This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL, el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui es pot dir que fem un programa especial dedicat als drons i des d'una perspectiva de l'entreteniment sobretot.
Parlarem d'In Drone Park, el primer parc indoor d'Europa per fer volar drons i que és a l'Hospitalet.
També parlarem de videojocs de drons, un d'ells ideat per amnistia internacional i que ens ensenya la cara una mica més bèlica d'aquests aparells.
I un altre amb el qual ens divertirem jugant-hi.
A més, com que també haurem d'aprendre a pilotar-los, us descobrirem simuladors per ordinador.
Ens posarem les ulleres de la realitat virtual per conèixer una proposta del Sónar Més D i en Chris Vilchev jugarà a un videojoc de la PlayStation VR.
Això és Generació Digital.
I avui amb l'Albert Garcia.
Què tal, benvinguts a tots, com esteu?
Hola, molt bé.
Albert Garcia, l'altre dia al WhatsApp, que tenim un WhatsApp al programa, ens deies exactament això.
Per cert, aquest cap de setmana he començat a veure vídeos a YouTube a 1,5 de velocitat.
He jugat al Fortnite per primera vegada i parlo utilitzant verbs com nerfejar, soc un millenial.
Què ha passat?
Ha sigut un cap de setmana en el qual he rejuvenit, podríem dir.
Això del Perú Coma 5...
Estava veient un vídeo del canal d'Eurogamer que m'agraden molt i durava una hora.
I parlava de videojocs i vas dir...
Només tinc 30 minuts.
30 minuts. I vaig posar-ho a aquesta velocitat i s'entén bastant bé.
Em fa gràcia com m'han implementat el tema de les velocitats a YouTube i com molta gent,
em sembla que no soc l'únic, comença a veure vídeos de forma accelerada per anar ràpid.
Aquí a la taula?
Sí, jo els podcast.
Tu els podcasts?
Sí, perquè n'escolto massa i vaig arribar a un punt en què entre el de l'APM a Catalunya Ràdio,
el Generació Digital, de sobte escolto també programes d'altres emissores o que només emeten per internet.
No tinc temps. Si tinc, per exemple, 3 hores la setmana per escoltar podcast i n'haig d'escoltar 5 hores,
ho faig a 1,5 hores o no tinc temps.
Parleu d'això, al meu cap ve la música del Benny Hill.
Una mica, sí.
I abans de fer això, com has dit, vaig jugar al Fortnite, que encara no l'havia provat.
Ostres, Albert, això de tu em sorprèn.
Havia jugat al PlayerUnknown bastant, a la Xbox, però aquest encara no l'havia provat.
Vaig quedar entre els 20 primers a la primera partida.
Però què, vas campejar una mica o no?
Vaig amagar-me darrere una pedra.
Ah, l'estratègia de les rates.
El començament és complicat, però vaig poder veure per què té tant èxit el videojoc.
Necessita per això moltes hores de joc.
I nerfejar vol dir, dintre d'un videojoc, aplicat a un videojoc,
quan algun element del joc o algun personatge li baixa el poder.
El rebaixa, sí.
Que és el que li van fer al Thanos, aquest personatge dolent del Infinity War, en el videojoc.
I això ve, atenció, de les pistoles aquelles de juguina nerf.
Sí, sí, sí.
De fet, aquesta setmana hi ha un pòstit a Catalunya Ràdio on el vaig escriure jo mateix,
i parlo del vocabulari i de l'argot que porta al Fortnite,
perquè els pares entri una mica en comunicació amb els seus fills,
i jo que sé, que de bon rotllo comencin a entendre una miqueta aquest món,
que pel vocabulari crec que és una bona història.
Sí, sí, et dona per estudi.
Està molt bé això que has fet.
França Xavier, aquesta setmana, o la que ve, perdona, hi ha una Explora Commodore.
Sí, hi haurà la quarta edició de l'Explora Commodore,
aquesta reunió d'usuaris de les màquines de Commodore,
des del que té un nom tan xiroi en català com el PET,
el PET Commodore, fins al Commodore Amiga passant pel mític Commodore 64.
És el 26 de maig a l'Espai Jove Fontana.
Tots els que tinguis ganes d'anar-hi i trobar des de presentacions de nous jocs,
recuperar i veure jocs vells, qui sap si potser comprar-vos aquell Commodore,
si no el veu trobar mai, en trobeu algun a l'estand de compra-venta,
d'altres particulars, doncs el trobareu a l'Espai Jove Fontana de Barcelona,
i l'entrada és lliure i gratuïta,
per tant, és recomanadíssim a tots els amants del retro i del vintage que us hi passeu.
Molt bé, Gina, des que ens vam veure la setmana passada fins avui,
quants escape rooms has fet més?
Quatre.
Quatre més.
Estan ja publicats o això ja ho vas treballant?
Això vaig publicant a poquet a poquet,
perquè moltes vegades tu surts d'allà amb tota l'adrenalina
i de sobte necessites rebaixar això per repensar realment si el que volies dir era això o no.
Això és un bon exercici per tot, fins i tot.
Sí, per mi, de fet, avui o ahir el diari publicava un article
en què deia que algunes empreses estan fent escape rooms
per contractar les noves posicions, a part de videojocs,
i jo pensava,
em presentaré a totes i m'agafaran a tot arreu perquè soc boníssima.
A mi no m'agafarien enlloc.
Però si vas amb l'equip amb elles...
No, però aniries amb mi.
Exacte.
Però no faria res, estaríem mirant el que fa la Gina.
Però això és treballar en equip.
Encara millor, perquè no ho sabria ningú.
Faria com el player en nom, s'amagaria darrere del sofà,
esperaria que unes obvies tothom i apareixeria al final,
en plan, ho hem resolt, equip, fantàstic.
És veritat, un escape room també es pot campejar.
Sí, sí.
De fet, alguna vegada, sense voler, la gent campeja, perquè és que estàs perdut i no saps què fer.
Clar, clar, clar.
Molt bé, per cert, també vaig veure en un tuit teu
que hi havia una nova màquina de Nintendo que sortia al Japó d'aquestes petitetes
i que rememoren unes antigues, no?
Sí, la mini Famicom d'aurada.
I de fet és com, de fet no sé si sabeu, però la Famicom al Japó
tenia una forma diferent que la que tenia aquí al nostre país.
Aleshores, allà la van treure també en versió mini d'aurada,
que l'original no era d'aurada, i es va esgotar en una hora.
Ells diuen que acceptaran més reserves i que en breu se'n podran comprar més,
però en una hora esgotat completament.
La gràcia d'aquesta Famicom que deia la Gina ara
és que els videojocs no són els que hi havia abans,
són tots videojocs basats en manga,
en voladrack, en diferents manges japonesos de la revista Jump,
que fa 50 anys i per això aquesta mini.
Doncs continuem, Eli.
Ara hem de parlar de novetats,
explicar més novetats de la nova edició del Sona Hermèsdi.
La quantitat de propostes, com dius Albert, és immensa.
En José Luis de Vicente ens descobreix una de les empreses
que parlarà de la realitat virtual.
Sona Hermèsdi ha hecho una apuesta muy fuerte
por los nuevos lenguajes y entornos que están generando nuevas formas de experiencia
que crearán nuevos lenguajes estéticos
y que están ya creando nuevas industrias.
La realidad virtual, por ejemplo, ha sido una apuesta muy fuerte,
con algunos de los nombres más fuertes de una escena que es muy joven.
Estamos hablando de una escena creativa que,
en términos prácticos, no tiene más de cinco años de edad,
pero que, sin embargo, está creciendo muy rápidamente.
Es una gran festival de cine del mundo
que no quiera hacer un espacio para estos creadores.
Felix & Paul són el estudi de realitat virtual
más importante del mundo.
Fueron los primeros en meter una cámara de 360 grados en la Casa Blanca
y filmar con Obama.
Han trabajado con directores de cine,
como recientemente Wes Anderson,
con organizaciones como el Circo del Sol,
con la NASA,
y dentro de poco van a presentar toda una serie de proyectos nuevos,
algunos de ellos vinculados a creadores de esta ciudad,
la Diálisis Masé,
que es la escaparate de la realidad virtual en Sonora Masé.
Doncs us recomano moltíssim que aneu a FelixAndPaul.com
per veure els treballs d'aquesta gent que vindrà al zona
i explicarà una miqueta com fan aquestes històries
en 360 graus.
I aprofito per dir-vos que ara per ara busquen artistes i perfils tècnics,
un munt, per cert,
per treballar el seu estudi de Mont-real al Canadà.
Aplicarem, no?
Sí, però de tot.
A més, és molt curiós perquè hi ha programadors,
no és com als videojocs que tots els perfils són més o menys iguals,
aquí hi ha perfils curiosos,
molts semblants al cinema.
Bé, una història curiosa de molt del que hem parlat aquí
al Generació Digital,
d'aquests perfils cada vegada més concrets que necessita la indústria.
Doncs vinga, va, parlem de drons a música dron.
Mira, la Montellau,
un dels seus primers exponents durant la dècada del 60,
la va definir com la branca del to sostingut del minimalisme.
I mira, ara de fons sentim Faedra, dels anys 80,
de Tanger and Dream.
Però si mencionem la paraula dron, gairebé tots els uients
els vindrà una imatge al cap.
Un petit quadcopter teledirigit sovint amb el mateix mòbil,
un gim volador de quatre rotors,
a diferència d'un helicòpter que només en té un.
En realitat es barregen conceptes que acaben dins el calaix desastre
de la paraula dron
i que no són ben bé iguals.
De fet, sent generosos, podríem dir que els drons
ja n'hi havia hagut al segle XIX.
La paraula anglesa dron vol dir avallot, l'avella mascle,
el que en castellà es diu un fangano,
d'aquests que no fan massa res a la colònia,
excepte facundar a la reina.
Es va autoritzar aquest nom durant la Segona Guerra Mundial
referint-se a un aviol de Jabil en 82B
que rebia el sobrenom de Reina Avella, Cuinví.
La RAF va utilitzar aquest mateix model
per utilitzar-lo com el primer avió teledirigit per radiocontrol
per utilitzar-lo com a objectiu en pràctiques d'antiaèries i d'artilleria.
Aquest que venia de la Reina Avella
i que volava de forma automàtica, sense tripulants,
el van anomenar dron avallot.
Des de llavors, els drons s'han utilitzat constantment
en l'àmbit militar, tant a les guerres de Corea i del Vietnam
com a les guerres del Golf,
a l'Ajuntament de la Reina Avella.
A partir de l'11S, però, l'hem vist moltes vegades a la tele,
aquesta escenificació televisiva de les guerres
que hem viscut sobretot arran de les guerres del Golf i l'11S,
hem vist molts atacs realitzats de forma automàtica per drons.
Hem vist moltes imatges.
Això sí, la gent ens parla òrganicament més del tema dels drons bèl·lics,
però això que comentaven el segle XIX és perquè,
curiosament, parlant de drons d'atac
o objectes no tripulats voladors
amb capacitat d'atac,
els austríacs, l'any 1849, van llançar tot de petits globus aerostàtiques
amb metges temporitzades
contra la ciutat de Venècia.
Per tant, és el primer exemple de drons bèl·lics,
podríem dir, que n'hi hagi que hagut.
I, Francesc, fora d'aquest camp militar que ens expliques,
quan entren els drons al món del hobby més domèstic?
Hi ha potser dos moments significatius
en el boom aquest dels drons que hem viscut en l'última dècada.
El primer és l'any 2007, quan un redactor de la revista Wire
rep a casa seva dos gins per tastar per la revista.
Molt curiosos. Un és un set
d'un robot interactiu, el Lego Mindworks,
i, per l'altra banda, un avió de radiocontrol.
El que passa és que els va provant i ni un ni l'altre l'acaben de satisfer.
El robot semblava molt espectacular
perquè té un petit ordinador i tot de sensors diferents.
Però, a l'hora de la veritat, per la taula fa molt poca cosa.
I l'avió de radiocontrol, que sembla fantàstic, volarem una cosa,
tenir un neus al pati de casa, que veurem com vola, va ser una decepció
perquè allò no hi havia qui ho fes volar.
Havia de ser molt expert per fer-lo volar. I l'home el donava voltes
i el deia, quina llàstima que no poguéssim agafar
i fer muntar tots els sensors dins d'aquest avió
per fer que estigués autoestabilitzat, volés sol i tal.
I a partir d'aquí, va construir,
va agafar i va...
Aquest noi es deia Chris Anderson i el 2017,
perdona, el 2007 mateix, agafa i crea la web
DIY Drones, Do It Yourself Drones,
precisament per estimular tota la comunitat de gent
en el món del hobby del radiocontrol que experimentava
amb jinys voladors d'aquesta mena.
Pensa que aquest és el que posteriorment, amb tot l'impuls
de l'opció de vendre 3D robòtics per vendre kits
de drones, molts basats en Arduino,
i que és en aquests moments una de les empreses
més importants en quant a venda de drones.
I aquesta segona opció també més divertida?
Doncs el 2012 hi ha una xerrada TED de Vijay Kumar
que diu robots que volen i poden col·laborar.
Aquí realment el que crea és el boom
de l'interès per tot el món dron fora
del món del hobby del radiocontrol,
perquè comença a explicar aplicacions pràctiques
dins de l'ús civil i de l'ús personal del que són drones,
i no només el dron petit que tu vols a casa,
sinó molts drons a xams de drons que volen, col·laboren
i fan feines. Després tot això ho hem vist a la realitat
tant en exhibicions artístiques com, ens sembla,
a la clausura de les últimes olimpiades on tot de drons
fan una coreografia al cel, com moltes aplicacions
que ell preveia en quant a antincendis,
recerquen ambients perillosos, etc.
És tan important el boom que hi ha després d'això
de la paraula dron o de l'interès de la comunitat hobby
pel tema del dron que si ara mateix aneu a Kickstarter
i busqueu projectes dron, us en sortiran gairebé
més de 500. I van des de drons submarins,
drons pagables i fins i tot paraqueigudes per drons.
Us hem de dir que la setmana passada qui va estar atent
a les nostres xarxes ha de poder seguir uns vídeos fets en directe
des d'Indrome Park, el primer park indoor de drons a Europa
i que és a l'Hospitalet.
La setmana vinent l'entrevistarem perquè ell és un dels
responsables d'aquest espai i explicarem totes opcions
i oportunitats que teniu.
De fet, aquest és un vídeo que encara podeu veure si aneu a Twitter
on hi ha tota l'explicació amb els seus responsables
i amb el Blair Garcia i també amb el Francesc
dels moments, les dues hores que vam estar passant allà
que ens ho vam passar molt bé. Més concretament parlem d'Indrome Park
que és a la vinguda Pau Casals 98 de l'Hospitalet de Llobregat
Un dels lemes que s'hi pot llegir a la seva pàgina web és
viu l'experiència de pilotar un dron de competició
en primera persona, en un recinte tancat
100% segur i 100% legal. I darrere
d'Indrome Park hi ha unes quantes persones i avui ens acompanyen
dos dels seus responsables, l'Ivan Milán
Hola, què tal? Hola, què tal? I també en Javier de Mendoza
què tal? Gràcies per venir. Hola, gràcies a vosaltres
per convidar-nos. El Javier, Francesc i Albert ens van ensenyar
moltíssimes coses l'altre dia. I tant, jo quan he entrat a l'estudi
l'he vist, he retrobat el meu mestre de pilotatge.
Jo mai havia pilotat un d'aquests
aparells de drons
i la veritat és que va ser una gran
experiència, molt recomanada per tothom. I te n'adones des
d'un bon principi que és molt difícil
que la cosa no és fàcil i que s'agraeix molt
que t'ensenyin, i de fet ara en parlarem una miqueta
El que deia l'Eli, això que sigui 100% segur
és important, és evident, però això que sigui 100% legal
per què? Què passa? Que estem en un tema
difícil? Bueno, estem en el tema
de la normativa, dels dubtes aquests
on es podien volar els drons, que sempre
sentim notícies dolentes a costa
dels drons, de gent que se li en va una mica al cap
i es vol a l'entrada de terratge
d'un aeroport. De fet, ara el Francesc
parlava de la història del dron, clar, la història del
dron ja comença a nivell militar,
suposo que aquesta imatge
també costa i fa que ens costi
acostumar-nos a que també poden ser un
aparell divertit, no? Bueno, clar, és que militar
sinònim d'aparell, i llavors dolent, i al final
és molt més divertit i és molt més fàcil i vosaltres
també comprovar la setmana passada que va ser
molt més fàcil que si requereix
escoltar i concentració. Exacte. La Gina, quan
portàvem una estona el segon vídeo va dir, escolta, però ho heu fet millor?
Com dient, perdona?
Perquè clar, és que van enviar un primer vídeo que els uients
potser, no sé si l'han vist o no, però era un desastre absolut.
El del Globus? Bé, sí, el del Globus.
I vaig pensar, si estan gravant el Francesc, que és el que
està fent, i aquest és el, aquest és el gran
d'allò que fa. Però vam anar a petar el Globus, rotllo Mario Kart.
Per mi, Francesc, que és com la meva
aspiració a la vida, és que portàvem un dron com a Francesc, perquè
ho controlava molt. I jo veia aquell vídeo i pensava,
Leli i jo, si estiguéssim allà ho faríem molt millor.
La cara de felicitat que posaven no es corresponia amb el que
estàvem fent realment, perquè semblava tres nens petits.
No, perquè el Javier, el que ens va dir és, primer, escolteu,
posarem un dron normal, un dron que no hem de posar-nos
cap tipus d'ulleres, i què passa amb aquest dron?
Cosa que jo no havia conduït mai, és que quan gires,
pum, els deixos canvien, i explota el teu cap.
Explota. Però tu n'has jugat al Brothers de
Tale of Two Sons, que quan giren també els deixos canvien
i t'explota el cap. De fet, el que vosaltres també
intenteu és ensenyar a la gent que hi pugui anar,
dir, ei, si no en sabeu, no hi ha problema perquè us ensenyarem.
I així és, no? Bueno, el primer que diem és que
no aneu amb compte ni aneu amb por,
aquí es pot venir a trencar.
Llavors la gent es relaxa i és com que treuen
l'humilió de cadascú, i evidentment
és molt important intentar
no tornar a repetir aquella primera experiència d'aquell
dron de Nadal que es regalen, que tens aquella
ansia de volar-lo, i surts al parc del davant,
engegues i bum, adeu dron i tornes a casa
amb 200 euros menys.
Exacte. És veritat que és una experiència que ha passat molta gent,
molta gent. Després va haver-hi una altra etapa
amb la qual vam provar un dron
amb el qual ens vam posar unes ulleres. Aquesta és una de les
grans gràcies d'aquests nous drons i és que veus
com si estiguessis assegut a sobre del dron.
Anava per wifi, si no estic equivocat,
però ens va servir per començar a portar un trasto d'aquests
i tampoc és fàcil perquè
alguns es poden marejar i veus una
perspectiva diferent, no? Totalment, totalment,
la perspectiva és totalment diferent i el que...
I per això us vam dir que, si us en recordeu,
estaven pilotant el dron de Domestic, estaven pilotant
d'en Peus, i el dron amb el wifi us vas dir
que estiguessis asseguts.
Perquè hi ha un efecte mareig de vegades que si...
Clar, si el dron va cap avall, tu vas cap avall.
Sobretot per gent com vosaltres.
És com si fossis una mosca.
Una mosca de la perspectiva perquè la gent s'ho imagini, no?
Del dron flotant a l'aire, com podria fer una mosca, no?
És molt curiós. Però és veritat, quan tu em vas gravar, Albert, després
vaig veure el vídeo i vaig pensar, però què faig amb aquesta postura tan
estranya? Estava mirant cop en el terra, que dius, home,
et vas girar una mica cap on el dron està, encara que tu
no ho estiguis, no? Vas movent el cap. Quan vaig veure aquests vídeos
en els que portàveu aquests cascs
per controlar els drons, em va recordar el llibre aquest de Lerns Klein,
que és l'autor de Ready Player One, que va fer una...
No és una segona part, però és un segon llibre que es diu Armada,
on, així com Ready Player One va sobre els videojocs
i tal, Armada va sobre drons i pilotar
drons amb aquests cascs. I clar, em va fer molta gràcia
perquè vaig pensar, mira, que no estem tan lluny de tot això que parlava
aquest llibre. No, no, realment. I després, en aquesta
experiència que vam tenir la setmana passada,
el que va fer el Javier és portar-nos a una pista
enorme, que no sé quants metres quadrats té.
Ivan. Són uns 1.200 metres quadrats,
més o menys. Un pisito. Sí, més o menys.
És un circuit fet amb leds,
amb dues altures, ja que, bueno, com els drons
no van pel terra, i amb l'alçada que tenim
podem ficar més alçades. I aquesta pista,
el fet que estigui dintre d'una antiga nau industrial
i dona un rotllo molt xulo. Molt xulo,
l'estètica de les típiques finestres
elevades d'aquestes nous industrials. És perquè no se't coli el dron
que parla. Sí, sí, sí, que no s'escapi volant.
I també les xarxes, perquè la gent no es faci mal. Exacte, no, no.
En quant a seguretat, és evident que estàs molt segur.
Vosaltres em vau comentar quan estàvem allà que
aquesta pista gran té com subpistes,
és a dir, té nivells de dificultat.
I n'hi ha una que és la 4 amb fallefecte, que és molt difícil.
Imagino pujant i baixant, no?
Bueno, hi ha tres itineraris. El primer és perquè
la primera toma de contacte, que és un oval, és el clàssic.
La mostra. No, no, ja m'imaginava que era la mostra.
La vostra a la primera volta, però a la segona i tercera volta
algú va passar per dins del túnel.
Per equivocació, segurament.
Hi ha tres itineraris, un que és per agafar la toma de contacte,
però no només pels que no saben, sinó pels que saben,
perquè estem acostumats a volar a camp obert.
Llavors, les mides són diferents. Si tu t'equivoques,
dones un cop de gas, surts volant cap amunt i ja tornaràs.
Aquí, en un lloc tancat, no pots. Has de, primer, acostumar-te
als rebols, penses que pots girar, els drons tenen una deriva,
tenen certa inèrcia i llavors t'has d'acostumar.
Després hi ha un circuit ja amb túnel,
els obstacles, una mica més difícil,
i hi ha el que anomenem killer, que n'hi ha els pros.
Els pros són els que venen aquí.
Ara t'ensenyaré jo com es vola i només que sents,
pim-pum-pam.
Però hi aprofitem el sostre, que hi ha uns tancors, uns triangles i tal.
I llavors, per allà, clar, passar per allà dalt,
a 8 metres d'alçada, la sensació
de dominar el cel és espectacular,
però, clar, té el seu risc i l'adrenalina puja.
Ara parlaves dels pros una mica
i la veritat és que per a la gent
que tingui drons, que voli drons o que li agradi aquest univers,
a les vostres pistes es pot volar amb el seu propi dron.
Vull dir que poden venir amb el seu propi dron, oi, a volar?
Sí, sí, sí, la gent ve amb el seu dron sense cap mena de problema.
Molt bé, això és important, perquè a molta gent
el que li passa precisament és que no té lloc per lloc legal.
En aquest moment només has de veure YouTube
i veure llocs de Catalunya al·lucinants
que es fan servir. Ara que parlàvem de l'últim circuit,
el més potent, la imatge aquesta amb les Iums,
aquestes brillants de l'ET i tot això,
el dron que van fer servir, que no era el típic dron habitual,
que més o menys tothom penso que haurà aprovat,
és un dron antic, una naua especial, molt potent.
Sí, però el Javier va aprèmer un motor
que feia que el dron estigués a 50 centímetres de terra
i tu no t'havies de preocupar. Era com un cotxe teledric.
Exacte, exacte, cosa important, perquè si no
has de pensar que no tiri cap avall, no?
Sí, el més complicat al final és
el més disruptiu és aquesta alçada,
perquè tothom sap conduir o una bicicleta,
o sigui, no fa falta que conduïssis un cotxe,
però tothom sap conduir en dos plans,
doncs més o menys et mareges.
Però, clar, l'alçada, anar controlant la velocitat, el girat,
l'alçada és el que podria fer que aquesta experiència
sigués una mica més dramàtica. Molt bé.
Ivan, tu ets pro, no? Bueno, fem algo.
Ets pro de les curses acro?
Sí, jo fa que em dedico el tema de drons de curses
uns 4 anys, més o menys. 4 anys, el teu nom quin és?
El meu nick dintre els drons és Milancito.
Milancito. Tens també YouTube i tal?
Sí, sí, igual, és el mateix nom.
I si hem de jutjar el seu domini del dron
pel comandament que tenim a sobre de l'estudi, és 10.
Té un comandament que és impressionant.
Impressionant. Ara empengem una fotografia a les xarxes.
És més, et puc dir que aquest comandament és l'únic que hi ha
per tota la península, crec, ja que és una edició especial
d'un pilot d'Estats Units i van treure 500 només.
I aquí tenim la que crec jo, que és l'única que hi ha a Espanya.
Heu portat un dron petitet.
És un dron que també vam estar, Francesc, oi?
Vam estar conduint, pilotant, pilotant.
És el que hem pilotat de forma digital.
A través d'un mòbil que teníem posat en un adaptador d'ulleres.
I és molt divertit perquè és molt petitet
i s'assemblen molt als típics drons que segurament molts nens
han rebut per Nadal o pel seu aniversari,
que solen costar poquet.
Però la diferència que hi ha entre un dron una miqueta més bo
i un dron una miqueta més econòmic,
i és que aquest es pilotava a la mar de bé,
mentre que alguns d'aquests petitets que hem vist
són impossibles de mantenir drets a l'aire.
I aquest, almenys, era molt més fàcil.
És una sensació molt gran, és totalment Star Wars.
Veure't volant d'aquestes velocitats.
Ivan, vols fer una prova aquí?
No hem dit res ni a seguretat perquè no ens haguessin deixat,
però és molt petit, no crec que ens faci mal.
El pots fer volar per l'estudi o no?
Sí, no hi ha cap problema.
Tenim una mena d'avisor a l'estudi que ens permet veure la càmera
del que està veient el dron ara mateix.
Mira, mira, s'ha posat el Milancito,
s'ha posat unes ulleres...
Ara li pots fer el que vulguis.
Les ulleres són brutals, eh?
Ai, fa vent.
Si jo fos la persona que està conduint ara mateix...
Ens hauries matat a tots ja.
No t'hagués deixat, Albert.
Albert, a tu no.
Està volant per sobre de tots nosaltres ara mateix.
Jo et demanaria que el mandinguessis votant sobre els nostres caps
perquè ha acabat l'estudi.
Ja teniu un efecte ventilador.
Escolta'm, Ivan, en aquests moments tu portes les ulleres,
estàs... clar, no coneixies l'estudi.
M'acaba de passar per davant.
Quines emocions. Quant costa aquest dron?
És molt car, el dron aparell, eh?
Són uns 100 euros, més o menys,
amb emissora i les ulleres.
Hòstia, acabes de deixar-lo a la taula com si res.
Ha aterrat, Albert.
Vas aconseguir aterrar alguna vegada el dron?
Sí, quan dius aterrar, que aterri l'obèstia.
Aterrar sempre aterren.
Exacte, exacte.
El comandament va per separat i tu has pogut connectar
el dron?
Sí, totes les emissores o els comandaments
porten els seus receptors que fan la comunicació.
Mentre tinguis un receptor de la mateixa marca
que la teva emissora i la teva emissora,
funciona igual.
La tecnologia per veure aquesta imatge
és de radiocontrol, és analògica,
perquè la velocitat quan tu tires a la dreta
sigui instantània.
El sistema és analògic,
és el que es fa servir de moment,
perquè no té retard, no té aquest lac
que dèieu abans del temps dels videojocs.
A les velocitats que anem, no només amb aquest,
sinó amb els drons una mica més grans,
necessitem el mínim de retard,
perquè un dron que va a 100 km per hora
té un mínim retard per no poder xocar-te.
95 km per hora.
Això no és el cotxe que li regales al nen
i que dona voltes pel passi de casa.
Explica'ns una miqueta
el tema de la pista gran
de 1.200 m2.
Quan vam estar allà vam veure que hi havia uns seients
on es fan curser.
Per tema de senyals,
també depèn d'on facis les curses.
En analògic és més complicat que pilotem 8 persones alhora
i més en un recinte tancat.
Però si fem l'experiència que vau fer vosaltres,
recordeu que era digital.
Era MACD.
Que tinguéssiu un delay de 0...
No el vaig notar.
Estan obligant a les curses
per donar-li espectacle
a les curses europees i americanes
que s'acostumin a pilotar a MACD pel públic.
Un espectacle sense públic no és un espectacle.
I en dron fareu espectacles d'aquest tipus?
Està obert el lloc per fer campionats?
Sí, farem la primera cursa.
A finals de mes farem la primera cursa.
Com ve, com volen, a tota velocitat, uns convidats.
Al cap de setmana. Al 26.
El lloc és Indrom Park,
a la vinguda Pau Casals 98 de l'Hospitalet de Llobregat.
Està prop del metro... Línia 1.
Que també és línia de Ferrocarrils.
Quines possibilitats més tenim d'anar-hi?
Algun pare que ens està escoltant amb el seu nen
de 11 anys, per exemple,
i en quina forma poden apropar-se a Indrom Park i gaudir?
Fem el que vam fer amb vosaltres.
O sigui, convidem a fer la Drone Experience
o Experiència Dronera o com li vulguis.
No sé per què sempre fiquem aquests noms amb anglès.
I és que sense haver tocat mai un comandament,
jo crec que... Jo mai.
I això d'Experiència Dronera m'agrada molt.
Els flyers i la publicitat és tota Experiència Dronera
o Drone Experience.
Llavors, sense haver tocat cap comandament,
et diem que en 30 minuts,
hi ha algú que trigui una mica més,
però que en 30 minuts seràs capaç de tenir per primera vegada
un comandament a les teves mans
a pilotar en aquesta pista gegant un dron de carreres
com aquest Falkor que vau pilotar.
I després hi ha tot el que comentaves amb l'Ivan
per fer l'acrobàtic, el freestyle i tal,
que aquí ja has de practicar una mica més.
Però per aquesta primera experiència,
amb 30 minuts, 20 minuts, 40 minuts depèn de cadascú,
doncs cap problema.
I el que es tracta és de viure aquesta...
No depèn de pilotar com un pro,
però de viure aquesta sensació i aquesta experiència de dir
uau, això m'ho tocaré.
Pots venir amb la modalitat o si tu penses amb el teu dron,
però si tu no tens dron i abans de saber si m'agrada o no,
nosaltres tenim drons de sobres perquè els trenquis
i el que vulguis.
No s'ha de tenir por a volar.
Ivan, hi ha bon rotllo, és a dir, jo què sé,
jo ara em faig el club, vull ser dronero,
vull fotre-li canya, que vingui de la Gina
i fer-li una cursa que la guanyi...
Sí, sí, doblant-la.
Abans que hi anem nosaltres ho farà.
Vindrà a estudiar.
Deixarà el yoga i començarà a llegir llibres de drons,
pel·lícules de drons, coses d'aquestes,
anirà a practicar cada dissabte i tindrem un problema.
I la pregunta que li voldria fer a l'Ivan és,
hi ha bon rotllo entre vosaltres, és a dir, jo puc preguntar secrets,
quan estiguis allà, com fas això, hi ha una bona comunitat?
Sí, hi ha molts pilots,
amistat, inclús diria,
però a l'hora de córrer és el teu enemic.
O tot o res.
Fora de la pista podem ser molts amics, però quan estem corrent...
Però hi ha truquets, jo me'n recordo quan estàvem allà,
que en Javier ens va dir un botó
que es feia servir per donar-li una volta al...
Em va emocionar a mi automàticament.
És una cosa que li agrada molt fer que pares portin els seus fills
perquè provin els drons, que és una cosa que té molt sentit,
perquè és una cosa del futur, té molt sentit.
Però jo no tinc fills i quan vaig estar veient l'experiència
i participant d'ella, vaig pensar en el meu pare.
És una persona, el meu pare, que li agrada molt conduir
tot el tema de la conducció i vaig dir-li, escolta,
potser conduir aquest dron, especialment el més gran,
que era com un cotxe,
però és una experiència que li agrada.
En aquest sentit, gent de totes les edats pot anar, no?
Tinc un fill petit que té dos anys
i amb aquests drons tunejats, els hovercrafts que vau veure,
hi ha les maneres.
Després, gent de nanos de 6 anys, 7 anys...
Que són la gent amb qui hauries de competir tu, Albert.
Jo crec que ens apallissaria més.
Imagina't l'edat de l'Ivan.
Els drons fan festes d'aniversari per nens.
Saps que ara van allò de les boles i tal?
El dia que el primer...
Les boles passaran a la història, però un dia per l'altre.
A la festa dronera.
Jo crec que això s'està convertint en
anem a fer unes voltes amb els cars, però del segle XXI.
Perquè una miqueta la filosofia ve és una miqueta la mateixa.
Us voldria preguntar una cosa, aquests comandaments tan grans,
els drons nosaltres els veiem a les botigues i els comprem.
Però com veus això, sembla bastant tunejat o bastant customitzat.
El tema de les curses de drons
és també on vosaltres experimenteu.
No tothom té les mateixes funcions al mateix lloc.
La majoria dels drons de curses són per muntar.
Nosaltres comprem les peces a diferents botigues.
Custom total.
I ens muntem nosaltres els drons.
Nosaltres dos podem tenir el mateix chassis, el mateix frame,
però al millor no portem els mateixos motors.
Llavors el teu i el meu ja no seran iguals.
Igual que amb les emisores.
Poden haver-hi moltes emisores iguals, però al millor
el botó d'armar no el tinc al mateix lloc que el tens tu.
No marxeu, Javier i Iván.
Recordeu, Indrón Park ha vingut a Pau Casals, l'Hospitalet de Llobregat.
Nosaltres ara continuem al Generació Digital parlant de més drons.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris,
en aquesta sala segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Hi ha jocs de drons que no es necessiten drons físics.
Els drons també poden ser virtuals,
com el videojoc Behind Drones and Hackers,
que és el videojoc d'amnistia internacional.
I la Gina Tost l'ha jugat aquesta setmana.
Això que escoltem és quan estem jugant en aquest joc.
Què és el que volem fer, Gina?
Convertir-te en un operador de drons de combat.
El joc de videojocs.
El joc de videojocs.
El joc de videojocs.
El joc de videojocs.
El joc de videojocs.
El joc de videojocs.
Ese és un joc de combat.
El joc d'inversió...
Pлушin...
P cannedref試 irritated by your drivers.
Konfak...
P dragons...
Drones...
Drones...
En kalo...
scan.
en els conflictes armats del món.
Les tecnologies poden fer servir per fer el bé o per fer el mal?
Sí, perquè és una mica el que pretén aquest videojoc per mòbil.
Fins ara hem vist això de l'Intron Pack, que és superdivertit,
però hi ha gent que utilitza la tecnologia d'una manera potser no tan divertida.
Que, per cert, si voleu més informació sobre aquesta part de la tecnologia
no tan divertida, teniu els DronePapers.
Teníem abans el DroneXperiment, doncs tenim els DronePapers,
que explica l'alarmant cos humà dels usos dels drons
i la quantitat de vegades que poden fallar.
Ho teniu a TheIntercept.com barra DroneGioPapers.
Algunes dades d'aquestes que apareixen en el videojoc.
Durant l'administració Bush, els drons atacaven cada 40 dies de mitjana
a una mateixa localitat.
Durant l'administració Obama, cada quatre.
I no vull saber què passa perquè no hi ha les dades de l'administració Trump.
Si ens n'anar més lluny aquesta setmana a través d'una piulada
de l'ostre ullent, a l'Ori Guankenobi,
ens donava a conèixer un vídeo d'un suposat dron de l'exèrcit d'Israel
llançant cilindres de gas aquesta mateixa setmana a un grup de càmeres.
Sí, perquè és que la vida no és un videojoc.
És molt divertit jugar al Call of Duty, jugar al Battlefield, conduir un dron,
però realment hem de pensar que moltes vegades hi ha aquests drons de combats,
que hi ha militars que es dediquen a fer servir aquests drons
i no ho fan només per missions d'aquestes més humanitàries.
A vegades és, no, hem de sobrevolar i fer unes fotografies,
aquestes missions que et posava el videojoc de Behind és,
fas una fotografia i de sobte t'arriba un missatge i diu
no, no, és que no estàs fent una fotografia, estàs identificant un cotxe,
perquè és que després és el que aniràs a fer.
Doncs aquí no hi ha vides extra.
Això és la vida real.
I jugueu a Behind i expliqueu-vos la nostra experiència, la vostra experiència.
De fet, aquesta setmana també, Gina, a Google hi ha hagut força mal amaró
entre alguns dels seus treballadors perquè Google vol arribar a un acord
amb el Ministeri de Defensa dels Estats Units
per vendre'ls-hi la intel·ligència artificial per adequar-la als seus drons.
I la gent d'aquell projecte ha dimitit,
perquè diuen que està molt bé, que creuen molt amb el projecte,
però que no el volen fer servir per aquesta part militar,
que ells quan el van pensar era per un altre tema.
I clar, aleshores han dit, nosaltres és que no volem col·laborar
en aquesta part militar.
Doncs seguim el Generació Digital en aquest programa especial
dedicat als drons i ho fem tornant a la part més lúdica
que tant ens agrada.
Exacte, ho fem amb un videojoc que encara està en desenvolupament,
però que té una pinta espectacular.
El joc es diu Drone the Game.
És per PC i, com bé dius, Albert, ara mateix segueix en desenvolupament.
El tret més distintiu és la llibertat que dona el jugador
per crear pràcticament qualsevol cosa que li vingui al cap.
Sentim la música del seu tràiler de presentació.
I, Albert, tu el que has fet és investigar una miqueta
què portava aquesta història, no?
He investigat. És un videojoc, aquest Drone the Game,
que no coneixia i m'ha sorprès moltíssim per la magnitud.
És un projecte molt, molt, molt potent.
El fa un estudi que es diu Five Studios Interactive.
Mai millor dit, són cinc persones.
És un estudi internacional per a internacionals
que tothom treballa des de casa seva.
I és un estudi que es diu Five Studios Interactive.
I és un estudi que es diu Five Studios Interactive.
Tothom treballa des de casa seva.
Són de diferents procedències.
I és aquest tipus de feina online
que ben organitzada pot donar autèntiques meravelles.
Aquest Drone the Game, per entendre-ho, per fer la definició,
és un joc d'acció, ciència-ficció, protagonitzat per drones.
I la principal característica
és que està creat per la comunitat.
És a dir, és un videojoc
centrat bàsicament en el fet que els jugadors creïn les pantalles,
creïn els seus drones, ho creïn tot.
Tot de forma bastant intuitiva
i al final ho comparteixen.
Aquests drones disparen?
Aquests drones disparen, però poden disparar, poden fer curses,
poden jugar...
O sigui, el jugador decideix absolutament tot,
fins i tot les regles del joc com a tal,
en barra de la llibertat que tenia.
Per tant, és un joc molt, molt, molt creatiu.
És un joc que es fa amb el motor gràfic Unity,
que la gent que esteu una mica posats en el tema del desenvolupament
del motor gràfic és molt conegut.
Hi haurien dos motors gràfics.
Unity és un d'aquests dos superimportants ara mateix al món.
Aquest Unity em vas dir que està fet
per la mateixa gent que ha fet el Fortnite?
L'Unreal. Aquest és l'altre.
L'Unreal és l'altre que és el del Fortnite,
però Unity és molt important i molt conegut.
Igualment, si esteu interessats,
perquè té molt bona pinta i voleu provar aquest joc del Drone de Game,
no tingueu por per el fet aquest del Unity.
Visualment, tota la interfície
per tu crear els mapes és molt intuitiva, és molt clarament.
Hi ha una cosa que és interessant,
que és com estan fent el videojoc.
Com us he dit, és un equip de cinc persones
i un dels seus responsables, en Peter Robb,
que ara sentirem,
es preguntava si un equip de cinc desenvolupadors
pot crear un joc d'aquesta magnitud.
M'agrada molt perquè
comparteixen absolutament tot.
Tot és molt transparent.
Tenen una pàgina web de Trello.
Trello és un sistema de treball cooperatiu
que utilitzen moltes empreses.
És una metodologia àgil que diuen.
És per treballar, no és per documents.
Per treballar.
Per saber el que has de fer.
És una cosa d'empreses molt típica.
Ells tenen aquesta pàgina oberta a tothom.
Jo vaig entrar al Trello
i vaig revisar tot el que feien al moment.
Em va encantar això.
Tenen també un canal de Discord.
Discord és aquesta xarxa social.
Aquesta mena d'aplicació de xat.
Xat de veu.
Com es nota que encara no l'hem controlat?
Sí.
Jo l'he fet servir.
Quan entro no m'entero de res.
Els botons són allò que no arriben.
La gent ho deia, que està fet per gent més jove.
El Skype dels gamers.
Jo el faig servir per jugar a l'Overwatch.
El fan servir també per estudiar.
Se'l posen de fons i van comentant la jugada.
Tenen el seu canal de Discord perquè puguin comentar.
És un projecte que es financia a partir del micromecenatge.
I el més important.
Podeu jugar ara mateix al videojoc?
Sí.
Podeu jugar-lo.
Però hi ha un pro molt gran.
Ara mateix estan treballant amb una demo per a tothom.
Però si voleu jugar-lo de totes totes,
hi ha la possibilitat que us feu backers.
Que pagueu una part.
Que pagueu una part del projecte.
Però la part que heu de pagar són 125 euros per jugar.
És una mica cara.
És el mínim per poder accedir al videojoc.
Però la bona notícia
és que estan treballant amb la demo,
que serà oberta per tothom.
I de moment és una mica...
que estigui molt aficionat a trobar aquest videojoc.
Però molt interessant, l'haurem de seguir la pista.
Generació digital.
Els friquis ara són els altres.
Volar amb drones ha estat
una gran experiència i ara
deveu estar amb moltes ganes de provar-ho.
Però quant costa un aparell decent?
Estareu segurs que aquesta
és la vostra mena d'efició abans de
fer una despesa tan important?
A llocs com Indrome Park podeu tenir
un primer contacte amb el vol amb drone.
Però al generació digital no podíem deixar
de mencionar-vos una opció més propera
a l'oci digital, als simuladors.
Per entrenar les acrobàcies, l'ús de la càmera
o simplement per fer unes voltes
sense por de destruir els vostres rotors,
el Francesc Xavier ens ha copilat
una llista de programes per fer-ho la drone
sense sortir de l'habitació.
Què fa un aficionat als drones
quan plou a fora i no pot volar?
Bé, pot samplejar sons fets pels drones
i fer la cançó que estem sentint
o pot engegar el PC i volar virtualment.
I ara, de tota la gran
gama de jocs que hi ha, que n'hem trobat
força de jocs simuladors de drone,
doncs us comentarem uns quants per
motius molt concrets.
Iván, quan plou no es pot volar?
Bueno, pel tema de l'electrònica i de més no,
però a llocs com Indrome Park sí que es pot volar.
Molt bé, molt bé.
Aplaudint, el Javier està aplaudint.
És que és veritat, això és important.
Doncs mira, algun dels que us comentem.
Per exemple, el RealFlight 8.
RealFlight és tota una línia de simuladors
de ràdio control,
de vehicles de ràdio control que teniu sobretot
helicòpters i avions.
Però tenen el Drone Simulator que és
de la seva gama de simuladors
l'especial pels drones.
Tot i això, el RealFlight 8, que també incorpora alguns drones,
té una cosa molt interessant.
Per començar, tant un com l'altre, som per PC Windows,
però el RealFlight 8 és compatible
amb les ulleres de realitat virtual Oculus i HTC.
Per tant, podeu experimentar
a casa vostra l'experiència del vol en primera persona
veient des de l'objectiu
a la càmera amb unes ulleres,
que és com ho faríeu a la realitat.
Costa
dels 180 dòlars
si va sol, compreu el joc sol,
o si, per exemple, el compreu amb el comandament.
És un comandament molt semblant al que tenim aquí a la taula,
per tant, molt semblant
als comandaments de ràdio control
que fan volar els drones durant les curses,
els drones macos i grans i professionals,
no aquests que sembla que es moguin amb un pad de PlayStation 4,
que és el que hem fet servir,
i també el podeu tenir volar virtualment
amb un simulador d'aquest pad.
Aquest era el RealFlight 8.
Aquest és el RealFlight 8, exacte.
Té, a més, alguns models comercials de dron,
per tant, pot ser que el dron que vosaltres podeu tenir
ja hi estigui simulat allà,
amb el qual les seves característiques físiques de velocitat, pes i inèrcia
estaran més implementades.
El següent que comentaràs està l'Steem,
el plataforma Steam, curiosament, oi?
Doncs sí, és el DRL Drone Racing.
El comento perquè és el simulador oficial
de la Drone Racing League,
la lliga americana de curses de drones.
De fet,
és curiós perquè està Steam encara com a beta,
però tot i això, la Drone Racing League ja el va utilitzar
perquè es fes servir
en les classificatòries prèvies de la lliga
de l'any 2017.
Està per PC o Mac
i costa només 20 euros.
Iván, utilitzes aquests programes per entrenar?
Sí, quan plou.
No, quan plou vaig a Indrome Park.
Però a la nit sempre em poso una estoneta...
Quan tanquen.
Sí, quan tanquen sempre em poso una estoneta
als simuladors i demés.
Són una mica diferents
a la realitat, però pel tema
d'entrenar els moviments dels dits
i demés va molt bé.
Què més, Francesc?
El tercer que us comento és Heli X.
És un simulador principalment
d'helicòpters, però a més inclou
un dron, el DJI Phantom,
que és un dron que porta una càmera
i està especialment pensat per la gent
que es vol dedicar a la presa de fotografies
i a la filmació.
És una de les coses en què es centra la simulació d'aquest model,
en què tu puguis practicar no només el vol,
sinó el vol mentre captes imatges,
mous, fas panings amb la càmera, zooms,
etc. És l'avantatge d'aquest.
De totes formes, hi ha la versió
gratuïta que podeu tenir,
que està limitada a 4 helicòpters i un dron
i si us voleu registrar, seran 51 euros
per la versió completa i a més
aquest, a diferència dels altres, el teniu
tant per Windows, per Mac i també per Linux.
I ens portes el darrer, que és un simulador
que és gratuït i de codi obert.
I és de Microsoft. Curiós.
No t'ho pots creure.
I aquest només el menciono perquè és,
a diferència de tots els altres, aquest és molt curiós.
És un simulador de drons però no per pilots,
que també el poden utilitzar la gent
que vol practicar el pilotatge, sinó per intel·ligències
artificials. És un simulador pensat
perquè es posin a prova
diferents intel·ligències artificials per
drons que actuaran de forma
autònoma en diverses situacions.
També per empreses que utilitzin drons per treballar
i poden simular posicions diverses
d'objectes, si han de fer treballs en espais tancats,
llocs amb il·luminació adversa,
que els seus pilots puguin practicar això.
I sobretot et dona tota una sèrie de dades i de telemetries
que estan fetes perquè els algoritmes
que facin volar drons per un entorn concret
es puguin anar millorant.
Ara anem a les xarxes però abans
dir-vos que escolteu el programa fins al final
perquè tenim una notícia que de fet
ens ha dit el Javier que hem de donar el final
i que us pot interessar moltíssim.
Prem el bot obert i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del Bibiajoc.
He corregut saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres
i ara no vols obrir la porta.
Prem el bot obert.
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el bot obert
obre la porta a l'entretaliment i a la creativitat digital.
Doncs anem al Facebook.
Comencem per Facebook amb l'Aureli Poso
que ens ha escrit i ens ha dit que
arriba el Orgullo Friki Barcelona 2008.
Què dius ara? 2018 serà, no?
2018, perdó.
I vostres, sí que arriba tard.
Sí, doncs no.
El del 2018 és el que fa nou,
és la novena edició ja, serà el 26 de maig
i ens explica una mica el programa.
Diu que queden a les 11 del matí Art de Triomf,
és tot el dissabte.
Després a les 12 llegeixen un manifest Friki.
Diu que es fan una foto oficial
i després se'n van al Triangle Friki de compres.
A la una queden un altre cop Art de Triomf
per anar cap a la Ciutadella
i allà es fa el seu habitual Friki Picnic,
convida tothom a anar amb els seus cosplays
a portar entrepans, begudes,
però sobretot moltes ganes de passar-ho bé.
Molt bé, i dominar el món, eh?
I dominar el món, òbviament.
Orgullo Friki, molt bé. Això has dit quins dies?
Això és el 26 de maig.
És un dissabte, és d'aquí una setmana
i serà tot el dissabte, el que diu aquí
totes les hores del migdia, diguem-ne.
I també aquest cap de setmana ha estat
un cap de setmana molt important per la Wikimedia Hackathon.
Doncs sí, perquè se celebra això mateix,
la Wikimedia Hackathon,
que serà del 18 al 20 de maig
a l'escola d'enginyeria
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es tracta de l'esdeveniment tècnic
Wiki més important del món,
que reunirà a Barcelona desenvolupadors de tot el món
per millorar la infraestructura tecnològica
de la Wikipèdia i els seus projectes germans.
El David Perreño ens ho explica.
Wikimedia Hackathon, vindran 300 persones
de tot el món, Wikipedistes,
editors, desenvolupadors.
És la trobada tècnica a tot el món
més important de la Wikipèdia.
Ens esperen 3 dies d'activitat
perquè durant els 3 dies
no pararan d'haver-hi reunions,
trobades, sobretot a nivell tècnic.
La filosofia d'aquest acte és que la gent
desenvoluparà eines
per poder millorar el que seria
la infraestructura de la Wikipèdia.
Ha d'estacar, per exemple, un projecte
que es diu Ores, que és un sistema
d'aprenentatge automàtic que acaba d'adoptar
precisament la Wikipèdia en català
i que podrà lluitar contra el vandalisme.
I això ho fa amb un model de predicció
que es basa agafant edicions
vandàliques anteriors.
Javier, què ens volies dir?
Te'n recordes quan vas fer
el directe a l'Indrome Park
a una espectadora,
un periscope,
un vídeo a Twitter,
que ens va preguntar si
l'Indrome Park era gratuït
per agafar?
Fem-ho, regalem
dues experiències dobles, una de part meva
i una de part de l'Ivan.
Dues experiències dobles?
O sigui, quatre persones, perquè vinguin de dos en dos,
però sí que ens farem unes fotos
i deixarem
emprenta gràfica.
I no és per Leli i per mi, no?
No, vosaltres sempre sou convidades.
Ho farem, ho farem.
Tota l'equipa tornarà.
La setmana vinent, com regalarem
aquestes dues experiències dobles
per ser, com dèiem abans,
un dronero?
Bons droneros.
Ho explicaran primer al nostre Telegram,
si algun es escolta i encara no està al Telegram,
que hi vagi, perquè crec que és interessant.
Baixeu-vos l'aplicació de Telegram
i aneu amb el vostre navegador a telegram.me
barra generació digital.
Ivan Milán i Javier de Mendoza,
Indrome Park, moltíssimes gràcies.
Allà està la informació.
Hi ha un vídeo, de veritat.
Si no sabeu què és, mireu aquest vídeo
que veureu tot just quan entreu
i direu, jo vull fer això.
Em costarà, però vull fer-ho.
És la teva filmació, no, aquest vídeo?
Sí, sí.
No colat, no?
Moltíssimes gràcies per haver vingut
i moltíssima sort en el vostre projecte.
A vosaltres, moltes gràcies.
Això ha estat la Generació Digital,
la tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Generació digital, no s'entén res,
però distreu.
I distreu gràcies a Elisabeth Sánchez,
Francesc Eulasco, Ginatos, Albert García,
Cris Vilchez i Albert Murillo,
al control tècnic en Jordi Mas.
Mentretant, segueix-nos a Telegram,
Twitter, Facebook, Twitch, Instagram
i catradio.cat barra GD.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.