logo

Generació digital - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 16d 13h 35m 20s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

i avui comencem l'edició número 684.
I ho farem parlant dels dos extrems de l'univers
de l'entretriment electrònic.
Coneixerem dos espectadors
que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I després,
els espectadors que han de fer una de les seves eleccions.
I, per tant,
els espectadors que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I, per tant,
els espectadors que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I, per tant,
els espectadors que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I, per tant,
els espectadors que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I, per tant,
els espectadors que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I, per tant,
els espectadors que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I per tant,
els espectadors que han de fer un programa de televisió
que haurà de ser una de les seves eleccions.
I, per tant,
els espectadors
Bona nit,
una miqueta de la persona que ens vol i em quedo amb algunes coses.
Espai d'expositors, 17% més gran que l'any passat,
perquè ara estan a la gran via.
Sí, haurem d'agafar l'autobús per anar una mica més lluny.
Correcte.
És curiós també perquè venen totes les empreses importants del sector.
S'havia parlat molt perquè hi havia una patronal que es deia Evi
que una miqueta no venia i que potser hi hauria menys èxit d'empreses
i sembla que venen totes.
Sí, perquè al final de patronals, en verdó, n'hi ha moltes.
N'hi ha moltes i les empreses suposo que els interessa vendre.
I al final és que estem a les portes del Nadal
i per a aquestes empreses són moments claus
perquè els nens comencen a fer la carta als reis
i els nens volen que els hi portin coses
i és un lloc fantàstic per anar a provar videojocs.
Sí, ens van dir també que les entrades de dissabte estan exaurides.
Nosaltres fem el programa dissabte,
és a dir, que hi haurà molta gent que sapigueu,
uients, que si aneu a la persona que ens vol,
ens trobareu d'una a dues, del migdia,
fent el programa en directe per Catràdio.cat,
que després s'escoltarà per l'IFAM quan siguin les 12.
Saps què, Albert? Jo ja aniré tots els dies, me n'acabo de donar.
Sí, perquè dijous... Dijous per feina.
Divendres faig una xerrada.
Dissabte amb vosaltres i diumenge a l'escape room,
que hi ha una escape room i un Tural del Terror.
Sí, avui n'hem parlat i bé, han dit que els metes quadrats
no recordo quants eren, però era una autèntica barbaritat.
He posat bambes.
Sí? Sí, sí.
Perquè a aquestes coses és millor que no vagis amb talons.
El Francesc és quan es posa els dispositius
on compta les passes, no? Faràs servir algun d'ells?
No, bueno, aquí jo crec que caminaré un poquet, eh?
És gran via a dos, però no sé quants pavallons deuen tenir.
Dos. No és el Mobile World Congress, que té 8.
Són dos pavallons.
Que has d'anar... Espera, les aplicacions, el pavallós, eh?
Vinga, com ara, 17 quilòmetres, apa.
Seran dos i també la part externa, vull dir que...
de gent n'hi haurà i jo crec que estarà força còmode.
Doncs, que ho sapigueu, uients,
la setmana vinent, directe des de la Barcelona-Guinxville,
en parlarem durant la setmana a Catalunya Ràdio
perquè farem connexions a diversos programes
i jo crec que és la gran festa una miqueta del programa,
de l'esdeveniment que més s'adapta a nosaltres, una miqueta, penso jo.
Per cert, també vull parlar-vos d'aquesta música.
Mai és tard pel brull al carrer,
mai és tard per sorprendre's,
no és mai tard per uns ulls de cel seren.
És el Manolo García cantant,
Mai és tard, com sabeu, la Maratós, farà el 16 de desembre
i ara el tema d'aquest any és el càncer.
A la ràdio es farà un especial la Marató,
el suplement que comença a les vuit.
Per tant, la Marató començarà a Catalunya Ràdio.
La música que escoltem és del disc de la Marató,
que es podrà adquirir amb els diaris com cada any el diumenge dia 2 de desembre.
I en format digital, a iTunes també es podrà comprar
i que sapigueu que si voleu fer la precompra ja es pot fer.
Evidentment, podeu comprar-ho el dia 2, que és el que fa gairebé tothom,
però ho podeu reservar ja, en aquest moment,
perquè sabeu que aquest disc ràpidament s'esgota.
Doncs vinga, anem per feina,
perquè hi ha molts continguts avui al Generació Digital.
El 16 de novembre, els cinemes Filmax Gran Via
van posar a disposició del públic la primera sala a Catalunya
amb tecnologia, atenció, 4DX.
I ho fan de la mà de la companyia sudcoreana CJ.
El sistema 4DX incorpora en la projecció 21 efectes sincronitzats.
L'espectador té l'oportunitat de veure
els principals estrenes de cartellera amb, atenció a la llista,
efectes de moviment, aire, bombolles, aromes, vibracions,
a més de elements meteorològics com boira, vent, llamps i pluja.
A veure, a veure...
Això és al carrer, oi?
Exacte.
Et posen enmig d'un descampat i et diuen...
Esfavila.
El tema aire, surt aire a la cara?
Surt aire però és com un vent de bal.
Si hi ha una tempesta, doncs l'aire, déu-n'hi-do, és força...
Bombolletes?
No vaig veure, i a la demo que et posen ara ho direm,
que fiquen una demo al principi i tampoc va sortir,
però sí que diuen que surten bombolles.
Però per què haurien de sortir bombolletes?
No ho sé, no veig l'aplicació.
Quan restes els plats.
El peixet a baix de l'aigua.
Quan estàs dormint.
Estàs dormint, exacte.
Exacte. Olors vas notar?
Sí, olor ha cremat sobretot.
Però perquè tenia sentit, perquè la velícula sortia a foc.
Però les olors encara haurien de millorar una miqueta,
però déu-n'hi-do.
A Pols també.
Provem el dia que hi hagi un incendi o alguna cosa a la sala i la gent...
Que ben aconseguit, no?
I caloret tot.
I perquè no passen bé l'espiral.
Potser sí, no ho sé, però tenia sentit.
Seriosament, això no surt a la babala, eh?
No, no.
La gràcia d'això és això,
que aquesta tecnologia puntera aconsegueix que els efectes
es sincronitzin amb l'acció i el so de la pantalla,
de manera que els espectadors experimenten
una inversió total de la pel·lícula.
A veure, tu vas anar a la inauguració de la sala.
Explica'ns una mica com és, com ho vas viure.
Doncs tot el contingut de la sala és nou,
menys la pròpia sala, menys el continent.
És destacable i crec que forma part d'una bona experiència
que totes les butaques estan centrades.
A la pantalla, eh?
Exacte, no n'hi ha cap seient més enllà
del que fa a l'ample de la mateixa pantalla.
A causa d'això, tot s'ha de dir,
la sala només compta amb 84 butaques,
que no està malament, però tenint en compte
que una sala 2D dels Filmax disposa de 365 butaques,
doncs és força important la xifra.
I tant, i més pensant que moltes vegades, jo què sé,
heu anat al cine darrerament.
Sí, aquest cap de setmana, per exemple.
I hi havia molta gent al cinema?
No n'hi havia molta, però...
Bé, la meitat de la sala sé que estava...
Depèn de la pel·lícula, home.
Sí, això també, és veritat.
Saps què passa? Jo moltes vegades vaig a un cinema,
a dir al Sant Gugat, vaig a darrera hora...
El que ha tancat, vols dir? No, l'han tornat a obrir.
Ah, l'han tornat a obrir? Oh, que bé!
Exacte, gairebé, gairebé.
I sempre que hi vaig, som tres, quatre persones, eh?
Però sempre us assenteu amb mig, oi?
A ningú li agrada veure una pel·lícula des dels costats.
A veure, a mi m'agrada mig cap endavant.
Te l'agrades expressament?
I a tothom li agrada darrera.
Bueno, sí, però davant i darrera sí, però esquerra i dreta?
No.
Jo em pensava que t'ho posaves al costat d'un bafle,
per sentir els àudios...
Em poso al mig...
Clar, però és que anar al cinema i posar-te a darrera...
I només perquè no ho van a veure a la pel·lícula...
És que...
Clar, clar, estem parlant de veure pel·lícules,
però és que per això ho veus a la sala de casa teva,
perquè les pantalles són molt petites.
A més a més, les pantalles de cinema moltes són petites.
Bé, és igual, és igual.
A veure, els cinemes Filmax, a més, van comptar
amb Juan Antonio Bayona, director català de pel·lícules,
com L'Impossible, L'Orfanato i Jurassic World,
El Reino Caído, i té una mica a veure justament amb això.
Hola, ¿qué tal?, buenos días.
Me hace mucha ilusión estar en un cine que huele a nuevo,
aportando las primarias imágenes que se van a proyectar.
Un clip de Jurassic World,
que es una película perfecta
para ver en este tipo de tecnología.
Es una experiencia cinematográfica total, inmersiva.
Además, me consta que han introducido
la tecnología 4DX, como decía,
la más avanzada que hay en este momento,
no solo en España, sino de la más avanzada en todo el mundo.
Y espero que lo disfrutéis
y que vengáis mucho a esta sala a ver muchas películas.
Juan Antonio Bayona, que no va poder fer declaracions
més enllà d'aquesta petita presentació...
Perdona, i era ahí físicament?
Sí, sí, era físicament. Va arribar l'últim i es va anar el primer.
Potser era Carlos Bayona, ho sabeu, no?,
que té un germà de bessó i són exactament iguals.
Podria ser, perquè no es va apropar gaire.
És broma, és broma.
No va estar ell, però van poder fer preguntes a Jaume Aterrazón,
conseller delegat del cinemes Filmax Gran Vía.
Un gran dubte que vam tenir
després de veure la demo de Jurassic World
va ser quines pel·lícules es podran veure aviat
amb aquest sistema 4DX.
Els tenim avui amb Animales Fantásticos,
a Los Crimes de Grindelwald,
i en les properes pel·lícules vindrà
Robin Hood, Ron Perral,
Mary Poppins,
Vindrà Waterman,
Bambli... N'hi ha més pel·lícules
de les que ens cabran, per això, si tenim molt bona resposta
de públic, doncs en farem més sales d'aquestes.
L'important és que la gent ho valori,
li agradi i en demani més.
Waterman? Sí, quan diu Waterman vol dir Aquaman.
Aquaman, òbviament.
Sí, Aquaman.
Era un productor dels anys 90,
la Kylie Minogue,
hi ha gent que diu Waterman.
Aquaman i Waterwall, ha barrejat les dues pel·lícules.
És boníssim, m'ha recordat
si un manga dels anys 80,
d'aquella noia, com es deia, l'Arale,
persona de genoll d'anime.
Realment, si us fixeu,
són pel·lícules que s'adapten molt bé a aquest sistema,
excepte potser Mary Poppins, que no sé com la faran,
la remaster, però potser una mica de Ben Sieb,
però la resta no sé, però s'adapten molt bé a aquesta imatge 4DX,
les que han nombrat.
Creus que qualsevol pel·li, més o menys,
es pot adaptar o no?
Sí, de fet, es pot adaptar.
L'empresa que ha desenvolupat tot aquest sistema 4DX
està oberta a qualsevol mena de producció,
no només americana, també han treballat amb Bollywood,
fa poc, i és que aquesta tecnologia no és nova.
Potser aquí a casa nostra sí,
però d'on surt aquesta meravella immersiva,
suposo que us ho preguntareu.
Encara que ens sàpiga greu el metro,
les noves tecnologies neixen totes a Àsia.
Allà es consoliden, 4DX va ser igual,
Àsia fa 4 o 5 anys,
després va passar als Estats Units,
i després ha anat arribant a Europa
més lentament del que seria desitjable,
però nosaltres ho portem al nostre granet de sorra
i obrim la primera aquí a Barcelona
i esperem que tot el públic de Catalunya
li agrada l'experiència i ho puguem repetir
en altres ubicacions.
De fet, abans de començar el programa,
amb el Francesc estàvem parlant de l'èxit d'aquest tipus de sales,
i ell diu potser una paraula que hem de tenir en compte, que és Àsia,
que potser allà, no sé si funciona d'una altra manera,
però tot s'hauria de dir.
Aquí ja s'han intentat coses semblants i no han funcionat.
Per exemple, la implantació del 3D ha quedat molt diluïda
quan hi havia un moment en què semblava que això s'havia d'implantar
tant a les sales domèstiques com a la casa.
A les cases tothom es comprava teles amb 3D i avui dia ja ha desaparegut.
Pel futbol.
Sí que hi ha una cosa que jo trobo que és interessant
i és que per fi també això d'oferir-te alguna cosa més
dins la sala de cinema
que passa al que abans era una atracció simplement com d'espectacle.
Per exemple, nosaltres aquí a Barcelona hem tingut una sala IMAX
on no s'han pogut projectar en aquesta sala IMAX
més que pel·lícules de mostració de la tecnologia,
que anaves a veure que maco que es veia tot i veies un documental,
mentre que a altres llocs del món d'Europa i, a més,
en altres llocs de l'estat espanyol, hi ha tecnologia IMAX
que ha pogut projectar pel·lícules d'estrena comercial normal.
Nosaltres no ho hem pogut veure.
A més a més, hi ha un patrimoni exclusiu de salons com
El Tibidabo o Futuroscope.
Puguem tenir-lo a casa nostra i a més veure pel·lícules de veritat.
Ara sentim una cançó de la banda sonora de la primera pel·lícula
que ja està disponible en aquest format que es diu 4DX.
Recordem que es diu Bèsties fantàstiques dels crims
de Grindelwald.
Tu, Cris, l'has pogut veure perquè el que vas fer és...
M'agrada la presentació? Moltíssim. Vull anar a veure-la.
Clar, perquè ens van posar 10 minuts de la demo i jo em vaig quedar
amb una mica de... Ostres, jo vull veure una pel·lícula,
una sensació de dos hores i quart, una experiència així,
com a usuari, no? És divertit perquè comença la pel·lícula
i et posen un advergiment d'aquests, de compte, embarassades,
gent amb problemes de cor... Vull dir que no és una cosa...
Canvia una mica l'experiència en el cine. Una cosa curiosa que és que...
si vols anar a la lavabo o a compte perquè et diuen
que la gent es va movent i se torna en un turmell, et pot fer mal...
Sí, sí, important. És perillós.
O sigui, gent que té incontinència tampoc, no?
Ves abans a la lavabo... Tu imagina't, Gina, que pujors al Dragon Khan,
dius, eh, pareu, que he d'anar a fer un riu.
Clar, els Dragon Kans són 30 segons, aquí són dues hores.
Si vas, empanyals. És immersió també, trencant-te una cama.
Jo vinc aquí i pago per això, l'experiència. I pixant-te a sobre també una estona.
Una pregunta important que em deia tothom que no va anar al cinema,
és que hi ha gent que no mereix gens.
Ha estat tot tan pensat, ha estat tan ficat amb...
t'he sentit el que està passant a la sala
que no mereix gens. És immersió.
Hi ha moments que no passa res. Estan parlant, diàleg normal,
estàs quiet, no plou, no hi ha foc...
Pots menjar crispetes, no cauen...
Ara es mou això, les crispetes a terra...
Has gastat 8 euros en unes crispetes i ara en cauràs.
Fixa't l'aigua. Només t'escopa la cara.
De fet, la pots apagar o no.
És individual. Al meu seient no vull aigua.
És les sensacions que algú les pot trobar més molestes.
Això que hauria de fer el ministre aquesta setmana,
que va apagar, va posar el botó...
No ens mullem nosaltres tampoc. Seguim.
Tenia moltes ganes de dir això. Molt interessant.
I de veritat no mereix res.
Tinc algunes preguntes més d'algun efecte que et sorprengués.
El llamp?
Jo em pensava que feien un tipus d'electricitat estàtica.
És com un flash d'una càmera.
Et fan una foto? Sí.
La pantalla és llum.
S'hauria de ser una cambra Faradell.
Potser es pensava que sortiria un senyor
amb una llàmina d'alumini.
Passejant entre les sales.
Seria molt millor.
Seria molt millor amb un teaser.
I et fot una enrampada.
Això que aneu a veure no és una atracció.
La primera mitja hora era la gent rient.
Falta cultura.
Ets un hipster d'això.
Jo vull veure la pel·li.
És la persona que va parlar d'això.
Ho vaig passar a pipa.
Però no cridava.
Són coses sorprenents i hi ha gent que és incontinent.
M'ha agafat una mica de ganes.
Totalment rotund.
14 amb 90.
Com costa ara?
La inversió la recuperaran.
Van parlar del milió d'euros.
Hi ha una llista de Cominsum?
De pel·lícules que vindran.
A la web del Cinema Filmax
pots veure el que vindrà al 4DX.
Molt recomanable.
L'única a Catalunya.
I si no en teníem prou d'emocions fortes
de tecnologia, la Gina va anar a tastar una nova experiència
de realitat virtual molt a prop de la ràdio.
Albert no m'ho esperava, però és de les coses més fortes
que he provat mai i vaig sortir dient, nens, això ho hem de fer
amb els del generació digital.
I què hem de fer?
Es diu Red Helmet Barcelona
i és una espècie de centre de realitat virtual molt avançat.
Hi ha diverses sales en un mateix centre
i em volen obrir més.
Cada una d'aquestes sales té un joc o una experiència de realitat virtual.
Jo em vaig poder provar unes quantes, però la meva preferida
és un shooter cooperatiu entre màxim 5 jugadors a la vegada
i ja m'estic fent equip amb l'Eli.
Crec que això me'n pot anar molt bé i que m'agradaria.
Jo crec que m'agradaria molt.
Tal com m'explica la Gina, m'han entrat moltes ganes.
Explica'ns com funciona això.
En un portàtil que té una molt bona targeta gràfica, que és una 1070,
que és una d'aquestes cares,
amb aquest portàtil va connectat unes ulleres de realitat virtual
que és més aviat com un casc perquè va amb els auriculars integrat
i a la mà portes un fusell que té sensors.
Aquí et col·loquen a tu, amb els teus amics, ja us dic màxim,
5 persones en una sala pintada de verd, com si fos un croma.
I et deixen anar.
Una aventura, et posen les ulleres, et poses els auriculars
i veus que hi ha dades de monstres que us venen a atacar
i heu d'aguantar com sigui.
Esteu en una espècie de magatzem i els monstres venen a destruir-lo
i a menjar-vos.
A més, l'experiència té dues parts i la segona part es complica.
No vull fer spoilers però el que passa allà
és que trenca la quarta paret, la cinquena, el 3D,
no t'escopen a la cara però gairebé.
És molt xulo.
És un descans de 5 minuts al mig, per tant, uns 35 minuts.
I és molt poc com et va quedar el cos.
Heu sortit esgotats, no?
Jo tinc agulletes però no és gaire representatiu.
Jo vaig sortir de la primera part dient
ja està, ja ha passat mitja hora i m'han dit que va,
si has fet 15 minuts només ja ha sigut com,
mare meva, morirem.
Havien passat moltes coses. Sí, perquè és molt intens.
Ha sigut molt cansada, que han sigut 15 minuts,
però bàsicament és bastant estàtic. No estàs corrent per algun lloc.
Estàs en una sala i has de córrer per tota la sala.
No tornes per cap amb parets. No, perquè el sistema
és un acte CBI Pro que té una part on, per exemple,
les parets del d'allò t'avisa que allà hi ha una paret.
Són cotxades? No, són merdes.
Aleshores es complica la història.
A més, hi ha una columna al mig de la sala.
És l'única que està cotxada.
Ens ha tranquil·litzat molt. Entre l'atenció que passes,
córrer i els cops que ens fots posar la columna.
Nosaltres hem vist un vídeo que ens va passar a la Gina on
estàveu tot una miqueta centralitzats en un espai estàtic.
Mira, ara que dius la fotografia, aquesta fotografia,
que no l'han vist, no sé, potser sí que l'has posat a xarxes.
No l'he posat a xarxes perquè no volia fer spoiler.
La veritat és espectacular el moviment que fas
i com estàs en alerta, estàs com en guerra, Gina.
Perquè són 30 minuts de...
Venen les hordes de monstres per tu, Albert.
I et sembla una mica la líder per al que vaig veure.
Perquè soc molt bona. Em sap molt de greu dir-ho a sobre de la taula.
Però per què? Què es puntua això?
Al final et dona una puntuació individual i una d'equip.
I haig de dir que m'he col·locat individualment al top 3
de Red Helmet amb una puntuació de...
154.000 punts
i que només vaig morir 7 cops.
Fas una espècie de respawn, és a dir, tu et mors, et quedes com en blanc i negre.
De fet, tu veus els teus amics, si estan vius, si estan morts,
no et xoques contra els teus amics. I veus qui són perquè porten el nom
escrit a sobre. I et quedes 4 segons mort
i revius allà on estàs perquè és físic, això.
I els jocs aquests es poden... Puc entrenar? Són comercials?
No, aquests jocs els desenvolupen ells, els de Red Helmet.
S'han pres ells de desenvolupament i, per tant, van adaptant el que va passant
a la sala i van millorant el joc a poc a poc. Per exemple, quan jo hi vaig
ara em van dir, no tenim més skins, tipus Fortnite, però d'aquí una setmana
podràs dir com vols que sigui el teu personatge.
O coses d'aquesta manera, no?
Jo crec que ells tinguin el poder
de poder canviar aquestes coses i adaptar-ho, va molt bé.
Perquè segurament aprenen molt.
I res, quan ho fem, els del generació, això.
Recordeu que a l'octubre del 2012
aquí vam fer un Escape Room i vau crear un monstre amb mi
perquè em porto 55. Va ser el començament
de la teva ruta dels Escape Rooms. Sí, el meu primer Escape Room
va ser amb vosaltres el 2012 i jo crec que hauríem de fer-ho.
Ens s'explica l'experiència que vas tenir, però també has parlat
amb la gent amb els responsables, no? Sí, amb Álvaro Gàmit,
el director executiu de l'empresa, que és un negoci molt innovador
i que, per tant, els he preguntat en què s'han inspirat
per fer això a Barcelona i si n'hi ha d'altres al món.
Vam començar creant un simulador de triples per la lliga de cv de bàsquet.
Això ens va fer descobrir dues coses molt importants.
Primer, que la gent s'ho passa a pipa jugant plegats
en un espai físic concret. I després que la tecnologia
ens obre la porta a crear experiències superatractives.
Poc després vam descobrir una empresa americana que tenia
una activitat virtual on et col·locaves unes ulleres
i vas caminant dintre del món virtual.
El Rubén, que és una màquina de programar, em va dir
Ei, Álvaro, nosaltres podem crear el nostre propi videojoc
on podràs moure't físicament i controlar el joc virtualment.
Molt bé, és molt potent això, perquè ells ho fan
i això per mi té molt valor.
Per mi és el més important i també els he preguntat
quins són els pròxims projectes que volen obrir,
perquè això de la realitat virtual acaba de començar.
Som un grup amb el nostre primer joc virtual
amb moviment físic real. Per això obrirem noves sales per Europa.
Per altra banda, farem que els que ja gaudeixen
de les nostres experiències trobin nous continguts.
Per això cada mes, enyadirem novetats i treurem
un joc completament nou cada quatre mesos.
Doncs recordem, aquesta experiència pels amants dels videojocs
de trets i la realitat virtual, com nosaltres,
és el carrer Tarragona 114 de Barcelona.
Si voleu més informació, la trobareu a redhelmetbarcelona.com.
Molt bé, estar, acabarem a Tarragona 114 i aniries a aquest lloc.
Això és una mica com el pineapple, no?
No, perquè no fa mal.
Quan et trobes amb la columna.
No has de córrer tant. De fet, tampoc és córrer,
però sabeu aquell petit esprint de dues passes molt amples
per arribar a... Doncs una miqueta és això.
Una pregunta, tu et comunicaves
amb els altres quatre jugadors?
Vital, és que si no et comuniques amb els altres jugadors,
de fet tens un micròfon i uns altaveus on sents els monstres
per on et venen, sents a més el Game Master que et va dient,
escolteu, teniu la paret nord a punt de rebentar,
aneu cap allà, i tu, no, per favor, Sergi i Anna,
que jo vaig fer nom amb el meu germà i la seva nòvia,
sobretot, paret nord, correu!
La brújula.
No, et prometo que n'aprens.
I la segona part encara és més espectacular que la primera.
I ells contestaven, senyor, sí, senyor!
Eres la líder. No, no era la líder, però soc la que tinc experiència.
Sí, a la fotografia es veia que...
Iniciativa.
Crec que és carn d'empreses, això.
De fet, als matins, King, l'empresa de Candy Crush,
els seus treballadors estan fent competició amb això.
I ningú de moment m'ha superat. Team Buildings i coses d'aquestes.
Clar, és que ells només fan pomes i peres.
Sí, però també són bastant hardcore gamers.
Doncs vinga, continuem amb el Generació Digital
i ara farem un salt, un salt temporal.
I jo estem parlant d'això i és gràcies a tota la història
que comentarem ara, us deia al principi del programa,
que tenim dues persones de l'associació Arcade.
Ara us explicarem què és el que fan,
però pels qui saben què és un Arcade, que és una màquina de marcianets,
doncs es dediquen precisament a això,
a rememorar aquells temps i a fer-ho d'una forma, penso, molt intel·ligent.
I jo volia estar, que ens comentessis,
o sigui, aquesta devoció per la màquina antiga,
i conservar-les i restaurar-les,
a tu què et sembla?
O sigui, no només passa aviamment amb màquines de videojocs,
passen moltes altres coses, però amb el tema del videojoc
hi ha gent que realment li fa molta il·lusió, això.
Sí, clar, perquè és la cosa autèntica, la cosa real.
Comparat una mica així amb el Destre, seria com l'arqueologia.
Tu pots tenir una reproducció,
pots tindre un escalet o un crack,
o un crani d'astropitecos, i tenir allà,
però no seria millor tindre l'autèntic,
examinar-lo, saber per què aquella persona,
de què ha mort, com s'alimentava, com feia...
És una cosa autèntica, la cosa real, a part que faci història, evidentment.
Però va més enllà de jugar a la màquina?
Sí i no. Aquí cadascú preserva la seva manera.
N'hi ha que ho faran perquè no tenen res més que fer,
n'hi ha que faran per sortir la foto,
per fer-se la foto amb la màquina, n'hi ha que ho fan per devoció,
perquè jo amb aquesta vaig jugar i vull aquesta en concret,
n'hi ha que diu que això és una iniciativa i una cosa sense ànim de lucre,
que ho fem per recuperar una cosa històrica,
i n'hi ha que és com el meu amic Nico, tinc una mica aquí a Tarragona,
que quan el vaig conèixer,
era aficionat a les recreatives però no en tenia, evidentment,
i així parlant em va comentar que se volia comprar una mame,
un cabinet, un moble i a dins posar un PC.
Jo li vaig dir que ell volia dos o tres jocs en concret
i jo li vaig fer comentar i dic, parlo el que valen,
compra't millor la màquina que tu vols, si tu només vols jugar amb aquesta,
però bé, comença amb un mame. El noi es va comprar una mame
i em va vindre i diu, no recordava jo que els jocs fossin així,
però així amb cara de, hòsties, no ho sé,
dic, mira, agafa el joc que t'agrada i compra-te'l.
Va comprar una altra màquina, va comprar la placa,
no va llançada del mame de miracle, però a la mateixa tarda la va vendre.
Em va posar les dues màquines al mateix temps
i em va començar, diu, mira, no sabia dir-te
que és exactament el que hi ha, diu, però quan jugo a l'emulat
sé que està emulat. Diu, no en tinc ni punyetera idea,
és un noi que està totalment a banda d'aquest món,
però jugava a la màquina real amb el mateix monitor,
els dos eren uns monitors d'arregativa, de la mar de boig,
i ho veia, un profe del tema veia la diferència,
ho notava, un cop l'ha comparat, això és important.
A principi, quan ho mirava deia, no recordo que fos així,
però quan ho va comparar ja ho va rematar.
Jo en aquestes coses em faig téver una frase que va soltar,
la faré una miqueta d'horari infantil,
que això de l'emulació és com fer l'amor amb preservatiu.
Això ho vaig dir tu i vaig dir, hòstia, Albert,
d'aquell moment no et vaig demanar que et queixessis amb mi
perquè ja estàs casat. Però això quan ho vaig dir?
Ho vas dir amb paraules una miqueta més gruixudes.
Jo no m'ho crec, no.
Jo feia un símil amb unes nines, d'aquestes rares,
de tamaig natural, com enteneu,
i llavors ell deia que me'l va suavitzar,
em va posar així quan em deia que l'emulació, que està molt bé,
és com fer l'amor amb preservatiu. Vull dir que sense preservatiu
és molt millor.
Doncs això, som una generació que ha viscut des de sempre
gaudint dels videojocs i les consoles, per tant, no és estrany
que una de les tendències més potents dins l'oci electrònic
sigui la nostàlgia retro pels videojocs vintage.
Hi ha desenes d'emuladors de consola i ordinadors antics
per PC i per mòbil, i si no en tens prou a internet
és fàcil comprar de nou el teu antic Spectrum o aquella Nintendo 64
que somiaves i que mai vas tenir.
Però si el que volem és recuperar, sobretot els que ja tenim certa edat,
totes aquelles hores passades a les sales recreatives,
com ho fem?
Ja hi som. Ja hem tornat.
Aquells salons recreatius que hi anàvem de petits,
que eren foscos, que estaven plens de màquines, de videojocs fantàstics,
aquella sensació d'estar mirant per l'espai el que estàs jugant
a la màquina que vols, a veure si acaba d'una punyetera vegada,
desitjant que el màtic, que perdi totes les vides per poder-t'hi posar tu,
o quan us quedava l'última moneda, aquelles monedes a cinc duros
que la teníeu a la mà, i començant a pensar on la gasto
i començar a donar voltes pel saló.
I ara, l'Estar i el seu amic, la veritat és que davant de l'ordinador
de casa, ni tan sols amb el mame, sovint podem tornar als salons
de la nostra infantesa. I a més, els cada cop més petits
i més petits àrees recreatives que trobem
en alguns centres comercials, realment no hi poden
fer justícia els salons recreatius davant.
Afortunadament, hi ha associacions com Arcade
que evitaran que l'ambient dels autèntics salons recreatius
es perdin el temps com les llàgrimes en la cruixa.
Bona nit, de l'associació Arcade de l'Hospitalet, benvinguts al Generació Digital.
Bona nit. Hola, bona tarda. Gràcies per acompanyar-nos.
Esteu d'acord amb això? Jugar amb la màquina original
que es va fer en aquella època,
les sensacions que dóna són molt diferents a una màquina emulada?
Sí. Molt bé. No sabria com explicar, però sí.
Quan jugues, és que te n'adones que
quan és emulat alguna cosa no va bé.
Els botons, el tacte del plàstic, com es diu això?
L'espiral aquell que rebota. És el joc en si.
Tot com el rebot del botó,
el material amb el que està fet.
És com veure una pel·lícula que l'han tornat a doblar, Gina.
Tu la recordes d'una manera, la tornes a veure i dius
això és la mateixa pel·lícula, estan dient el mateix però no és
el que jo vaig viure. No és la cosa física,
l'emulació de software no la fa bé.
El moble, els salts que tenen el moble,
el so que té, no és el mateix jugar
a Space Invaders a l'ordinador a MAME que jugar
a la recreativa original. És que fixeu-vos-vos,
si jo recordo el Nicola Salmòria,
aquell que va inventar tot el tema del MAME,
si no hagués existit aquest, el MAME,
si no ens haguéssim acostumat a tenir qualsevol joc
de la nostra època poder-lo jugar a l'ordinador,
jo crec que institucions o associacions com la vostra
poden ser molt importants, perquè no sé si s'ha diluït
per molta gent, ja no té importància, s'ha de jugar al Pacman
perquè saben que poden jugar d'alguna altra forma.
Jo aquí voldria dir que nosaltres el que fem és
treballem amb MAME i tots aquests jocs
que no estan dumpejats o preservats,
nosaltres el que fem és traure el codi,
enviar-lo a MAME i aquest joc
ja està preservat de per vida.
Tot i que aquí haguem comentat que jugar amb emulació
no es pot comparar amb la màquina real,
jo aquí trenco una llança a través de la feina de Salmòria
i del que ha fet el MAME, perquè MAME està a l'inici
de tota aquesta refalera que hem tingut per les màquines originals.
Si no hagués hagut el MAME, molta gent potser no hagués pensat mai
a jugar a videojocs antics, a retrobar-los
i potser no s'hauria preocupat mai de preservar els originals,
no perquè ja els tenia en el MAME,
sinó que hagués sigut una corrent que no hagués nascut
i la gent s'hauria preocupat només de la nova consola,
per tant, jo crec que és molt important la feina que va fer
per despertar l'interès pels jocs clàssics, antics i de recreatius
del que aquí, gràcies, neixen associacions com ells
que es preocupen de preservar els originals.
Sí, però això és més a nivell europeu, als Estats Units,
les Game Room, el típic senyor que té el seu taller i tal.
És molt interessant perquè això va per continents, va per països
i sí que és veritat, sí que MAME ha fet una gran funció
de despertar una miqueta, revifar tot l'interès,
però és allò, els what-if.
Què hauria passat si no hagués existit el MAME?
Hi havia gent que ho feia, ara, evidentment, hi ha més,
hi ha gent que és més coneguda, qualsevol d'aquestes iniciatives
es coneixen més, però també compta, per exemple,
que l'Associació Arcada, per exemple, fa vint anys
no hagués tingut cap sentit, o fa trenta, perquè, clar,
en el seu context és com una mica sociopolític, no?
Té la seva xitxa, diguéssim.
Juan, què en deies?
No, parlant del MAME, també hem de pensar una cosa.
Hi ha llocs que només tenim dos o tres plaques localitzades a tot el món.
O sigui, de jocs que només hi ha tres plaques i no hi ha res més.
Exacte, i llavors, si no existíssim MAME, no podríem jugar a aquest jocs
i es perdrien, perquè al final les plaques es trenquen i s'acaben.
El que fa MAME és que si tu tens una placa
que no funciona,
la iniciativa de MAME era
poder recuperar la placa.
La placa física. El que veu tothom és...
Estic jugant, però el que ve un
col·leccionista és...
Tinc una placa que no funciona, està al MAME,
gràcies al MAME puc tornar a reviure la placa.
Pels millennials, la placa és el joc?
La placa és el cartutxo.
Allò de color verd que té com unes coses soldades.
Clar, quan tens una màquina arcade,
en algunes sí que se'ls podies posar una placa de cartutx,
però la gran majoria... Era la màquina sencera del joc.
Era un cartutx gegant.
El que estava comentant ara, que hi ha xips d'aquests, que hi ha la memòria
dins, és com si fos la BIOS, diguéssim,
llavors se pot deteriorar, gràcies al MAME, te pots descarregar el fitxer
d'alguna manera, gravar el xip físic
i soldar-lo a la placa de manera que tens la placa un altre cop viva.
No ho hem dit, però em fa molta gràcia,
perquè Arcade és l'acrònim a la vostra associació
per la restauració i conservació d'Arcades i altres dispositius
d'entreteniment. Molt bé, o sigui, heu agafat la paraula
fantàstica per definir una mica
la vostra feina.
Quantes màquines teniu en aquests moments?
Tenim uients que insisteu que estigueu escoltant.
Vosaltres podeu, és una associació i podeu participar
d'aquesta associació i després explicarem una mica
quines són les avantatges o l'ajuda que podem fer a Arcade.
Quantes màquines teniu en aquests moments?
Mira, l'altre dia vam fer recompte, hi ha 100 màquines
comptant pinballs, màquines, màquines que encara
estan sense funcionar, però en total tenim a la vora de 100.
Això és un magatzem molt gros, eh?
100 no, solo recreado.
No ho fenguis.
No, però depèn de com les tinguis col·locades.
A mi el que m'agradaria saber és, de totes aquestes que ens has comentat,
quina és la més especial o la més significativa
o que l'estaca més en la vostra col·lecció per algun motiu concret?
Jo crec que seria ara mateix
la Marbella Valls.
Home, doncs espera, posem-la.
I és que això que sona és l'Atrack Mode,
que és aquell moment del videojoc o de la màquina
que es veia abans que tu posessis la moneda
d'un joc que jo no coneixia,
que és, efectivament, Marbella Valls.
Vosaltres teniu una còpia? Tenim el mòbil original.
El mòbil original? I teniu el laser disc, ho teniu tot?
Tot allò, sí. O sigui, es pot jugar amb aquesta màquina?
Sí, sí. De fet només es coneix aquesta.
Només es coneix aquesta? Sí. Però a veure,
Marbella Valls va ser una pel·li?
No era Miami Valls? Sí, no, però Marbella Valls
va ser com una broma, no? No, no,
és un videojoc d'aquells que funcionaven amb laser disc
jugant amb imatge real. És una pel·lícula
feta a videojoc, o sigui, tu interactues en la pel·lícula.
És que em pensava que va ser alguna pel·li que hauríem de fer als anys 90.
Bueno, és una paròdia de Miami Valls.
Està dirigida per Àlex de la Iglesia. De fet,
m'ho he apuntat aquí, Àlex de la Iglesia,
la seva primera pel·lícula és Acció Mutante,
la segona és El día de la bestia,
entre la primera i la segona va fer Marbella Valls.
Però per màquina recreativa? Sí. I només en coneix una màquina?
Sí. Però això és una espècie, per tot,
com m'ho vaig imaginar. Això és com Los Justicieros,
que era com una pel·lícula? Exacte. De fet, Los Justicieros
era el primer videojoc que va fer la empresa Pigmatic,
i el segon és Marbella Valls, i el tercer
és Tierra Salvaje, no ho sé. Sí, Gina, ara m'has deixat
amb Los Justicieros. Has vist? Jo també em sé
d'alguns jocs antics. Sí, és d'aquells que tu disparaves
o feies que la imatge real canviés depenent del que feies, no?
Sí, sí. Ja t'has de disparar al moment correcte.
Exacte. Anaven passant coses i tu, en aquell moment, tipus
el Dragon's Light, però amb imatge real. I si no agafaves bales,
estaves fumut perquè no podies passar el joc. Ja, ja, clar, clar.
Sí, sí, sí. Però és clar, això és la joia, no?
No, home, tenim més joies.
Tenim Space Invader, el mòbil original
de Taito, Pac-Man... Perdona, Space Invader, que ara
fa 40 anys. Sí, sí, es commemoren els 40 anys.
Tenim el mòbil... O sigui, el primer videojoc
que es va fer a Espanya ho tenim a l'associació,
que és un videojoc que es va fer aquí a Barcelona
al Destroyer. Al Destroyer, exacte. N'hem parlat...
No sé si n'hem parlat en el programa, aquest joc, me'n recordo,
perquè jo el vaig jugar, perquè jo el coneixia com el cabezón,
que sortia un cap a tota velocitat cap a esquerra i dreta.
Fa poc que en parlàvem aquí al programa, una miqueta parlant del cas
del Destroyer, perquè s'assembla molt al que vam comentar, que era el de la màquina
del tiempo fa molt poc. És d'aquests altres grans
desapareguts del panorama dels videojocs per vosaltres
i, a més, en el cas del Destroyer, i va participar-hi
la vostra associació, em sembla. Al Destroyer, dius?
En el cas de Destroyer. O al fin del tiempo. Jo dic de Destroyer.
Destroyer, sí. Tenim un soci
que el va posar cabezón
i que volia el Destroyer.
Ell volia el moble del primer videojoc fet a Espanya.
Llavors, vam localitzar
un moble i va ser
el dia següent, no, tres dies després,
a Alicante, crec.
Va anar a comprar el moble i... Quan apareixen màquines
d'aquestes desaparegudes, perdudes que a vegades la gent en parla
en els fòrums, com en el cas del màquina del tiempo o el mateix Destroyer,
per vosaltres ha de ser un moment on queda màgic, no?
Sí, sí, totalment. I ja està.
Home, de fet, la del fin del tiempo també
vam ser partits de recuperar.
Aquesta màquina es va trobar a Saragossa
i la placa la va reparar el mateix que va comprar
la Destroyer.
Deiau també que teniu pinballs,
quants en teniu en aquests moments?
22. Són complicades
d'arreglar els pinballs perquè hi ha molt material,
hi ha molta llum, hi ha molt botó, no? I els antics,
que són els electromecànics, que no hi ha res d'electrònica,
són horribles. Són horribles. Perquè allà a Arcade
jo em puc fer soci? Sí. I tant.
I si em faig soci què puc fer? És a dir, puc anar allà,
us puc ajudar? Com va això?
Tens accés ara al local, pots portar convidats,
i qualsevol ajuda sempre és benvinguda.
Però amb unes cindures necessito...
No, no, totes les màquines estan en freeplay.
És que això és el que potser no hem acabat d'explicar del tot.
Aquestes màquines estan en un local autèntic, ell deia,
que és per uns dels socis. I pots anar a qualsevol hora
i tu tens claus? No, no, no. Home, t'ho imagina't.
Tanta claus. La factura era llum...
Suposo que teniu uns horaris, no? Dissabte, obrim dissabte.
Sí? I... I ocasions especials, no?
Potser? Sí, sí, però dissabte ha obert per soci.
Molt bé, molt bé. Es donen casos
de pares que van amb els seus nens, imagino.
De fet, jo vaig amb el meu nen. I què al·lucina més?
Amb els pinballs o amb les màquines antigues?
Amb les màquines. Amb les màquines, eh?
És que és complicat per un nen. Ja.
Però el joc és avançar, preveure el botó...
L'altre és, hòstia, tu, que cau la bola i no...
Una cosa, teniu gairebé 100 màquines. S'ha de fer molta cua?
Són molts socis. Si jo hi vaig allà, hauré d'estar allà
esperant que acabin per jugar o no? Mai he coincidit
tots els socis al local. Crec que són a la vora de 40.
A la vora de 40. Déu-n'hi-do.
I us ajuden a banda de jugar. Hi ha gent que us ajuda
soldant, jo què sé. Sí.
Veig que és un grup d'amics que, a banda de jugar,
arreglen la màquina perquè funcioni.
Arreglem les plaques entre tots, monitors...
Si algú sap d'una cosa, algú sap de l'altra,
llavors entre tots ho fem. Es pot fumar...
Perdona, jo no fumo, però es pot posar la cigarreta?
Fume golpe de remo. Era el pitjor.
Anem amb una màquina que estigués fet a pols perquè algú
havia deixat allà la cigarreta. Per això posaven un cendrer, Gina.
Havia un cendrer al frontal. I el pitjor era els botons
i el tacte que s'enganxava de les coca-coles que havien caigut.
I si no fumes, com fas el truc de córrer
amb el Decathlon amb l'encenador?
O de matar marxanitos amb els dos botons?
Doncs si per fora estaven així, imagina't per dintre
amb tota la nicotina, amb totes les cubates o coca-coles que...
Horrible. Per cert,
jo l'altre dia vaig anar a una bolera a l'equip Barcelona
i vaig veure que hi havia màquines modernes perquè hi havia
una de Nintendo, per exemple, del Mario Kart.
És a dir, esteu al tanto de les màquines que encara s'estan fent?
S'estan fent encara pinballs? Encara hi ha màquines que...
Sí, les pinballs se'n fan. Se'n fan, eh? O sigui, encara és un mercat
que... Però màquines potser ja no tant.
No, es fan molt. El Mario Kart, per exemple, es fa al Japó
i pinballs encara se'n fan molts.
Heu de portar una que és nova, que al Japó té molt d'èxit,
que jo en dic la rentadora, que és una espècie com de...
Com una rentadora gegant, amb una pantalla rodona, amb uns sensors.
La pantalla és tàctil i és com un joc de ball
d'aquests dels peus però amb les mans amb la rentadora.
I us prometo que és el més divertit i, a més, els japonesos,
perquè ja sabeu com són, es posen guants per jugar amb això,
es posen les màquines netes i tal, però tenen com més estil
jugar amb guants d'aquest tipus Michael Jackson.
Són altre nivell. Ara posaré una data sobre la taula
que us deixarà amb el cul torçat. A veure, rentadora,
Japó, heu vist l'anunci a televisió de l'Andrés Iniesta?
Sí. Ostres, sí. Ja està tot dit.
Ara feu-ho. Recordo el comentari que vaig fer quan vaig gravar.
Ara que parlàvem del Japó una mica, no tindreu
No.
Per curiositat.
Per la Gina teniu alguna màquina de ball?
Què passa, que jo no sent disparada?
Tenim la Silent Scope.
Mira, doncs, endavant. Jo jugaré a Franco Tirado
i et deixaré molt sorpresa, Albert.
Vosaltres creieu que aquests salons de realitat virtual
que sembla que s'estan obrint cada cop més a casa nostra
seran els salons recreatius, les sales d'arcade?
I tant.
També dependerà del preu.
Els indurors eren molt més barats.
Amb els canvis de comprar el paig jugava a ser una partida.
De fet, les regatives van caure una miqueta per la pujada de l'euro.
Perquè eren dels 20 duros, van passar, en comptes de rebaixar
una miqueta, 50 cèntims, van passar a costar 133,86.
Bueno, de 25 pesetas a 20 céntimos.
Era una cosa que va ser un desbarat de preu que va ser d'un dia per l'altre.
I de 100 pesetas a 1 euro, que era 166.
166, clar, pagaves pràcticament el 50% més, pagaves un 150%.
Si l'haguessin rebaixat a 50 cèntims,
no ho dic jo, que hagués sigut la solució, però no hagués sigut
una cosa tan dràstica.
Si algú ens està escoltant i vol col·laborar amb vosaltres,
com ho pot fer? És a dir, jo què sé, des d'algú
que ens estigui escoltant, que tingui un bar tancat
i que sàpiga que té una màquina criant pols
que pugui fer un donatiu, què ha de fer? Arcade.cat?
Sí, la nostra pàgina web és Arcade.cat.
Allà ja sortirà la secció de contacte amb nosaltres.
I llavors ens envieu mail.
I a la comunicació. I també via Facebook, via Twitter
i via Instagram també, per comunicar amb nosaltres.
El mail és comunicació arroba Arcade.cat
i el Twitter és arroba
Arcades.cat. Estava agafat a Arcade.cat.
Molt bé. I el Facebook,
Facebook.com barra Arcade.cat. I que no pateixin
que aquests senyors van a buscar les màquines.
Ara com l'envio jo per correu és com l'embalo.
No, no, ells ja van, les recollen, servició domicilio.
Esteu a l'Hospitalet en aquests moments, no?
Al Saló Recreatiu, el tenen allà. Exacte.
Jo crec que a l'Estar també li interessarà la vostra resposta.
A l'Arcade es juga amb tamboret o sense tamboret?
Depèn de la màquina.
No, no, no, dret, dret, sempre.
Si és una japonesa, no es pot jugar...
Si és una japonesa, sí.
Si és el còctel mode, aquesta tauleta no.
Per això dic que depèn de la màquina.
Però amb tamboret de bar, mai, és prohibit.
Molt bé. Estem acostant al final del programa,
que volem saber l'experiència de l'Oriol Dalmau
en un joc que s'ha convertit en mític, ja.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
I és que com li ha anat l'Oriol amb el barret,
el cavall i la pistola?
Ho han d'estricar. Ell ha jugat al Red Dead Redemption 2
durant gairebé un mes, i a veure què li ha anat.
Efectivament, Murillo, jugant amb el Red Dead Redemption 2.
I ara és el moment de fer una review d'aquest joc,
allò que en diuen el Mega Hype, aquell inicial,
perquè no ens enganyem, és un joc que a la premsa i la gent
ja li havia posat una mica el 10 abans d'instal·lar-lo completament a la consola.
Ara ja ha passat un meset i l'apuntació que jo ara li poso
és un 10.
Les coses com són. No és el joc perfecte, cap joc ho és.
Després us diré les coses que no m'han agradat tant, però és que es mereix un 10.
És un 10 per la història que t'explica, un 10 pels detalls.
Els detalls! Ho crido perquè són detalls amb majúscules.
Els ous dels cavalls es fan petits amb el fred, això és una cosa que he comprovat.
Però és que no és una anècdota, us en puc posar mil.
Veus una casa en construcció, doncs tornes a passar un temps després
i la casa està acabada. Veus un borratxo, doncs queda't al costat d'ell
tota la nit i veuràs que té ressaca l'endemà.
No tallis mai la barba i acabaràs com panoràmics.
Et poses un animal mort a l'esquena, doncs la jaqueta estarà plena de sang
fins que et fotis dins d'un riu. Rockstar ha creat un món
increïble, enorme, detallat fins a la malaltia que aconsegueix
i és brutal. Ara el que deien, no tot és perfecte. Defectes?
No és un joc per a tothom, és un joc lent.
Però és lent com la vida, nois. Si no volíeu realisme, has de menjar,
has de beure, el teu cavall també. No, no volíeu realisme!
Aquesta lentitud fa que quan corris sembla que camines
i quan camines sembla que a la consola li passa algo i va lenta.
Simplement és que estem acostumats a que el percur supersònic
de l'assassinscrit sigui el normal, a que es mou Spider-Man
com una persona i no és cert. Lo normal, lo real, és el que veiem aquí.
El pitjor, doncs que és el joc menys obert de Rockstar
dels que jo he jugat. És molt menys obert que el primer Red Dead Redemption.
Molt menys obert que un GTA. Aquí hi ha una història que pesa molt
i Rockstar te la vol explicar sí o sí. Per tant, tu formes
part d'una banda i l'has de cuidar. Que vols passar d'ell? No pots.
Que un company té humor en una missió? Que el bombin? No.
Missió en fallida, perquè aquell company té una cosa que dir-te després.
Em seguiu com va la cosa, no? Ai, l'idioma està subtitulat, esclar.
Però és que no pillareu res dels diàlegs, perquè és un anglès
d'una americada a poble. És rellot.
És d'aquest tipus de senyors que masquen tabaco.
Amb tot això et podria dir, còmper-te'l només
si t'agraden els jocs calmats, i nanana, còmper-te'l i punt.
I si no tens consola, còmper-te'l igualment, perquè és una obra d'art.
És història dels videojocs i encara que sigui per premiar
el que ha fet Rockstar, vés i còmper-te'l.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí, gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Fantàstic, Oriol Dalmau, amb aquesta review de dos minuts i mig
on ens ha explicat la seva experiència amb aquest joc
efectivament passarà la història. I què ha passat aquesta setmana
a les xarxes, Eli? Doncs, com sempre, el nostre telegram Vull
no para de sorgir converses i notícies. Una d'elles
ho parteix l'Adrià, que l'ha agafat d'ADSL Zone,
que explica que s'ha creat el primer cable de fibra òptica
de més d'un petabit de velocitat. Un petabit
equival a mil terabits. Això és molt.
És molt. I els escriadors diuen que pot arribar
a velocitats desenes de vegades superiors als cables
actuals. No sé quan ho veurem, si això és veritat.
Però van treballant perquè cada vegada hi hagi més
informació en els cables. Exactament. Molt bé.
I aquí ens recomana un joc que ens diu que si ens agraden
les aventures gràfiques, el Sibèria 3 sembla que és
molt bona opció. Home, sí, és molt bo i, a més, ha sortit
per Nintendo Switch, per tant, no teniu excusa perquè us el podeu
emportar tot arreu. No necessiteu estar enlloc, és a dir,
agafeu la consola, la poseu a la bossa i endavant amb la vida.
Jo el recordo el primer, el vaig jugar per PC i era fantàstic
aquest joc, era de puzzles. Una aventura gràfica així que cada vegada
diguéssim que té més de puzzles que d'aventura gràfica
i també t'explica una història com el Red Dead Redemption, potser
fa més fred, però... Va sortir a PC2 també? Sí, sí.
És que vaig jugar jo amb el Sibèria, em sembla. Segur que va sortir
per la 2.
Doncs això ha estat el Generació Digital, el programa de tecnologia
creativa i videojoc de Catalunya Ràdio. Gràcies, Òscar Nàgera,
i també gràcies, Juan Gómez, d'arcade.cat.
Si voleu tota la informació, doncs heu d'anar allà. Merci
per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres per convidar-nos.
Gràcies a vosaltres. Tinc dues, de fet una pregunta,
teniu dues. Teniu el Montcresta? Sí.
Està parlant de videojocs, eh, a l'audiència?
I aquest potser és més difícil. Teniu el Crisis Cleaner?
No. No? Crec que no. Jo tinc la placa.
Podem fer alguna cosa? Perquè teniu plaques per separat i que...
Sí, sí. El mag absent. Sí que tenim mag absent.
Veus? Veus?
Allà teniu... Tenim un munt de plaques.
Molt bé, i que es poden jugar també perquè es poden connectar
les pantalles. Sí, anem canviant, perquè teniu màquines genèriques
i allà aneu canviant. Tenim el Montcresta. I una altra cosa,
i ja està acabat, perdoneu, ara. Apunteu, és a dir,
els jugadors que van allà o els socis apunten els rècords?
Sí, tenim una... Tenim una pissarretta de rècords,
però t'has de passar el lloc amb només un crèdit per poder estar
a la pissarretta. Perfecte. I el Montcresta com està?
Està picat. Sona desafiament, eh?
Ho ha dit de manera desafiant. Sí, però que no ho ha aconseguit
terminar-se el lloc amb un crèdit. Doncs, uients que ens estigueu
escoltant, arcade.cat, poseu-vos en contacte amb aquesta gent
perquè realment crec que us ho podeu passar molt bé.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabeth Sánchez, Francia Xavier Blasco,
Gina Tost, Albert García, Cris del Canal de Cris i Albert Murillo
i el control tènic Enricard Portal. Pots seguir-nos a Telegram,
Instagram, carnet.cat i a l'Alexa.
Escolta, quins moderns que som. Que us vagi molt bé, eh, tots.
Moltes gràcies. Adéu!