Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 813, on parlarem de Pokémons,
sentirem la seva música en piano, debatrem sobre Elden Ring,
sabrem com utilitzar les xarxes si has fet un videojoc,
jugarem amb el mòbil i, entre altres continguts,
sabrem quins són els videojocs que surten aquesta setmana
i valen la pena, i veurem què heu dit a les nostres xarxes socials.
Què tal? Benvingut, Víctor Matute, com estàs?
Hola, què tal? A punt de tirar l'aigua, ha estat.
Molt bé. Hola, Gina Tos, com va tot?
Bona tarda.
Ben tornada, Elisabet Sánchez, com estàs?
Total, molt bé.
Molt bé, feia dues setmanes que no ens vèiem.
Que no hi era, exacte.
I una abraçada a la delegació de Tarragona, com estàs?
Fantàsticament bé. Molt bé.
Dani Quiménez, tot bé, els controls?
Val, avui has posat el teu sistema informàtic a...
sabeu quina màquina és?
No sé, però em sona a Yoshi Island, saps? Delucut.
Delucut, sí que és.
S'ha posat una Super Nintendo.
Ja et deia, és que sona a aquestes coses.
Però sonem bé, estereo, fantàstic.
Perdona, no hi ha res millor que una Super Nintendo.
Correcte.
Per cert, estar aquí t'acompanya la part tècnica.
Avui, com sempre, el Francesc Xavier es pelve molt ben acompanyat.
Doncs escoltem salutacions al Francesc Xavier.
No sé si esteu veient que tothom, en general,
s'està constipant els nostres voltants.
No sé si és que ja comencen a treure'ns la mascareta als llocs
i aleshores tornem a constipar-nos, que seria el normal, no?
O què passa?
No, no, que arribat el fred ens ha agafat a tots enalt,
amb el cul a l'aire, i jo, a mi, m'ha agafat fatal.
Si en algun moment escolteu tos o mocs, hola, soc jo.
Jo un dia vaig escoltar que allò típic...
Jo què sé, te'n vas a córrer i notes una miqueta de fred,
allà mai te'n constipes.
És a dir, tu, si tens fred o la sensació de fred,
no constipes mai.
I quan és?
És quan justament hi ha una...
Tens el virus?
Sí, que algú et passa el virus, o estàs en una zona
que et passa el virus, però això sempre havia pensat que...
Jo què sé, ah, no, m'he constipat perquè vaig...
He agafat fred, típic, he agafat fred.
Això vol dir que si corres molt, el virus és lent.
Corres més que el virus.
Exacte, hòstia, això és...
I el primer virus qui l'agafa, perquè tot això és enganxat.
Ja t'ho dic ara.
Allà, allà, es cultiva allà, no?
És l'omo de gallina, Eli, això és molt bé.
A mi no em fotoc, jo sóc hipocondríac.
Ui, jo em mereixo, encara no m'ha passat mai en antena,
però algun dia passarà si algú us explica alguna cosa d'aquestes.
No estic donant idees, eh, per favor, eh?
Què, chat?
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Molt bé, doncs ha aparegut un videojoc,
que és el Sherlock Holmes capítol 1.
We've almost arrived at Cordona.
We're back where we grew up.
Do you recall clambering over these walls as a child?
The governor gave his speech there.
I was extremely irritated by his lies.
Aquest és l'episodi número 1, com deies, Albert,
d'una sèrie de videojocs de Sherlock Holmes
fet per un estudi acostumat a portar grans clàssics al videojoc,
l'estudi d'Ucraïna Frogwares.
Aquí ens trobem un jove Sherlock, o un noi ple de talent,
que ja apunta maneres en la seva deducció i també en la seva arrogància.
Sherlock Holmes capítol 1 apareix ara per PC, per PlayStation, Xbox,
qui va fer un llibre a l'any 2014
sobre Sherlock Holmes i els seus videojocs va ser l'Starr,
que em vas explicar uns quants, no?
Fa molt de temps, ara em fa sentir iaio.
Hòstia, 2014.
Sí, sí.
Eren uns 20 jocs, abans de vindre-ho he mirat,
i és un perill tornar a llegir llibres teus, perquè primer t'enganxa,
perquè no te'n recordes de què havies escrit,
i després ve una miqueta el plaer culpable.
Ai, això ho hauries fet millor, aquesta expressió.
Però el punyetiro enganxa.
M'he estat 35 minuts llegint-me a mi mateix.
Això és anonisme o alguna cosa, no?
Passa a mi editant uns vídeos, estic editant i penso que bueno eres,
que guapo, que bé t'ha quedat.
Però per què vas fer un llibre sobre videojocs de Sherlock Holmes?
La idea, com va sorgir?
Bé, perquè jo tinc idees de bombero.
Sí, senzillament, ja està, no?
Amb el Ferran González, d'Estatemagazin,
doncs li vaig comentar que aquí es fotut trobar autors,
gent que pugui escriure, això és veritat.
Tu comences a escriure 20 pàgines, l'assumples de seguida.
Però omplir-ne 100, dius, hosti, ja no tinc res més per explicar.
I li vaig dir, una solució és fer llibres que siguin de començar i acabar,
tots els llibres de Bola de Drac, de Sherlock Holmes,
perdona, tots els videojocs de Bola de Drac, Sherlock Holmes,
de James Bond, Indiana Jones, no sé què, no sé quantos.
Dic clar, és fàcil d'escriure,
però és punyetiro perquè has de jugar a tots els llocs
i a totes les versions, i provar-los i saber com van.
I després, de totes les hores que has estat jugant,
sobretot amb aquest de 4Words, que són llarguíssims,
reduir-ho a dos o tres pàgines, però sense destripar el joc.
Si el que guanyes per un cantó que no has d'escriure 100 pàgines seguides,
ho perds per l'altre, doncs fent capacitat de síntesis
i parlant d'un joc sense fer spoilers
i sense sortir-te de test, diguéssim.
Molt bé, de fet, és un llibre que encara es pot trobar,
si es pot comprar.
Molt bé, aquest és un dels videojocs
i també parlem de la sortida del Battlefield 2042.
Battlefield 2042 és un nou títol d'aquesta saga de trets
en primera persona que s'ambienta aquesta vegada
en un futur no gaire llunyà on un periodista descobreix
que la nova guerra entre els Estats Units i Rússia
amaga més coses de les que sembla.
La versió beta va sortir fa uns dies i va revelar un munt d'errors
amb el servidor i va rebre moltes crítiques
abans de la seva sortida aquest divendres,
que apareix per PC, Xbox Series i PlayStation 5.
Amb això d'aquests jocs que són tan multijugadors,
jo sempre m'imagino que tu ja pots fer proves,
però en el moment que obres la veda...
Sí o no, jo és una borrada.
El primer error d'aquests jocs és que no es poden obrir
i no es poden obrir.
És un merder.
Perquè a més no saps qui són aquests 128.
La gent que li agrada molt diu que és la veritable experiència de guerra.
Diu que ho crec.
Però jo no vull la meva experiència.
Jo vull matar algú, així, amb broma.
Els mapes són molt grans,
i trigues molt a arribar i quan arribes et maten.
I són moltes hores, però el tema del servidor sempre ha sigut
un problema.
Per això vaig estar mirant i pensant,
i per això vaig estar mirant i parlant amb gent
de l'últim joc que va ser Amazon,
el New World,
em sembla que això no es pot solucionar.
Amazon té pasta tota la que vulgui,
i té tots els servidors que vulgui,
i encara així se li val.
Podria fer un servidor per persona.
Hi ha com un cul d'ampolla,
que té aquest problema,
i a part aquest que ha sortit,
es veu que és una beta early
que no està ben acabada.
El que està passant en els últims anys.
Van dir que aquest 2042
havia de portar l'equilibri dins de la saga,
després d'alguns problemes que havien tingut,
i sembla que en lloc d'equilibrar-ho
això ho està tombant.
Això també ho deien a Star Wars.
Este chico traerá el equilibrio.
I mira com va acabar.
No encertaven Star Wars.
I Battlefield es veu que tampoc.
L'equilibri el va portar net de papers.
També apareix una sortida sonada,
aquesta vegada per telèfons mòbils,
com el primer soldat.
L'ambientació d'aquest videojoc
és 12 anys abans de Final Fantasy VII
i està estructurat com un battle royal
on haurem de quedar els últims
per allistar-nos al projecte soldat
en una acció de supervivència
amb controls tàctils
en una batalla de tots contra tots.
El videojoc és per Android i Paralles
i pinta absolutament al·lucinant
per ser per mòbil d'aquells jocs
que són complicats de jugar amb un mòbil.
I que si tenen aquelles històries
per no fer trampes que no pots connectar teclats,
doncs ho has de fer, efectivament,
com diu l'Eli, a nivell tàctic.
Cada vegada se'n veuen més de battle royals per mòbil.
Sí, ja només faltava Final Fantasy.
Ens falta el battle royal de Super Mario
amb Yoshi Island.
Ens falta el battle royal de Sherlock Holmes.
Tenim battle royals segurament de FIFA,
per alguna banda.
El de Final Fantasy VII és una mica...
No s'atreviran a prostituir-lo tant.
Que passi de pir soldier.
Ara, jo tinc ganes de provar-lo.
Que així no Final Fantasy una mica.
Exacte.
Aquest, el Final Fantasy VII,
és aquell que deien que era un dels millors, no?
El VII, de forma general, està considerat un dels millors.
Sí, oi?
Si parles amb els fans de la saga, diran,
alguno és el 6, alguno és el 5, alguno és el 3.
Però va ser el que va arribar més gent de cop, em sembla, el VII.
Sí, sí, jo recordo la seva versió en PlayStation 1.
Recordo que era molt bonica.
Jo no suporto...
Final Fantasy, i aquesta nova versió
per iOS i Android, que és un battle royal,
m'ho acaba de confirmar.
Avui no suportes gaires coses.
Els bancs...
Avui ha anat a la caixa i...
És una reacció normal, no?
Està sortint tot de dents.
Podem dir que Final Fantasy VII de pir soldier
és la caixa dels videojocs, no?
Sí.
Molt bé, doncs aquests 3, en són molts més,
però mira, és el Sherlock Holmes, el Battlefield
i el Final Fantasy.
De moment, no. De vegades aquest programa
ha estat patrocinat i no ens ho han dit.
Això va passar fa molts anys.
I és per un banc, perquè si és per un banc,
ja hem tancat la porta.
Va passar una època que jo vam enregistrar el programa
i quan el vaig escoltar vaig...
Generació digital patrocinat, no recordo el nom.
Aquí hauríem de tenir una conversa sobre...
Quan algú patrocina, passa alguna cosa.
Que diguin alguna cosa. Exacte.
Ara saps què és pujar un vídeo a YouTube
i que l'anunci que et surt, el teu propi vídeo
és l'anunci de casinos de aposta, si dius...
I et diuen, Pazos, eres un vendido.
Siempre. Yo eso siempre.
Generació digital, reprenem la partida.
L'Eli portava dues setmanes que no havia vingut al programa,
perquè està preparant el programa
al llop de TV3.
Que està ja amb el tema de les proves dels...
Hem fet uns càstings per unes persones
que opten a uns papers protagonistes
d'una obra de teatre.
I hem estat aquest mes de càsting, encara hem d'acabar
amb el programa, i la setmana que ve,
i a partir d'aquí hi haurà unes persones
que seran assajant una obra que al final s'estrenarà.
Molt bé. Sí, molt xulo.
No has tingut gaire temps de jugar, però sí que ho has fet.
Una miqueta, sí, he jugat.
He jugat un joc, bueno, d'aquests que són entretinguts
i no et fan pensar gaire. Molt bé.
Es diu Banana Kong.
De què deu anar, de què deu anar.
Exacte. És un joc del 2013,
d'aquest de carrera sense fi, que tracta...
Aquesta és la banda sonora.
Això, se't fica al cap que no pots parar mai
i no pots parar mai.
Uf, treu-li la música.
Li has de treure la música, perquè si no torna a esgotx.
Doncs com bé indica el nom,
i això que s'escolta, és un gorila
que sempre ha d'intentar guanyar o superar
un munt de plàtans que van en avalança
darrere seu, tota l'estona.
O sigui, el que fa és córrer del seu propi aliment.
Tota l'estona, sí.
Però a l'hora també ha d'anar agafant plàtans.
És una cosa molt estranya.
Ui, que es giri, no?
Fug de la balança, però ha d'anar agafant plàtans.
Aleshores, és un joc bastant frenètic
perquè no pots parar mai de córrer.
Clar, clar, clar.
I bueno, el fàcil és que tu no l'has de fer córrer.
El gorila corre sol.
I el que has de fer tu...
El gorila està tota l'estona corrent.
I el que has de fer tu és fer-lo, o córrer més ràpid o menys.
Com? Doncs tens, només amb un dit,
tens dues funcions,
que és o bé saltar, per anar recollint plàtans
i anar sortejant objectes,
o bé, amb un doble clic
del control, diguem-ne,
el fas saltar una mica més llarg
i aleshores aquí guanyes una miqueta més d'espai.
D'acord. És un joc, ja, en plan de la física,
controles la física, el personatge,
amb el salt, més curts o més llargs.
I després hi ha una altra opció, que és també com una embestida,
que et vas carregant coses pel camí
i això també et fa recórrer bastants metres.
Aleshores has d'anar gestionant aquesta balança que tens darrere,
amb totes aquestes coses que et venen per davant,
els obstacles i tal, o els trenques o els saltes,
i a més a més has d'anar agafant plàtans.
Molt bé. Què passa?
Tens unes portes? Això ho tens, te'n recordes?
Perquè aquestes portes, si les obres,
vas a parar unes altres pantalles,
que tu vas per una selva, normalment.
La típica porta d'una selva.
Sona acudit de l'Eugenio, eh?
Això.
El senyor Paltacer amb una porta d'un 600.
Això mateix.
Trobes unes portes que les trenques
i aleshores vas a parar unes altres pantalles
que sortien fora de la selva,
doncs igual te'n vas a l'oceà o te'n vas a les copes dels arbres.
Molt bé.
A més a més,
et surten com uns amics,
com unes mascotes, sempre en cada pantalla
n'hi ha una de diferent,
que et poden ajudar.
Per exemple, pots anar a sobre d'un jabalí corrent,
pots anar a sobre d'un tucà i anar volant,
i així, etc.
Aleshores, el teu objectiu és
fugir dels plàtans,
i a més agafar-ne molts,
perquè així vas carregant la barra d'energia,
i quan la barra d'energia la tens carregada del tot
és quan pots fer aquestes embestides cap endavant.
I si t'inici un joc que dius
que estaran en dues línies i estarà explicat?
No, eh.
Aquest joc, ja fa molts dies que vaig començar a jugar,
i vaig pensar, no té cap mena d'interès
d'explicar això, perquè en dos minuts ho hauré explicat
i ja no tindrà cap mena de gràcia.
El vaig recuperar i vaig dir,
doncs jo tenia més xitsa.
Però això es veu de costat, no?
O es veu des del darrere?
Des de costat.
El veus des de costat sempre, això, el goril·la.
El rotllo arcade de tota la vida, per entendre-ho.
Perquè tu et xoques i et poden passar moltes coses.
Has de tornar a començar.
Però sempre és una partida nova.
Perquè es veu que el motor del joc és dinàmic
i cada vegada es genera nova.
És a dir que, bueno, et maten i tornes a començar si fa ràbia,
però com que et trobes coses diferents,
doncs mira, tampoc no ho passes tan malament.
Està molt bé.
El joc és gratuït o no?
El joc és gratuït.
No té anuncis.
Només per si vols ressuscitar
i no tornar a començar.
Has de veure un vídeo i resucites.
Et dona una vida i no tornes a començar.
I res, es pot jugar sol,
es pot jugar online contra amics,
pots fer carreres contra ells
i pots registrar-te, mirar els rècords i totes aquestes coses.
Això que molts jocs ara tenen,
que és haver de veure un vídeo,
que és una forma de pagar,
sempre el veieu de la mateixa forma?
Jo, com que és una cosa que de vegades interessa,
perquè vols continuar en el mateix punt,
de vegades faig veure que no veig el vídeo.
Però ja ho saben.
Sí, home, perdona.
Ho saben abans que tu ho sàpigues
i veuràs on veuràs el vídeo.
Com ho fas, com si no ho veiessis?
Jo passo el vídeo,
però en el fons no he escoltat què estava dient.
No mira la pantalla.
Jo deixo el mòbil i miro la paret.
Molt bé.
I als 30 segons torno al mòbil.
Es posa el despertador.
Amb això volem dir que no cal que posin vídeos,
però hem de guanyar diners d'alguna manera.
Està bé que els posi.
M'agrada que els posi.
S'ha molestat.
No li foto ni punyeter o cas,
però almenys ho intenten.
En aquest sentit, fixa't tu,
amb el tema dels anuncis a Twitch,
em trobo que els canals que no segueixo
i que no estic patrocinant,
com si diguéssim, no estic subscript,
els anuncis sempre toquen bastant el que a tu t'agrada.
O sigui, l'encerta,
millor que no pas YouTube.
Amazon ho sap més que tu del que t'agrada.
Exacte, exacte.
L'encerta, absolutament.
Saben el que compres, el que deixes de comprar.
Si algun dia no puc regalar-li a la parella o alguna cosa,
truco al Bezos.
I et diré, ostres, tinc uns coets que van a l'espai.
Tenen una forma.
Molt bé, recomanable.
Recomanable, molt divertit.
I el trobem per Android i per iOS.
Per cert, recordem el nom.
Es diu Banana Kong.
És un programa de ràdio amb accés anticipat.
Vam posar aquesta sintonia una vegada.
Li vaig dir al Víctor,
mira, teva sintonia, i no la vam posar més.
No sé què va passar.
No ens va calar, no ens va calar.
No, però ara l'escolto i dic, sí, sí.
S'ha de recuperar.
De fet, Víctor,
què ha passat aquests dies amb el tema del videojoc Elden Ring,
que tothom en parla?
És una malaltia.
És una malaltia que té la gent.
I és el joc,
els més esperats de l'any que ve, en diferència.
D'acord.
Ens agradaria que parlessis una miqueta d'aquest joc.
D'on ve aquest interès exagerat?
Quina tensió, ja.
És el Demon's Souls.
Sí, és el Demon's Souls.
La cosa, si l'interès ha anat creixent,
és un joc com de renaixements i èxits
un darrere l'altre.
És part de la narrativa del joc,
però està molt guai perquè va passar...
Va sortir un joc fa molts anys,
quan tots eren naranjos, que era el Demon's Souls,
va sortir per Play3,
i és un joc que ni la companyia tenia a fer amb ell.
El volien cancel·lar molt de temps.
I el Miyazaki, que alguns consideren com un dios
en aquesta indústria,
estava fent un altre joc a la companyia,
però li feia gràcia aquest que estava veient.
Quan va veure que l'estaven a punt de cancel·lar va dir,
a qui entro jo?
A la companyia ni a ningú va poder fer el que li va donar la gana.
El va canviar, el va rediseñar, va fer el que va voler amb ell.
Fins al punt que va amagar a Sony la dificultat del joc,
que és el punt més important,
només que li va anar,
perquè sabien que si deien lo difícil que era
no el deixarien acabar.
Fins al punt que el Yoshida,
que era la presidenta de Sony en aquell moment,
va jugar el joc i va dir literalment que era una merda.
Diu, porto dues hores al tutorial i no puc.
Total, que va sortir el joc,
els va fotre una llet perquè ningú coneixia
en un joc molt petit,
en un joc molt diferent, molt lent, molt pausat,
molt difícil,
i es va quedar a Japó.
Sony no va voler saber res més d'ell.
Però, que la Play 3 era region free,
podia jugar amb jocs a Japó i d'altres llocs,
hi ha alguns youtubers o streamers
que van dir, què és això?
I aquí és on va esclatar.
Aquí va venir la broma del Demon's Souls,
tot i així, encara fins al remastre de Play 5
hi havia molta gent que no sabia que Dark Souls,
la saga més important dels últims 20 anys,
ve de Demon's Souls.
I apareix aquest Dark Souls, no?
Sí, apareix el Dark Souls,
que era un Demon's Souls 2,
però no podien,
perquè Sony, com que no volia saber res del Demon's Souls,
la va cagar,
i va aparèixer Bandai Namco i va dir,
jo la distribuo jo a tots els laos,
i va perdre l'exclusivitat.
I va aparèixer el Dark Souls,
que va passar d'un joc bastant desconegut,
perquè la gent no coneixia Demon's Souls,
va aparèixer del no re Dark Souls,
a una sorpresa general,
i és el que he dit abans,
una de les sagas més influents dels últims 20 anys,
perquè han sortit una quantitat de Souls,
i de còpies,
i d'intents de fer alguna cosa semblant,
que ha sigut, en si m'ha arribat a cansar,
del que he intentat el restad d'estudis.
Aleshores, el que va aconseguir Dark Souls,
ja va ser arribar molta més gent,
perquè hi havia molt boca a orella,
i aleshores es tractava d'un joc
amb una dificultat brutal,
però una recompensa igual de gran,
era molt difícil,
però a patre un jefe final,
o passar una zona,
et donava un subidón important,
perquè sabies que t'havies currat.
L'art era espectacular,
la configuració del personatge era molt més extensa que en el Demon's Souls,
el disseny d'escenaris,
que molta gent diu que és el millor en aquest aspecte,
perquè és molt metroidvania,
vas passejant per llocs,
i obriràs una porta i tornaràs a un lloc que te'n recordes,
i la narració amagada,
és a dir, no t'expliquen de què va el joc,
ni què està passant.
Són els objectes que trobes,
o frases que et diuen, i tu has d'anar hilant.
Evidentment, ningú hilava,
tothom s'entra a la història per Youtube,
però això li va agradar molt a la gent,
perquè et forçava molt a l'exploració,
i en un joc tan difícil és molt complicat,
perquè tu no vols explorar, tu vols avançar.
Aleshores, també va crear aquest canvi de mindset de l'època,
que era un joc d'acció però pausat.
Estàvem acostumats a l'acció de cara.
I amb un Dark Souls no pots anar de cara.
Has d'esperar, has de controlar, has de mirar distàncies,
què fa l'enemic, què no fa,
perquè si mors...
és un problema.
Tornar a començar des d'on t'havies quedat, etcètera.
Aquí no va arreglar un vídeo que hagis de veure,
com el joc de l'Eli.
I...
Es combat en calma,
i això, el que ha anat creant,
és que una fanbase s'ha creat com un culte,
que era d'això,
que és com una saga intocable, és perfecte,
ningú pot dir que no ho és, com tot.
Però amb Dark Souls va ser com...
després de Demons Cat, no el va conèixer massa gent,
va ser quan va tornar a néixer.
D'acord, molt bé.
I aquesta música que escoltem, la del Dark Souls,
era com l'ovella negra dels jocs, o no?
No, aquest és el Plimplimplon.
Directament.
A YouTube poses Plimplimplon.
El chat està posant el chat Plimplimplon.
Que bo.
I era una cançó, si no recordo malament,
que era la cançó que sonava l'últim bosc,
i que xocava molt, perquè és una cançó molt trista.
És de tota l'èpica, però tenia un sentit narratiu.
D'aquí està la narració amagada.
El que sona ara és Bloodborne,
però tu el que hagis d'explicar.
Sí.
Va aparèixer Dark Souls 2,
i va ser una cosa molt expectativa.
La gent estava boja per Dark Souls.
Va aparèixer i resulta que el Miyazaki no va fer aquest joc.
L'estava supervisant perquè estava fent Bloodborne.
Aleshores va fer un altre equip de gent,
i és una miqueta l'ovella negra de la família.
Hi ha gent que l'encanta, hi ha gent que l'odia.
No hi ha ningú que et digui que està bé.
Ja és un totalment oposat.
Per cert, recordem, Twitch.tv, de regeneració digital,
si hi ha algú que vulgui comentar alguna cosa,
Eli, ens ho comentes.
Sí, unes apunts.
L'Ori l'ho dic, diu que és molt fan de Bloodborne,
que és el seu preferit.
Però és que aquí el que em fa gràcia
són els comentaris sobre el Pazos.
Em feia molta gràcia quan deia que a la foto del Pazos
hi ha un 85% de barba i un 20%.
És que em fa molta gràcia.
I llavors gent també que diuen que és un massatge pel cervell
escoltar el Pazos,
parlant en català, el guàtic,
s'ho deia.
La gent no s'ho creu.
Encanta, els comentaris que fan.
Parles català, sí, des d'avui.
Escolta, dius que no el va fer el Miasaki,
tenia bones idees, el joc, o no?
Tenia bones idees.
Tenia bones idees a nivell de configuració de personatge,
però després tenia altres coses,
que jo crec que és on van fotre la pota,
que van dir a la gente le gustan los jefes finales.
Pont 3000.
I era un tio.
És un dels us més llargs.
Hi ha moments de dificultat més artificial,
perquè no està tan pulit com estava Dark Souls.
A nivell de gent d'escenaris no té gaire sentit,
perquè era molt més gran, el joc.
Però van haver d'anar retallant, retallant, retallant,
perquè no arribaven.
I al final, per exemple, està sent una catacomba,
pujors un ascensor fins al cel,
i està sent una muntanya com lava.
No tenia gaire sentit.
A part del gameplay i tot,
tenia coses que estaven molt bé,
però es notava un vaixó en respecte a allò.
El que passa és que se l'ha papulejat tant,
el dos, com que és el pitjor de la saga
i que no és molt bon joc, i bla, bla, bla,
que ha sortit un gran mandul de defensors.
Però hi ha moltes coses de moltes sagues mètiques
que no tenen sentit dins del món dels videojocs.
O sigui, Metal Gear t'amagues en una capsa, saps?
Sí, exacte, però dintre de...
Però ha de tenir un sentit, encara que sigui lògic,
dintre del propi univers, saps?
I allò són parides de Kojima.
Que li fa gràcia.
Mira, a Twitch ens diuen el Johnny, el GamerLP,
diu, jo estic començant el Dark Souls 1 i 3.
I algú i Òscar diu, jo he intentat el Dark Souls 1 i 2
i el Bloodborne i no puc, no són per mi.
Pot passar.
És més, a mi la saga Souls, en general,
no m'entusiasma.
La disfruto, m'ho puc arribar a passar bé,
però no tinc aquest fanatisme, ni...
No, en absolut.
No faràs un no-hit d'aquells de...
De Dark Souls, no? Ja t'ho dic ara.
Per cert, per anar una mica ràpid,
Víctor, també va aparèixer el Dark Souls 3,
el Sekiro, que també podríem parlar
d'aquests jocs, no?
El Dark Souls 3 va ser un altre renaixement,
va ser ja la confirmació de perfecció, saps?
I el Sekiro va venir en polèmica
perquè la gent esperava un Souls Souls,
que és el que la gent sempre vol,
que és el que la gent vol, que és el que la gent vol,
i el Sekiro va anar a l'altra banda.
Això és un joc d'acció directa,
encara que van crear el sistema de combat
d'espases més pulit que s'ha fet mai
i no s'ha arribat a fer alguna cosa igual,
encara, però era molt diferent,
era molt més vertical,
era molt de cara, molt de lluitar,
i la gent, bueno, hi ha molta gent molt fan
que no va acabar d'entrar.
Gràficament, sí, amb aquest japonès fantàstic
que van fer, gràficament és el més espectacular,
i de tot el que han fet, per mi és el meu preferit.
De tots els que estem parlant.
De tots els que ha fet aquest senyor.
Perdoneu, però ara no vull dir res,
però a veure, jo m'estava adormint, eh?
A veure, Pazos, has vingut a parlar d'una cosa,
no del Bloodbron i Brumrams i Darks, no sé què és,
has vingut a parlar del Eldred Ragn,
sí o no?
Sí, però ara ningú em pot parlar del que vulgui.
Té un micro a la mà.
Clar.
Aleshores, això venia perquè cada joc
era una presentativa molt bèstia, cada cop més, cada cop més,
i ha anat complint la majoria de vegades.
Aleshores van anunciar Elden Ring,
que era un món obert.
Primer món obert que feia l'estudi, que feia Miyazaki,
que la història en si l'escrivia el Martin,
el Juego de Tronos.
Aleshores, clar, la gent estava histèrica.
I la cosa és que, més gràcies al no-hit,
que és aquesta forma de jugar,
que és passar els jocs sense aquest matin,
la saga encara va agafar més força.
I la gent està...
està molt estressada,
perquè promet ser un Dark Souls,
el millor Dark Souls,
el més treballat, el més pulit,
però món obert,
amb mecàniques que són tot el que la gent espera,
però més polides i amb més historietes,
amb una dificultat molt greu,
però amb més accessibilitat,
perquè hi ha més opcions de combat.
Aleshores, segueix sent molt difícil,
però és més fàcil per algú que no coneix la saga,
que entri i pot explorar,
que és el que té una exploració,
perquè han fet uns escenaris brutals...
És un joc trampa, no? Sí, és un joc trampa.
Perquè tu entres allà, ai, que guai, món obert,
però pam-pam, enemic superbèstia,
dificultat bèstia... Tots els Dark Souls.
És a dir, si has tingut un molt bon dia,
per la nit jugues a un Souls.
I aniràs a dormir emprenyat, és el que té.
És el que fascina.
Aleshores, han generat una... jo vaig poder jugar a la beta,
aquesta beta que van obrir, que era durant unes hores concretes,
que em deixava rebentar...
Acorda't que les tales...
S'han fet cap de setmana una miqueta, unes horetes,
i sí que jo no sent molt fan de Souls,
perquè l'extrema de combat em sembla molt passat i molt lent.
La sensació de descobriment és una passada.
Clar, perquè és molt obert absolut, no?
Sí, sí, s'ha comparat molt amb Breath of the Wild.
Aquesta sensació de cada pas que fas,
estàs trobant alguna cosa nova.
El que diem que és molt més accessible,
la configuració del personatge està molt més elaborada.
Un sol personatge pot tenir imatges,
pot tenir diferents espases,
pot tenir moltes coses que abans era el Mago,
pot tenir el no sé què o el no sé cuánto, saps?
Tindrà multijugador cooperatiu
i competitiu.
Això es conserva dels altres Souls, sobretot del competitiu.
El cooperatiu es veu que serà no només demanar ajuda
perquè t'ajudin amb un jefe,
sinó que podràs anar acompanyat amb més gent.
Amb el 128 dels...
Amb el 128 seria molt graciós, aquest joc.
Aleshores es veu que a nivell argumental tindrà...
s'explicaran una miqueta més les coses,
però seguiran aquesta narrativa,
i la gent, és això, tothom que l'ha jugat està encantat
i estan bastant desesperats.
És més graciós de veure...
Jo una miqueta també, però jo estic des de fora.
I és molt tan graciós.
Quan surt això?
Surt el 25 de febrer, em sembla.
El Gui Òscar torna a dir el joc de From South,
que a mi m'ha agradat, és l'Eco Knight,
que va sortir a Play 1,
i no té res a veure amb el Dark Souls,
és primera persona i com a pusles.
I ens diu l'Albert Garlo, que ens està escoltant,
l'Albert García diu,
em sembla que l'únic que ha escrit el George R. R. Martin
és la seva firma en el SEG per donar permís
al seu nom.
I és caríssim.
Exacte, és molt probable que el que digui sigui veritat.
Aquesta setmana surten dos dels jocs més esperats
d'aquest 2021.
Una d'aquelles franquícies que aporten moltes edicions,
però que sembla que no s'esgoten.
Sempre hi ha coses noves per descobrir.
És el cas del Pokémon Diamant Brillant i el Perla Lluent.
Sí, i a mi em diuen Diamant Brillant i Perla Lluent,
i només penso en unes arracades,
un collaret ben vistós, però no.
Són les dues noves edicions de Pokémon
que surten aquest 19 de novembre.
A banda dels colors o d'aquesta cosa,
Rhinestone deu tenir alguna novetat més, no?
I la diferència entre ells, suposo.
Sí, sí, els Pokémon són com els de Nonino,
que van de dos en dos.
Ho vam veure amb el blau i el vermell, el groc i el verd,
i un cop esgotats els colors,
i els de P2 aprenen a P2.
Passem a coses interessants com el rubí i el safí,
l'or i la plata,
i en aquest cas, Diamant Brillant i Perla Lluent.
Que quines diferències tenim?
Les dues són la quarta generació de Pokémon,
tot i que la història és la mateixa en un joc com en l'altre.
L'única cosa que haurem de fer és centrar-los en capturar
el Pokémon legendari diferent en un com l'altre.
Per exemple,
el Pokémon Dialga i Scizor
són de Diamant Brillant,
i Palkia i World Rhinestone per Perla Lluent.
Segons el que hem comptabilitzat,
hi ha 95 jocs de Pokémon i 115 versions.
A part dels mítics d'anar a convertir-se
en el millor entrenador Pokémon
o el multidescarregat joc per a mòbils
amb realitat augmentada,
Pokémon GO,
entre ells hi ha un Pineball de Pikachu,
jocs de cartes o jocs de la pel·lícula
de Detectiu Pikachu.
Per què tenen tant d'èxit els Pokémon?
A veure, a l'estat espanyol,
Pokémon va arribar l'any 98,
i de les hores la cosa no té aturador.
Si en Franja Xavifos aquí ens explicaria
com Satoshi Tahiri va crear aquesta franquícia
amb els consells de Shigeru Miyamoto,
però no hi és i per tant n'estic jo,
o ell també ens explicaria com Pokémon
és la contracció de pocket monsters,
Pokémon, pocket monsters,
però monstres de butxaca,
però jo crec que a part de la primera generació,
al darrere hi ha molt de marketing.
Sí, sí, realment.
I s'ha convertit que a la gent li dius Pokémon
i sap el que és un Pokémon, eh?
Sí, sí, samarretes,
o sigui, motxilles, tovalloles,
els bons, ja us ho dic jo,
són els 151 Pokémons de la primera generació.
Sí, senyora.
Sí, jo t'he contat allò de fa molts anys
que comencem amb Charmander, Bulbasaur, Squirtle,
i ara mateix n'hi ha, atenció,
no sé si us el sabeu, no sense.
De fet, de la primera generació
hi havia fins i tot diversos raps d'anime.
Dins? Sí, sí, sí.
I teniu Pokémon...
Tu havies fet algun anunci o alguna cosa així?
Un anunci de Pokémon? Sí, sí, em sona.
Jo vaig ser la imatge d'un dels anuncis de Pokémon.
I també vaig ser campiona Pokémon del meu barri.
Ah, molt bé.
A veure, aquí algú té un no-damage,
jo tinc un campionat de l'Eixample de Pokémon.
Ahir està, clar que sí.
Que no és poca cosa, eh?
I em sabia els quatre o cinc raps
que tenia Pokémon a l'ànima.
Bulbasaur, no sé què, tararà, tirurí.
Ara no ho puc fer perquè ara...
Després vaig memoritzar les taules de multiplicar,
però seria això.
Et falten Pokémon.
És que n'hi ha 900 i no tenen rap.
Però hi havia Pokémon preferits quan tu jugaves?
Sí. Sí, home.
Tu recordes algun? Mira, hi ha el que tens preferits
perquè t'agrada el disseny, en el meu cas, Bulpix.
Sí. I després hi ha Pokémon que t'agrada
perquè són potents, com Charizard.
Clar. Clar.
És que no és el mateix que t'agradi un Pokémon estèticament
com per la lluita que té.
Sí, però el Caterpillar no li agrada a ningú.
No, i el Pidgeon menys.
A mi em feia gràcia perquè el nom que tenien
era el de aquí. Sí, sí, sí.
Escolta'm, escolta'm.
Germana, Germana, Germana.
I els uients què diuen a Twitch.TV?
Els uients ens diuen a Twitch.
El Marrau, l'èxit del Pokémon és igual a Nostalgia
més rejugabilitat.
I l'Aaron Quimet, diu el Pokémon Clauet, fa molta basarda.
Per cert, em comuniquen el Dani des d'aquella Super Nintendo
que ha aconseguit l'anunci...
No me jodas.
... pel que el Pokémon fa.
Yo recuerdo que los 5 primeros minutos de Pokémon
eran los más importantes,
porque decidías qué Pokémon te iba a acompañar en todo momento.
Sindake, Chikorita, Totodile...
Yo era de Totodile.
Porque le metías todo, le metías todas las habilidades...
Bueno, retrasada. Joguetiempos.
Ja està.
Nuevos Pokémon Hard Gold y Pokémon Solitaire.
Hi ha una història de què vas fer el clàssic de...
Perdona, perdona.
O sigui, és com si estiguessis parlant d'un rentaplats o...
Sí, sí.
Perdona, és que aquí ens l'han posat per YouTube, també.
No, no, és que a més és molt fort, perquè jo anuncio Totodile,
però originalment jo deia Totodile.
I em va venir el senyor de Nintendo Iberia i em va dir...
No, no, és Totodile.
Clar, jo anuncio i dic Totodile i la gent...
Esta tía es imbécil, no sabe nada...
I és com... Els haters ja t'estan atacant.
I era com... Parleu amb el senyor de Nintendo Ibérica.
El senyor de Nintendo Ibérica, ahí està.
Com si plau, m'ho passes pel Discord.
Aquest vídeo a YouTube, gràcies.
Víctor, tu tens algun preferit d'algun...?
Jo m'agrada molt Slowpoke, perquè sembla que li hagin anat un aire.
Perquè tens un aire, tu, vols dir?
També, també, també.
Doncs li hem preguntat també al Víctor Mame,
que avui ens parla també de Pokémons,
ens toca la seva música,
i també ens diu quin és el seu Pokémon preferit,
i m'he recordat,
i a més l'escoltarem amb dues cançons de Pokémon.
Hola, Víctor, com estàs?
Hola, estimats i estimades amants de la música,
el piano i els videojocs, jo soc el Víctor,
el Víctor Mame, les meves xarxes socials,
i el meu preferit és el Psyduck.
Ah, i per cert, avui us vindré a parlar
de la música de la quarta generació de Pokémon
i del seu remake Pokémon Diamante Brillante
y Pokémon Perla Reluciente.
I això és degut a que surt el remake de la quarta generació
aquesta mateixa setmana, com ja va passar fa uns anys,
amb el Pokémon Rojo Fuego i Verde Hoja,
amb el Pokémon Hergold i Soul Silver,
i amb el Pokémon Rubio Omega i Alpha Zafiro.
Com ja us he explicat en altres ocasions,
aquesta música de Pokémon és absolutament sorprenent,
sobretot si no la coneixes o no has aprofundit massa en ella
i et poses a estudiar-la, analitzar-la o escoltar-la.
Concretament, en aquesta generació podem trobar
temes superépics i dramàtics en les batalles,
cançons que ens acompanyaran en les rutes molt originals
i que canvien segons si és de dia o de nit,
i també, aprofitant aquesta nova dinàmica de dia i nit,
trobarem per primera vegada una cançó diferent
en el centre Pokémon si estem de dia o de nit.
Aquesta seria la cançó del centre Pokémon de tota la vida de dia.
I aquesta altra, la nova versió,
que apareix per primera vegada a la quarta generació, de nit.
D'aquesta generació m'agradaria destacar
Eterna Forest, la cançó de Lake,
la cançó que trobem a la batalla amb Cynthia,
i la cançó de la ruta 209.
Jo us tocaré la cançó de Pokémon League de dia.
I ara,
com a part de la cançó,
hem de fer una cançó que s'acompanya molt.
I, per tant,
ens acompanya la Cançó de la Ruta 209,
que és la cançó que trobem a la batalla.
I, per tant,
ens acompanya la Cançó de la Ruta 209,
que és la cançó que trobem a la batalla amb Cynthia,
i, per tant,
ens acompanya la Cançó de la Ruta 209,
que s'acompanya de Ciutat cocina.
I així,
ens acompanya la Cançó companya,
que준 Girple.
Una endlessly
i que quan torneu a jugar algun cop algun joc de Pokémon,
doncs, podeu fer aquesta escolta activa de les cançons
que us acompanyen en l'aventura.
I us animo que, si voleu conèixer millor la música de Pokémon,
us passeu pel meu canal de Youtube, que tinc algun vídeo tocant
cançons de piano, d'8 generacions dels jocs de Pokémon
i d'altres jocs de la mateixa saga.
Espero que hagueu gaudit molt aquest vídeo i ens veiem la setmana vinent.
Adéu-siau, que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies, Víctor, per aquesta interpretació que ens has fet, bestial.
Em fa gràcia perquè, clar, un streamer que fa música a Twitch
està encorusit per la música del vídeojoc.
A veure si haurà canviat la música en aquesta nova versió.
A veure, tu t'hi fixes com a jugador,
però potser no hi poses tanta atenció que m'hi posarà Víctor.
I el més important, me l'he d'aprendre ràpid que me la demanaran.
M'he d'aprendre molt ràpid.
A buscar Pokémon Diamante Brillante Cover partitura.
Què diuen els ullents?
Doncs mira, hi ha molts ullents que han parlat avui al xat per primera vegada,
com per exemple, mira, l'última ha estat la Sylvie 685.
Molt bé, gràcies.
Però tenim el Dantex N, tenim el Torri Games,
tenim el Bluebunny i YouTube.
I avui crec que és el rècord de persones que comencen a parlar al xat.
Doncs moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Que sapigueu també que aquest vídeo que heu vist del Víctor Mame
el podeu veure a YouTube Sencer.
És un vídeo amb qualitat perquè des del Twitch es veu així.
És un screener d'un screener d'un screener.
Exacte. Amb el Víctor Pazos al mig també.
Sí, mirant el guió i tal.
Que té la seva gràcia també.
Molt bé, continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Doncs sí,
continuem amb les classes de l'Star
i continuem a fer un bon videojoc.
I és una feina important en això de fer videojocs.
També és la de mantenir una imatge pública per tenir els seguidors
i arribar al màxim de gent per promocionar-nos.
Sí, que és una mica com el que està passant.
Avui tenim una pila de seguidors nous aquí a Twitch, benvinguts tots.
I això amb els videojocs passa el mateix perquè si voleu fer videojocs
ja us podeu preparar per passar-vos hores, hores i hores
gestionant les certes socials.
Jo faig videojocs, però dins de fer videojocs
entra la feina de certes socials.
Correcte.
Malauradament, la feina que es fa s'ha de veure, s'ha de veure.
La creació i el creador d'un videojoc, ara avui en dia,
2021,
ara són una sola cosa que més.
Nosaltres, qui fem els videojocs com a creadors,
també som part del producte i, per cert,
també hem de ser producte.
Jo voldria remarcar que aquesta lliçó és per quan encara
no hem acabat el nostre videojoc.
El que ens portes cada vegada que vens al programa són lliçons
per fer un videojoc, lliçons més bé ètiques,
que no pas de programació pura i dura, no?
Sí, i tant. Seria una miqueta allò que ara està tant denustat,
d'ètica, humanitat i filosofia. Allò que són les tres lletges,
de senyor gran que, nen, vinga, seu aquí,
i té això que no s'ha enserit ara, que li dones un bitlletet a la mà
i després li fots la xerrada. Xerrada és com això.
Sovint la gent el que fa és confondre el que és promocionar
un producte amb promocionar-se el mateix.
Això no ho tenen gaire separat i s'arriba a un equilibri,
perquè la cosa funciona. Si sou una persona sola
que fa un videojoc, ho té molt fàcil, perquè una cosa porta l'altra.
Identificar-te a tu com a creador d'un videojoc i el videojoc
com a creació teva és bastant més fàcil.
El que passa és que quan sou un grup, que és lo típic,
és normal, que sigueu més Déu en el que feu uns jocs,
la cosa ja té més cosa.
Perquè com a individus per separat, allò que són és un grup,
o és gent, o és cadascú que fa, i llavors és una miqueta
complicat. I centrar-se en el videojoc fa que la gent
no tingui molta idea del que fa cadascun.
Però tots sabem que el públic normalment és molt cruel
i de seguida s'oblida de tot el que no és seu o per ell.
I tant, mira quina rius de tenir de raó.
És veritat. Ara llenço la pregunta
del millor de dòlars a internet, al món sencer.
En quin equip juga ara mateix un jugador que es diu
Luis Suárez o Luis Suárez?
L'Elèctric de Madrid, no? No ho sé, jo ho pregunto.
I el Leo Messi, aquest xiquet que era de la Messi,
quants gols porta aquesta temporada? Això no ho sé.
No era un dels millors jugadors del món.
Eren considerades llegendes, independentment de la samarreta
que portessin. Leo Messi, no? Oh, Leo, Leo!
Què ha passat d'ells? Com que no són del Barça,
ja no interessen. El que fossin jugadors extraordinaris
no era tan rellevant, com es deia.
Doncs aquí està la cosa, que són gent normal,
com un people, que heu d'equilibrar el que és la persona,
el personatge o el producte. Una mica com Leo Messi.
I ara estava clar que no era un bon jugador, que ho era.
No era una bona persona, que ho era. Era un producte.
Perquè ara on està? Ja no ens interessa el mercat català.
Aquest pobre xiquet era una juguina trencada.
Pobre xiquet, eh? És veritat, eh?
El tio està forrat, la mare que el va matricular.
Ahir podien trencar igual, eh? Ara d'aquí no és ningú.
El camí més fàcil per aconseguir tot això
és mantenir-se a l'abast del públic, que la gent et vegi.
I perquè et vegi la gent, on passis el sap,
oferir continguts, i el contingut
passa per ser molt de típics i tòpics.
Ja podeu començar, ja ho veureu ara que ve Nadal, falta poquet.
Ja podeu preparar per fer publicacions automàtiques,
això és el típic programa Twitter,
ja podeu preparar, si vols fer videojocs,
aquestes coses per Halloween, per Nadal, Sant Jordi,
el dia de l'autisme, el dia de la dona, el del home,
el dia de l'abril, el dia de l'abril.
Saps allò que fa Google que posa els doodles de Nadal?
Això s'ha de preparar, perquè si sou allà,
amb una feina per arribar tot Déu, al final tot Déu us veurà.
És veritat, eh? Ara que només falta un mes
mal comptat per Nadal, vosaltres quan comenceu a posar l'arbre,
la decoració, el passebre, quan ho feu, això, exactament, a casa?
Jo tinc el bai de davant de casa,
el dia 1 ja tenia l'arbre amb les lometes.
El dia 1, eh? Jo ho posaria allà.
Jo quan trec la lloga, quan amago la disfressa de castanyera,
ja ho posaria tot.
Però perquè costa molts diners la decoració,
i penso que només per 15 dies no val la pena.
Jo, al revés, contra més tard millor, em sembla raríssim
el novembre ja posar-se a pensar en Nadal.
Això a casa es posa el 10 de desembre i es treu el juliol.
Com que el 10 de desembre? I quan et prens les xocolates
i m'estàs dient que com a adult, tu penses que jo segueixo l'ordre?
No.
A més, el calendari de vent està desordenat.
Està fet amb mala llet.
A moment que he d'anar a buit xocolata i l'edat està mirant,
ja me n'he fotut 3. Quin dia som avui? 27?
Un altre cas seria quan com deia ell, quan comencem a desmuntar-ho,
però és una altra història, a estar, hem de parlar de més coses.
Sí, hi ha més coses. Mira, per exemple, si teniu definit
el que és el passat, la mascota, per dir-ho d'alguna manera,
va molt bé fer-lo servir per protagonitzar
la mena de campanyes de promoció, diguéssim.
I si no el tenim, el logotip.
Agafem l'IGD que tenim. Logotip del joc o del joc?
El del joc o el del grup, diguéssim.
La cosa és fer marca, que la gent es vegi. I si no, nosaltres mateixos.
Nosaltres mateixos, les persones, les icones visuals,
que sortiguem aquest tipus de dades senyalades,
de pare Noel, com diu la Gina, vestida castanyera i tal,
no ens suplíssim tampoc d'interactuar amb el públic,
això és molt punyatero. És una qüestió fotuda.
Ara, per exemple, amb tota aquesta gent que ha entrat ara a tuits,
si ara comencem a saludar, gràcies per escoltar-nos.
Maria, gràcies per escoltar-nos. Joan, gràcies per escoltar-nos.
Clar, quan arribis al que fa 30, dirà, a mi segur que em diran
gràcies per escoltar-nos. Però no l'hi diríem, perquè fallem.
Clar, i si no l'hi dius, te diran, mi-te'ls.
Passen de mi.
I tal persona, el que fa és sortir...
Sí, que al final s'afarta.
Si no estem de... Si hi ha algú que no li diem res, pensaran, coi.
Li donem les gràcies als 20 anteriors i han passat de mi.
Però, però, també ser massa propers, és que això és un equilibri.
Ser massa propers també pot crear una falsa sensació d'amistat
que en veritat no hi ha, no?
Ens mal acostumem al gent, a nosaltres, a rebre notificacions,
i, clar, si tu les dones, sempre és allò...
Ai, saps?, és acció-reacció.
Hola, com esteu? Benvingut. Hòstia, queda una miqueta de caig.
I, clar, no podem estar sempre 24 hores al tanto.
Al telegram, cada cop que entra algú nou, si mentre l'estàs a la matinada
què faig? M'aixeco. Clar, no pots fer-ho.
Ara bé, me sona l'alarma. Ostres, tard, despert.
Hola, bon dia, benvingut.
I ja en arribo una a les 7, dirà, mira, s'ha despertat pel de les 3
i per mi, que he vingut a les 7, no d'això, no?
I com podem evitar-ho? Vivem una fantasia.
T'anava a dir, sincerament, que nosaltres mateixos
siguem creadors de l'espectacle, que som actors i el públic és això.
Públic. I què vols dir, mentir? Ens convites a mentir
els nostres seguidors? Mira, si consideres que vestir-se
o impersonar-se de cosplay d'un personatge a un videojoc,
o fer d'un personatge amb una petita rol, o cantar amb un karaoke,
fent bé veure que som jo, que som Miguel Bosé,
si això és mentir, sí, és mentir. Molt bé.
Sí, eh? Doncs sí que és mentir. I tot el que per a mi
és, a més que mentir, és exterioritzar el que de debò som
o volem ser davant dels altres, com a producte, com a espectacle.
La cosa és que s'ho haurien de passar bé creant tot això.
Si la creació s'extén al terreny de l'actuació,
si tu a més a més exageres, si és Nadal i surts amb el barret
de pare Noel o fent una recreació de caganer,
ja exagerant, no? Ostres, que es noti que s'ho passem bé,
que es noti que fent l'espectacle i l'entreteniment
és el nostre, no? Aixequem el taló i que el públic
s'ho passi bé amb el que estem fent.
Ai, és que tal, que en Headson... Pugeu, puja, puja.
Boníssima, boníssima.
Perquè una cosa és ser nosaltres mateixos com a persona,
com l'Albert Murillo, l'Angina Tos, tal,
i una altra cosa és ser nosaltres com a personatge,
jo mateix soc l'Starr, però si aconsegueixes ajuntar
la gent s'ho passarà de conya.
Doncs molt bé, una altra classe, S.T.A.R.
Hi ha 6 o 7, portem ja unes quantes.
I les que falten. M'agraden, què diuen els ullents?
Doncs mira, en Xavi PSX diu, m'encanta imaginar-me l'Starr
fent el guió i afegint cançons. Què li agrada més, S.T.A.R.?
Fer guions i posar cançons. Les dues coses, eh?
Faig guions amb cançons, ja ho vaig dir fa una setmana.
I quan escrius? Sí, si m'ha bé al cap, aquí aniria bé
aquest cançó, i me la poso i continuo escrivint.
Quina mescla, quina mescla, cada tarda.
Activision i Blizzard no xequen cap i cada setmana, de fet,
és notícia, un article de Wall Street Journal assegurava
aquesta setmana que el CEO, el Bobby Kotick,
coneixia de fa anys les acusacions d'assetjament sexual
de les seves conductes, de les seves pròpies i d'altres caps
de responsabilitat. A més, després d'això,
l'Ajuntada Directiva va escriure un comunicat
que mostrava tot el suport al CEO. Mira, l'altre dia
vaig anar a una pestanya d'aquestes, saps que poses,
que no hi ha cookies, perquè no sàpiguen el què,
i vaig posar Activision Blizzard. A veure quan parlava
des d'una cerca de Google al primer joc.
I era a la pantalla 4 o 5.
És a dir, vaig pensar, déu-n'hi-do,
el que li està passant a aquesta marca d'aquest estudi.
Amb el que va ser. Amb el que va ser.
El que li està passant, a qui li toca que li passi, poc és.
També et diré que el sistema està corrupte per dins,
està podrit, i tant de bo saltessin més coses d'aquestes.
Sí, sí, sí. Realment...
Mentre es fotin aquest tio al carrer, què ho dubto?
Jo aquí el que trobo a faltar són paraulotes.
Paraulotes. De veritat.
No per nosaltres. Vull dir que...
Jo soc treballador d'Activision i passa això,
i els macagons aquí macagons allà, fins i tot al mabreu,
se'n sentirien pertot arreu.
Però mires i dius, no hi ha ningú que s'estigui cagant,
no hi ha ningú que fot una queixa d'aquelles,
ostres, macagons aquí, pipi, pipi...
Això s'ha d'acabar, això és inadmissible,
perquè hi ha altres companyies que sempre es parlen de forma elegant,
evidentment, entre companyies, però a més a més,
si ets un treballador o treballadora de Blizzard o d'Activision,
i ara dius públicament,
me cago un sumuerto más fresco, si no sé cuántos,
potser ets treballador d'Activision avui.
Sí, sí, tens raó, però la gent...
Jo sóc avui, demà no, però m'hi he quedat més segur.
Això sí, això dormiràs. I la gent se n'assabentarà de tot això,
saps? I tant.
Vull dir que amb la quantitat de treballadors que hi ha,
que hi hagi, no sé si és aquesta por corporativa,
o, hòstia, que no em fotran fora, però vols dir que tan malament
està la indústria o el negoci o l'impleo, el videojueguil,
perquè tinguin por de dir una cosa o l'altra?
Pel que estem veient durant aquests anys, sí.
Fa por, eh? Jo m'estic plantejant de canviar la meva secció
de com fer un videojoc per dir no dediqueu-se a plantar flors.
I ràpidament, dic que Tequila Works ha anunciat el Song of Nunu,
el League of Legends story, curiosament,
i també el 9 de desembre se sabran quins són els millors
videojocs de l'any de la nova edició de The Game Awards 2021.
De moment ja se saben els nominats,
i millor videojoc de l'any,
de la llista Deathloop, It Takes Two, Metroid Dread,
Psychonauts 2, Ratchet and Clank i Resident Evil Village.
Alguna sorpresa d'aquestes nominacions?
Hi ha algun que s'hagi fet per aquí a prop?
No, el Metroid Dread.
El Metroid és de Mercuristim.
Doncs aquest és el que hauríem de guanyar, no?
És el que hauríem de fer una mica més nostrat.
Ho dic perquè és una dada que han comentat per Twitter
d'una empresa de l'imperi espanyol que està optant amb uns premis.
No és com Activision, però...
També hi ha gent que no està massa contenta.
Jo com que no treballo amb aquestes empreses,
puc dir el que vulguis.
Molt bé, doncs anem a saber què diuen les xarxes.
Participa a la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
Dius que ens expliquen bastants curiositats.
Moltes curiositats i una en concret que m'ha deixat a mi bastant parada.
El Ricard ens deia si coneixíem un tal Miguel Piedrafita,
que es veu que és un noi de 19 anys que ha muntat diversos negocis,
que està relacionat amb temes de programació de PHP,
que té moltes històries i que és un tio molt inquiet
i que en els últims temps l'ha agafat per enfocar-se
en temes de NFT i criptografia en general.
Un criptodyut.
Aleshores es veu que aquest noi s'ha embolicat amb una altra gent
per participar en una subhasta
i comprar una de les 11 còpies de la Constitució dels Estats Units,
que és l'única que està en mans privades.
Mira...
Hi ha coses que el Ricard es perd, com jo, del món de la criptografia,
i el que entén és que munten una DAO,
que és una Organització Autònoma Decentralitzada,
per adquirir aquesta Constitució.
I, bueno, clar, ell diu que qui podria pensar
que amb els problemes humanitaris que hi ha,
que potser es podrien dedicar els diners a fer qualsevol altra cosa,
jo també ho penso.
Poca broma, perquè són 45 milions i porten recaptats ara 40.
És el que anava a dir, el Ricard ens ho deia l'altre dia.
Ara ja en deuen ser més, si uns 40.
I hi ha molta gent al Canal de Telegram que es preguntava,
a part de dir a l'Ed Caballé que no li veu cap tipus de sentit
de comprar la Constitució,
també deia que la còpia aquesta física,
qui se la queda?
Això és tot de gent que... Jo la cremaria.
Directament, eh?
Els Kali Eif van cremar un millor de lliures amb un maletí,
el grup aquest musical, els Kali Eif,
doncs jo ho faria, escolta.
Els quartos no són meus.
I l'Evanski va partir una obra en trossets,
doncs cada trosset que li donin a la persona que neix.
Un full, no? Un full, un tros...
Disculpa, aquesta obra s'ha rebenut
i el que va comprar-la ara ha fet negoci.
És que aquesta gent que ho compra en aquesta Constitució
no la posen per allà riure-se-la, o sigui, perdona.
Hi ha 11 còpies?
Una només amb mans privades, que és la que estan intentant comprar.
És la que estan intentant comprar, exacte.
Bueno, doncs especular.
L'ho fotut no són els tontos que s'han ajuntat per comprar això.
És el tonto que després compra el que han comprat els tontos.
Sí, sí, sí.
Jo per això la cremaria, perquè com que els quartos no són meus,
els 45 milions aquests els han posat entre tots, no?
Cony, cala-li foc.
Molt bé.
Els Kali Eif.
Sí, sí, sí.
Per cert, amb tot això de les criptomonedes,
l'altre dia, la setmana passada, no sé si ho sabeu,
aquí a davant de Catalunya Ràdio hi ha una botiga de criptomonedes
i la van robar.
Què va, la granel?
És que de fet...
Deien emportar-se les monedetes aquestes falses,
billets del monopoli.
No el Disney, entenc que es van emportar el Disney.
No, no, no.
La caixa forta.
La caixa forta amb les monedes de veritat, amb euros.
El que tenien per canviar.
Jo et doy un bitcoin i tu m'he d'estant...
Entres a robar un puig de criptomonedes
i t'emportes la caixa, pots ser més pobre?
Sí, però a veure, emporta-te-la, eh?
Jo penso que potser hi havia més coses a la caixa forta.
Potser hi havia els codis i... Segurament, segurament.
I de fet, hi ha un vídeo, si poseu, per YouTube,
hi ha un vídeo, no sé si l'heu vist, que és el moment que el roben.
Només un, jo n'he vist tres o quatre.
Ah, d'acord.
I és al·lucinante.
O sigui, la veritat.
Per les pel·lis o què?
Sí, sí. I quatre o cinc persones, eh?
I dos cotxes.
Sorten amb molts bitcoins per persona, eh?
Sí, sí, sí.
No sé si hi ha algun comentari més.
Mira, et llegiré uns de tuits de gent que parlava
d'això, l'Ignasi directament diu que faria servir aquesta còpia
com a paper de vàter, directament,
i l'Aaron Quimet diu menys criptors i més localitzar jocs en català.
Molt bé. Doncs sí.
Sí, sí, sí. Endavant.
Sí, sí, tu tens raó.
I tant, i tant.
No, escolta'm, avui som molta colla, eh?
Molta colla.
Hem estat entre 60 i 70 tractadors tota l'hora.
Això d'anar més, que ara que ho diguin la seva família...
Ara ens compraríem una Constitució, nosaltres.
Vinga, a veure.
Perquè jo tinc idees, també, de crèiem.
Segur, a l'Espanya, segur.
Segur que segur.
Doncs molt bé, gràcies a Start, des de Tarragona.
A vosaltres faltaria més.
Amb el Francesc Xavier Espel, Gina, Eli i Víctor, fins la propera.
Fins la propera.
També gràcies a Dani Jiménez, el control tècnic.
Amb la seva Super Nintendo, l'Olga Clapés,
per la correcció lingüística i també la Paulina,
que ens ha deixat a l'estudi, ens l'ha desinfectat abans i després,
marxem amb la música del grup Berlinist,
que són els mateixos que van posar la música gris,
i ho han fet també amb un videojoc que es diu Monkeish,
que no sé si l'heu vist.
Jo hi he jugat, jo hi he jugat.
Està molt bé, és com, tens un cub i has de donar voltes,
i amb la perspectiva el que fas és muntar objectes
d'una banda del cub amb l'altra perquè passin coses.
Per què no fan jocs a saltar, ja?
És interessant, al principi és molt complicat,
tot i que només tens dues cares.
Imagina't quan ja tens totes les cares del cub
i pots fer zoom i uf...
Per això l'hora de multiplicar.
Veus?
Ara les he oblidades i ara tinc això al cap.
Doncs, uients, gràcies per escoltar-nos i veure'ns.
Fins la setmana vinent. Adéu-siau.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.