altre,
necessitem una tona de caramels, i jo, uau.
Què dius?
Quin rip-te, no?
Ho vas aconseguir o no?
Sí, ho vaig aconseguir.
Com es diu aquella pel·li que és el senyor que ho segueix tot?
El senyor Lobo.
És el senyor Lobo, els caramels.
Em van demanar una cosa un dia,
però vaig treballar en l'organització d'una cabalgata.
No em digués que havia fet de rei.
Sí, exacte.
Ara ja ho sabem, de Catalunya, si necessiteu una tona de caramels.
Contacteu.
Jo vaig muntant drumadari, és molt pitjor del que sembla.
Home, clar, el drumadari és pitjor, clar.
A la cabalgata o a Egipte?
No, a Marroc.
A Marroc.
Molt bé, molt bé.
Ara això que ja són més grandets, fica-li el tio.
Sí, sí.
No, jo mai ho he fet.
Clar, és que no hi ha nens a casa.
Clar, és que això.
Com una bola, li dones un pal...
No, no, no.
Per mi el tio és l'únic que hi ha.
Molt bé.
La resta...
Ostres, tu.
I els canalons de l'Esteve tampoc, és l'únic?
No, canalons de l'Esteve no fem.
Jo no, perquè ma mare un dia va dir, te'ls fas tu, saps?
Sí, en tinc prou.
Clar.
I allà va acabar, no?
Sí, va ser...
Un congelat, del súper.
Home, clar.
Per nedar amb l'esfot, això.
El divertit d'això és com les croquetes,
és saber que algú ha patit molt la indecible per fer-ho
i, si no, no val la pena.
I ara, l'últim punt és una cosa que jo no he fet mai.
Sopar d'empresa?
Ai, sí.
Us li voleu d'ells o no?
Jo és que soc el meu propi xef i no m'aguanto.
Però sempre hi ha això, no?
Jo no he anat a Vanaglòrio de no haver anat mai
a un sopar d'empresa.
Jo sí, jo n'he anat a molts.
Jo tinc aquesta d'espreu.
Ho sento.
De qui no s'hi vendràs?
És aquell sopar que et fa mandra, però després t'ho passes bé.
Que és aquell...
Exacte.
Quan sóc el xef fa un discurs d'aquests
que dius que et cagues amb la mare que el va parient.
Jo vaig estar molts anys currant en una empresa
que tenia un àpare de videojocs,
i sempre a sopars es feien el Chino-Juan.
El Chino-Juan?
Jo pensava que era...
Diu, tampoc hauria de ser tan racistes.
No, no, no.
Era el Chino H-U-A-N.
Sí, ja no és el seu.
El Chino-Juan.
El Chino-Juan.
I es feia allà.
Bé, bé, bé.
Ja veieu que hi ha tradicions per totes les edats
i he fet una altra pregunta que l'era.
Aquestes tradicions perduren?
Hi ha noves tradicions?
Perquè, per exemple, ara mirem avui en dia internet,
tenim una tradició, que no em direu que no, el 14 de febrer.
Quina tradició hi ha ara mateix a Twitter el 14 de febrer?
El Sant Valentí.
El Sant Valentí.
Sí, senyor, sí, senyor.
També hi ha els mems aquells de quan arriba Juliol,
de l'1 de Juliol al 31 de Juliol,
tot és Julio Iglesias per tot arreu.
És veritat.
Això és una tradició, també.
A la Eli posa cara estranya, hòstia.
No, jo no m'entenc.
Però que no tens Twitter.
A mi no m'envien mems.
Bueno, a Twitter.
A Sant Valentí no hi ha el meme del Sam dels senyors d'anillos
que va darrere del Frodo i posa Sant Valentí?
Sí.
Això va evolucionar, va dur una quantitat de voltes
i s'ha transformat en... que ha tornat a ser divertit.
Sí, sí, sí.
Perquè ells anuncia molt abans.
Sí, sí, sí.
Sam va salient de la casa.
El meme aquell d'un tio com Cridan i un remolino
darrere d'un tornau darrere,
que és a la...
Sí, sí, sí.
Però per Halloween també n'hi ha, no?
Sí, el de la Bane.
Hola, Bane, soy Bane Grupo.
Feliz Halloween.
Halloween...
Hola, soy Bane.
Sabeu, aquest ou s'ha arribat, aquest ou s'ha enviat de vegades.
A mi no m'ha arribat, a mi tampoc.
I per Nadal, n'hi ha algun de Nadal?
De Nadal?
Hi ha un meme d'aquests de Nadal?
Jo audio només escolto els de l'Albert.
Molt bé.
Hòstia, sí.
Perquè si no...
Hi ha 1,5.
Jo crec que milloraré aquest 2.000.
Adéu, Albert, se'n va l'Albert.
Adéu, gràcies.
A mi m'agraden els audios, però va ser un insist.
Aquest és un audio d'una noia que es deia Bane Vanessa,
que, diguéssim, el seu nivell intel·lectual no és molt superior
i no s'havia dit la paraula Halloween.
Llavors, ella intenta donar un missatge de bon dia de difuns
als seus amics i no li surt.
D'acord.
I quan no li surt...
Soy Bane o la Grupo i s'acaba així, i és d'això.
Llavors, deia, per Nadal hi ha algun mem d'aquest?
No s'ha fet.
Per la Maria Carell.
Però jo l'últim de la Maria Carell, a mi m'agrada el darrer,
que és el dia 31 d'octubre, em penso que va ser,
que surt ella vestit de cuir dient que s'ha acabat Halloween
i de seguida, pam, surt vestit de vermell cantant la cançó de Nadal.
Aquesta dona té el poder de l'imperi romà.
És a dir, ha canviat la data.
Ha fet que el Nadal comenci l'1 de novembre.
Sí, és veritat.
És espectacular.
Això és un tema de màrqueting, eh?
Sí, però clar, aquest pas tindrem...
Aquesta cançó la tindrem, jo què sé, fent surfins.
Estarem surfant.
Pensa que aquesta senyora s'hi treballa com el...
És com els xiniquitos de la platja, obren un parell de mesos l'any.
No, i això no treballa perquè la tenen registrada fa 20 anys.
Sí, sí, sí.
És que a més a més, saps?
Si ja no és com aquells grups,
una altra tradició que aquí no es feia servir...
No sé si la van provar, que era la de...
de grans músics, treure un disc de Nadales.
Sí, home, i tant.
Però ja no cal.
Sí que cal.
A ella no.
Jo reivindico, però jo reivindico també, era molt bonica.
A mi això m'agrada, però vés aquí, aquí estem a la ràdio pública,
parlem de videojocs...
Mira, et diria una cosa, Start.
Com que parlem de videojocs,
no sé si ara volies parlar de tradicions, també de videojocs,
perquè jo en tinc.
Jo el que et diria és,
el dia que fem el programa obert al públic,
traiem el tema.
Oh, molt bé.
Et sembla bé?
Sí, i tant, i tant.
I l'ampliaré, amb una miqueta de Déu permís, l'ampliaré.
Perquè jo tinc tradicions relacionades amb el videojocs,
força curioses, que no estan vinculades a Nadal algunes,
però sí amb altres coses curioses.
Per això de Nadal és tradició tindre tradicions.
És això.
Però em permets acabar només amb l'última cançó, sisplau?
Ah, molt bé.
Més que res, us dono l'explicació.
Aquesta és la cançó, que quan l'escoltareu flipareu,
que més vegades ha sonat el Generació Digital.
A veure.
Uau.
Buidíssima.
Com que ha sonat més vegades el generat?
A mi no em sona.
Sí, senyor.
O sigui, tant.
Ara, ara, la de la Tronça.
A veure.
Yippee-kay-yay, yippee-kay-yay, yippee-kay-yay.
Sí, perquè aquí, cada vegada que parlava de la Jumla de Cristal,
Die Hard, coses d'aquestes, Nadals, quan jo deia de...
De pel·lícules de Nadal, coses de Nadal,
sempre us la ficava doblegada.
I molt ben fet.
Que és com un remix que explica la història,
l'argument de totes les pel·lícules de Die Hard,
de la pel·li de Bruce Willis, i és fantàstic, escolta, és fantàstic.
Doncs d'aquí dues setmanes, continuem parlant de tradicions,
de videojocs, que a més tindrem el públic, podrà parlar ell també.
Ai, emocionant, emocionant, ui, ui, ui, ui.
Doncs continuem amb el Generació Digital.
A les 10 del matí, iCat.
Aquesta setmana estàs molt contenta,
perquè el joc amb el qual has jugat
ha sigut una recomanació molt ràpida que t'han fet, oi?
Molt ràpida, és un joc molt maco, me l'ha recomanat en Magí Berneda.
Es diu Point Peek, i ja me n'havia parlat el Pazos, i no fa tant.
No fa gens.
Crec que fa un parell de setmanes.
El tenia jo allà en llista per jugar-lo,
i de sobte el Magí me'l va recomanar per Telegram,
i la veritat, me'l vaig descarregar, i és xulíssim.
És xulíssim, sí, sí, sí, sí, sí, senyor.
És molt guai.
És d'aquells jocs que es pot descarregar tothom,
però que només el pots jugar si tens Netflix, això sí.
A veure, explica'm això, perquè jo no tinc Netflix.
La gent que no tingui Netflix,
suposo que se'l pot descarregar en el telèfon, però no el pots jugar.
Netflix té ara un sistema de videojoc,
hi ha unes joies importants,
i aquest és un, se't vincula directament a la conta,
i si és familiar, la conta i tal, al teu perfil.
No pas en el perfil dels...
En principi no es titula el teu perfil, tu li dius a este d'aquí.
A mi m'ho ha fet automàtic.
Ja no m'ha preguntat quin perfil, l'he descarregat,
i quan l'he anat a jugar, no ho sé.
Potser m'ho estic inventant.
La qüestió és aquesta, que si teniu Netflix, proveu-lo,
perquè realment val la pena.
És un joc de plataformes on el protagonista
és un animaló de color verd
que ha de recórrer a una mena de cova de manera vertical.
És a dir, sempre ha de pujar, sempre ha d'anar amunt.
No és que corri cap als cantons, ha d'anar com escalant.
Val d'acord, no?
Què passa? Doncs que darrere d'aquest animaló verd
hi ha un monstre blau que et va perseguint
i que has d'anar alimentant per saciar-lo
i que et deixi en pau, que no t'atrapi.
Sí, l'objectiu és donar-li de menjar al monstre.
La manera d'alimentar-lo i que es quedi tranquil
és anar agafant unes fruites
que has d'anar agafant segons combinacions
que et van apareixent.
Doncs dues apomes i una mora...
Has d'anar fent combinacions
i quan tens aquesta combinació,
acabes fent un suc de fruita, li llences al monstre
i ell es calma.
Molt bé.
Per tant, et passes el joc escalant, saltant,
rebutant per les parets de la cova.
Has de dir que pots saltar amunt i pujar a la següent plataforma
o has d'aprofitar el rebot per anar d'una banda a l'altra.
A més, has d'escriure algunes criatures que t'apareixen
perquè si les toques et maten,
si les toques tres vegades et maten,
o has de saltar a sobre per matar-les tu amb elles.
En fi, tot això mentre et va perseguint un monstre...
Quina estrès, eh?
Sí.
No és molt estressant, però sí que has d'anar tirant
tota l'estona.
No pots dormir, no?
Exacte, no pots adormir.
Una de les coses que cal destacar d'aquest joc, del Point P,
és que els nivells es van generant aleatòriament
mitjançant la seva intel·ligència artificial.
Això vol dir que si et maten i has de tornar a començar,
no és gens repetitiu.
Ah, molt bé.
Fa que sigui més difícil perquè la pantalla no la coneixes,
però és veritat que no és gens repetitiu
perquè cada vegada et trobes amb un escenari diferent.
Això està bé, que a vegades fa més en el joc.
Procedurals.
Ara no em sortia.
És difícil, aquest joc.
Procedurals.
Exacte.
I què més?
També per ajudar-te vas desbloquejant
algunes habilitats espacials com el doble sal o un propulsor.
Has d'anar...
Vas avançant, la cosa és que vas avançant
i encara que s'acabi la partida o perquè t'atrap el monstre
o perquè et toques un obstacle tres vegades i mors,
tornes a començar, però no tornes a començar des de zero.
Has arribat a un nivell i tu comences ja
a un nivell, no és torna a començar des de zero.
I això sí, amb uns escenaris que mai seran les mateixes pantalles.
És molt divertit.
Escolta, fem una valoració com fem cada setmana.
Primer parlem del disseny artístic.
Els personatges són divertits, les pantalles molt acolorides
i té una estètica molt bonica.
Li posaríem un 4.
La música i els efectes.
La música no és cadesta aquí especialment,
però els efectes sonors estan força bé.
Li posem un 3.
La jugabilitat.
És un joc molt dinàmic on has de ser força àgil
La narrativa.
Té el seu què, tot i que no és una història molt elaborada,
saps per què has de fer les coses i a quin objectiu has d'arribar.
Les mecàniques i els aspectes tècnics.
La mecànica és molt senzilla, jugar amb un sol dit
i a més és molt fàcil d'entendre.
Li posem un 4.
La dificultat.
Tot i que va pujant la dificultat,
jo crec que és força progressiu aquest canvi,
per tant no s'ha de fer extremadament difícil.
La rejogabilitat.
Com hem dit, és un joc sempre diferent,
per tant és un repte constant.
Un 5.
L'originalitat.
Tot i que no és que sigui una genialitat,
perquè segurament n'hi ha d'altres jocs semblants,
l'aspecte del joc el fa molt original, és un 4.
I les plataformes.
Està molt bé perquè està per Android i Parallòs,
però només pot jugar si tens Netflix.
Li posarem un 2.
Molt bé, aquestes són les notes d'aquest joc,
recomanat pel Parthos i pel nostre oient.
I mira, ara torna l'Albert García.
Ja deia jo que ha marxat molt d'hora,
però veu que, evidentment, al Generació Digital
hi ha coses interessants sempre a parlar.
Continuem al Generació Digital amb més coses.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Des d'aquesta setmana està disponible The Night Witch,
el nou joc de l'estudi independent Supermega Team.
Aquí al Generació Digital farem que li seguim la pista
i per fi hem pogut jugar a la seva versió final.
Aquest joc d'acció, protagonitzat per una bruixa guerrera,
ens té el cor robat
i avui comentarem una miqueta les idees d'aquest joc.
En el moment de gravar el programa,
The Night Witch ja està disponible per PC i Nintendo Switch.
Aquest mateix divendres arribarà a la PlayStation i a Xbox.
El trobareu en format digital en totes aquestes plataformes.
Avui viatjarem per les coves del món de The Night Witch,
però no ho fem sols.
A banda de l'Albert, la Laia, en Pazos,
també compten, doncs, l'han jugat, l'han pogut veure.
I tenim la gràcia de comptar amb el dissenyador del joc,
en Kevin Cerdà, que ens acompanya via telefònica.
Albert, presenta'ns una mica el joc, i qui és en Kevin?
Som-hi molt ràpid.
Supermega Team són els creadors de Rise and Shine
i de Supermagical, entre altres videojocs.
I en Kevin Cerdà, que ja ens acompanya via telefònica,
ara el saludem, és dissenyador de videojocs.
I, com recordareu, l'hem tingut algunes vegades aquí,
amb els videojocs digitals.
Per exemple, fa molt temps, ja, amb Nilumbra,
que va ser un programa molt especial.
També en Kevin, doncs, ha treballat a Nilumbra, a Beauty Fun,
ha treballat a Tequila Works, en jocs com Rime o Guild,
i també, doncs, més darrerament,
aquest videojoc que ha sortit aquesta setmana,
que és The Night Witch.
Així que de videojocs en sap un munt.
Ja us puc assegurar que serà interessant la conversa.
Molt bé, Kevin, benvingut al Generació Digital.
Hola, moltes gràcies per tenir-me aquí.
Bé, que fa molt temps vam escoltar la teva veu,
la teva presència al Generació Digital.
Han passat moltes coses, no, la teva vida professional, des de llavors?
Sí, sí, fa molts anys, ja.
Sembla que ja estava allà, però, essencialment.
I, bueno, recordo que m'ho vaig passar molt bé.
Kevin, hem dit que The Night Witch és el joc aquest
que té una bruixa guerrera, però comenta'ns una mica més,
perquè bruixes guerreres, clar, podem trobar-nos bayoneta,
però aquesta no és ben bé bayoneta, és molt diferent.
No és ben bé bayoneta, no.
Però sí que és una bruixa que lluita bastant bé.
I, bueno, el joc va sobre la història d'aquestes Night Witchs,
que són com una superheroïna, més bé.
No diga com superherois de Marvel,
però el tema és que les Night Witches es fan més portes
si la gent creu en elles.
I, bueno, les coneix, no?
Han de ser, com, per una banda, superheroïnes,
i per altra banda han de ser com celebrities,
com a un grup de k-pop.
D'on va sortir la idea aquesta, doncs, d'aquest plantejament?
D'algú de Supermega Team, d'enrique, de la mar, idea teva?
Com va sorgir l'inici del desenvolupament?
L'inici del desenvolupament va sorgir en Supermega Team,
directament, en Quique, i Mar, i Julio, que eren els tres socis,
que van fer una demo molt, molt xula,
a la que es veia aquest personatge volant per una cova i disparant,
i ja estava allà aquesta combinació d'exploració,
una mica metroidvània, i de disparar.
Però jo ho vaig veure en Twitter, em vaig enamorar,
va ser quan els vaig escriure perquè volia col·laborar
amb aquest projecte, i quan vam començar,
després ja vam començar a treballar més en tota la història,
en totes les fonts de les Night Witches,
i el sistema de màgia i de carta,
que és una cosa que també és una mica...
No és el que t'espera quan vas en un joc d'aquest tipus.
Una de les coses que m'he escrit en l'atenció del videojoc
és l'espectre visual, que és marca de la casa de Supermega Team,
estava molt treballat.
Com vas integrar-te dintre d'aquesta estètica,
i quin va ser el teu paper com a dissenyador,
si dius que ja estava tot com una mica plantejat?
Realment, com a dissenyador, ha sigut pensant les mecàniques de joc,
disseny de nivell, disseny de combat,
el guió, també l'he escrit, ja s'hi ha, l'èxit de la història,
però, clar, es confon una mica quan dius dissenyador amb gràfic.
No, la part d'art és totalment d'aquí que hi ha de mar,
de Supermega Team, molt a prop de l'equip de sempre,
i per això es veu com marca de la casa, com Rise and Shine.
Però ells són també molt veterans fent videojoc,
i per exemple, tota la part de Game Feel,
que els trets se sentin bé, que les exclusions s'explotin bé,
i que tot sigui com el més emocionant possible,
és també totalment cosa seva,
perquè ho tenen molt per la mà.
Això, has dit una cosa del que ets dissenyador al combat?
Si no m'equivoco, no?
Jo tinc una pregunta.
Ai, ai, ai.
Perquè el Rise and Shine, per exemple,
anava directe, era noble,
era un joc extremadament difícil des del segon...
Uh!
El primer combat era contra un boss mega complicat,
ja t'ho deixaven clar.
Aquí sou punyeteros.
A qui amagueu aquesta dificultat?
Perquè les dues primeres hores són molt suau,
són molt tranquil·les, són molt maques, i a partir d'aquí...
A partir d'aquí, exacte, què et va passar?
Vas prendre el cafè, cremaves...
Perquè entenc que la dificultat també és marca de la casa,
però, ostres, no me l'esperava, aquesta, eh?
A veure, realment hi ha una intenció d'arribar a la dificultat.
Ai, ai, ai.
No, vull dir, la idea és que el sistema de combat és innovador.
És una mica estrany,
perquè estàs concentrat en disparar tot el que hi ha al teu voltant
i esquivar les bales, però tens la màgia, tens les cartes màgiques.
Has d'estar prestando atenció a quines cartes tens a la mà,
i pots canviar completament l'estratègia
depenent de quines cartes hagis seleccionat prèviament.
Clar, com que aquest sistema és bastant diferent,
la gent no està acostumada quan comença a jugar al joc,
i vam decidir donar-los un temps per adaptar-se a volar,
a disparar, a esquivar, i a tot el moviment bàsic.
Però la idea ja era, no?
Des del principi que sigués un joc compli...
No dic com algú dolent, eh?
Que sigués un joc realment retant.
Sí, la idea...
El tema és que el vot de la dificultat
és que et fa aprendre més les mecàniques
que es fan amagades dins del joc.
Si poguessis eliminar tots els problemes amb la pistola bàsica,
no acabaries de ficar-te o d'intrasar-te per al sistema de màgia.
El que fem servir la dificultat
és que el jugador es vegi una mica forçat
a haver d'interactuar amb aquest nou sistema
i aprendre com funciona.
Sí, sí, el jugador es veu forçat, sí, sí, a tu i jo.
Ho heu aconseguit, si us cau, això ho heu aconseguit.
Sí que, en qualsevol cas,
hem posat un sistema per controlar dificultats
que és bastant amable,
perquè pots anar al sistema de trucos,
et pots posar unes combinacions
i pots fer que les bales es vagin més a poc a poc,
o que tinguis molta màgia...
Aquest joc el pots jugar a qualsevol persona,
encara que sembli molt difícil.
A Twitch.tv barra la generació digital.
Eli, la gent comenta alguna coseta?
Sí, els uients comencen a opinar sobre el The Night Witch,
que és el joc del que estem parlant,
i el Fran Nonti ens diu que té molt bona pinta el joc,
i la Coqueta Fera, que li encanten les il·lustracions d'aquest joc.
Les il·lustracions?
És que l'art és magnífic, eh?
L'art és una passada.
És una passada.
O sigui, entres en qualsevol sala i et passes una estona
mirant al voltant, mirant els detalls i tot.
Però és el que té Super Megatim,
o ja ho va demostrar en un moment amb Regicent,
que crida molt per l'estètica, automàticament estàs dins,
i dius, això és molt interessant,
però després, de normal, la jugabilitat acompanya.
Sí.
No és una màscara, tens un joc que està xulo aquí darrere.
I en aquest cas, abans el que havien deia el concepte aquest,
que és el del game feel, és a dir, com se sent el videojoc, no?
I jo penso que la fluïdesa aquesta amb la qual et vas movent
per les diferents pantalles,
que sí que és un repte, i això també és part de la gràcia,
però que sigui fluït ajuda a que vulguis repetir,
vulguis tornar a repetir la...
Sí, és fluït i és ràpid, i sí que es nota molt
el que comentaves tu, que era el tema de les explosions,
el tema de les bales, es nota.
Quan millores l'atac principal, el notes,
que és millor, que és més efectiu,
que és com xoca amb els enemics,
i cada atac es nota que hi ha una feina darrere
perquè es noti un impacte de cada arma diferent
i si estàs fent més mal, ja no només perquè es mor abans,
sinó que hi ha un atac que és com una fletxa gegant,
és molt espectacular, perquè, per començar, que et salva.
Normalment et salva, però a més a més,
que és això que es nota que hi ha, perquè cada arma es noti diferent
i tu puguis, cosa que ajuda a que vulguis configurar-te
les cartes de certa manera per anar de forma més efectiva
o de la millor forma per tu.
És un videojoc que surt, com hem dit abans,
per moltíssimes plataformes.
Aquests dies que ben heu tingut un petit imprevist
per les versions de PlayStation i Xbox que surten demà.
Què ha passat?
Heu pogut solucionar un problema que, tot s'ha de dir,
és força habitual quan el videojoc surt
amb moltíssimes plataformes.
Sí, sí, la veritat és que teníem el joc molt estable
i estàvem totalment tranquils,
ja teníem tot preparat per celebrar el llançament,
i uns dies abans vam veure que les versions de consola
tenien algunes diferències,
que realment anava el joc com a única a una altra velocitat.
Sí, ha semblat difícil,
la versió de consola a tot anava molt més ràpid,
inclús les bales i tot.
Clar, ho vam veure i ens van preocupar moltíssim.
Però sí que puc dir que no sortirà així, en consola,
s'ha aconseguit arreglar.
Però, clar, l'ençut que es fa va dur,
i els anàlisis de consola, si veieu que el joc que li comenten
que és molt frustrant, hi ha picosos de dificultat,
de dues maneres.
Aquella era molt, molt, molt boja.
Kevin, el joc de consola és un joc de consola
i la versió de consola no és tan ràpida,
és com un joc de consola.
I no és tan fàcil,
i la versió que hi ha de consola,
de dues maneres, és molt, molt, molt boja.
De dues maneres,
Kevin, quan passen aquestes coses,
jo sempre m'agradaria tenir un VIP i una connexió directe
al vostre estudi per veure com gestioneu,
per exemple,
i no ho dic per aquest problema,
sinó per com treballeu,
com deu ser el dia a dia dins de l'estudi,
perquè, si no, la faries que la deus gaudir dia a dia, no?
Bueno, és una feina molt complicada,
i és una feina a la que, a més a més,
tardes molt a tenir la recompensa.
Tots molt de temps treballant i preocupant-te
si estarà bé, si estarà malament,
la gent encara no ho pot veure, no ho pots compartir tot,
i tens moltes dubtes,
i després és un cop cada dos anys, dos anys i mig o tres,
quan surt un joc i ho pots celebrar, no?
Però també és una feina molt creativa,
i estem fent vídeojocs,
estem fent una cosa perquè la gent ho passi bé,
que és una cosa que disfrutar, és clar.
Has dit, Kevin, dos, tres anys de desenvolupament.
M'imagino que, més o menys, haurà estat aquest el període de temps
que heu estat amb el The Night Witch, no?
Sí, ha sigut uns dos anys i mig, més o menys,
i comptes amb el temps de fer la demo.
I heu de pensar, si veieu les imatges a través de Twitch
o a través d'un tràiler del vídeojoc,
que tot i que l'aspecte visual i tot el que estem parlant
que pot ser un joc fet per a un equip considerable,
en realitat sou poques persones.
En aquests casos m'agrada molt repassar tot l'equip del vídeojoc.
Acaba ràpid, no? Acaba ràpid.
I, Kevin, si em deixo algú, doncs m'ho dius.
Tenim, per començar, l'Enrique Cortz, la mare Hernández
i el Julio Ruiz, que són els tres fundadors de Supermega Team.
Aquest estudi, que, per cert, no té com un joc fixe,
és un estudi en moviment, és un estudi nòmada,
amb movents arreu.
També tenim el...
Bueno, l'Enrique i la mare fan la part artística.
Si no t'he malentès, en Julio s'encarrega de la programació.
I també en Javier Alberto, si m'imagino.
Sí?
Eh, sí.
I Jorge Fernández, també, que jo no tinc un altre programador.
Vale, Jorge Fernández.
I després tenim, doncs, la música d'en Damien Sánchez,
que també és un fora de sèrie quan es tracta de música a vídeojocs.
Música i so. Música i so.
La explosió i tot el so del joc també és seu.
Imagineu-vos.
I tot el disseny i la direcció de tota l'experiència que la portes tu.
I no sé si també està el Juan Albero involucrat.
No, no, el Juan Albero estava supernegatism abans,
a l'anterior.
El tachem.
El tachem, Juan no, ja sortiran altres.
Ara.
Faig broma, faig broma.
Ja sortiran altres.
Laia, tu també l'has jugat, aquests dies.
Sí. I què?
He de dir que m'està enganxant massa.
Estic amb el pasos.
De cop et trobes una dificultat que dic
que és el joc de les cartes.
És un joc de les cartes.
Sí, és un joc de les cartes.
I, com dieu,
entres en el joc de les cartes.
Perquè jo estic en una zona on hi ha enemics que no,
sense spoiler, no puc tocar sense les cartes.
O sigui, si no és amb les cartes.
D'acord.
Vull dir, però bastant enganxat.
I el vam començar en directe quan va sortir el joc.
I ho deien molts,
que és com un joc de plataformes sense anar per les plataformes,
una mica.
Sí, sí, sí.
Tinc com...
I en certs aspectes m'ha recordat una mica l'Ori,
perquè hi ha com certs pudles o punxes i coses
que et fan mal entre les bales, les punxes i tot.
Vull dir...
Molt guapo.
Molt bé.
Molta energia, aquest joc, i la història m'agrada molt.
Molt bé.
En quina plataforma l'estàs jugant?
Jo en ordinador.
En PC.
Tots aquí en PC.
Els tres que l'han jugat em sembla que tu també, no?
Però ara tinc curiositat per provar.
No la podrem provar, la versió que està hyperxelerada, però...
Compte, eh?
Les bales a doble velocitat.
Imagina't.
Deixeu un botó, deixeu un botó, no?
Kevin, tu havies estat bastant temps vinculat a l'estudi de Tequila Works
amb jocs superconeguts, com el Rhyme o el Guild,
i de cop i volta dones un salt a un estudi una mica més petit.
Com ha sigut aquest canvi?
Doncs va ser molt boig.
La veritat és que vaig tenir una mica de por quan vaig fer el salt,
perquè de sobte he fet un pressupost molt diferent,
un equip molt més petit,
i estàs una mica més com al davant del París, quan treus un joc,
que és estar en una empresa llagant.
Però també molt emocionat, perquè a Tequila estava molt bé,
però és veritat que al final, quan l'equip és molt gran,
ja arriba a punt que no estàs segur de si totes les decisions
que estàs prenent s'estan aplicant de la forma...
Per exemple, si passa un disseny i després hi ha un procés molt llarg,
fins que s'implementa i canvia molt,
jo, acabat d'un temps, em va...
No sé si va ser el Covid i tot això,
em va entrar el síndrome de l'impostor i vaig dir...
No sé si aniria aquí dissenyant què passaria.
Va ser una mica com una prova que em vaig fer,
entrar en aquest projecte i ocupar-me de la part del disseny i del guió.
O sigui, sol o en té el peligro.
Totalment.
I realment molt content amb el resultat.
Ha sigut molt emocionant, he passat molt de por i molts nervis,
però també moltes emocions positives.
I ara mateix, quan sento, per exemple,
el que estava comentant, que us està agradant tant,
l'emoció que estic sentint és també desmesurada,
desmesurada a comparació.
Molt bé.
Hi ha una cosa que a mi...
Tinc com una petita història amb aquest videojoc,
i és que, com a equip índic que es va movent,
d'aquests equip índic que van a fires,
doncs jo recordo que sempre que anava a una fira el provava
i era com...
Bueno, per favor, em deia el Kike, un dels de l'estudi.
Bueno, ja quasi que no cal negar tant jugar-lo totes les versions.
I m'ha fet especial il·lusió que, finalment,
després de veure'l a l'indirect d'ahir, a Japó,
que arribi, finalment, el videojoc.
I, precisament, en una d'aquestes fires,
a l'indirect d'ahir, l'última edició,
vam parlar, Kevin, te'n recordaràs,
i em va fer gràcia, i penso que pot ser interessant,
de cara a l'audiència,
que ens expliquis el tema del disseny de joc,
exactament com el treballes.
Perquè tu em vas parlar que era la tasca com d'escriure documents
que poguessin guiar la resta de l'equip
sobre com havia de ser el videojoc, no?, el funcionament.
Sí, bueno, la figura del dissenyador és una mica...
Desconeguda, perquè no se sap molt bé, clarament,
com es fa el dia a dia, no?, com es manifesta.
Però, al final, hi ha moltíssimes decisions que has d'aprendre
perquè el joc sigui divertit, perquè el joc s'entengui,
el que has de fer, perquè no et perdis,
per controlar la dificultat,
no només perquè no sigui difícil, sinó perquè sigui lo just.
I això es tradueix en exactament com han de funcionar
cada una de totes les mecàniques que et vas trobant
i els sistemes amb què vas interactuant.
Al final, és una part de fer documentació,
però també hi ha molta part d'anar-hi parlant amb l'equip,
explicant les coses,
revisant que les coses que van fer van encaixant amb el pla...
I, bueno, intentar controlar.
Diria que les meves eines són, bàsicament,
la diversió i l'experiència del joc.
Però, al final, quan portes molts anys fent-ho,
és un treball com qualsevol altre.
Acabes aprenent les tècniques i... i aplicant-les.
Sé que és una resposta una mica abstracta,
però és que el joc és molt important.
Sé que és una resposta una mica abstracta,
però és que és una habilitat o és un treball molt abstracte.
Molt bé.
Per acabar, Laia, tu dius que li agafes la prota força carinyo, no?
Sí, força carinyo,
perquè podríem dir que la prota hi ha com una aven important, no?
Que és, bueno, passar una guerra
i on ella no pot prendre partida com a bruixa carrera.
I és com que en l'actualitat del joc
se li dona l'oportunitat de demostrar
que ella també és una bruixa carrera.
Llavors se li agafa ser carinyo a la bruixa.
Doncs, Kevin, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
per explicar-nos en primera persona.
Sé pas si tenies alguna cosa a dir?
Sí, no, dues preguntes.
Una que estan preguntant si està ja aprovat per Steam Deck.
Sí, jo l'he aprovat, ja.
De la certificació de la cosa verda aquella, la té.
I una cosa ràpida, és un joc molt xulo.
Jo me'n guardo un parell de puntilles per cuidar-me,
perquè soc molt punyatero.
Però una cosa que sí que heu de preguntar.
D'on va sortir la idea d'utilitzar un sistema
com de red socials o que deies que han de ser com un grup de K-Pop,
que han de parlar amb la premsa,
però jo que el link es pot inclús vincular amb els likes,
que és l'agraïment i que la gent li caus bé
i és el que vas generant les habilitats noves i tal.
Aquest puntet, com la roda de premsa que surt al tràiler,
que és molt xulo, d'on va sortir aquesta idea?
O ja era algo molt de base?
No, no, va sortir quan jo ja estava allà
i realment és una idea que es veu reflexada en moltes parts.
Va sortir perquè volíem parlar de temes d'actualitat,
volíem parlar d'estar confinats,
esperant que els problemes s'arreglin o que altres persones s'ocupin.
Volíem parlar d'ecologia, de canvi climàtic.
Volíem parlar de la por, potser,
perquè també s'utilitza bastant el tema en el joc de...
No, però no asustes a los espectadores.
Exacte, quina informació s'ha de poder divulgar,
no s'ha de poder divulgar.
I també el tema de si treballes per un fi,
però després has de ser una figura pública per parlar sobre el que fas,
t'has d'entrar a la part d'alimentar la teva figura pública
o a l'obra que has creat.
Una mica.
I és un dilema que surt, perquè realment no té una resposta fàcil.
I per això en el tema de la moral que té el joc
tampoc et castiga o et premia massa,
sí que et castiga o et premia,
i és una forma de reflexionar,
i també de fer que la gent repassi la història.
Jo ho veig com un...
Perquè sí que hi ha una cosa de donar molts més punts,
però al final realment no implica una diferència important,
jo crec que és la reflexió de cada un,
perquè jo m'he quedat en algun moment...
Ostres, què dic aquí, això m'aniria bé, però és que és tot molt fort.
És un joc d'acció,
i la història, la gent li prestarà una tensió bastant redudida.
Quan et posen una roda de premsa, et posen el micro davant
i és una manera molt bona de refrescar el que ha passat,
que la gent tingui la història clara al cap.
Un plaer, Kevin, haver retingut el generació digital.
Espero un dia, esperem, tots, que vinguis un dia a l'estudi,
a Barcelona, que veuràs que és molt bonic,
que et sentiràs molt còmode, i així ens veiem les cares.
I sobretot, no deixis de treballar, fer-ho d'aquesta forma que ho fas,
i gràcies per les explicacions.
Molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres.
Està a mitjà de la meva cadaveriana, que ara ja és en juny.
Adéu.
Adéu, que vagi molt bé.
Participa a la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
Doncs un dels llocs on aquesta setmana vinent
començarem a dir quins són els regals que tenim a la Digipanera.
Si voleu venir el proper dia 15 de desembre,
de 3 a 16.30, aproximadament,
tindreu la possibilitat de veure com fem el programa en directe
i també tindreu la possibilitat de poder emportar-vos alguna cosa.
Per exemple, la gent de Loop, de la revista que ens vam entrevistar,
ens han enviat revistes físiques i revistes digitals.
Quantes, quantes?
És una passa.
Doncs mira, de digitals, 5 de 1 i 5 del 2.
10.
Exacte, més dues revistes físiques, 12.
12.
Mare meva.
Pràcticament que qualsevol persona que vingui
ha d'anar a casa.
Ara, ara, ara.
Després, va, fem una petita anuncia.
Tindrem una Mega Drive amb jocs originals de l'època.
Mega Drive mini?
No, no.
És a dir, Mega Drive 2 original dels anys 90.
És correcte.
Això va sortir ja?
Molt bé.
I la gent que treballa el programa estava tancada.
No ens deixen.
Per contracte no pot ser.
Benvingut a l'infern, Pazos.
I després també tindrem un altre regal retro,
però ja el direm més endavant.
Què hem dit aquesta setmana al Telegram?
Doncs mira, jo soc una mica xafardera
i m'agrada molt saber el que aconsellaix la gent
a comprar-se'l durant el Black Friday.
Ah, home!
Sí.
I mira, ens deia el Seraphí Lleiteras
que pel que fa al tema de les ofertes per aquest Black Friday
diu que li sembla que es va pagant enrere d'any, no ho sé.
Diu que ell tenia en ment el seu Garmin Fourier Runner 255 S
i al final no hi ha hagut cap rebaixa digna de menció.
Diu que aquesta vegada no i que cada any n'hi ha menys.
Home, clar, perquè vol el seu.
Ell vol això en concret i no ha estat,
però en canvi el Jordi Borràs diu que n'ha trobat alguna del seu interès,
el PS Plus amb un 25% de descompte
i algunes coses de la bicicleta, roba i aquestes coses.
Ell diu que aprofita coses que ja tenia mirades,
no de més a més, és a dir, que s'espera el Black Friday per comprar-les,
i diu que té la sensació que hi ha alguns productes
que valen exactament el mateix i que diuen que està rebaixat,
i també comparteix aquesta opinió.
En Roger diu que no,
que s'ha comprat les ambes de córrer també per un 55% de descompte.
Perdona, la gent que corre, jo ho sé,
perquè sabeu que van amb aquests Garmins i aquestes aplicacions,
doncs en aquestes aplicacions tu ja pots marcar els quilòmetres
que porten les teves sabatilles
i t'avisa quan t'has de comprar les altres.
Mare meva! T'ho juro!
Però això depèn.
Què et diuen, que hi ha parida que es trenqui?
És clar, és que et venen que potser tenen raó,
que potser, no ho sé, que tot el que hi ha...
Quan el peu toca a terra ja està...
Això és el límit.
És veritat que la goma s'estoba, és veritat, és veritat.
És veritat, però clar, que ja t'avisen que és fort el tema.
Cada quant quilometratge, això seria interessant.
No me'n recordo.
Jo crec que això ha d'anar a depèn de la persona,
del teu pes, de com trepitges.
Però clar, això ja ho ha marcat.
Tu m'has de donar una anuncia de sabatilles tal de tal marca
que pots córrer durant x quilòmetres,
com les coses que fan de tanta autonomia,
del dipòsit de tanta...
A veure si hem de passar a la ITV, a la Nike, ara.
A les bambes elèctriques.
Sí, bé, bé.
Molt bé, què més han dit?
Doncs ens explicava...
L'Ed Caballé ens anuncia que per fi podem tenir el WhatsApp
a les tablets Android, però que, evidentment, sense SIM,
que fins ara no es podia.
Home, evidentment, evidentment.
A veure, el normal és tindre's.
Això que ara es podrà fer servir...
La notícia és aquesta, perquè...
Ja no cal tindre número de telèfon per entendre.
No, ara ja no cal, diu molt bé.
Exacte.
Sabeu què m'ha passat amb mi, amb una oferta de...
Bueno, ja no sé si era Black Free Day, Cyber Monday o el què,
però se m'han carregat els auriculars de l'ordinador,
doncs agafo una oferta de...
Uns auriculars que semblen bons i tal, per 60 euros,
i al temps que jo me'n vaig a dormir i torno a remenar els auriculars,
per sort els vaig agafar,
perquè ja estaven a més de 80 euros.
Sí, de 60 a 80 i tot, clar.
Amb 20 euros, molt bé.
És com això de l'entrada...
Perdó, quan viages en avió, que vols comprar...
Sí, sí, depèn de l'hora i el dia, no?
I que comences a mirar i dius, bueno, després m'ho miro.
I ho tornes a mirar i dius, no hi és, ja que és tan barat.
I algú està rient, a algun lloc.
Sentat a l'avió, sentat a l'avió menjant cacahuets.
Sí, sí, sí.
I no sé, alguna cosa més, Eli?
Sí, l'Ens deia que el go és artísticament una meravella.
En parlàvem fa uns quants programes.
Ja me l'he acabat, ja podeu dir el que vulgueu.
Ah, perfecte.
Em vas anar?
Sí, sí, com una bala.
És veritat, és veritat.
Li ha agradat, en l'estreuient?
Doncs sí, i en Magí Berneda deia que està totalment d'acord,
que porta unes 15 hores jugades
i sovint pren consciència que està davant d'una proesa tècnica.
Està molt ben fet i, sobretot, és molt divertit de jugar.
Doncs molt bé, gràcies per participar a les nostres xarxes.
I recordeu, generaciódigital.cat,
si voleu venir de públic el proper 15 de desembre,
de 15 hores fins a les 16.30, aproximadament.
Que no s'oblidin de dir el nom, com nom, el DNI,
perquè el senyor de l'entrada sàpiga qui és.
I si s'obliden, ja els hi diré jo.
Perfecte, molt bé.
Molt bé.
Generació digital és ara tendència.
I em vam parlar fa cosa d'una setmana
que van sortir les nominacions dels premis d'Esteem.
Bueno, anàvem a parlar dels premis d'Esteem i el Game Awards,
però els d'Esteem no podem parlar ja.
Exacte.
Perquè ja els he entrat i no me'n recordo que hi havia.
No, el que volia dir és que quan arriben aquestes dates
comencen a haver-hi molts premis i...
Sí, molts premis i massa discussió.
Ja.
I massa discursió.
Sí.
La cosa és que a la nit del 8 al 9 de desembre,
a les dues de la matinada,
tenen en lloc els game awards.
Exacte.
Això que fa el Joe Kidley, que s'ha inventat.
I aquests premis, que és per la industrial videojoc,
que per mi és una forma d'intentar generar la sensació
que són com els Oscars.
O sigui, com...
Darà una espècie de nobleza a algú d'alguna forma raríssima,
que al final és un festival de promoció de productes
i només ho veiem perquè és un festival de promoció de productes
i només ho veiem perquè hi ha trailers nous.
Sí, però fins que no donin els game awards honorífics,
no podran fer res.
Però un game award honorífic és quan un joc s'ha mort?
No, no necessàriament.
La setmana passada van donar els Oscars honorífics
al Michael J. Fox i va ser, escolta, d'aplaudiment.
És veritat.
Va ser boníssim, el Michael J. Fox.
Estava pensant que li podrien donar l'skull and bones.
Imagina't això en videojoc.
Fins que no ho arribin a fer...
D'acord.
Un premi honorífic al Mario 64, estaria guai.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
A la gent li interessa veure els trailers.
Sí, ja està.
Perdona, i això que deies dels Oscars,
això és una mica la premsa, també.
Hi ha algú primer que ho diu i després corre com una cobra.
Però és com la sensació que cada cop és...
I s'intenta anar a semblar, per fer-se notar,
que dius que volem ser com els Oscars.
I dius, si factureu més, ja està.
Si ja ho teniu.
El que em sorprèn és sobretot tantes categories.
Vols dir que fan falta?
Millor joc familiar, millor joc d'aquí...
Sí, però el millor joc familiar l'estan pensant de canviar
per a millor joc de Nintendo.
Sempre és igual.
Sí, clar.
Hi ha moltes categories.
És molt així, és com el CMTV Awards, també.
El Premi, el latino, el no sé què, el productor,
el que toca la pandereta,
el millor cançó de pandereta, la millor cançó de violí.
I a més que a vegades no queden clares, les categories.
Quan et parlen de narrativa,
a què t'estàs referint?
A la història, a la narrativa de jugabilitat...
Són coses estranyes.
Però bueno, la cosa és que ja tornen
i com cada any l'únic que creen entre el públic
són més baralles i problemes, o això és el que jo veig.
Que si aquest joc no hauria d'estar nominat,
que si fa falta tal joc per nominar tal categoria,
que si els maletines, que si esto lo ha pagado Sony,
que si esto lo ha pagado Microsoft...
Una bronca més que no porta enlloc.
Al final és igual que se'n porti el Premi.
No vol dir que el joc que a tu t'agrada
i no ha guanyat sigui dolent.
Però a tu t'agrada i això és l'únic que importa.
I la cosa és que m'he posat aquí algunes nominacions
per parlar-les entre tots a veure a què us semblen.
A veure.
Per exemple, mira, el millor joc familiar.
Tens el Kirby 9, el Lego Star Wars, el Mario Rabbids,
el Nintendo Sports i l'Explatoon 3.
Familiar, eh?
Jo crec que aquí hem fotut el Lego
perquè no sé què és la cara de vergonya, perquè és tot Nintendo.
Sembla que ningú faci jocs familiars.
Si és familiar, és el Nintendo Sports.
Familiar.
Sí, perquè l'Explatoon no el veig gaire familiar.
No, familiar no...
Però jo el Kirby no el veig familiar.
No, és veritat.
No, perquè no és múlti, no?
No, té un cooperatiu.
Suposo que familiar es deu referir a infantil.
A infantil, sí, per nens de la casa.
Exacte.
Jo aquí personalment posaria el Lego Star Wars.
Jo l'Explatoon, mira.
I a tu què tal?
Fem una quinella.
Jo l'Explatoon.
Jo posaria el Nintendo Sports, que és el que més quadra.
Sí, jo també.
Sí, sí, no sé.
És el que més quadra, tu. Posa-ho a Twitter, posa-ho a Twitter.
Jo no vull barallar-me el Lego, eh?
Per exemple, tens el millor joc de lluita.
Sí, a veure.
Aquesta m'encanta perquè DNF Duel, no sé quin és,
Joyos, no sé quin és,
King of Fighters Multiversus,
que és aquest que pots barallar el Bugs Bunny contra el Batman.
I després tens, que aquí hi ha aquestes coses que a mi m'atrapen,
el Sifu.
Home, que vam parlar aquí.
Sifu no és un joc de lluita, és un beat'em up.
És un joc d'anar avançant. No pegas contra ningú.
Què ha passat aquí?
Perquè és lluita.
Clar, això és una miqueta culpa de l'Arrae.
Això és l'Arrae.
Vale, vale, vale, estic d'acord.
Perquè tu agafes lluita, busques lluita, busques la definició,
i aquests que han posat els títols, igual que abans que familiar,
lluita que és que hòsties, no?
Aquest joc ja m'estagot.
Doncs entren tots en aquesta categoria.
El Mario mata els xampinyons.
Clar.
Jo em veig que lluita s'ha de referir a sinònim d'Himufent.
M'estagot.
M'estagot.
Mufatada, no?
Himufent.
Això és un joc de lluita.
Fantàstic, m'agrada.
Molt bé.
Tenim per exemple el millor joc d'acció-aventura.
El nou Playteam, el Got of War, el nou Horizon,
l'Estrell i el Tunic.
Hòsties, Tunic.
Tu diries Tunic.
Sí.
Però és molt diferent al Got of War, eh?
Clar.
Sí, però per això et dic acció i aventura.
Però perdona, tu has dit millor joc d'acció-aventura,
però hi ha un que és...
Joc d'aventura.
Hi ha un que és directament d'acció.
Uf!
Ai, ai, ai.
Aquí sí que l'he enviat una mica.
Que tens el Bayonetta 3, el Call of Duty Warfare 2,
el Neon White, el Sifu i el Tortugas Ninja.
Joc d'acció.
No, el Warfire.
Qui ho decideix, això?
Clar, és que aquí està el tema.
Una bola de bingo.
Això es fa una bola de bingo.
Hi ha com un jurat que es prenen centes decisions,
i quan es prenen centes decisions, el públic pot votar.
Però la decisió del públic és un 10%.
Clar.
El 90% se'n va al jurat.
Això és l'Eurovision.
Clar, és quan comença...
Sí, però si fos com a Eurovision seria molt guai,
perquè tindries el 10% del jurat i després abrimos les línies.
Això és quan tot es torna a boig.
Sí, però el passes tu perquè és jovenet,
però tu fixa't que a Grècia sempre donen molta puntuació a Espanya,
perquè l'anterior reina era grega.
Ho sé, ho sé.
Va, una bala després d'això.
M'he anat fent carrera.
Però qui n'agafaríeu?
Jo, normalment, tinc una...
A mi, el que m'agrada fer...
Jo, normalment, quan faig això en directe,
sempre faig les nominacions en directe i les faig per molestar.
El més horrible possible perquè la gent del xat es posi nerviós.
A Tortugas Ninja.
No, aquí ens m'ha agafat el xifo, aquí hi vaig i xifo.
Però jo, normalment, tiro molt cap a l'indie.
Però perquè després arribes al millor joc de l'any,
normalment no hi ha cap indie.
No, clar.
Aquest any n'hi ha un en què la gent no està d'acord.
Si per una vegada que en foten un...
És l'Estrella?
L'estic jugant, ja, Laia.
Està agradant, o què?
Sí, m'està agradant molt.
Em recorda el meu gat mango i estic molt encantat.
Ja ho tens.
I aquest és indie, eh?
El estrella és un espírit petit, o passa que té una purna darrere.
Aquí començaríem. Què és indie?
És un pozo en què no quiero entrar.
Igual que la música indie.
També tindríem la Plague Tale,
com va començar ara amb el més indie.
Ja en parlarem d'estrell més concretament,
però jo tampoc estic d'acord com a joc de l'any.
I a mi m'agrada.
Jo soc dels que el volen defensar a saco.
No és una granoma mestra, però està guai.
Com a joc de l'any tens el túnic, per exemple, també.
Tens cosetes, en el meu paret tens sifu.
El sistema de mecàniques que no s'ha vist mai, de combat.
Però tens la Plague Tale, el Hell and Ring,
en el que jo personalment estic absolutament en contra,
el Ragnarok, l'Horizon, l'Estrella i el Xenoblade 3.
Aquí el problema és que tots posaríem el que més ens agrada.
Clar, tal qual.
I el teu vot tampoc compta massa.
Al final és el que digui el Jofkildi.
És ell qui mana, exacte.
És ell qui mana.
Molt bé, doncs estarem a estar.
Quan guanya, i el que guanya què s'emporta?
Un beso i un abrazo.
Clar.
La publicitat.
S'emporta un premi i la publicitat.
Aquests premis no m'interessen gaire, els veurem directe,
perquè és una cosa per fer i per riure.
O sigui, el 8 o el 9 de desembre, si tenim alguna cosa a fer,
anem a casa meva.
A les dues, eh?
Però connectes abans o no?
Jo crec que ho comptaré a les dues i quart,
perquè m'he d'aixecar.
La cosa és que, igual que els Oscars,
són premis que no m'importen en absolut,
però sí que és veritat que quan l'equip guanya el premi,
això és maco per ell.
Això m'alegra, és igual que guanyi.
I si li han donat un premi després d'esforços i tal,
això és maco.
Ara, a qui li va?
Digues, digues, perdona que n'he tallat.
No, va a dir que podíem fer apostes.
Amb el capret qui creieu que guanyarà el Joc de l'any?
Però amb diners.
Somos gente de la radio, tenemos dinero.
Fem-ho amb el millor Joc de l'any, si us sembla,
només amb aquesta categoria.
Jo diré estrella.
Guanyarà el Den Rink.
Guanyarà el Den Rink, jo crec que sí.
Jo dic Horizon.
Per mi que guanyi...
Jo me'n vaig a apuntar.
Aneu apuntant, jo em quedo noves.
Jo estic convençut que s'ha d'instruir.
Ens guanyem la cervesa del sopar d'empresa.
Exacte.
Molt bé, per cert, estem arribant al final del programa.
Hem llegit a la revista musical NME,
que un artista sonor ha creat Music for PlayStation,
un àlbum de peces de vibració musical
que es pot trobar de fet a Bandcamp
i que està dissenyat per reproduir-se
a través de les vibracions d'un controlador de la PlayStation.
És a dir, connectes el teu comandament per USB a l'ordinador,
és a dir, no necessites tenir una PlayStation 5,
i permet als que tenen problemes d'audició
experimentar l'àlbum de la mateixa manera
que els que tenen una audició completa.
És al·lucinant.
Aquestes cançons només es poden sentir no escoltar,
com explica en Gis Austin Stewart.
Diu que també aquesta música s'ha dissenyat
perquè el públic de tot tipus d'audició,
ja sigui amoïda o amb problemes d'audició, sort, etcètera,
pugui participar amb la música en igualtat de condicions.
Que guai.
I com sona? Doncs, pels qui escoltem aquesta música,
precisament així.
Si teniu ara, doncs...
És una oral.
Ona quadrada.
És d'estèrio.
És un estèrio molt ben parit.
Sí, està molt bé, i sembla ser que la sensació que això...
La vibració.
Sí, ho podeu fer si teniu la PlayStation 5.
És agradable, això.
Sí, i es veu que és molt espectacular
la sensació que tens a les mans.
I si tens pedes al ronyó, t'acostes al meu comandament...
I te les cura, te les fa amiquetes.
Mira, que ASMRs i tal, els detesto, i això m'està relaxant.
Un dia em va dir, una mica ho tenia,
diu, està buscant auriculars, estava mirant aquests 5.1, 7.1...
Sí, sí.
Em va dir, gasta't el diner en un estereo bueno,
i jo no tinc el teu coneixement d'àudio,
però un 7.1, i em diu, no, un estereo de estudio bueno.
Dos punts zero.
I ho vaig fer, guà!
Clar que sí, ho ha posat molt bé, el teu ambient.
És que si poses una cosa i és 5.1,
és que ho veig a escoltar igual en estereo perquè està bé.
I aleshores ho notes tot, és una passada.
També aquesta setmana hem llegit que el Marvel Miner's Sons,
que també ha aparegut aquesta setmana,
té, deien els que l'han fet, 65.000 línies de diàleg.
Això va ser una notícia que va sortir.
Això han dit els seus creadors.
He anat a mirar quantes paraules hi ha en una línia
i es considera que són 8 paraules.
Total, que més o menys ens trobarem, en aquest joc,
fent el càlcul joc, 520.000 paraules.
Quantes paraules hi ha en una novel·la curta?
Ja us ho dic ara, de 7.000 a 40.000.
Quantes hi ha en una novel·la de 40.000 a 200.000?
I jo m'he preguntat,
quantes paraules té la novel·la Joc de Trons, cançó de Geri Foc?
300.000.
És a dir, ens estan dient que aquest joc té 520.000 paraules.
El Joc de Trons, el primer llibre, que és un totxo,
el teniu a casa, és aquest totxo, eh?
300.000 paraules.
Final, m'estan enganyant?
És a dir, a veure...
Sí, t'estan enganyant.
No té per què, a veure, si estan comptant els...
Ah!
També, també.
Aquí ja són superheros, se peguen.
I a vegades es repeteix, no?
De tras de ti, imbècil, de tras de ti, imbècil.
Imaginau-vos, en veritat,
les hores que es tradueixen com a gameplay.
Sí, clar, veus?
És lectura de novel·la.
Sí, sí.
Pagar els actors de doblatge és un dineral, eh?
Hi ha una cosa que, en un temps,
utilitzaven els estudis de visió, els de màrqueting,