Bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada.
Aquest és el programa número 549 del Generació Digital.
Elisabet Sánchez-Ginatós, Francesca Iblasco, molt bona matinada.
Bona matinada. Bona nit.
Aquesta setmana s'ha parlat molt als mitjans un curiós llibre que m'he comprat i que m'he mig llegit,
que és de la Marie Condó, i que es diu La magia de l'Orden.
L'he llegit mig mig perquè al final ve a dir el que tots sabem, el fet que de tant en tant
hem de tirar coses i hem de fer ordre a casa perquè també s'ordeni el nostre cap.
Mai, mai. Tira coses? Mai?
Mira, us volia preguntar, tireu coses?
Albert, directament, quan m'has ofert algun dels pins que han sobrat d'aquests que regalem, què t'he dit?
Que no, que ocupen molt, m'has dit, no?
Tu prefereixes no tenir-les per no haver-les de llençar d'estomps, no?
Sí, sí, però vosaltres que toqueu molt els gadgets, no teniu problemes amb l'espai, Francesc?
Sí, sí, hi ha problemes amb l'espai, però bueno, escolta...
Però tu tens com una espècie d'estatge, no? A diferents llocs de Catalunya, amb tots aquests tresors...
Sí, sí, sí, cases familiars, ja n'hem de forant tot.
Però ho heu fet, això, de tant en tant, de netejar per fer ordre també al vostre cap?
Avui mateix, a casa de la meva àvia, perquè abans d'anar a Càritas la roba passa per casa de la meva àvia
per les meves cosines i tietes, han arribat quatre o cinc bosses.
I de tant en tant, com a mínim un parell de cops a l'any, faig neteja d'armaris i de coses...
Perquè és que no en som conscients, però acumulem una de coses que no serveixen després per res.
A més a més, si les guardes però ets endreçat, és a dir que no les veus, no te n'adones i encara les guardes.
A més, jo no tinc el problema d'essar endreçada, però tinc moltes coses.
Però hi ha una cosa que patim tots els que igual som acumuladors, digue-l'hi col·leccionistes, digue-l'hi...
Pots estar 20 anys sense veure una cosa, és saber que la tens, que la tens a l'abast.
Perquè jo reconec que hi ha moltes coses que tinc a casa que si no les tornés a veure mai més segurament no les notaria faltar.
O no trobaria el moment, excepte hi ha un dia que diria...
Espera, oi... però per aquell dia que ostres, ja no ho tinc, potser no valdria la pena, però és saber que ho tinc.
Però això t'enganxa molt amb la matèria, amb les coses, no?
Sí, és veritat. I això en el fons no és bo.
El Carme, jo em reencarnaré, tu estaré massa lligat a la terra i al final el Carme em podrà.
O a la pop, o a la pop.
Aquest llibre el podeu trobar si voleu a Amazon, al Kindle, es diu La Màgia de l'Orden, diu coses que potser som molt òbvies,
està força bé, i té un èxit brutal, i jo el recomano per a la gent que té problemes sobretot d'ordre.
Però aquest no era un programa de tecnologia, Albert?
Esclar, esclar, però mira, sempre que comencem, comencem de... per cert, estàs fent un periscope?
Estic fent un periscope, tenim 33 persones connectades, crec que a la una del matí és el rècord absolut.
Molt bé, i segurament després ho veurà més gent.
Sí, sí, perquè després es pot recuperar durant 48 hores, trobareu l'enllaç al nostre Twitter.
Eli, recordem que els regals que tindrem per aquesta setmana són molt especials.
Doncs sí, són uns pins exclusius que va anar a buscar personalment el Francesc Blasco, al Mobile,
i en tenim molts, no sé si els donarem tots avui o farem algun pacte...
Sí, farem dos pacts, dos blocs, un d'ells, diguéssim que serà millor que l'altre,
perquè Francesc, a banda dels pins, que aquí hi ha com uns 20, aproximadament, hi ha com una espècie de mapa, no?, de pin.
Sí, és el mapa del Mobile que deia quins eren els estants que tenien pins que podies passar durant 3 dies,
perquè els anaven canviant, si al dematí s'acabaven, a la tarda potser et trobaves el dia 2.
Ah, molt bé.
Havies de passar-te tots els dies pertot arreu si volies intentar tenir-los a tots.
Ja darrere hi ha una mica la llistat de tots aquests dibuixos, de tots els pins possibles,
perquè cada un dels pins, veureu, que té dintre una petita enganxina.
Servia per marcar una mica, enganxar l'enganxina darrere, quins tenies i quins et faltaven.
Doncs els uients que ens estiguin escoltant ja no...
bé, i no ens hagin trucat i deixat un missatge,
ja no tindran l'oportunitat de guanyar aquests dos regals,
perquè ha estat la gent que durant aquesta setmana ens ha enviat missatges,
que han estat un munt.
Exactament.
I per la setmana vinent tenim aquest joc que ara la gent està ensenyant al Periscope,
que de fet és la darrera vegada que el regalarem,
perquè és l'última còpia que tenim.
Uns quants n'hem tingut, el Super Mario Maker per la Wii U,
que aprofiti la gent perquè és l'alt darrer que tenim.
Per tant, tenen tota la setmana per anar escrivint, no,
per anar fent notes de veu al nostre WhatsApp
i consultar-nos, preguntar-nos, explicar-nos projectes, etcètera.
Molt bé.
Avui podríem comentar moltes coses que ens han enviat a les xarxes,
però moltes d'elles formaran part del programa amb notes de veu,
perquè hi ha hagut molts esdeveniments que ens han enviat
i que tenien interès que sortissin.
Ens els han comunicat així i també és una molt bona manera
de minimitzar lesques a la spe DISCOMME.
Desari.
Algú m'ha aviat practicat
El llibre de l'ordre és un llibre que s'està llegint al llibre de l'ordre i diu que és genial aquest llibre de l'ordre que parlaves.
Sí, molt bé. No, no, pot canviar una miqueta l'estructura de tot plegat, perquè aquesta noia el que diu és una cosa molt bèstia, que l'ordre l'has de fer una vegada i ja està.
Has de tirar molta cosa, has d'ordenar d'una manera molt concreta que ella explica, però ho has de fer una vegada i ja no ho hauràs de fer mai més.
Mai més no, perquè vas acumulant.
No, no. Ja no acumularàs mai més.
Ja no et passarà, perquè canvia el xip.
Mètode conmerit.
No es pot lluitar contra l'entropia.
L'estat natural de desordre cal que te'n deixi l'univers.
Tinc ho assumit.
Si us sembla, comencem amb la consulta del nostre primer orient.
Hola, m'agradaria que comentéssiu què ens sabeu d'això que a partir d'ara les captures de pantalla del whatsapp, de les converses del whatsapp es començarà a notificar.
Gràcies.
638-68-7030
Hem comentat abans de contestar, Priscopa, està molt bé?
Està molt bé.
Hem arribat a 50.
Ara mateix en tenim 47, però anem fent.
A més, la gent va contestant moltíssim.
La gent, a més, explica els seus propis mètodes d'ordre.
D'aquí a res farem teràpia de grup.
Molt bé.
Aquest orient que ens deia el Joan que si és veritat,
que això és aquesta pregunta que va apareixent,
que whatsapp pot notificar quan una persona, per exemple, fa una captura de pantalla, no?
A veure, no és veritat.
No és veritat.
No és veritat.
És més, té molt poc sentit.
Pensa que les converses de whatsapp es guarden al teu telèfon.
I en qualsevol moment tu agafes
i pots recórrer el xat que has tingut amb aquella persona.
Quina necessitat tens de fer una captura
per guardar un moment concret
si ho tens allà guardat?
A whatsapp el que sí que té
és estar al seu propi menú.
La possibilitat, a més, d'enviar-te tu
qualsevol xat que hagis fet,
inclús amb els fitxers adjunts,
enviar-te'l al núvol o a la teva adreça de correu.
Molt bé.
Amb el qual no hi ha cap necessitat de fer
una captura de pantalla per veure una frase concreta.
La pots recuperar quan vulguis,
fer-ho quan vulguis,
independentment del sistema de whatsapp,
que no se n'entrarà
i no n'hi haurà ningú de què has fet una captura.
Precisament per això, espera, no té cap sentit.
Qualsevol persona que hagi participat en aquella conversa
en té una còpia.
Whatsapp, a més, les guarda perquè quan tu et restaures el telèfon
puguis tornar a descarregar totes les converses que has tingut
i tots els teus contactes.
Per tant, tothom que hagi participat allà
té sempre una còpia.
Dóna-ho per sapigut.
Jo crec que aquesta pregunta potser ens l'ha fet
amb tota la història del compiyogi
que hi ha hagut aquesta setmana que s'ha fet tan famós.
En aquest sentit, Snapchat,
Gina, que estàs rient força
perquè t'estàs passant molt bé amb el Frisco.
Sí, sí, i aquí com una gran polèmica.
Ah, sí?
Pots rebre tu notificacions
diferents a l'Snapchat? Aquí sí, no?
Sí, sí, sí. Diguéssim que
l'Snapchat se't notifica
de les captures que fas.
És a dir, si tu captures una fotografia,
els vídeos, els texts, no? Sempre pots fer una captura de pantalla.
D'acord. I, de fet,
per això sempre, feta la llei feta la trampa,
hi ha maneres d'assaltar-se-la. Snapchat,
ara mateix, perquè qui no ho sàpiga
és la xarxa social de moda i la que està més
creixent entre tots els joves.
Si el 2015 era
Instagram,
tot aquest creixement d'Instagram,
la fotografia, doncs diguéssim que
el 2016 és l'any Snapchat.
I va, hauríem de fer apostes ja
per quina serà la xarxa
social del 2017.
Que en tens alguna, tu, jo al cap?
Es diu Zenly. És una xarxa social francesa.
Zenly?
Amb Y final.
Amb Z, E, N, L, Y.
Per què?
Perquè és una xarxa social basada en la geolocalització
i ara mateix
crec, a part del vídeo,
que serà com el next big thing,
el que vindrà. I a més
és una xarxa social basada en geolocalització
que no et consumeix gaire bateria,
que això és com màgic. Es veu que els treballadors
que tenen a dins han patentat un algoritme
que no saben fer ni Facebook
ni Google, que geolocalitza
durant tota l'estona
i sense això. Zenly.
Doncs recuperarem aquest tall l'any
2017 i direm
Gina, tenies tota la raó del món. Exacte.
I ara anem a esgrinar una consulta
relacionada amb l'univers
de les tauletes.
És una pregunta molt genèrica.
Es pregunta si
una persona pot fer
treballs professionals
per a la xarxa social?
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
La eliminated
la eliminated,
és la persona que fa els treballs professionals
des d'una tauleta
és genèrica.
No ens diu exactament quins són,
pot ser dibuix o una altra cosa.
Depèn de la feina
i de la tauleta.
Podem agafar una tauleta Android
o fins i tot l'iPad Pro
d'Apple i una pèna
i ja tenim una espècie de portàtil
que tenim, perquè per un cantor podríem obrir l'excel en un costat i en un altre cantor el mail,
perquè estem explicant uns números molt complicats que tenim en aquest excel.
Després, clar, sempre depèn molt de la profunditat amb la qual treballem.
No m'imagino, perdoneu, un comptable fent servir l'excel en un iPad, perquè l'aplicació d'excel,
per exemple, posant aquest exemple, té moltes funcionalitats que no podries fer servir des d'una tauleta.
Fins i tot fer un pegado especial sin formato, amb els dits aplicant fórmules ràpides en una tauleta...
Seria difícil.
Seria impossible.
Clar, clar.
Però personalment, per fer correus electrònics, per prendre punts, per editar arxius ja existents,
el Beneït Núvol que sempre aquí defensem sempre, però si hem de fer coses més complexes,
hem d'anar amb un portàtil o amb un PC, o sempre amb multipantalla per no perdre de vista,
i tenir més espai per repartir informació.
Quan dic multipantalla és aquest portàtil o PC i tenir dos monitors.
I això, en el futur, allò que dèiem la setmana passada de, per exemple, Windows,
que vol integrar-ho tot, al final, s'assemblarà molt, el treballar amb tauleta a mi ordinador?
Jo crec que dependrà molt del tipus de software.
Al final, les tauletes o els ordinadors són farralla i el que li donarà la funcionalitat
seran totes aquelles apps o software que tenim a dins.
Molt bé, doncs continuem. I ara anem a fer una connexió diferent d'una secció,
l'única secció que hi ha al Generació Digital.
Mira, no volíem deixar d'escoltar la sintonia de la secció, perquè doncs ens agrada.
Encara que avui l'Star no es troba a l'estúdio de Catalunya Ràdio.
Molt bona matinada, Star. On ets?
Hola, una noche, Murillo. ¿Cómo estamos?
Ah, estàs al sud.
A veure, a veure, no et sentim gaire bé. Espera't un segon. Baixem una miqueta la música.
Hola, hola. Perfec-te.
On dius que estàs?
A Jaen. A Jaen?
No es diria en català. No, no.
No, sí, Jaen, Jaen. Molt bé.
Ara explicarem per què estàs a Jaen.
Doncs perquè gràcies als socis de l'associació d'usuaris de la informàtica clàssica
i col·laboradors com El Mundo del Espectrum,
n'és la primera reunió de RANZX a Jaen,
una iniciativa que vol promocionar trobades d'usuaris de la mítica marca ZX Spectrum.
I tot això ha passat avui dissabte, no, Star?
Sí, sí. Jo pensava que m'havíeu enviat aquí perquè no em volíeu tenir-ho a prop.
No, ho saps. M'ho heu pres. Ara em quedo molt més tranquil.
No, no, ja ho saps que no. I, de fet, quan vas comentar que marxaves,
vam dir, eh, doncs és una oportunitat fantàstica per parlar d'això.
Doncs això, s'ha fet una reunió un dissabte, doncs, a Jaen,
i l'ordinador ZX Spectrum, molts uients que potser ens escolten no saben ni què és,
doncs ha estat el protagonista, no?
Sí, molt, molt, molt. És una reunió, hi ha reunions d'MSX, n'hi ha ara n'hi ha una d'Amstrad.
Al passat anaven a haver-hi de llatari, d'amiga,
i ara li ha tocat, doncs, a l'aparell de Sinclair, aquella cosa petiteta,
que era com un cacla, com les tecles de goma, com es diu en l'ex.
Doncs l'han dedicat a una reunió aquí, bueno, aquí on Crist va perdre les sabatilles,
però que està força bé, escolta, l'estranger, són aferrers exteriors, diguéssim, el que estic fent,
però escolta, de faula, tu, molt bé.
No, no, tu tenies clar que s'havia d'anar, i, de fet,
tinc algun altre amic que hi ha anat, que és de Sant Cugat, precisament,
i anava sense cap problema, perquè en tenia moltes ganes perquè
la sensació que tinc és que hi ha molta il·lusió, no? Aquí?
Sí, sí, sí, sempre, sempre, sempre.
És com una miqueta com recuperar els vinils,
recuperar la moda vintage, la moda retro,
i tornar a gaudir del que et vas perdre l'any 82, l'any 85,
doncs escolta, noi, que el 2016, aquests ordinadors vells,
molt vells, continuïn fotent canya, escolta, és per gaudir-ne.
Doncs mira, he parlat amb el Nacho Sete, que forma part de la WIC,
que és d'aquesta associació d'usuaris de la informàtica clàssica,
i que ha participat en aquesta RANZX.
Ell ens parla del perquè aquest ordinador va ser
l'entrada de la informàtica per a moltíssima gent.
En aquella època els Estats Units anaven una mica més avançats,
però els preus d'acompanyar un ordinador personal eren molt alts.
Gràcies a aquest senyor anglès, el Clif Sinclair,
va promoure la creació d'aquest ordinador.
Estava dissenyat de tal manera que els seus costos de producció
anessin més en línia amb el pressupost de qualsevol persona a casa.
Creus que el tema econòmic va ser una de les claus de l'èxit d'aquest ordinador?
En molta part sí, perquè tu comptes que al començament
els ordinadors es feien que era el teclat i la memòria tota integrada,
però que necessitaven un monitor especial.
Això aviat va canviar, vam veure que era un gas,
era una despesa molt important.
I aquest senyor, el Clif Sinclair britànic, que és cert,
ja és de la gràcia de la reina d'Anglaterra,
va ser un ordinador molt barat,
amb components molt econòmics,
i va fer que el preu de mercat fos molt efectiu.
I si es fan aquests esdeveniments,
on es posa al centre una marca d'ordinador antic,
és perquè hi ha una comunitat que està viva?
I ens ho explica el Nacho Cete.
No només es programa, també es fa perifèrics nous.
La gent fa electrònica,
perquè un dels grans beneficis de l'informàtica clàssica
és que l'electrònica és tan assequible
d'entendre o de comprendre,
que si tens afició pots aprendre electrònica
i també arquitectura d'ordinadors.
I pots dissenyar els teus propis perifèrics.
Estar, tu hi has anat ara amb material fet per l'espectrum d'ara, no?
Sí senyora, jo he vingut a portar-te al software.
És la part més divertida i la més directa
i que entén més l'usuari de carrer.
Però el Nacho deia que fins i tot s'ha fet electrònica.
Sí, ara mateix està fabricant,
o es fabricarà, o sigui que hi ha prototips,
d'un dispositiu, diguéssim, un nou ordinador,
del tamaig d'una cinta de caset, d'un paquet de talac,
molt petit, que allò és un espectrum
que té sortida HDMI, de videocompòs,
d'una tarjeta de memòria.
És una brutalitat fet amb una cosa que cap perfectament a la butxaca.
Quina passada. Gina, saps que?
Han fet en un espectrum, han fet una electrònica
que es connecta i pots connectar-te a internet
i parlar per Twitter en un espectrum.
Em sembla com fora d'aquest món.
La gent em pregunta ara, per exemple, per Periscope,
quin dia tindrem l'aplicació de Twitter i de Facebook en català.
I hi ha gent fent Twitters amb espectrums.
Imagineu si anem lents.
I de fet, Gina, imagina't fins on ha arribat la tecnologia
que han fet un dispositiu per posar la cafetera
que funcioni des d'un espectrum. Per favor, una cafetera.
Ah, mira, a internet de les coses ha arribat l'espectrum.
Que fort, que fort.
Per cert, Francesc, expliquen què és el C5.
El C5 és el vehicle elèctric de Sinclair,
que va voler innovar tots els diners
que va guanyar amb els videojocs,
va voler innovar, va voler canviar la forma
en què la gent circulava per Londres
i es va inventar un vehicle elèctric.
Doncs l'Star, avui, han registrat aquesta moto elèctrica.
O sigui, Star, que li has donat gas una miqueta amb això?
Has anat a 20 per hora, eh?
Sí, anava jo amb els cabells així, que semblava que...
Semblava que portés una perruquella, era brutal.
I funcionava perfectament, eh? Sí, sí, sí.
És que el teníeu que veure.
És de plàstic com barat, és una cosa molt, molt...
Ai, que s'estrenquen, només em mireu.
Amb el volant sota dels genolls, si tu et sents...
Sí, sí, sí, sembla una mica estrany.
Sí, exacte.
Sí, sí, és veritat, sí, sí, però jo ho dic així
perquè aquest és un autobòbil, no?
I és un far de riure, perquè va amb una bateria de cotxe normal i corrent.
Bé, aquí s'ha esgotat perquè els nanos gaudien,
estaven donant bojos i tal.
Falta un guardo urbano, que hagués anat molt bé
que hi hagués regulat una miqueta el trànsit que teníem.
Doncs molt bé.
Què t'ha semblat aquest que s'ha fet avui a Jaén,
per primera vegada, el Rand ZX?
Sorprenent, perquè el que és normal,
doncs amb una ronyó d'amiga, d'MSI, d'aquests,
et posen unes màquines que vulguis d'una manera o altra i has vist.
O les has tingut a casa o les vas veure al col·legi
o les has vist per la televisió.
Aquí hi havia una exposició d'ordinadors soviètics,
a l'antiga Unió Soviètica havien fet espectrums pirates, diguéssim,
increïbles, sense ficció.
Hi havia mòdems per connectar l'espectrum a internet,
el que abans eren les VBSs.
Retolins, que ara és una cosa molt convencional, molt normal,
però hi havia retolins que es connectaven a l'espectrum.
Llapis òptics, que era una mena de llapis
que dibuixaves directament a la pantalla del monitor o de la televisió.
Coses que has sentit parlar, havies vist en fotos,
però que en directe, jo personalment, has de reconèixer
que un llapis òptic d'espectrum el tinc a casa.
El que volia dir respecte al que deies
d'aquests ordinadors clones soviètics, que segurament
devien haver-hi escòrpions i d'aquests de més última fornada,
però també de més antics...
Fets professionalment, eh, Francesc?
Tu toques el teclat i dius que és un teclat de veritat, no és de goma.
Amb les lletres en cirílic i unes coses que dius mare de,
dius senyor, mals russos, han arribat a març segur.
El que passa amb tot això, si jo ho dic de cara a l'audiència,
és que tots aquests sistemes de 8 bits
que per nosaltres a nivell de societat
cap allà als 90s començaven a estar superats
i a finals dels 90s ja estaven totalment superats,
van tenir una vida comercial i útil molt més llarga
en el bloc soviètic, perquè no hi havia res més.
Moltes de les coses que ells feien, igual que nosaltres,
com connectar-se a la xarxa i a través de VBSs, per exemple,
molt més senzill en bo de text,
ho feien amb ordinadors molt modestos,
que nosaltres ja els teníem una mica oblidats,
però allà seguíem tenint vida útil, encara que moltes vegades
fos via clon i via imitació pirata.
Sí, sí. Fins i tot hi ha una anècdota molt curiosa
de l'escena soviètica que feien temes i feien programes
que eren els nois que es reunien amb una nau industrial
i allà feien coses, copiaven jocs, feien jocs pirates i tal,
a dins de la bogeria soviètica i tal, de l'altre d'Arsen,
ja una miqueta nat de dòlla,
trucaven a la policia, el que era la KGB, per entendre'ns,
i quan venien, guardaven, atenció, això quedarà una miqueta estrombòtic,
agafaven els ordinadors i els semecaven
dins dels televisors.
O sigui, desmuntaven la part de dalt de la tele, els posaven allà,
arribava la policia, què passa, què va, la documentació,
què hi ha aquí, i els ordinadors, no hi són,
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Gina, què està passant, el Periscope?
El Periscope estan passant coses molt màgiques, com per exemple
que hem tingut un pic d'atenció, 176 usuaris a la vegada.
Déu-n'hi-do, molt bé, felicitats, Gina, felicitats.
Bueno, no fem res, aquí són els ullents que no se'n van a dormir.
Home, a un dissabte a la nit, a una matinada a fer un Periscope,
si és no fer res, jo em penso fer molt.
Escolta, Gina, i has preguntat algunes coses, no?
No, no he parlat amb ningú, però li he robat el boli
a aquest pic d'aurat que té l'Albert Murillo,
i he preguntat a la gent si volen Spectrum o Amstrad,
i ha guanyat Amstrad. Què dius, ara?
Mare de Déu. T'ho prometo. La Gina ha guanyat Amstrad.
Escolta, que el mes vinent aquí a Barcelona
tenim una reunió d'Amstrad. Doncs mira, les anem aquests
que han votat a l'Amstrad. Ja us ho dic en primícia,
que hi haurà jocs físics en primícia, que mai han sortit,
i que el dia t'hauria d'entallar i carregar tranquil·lament.
Doncs moltíssimes gràcies per aquesta connexió des de Jaen.
Bona, bona, bé, bon viatge de tornada...
Dilluns, dia dilluns jo també hi estaré, al turisme,
a menjar porres, a les coses que m'han recomanat i xurros
i coses de casa que menjen aquí. Doncs que vagi molt bé i
moltíssimes gràcies per la connexió. Moltes abraçades.
I salut i feina.
del generació digital, en aquest cas Twitter, l'Albert ens ha deixat un comentari i ens
anima a que provem Verse, una aplicació de realitat virtual.
És V-R-S-E i de fet el que hem fet doncs és descarregar-nos d'aquesta aplicació, en
aquests moments la tenim descarregada directament a la tauleta Nexus de Google, d'aquesta de
De fet, baixa la música, sisplau, Martí, de fet és una espècie de revista on molta
gent hi publica material en 360 graus, la gràcia és que t'ho posis doncs amb unes ulleres,
per exemple, i tu pots veure el que estem veient en aquests moments, que és la gravació
d'un grup de música que de Washington Post doncs va enregistrar i va enregistrar directament
És això, és com si fos una plataforma, un diari, però només en contingut en 360 graus
on tu pots deixar doncs la teva documental, la teva pel·lícula, etc.
I aquesta gent ens ho deia perquè, sobretot, ho provéssim amb ulleres, perquè, evidentment,
et mous i veus i escoltes tot això, això anirà més, que de vegades continguts diferents
de 360 graus, sobretot pel Mobile World Congress, s'ha vist que cada vegada n'hi ha més.
Fa uns anys es veia gent amb Google Glass caminant pel Mobile World Congress i aquest
any en els bancs es veia gent asseguda amb les ulleres de realitat virtual.
Encara hi ha gent amb la foto de Twitter amb les seves Google Glass.
Sí, clar, però hi ha gent també que fa servir un Amstrad amb una cafetera.
És que estem comparant, ho veiem, no?
Escolta'm, cadascú aquí que faci el que vulgui.
Aquesta cançó agrada molt als meus fills, que ho sapigueu.
I cada vegada que la posem nosaltres està bé.
Té aquella cosa, està bé, està bé.
Doncs anem ara a una altra pregunta, aquesta vegada relacionada amb el rellotge d'Apple.
Era el Vicenç que ens preguntava com veiem aquest mercat de l'Apple Watch,
que tant es va parlar quan va aparèixer i que sembla que cada vegada se'n parla menys, Francesc.
Doncs en general, una mica, no?, de l'Apple Watch se'n parla una mica menys.
T'ho dic la Gina ens el mostra el seu.
Gràcies, gràcies, gràcies, que se sàpiga.
Que se sàpiga que té un Apple Watch, home, per favor.
La veritat és que l'estadística de l'any passat, del 2015, ens diu que gairebé
el major bloc d'aplicacions dedicades a l'Apple Watch són jocs, precisament.
El 12-15% d'aplicacions pertanyen al món dels videojocs.
Però què passa? Què succeeix?
Molts dels jocs que hi ha en el programa dels jocs per Apple Watch no funcionen només amb Apple Watch.
Són aplicacions d'IOS per tauleta o per telèfon que a vegades tenen una funció especial al telèfon
o es controla alguna cosa amb el telèfon.
En el rellotge hi ha alguna indicació, es fa servir el rellotge com a pantalla secundària,
això que comença també a parlar-se molt en consoles i en videojocs ja molt més grans,
però un videojoc que surti, que pugui aprofitar no només la pantalla reduïda del telèfon amb intel·ligència
i amb habilitat, sinó les escasses possibilitats de control per fer un joc interessant,
n'hi ha molts, molts, molts menys.
Jo el que sí que puc dir-te com a nota és que jocs com Live Lamp o Spywatch o Rules,
per exemple, aprofiten molt bé tot el que és el telèfon per fer un joc intel·ligent,
que no aprofita de gràfics, sinó que aprofita de...
són com la mena de triar la teva aventura una mica,
on envies un agent secret i has de prendre decisions...
I l'han fet pensant amb l'Apple Watch.
Estan molt pensats amb les possibilitats del telèfon.
Tenim Preguntados, que és un joc clàssic de telèfon,
però que s'adapta molt bé, sense cap mena d'esforç, amb un canvi gràfic,
a ser utilitzat des d'Apple Watch.
I després tindríem jocs tipus, alguns jocs que han sortit bastant interessants, estil RPG,
però que un cop es passen com Ramblaid, però un cop es passen al telèfon,
això queda una miqueta entre un creuament entre el Barco de Butler
i un RPG per tons clàssic bastant senzillot.
El nom és molt gran, però després quan ho veus executat al telèfon,
la cosa queda una miqueta senzilla.
Només s'haig de dir que en els últims mesos del 2016,
la gran conversa que hi ha hagut, la gran excitació que hi ha hagut entre la gent
parlant de jocs d'Apple Watch ha sigut per una versió del Pong.
O sigui que si bé... El Pong, eh?
El Pong, eh? Compte!
Si això és el que més ha excitat la gent durant el 2016 respecte a jocs d'Apple Watch,
doncs bueno, vol dir que el camp està allà,
però jo no m'hi jugaria els quartos.
Eli, no veig rellotge. Portes rellotge? Tu no portes rellotge?
No porto rellotge, no.
I m'agradaria portar-ne perquè sempre estic pendent del mòbil per l'hora
i no m'agrada gens.
Ja sabem què regalar-te pel teu aniversari.
Et deixo aquí la...
Gines, tu sí que portes l'Apple Watch, eh?
Jo sí que el porto i ets a dir que no n'estic gaire contenta.
No? No.
T'ha decebut una mica.
Sí, crec que li falten aplicacions i sobretot,
crec que li falta velocitat.
És un gadget lent.
Més que res perquè, clar, a partir d'uns 400 euros, doncs...
és com...
El comparo molt amb el primer iPad, no?
Estava molt bé, però li faltava càmera, era molt gruixut...
A veure, estic acostumada a l'iPhone 6s Plus,
que és des d'on estem fent el Periscope,
tinc un MacBook Pro que és un i7,
amb un disc dur d'alta velocitat,
un iPad Air 2, Gines...
Tots d'Apple, si ho fixeu, alguna noia Apple, no hi ha més,
però tots molt ràpids.
I, clar, en uns anys,
quan aquest rellotge el facin més fin o li posin més aplicacions,
potser aleshores sí que valdrà la pena,
però en aquesta primera edició no em val tant.
El que sí que el faig servir, per exemple,
és quan jo sempre tinc el telèfon en silenci,
és una mania, no sé si és de la ràdio,
o que tinc moltes notificacions,
però sempre el tinc en silenci.
I, clar, si tinc l'iPhone a la bossa
i no me n'entero que em truquen o que m'envien una notificació,
amb el telèfon sí, i amb el rellotge sí,
perquè em vibra una miqueta i puc mirar si és important o no.
Diem molt el telèfon, ens equivoquem molt,
aquí ho hem fet tots tres, eh?
No, no, no, tots tres.
És la una, Albert, és la una.
Per cert, potser podries preguntar al periscop
gent que porti Casio en aquests moments al seu canyell.
Qui porta Casio?
No sé, és una pregunta que se m'acaba d'acudir en aquests moments.
Continuem amb més preguntes, va.
638-68-7030.
Ara anem a una pregunta molt tècnica de l'Àlex.
Hola, bon dia.
La meva pregunta tecnològica és si puc, d'alguna manera,
restaurar una còpia de seguretat
creada amb Time Machine en un PC Windows.
Gràcies i enhorabona per el programa.
Moltíssimes gràcies a tu.
Gin, a què li podem dir?
Aquesta és una pregunta complicada, tècnica,
però segurament l'Àlex no ho deu estar passant bé.
A més, em sap molt de greu, Àlex,
però si el PC té el mateix sistema operatiu,
és a dir, si el PC no té un Windows, té un Mac, sí.
Si no, si té Windows, no pots.
Perquè és com fer cabra perquè, m'entengueu,
el programari d'un forn en una rentadora,
que no es llegeixen perquè no tenen les mateixes funcionalitats
ni parlen el mateix llenguatge.
Igualment, si el que vol l'Àlex és recuperar arxius molt concrets,
amb el Time Machine,
el que pot fer és obrir les carpetes
que es guarden allà mateix dins amb un Mac,
o sigui, posa el disc dur on té el Time Machine,
connecta el Mac, treu els arxius que a ell li interessen
i els pot passar després a PC, perquè el que sí que fa el Time Machine
és guardar els arxius en diferents carpetes.
Per tant, els arxius existeixen, però la còpia com a tal
no la pot restaurar.
En aquest sentit, què vols dir, Francesc?
Jo li diria una solució, si és que el seu problema
és que la còpia no es troba a l'abast,
però potser se li ha espatllat el seu.
I el que sí que té és un CD d'instal·lació
dels x original del seu ordinador,
és una màquina virtual en el seu ordinador Windows,
instal·lar una màquina virtual que simuli un segon ordinador,
allà instala des de zero el seu sistema Mac
i allà tindrà un ordinador Mac que llavors sí que hi podrà accedir
a la còpia de la gent.
Efectivament, quan feu vosaltres les còpies de seguretat,
feu núvol, feu USBs a la mitjtera...
Si em roben l'ordinador, tinc moltes coses,
les més importants al Dropbox, però crec que estic penuda,
perquè no tinc res de còpia de... No, no, restaurar i tal com ve.
Doncs no tinc res. I les fotografies?
Les tinc repartides entre el Dropbox, tinc un Cynology a casa,
que és com un núvol propi. Ah, sí? Clar, però si m'entren a casa
i em roben el Cynology, què? Em roben el Mac i el Cynology, ja està.
Disdús. Disdús.
Clar, però si t'entren a casa i et roben els disdús d'aquests...
Clar, si entren a Google i roben el servidor,
doncs també em quedo sense el núvol, però al final què hi farem?
Estem venuts, eh?, completament a la tecnologia.
Còpia amb paper. Una impressora, imprimiu, imprimiu tot amb paper.
Pixel a pixel, eh? No se l'emportaran.
Se robaran els vostres disdús, però no se'n portaran les fotos.
I aquest dimarts un nou episodi del Generació Digital del 33.
El Lluís Marquina ens ho explica.
Aquest dimarts a la nit del Generació Digital del 33
ens fixarem en un fenomen que està en boca de tothom,
el tema dels grups de WhatsApp dels pares dels nens que van a les escoles.
Doncs bé, en parlem amb diverses persones, entre ells,
en Carles Capdevila, que ja sabeu que està més que especialitzat
en el tema de l'educació, i també us ho explicarem
i parlarem del fenomen dels MOOC,
aquests cursos en línia, gratuïts,
promoguts per diverses universitats arreu del món
i que són, d'allò, més interessants per ampliar el nostre coneixement.
Vosaltres, com ho porteu, això de l'educació a distància,
d'aprendre més a través de cursos en línia?
Ho heu practicat? Sou constants?
Jo ho he provat. De fet, vaig fer un curs
a una universitat mexicana.
Sí, va ser una espècie de curs que durava tres setmanes
per aprendre a aprendre.
Per aprendre a estudiar, per aprendre a llegir,
per aprendre perquè les coses t'entrin més i et quedin més al cap.
Curiosament, i va ser molt interessant perquè aquests cursos,
la gràcia que tenen, molts d'ells són gratuïts, com aquest,
és que tens PDFs, tens vídeos explicatius.
És al·lucinant, i per la mateixa universitat
és un plus que els dona, segurament, una publicitat
que els va molt bé.
És una forma molt interessant d'ampliar els teus coneixements,
moltes vegades sense buscar la titulació,
sinó només pel propi enriquiment personal,
perquè són títols fets per universitats de tot el món
i que hi ha de qualsevol temàtica.
També parlareu, o es parlarà, aquest dimarts
dels grups de WhatsApp. Porteu problema?
Mutegeu grup?
No.
No.
M'ho dius en sèrio?
La generació t'ho contestes molt ràpid.
Estic acostumada a mirar el mòbil bastant sovint,
però no perquè em soni.
Quan em sona ja sé que és perquè una persona en concret
m'ha escrit, no per un grup.
No els tens mutejats.
Hi ha molta gent que ho fa.
Jo a tots.
No passaria res.
Tinc les notificacions tretes,
perquè no viuria.
Jo només tinc les notificacions de les trucades
i dels WhatsApps que no són de grups.
A més, amb la BlackBerry,
que l'any que ve ja no existirà,
no hi ha cap problema.
No sé com no ha triomfat amb aquesta gran funcionalitat.
Fixa't que és una funcionalitat que m'encanta.
Està molt bé,
perquè sense sonar ja veus si t'agrada o no.
Recordo que hi ha aquelles ulleres que es diuen
que canvien led de color segons la notificació que tens.
Les portaré la setmana que ve.
Hem fet 345
per fer-ho tot.
Ara estava repassant el Twitter.
No només ens hem comentat en el Periscope,
sinó en el Twitter.
Tinc una feinada.
Parlem moltíssim a la ràdio
per tot el que passa a través de jugadors de futbol,
però és tot molt fort.
El Periscope fa molt de temps.
Si no m'equivoco, va ser la temporada passada.
Va ser el juny, juliol de l'any passat.
I que era horrorós,
perquè l'aplicació tenia menys funcionalitats.
Ara hi ha hagut aquest boom.
Pel piquet.
Però a més, el periodisme esportiu...
Som uns trens setters.
I aquesta, com totes les setmanes,
hem fet una entrevista en profunditat
a Ricard Huguet, president de la Fundació Ciència,
que organitza des de fa 10 anys
la First Lego League a Espanya.
Amb el lema, molt més que robots,
la iniciativa vol fomentar les vocacions
ciènfiques i tecnològiques dels nòvuls.
A l'inici,
la iniciativa vol fomentar les vocacions ciènfiques
i tecnològiques dels nois i noies que hi participen,
treballant en equip, prenent decisions,
sent emprenedors, analitzant informacions i comunicant en públic.
De fet, aquesta First Lego League
que s'ha celebrat avui a Girona ha estat espectacular.
Us recomanem molt que escolteu l'entrevista,
perquè, per exemple, amb el Ricard Huguet vam parlar
de sobretot què hi ha més enllà de la preparació dels nois
fent aquestes coses pel seu futur.
Cada vegada que agafem un producte tecnològic,
som consumidors o generadors,
i aquesta és una molt bona plataforma per ensenyar
que nosaltres podem ser generadors de continguts
i que les coses que fem estan ben valorades.
Aquí a Girona, avui, els que han guanyat
aniran als tornetxos internacionals, aniran als Estats Units,
aniran a Àsia, aniran a competir
amb els altres equips, i com que ja fa 10 anys
i tenim molta tradició, cada any enviem 10 o 12 equips,
queden molt bé els nostres equips,
som molt competitius, és a dir, som igual de bons aquí
que als Estats Units o que al nord d'Europa, exactament igual.
Per tant, només falta que ens ho creiem una miqueta més
i que creiem que nosaltres podem generar continguts.
Mireu, si teniu algun fill o una persona propera
que tingui 16 anys, 15,
que s'estigui començant a plantejar
què és el que farà en el seu futur, què vol estudiar,
escolteu aquesta entrevista, són uns 18 minuts, aproximadament,
i la veritat és que pot donar idees,
si li feu escoltar a aquesta persona,
de cap on pot anar o quines idees
poden sorgir pel seu futur
i sobretot les feines que es necessitaran en un futur
i que poden aquests nois començar a estudiar
perquè el dia de demà tinguin oferta laboral
i puguin guanyar-se la vida.
I ens hem trobat a Antoni Arbonès
pels passadissos de Catalunya Ràdio.
Antoni Arbonès, que és del programa Els viatgers de la Gran Anaconda,
i ens ha fet una pregunta.
Què vols saber?
Per què hi ha persones que poden ser capaces
d'invertir els diners que cal per muntar una empresa com WhatsApp,
per exemple?
I després penses, però, aquesta gent,
d'on en treuen els beneficis?
Si tu et comuniques i no tens cap mena de publicitat,
és una cosa de lliure, no?
Aparentment, no sé quin és el profit que en poden treure,
però és un moment de respecte
i de respecte a les nostres missatges personals.
Parlem molt de WhatsApp.
També Antoni Arbonès, del programa que recomanem setmanalment brutal.
S'entra a una entrevista a gent que viatja
i explica experiències al·lucinants.
També ens fem moltes vegades aquestes empreses
que algú la munten i dius
on guanyen els diners, on és el model de negoci.
S'haurien d'haver començat amb molt de temps
vivint en l'era de les aplicacions tecnològiques.
Ja haurien d'haver començat a copsar una mica
que el benefici que se'n treu d'aquests productes digitals
aparentment gratuïts.
Com diu Marta Perano, l'autora del petit llibre rojo de l'activista
en la red, si no té preu, tu ets el producte.
El que es treu aquí és benefici de tu mateix.
Per un costat, aquestes aplicacions són gratuïtes
per a molts usuaris.
La massa social fa treure inversors.
Un lloc que reuneix molt de gent vol dir que és un lloc
on si es pot monetitzar tota aquesta gran quantitat de gent
que hi participa, se'n pot treure un bon reddit.
Un dels beneficis que té l'empresa, independent dels usuaris,
és d'inversors que la volen fer créixer més per treure'n alguna cosa.
WhatsApp, per exemple, va ser gratuïta,
però ha tingut un període en què ha sigut de pagament.
Ara torna a ser aparentment gratuïta,
però ja s'ha dit que s'estudiarà una fórmula de publicitat
o de semipublicitat.
Una altra de les formes en què es treu és a través de la publicitat.
Però anem una mica més enllà.
Què passa amb tots els missatges que nosaltres gerarem?
Una altra forma de tenir benefici
de tot el que aquesta xarxa genera és el big data.
És tot el que nosaltres estem dient i estem conversant
i tots els estudis que se'n poden fer no robant la nostra informació,
no només per fer-nos millor publicitat,
sinó perquè moltes empreses poden pagar per saber
de què està parlant la gent en aquest moment.
Què és el que més importa a les persones en aquest moment?
Què se'n pot inferir de totes les converses que s'estan fent
sobre quins temes tracten i quins són els més importants?
I això, poder fer previsions, una miqueta més de llarg termini,
sobre tendències, sobre el següent que triomfarà,
i poder-se adelantar una miqueta a les evolucions del mercat.
Es poden treure molts tipus de benefici més enllà de cobrar-li la persona
per un servei de totes aquestes aplicacions.
És fàcil veure'm amb exemples com Instagram.
Instagram és una aplicació que sempre ha sigut gratuïta
i que el seu model de negoci no ha arribat fins ara.
Què han fet? Primer, aconseguir tota la massa d'usuaris
i després ja han començat a posar publicitat.
I és una mica el que li està passant a la pop.
I ara, segurament, començaran a monetitzar-ho.
Una de les coses que segurament haureu vist moltes vegades
si us heu baixat aplicacions per l'ordinador mateix,
però que poden ser gratuïtes, és que a vegades et diu
llicència d'ús gratuïta per ús personal,
però de pagament per ús professional.
Això ens ho hem trobat moltes vegades quan ens hem instadat
a vegades segons quins programes.
També pot passar que WhatsApp sigui gratuïta per tots nosaltres,
que vulguin treure un profit més màxim
entre els seus propis treballadors d'aquestes eines,
o inclús, com es diu també que WhatsApp intentarà fer,
que és convertir-se en una plataforma de fàcil relació
entre una empresa i els seus potencials clients,
de forma que, a través de WhatsApp,
es gestioni tota mena de comunicació,
planificació d'ofertes, publicitat, etcètera,
però d'una forma molt més enfocada entre una empresa i els seus clients.
No et costarà res, tu ja fas servir WhatsApp,
però segurament l'empresa sí que estarà pagant a WhatsApp
per fer ús de la seva plataforma d'una forma tan específica.
Abans de continuar amb el següent tema,
Elis, recordem què regalarem avui i quin regal tenim per la setmana vinent.
Avui tenim uns packs de pins d'Android
que venen directes del Mobile World Congress,
van venir amb el Francesc,
i per la setmana vinent aquests pins els donarem a final d'aquest programa,
el guanyador d'aquí uns minuts.
I per la setmana vinent tenim un Super Mario Maker per la Wii U,
que a partir que acabi el programa
ja es pot enviar notes de veu per aconseguir-lo.
Recordeu, notes de veu, que tant poden ser preguntes
com les que hem escoltat aquests minuts de programa,
o també comentaris,
opinar sobre qualsevol cosa que estiguem dient aquí,
o fins i tot el següent tall que ara escoltarem.
I és que aquesta setmana,
aquesta setmana està passant, doncs,
en aquests moments una cosa important a l'UPC.
Sí, fins demà a la sala agora del campus nord
de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'UPC, a Barcelona,
tindrà en lloc la Hackathon for a Better Driving Experience,
que compta amb més d'un centenar d'inscrits
que disposaran de 48 hores per desenvolupar
aplicacions tecnològiques que millorin la mobilitat.
Ens en parla Josep Paradells,
del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la UPC
i organitzador de la Hackathon d'aquest cap de setmana al campus nord.
Estem fent una hackathon sobre formes de millorar
la interacció entre el vehicle, el passatger i el conductor,
promoguda, parceat. Ens plantegem en aquesta hackathon
és millorar la interacció entre el vehicle i el conductor.
Què vol dir això? Per exemple, fer que el vehicle
sigui més intel·ligent i que sigui més fàcil configurar el vehicle
i que sigui més intel·ligent i que sigui més fàcil configurar el vehicle
i que sigui més intel·ligent i que sigui més fàcil configurar el vehicle
i que sigui més intel·ligent i que sigui més intel·ligent
i que sigui més intel·ligent i que sigui més intel·ligent
i que sigui més intel·ligent i que sigui més intel·ligent
i que sigui més intel·ligent i que sigui més intel·ligent
i que sigui més intel·ligent i que sigui més intel·ligent
i que sigui més intel·ligent i que sigui més intel·ligent
i que sigui més intel·ligent i que sigui més intel·ligent
Sí, stimulatem elswoes i tindrem gent i a lesameria
öll i a qui rebenEngel
a qui reben
no sé si a vosaltres, que sou conductors
no sé si a vosaltres, que sou conductors
ell i Francesc Hiinha
ell i Francesc Hiina
sineni mare
el GPS integrat el bidre que tinguem davant
el GPS integrat el vidre que tinguem davant
Jo ho desitjo absolutament
Jo ho desitjo absolutament
T.soc un gran fan d' pretty
T.soc un gran fan d'Shoze
no només ara tenim el mòbil ja localitzat,
amb aplicacions com Alpifa i coses així, sinó el cotxe.
I que amb sensors podran saber si són bons conductors o no,
totes aquestes proves pilot de cotxes autònoms,
no només sabran si són bons conductors o no,
i la nostra seguretat s'anirà en funció de tot això.
Vols dir que no ens hauran de controlar des de fora, eh?
No hi haurà radars, coses d'aquestes.
Aquestes coses desapareixeran.
Jo crec que podria anar per aquí, home, jo estic bastant tranquil·la,
perquè condueixo tan bé...
A mi no em sembla mala idea, si això evita molts problemes,
i molts accidents, perquè no, no hem de tenir por que...
No, no, no, és que al final és sempre el mateix, no?,
el fet del control, aquest control, que és tan bo,
però algunes coses, també, molta gent pot arrufar el nas i dir...
És que al final no tindrem cap moment de...
Al final és possible que inclús ens prohibeixin a conduir.
Si al final els cotxes ja condueixen sols,
es posa de moda el cotxe autònom
i et garanteix una seguretat que una persona al volant
no l'arribarà a tenir mai, segons diu l'estadística,
és possible que les asseguradores diguin
que no assegurem conductors humans,
assegurem només vehicles que tinguin conductor autònom.
Se'ns separaran els ossos, com va passar a Wall-E, amb aquells...
O serem tots grassos i viurem amb un soroll fred.
Segur, segur.
Serà molt trist, però potser serà molt interessant,
perquè a mi això de veure pel·lis tot el dia i veure batuts...
Ja ens agrada, no? Em sembla malament.
Molt bé, ja anirem parlant i anirem traient aquests talls,
d'aquí a 20 anys, quan fem el programa.
No, per favor.
Aquesta setmana va passar una cosa molt important.
De fet, divendres, i és que a les 9 i 36, Eli,
doncs es va arribar un repte.
Què va passar?
Doncs que la Viquipèdia en català va arribar al repte 500.000.
I en David Perrenyo, que és voluntari de la Viquipèdia
i que forma part d'Amical Wikimèdia,
ens parla de la importància del repte aconseguit
i de quin és a partir d'ara el futur de l'encyclopèdia
de contingut lliure que tothom pot millorar.
Just aquest matí hem d'arribar als 500.000 articles,
que és una fita bastant important pel català a la xarxa.
Cal tenir en compte, per exemple, que pel nombre de parlants
estem situats a la 17a Viquipèdia amb més articles.
Això és bastant important,
però el que estem dient és que això només és el principi
i queda moltíssima feina per fer.
Segurament aquesta és la gràcia que ara sobretot ens tocarà treballar
per millorar encara més la qualitat d'aquests 500.000 articles.
I la meravella de la Viquipèdia és que, curiosament,
aquest article 500.000 està dedicat a Oda Krok,
una pintora noruega nascuda l'any 1860,
que jo no coneixia i que m'ha encantat veure els seus quadres,
m'ha encantat conèixer també els quadres del seu pare.
Es dona la circumstància que es va trigar 5 anys
a arribar als 50.000 articles
i aquest nou repte s'ha aconseguit abans el 15è aniversari
de la Viquipèdia en català gràcies a la feina de tots els voluntaris
i de diversos projectes que han demanat més persones
per crear aquesta enciclopèdia coberta a tothom.
Heu passejat per la Viquipèdia i darrerament,
amb aquesta notícia,
i veure també els seus articles de qualitat, que en tenen moltíssims.
Sí, sí, de fet, jo m'he passejat pels articles de qualitat,
i em quedo amb un que diu Expedició ni em rot,
que té 15 referències, 10 notes, 14 fons, 5 enllaços extens,
i un munt d'articles relacionats.
I comença així.
L'Expedició ni em rot va ser la primera de les 3 expedicions
a l'Antàrtic comandada per l'Ernest Shackleton.
El seu objectiu principal,
a més d'un seguit d'objectius geogràfics i científics,
era ser els primers a arribar al Pol en Sud.
No ho van aconseguir, però si voleu descobrir la història sencera,
l'heu de buscar a la Viquipèdia.
Val molt la pena, i sobretot perquè et porta d'una història a una altra
que és brutal.
El que deia el nostre company d'Àmica al Viquimèdia,
el David Perreño,
és que ara precisament tenen molt interès
que aquests articles estiguin ben fets,
i que, sobretot, aquest que has llegit,
passa una estructura de gent que li dona el segell,
com donava el segell de qualitat Nintendo a aquells jocs fantàstics,
perquè a poc a poc cada vegada siguin millors,
aquests articles, que és el més important.
És una d'aquells grans punts negatius o punts foscos
que té la Viquipèdia, la veracitat dels articles,
la qualitat dels articles,
que moltes vegades se l'ataca d'aquí
des de les posicions més tradicionals de la informació,
qui pot editar la Viquipèdia,
si et pots fiar de la qualitat d'aquests articles, etcètera.
Saber que també hi ha algunes persones que poden donar
el segell de qualitat d'aquella informació, també està molt bé.
Doncs jo felicitar des d'aquí a Amica al Viquimèdia,
perquè la tasca que esteu fent, nois, és brutal, i sobretot...
I es passarà la història.
No, no, no, i a més, és que ho fan sense ni una lucra,
van a biblioteques, a ensenyar...
És que la tasca que fan és brutal, és brutal,
i s'ha d'agrair moltíssim, i a més, que gent ha aconseguit,
que tota aquesta gent hagi arribat a aquest dret de 500.000,
que jo feia els números i deies, no, és que no arribaran, no arribaran,
i al final, fins i tot aquí en Monzó,
animant el Twitter a les últims dies,
perquè això arribés, doncs, felicitats, realment val la pena.
Doncs després de l'informatiu,
l'Àlex Gorina, a l'Audivisual, dedica el programa d'avui
al compositor italià Ennio Morricone,
que és el guanyador de l'Òscar per la pel·lícula Los odiosos ocho.
Programa homenatge
amb una àmplia selecció de les bandes sonores més destacades,
o lobo, eh?,
tot això ho escoltarem després de l'informatiu,
i amb l'Àlex Gorina, amb l'Audivisual.
Eli, qui és el guanyador d'aquests dos lotts dels pins d'Android,
un més bo que l'altre?
El primer que serà, doncs, s'emportarà més pins,
i a més, un mapa que comentava el Francesc,
on pot posar les enganxines.
Doncs direm que l'Àlex,
que ens ha fet aquesta pregunta del Time Machine,
s'emportarà aquest lot més bo,
perquè l'hem dit primer,
no per res més.
I el segon?
El Vicenç, que ens feia aquesta pregunta sobre l'Apple Watch.
Generació digital sou tots vosaltres,
i també la Gina Tos, Francesc Xavier Blasco, Xavier Serrano,
Albert García, Star, Elisabet Sánchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic, el Martí Rigol, dimarts a la nit, el 33.
I nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.