Comencem.
de Catalunya Ràdio.
Avui el programa és molt especial, el fem des del festival Sónar.
De fet, és el nostre clàssic programa on us resumim el festival,
sobretot des de la perspectiva del Sónar més bé.
Parlarem del futur d'internet,
de les instal·lacions audiovisuals més avançades.
Escoltarem el so de les vinyes.
Escoltarem també, el tret cop, el pavelló Mies vestit de Sónar.
I us explicarem fora del festival dos videojocs catalans
i les novetats del generació digital, per cert,
per la temporada vinent.
A la producció del Sónar, la Rosa Massaquer,
al control tècnic al Sónar, el Santi Soler i el Josep Forns,
i a l'estudiu de Catalunya Ràdio, en Ricard Portal.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb Albert García i Cris Vilce.
Com esteu? Molt bé.
Molt benvinguts a tots.
Una altra edició del Sónar més bé,
i una altra vegada fent el programa també des d'aquí, des del Sónar,
que, com sempre, és fantàstic.
És un clàssic de generació digital.
Sí, sí, sí.
Certament, recordo l'any passat parlant amb el José Luis de Vicente,
que ens comentava que hi hauria un canvi de dates.
Així va ser, estem al juliol, l'últim programa de la temporada.
I no sé quina sensació heu tingut aquest any, Francesc.
Mira, jo he vist moltes famílies amb nens,
i és molt curiós perquè el volum que hi ha en certes parts
i en certes actuacions és força elevat.
Són tancats, i inclús així ens entra força l'àudio de fora,
i van tots amb els nens, però inclús nens petits, de pit,
amb auriculars anti-só, com si estiguessin a l'obra,
amb el martell pneumàtic, és igual.
És molt interessant.
Jo he vist un bebé ferrer un momentet que portava aquests auriculars,
però és que es pixava de riure.
No sé si escoltava alguna cosa,
però es mirava a seus pares i es pixava de riure.
Jo crec que són les vibracions.
Albert García, bones.
Jo només us dic una cosa.
Jo en un moment d'aquests d'avorriment
m'he assegut en una cadira, i en aquella cadira feia música.
Què dius, ara?
Em girava i em començava a fer una mena de música.
Després una altra persona s'assegut a una altra
i s'ha afegit un instrument, i després una altra.
Què dius, ara? Jo penso que és això del sonar més bé.
Gina Tos. Hola.
Què tal, com ha anat? Molt bé.
Jo crec que aquest any fa més calor perquè és un mes més tard,
i el canvi climàtic no ajuda.
El sonar d'aquest any, que no és de dides, és de desigual.
No és exactament una bossa, és una ronyonera.
I veus tothom amb aquesta ronyonera
que posa desigual del revés, perquè han canviat el logotip.
I és bastant curiosa, però molt pràctica.
Moltes butxaques.
És una ronyonera, però es podria dir ronyonera?
És enorme. És molt de trapero.
Et cobris tota la cintura en comptes d'un tros de ronyó.
Crec que no és per portar-la tradicionalment
com la típica ronyonera,
però és per portar-la a la porta.
Creuades, així, a lo moderno.
Com diu el Cris, de trapero.
Clar, es porta molt, això.
D'aquí res actuem a l'XS.
Ja està, ho tenim.
Tu, Cris, has vingut avui mateix després de dinar,
però has trobat alguna coseta, no?
He trobat coses, en realitat virtual sobretot,
que és el que més m'agrada,
i sí que és veritat que fa la sensació
que la música està més alta que altres anys.
No sé si soc jo, que soc més vell,
o realment la música està molt més alta.
Què has vist, avui?
Avui he jugat, si es pot jugar,
és un joc com que tu ets una persona,
i 5.000 persones al voltant teu
reaccionen depenent del teu moviment.
Per exemple, que és una mica com...
vivi la societat directament.
Hi havia després una realitat virtual,
però que era una història molt de Tim Burton,
que t'explicava d'un mac que feia com mons.
Era molt maco, però no podia jugar ni fer res.
I després hi havia una altra,
que era el de l'Ayahuasca, aquest famós
que vam parlar de fa uns anys.
Era una experiència com de...
droga, directament,
com si prenguessis l'Ayahuasca
i te'n vas a la selva i viatges.
Escolteu, aquest és el darrer programa
de temporada del Generació Digital.
Si ens esteu escoltant,
no us perdeu al final,
perquè avui explicarem alguna cosa
i novetats importants d'aquest programa.
Però, com que comencen les vacances
per molts de nosaltres,
teniu algun llibre, vídeojoc, sèrie, pel·li,
alguna cosa que us vulgueu acabar
i començar i acabar, Francesc?
Doncs mira, jo el Fallout 3. El què?
El Fallout 3. Ah, molt bé.
El Porto Rossegan, des de fa ja més d'un any,
ja tinc ganes d'acabar-lo.
Si hi ha un botó que s'ha d'apretar
en una estació de ràdio,
no sé què, a l'altra punta del mapa,
dic... bueno, va, vaig cap allà.
És tot un repte, eh? És Fallout 3.
L'hauria d'haver acabat ja fa temps,
però, clar, hi ha missions, submissions, no sé què,
bobbleheads que estan amagats sota una...
vinga, vaig a veure si el trobo.
Jo, en tema de llibres,
fa poc em vaig acabar el primer
de la saga d'Hyperion,
que és una novel·la clàssica d'en Simon,
i pensava que era només un volum,
i ara he descobert que són diversos volums,
enormes,
i ara em toca, em sembla, los cantares d'Hyperion,
que diria que és la segona part,
i tindré per estona, eh? Molt bé. I tu, Gina?
Doncs mira, jo tinc molts llibres per llegir.
De fet, en aquesta ronyonera tan grossa que hi ha,
porto un llibre que vaig a llegir per demà,
que és el de Rosalera, de Tate Thompson,
de l'editorial Runa,
i la veritat és que tinc moltes ganes de llegir
i jugar també a videojocs,
però m'agrada molt llegir a la platja, a la piscina,
quan estic de vacances. Molt bé. Chris?
Jo vull veure la Casa de Papel,
que no l'he vist mai, i tothom m'ho recomana molt.
Doncs mira, avui ha sortit la tercera temporada.
Sí, per això vull donar-li una oportunitat,
i després també acabar el Red Redemption 2.
Home! Molta feina, eh? És hiergueta, eh?
Sí, sí, no, és que vaig començar
i no li he donat oportunitat.
I quan arribes al final, espera,
hi ha moltes coses. Ah, sí?
Hi ha una pila, buf, de moltes hores.
Mira, tinc l'estiu sencer. I tu, Eli?
Doncs jo em conformaria amb acabar qualsevol videojoc.
Molt bé! El Super Mario World!
M'hi tornaré a posar, perquè és que, clar, no hi ha manera.
Ara que tindré més temps.
Avui parlarem d'un joc, Eli, que jo penso que et pot molar molt.
Eterbon? Potser.
Molt bé. Potser és aquest.
Doncs mira, ara comencem
com cal aquest programa especial des del Sona.
La paraula immersiu
cada vegada es posa més per definir molts continguts.
Fa dècades va ser la paraula multimèdia
que es va convertir en l'adjectiu de moda.
I ara, a nivell de so,
la cosa encara es complica una miqueta més.
Binaural amb bisònic,
so round, so 3D, so en 360 graus.
És tot el mateix? Doncs no.
Ostres! Sí, sí, sí, ho he pres, ho he pres.
El Ludovico Vignana,
de fet es diu Ludovico Vignaga,
és el fundador i director d'Internolabs,
una companyia amb CEO de Barcelona,
especialitzada en so 3D
i eines de so especial
amb qui hem parlat més d'una vegada
al generació digital.
Ell ens explica qui va ser el primer interessat
en la immersió del so
i el seu nom, curiosament, és Walt Disney.
El sistema Fantasound,
des de Fantasia, la pel·li de Walt Disney,
bueno, la exigencia ha sido
la de acompañar la experiencia visual
con una experiencia de sonido
más, digamos, interesante, no?
Porque, digamos, la innovación ha ocurrido
principalmente la parte visual.
El sonido lo han siempre tenido
como muy bien claro que iba a tener
un rol muy fundamental en esa pel·li
y entonces, por esta razón,
para aprovechar aún más de lo que iba a salir,
han intentado explorar lo que realmente
es el primer, la primer pel·li
que utilizó su sistema estereofónico,
pero también ha salido en versiones
siguientes, también con sistema
surround de seis canales.
Entonces, la idea no es nueva,
igual, en los 50, claro,
con las herramientas de su tiempo
necesitabas construir casi un edificio
a medida para esto,
hoy en día se puede hacer todo esto,
digamos, con un ordenador y poco más.
Vam aprendre moltes coses
i mireu, el surround
és el format que sentim
als cinemes o als concerts quadrafònics
que n'hi ha, n'hi ha forces,
binaural. Segur que ens sona
l'ASMR o música
mezclada amb aquesta tècnica
que és per escoltar en auriculars.
És allò quan et tallen els cabells
que sents per davant i per darrere.
Després hi ha l'àudio 360 graus
que és el que podem veure o escoltar
als videojocs o peces de reïtat virtual,
és a dir, està vinculat amb les ulleres.
I després hi ha el so 3D,
que és el que podem escoltar a les instal·lacions d'altaveus
que es fan gaudir del so
en una instal·lació sonora, per exemple.
I a més, hauríem de dir que per acabar-ho de complicar
ha aparegut un altre sistema
que es diu Ambisonic, que a nivell virtual
permet arribar a tots els sistemes
que acabem de dir.
El Ludovico ens explica el què
per al generació digital.
Lo bueno que puede cubrir todos los estados
de la cadena de sonido,
desde grabación a procesamiento
a output.
Ambisonic tiene sus buenas cosas
y sus malas cosas.
Lo más bueno que tiene es esta facilidad
de poder adaptarse
a un workflow más extendido.
Si quiero empezar un proyecto de Ambisonic
lo puedo seguir y lo puedo finalizar
sin tener que salir desde Ambisonic.
Es un mundo bastante cerrado
porque se basa sobre
un concepto muy utopístico
de un mundo virtual
esférico
alrededor del ascoltador
que realmente no existe
en la realidad.
Por tanto que tú te mantienes
en este entorno virtual
Ambisonic es tu mejor amigo.
És molt curiós perquè a partir d'ara
quan parlem de so
en els videojocs que en parlem molt
en el programa haurem de dir
audio 360 graus.
Ens hi acostumarem.
Ho hem dit malament durant molt de temps.
Però també és interessant perquè si us fixeu
quan els videojocs van arribar a les 3 dimensions
el doom, estem parlant de 1993,
el so ja estava ubicat en l'espai.
Per tant ho hem dit malament durant molts anys.
Exacte.
José Luis de Vicente, comissari del Sónar Més D,
molt benvingut, aquí estic com a casa.
Per mi és casa en casa.
Exacte.
Deies a les xarxes
abans que començés el Sónar Més D
que aquest any per tu era molt especial
i que qualitativament parlant
estaves força emocionat.
Sí, jo crec que de veritat
crec que és el millor mes que hem fet.
I clar, tots els anys vols dir això
però aquest any ho pensem de veritat.
En un any complicat,
en un an amb moltes obstacles
estem molt contents.
I ara que queden dues hores
jo crec que podem dir que ha sigut un mes excepcional.
Molt bé.
De fet, l'altre dia comentaves que la Holly Herdon
que és una de les artistes
que representa aquest 2019,
la vas posar com a exemple i per què?
Acaba de acabar su concierto, és interessant.
Porque creo que cuando intentas buscar
una estética o una textura
que represente los tiempos en los que estamos
la música y todo el proyecto de Holly Herdon
es el ejemplo perfecto.
La música es un tema de la música
y la música es un tema de la música.
La música es un tema de la música
y la música es un tema de la música.
La música es un tema de la música
y la música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
La música es un tema de la música.
Y fue, de hecho, un arranque muy, muy especial...
porque fue una especie de...
yo creo que paso del testigo
de un hombre que ha representado mucho
en la música los últimos 25 años
en el ámbito de algo como el Sónar,
y hablando de artistas de hoy, de creadores de hoy,
que tienen que ver con las generaciones nuevas que vienen,
que son 100% más D.
Abans hem passejat, Albert,
i veia els tallers mítics del Sónar més D,
he vist molts soldadors i he vist els tallers a tope.
he vist molts soldadors i he vist els tallers a tope.
i he vist els tallers a tope.
Sí, más que nunca.
La idea de que al Sónar no se viene a aplaudir
lo que hacen gente muy importante y muy remota,
sino a sentarte a hacer cosas juntos
y a hacer cosas también con ellos.
Este año hemos abierto una área nueva,
que tenemos dos espacios de talleres funcionando,
ha adquirido más importancia que nunca.
Abans parlàvem en el més D amb el José Luis de Vicente
i deia que allò era com una escola d'estiu.
És a dir, tu vens a...
és el juliol i no el juny,
que tu vens aquí a aprendre com si necessites
de campaments, de convivència.
Bueno, convivència, de ser una mica...
No, no dormim aquí.
Hi ha una dimensió espiritual, ja adolescent, però tant.
No, m'has de pensar en termes d'una universitat d'estiu,
que és una universitat d'estiu,
que és un espai per pensar fora del context de la universitat.
Hem estat tot l'any un poc amb aquesta broma de...
bueno, este año son más de universidad de verano,
porque ya no estamos al final de la primavera
a las puertas del verano, sino en pleno verano,
y al final del curso, prácticamente.
Y claro, el año que viene que volvemos a nuestras fechas naturales...
Això és una pregunta.
No es que vayamos a perder esta dimensión, para nada.
Lo siento por la comunidad universitaria,
que es verdad que le vienen mejor estas fechas
que las fechas naturales de Soner y de SonerMASD,
pero volveremos a nuestras fechas
y no perderemos esta vocación.
He vist molta cua ara fa uns moments
a la conferència del Daito Manave.
Sí, és un ídolo aquí.
Jo crec que Daito ja és una estrella en MasD,
és un ídol que té molts icons.
I me recordo, per exemple,
que el año que vino vino a no hacer nada.
El año que vino vino a ver cosas y a pasearse,
y era muy raro decirle, Daito, que bien verte,
pero que raro que no estés haciendo cosas.
Este año ha hecho una conferencia,
ha hecho una pieza para el DOM en el Sonar 360,
que se puede ver.
Hizo ayer un show en su trabajo junto al profesor Kamitani,
y es uno de nuestros artistas más queridos,
y también cada vez se van incorporando más
a esta familia más cercana, al MasD.
Organitzar el Sonar Més D porta moltíssima feina,
perquè sempre, el dia de totes les tendències,
i portar aquella gent que ningú ha vist mai enlloc,
i que sigui a Sonar, el primer lloc on els vegis,
on et sorprenguis, ja esteu, suposo, preparat la següent edició.
Siempre.
Yo siempre lo digo en la oficina
y lo hablamos que en hacer un festival cada 12 meses
se tarda 18 meses.
Entonces, siempre tienes una lista de cosas que no han salido
y que quieres, de cosas que empiezas a leer,
aquí hay algo interesante, de cosas que has aprendido este año.
También tenemos muchas conversaciones durante esta edición
con o bien gente que ha venido para conocerlo,
entonces nos propone cosas nuevas que hacer para el año que viene,
o bien gente que ha venido a hacer una cosa muy pequeñita,
y decimos, oye, vamos a hacer algo más grande.
Cada año construye sobre el año anterior.
Si tengo que decir una cosa, yo no tengo mucha manía
de la palabra tendencias.
Porque tendencias tienen que ver con una noción de moda,
y para nosotros es más indicios, señales.
Me gusta más la idea de que somos un rastreador de señales
que no un catálogo de tendencias.
Escolta'm, per últim, tot el que ha passat,
el que ha sortit als mitjans,
el que s'ha parlat, sobretot, a mitjans generalistes,
tot el que ha passat,
heu...
suposo que heu patit molt, heu passat molts nervis,
però heu après alguna cosa
que us serveixi per altres anys?
No lo sé, creo que es un poco pronto.
Es verdad que es una situación
que ha tenido algunos momentos delicados,
lo has pasado mal.
Yo creo que he aprendido que no debería de leer Twitter
durante los días del festival cuando pasa algo así.
Estoy como mucha gente.
En general... ¿Os acordáis a que el famoso...
No lees los comentarios, don't read the comments.
Ahora ya se ha comentado en don't read the replies.
No, es decir,
ha habido alguna gente a la que la he bloqueado,
no me gusta hacerlo,
pero es verdad que creo que el tema empezó
con muy pocos matices,
con mucha brocha gorda y también con muchos malentendidos,
y creo que progresivamente ha ido evolucionando.
Ha ido evolucionando
hacia una situación de mayor de comprensión
de cuál es la situación y de qué complejidad ha tenido.
Y yo, personalmente, estoy muy contento
de que ayer los Riggers han dado muchas muestras
de apoyo al festival
y reconocido el apoyo del festival a ellos,
sea lo que piden,
y yo espero que en las próximas semanas,
meses, días,
podamos hablar con todos los matices
sobre qué pasa cuando pasa algo así.
Doncs moltíssima sort, bon descans,
i ens retrobem la temporada vinent?
Sí, que hauria de ser molt especial,
perquè a més, com ho sabeu,
ens trobem una mica abans de lluny.
Ja veurem com anirà això. Molt bé.
És rar que no ens expliqui quanta gent ha vingut al Sónar,
aquest any, eh?
Sí, perquè normalment fem el programa el dissabte,
que encara no es pot dir.
Lo sabrem demà. Encara queda molt Sónar.
No són ni les 6 del divendres,
queda molt Sónar encara. Molt bé.
Moltíssimes gràcies. Gràcies a tots.
Nosaltres agafarem ara el general de la setmana
i el que agafarem ara els generacions continuar.
Cris, no?
Sí, la Gina ja ens deia des de feia setmanes
que el concert que no es volia perdre
era el de Berlinist.
De fet, què tal va ser el concert de Bernice, Gina?
Doncs va ser molt emocionant.
Ara ho parlàvem amb l'Albert García fora de micro,
però jo he vist els programadors de gris plorar en una butaca.
Ah, sí? Sí, sí, sí.
Però, a més, és que...
Això ho has d'escriure en una samarreta.
Sí, no, no, va ser molt, molt, molt emocionant.
Va ser molt, molt emocionant.
Heu de pensar que a l'escenari hi havia 6 cantants,
hi havia instruments de corda,
hi havia un xilòfon i instruments així com més de percussió,
hi havia un piano, hi havia una directora d'orquestra.
He penjat alguns vídeos a internet,
perquè la gent m'ho estava demanant,
però jo volia disfrutar, gaudir d'aquell concert
que era especial i era únic.
I no vaig voler perdre l'oportunitat
de parlar amb Marco Albano, pianista de la banda,
però en aquest cas ell va estar com a públic,
que em va explicar per què per ells
ha suposat tocar el sonar.
Bueno, primer de tot, un repte,
perquè hem tingut, diguéssim, de traslladar tota la música,
que era una combinació de digital i instruments orgànics
en només instruments orgànics.
A més a més, la dificultat de trobar bons músics
que actuessin en directe,
que es comprometessin amb el concepte del joc,
de tocar amb la intensitat de gris.
I això et diria que és l'element més complicat.
Després va ser un viatge superbonic,
fet de moment d'alt, moment baixos,
però nosaltres estem molt contents
i he de dir que sonar ens ha donat
totes les eines que necessitàvem per fer.
Se dedica a Marco Parla Italia
i aquí va fer molt d'esports per parlar català
i ho va fer estupendament.
I tant, fantàstic.
El concert va durar 45 minuts, va començar bé, puntual,
però pels que no heu tingut oportunitat de gaudir,
de plorar des d'aquesta butaca, tornaran a tocar?
Tornarem a tocar aquest 2019.
El que passa és que no puc dir on i quant,
però sí que puc dir que serà un format encara més potent
i més gran del que es va sentir o escoltar.
O escoltar avui a sonar.
Aquest any hem parlat molt de Gris.
Des del primer programa, fixa't tu,
el primer que vam fer dedicat i que va venir en Curat Roset,
fins al darrer.
Ha estat l'any gris, eh? L'any gris totalment.
Sí, sí, amb tots els premis que han aconseguit.
Tu hi vas anar, Albert, al concert? No, vaig poder.
I em va fer molta ràbia,
perquè vaig anar al de fa uns anys al Denòmens Sky,
i si aquell va ser fantàstic, aquest també hauria d'estar al mateix nivell.
Tindràs una altra oportunitat en un format bastant més gran
amb un tuit de 100 músics a l'escenari.
A veure si serà pel Nice One, aquesta...
Sí, la nova història que faran aquí a la Fira.
Tu l'has jugat, aquest, Gris? El Gris.
El Gris el tinc pendent.
Mira, potser a l'estiu canvio el redemption per aquest.
Molt bé, doncs continuem la generació digital des del sonar,
des del festival sonar, el sonar més bé.
Interacció humana en entons virtuals.
Intercanvi d'events virtuals.
Un espai on es pot crear i compartir
i trobar-te amb els teus seguidors
o explorar el que crea la comunitat.
Això ens ofereix Sanzer.
Això que expliques, Albert, a mi em sembla molt futurista.
Jo m'he posat molt seriós. Sí, ja ho veig, ja.
Veig que és amb un toc Ready Player One, fins i tot,
però no us sona que això ja existeix.
Darrere de Sanzer hi ha l'Intern Labs,
i si us dic que són la gent de darrere de Second Life,
ja us pareu una idea de per on van els tets dins de Sanzer.
La idea de Sanzer és portar la idea de Second Life
als entorns virtuals.
Es va presentar el 2007 intentant resoldre alguns dels problemes
que molta gent deia que tenies Second Life.
Un joc en què la gent es va cansar bastant ràpid
i, a més, els preus eren bastant desorbitants.
La idea que sigui més com navegar per internet
amb llocs interconnectats per poder visitar
i gaudir del seu contingut.
Un dels motius amb què es presenten
és amb la temàtica de ser social VR,
la teva xarxa social, però en format realitat virtual,
on puguis moure't, trobar-te amb gent, etcètera.
A Sonar tenen un objectiu molt clar.
Han vingut per atreure, sobretot buscant la comunitat creativa
perquè s'atreveixi a entrar,
a portar la seva creativitat al món de Sanzer,
crear nous mons, històries, contingut i a experimentar.
Sanzer es troba actualment per plataformes VR,
com Oculus i HTC Vive, Steam, el trobareu, i és gratuït,
i també funciona per Windows.
Això vol dir que pot tenir problemes,
però també està en aquell punt
en què totes les vostres opinions
poden ajudar al seu desenvolupament.
Jo el vaig estar provant en un entorn
que simulava una mena de sala de concerts, de DJ, molt sonar,
però amb una mena de temple maia,
i la veritat és que visualment era bastant espectacular.
T'hi podies imaginar allà amb un concert d'aquest virtual,
escoltant alguna cosa, amb un entorn totalment fantàstic,
que el pots dissenyar perquè s'assembli al que tu vols,
basat en un videojoc, basat en una novel·la, basat en la teva imaginació,
però també tenien llocs parades,
vendes de productes pels teus avatars, etcètera.
Una miqueta aquell model Second Life de crea coses
i la comunitat te les comprarà.
Què hi ha de tot això?
I s'ha intentat ja en VR,
ja s'ha fet algun invent social de passejar per un lloc,
que veus els avatars en 3D, no?
Pensa que el Second Life el tenim ara en un lloc de la memòria,
però segueix actiu i recauda,
facturat diversos milions de dòlars.
Sí, sí, sí.
No ho sabia, jo. Exacte.
El públic generalista ha desaparegut, com de la ment,
però hi ha una comunitat a dintre que segueix activa allà...
Que no se n'ha entrat que això s'ha acabat, no?
Exacte.
Ara igual pararan el pas a la realitat virtual.
És com... Perdona, digues.
El Second Life actualment és com el sonor més déu, una mica.
Sí? Home, no.
És un món... Amb ayahuasca.
Amb ayahuasca.
No, no, molt bé, us recordeu aquella...
allò que vam parlar fa potser un any o més d'aquella església
en realitat virtual, que tu anaves i podies entrar i...
Sí. Sí, sí, no sé, no sé.
Al final no sé si aquestes coses de realitat virtual, amb avatars,
poden tenir èxit o no.
Bé, més enllà de tot el que està passant aquests dies al sonor,
aquesta ha estat una gran setmana pels videojocs
desenvolupats a casa nostra.
I és que, en qüestió de molt pocs dies,
s'han posat a la venda Heatherborne i Killsquad,
dues produccions absolutament diferents,
però amb un denominador comú, el seu esperit índi.
L'Albert García els ha seguit de prop,
però abans ell hi posa'ns una mica en antecedents.
Doncs comencem per Heatherborne,
que és el joc de debut de l'estudi barceloní Alt-Red Matter,
i que teniu disponible des d'ahir mateix per PC,
Nintendo Switch, PlayStation 4a i Xbox One,
que teniu disponible des d'ahir mateix per PC,
i que teniu disponible des d'ahir mateix per PlayStation 4a i Xbox One.
Albert, per fi tenim entre nosaltres aquest joc
que s'ha fet esperar molt.
Jo recordo imatges des de fa molts anys, potser tres, aproximadament.
I més i tot, 4 anys en desenvolupament.
Recordem que és un videojoc a Heatherborne
fet per estudiants d'un màster,
en aquest cas el màster de disseny i creació de la UPC,
i ha trigat molt.
Hem estat veient-lo durant molt temps,
no sortia, no sortia, no sortia...
Hi ha hagut algunes fires que dius, però aquest videojoc què li falta?
I en 4 anys ja no se n'anen estudiants, clar.
No, no, ja s'han casat, era família, no ho sé.
S'han fet de tot.
El tema és que han portat a terme el videojoc, l'han acabat,
i ja us el recomano.
Jo porto uns dies jugant-lo i m'està agradant molt.
Heatherborne és un joc de trencaclosques en 3 dimensions
que juga amb la perspectiva.
Destaca molt pel seu apartat artístic.
No m'agrada molt posar etiquetes,
però voldríem dir que és el gris del 2019.
El joc artístic una mica fet aquí a Catalunya d'aquest any.
Com dèiem, 4 anys en desenvolupament.
Un joc d'aquest que el veus i costa d'identificar.
Així que vàrem posar-nos en contacte amb un de seus responsables,
Samuel Cohen, que és el seu dissenyador i director d'art,
perquè ens presentés una mica què és aquest Heatherborne.
Hola, soy Samuel Cohen, director de arte y diseñador en Altered Matter.
Esta semana hemos sacado ya la venta Heatherborne,
que es básicamente un juego de plataformas artístico
en el que la mecánica principal
es que la dirección de nuestra gravedad va cambiando constantemente.
Así que para poder avanzar tenemos que ir recorriendo
y sobre todo entendiendo escenarios en 3 dimensiones
que son como puzzles en sí mismos.
Así que espero que lo podáis disfrutar y muchas gracias.
S'ha parlat el mateix criador, eh?
Sí, un dels màxims responsables,
lligada amb aquest Heatherborne.
La música també és molt maca.
En aquest cas és d'en Gabriel Garrido.
I una cosa curiosa.
L'Heatherborne és una notícia que sabíem fa uns pocs mesos.
Ha estat el primer videojoc a nivell mundial
que ha rebut el finançament que ara destina la 20th Century Fox
a produccions indies.
La productora de cinema mítica, la 20th Century Fox,
ara destina diners per a jocs indies.
I Heatherborne va ser el primer a rebre aquesta mena d'ajuda
per treure el videojoc.
Els trencaclosques ens obliguen a donar voltes a l'escenari.
De vegades jo em perdia, la càmera diu, ostres, no m'ubico,
perquè cada vegada anem canviant amb la gravetat,
i això feia que fos a vegades complicat.
Una cosa que m'ha sorprès molt, no només porta el text en català,
sinó també les veus.
A més, un doblatge, jo penso, molt bo.
Escolta a la fi.
Escolta ara el que ha estat sempre.
El que no ha estat mai.
No, sense lècica, el camí que no pot ser.
Busca'm. Et mostraré com.
Et mostraré per què.
Tot és així, molt aterri, eh?
No, el so es sentia així, estrany, però la locutora era bona.
No entenc l'argument. Ho he intentat moltes vegades.
És molt Heatherborne.
És molt, molt, per mi, massa poètic.
A vegades en jocs que es passen d'indie.
He intentat ser més especial i poètic.
Això no l'hi trec, jo. Art i videojoc.
He intentat l'argument, reiniciar el joc, però no l'entenc.
Jo vaig avançant, endavant, endavant, endavant,
i no m'importa, però és algo molt profund.
Sembla molt profund, la cosa.
La càmera, això que comentava.
I més enllà d'això, considero que és un joc recomanable,
el teniu ja disponible, i jo penso que val la pena.
A banda d'aquest joc, que no ha estat l'únic fet aquí,
i que ha sortit aquesta setmana,
des de fa uns dies també podem jugar aquí al Squad
un joc molt diferent a càrrec de Nova Rama.
Kill Squad és la nova producció de l'estudi barceloní Nova Rama,
els creadors de la sèrie Invisimals.
El joc està disponible per a PC
i es pot comprar a Steam en format Early Access,
és a dir, que encara no és la seva versió definitiva.
Però ja el podeu jugar i quan surti la versió final
també la tindreu.
Doncs tenim moltes ganes de fer un tuit
tots els components del generació amb aquest joc, no?
Sí, sí, moltíssimes.
Volem veure tota la teva habilitat que tenies
amb el vaixell de Sea of Thieves.
Ara, com la tindràs aquí al Squad?
Estàs esperant a mi, oi, Gina? Sí.
Ets el capità del vaixell.
En calçotets, per cert.
És veritat, és veritat.
Això no ho podrem fer aquí, no?
No volíem recordar, gràcies, Francesc.
Peggy 18. Té molt sentit.
Totalment, totalment.
No sé si és Peggy 18 al Kill the Squad,
però té molt sentit això de voler jugar-lo a Twitch
perquè és un joc cooperatiu.
Bàsicament és un Action RPG, acció,
també component de millorar el nostre personatge,
i cooperatiu per quatre persones, no?
Molt bé.
Són quatre tipus de personatges, té molta acció,
és molt diablo, si recordem el diablo.
Que maco. Però futurista.
Diablo futurista és molt d'aquesta mena.
A mi m'agrada perquè és un canvi radical per Nova Rama.
I tant.
I també per fer invisibles, no?
Jocs per nens, bastant més infantils,
tipo Pokémon, però no Pokémon.
I tenien alguna cosa a dins que volien treure, eh?
Totalment. Tota la ràbia, no?
Aquesta guitarra que sonava ara.
I bé, el tenim ja disponible per Early Access, Steam.
És un joc que anirà creixent.
Per tant, jo penso que és una cosa convenient
de començar a veure'l
per també veure una mica l'evolució
que anirà tenint el videojoc.
Creus que serà un joc difícil o...?
Jo penso que, al contrari,
la gent que l'està jugant...
Ahir vaig entrar a Twitch
i tenia un bon grapat de seguidors
a diferents canals retransmettent-lo.
Jo penso que cada vegada s'anirà fent més difícil.
No ho diguis, això.
A mesura que vagin incorporant opcions,
més difícil, més profund.
Ara només hi ha quatre personatges,
hi ha el típic tanque,
hi ha una monja guerrera, també.
És que és molt diable.
Hi ha healers? Hi ha gent que cura?
Suposo un healer, un pistolet, un tank,
i la monja guerrera.
La monja, la monja, sempre.
Jo vull ser la monja.
Segur que serà un joc amb un gran futur.
Tornem al Sónar més D
per conèixer dues propostes que vam descobrir passejant per la zona.
Generació digital.
Doncs imagineu-vos
una matriu en tres dimensions
de leds formades per milers de pixels lluminosos.
Això és Led Pills Dragon
que va ser presentat per l'empresa Paradax,
que des de l'any 98 es dedica al sector de l'espectacle
de gran format
i ha generat emocions visuals per tota mena d'audiències.
Vam parlar amb Danilo Grande,
que ens explica en què consisteix Led Pills Dragon.
En realidad es una pantalla volumètrica
con tecnología de led.
Es decir, son capas sobrepuestas,
leds,
unas cortinas de led sobrepuestas
que tienen la potencialidad de generar imágenes
volumétricas, tridimensionales,
visibles desde cualquier ángulo
y con un software consecuente.
Y efectivamente lo hemos logrado
y lo estamos presentando aquí en el Sónar de Barcelona este año.
La gràcia és que aquesta estructura de leds
com si fossin cortines, un al costat de l'altre,
efectivament generen unes imatges
que es poden controlar per ordinador a temps real.
Ese es uno de los mayores ventajas del formato,
es que es interactivo.
No tenemos que generar un contenido previo,
necesariamente,
el contenido se puede generar en tiempo real.
Y esto, pues, todavía es más interesante
para artistas y para creadores,
y sobre todo para eventos en directo y en vivo.
De fet, jo crec que és una de les coses
que més s'han registrat en vídeo en aquest Sónar.
Ara m'ensenyaves un, Gina.
T'ensenyava una fotografia d'aquestes animades que fa l'iPhone.
És bastant espectacular.
És a dir, a vegades hi ha espirals,
hi havia un moviment d'una persona caminant i ballant,
que era, de veritat us ho dic, és un holograma espectacular.
Evidentment, no era fotorealista.
No, perquè no... Perquè és una cortina.
Exacte. Era quasi pixel art,
perquè cada llumeda era un pixel.
Sí, però no, era una cortina polomètrica.
Al final sembla que hi hagi un personatge caminant.
Em explicava també que ells ho poden fer
logrant que pugui ser,
però evidentment em deia que és força car.
Si algú ho paga, ho podem fer sense problemes.
Doncs mira, ja estàs, el teu aniversari, Albert.
Exacte, per posar el passadís de casa.
Més coses, a Barcelona fa anys
que hi ha un estudi de producció audiovisual
que es diu Nueve Ojos
i que en aquesta edició del Sónar Més D
he presentat una altra instal·lació
que també genera imatges en 3D en forma il·lusòria
i es diu Multilayer.
Quiero un sang nuevo,
para hacer mi vida,
de un camino nuevo...
Per cert, va sonant música
durant aquest Sónar d'artistes que actuaran.
La Mariona Homedas és la directora de l'estudi
i ens explica com és aquesta instal·lació.
És com una mena de llençó tridimensional
generat per cinc capes.
Cada una té una projecció diferent
que totes juntes crearan aquest efecte tridimensional,
aquesta profunditat.
Per aquest artil·lúgic que hem inventat,
el primer contingut que hem fet
és una història sobre refugiats.
O sigui, hem conegut l'eina
de fer aquesta història.
No és el mateix treballar amb una sola capa
que retallar una imatge amb cinc capes.
Doncs imagina't que escanejessis el cap,
els ombros,
les caderes i els peus
i quan les posessis totes juntes alhora,
tinguessis la sensació de veure una persona que corre.
És una mica el mètode.
També part és de la base de Walt Disney.
Walt Disney va treballar amb el Multilayer.
Sí.
Doncs això és una mena de Multilayer, també.
És a dir, tu pots fer imatges en tridimensió
de les muntanyes a l'últim terme
i les coses que passen al primer terme.
És curiós que en aquest programa
ja ha sortit dues vegades Walt Disney.
Estem parlant de realment un pioner.
Un senyor que ja està mort.
Sí, però que en aquella època
ja intentava fer so en tres dimensions
i també imatges en 3D, no?
Hi va haver-hi uns plans d'animació
que els fons poguessin córrer
animats a una velocitat diferent
del que hi havia al front
per generar aquesta imatge de profunditat
i aquesta imatge de l'immersió dels cels transparents
sobreposats uns a sobre els altres
que precisament et permet tenir imatges
en divers plans, doncs neix tot aquí.
Hi ha un documental a YouTube
sobre com animava Walt Disney
que és molt interessant per entendre
de què estem parlant quan parlem de multiplar,
d'aquesta cinta que corre
per fer veure que el fons es mou, aquestes coses.
A mi m'ha recordat, no a Walt Disney,
sinó a Little Big Planet,
quan construies un nivell
que tenia tres capes de profunditat
per jugar amb el fons i fer cosetes.
Doncs a mi a l'Scroll Paràlex de la Megadrive,
que era una tècnica diferent de la consola.
Cada generació té un referent.
Sí, això és veritat.
Aquest dimecres, a les 12 del migdia,
les tecnòlogues Marta Peirano, Xènia Hermoixina
i Jai Springett
van conversar sobre el futur d'internet.
I què van dir d'interessant, Gina?
Doncs vam parlar de com estava organitzat internet
perquè els governs, les corporacions
i demés volen controlar-nos a tots,
què és el que busquen,
per què són interessants les nostres dades,
però ho vaig trobar molt interessant.
Elles són persones que pensen un món,
que han escrit llibres sobre aquest tema
i que a més ho vivien molt
quan estaven explicant-ho.
I vaig tenir moltíssimes ganes de parlar
una miqueta més amb la Marta Peirano,
que ja n'havíem parlat amb ella
aquí al Generació Digital Fadems
i com que el sonar més deia, aquest debat tecnològic,
al voltant del so, de l'àudio 3D,
de la realitat virtual i demés,
posa en qüestió moltes coses
de les que estem visquent avui en dia.
Com anomenem les coses, com interactuem amb elles.
La Marta Peirano ha escrit un llibre
que es deia El enemigo conoce el sistema
aquest 2019 amb l'editorial Debate.
I li he preguntat si estem segurs de la xarxa
i m'ha contestat això.
¿Estamos seguros en la red?
Pues depende de en qué parte de la red estés
porque no es lo mismo estar en la World Wide Web
que estar en la Dark Web.
Depende de con quién vayas
y no es lo mismo ir con Firefox
que ir con Safari.
Depende de cómo te conectes
porque no es lo mismo
conectarse con una wifi del aeropuerto
que conectarse con una wifi segura
protegida por un contraseña
en la soledad de tu dormitorio.
I clar, a mi després d'això
penses, escolta, jo ja ho estic fent bé o no?
Perquè al final et planteges moltes coses
i li he preguntat si ens donava algun consell
per anar per la xarxa.
Contraseña segura, doble factor
de autenticación,
intenta poner tus cosas
en una nube local, no en una nube extranjera,
no las pongas tonda, todas en el mismo sitio
y
ten actualizados
las aplicaciones del teléfono
y sobre todo
ten alguna aplicación que te vaya registrando
que te vaya peinando el teléfono
de manera regular para saber si tienes malware
o te están interviniendo
el dispositivo o te ha pasado cualquier otra cosa.
Justament, aquesta setmana
jo vaig estar molt interessat
per aquest tema que ara ens parlava la Marta Peirano
i em vaig canviar el navegador del mòbil.
Jo tinc un Android
i em van dir, bueno, que com vas amb el Chrome,
per favor, el Chrome és terrible,
va superlent i a sobre tot els trackers,
i m'he posat un que es diu Brave,
no faig promoció, no sé qui són aquestes gent.
Fas promoció però no saps qui són.
No sé qui són, potser són terribles.
El tema és que té una opció
que aquest navegador és molt interessant,
va molt ràpid i et diu totes les coses
amb la seguretat que t'està protegint.
Molt bé. És interessant.
El sonar no ens estranya gens
veure com es fa música
de qualsevol cosa.
Últimament és popular veure com s'extreua
informació del Big Data i es sonoritza,
però mai ens hauríem imaginat
veure com es fa el so de les vinyes.
Generació digital.
I així encara que no us ho sembli,
és com sona actualment el vi.
En aquest stream en directe que recull i sonoritza
a temps real la informació de més de 16 sensors instal·lats.
Binophonics és el projecte de Mike Barrow,
un vinetè nord-americà establert a l'Argentina,
i l'enginyer català Toni Gutiérrez,
creador del sintetitzador analògic
que dona so al vi.
Mike no és un novell en això de la tecnologia i el vi.
Ha creat una criptomoneda vinícola Open Vino
pel vi orgànic que produeix,
ha instal·lat tot de sensors a les seves vinyes
i totes les dades queden signades i certificades via blockchain.
Per això ha desenvolupat aquesta mena de criptomoneda,
un projecte derivat.
Ho fa perquè aquestes dades, ja just quan es generen,
queden certificades que són autèntiques,
no es poden modificar,
i l'ajuda a mantenir la seva certificació de vi ecològic,
perquè es pot veure en qualsevol moment
la condició de les seves vinyes
sense que hagin de venir inspectors físicament
sobre el terreny a inspeccionar-les.
Però un cop tenia totes aquestes dades,
doncs per què li va sortir aquesta idea
de convertir-les en música?
Ell mateix ens ho explica.
El concepto aquí es ir de tierra,
agua, sol, mosto, levadura,
todo lo que es físico del vino,
pasarlo a números,
pasarlo a blockchain,
pasarlo a sonidos
y volver a pasarlo a internet.
El juego entre algo milenario,
el vino es algo que llevamos 10.000 años haciendo,
con tecnologías que llevan
dos semanas.
I quan parla de tecnologies de dos setmanes
és literal, perquè el sintetitzador
el van acabar de muntar dos dies abans del sonar.
Abans no hi era.
La idea és posar de fons
el so que generen aquestes vinyes
quan ell fa degustacions amb els seus clients,
fer sessions musicals,
perquè aquest so passat pel sintetitzador
que han creat el poden modular,
el poden tocar,
i el poden convertir en una sessió de DJ,
i si voleu vosaltres mateixos
escoltar el so del vi,
doncs podeu connectar-vos
a aquest stream.
En aquest stream
busqueu la web del mag,
que és Open Vino.
Busqueu per Open Vino a Google
i si el trobeu, allà trobareu l'stream
i sentiu què estan fent les vinyes en aquell moment.
Com està creixent.
Un any més dins del programa de Sonar Més D
hi ha una col·laboració amb el pavelló Mies van der Rohe.
Arribem a la setmana proposta
en 9 anys.
Arribem a la setena proposta en 9 anys
d'aquesta col·laboració tan especial i radical
que suposa un repte per a l'artista clapercentre.
Generació digital.
És que a prop d'on som ara,
aquest pavelló es vesteix de sonar,
i aquest any, més que mai,
amb la proposta de Lucrezia Dal,
una artista que crea la seva obra musical
dins d'aquest espai tan especial.
Lluís Nacenta, juntament amb Sònia Fernández,
han estat els comissaris.
Aquest any és la proposta més musical
de totes les que hem presentat.
I realment és una proposta
performance site específic.
Però realment és una peça musical.
La performance consisteix a cinc peces
que es podrien qualificar de tracks
o inclús de cançons,
perquè hi ha un treball de lletra.
I efectivament, com tu dius,
a través del pavelló, com en perspectives de fuga,
ara com veníem cap aquí,
des de la font màgica, que està a 100 metres
s'entén la peça.
És a dir, aquest any, la Lucrezia Dal
ha tingut la intel·ligència de desbordar el pavelló,
ha posat altaveus al jardí,
ha posat altaveus al sostre,
ha posat altaveus al sòtan.
La impressió que tindrà el visitant,
l'oïent que assisteix a aquestes performance
crec que seria una bona metàfora
com la d'estar dintre de l'altaveu.
Si esteu escoltant el programa
a través del podcast
o a través de l'FM,
és divendres o dissabte,
dissabte a les deu i mitja de la nit,
a dos quarts d'onze,
de poder veure aquest artista
i veure què és el que ha fet
que la obra es diu Deathwishen
i que és el pavelló Mies
com cada any aquesta col·laboració
entre Sonar i el pavelló,
que per mi sempre ha estat molt especial.
Sentirem...
i ara ho diem
ja amb moltes dades a la mà,
molt a parlar d'Exide,
una col·laboració
entre el Sonar i la GSMA.
I és que, Gina, tu avui has anat
a la presentació dels detalls
d'aquesta nova col·laboració, no?
Sí, sí, jo porto aquí des de molt d'hora al matí,
perquè precisament a les 11 del matí
parlava John Hoffman, director general de la GSMA
i explicava això que veiem
en alguns cartells del Sonar
i que portem un temps anunciant,
que és aquesta col·laboració
entre el Sonar i la GSMA que es diu Exide.
Ja sabem que serà durant els dies
del Mobile World Congress,
és a dir, del 24 al 26 de febrer del 2020.
És una idea que va sorgir
ja l'any passat, però sabeu com un festival,
com diu el José Luis de Vicente,
trigat 18 mesos en fer-se
i, per tant, pel 2020 ja el tindrem.
És un festival
que pot acollir
fins a 25.000 persones
i que durarà fins a les 11 de la nit,
perquè està pensat perquè sigui
una espècie com de Sonar de creativitat,
de música,
de futur, de tecnologia,
de totes aquestes, el que diu ell,
que no són tendències,
sinó que són senyals tecnològiques
que arriben, tot el contingut
que podríem gestar pels mòbils
i que tindrem aquí a Montjuïc.
O sigui, serà un after-hours del Mobile?
No, perquè durarà també durant el dia.
Per tant, és igual, és una rave,
una after-hours, una mica de tot.
I no està pensat perquè hi hagi concerts,
no és un festival de música,
però fins i tot menys indie.
Podríem tenir empreses molt grans
i empreses molt petites, tipus Arduino,
perquè puguin fer coses.
I, evidentment, amb l'acreditació del Mobile World Congress
podràs anar a la de l'Exide
i amb la de l'Exide el dijous podràs anar
al Mobile World Congress.
Es comença a complicar la cosa,
perquè és for years, és Exide,
és Mobile World Congress...
No ho sé.
Jo hauria de plegar de la feina
per dedicar-me a anar a tot això.
Hi ha gent de la GCMA
i els diu que esteu construint una ciutat
durant una setmana.
Aquí, entre Montjuïc i Gran Via,
hi ha com una ciutat d'edificis
on van passant coses.
I en un tens la part més d'empresa,
a l'altre tens la part de creativitat,
també tens una part infantil
on les escoles venen a conèixer les últimes tendències.
És a dir, jo crec que és com un casament d'aquest així de...
Sí, sí.
Però ha sigut molt interessant
perquè la primera vegada s'ha conegut
amb boca de la gent que hi treballa al darrere
totes aquestes coses que aniran passant.
I a més, he dit una cosa molt interessant, John Hoffman,
que és que l'estan plantejant per Barcelona,
però que també l'estan plantejant per altres llocs del món.
I, per tant, jo crec que és molt...
Pot ser l'inici de...
Clar, jo crec que pot ser l'inici
d'alguna cosa una miqueta més gran.
Doncs mira, ara que estem parlant de For years from now
i parlem del Mobile,
Dixper és una startup convidada al Zoner,
però que porta un producte molt encarat
als videojocs.
Podríem considerar-la una plataforma
de streaming interactiu de jocs,
com ells ho anomenen, Streaming 3.0.
Dixper és una aplicació gratuïta.
Un cop enregistrats, podem instal·lar el programari
que convertirà el nostre PC en un servidor de jocs
i ens permetrà també jugar
els nostres jocs des d'un navegador com Firefox
o Chrome quan estiguem fora de casa.
Ells usen la mateixa tecnologia
que Google Stadia per realitzar aquest stream.
Això, a més, permetrà que tingueu amics,
que els pugueu convidar
a jugar amb vosaltres,
sense que tinguin necessitat
de tenir el joc instal·lat en el seu ordinador,
sinó que, a través del navegador,
ells es podran connectar i jugar amb vosaltres partides.
A més, tot això s'encara, sobretot,
no només a què està passant,
sinó a la de l'streamer
que utilitza Twitch com a manera d'interactuar
amb els seus seguidors,
com ens explica el Lluís Manuel Torres, TTO de Dixper.
Con Dixper, el Big Work,
conectado a Twitch o a YouTube,
se puede usar el ordenador como si estuviese en su sofá,
en el sofá del streamer
y jugar con él directamente,
sin espera, sin latencia,
como si estuviese jugando a su lado.
Aquest és una miqueta el focus principal
i el que ells endevinen que és el seu model de negoci.
Deixar-lo perquè la gent a casa el pugui utilitzar,
però, sobretot, treure en rendiment
gràcies a tots aquests streamers,
aquestes persones que fan partides de Twitch,
que tenen seguidors que estan seguint el seu canal
i fent-li comentaris, però que en un moment donat
poden agafar i dir
que volen passar-me aquest nivell, aquest jefe final
que no me l'acabo, va,
voleu ser els meus contrincants,
3-3 i fent partides, etc.
Doncs poden convidar la gent a jugar amb ells.
Com ells ens diuen, amb un sistema que genera
molt poca latència des d'un navegador qualsevol
i sense tenir el mateix joc instal·lat.
Però encara hi ha més.
Fixeu-vos, a més, què tenen preparat.
Ara estem sacant un nou MVP,
un nou producte,
on els Big Works seran capaços
de comprar habilitats,
de modificar,
si el streamer està jugant un joc de plataformes
se quiere mover a la derecha
y solo puede moverse a la izquierda.
Estamos limitando su capacidad incluso para ver
y mostrar una pantalla en negro
y que el streamer se eche unas risas.
Això vol dir que poden agafar
i una persona que està veient el seu streamer preferit
jugant un joc pot agafar
i pot comprar una dificultat,
com, per exemple, que estigui tota l'estona saltant.
Automàticament el jugador, el que està fent l'stream,
es troba que el seu jugador està saltant tota l'estona
perquè algú dels seus seguidors ha dit,
ara saltant, o reduïm la pantalla en negre
i només veus un trosset,
o fem alguna altra cosa amb el control del teu jugador.
Ara t'invertim els botons,
i va tota la darrera, no?
I és una forma, també, de que els streamers generin ingressos,
els seguidors, doncs,
es senten... interactuen més amb ells, etcètera.
Converteix Super Mario en Sekiro, no?
Potser un handicap.
Un handicap de pago, eh?
És supertroll, la plataforma aquesta,
és trolant ja de màxima.
No, seguint algú que en aquell moment no diria,
ai, el que donaria per estar jugant jo ara amb tu, no?
O, va, fem unes risses.
Doncs vinga, jo poso tal,
perquè a partir d'ara només puguis saltar.
A veure com et superes aquest nivell amb els botons invertits.
De fet, això és l'únic que ho diferència d'Estàdia,
més o menys,
perquè d'Estàdia em sembla que tot el que ha dit,
pràcticament, és calcat.
Doncs esteu escoltant el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Generació digital.
És el moment perfecte per donar les gràcies a aquesta emissora,
que des de l'1 de gener del 2007,
és a dir, ara fa més de 12 anys i mig,
ha confiat en nosaltres.
Gràcies a tots els caps del programa que hem anat coneixent,
la Neus Bonet, el Jordi Català,
el Santi Carreras, el Santi Faro,
i també un agraïment a la Laura Marín.
Generació digital aquesta setmana compleix 17 anys.
És aquesta mateixa setmana que va començar a Ona Catalana.
Hem estat a Catalunya Ràdio,
i ara acabem el nostre cremí en aquesta emissora,
Catalunya Ràdio, encara que aquest estiu,
si poseu Catalunya Ràdio,
escoltareu de tant en tant unes repeticions, unes remissions.
Però...
Però...
Bé, bueno...
Ens fa molta il·lusió anunciar-vos
que el Generació Digital no s'acaba,
ja que anem amb molta il·lusió i moltes ganes a ICAT.
Ah, molt bé, ja ens havies espantat.
Sí, no, no, no, i a més he demanat...
Anem a l'INEM, ara tots.
Exacte, no, he demanat un tall de veu,
que ens ha enviat el Carles Aledo.
No sé exactament què ens dirà, però ens l'ha enviat.
A veure, escoltem-lo.
Hola, Albert Morillo i companyia.
Bé, cada any em convideu aquí al programa
quan esteu a l'estandicat, al Sónar,
per parlar una mica de la cobertura,
dels concerts que fem en directe, etcètera,
però aquest any vull parlar d'una altra cosa.
Us vull donar la benvinguda a ICAT, a vosaltres,
a la gent del Generació Digital.
Generació Digital a ICAT.
I estem molt contents d'aquest superfitzatge,
perquè la temporada que ve tindrem moltes novetats.
No només el Generació Digital se metrà a ICAT,
sinó que també estrenarem nou estudi.
Estrenarem-ho, de fet.
Vosaltres també, que servirà no només per fer ràdio,
sinó també per fer tele.
Bé, no explico més res.
Només us volia dir que gràcies per venir a ICAT
i us esperem la temporada que ve, a partir del setembre.
Adéu!
Carles, moltes gràcies, bones vacances, molt bona temporada.
Jo no sé si el Carles sap que Generació Digital
té un programa d'Xpectrum des de fa dues setmanes.
O sigui, no sé si sap qui ha fitxat.
Mercendatx oficial. Sí, exacte.
Jo crec que no sap qui ha fitxat perquè som uns motivats.
Exacte. Doncs això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio,
avui en concepció col·lumina a la correcció del guió.
Generació Digital. No s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a les persones
que realment han fet possible que el programa sigui el que sigui
tants anys després.
Gràcies de tot cor a Elisabet Sánchez, Francesc Xavier Blasco,
Gina Tos, Star, Albert García, Cris Vilchev i Oriol Dalmau.
Gràcies de veritat ens sortim a veure a ICAT la temporada vinent.
En res, no haig de dir res.
Que vagi molt bé i fins a setembre, que vagi molt bé.
Adéu!
Gràcies a totes les persones que han fet possible
que el programa sigui el que sigui.
Gràcies a totes les persones que han fet possible
que el programa sigui el que sigui.
Gràcies a totes les persones que han fet possible
que el programa sigui el que sigui.