Bona nit, us informa Jordi Tenas.
L'ex-landecari Pach y López es presentarà a les primàries del PSOE.
El socialista basc ho anunciarà aquest diumenge
en una roda de premsa després que el Comitè Federal
hagi aprovat dissabte el calendari pel pròxim congrés.
Precisament a l'entrada de la reunió d'aquest òrgan,
López ha declinat pronunciar-se sobre si optaria a liderar el partit.
¿Tenéis intención de presentarse a aspirar al liderato del PSOE?
Ya lo probamos en calentario.
Muchas gracias.
Solo vais a venir vosotros de lo que he dicho ahora.
El Comitè Federal d'aquest dissabte ha decidit
que el congrés es farà el 17 i el 18 de juny
i les primàries al maig.
López és el primer que anunciarà la seva candidatura.
La presidenta d'Andalusa no s'ha pronunciat sobre
si es presentarà o no.
El Comitè Federal també ha servit per a significar
l'acostament entre el PSC i la gestora del PSOE.
Els socialistes catalans tindran un representant,
possiblement Teresa Cunillera, a la gestora socialista.
I ara, altres notícies del dia en format més breu.
Recuperen 6 cadàvers d'emigrants a les costes de Cadis en dos dies.
Són 4 dones i 2 homes.
4 dels morts eren subsejarians.
Un era Magrebí i un altre no se'n sap la procedència.
La Guàrdia Civil creu que anaven en dues embarcacions
que havien sortit del Marroc,
la segona de les quals encara falta per localitzar.
A l'embarcació rescatada hi havia 7 supervivents,
5 homes i dues dones d'origen subsejaria.
Els han traslladat a Ceuta,
excepte un amb signes hipotèrmia
que han portat en helicòpter a Jerez de la frontera.
El president electe dels Estats Units, Donald Trump,
es mostra disposat a treballar amb Rússia i la Xina
si abans es demostra la seva cooperació.
Trump diu que es podrien aixecar a les sancions a Rússia
i a Jihadista, unes sancions de caràcter econòmic
que afecten bàsicament organismes d'espionatge,
individus, empreses de seguretat informàtica russes.
Donald Trump també es nega a acceptar el principi d'una sola Xina
si Paquín no fa canvis en la política monetària i comercial.
El president electe dels Estats Units
ha fet les declaracions en una entrevista
que publica el Wall Street Journal.
L'onada de fred siberià es farà evident a Catalunya,
tot entre dimarts i dijous a la setmana que ve
i coincidirà amb episodis de vent fort del nord,
una situació que ja ha portat Protecció Civil a activar,
de moment en fase de prealerta,
els plans Neocat per Neu i Procicat per Vent.
També recomanen revisar i tenir a punt els vehicles
i vigilar de no acostar les estufes o brasers a cortines o mobles
i comprovar també que funcionin correctament.
Sentim Sergio Delgado,
sostirector de Protecció Civil en declaracions a Catalunya
i informació.
Davant de qualsevol sospita que no funcioni bé,
una flama que es mou, un color que no és blau,
l'apaguem i, en tot cas,
intentem que es faci una persona autoritzada.
L'any 2014, 15 immigrants han morit
quan intentaven creuar la frontera de Ceuta
nedant a la platja del Tarajal.
El canal 33 es traduï a l'Estat,
amb un lloc on hi ha una situació de reconciliació
entre els catalans de Catalunya i les llarges llituristes,
i també entre els catalans de Catalunya.
Des del 2014,
15 immigrants han mort
quan intentaven creuar la frontera de Ceuta
nedant a la platja del Tarajal.
El canal 33 es traduï a l'Estat,
amb un lloc on hi ha un lloc on hi ha una situació
El Canal 33 ha estrenat aquest dissabte el documental Tarajal
desmuntant la impunitat a la frontera sud
que investiga les actuacions policials i judicials al voltant del cas.
La Guàrdia Civil va fer servir material antidisturbis
per evitar que els migrants arribessin a territori espanyol.
Amb la cinta, els autors de Ciutat Morta denuncien l'actuació dels agents
però també el fet que s'arxivés la causa.
Un dels directors, Xavier Artigues,
ha denunciat des del suplement de Catalunya Ràdio
el que considera que és un cas d'impunitat flagrant.
Artigues també qüestiona l'existència de la frontera.
A mi el que em sembla molt fort és que a Espanya
tingui una frontera amb Marroc en territori africà.
Vull dir, això ja de per si en ple segle XXI
em sembla un acronisme i una cosa totalment insostenible.
A partir de l'opinió d'experts i responsables
del Ministeri de l'Interior, el documental construeix un relat
que segons els autors posa sota sospita
la gestió de les polítiques de control migratori.
El Barça ha guanyat per 5 a 0 el Camp Nou
amb dos gols de Luis Suárez, un de Messi, un d'Arda Turan
i un altre de Lleix Vidal, que ha fet l'últim gol de la Barça
el dia en què Luis Enrique li ha donat la titularitat.
El Barça amb aquesta victòria se situa a dos punts del Madrid,
que aquest diumenge juga al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla
i que a més a més té un altre partit pendent.
Abans del partit del president blaugrana,
Josep Maria Bartomeu ha assegurat en una entrevista a TV3
que estan molt tranquils a l'escenari de l'escenari
de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari
i l'assegurat en una entrevista a TV3
que estan molt tranquils amb la renovació de Leo Messi.
El nàstic ha empatat a una a la condomina
contra l'Ocamp de Múrcia, la lliga de segona.
I Estefan Péter Ancel ha guanyat el seu 13è Dakar al setè en cotxes,
mentre que el català Gerard Ferrer ha acabat tercer en motos.
No podia ser d'una altra manera.
Ja a l'Audiovisual us estrenem les cançons de La La Land,
la ciutat de les estrelles,
i fondrem aquest musical en tot de musicals sobre ciutats.
Un dia a Nova York, One from the Heart,
una amèrica en París, Golfos de Roma, Viva Las Vegas,
New York, New York, Heidita...
L'Audiovisual, les matinades de dissabte a diumenge,
a la una de la matinada, amb Àlex Borina.
O sigues mis regles, o sigues mis regles, capitxi?
Nintendo va donar noves dades de la seva nova posta
en forma de consola, la Nintendo Switch.
Switch és una consola que ja sabíem que era una tauleta
amb comandaments que es poden extreure
i que també es pot connectar a la tele.
Molts anuncis hi van haver de videojocs que vindran,
com el FIFA o l'Elder Scrolls,
o sobretot l'anunci de The Legend of Zelda, Breath of the Will,
o el món obert del nou Super Mario Odyssey.
També vam saber el dia de sortida,
el 3 de març, tot just el dia després del Mobile World Congress.
I de moment el preu als Estats Units serà de 299 dòlars.
Com sempre, il·lusió per la nova posta de Nintendo,
però trist, molt trist, que per jugar en xarxa
també s'hagi de pagar mensualment.
Programa número 597 del Generació Digital.
Si ens esteu sentint per l'FM,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
També podeu descarregar-vos el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a CatRàdio.cat i GeneracióDigital.cat.
Doncs, segon programa de l'any,
on descobrirem el nou joc de King.com,
presentat a Barcelona aquesta setmana,
o sentirem la veu del director del programa
Generació Digital de TV3, en Lluís Marquina,
que torna aquest diumenge abans del TN.
Això, entre molts altres continguts
que tenen la pantalla com a protagonista.
Molt benvinguts a tots, com esteu?
Hola, molt bé.
No estem encustipats, oi que no? És tard.
No ho veig gens ni mica, gens.
Treu-te la pinçala.
La Serral tenim als estudis de Tarragona,
amb l'Albert Cots al control tènic,
també tenim el Carles Moralis al control central.
Ha estat la setmana dels 10 anys d'iPhone.
Tothom n'ha parlat.
10 anys d'un telèfon que no tenia 3 gent.
No tenia 3 gent, tampoc tenia AppStore.
És a dir, hi ha molts mitjans de comunicació
que han dit que va canviar el tema de les apps.
Sí, però això no va venir fins al següent.
El primer no tenia AppStore.
De fet, es deien diverses coses.
La primera es deia que si es perdien els llapissos,
això no podia ser,
que no seria prou precis amb el dit.
I segon, a Steve Jobs es plantejava la possibilitat
que cap desenvolupador pogués fer apps
que no fossin ells,
perquè deien que si no seria en brutal terminal.
Mira-te la dada.
Doncs van canviar d'opinió ràpid, no?
Sí, mira, també van dir que no parien mai
un telèfon més gros
i han sortit aquests plus que són meravellosos.
És a dir, que el Xavi Carrillo de Digital Legends
ensenyant el seu crawl,
aquell vídeojoc, primer vídeojoc català
que va aparèixer per iPhone,
va ser després.
Sí, pel 3G que es diu,
tot i que porta un 3 és el segon.
Per tant, fa 9 anys.
9 anys, que recordo perfectament aquell dia
com si fos gairebé ahir.
Jove, prim, sense canes, Xavi Carrillo...
No, no, però recordo que ja estava treballant
a Catalunya Ràdio i me'n recordo que
bé, ja feia temps que tenia
i aquest sí que havia aparegut
i que tothom deia que semblava que
fos una revolució el que vindria.
Sí, sí, és això.
El Telegram ens han dit que ens regalen iPhones
i per això parlem.
Sí, no, ens porten maletins d'iPhone, no ho sabíeu?
No heu agafat el vostre aquí a l'entrada?
No, on està?
Jo el tinc a la mà, jo el tinc aquí.
Veus? Molt bé.
Doncs aquesta setmana s'ha presentat
un nou joc a King,
a l'empresa King.com
i ja s'ha anat, Gina, no?
Sí, perquè s'ha presentat
Bubble Witch 3 Saga
i és un joc d'aquests que en diuen
Bubble Shooter.
Bé, de fet ells en diuen Bubble Matcher
perquè realment no dispara, sinó que
tens una vareta i els has com d'encaixar
i fer que 3 boletes siguin del mateix color.
Hi ha molts jocs similars,
però hem parlat amb l'Oriol
Canudes, que és el head of studio
aquí a Barcelona, i ens explica
amb quina idea l'han creat.
Doncs Bubble Witch 3
és el tercer joc d'una franquícia,
llavors preguntant-nos com podíem fer aquest
gènere, el dominador és el
Max 3, que és el cap d'iCrash,
doncs hem identificat una sèrie
de factors que feien que
hi hagués gent que no trobés
que aquest tipus de joc era el seu.
Llavors és un joc molt més accessible,
molt més fàcil de jugar, on realment
no cal ser molt destre
perquè hem fet que apuntar
sigui molt més fàcil. Hem posat molt
de temps i molt de carinyo
i esforç en totes les animacions
del joc. No és una sèrie de nivells com són
els que King havia fet fins ara,
sinó que és un camí, és un viatge
on els personatges tenen
un paper molt important i on realment
tu estàs amb ell, tu estàs immers amb una història
que sempre vol saber
què passarà i et deixa sempre
amb les ganes de saber què vindrà
a continuació.
Ens sorprèn molt això de no frustrar
l'usuari. O sigui, fem un joc
molt molt fàcil.
Estem parlant de jocs que són gratuïts
i que tant te'ls descarregues com te'ls borres
i t'oblides d'ells. Amb el qual suposo que
han de cuidar fins a l'extrem
la sensibilitat de l'usuari perquè es
quedi deu segons més, pugui clicar un anunci,
pugui veure alguna cosa, pugui gastar
un cèntim més. Penseu que són 240
nivells. O sigui que
la gent té un llarg camí. Ells diuen
que no és una pantalla darrere d'un altre, sinó que és un camí.
I a més, la protagonista
és l'Estela, que és una bruixeta.
Tu li pots fer una casa
i l'hi pots arreglar.
Diguéssim que no només és allò un nivell
darrere d'un altre, sinó que intenten crear tot un
univers al voltant d'aquest
journey, d'aquest camí que
han de seguir. Això del maig tres,
que és aquests jocs on has de posar
tres boles, per exemple, del mateix color,
va néixer? És post-tetris, no?
Es pot dir? O no?
Depèn de quan agafem l'any del tetris,
segurament una miqueta sí.
Segurament el referent
de tres colors que
tindria la gent és el Columns de Sega,
que es venia una miqueta com la versió Sega del tetris,
perquè el tetris va anar cap a Nintendo.
El Columns
era aquest, però si anem
a recordar jocs de temàtiques semblants,
segurament l'Star
ens recordarà
com Pyro els Puyo Puyo,
inclús Star,
aquests que
li diu, inclús Star, perquè
només ho sabrà ell.
Us ho referé una miqueta obscur.
L'Hesit, li has preguntat alguna cosa més, no?
Sí, li has preguntat, a veure,
tothom sap més o menys a quin
enfocament tenen els videojocs de King,
però jo li he preguntat què esperen d'aquest
videojoc. Aquest joc, el que ens ha sorprès
a tots, és que
agrada a la gent que no espera que li agradi.
És a dir, amb aquest joc el que volem
és convertir molta gent en jugador.
És un joc tan pleasanter per jugar
que ha de ser el moment
de lleure, el moment
d'abstracció del dia a dia.
Què esperem d'ells? Que el provin.
És molt variat. Mai la gent
en la monotonia ha de pensar que és un joc
on el que es demana
és una gran atenció
o una gran destresa. És un joc molt
relaxant i el que volem és que la gent el disfruti
i després ho compartissin amb els seus amics.
Com són els jocs de King.com?
Tenen una base tots plegats?
Sí, la primera és que tenen
allò les seves franquícies. Tenen el Candy,
que el coneix tothom, el Pet Rescue
i el Wabbel Witch, que és aquest.
Diguéssim que són les tres principals, entenen més,
però les tres principals són jocs socials.
És a dir, que tu et pots connectar
per exemple a Facebook i jugar els mateixos jocs
i veure on estan els teus amics
i competir amb ells. I després són jocs
d'habilitat,
entre moltes cometes. No són Dark Souls
que hem de morir cinquanta vegades.
No. Habilitat en el sentit
que has de pensar una miqueta
si has d'encaixar tres colors del mateix.
Els primers nivells són molt senzillets,
però després la cosa es va complicant.
Si heu jugat al Candy Crush ho sabeu.
Si has d'ajuntar tres boletes del mateix color,
doncs has de potser fer un combo,
un doble combo i passen coses,
moltes coses a la pantalla, moltes animacions.
És curiós perquè és una miqueta la definició
de casual.
És gairebé la definició del llibre del que són
jocs casuals, però a la vegada
pots jugar-hi una estoneta i deixar-los quan t'avorreixes
o quan ja no et donen més que sí,
però a la vegada això és el que deia la Gina.
Hi ha una mena de corba d'aprenentatge
que a poc a poc va calant.
Hi ha gent autèntic mestra d'aquest mena de jocs
que se coneix tots els combos necessaris,
fan grans combinacions, saben tot el que hem de fer,
hi ha tot aquest component social
que fa que t'enganxis una mica més
a compartir amb els teus amics, a competir amb ells
i per tant ja no és tan casual.
Té molts elements de fer més profunds
del que hauríem d'assemblar en aquest mena de jocs.
Penseu que, tot i que veiem King
una empresa així que fa jocs pel mòbil senzillets,
que nosaltres els veiem senzillets,
King és una empresa de videojocs
que paga salaris molt alts als programadors
i els dissenyadors i tal, perquè
tenen els millors per intentar fer
el difícil fàcil.
Va anar amb patinet per l'empresa?
No en vaig veure, però sí que vaig veure
allò que fateria gratis, que em va agradar molt això.
Ah, està bé, està bé.
Doncs avui en Francesc Xavier Blasco
ens parlarà molt de música i vol començar
amb una mort que ha passat una mica
desapercebuda.
A veure, amb aquest fantàstic inici
panoràmic, de qui ens vols parlar?
Doncs mira, del músic francès i pioner.
Pioner és molt important aquesta paraula.
De la música electrònica Jean-Jacques Perret.
Doncs era un estudiant
de medicina que a veure, se li va capgirar
el món quan va conèixer en Georges
Berri, que és l'inventor de l'ondiolín.
Atenció, l'ondiolín
era una mena de taclat
amb tot de palenquetes
i botonets que per allà
als anys 50, doncs era
un dels primers sintetitzadors
que existien, i estem parlant de l'època
dels anys 50. De fet, als 52
Perret ja va enregistrar
un petit disc de música electrònica
molt abans de l'existència dels mucs.
I això vol dir que eren una mica competència entre uns i els altres?
No, no, gens ni mica. De fet,
Jean-Jacques Perret va ser un dels primers músics
a utilitzar els sintetitzadors mucs,
era amic i conegut d'en Robert Muck,
i l'àlbum, perdona,
l'àlbum, el taclat que ell feia servir,
el taclat muc que ell va fer servir durant molts
dels seus disc, era
el segon que mai es va produir.
Per tant, és una persona que estava
molt, molt, molt, estava ficada
al rubell de l'ou. Estem parlant
que als anys 60
aquest senyor era francès, no ho hem dit,
i es va dedicar a intentar
promoure el tema de l'on diolín
per a Europa. Als anys 60
arriba als Estats Units i en George Kingley
va formar un duet que van registrar
un dels primers àlbums exitosos de música electrònica
amb aquest taclat muc, que es deia
The Insound from way out, i és de l'any 66.
Això vol dir dos anys abans
del gran referent que té tothom, que és en
Wendy Carlos, i les
versions de música de Bach,
a Switch on Bach, que és del 68,
que és el gran àlbum de la música electrònica.
I que costava, aquelles
melodies que tant teníem al cap,
amb aquesta sonoritat nova.
I tant, després dels 70, la figura
d'en Jax Barré desapareix una miqueta,
també com aquest fenomen de l'electrònica
que va ser una miqueta mainstream,
se sentia a tot arreu, i després
es va convertir en una cosa molt més ninxol,
potser, molt més de culte, i
va desaparèixer del panorama
fins que es va recuperar,
la música electrònica va tornar
a aparèixer a finals dels 90, començament del 2000.
Us agrada?
Gina?
Elis? És que a mi m'encanta aquesta sonoritat.
A mi m'agrada, però
em sembla com si de sobte
hagués retrocedit 30 anys, no?
Gairebé.
A més, de fet. Jo crec que passa
perquè no és el concepte que tenim
de música electrònica, de fet, sents això?
Que és una cosa molt clàssica,
és molt barroca, i de fet es diu
Houdon Baroque, que forma part
del primer àlbum d'en Barré,
aquest de l'any 66,
i és molt popular als Estats Units
perquè això ho va agafar Disney.
La va agafar Disney per
ser la banda sonora de l'Electric Band Parade,
que era una desfilada que es feia
en els parcs d'atraccions Disney,
una desfilada que es feia a la nit
amb tot de carrosses il·luminades.
Llavors, aquesta simtonia electrònica
donava aquest aire futurista del 70-80,
aquesta visió futurista del 70-80
que tenien als parcs Disney,
forma part una miqueta
de la popularitat de la música d'en Barré
sobretot d'aquests primers anys.
Perquè ha sigut utilitzat per moltes coses,
no només per Disney mateix,
sinó que, per exemple,
els Beastie Boys l'han anomenat
com una gran influència en la seva música.
Hi ha fotografies amb ells.
Ha sonat, atenció,
la música d'en Barré era les bandes sonores
inicials, hi ha gent que ho té com a gran referent,
del Chavo del Ocho i el Chapulín Colorado.
Començaven amb música
de Jean-Jacques Barré.
Ha sigut també en South Park,
en els Simpson, en videojocs
i en un parell de vídeos virals.
Si algú agafa un i es diu que posa de YouTube
Going to the Storm, anant a la botiga,
una cosa que es va fer viral fa uns quants anys,
en un entorn real,
un senyor animat com en Stop Motion,
sona una música de Jean-Jacques Barré de font.
És curiós perquè és una música molt especial
i potser per aquesta especialitat
és que ha sonat a molts llocs, no?
I a més, fixeu-vos una cosa,
tu sents això i no t'ho imagines
No, això no sona a música electrònica,
ni res que surten ni al sonar.
Per què? Jo crec que
l'atractiu que té la seva música
és que és molt del començament de la música electrònica.
S'intentava donar a la gent una imatge
del que era aquest instrument del futur,
aquesta potència musical del futur,
però anant a coses molt més...
Orgàniques, no?
Més aviat substituint instruments normals
per aquest instrument,
no buscant sonoritats psicoel·líquiques,
sinó anant a coses molt pràctiques.
Són adaptacions clàssiques
com per exemple les del Bach
de Wendy Carlos,
o la disautomita amb Debussy,
la sintonia del planeta imaginari,
coses que sonaven properes de la gent
però amb una sonoritat una mica excèntrica.
De fet, a YouTube hi ha un programa americà
dels anys 60 on presenta aquest instrument
i ell el que fa és
ensenyar-ho
amb instruments reals
i ell fa com una demo
imitant aquests instruments,
un violí, una gaita...
Això és amb nom violí.
I penseu que a finals dels 50, començant als 60,
era un repte molt gran
imaginar que aquella màquina
estava traient el mateix so
que un violí, que un corn
o que una gaita mateixa
i que sonava exactament igual.
Per cert, això no ho sabràs,
però he trobat una sintonia d'aquest mateix autor.
Escoltem-la, sisplau.
La sintonia original
del mític programa de Catalunya Ràdio
que ara no sabem què és l'oracle,
feta per ell.
És original d'aquest autor francès.
El Jack Sparrow.
Sí, el va fer més endavant,
però està fet per ell.
És d'aquelles coses que dius, curiós.
I això encara sona una miqueta com...
Molt diferent.
Perquè realment el que deia al començament,
gran part d'aquesta música, nova música electrònica
dels 60-70 es mou entre coses com el jazz,
la bossa nova...
Sons molt alegres i molt coloristes.
I això és el que avui a vegades escoltem.
Molt bona tarda, senyores i senyors.
Són les 3 i 7 minuts de la tarda.
És el Gracet.
Constipat, una miqueta.
Aquest és el taint mític, no?
Va sortir per antena 6.
Sí, sí, no sabia què...
És de Vilaseca, no?
Estan pitjorant per moments, el pobre.
El Gracet és de Vilaseca.
Exacte, exacte.
Tot el que és cosa deurada.
Per cert, tenim un Telegram.
Telegram.me barra generació digital.
Han passat coses molt interessants.
Recordes la primera vegada que vas tenir una tele de tup?
Doncs...
No recordo l'edat,
però sé que a casa meva vam trigar molt a tenir tele,
perquè el meu pare era totalment contrari a la casa tonta.
Què diu?
Sí, sí.
Potser per això ha sortit així.
Jo he sortit així per algun motiu.
I és aquest.
I de fet vam trigar també a tenir vídeo.
I crec que vam tenir-lo,
perquè els meus avis es van plantejar
i ens la van regalar, la tele de tup.
Bueno, no sé l'edat, però va ser tard.
I és que a Telegram han parlat de teles de tup, no?
Sí, s'ha parlat molt.
El Josep ens deia fa uns dies
que les teles de tup són una cosa que precisament
no trobo urgents a faltar.
Es pregunta, tenen algun avantatge?
I també es pregunta, potser funcionen millor
amb les consoles antigues?
Sí.
Ja està.
No li pots posar la flamenca a sobre.
Ara no l'hi pots posar.
Perdoneu, recordeu quan vam fer
el programa especial amb la Nintendo
Clàssic Mininest,
que té un moda que emula
les 625 línies.
Això és l'Scaline, aquesta sensació
de ratlletes que ho tenen molts emuladors
per donar aquesta sensació una miqueta
de màquina original.
Compte, perquè això de l'Scaline
per mi que és un mite.
Els que tenen una edat, no,
a televisions de tup, jo veia graelles.
No, Francesc?
Les ratlletes són més del sistema NTSC.
És el que anava a dir,
és el que fan els americans.
Què estàs dient, graelles?
Els pixels.
Tu t'acostaves i veies com una miqueta.
Ah, d'acord.
Jo no tinc ni idea del que es fa.
A la distància normal
de visió,
aquesta ratlleta et dona un efecte de teletubó.
Quan tenies 10 anys
t'apropaves molt, moltes vegades, a la pantalla.
Quines coses fèieu més estranyes?
Albert,
és una queixa, això,
que ens acostaven gaire?
No, ho dic perquè els que ara
amb la realitat virtual no sé jo.
Abans us recordo
que tornaven tontos els nens.
Ara que he dit això a l'Star,
jo recordo que mirava,
per exemple, una màquina de marcianets
de l'època, mirava pels foradets
on posaves la moneda, a veure què hi havia a dins.
Per això ara portes ulleres.
Jo recordo que no hi ha coses.
I sí que és veritat que de vegades...
El que era molt divertit de la tele de tu,
que no passa avui en dia, és que hi pots acostar-hi el braç
i et posaven els pèls.
La derradiació que donava aquelles bombylles.
El Lluís Àngel Alonso,
la nostra tècnica, en recordeu al Canal Plus
i les matinades de divendres.
També era molt d'scanline.
Molt bé.
Doncs després d'uns quants mesos
tornen els nostres germans
del Generació Digital de la tele
i aquesta nova temporada
amb una gran novetat,
el programa Falsal del Canal 33 a TV3.
En Lluís Marquina ens parla d'aquest nou repte.
El Generació Digital que ja veníem fent,
però amb un compromís renovat, podríem dir.
Ens obligam a ser un programa
encara més entretingut, més sorprenent
i més apte per a tot tipus de públic.
Ens agrada molt tenir espectadors
que tinguin la sensació
i que, per tant, els agrada estar al dia
sobre la temàtica,
però estem molt capficats
a adreçar-nos a tots aquells que diuen
que això de la tecnologia no fa ni fred ni calor.
Encara que diguin això,
cada dia, ens siguin conscients o no,
estan envoltats de tecnologia
i per això ens agrada molt
adreçar-nos a ells i a elles.
Els tenim molt presents quan fem el programa.
El programa se metrà els diumenges
una miqueta abans de dos quarts de nou,
però també estarà disponible
un dia abans a internet.
En Lluís Marquina ens parla d'aquest nou episodi.
Aquesta setmana començarem sortint al camp
per conèixer una aplicació
que ajuda a la gestió del bestiar,
una aplicació, per cert, premiada.
També coneixerem la història d'un periodista
menorquí que va decidir vèncer
la seva timidesa a cop de selfies.
Va fer una selfie
cada dia del 2016,
per tant, 366 selfies.
Ens explicarà com va anar
aquesta experiència i també tindrem
una aplicació que ja és mítica al programa,
la del nostre perfil digital,
i aquesta setmana ens estrenarem
amb la presentadora del concurs
Tot o Res de TV3, l'Ariz Teixidó.
El ritme ens imposa el rellotge.
Estarà a la porta rellotge d'aquests digitals,
aquests que es connecten sols
i es posen en vora automàticament?
No, ara mateix no.
Me l'he posat aquí damunt de la taula
perquè no em destorguin el mourem.
Però ja sé de què em parles.
Tu em veus referir que són rellotges
que, per dir-ho d'una manera molt simple,
són d'aquests que es posen a l'hora i els sols.
Estan sincronitzats amb milions d'altres rellotges
per marcar totes la mateixa hora exacta.
I que molta gent es pregunta com ho fan.
Sí, doncs mira, a nivell europeu,
ara després us diré una miqueta més àmplia,
a nivell europeu hi ha l'estàndard DFC77.
Això vol dir que a prop de Frankfurt,
a Alemanya, uns 20 km de la capital,
hi ha un rellotge atòmic,
un rellotge atòmic d'aquests que marquen l'hora,
que representa que és l'hora absoluta,
l'hora zero, l'hora real, és un referent,
i retransmet una petita senyal de ràdio
que capten els que tenen rellotges de canell,
de paret o de sobretaula,
que tenen un receptor compatible
fent que tots estiguin sincronitzats
marcant l'hora real,
depenent de l'ús horari que tingui cada país.
Molt bé.
Aquest senyal s'emet un cop per minut
i si tu tens un d'aquests rellotges,
Albert a casa o aquí al canell,
o li canvies la pila o qualsevol modificació manual
que li facis, cap problema,
que al cap d'un minut, quan el rellotge noti
la senyal, pam, es posa l'hora automàticament.
Molt bé.
Que és una tecnologia així com antiga, perquè és de ràdio,
però funciona, no? Sí, funciona molt bé,
perquè tot i això que ara n'hi ha que sincronitzen via internet,
els ordinadors, ja ho sabem, els mòbils,
o n'hi ha unes altres que també ara sincronitzen
via GPS, i més ara,
que Europa ha estrenat el seu propi sistema
GPS, el Galileo,
jo prefereixo el sistema aquest,
el GPS77, manies meves,
per una particularitat distòpica.
A banda del
GPS77 no europeu,
hi ha el JJY de Japó,
el MSF anglès,
l'RBU rus,
diferents sistemes, cada sector
de població, cada sector
mundial té la seva referència,
i hi ha un rumor, no està del tot
confirmat, hi ha un rumor que diu que hi ha rellotges
militars, rellotges aquests que
fan por, Albert,
que controlen mísils,
que diuen que si no reben
una senyal de ràdio d'aquesta
de sincronitzar l'hora, interpreten que alguna cosa
xunga ha passat, i que si
alguna cosa xunga ha passat, doncs aquests
voten vermell i comencen a disparar papinos
com a bojos perquè ha passat alguna cosa.
I la pel·lícula es converteix en realitat.
Jo ho prefereixo perquè tu penses que si ho fas
per internet, i tens rellotges sincronitzats per internet,
tu poden hackejar,
pots quedar-se aquí que hi ha hagut la línia,
en canvi això queda una miqueta més com independent.
Entra tu a l'habitació, ja sé que et regeix...
Mare de Déu, no, no, jo passo, passo, no, no.
No, no, no.
Això és Generació Digital.
Cap, cap, cap, cap, cada dissabte a la mitjanit.
De tant en tant jugarem a l'estudi a videojocs casuals,
senzillets, per poder comentar en un parell
de minuts, i que algú del programa
doncs li agradi o no,
el comenti. Comencem avui amb un que
m'acabo de comprar, que es diu Snowball,
fa fred, i mira,
que tenia ganes.
El tenim a la taula, en aquests moments
estem jugant, és un joc de pinball,
fet per la desenvolupadora nord-americana PixelJump.
És un pinball, però que
no passa amb un deulers, sinó que és una zona nevada,
fantàstica, on hi ha personatges.
Una muntanya. Sí, sí, és molt curiós.
Estaves jugant tu ara, eh? Sí, m'hi he enganxat.
Estàveu parlant de coses, de teles,
de tub, de ratllotges...
De coses antigues. I mira,
he pensat, mira, saps què? Agafa aquest
Snowball i posa-t'hi a jugar. I escolta,
m'ha agradat molt, eh? Sí? T'agrada?
Sí, m'ha agradat molt. A veure...
Francesc també ha jugat, eh? Sí, és molt divertit.
Val. Has d'explicar que la mecànica
que estigui feta en una muntanya nevada,
el que fa és que de tant en tant la teva bola es parteix en dos,
i en tens una de grossa, que era la principal,
que tenies i una de petiteta, que a mesura
que va agafant recorregut es va fent més grossa
i pot acabar sent la principal.
I, per tant, a vegades has d'estar una mica pendent.
I el més graciós és que quan toca un arbre
li tira la neu de sobres.
I quan li dona la bola, puf,
i la neu de sobre dels arbres.
Doncs mira què hem dit nosaltres. Escolta'm,
truquem o posem-nos en contacte amb la persona
que ha fet el joc, que està als Estats Units,
Carolina del Nord,
és el Miles Steinman, és que és responsable
del Pixel Jam, i ens ha enviat una nota de veu
al Generació Digital perquè li hem demanat
i una miqueta ens explica la idea del videojoc.
La idea per Snowball va venir
del desig de crear un joc que s'assemblés al Pinball,
però que pogués anar més enllà
de les regles i la mecànica que el Pinball
tradicional té.
Vam pensar que fent un joc d'estil Pinball
però que no fos explícitament un Pinball
podíem portar aquesta idea a més gent.
Que el joc sortissin nens jugant a l'hivern
també va ajudar a fer el joc més atractiu
per a les persones que no juguen gaire al Pinball.
Així doncs, volíem fer un joc
que introduís al públic
aquest concepte.
El joc es va crear fa cinc anys, però el vam convertir
a PC i mòbil l'any passat.
Hem creat molts jocs i sovint es queden
sense veure la llum fins que és el moment correcte
per presentar-los al públic.
Vam tardar uns sis mesos a fer-lo i després
una o dos mesos més per adaptar-lo a Steam,
Android i iOS.
Actualment estem treballant en una actualització
important del joc que consisteix
en un moda hardcore que passa de nit
amb nous gràfics i música.
Home, passar de nit amb nous gràfics.
Curiós, no?
És un joc que va néixer
primer a navegador, després PC,
després PC,
després passa a iOS i Android
i costa 2.95 i jo l'he comprat per Steam.
Vull dir que bé, no?
Ens agrada, Albert, ens agrada.
De fet, ara no em veieu, però estic aquí enganxada
perquè, Albert, et faré tots els rícords de punts.
Molt bé. Per cert, porteu uns jocs d'aquests
a gina francès, d'aquests casos sobretot,
i ens anem comentant aquí el programa.
Doncs Ferran Euberni, editor d'Acadradi.cat,
benvingut al Generació Digital.
Què tal? Molt bones. Mira, aquí jugant, nosaltres.
Bon any, eh, per cert. Igualment.
No us ho havia dit, encara. Sí, sí, igualment, igualment.
És que fa molts dies, eh, d'això, però bé, no ho sé, encara...
encara està permès, eh, que sí. I tant, i tant que sí.
Evidentment, jo penso... jo crec que hi ha una data
que hi ha... Quina seria? No ho sé.
No ho sé, però jo crec que els catalans, com que som
de bon dia de la nit, també, com podem dir,
jo crec que pot passar. Ets de jugar videojocs, tu?
Mira, no massa, la veritat.
I sempre he pensat, però,
que... que en tinc ganes.
Doncs prova la Snowball. Va.
Però no sé si... Però ara no.
Ara no, ara quan has pres. Sí, sí.
No, per en sèrio, us ho dic en sèrio, perquè sempre he pensat
i vols dir que no hi hauries d'entrar en aquest món?
Sí, sí, sí, però no trobo mai el moment, però bé, no sé.
¿Ens pot explicar a Ferran Euberni quina feina fa
a Catalunya Ràdio?
Sí, sí, una miqueta, una miqueta, perquè...
Molt complexa, això que m'estàs dient.
Introduir-te, eh. Exacte, per introduir-te a tu mateix.
Simplement és escollir els continguts
que fem a Catalunya Ràdio
i donar-los una vida digital
en tot el que són les diferents plataformes,
és a dir, podcast,
la web, per tant, el portal de
catradio.cat i, evidentment,
les xarxes, Instagram,
YouTube, Twitter,
Facebook... Feineta, no?
Sí, no, no és la que fem pas,
no és la que fem pas, però bé, orgulloses i contents,
evidentment, i a més a més, molta feina, saps per què?
Perquè tenim un recorregut
important, eh, la veritat és que
tenim molts projectes entre mans
i no és un tòpic, eh, és una realitat.
Tenim moltes ganes de fer coses que
de moment no tenim sobre la taula,
no les estem fent, però que sí que voldríem fer-les,
són somnis. I bé, la vida
està plena d'això, no?
De poder anar fent
creuetes allò que diem, vull aconseguir un dia,
doncs bé, a veure si ho aconseguim, i el 2017
podria ser un bon any
per aconseguir-ho. Ara parlem una mica de les novetats
que venen a la pàgina catradio.cat,
però jo volia dir que
gràcies per portar l'Hora Hora
altra cop a la web de Catalunya Ràdio.
Molts urgents ens ho demanaven, eh,
del generació.
La veritat és que l'equip quan vam
accedir a fer aquesta feina,
que fa relativament, jo dic relativament poc,
ara ja fa més de mig
any que estem fent això, però bé, en qualsevol cas,
sí, vam veure claríssim
que el retorn
a l'entorn web de Catalunya Ràdio
de l'Hora Hora era molt necessari,
i així ha estat, i la veritat és que
és un servei públic,
com a emissora pública,
val la redundància, jo crec que és molt necessari,
i això és el que hem fet, i per tant la gent ens ho està agraïnt.
Al final hi ha gent que diu
bueno, però vols dir que això interessa de manera
massiva? És igual, només que interessi a
4, jo crec que ja és
una bona decisió
haver fet esforços perquè
torni, en aquest cas, l'Hora Hora
de tota la greia dels últims, en aquest cas,
10 últims dies de la programació de Catalunya Ràdio.
I a més els continguts es pengen molt
ràpidament, és a dir, gairebé,
a mi a vegades em sorprèn perquè
escolto, no ho sé, la Mònica als matins,
i m'he perdut una entrevista, doncs
al cap de res ja està penjat a tot arreu.
És brutal perquè a vegades jo tinc la sensació
que no som prou conscients, jo ho dic de veritat,
inclús aquí dintre
a la ràdio s'ha de fer molta pedagogia, ja ho sabeu,
vosaltres fa molts anys que esteu fent pedagogia digital,
però és que prens aquesta consciència
de dir, som conscients de la feinada
que s'està fent? Jo crec que no, de vegades
tinc la sensació que no. Tu entres
en un entorn d'aquesta hora a hora,
que una de les gràcies d'aquesta
hora a hora és un projecte
que això fa uns anys no ho teníem,
i ara en canvi sí, que és la diferenciació
entre el que és l'hora a hora, és a dir,
el programa sencer, amb
el que són els millors moments de cada programa.
Per tant, cada programa decideix autònomament
si vol destacar un, dos, tres, quatre,
cinc, per exemple, programes grossos,
grossos em refereixo a volum
en antena, per tant, Matí de Catalunya Ràdio,
el Suplement, el Tot Gira,
són programes que estan, que fan moltes hores de directe,
treuen fins a
vint àudios diferents,
escapçats de moments, de millors moments
de la seva programació. Ostres,
jo crec que és brutal poder accedir de manera superfàcil
a l'entorn d'aquell
programa, i de cop i volta dius, ostres, mira,
ja, això, això, això, això. De vegades
em sap greu perquè dic, els usuaris no sé si en traiem
tot el rèdit i el suc que se'n podria
treure, la veritat és que en podem treure molt, jo convido
tothom a que faci aquesta
feina, aquest experiment, d'accedir a
aquest servei. A catradio.cat
es poden escoltar els àudios,
també ens podem subscriure als podcasts,
i de podcasts, doncs, molts dels ullents
que a nosaltres ens escolten,
ens troben, per exemple, a la podcatchers,
i ens escolten per Evox o ens escolten per iTunes.
Quina relació té catradio.cat
amb iTunes o
amb Evox? Total.
La veritat és que nosaltres
procurem sobretot, clar, l'entorn
Apple, iTunes, és
molt evident. Estem allà, estem
ordenant-nos, molt aviat trobareu
novetats en aquest
sentit, perquè la imatge gràfica
que nosaltres tenim per destacar els podcasts
diguem que
és millorable, pot ser
més clara a l'hora
de comunicar el contingut que tens i en
això estem treballant, i insisteixo, molt aviat
trobarem diferències, i després també en l'estratègia
de volum, de quins són
els podcasts que podem oferir als nostres
ullents, perquè jo sempre
explico també que tenim una mica, potser massa,
una obsessió de fem un programa de ràdio,
fem una secció, i de seguida veiem
secció, podcast, secció, podcast.
Jo crec que aquesta dinàmica l'hem d'intentar anar
trencant mica en mica, i
en tot cas, fidelitzar
l'estratègia del programa.
Jo em fidelitzo al generació digital. Llavors si el generació
digital té un espai específic
que pot generar un interès
de subscripció específica, doncs jo crec
que també s'ha de potenciar, clar que sí, però no
ens hem d'obsessionar en això, en canvi sí que hem de potenciar
el que és l'entorn generació digital
i això és el que estem fent. Teníem infinitat
de podcasts i ara el que estem és
reorientant una mica l'estratègia en aquest sentit.
No he marxat, sóc conscient que em preguntaves
per la diferència de iVox i
iTunes. iTunes doncs ja us he explicat el que...
No, tu dic perdona perquè iVox, quan
la gent ens escolta per iVox, escolta
un audio que no passa per catradio.cat.
No, clar, clar, sí, sí, sens dubte.
Aquesta és una feina que nosaltres
posem en consideració i en servei
a la gent de la plataforma de iVox.
Estem en contacte i contacte més o
menys permanent quan tenim un problema o un dubte
doncs intentem posar-ho,
arreglar-ho, vaja,
però no, clar, això no depèn de
nosaltres. En canvi sí que depèn molt més de nosaltres
tot el que és la feina de
d'iTunes. Per això jo posava
l'accent més andoques en aquesta plataforma.
Però són absolutament imprescindibles
i molts de seris i tantes quantes més
hi hagi millor perquè la nostra vocació és que
se'ns conegui, que se'ns escolti
i que, per tant, quan més
millor. Molt bé. Vosaltres
poseu les notícies durant el dia
a catradio.cat
i moltes vegades parlem.
De fet, nosaltres el diumenge, el dilluns
quan arribem i veiem, el primer que faig jo
almenys a les 7.20 i 20
és mirar les audiències i veure
què te n'han anat els clics de descàrrega i tal.
I la casca...
Quan talles les venes o al contrari?
No, no, no, espera, espera.
No, no, no, el tema és cada vegada ets més conscient
i ens parleu de com s'han de titular
les coses
perquè tinguin un interès.
Però moltes vegades això deriva
a aconseguir
clics...
fàcils.
Això és com tot.
El periodisme més tradicional
em refereixo a no posar ni
aquesta vocació digital.
Jo treballava a Catalunya Informació, per exemple,
informatius de Catalunya Ràdio.
Quan et demanaven fer un titular, tu aquest titular el pots fer
de moltes maneres. Doncs en digital també.
Jo crec que nosaltres, com
que és la línia mateixa i pròpia
de definició de servei públic
i de Catalunya Ràdio, TV3, etc.
tot el que és la corporació catalana de mitjans audiovisuals
ho hem de fer amb sentit comú
buscant
que sigui el màxim d'atractiu possible
pel nostre usuari per fer-ho
entenador, fàcil
i alhora, sobretot, tenint en compte
que el que volem sobretot és que si nosaltres hem fet un contingut
que aquell contingut se'ns consumeixi.
És absurd
pensar que tenim un contingut X
determinat i, bueno, fem-ho
d'una manera més sossa,
si em permeteu l'expressió, perquè
d'aquesta manera ens saltem
o no ens saltarem baix al revés, al contrari,
no ens saltarem determinats
determinades conductes. Jo crec que no.
El que hem de fer és comunicar el màxim bé possible
dels nostres continguts perquè estem fent
també una mica una feina de màrqueting, eh?
De màrqueting de comunicació dels nostres continguts.
Jo m'he sentit moltes vegades amb això, eh?
Sí, sí, estem venent els nostres continguts.
Però no només això. I la veritat és que una de les gràcies
d'aquest projecte de carradio.cat actualment
és que
fem una mica el discurs
que no només
som el
paral·lel de l'antena, tot el contrari.
Som més que el paral·lel de l'antena.
Tenim exclusius web i
tenim continguts, per exemple,
i tenim continguts extras.
És un plus, és un additional als nostres
continguts a tot, en tots els sentits.
Aquestes novetats es pot dir alguna cosa? I quan vindran?
I si hi ha alguna cosa que podem dir?
Us prometo que
obertament no n'hem parlat enlloc més.
I quan dic enlloc més vull dir perquè, clar, ho estem fent avui
i ho seguirem fent avui. Per tant,
us estem dient algunes coses una mica novedoses,
una mica no, totalment novedoses, perquè sí, sí, sí,
molt aviat, molt aviat, molt aviat, molt aviat.
És a dir, setmana que ve, us ho puc dir gairebé,
no us puc concretar l'edat, eh? M'hauria agradat molt, eh?
Però,
prefereixo no dir-la, però sí, setmana que ve
tindrem un entorn de carradio.cat
absolutament renovat, de dalt a baix.
Entre d'altres,
una cosa que a l'equip ens generava
de vegades alguns problemes
i dubtes, estèticament
ens agrada molt, però en canvi
no li veiem la funcionalitat. En el
destacat, veieu quan entres a carradio.cat hi ha un super
destacat, nosaltres en diem així, fem servir aquesta expressió,
super destacat de
generació digital,
entrevistant o no sé què, sí, alguna vegada passada.
Per defecte.
El tema és que no, el que hem de vendre són continguts.
Hem de precisament demostrar-li a l'usuari
que
no som, no estem fent,
em contradiré, no estem fent marketing,
estem fent continguts. Volem demostrar que tenim
continguts i continguts molt bons i molt diversos
i els hem de posar
amb la màxima facilitat possible
a l'usuari. Per tant,
ens carreguem, si em permeteu l'expressió,
tota aquesta part de super destacat i anem directe
a dues coses. Una,
què fa la gent quan entra a carradio.cat? Vol escoltar
la ràdio, vol saber què estan fent en aquell moment.
Això ho veureu de seguida, és el que primer
trobareu, per tant, un player de
ara mateix fem
Mònica Terribas,
entrevista a Carles Puigdemont,
per exemple, i just a sota,
d'una manera, per tant,
aquest destacat més petit que el que
ara tenim
en primera instància de la pàgina,
hi ha el contingut directe. I és un contingut
que, a més a més, és una mica tècnic això,
però serà modular, que això ens permetrà a nosaltres
com a editors d'aquesta pàgina
molta més llibertat. Per tant, això potser
no ho notarà tant l'usuari, però a nosaltres molt,
perquè a vegades ens trobem en una estructura web
ara en aquests moments que
determinades coses no les podem destacar perquè ens queden
reiteratives
o mal ordenades.
Ara tot això no passarà, molt aviat,
a partir de la setmana que ve, perquè podem
destacar perfectament, just al costat,
just a sota d'aquest
player de directe, un dia
ens interessarà destacar un mapa interactiu
que haurem fet, un altre dia una foto històrica que hem
localitzat de no sé on. La nova switch
del divendres. Clar, per exemple.
Podem assegurar un audio, un vídeo,
el que vulguem.
Jo crec que això ens donarà moltes possibilitats,
tenim moltes ganes que sigui així, i a més a més
en aquesta web, en aquest entorn nou,
una part que a mi em fa especial il·lusió,
que és un espai d'articles,
d'opinió,
de tota la redacció
de Catalunya Ràdio,
en el qual, per cert, Albert, t'hi espero.
Molt bé. I tant, encantat.
Home, pots comptar amb tot l'equitat generacional.
Bravo!
Aquí el que volem és aportar
aquests continguts adicionats,
aquests continguts adicionals,
i no només fer amb ràdio, també escrivim
i tenim coneixement de coses
i les posem al servei dels nostres usuaris.
Per tant, tot això molt aviat.
Molt bé, estarem molt atents aquesta setmana vinent.
T'espero, t'espero. Per cert...
A més, la app també, un altre dia us ho comentaré.
Pots dir alguna cosa de l'app?
No, la app, aviat també, molt aviat,
en aquest cas ja serà al febrer, fa temps,
però segur, és una cançoneta que heu sentit segur.
És una app nova. No, no, l'has sentit tu.
TV3 i Catalunya Ràdio, jo l'he sentit molt,
sí, és la veritat, però sí, arribarà,
finalment, en el cas de Catalunya Ràdio,
és molt bo perquè, entre d'altres, podrem veure
vídeos a través de l'app de Catalunya Ràdio, cosa que això
no passava, i a partir del febrer
ja ho tindrem. És a dir, podem
gravar a Generació Digital aquests periscops
que fem, podem fer-lo, i penjar-lo
que també es vegi. Sí, sí. Ostres, fantàstic.
Tots tenim un munt de continguts, eh?
Ja ho sé, sí, sí.
No només fem un programa de ràdio?
Ja ho noto, ja. Sí, sí, ho sé.
No, no, no en tinc constància. I ben fet.
No, no, escolta'm, i els telegrams
van funcionant a Catalunya Ràdio?
Mira, la veritat és que...
Clar, en resposta així diré
sembla que no, no? Clar, ja està.
De vegades tens unes reaccions
en directe que tu t'analitzes, jo ho estava
fent, i dic, clar, ara hi ha qualsevol cosa
que digui, ja no la publico.
Tu no podries corregir. Per nosaltres és
un gran actiu en aquests moments del generació.
És que jo tinc la sensació que també s'ha de fer un discurs
de... Depenent de l'audiència, no?
No, un, menges més, punt número
1, i dos,
qualitat abans que la quantitat.
I el telegram ens aporta
aquesta qualitat. I nosaltres ens hem de poder
permetre el luxe de poder fer això.
Deixem-nos estar de tantes quantitats en relació
amb el... Ara aquí això ens podria portar
molts llocs, eh? Però, de veritat,
telegram què? Ah, no, només en tenim
500.000 persones. És igual,
no en tenim 10.000, però els mil que tenim
són molt actius, i això sí que ho notem.
Tots els que estan a telegram, tant al matí a la ràdio com
per exemple al generació digital, hosti, és molt actiu,
et donen moltes coses, jo crec que això ha de ser així,
ha de ser més, de fet.
Ferran, tens aquells guants per tocar
la pantalla del mòbil quan fa fred? Saps allò de...
Vaig estar a punt de posar la carta de Reis,
però no, no, no.
Doncs, Eli, han passat
més coses al nostre grup de telegram.
Ara parlàvem de telegram i el nostre,
doncs, com dèiem, no para. Han passat
coses generades d'una pregunta que llançava
la Gina per Reis,
preguntava als ullents què els havien portat els Reis,
i hi van sorgir respostes curioses
com la de la germana del Perufito,
que li havien portat un gorro
amb bluetooth per escoltar música
i parlar per telèfon. Imagina't el gorro, eh?
Això m'encanta. Jo no sé com deu ser
aquest gorro. El tema és, coses més
estranyes amb bluetooth, n'heu vist alguna vegada?
Home, guants amb bluetooth, no?
És un tipus d'inspector gadget. Això sí que ho he vist
que portava en una altaveu en el polze
i en el dit petit un micròfon i pots parlar
com si parlessis per telèfon,
però realment està conegat amb bluetooth el telèfon.
Atenció, hi ha una pregunta
d'una persona que jo no sé
quina resposta... No, no era una pregunta,
de fet, era el que li havien portat als Reis
i no entenc exactament què és. Anem a compartir
aquesta resposta, aviam si algú ens pot dir
què ha volgut dir aquesta persona.
Us ho tradueixo. D'acord. A veure,
Gina, diu el P. Marc,
el que li han portat un SSD
per posar Mac al PC.
Molt bé, un SSD és un disc,
un tipus de disc dur. És aquest que
no és mecànic, que és molt més ràpid,
l'heu vist, no? Funciona com si fos
un USB, però és un disc dur,
però no té tot el chip.
I quan diu per posar Mac al PC, entenc que
és per posar el sistema operatiu d'Apple
en un PC. Això es fa,
però això... Ho pots fer amb una partició
d'un disc dur o posant
un disc dur separat. Des que el Mac
és arquitectura Intel, això s'ha pervertit molt.
Ferran, vosaltres teniu Macs, no?,
per visualitzar com s'està veient
també en l'entorn Mac. Clar, és bàsic,
més o menys això, perquè ja sabeu, això
és un embolic i una cosa et funciona per una banda,
per l'altra no, per tant està bé comprovar-ho
i veure, sí, sí, sí, evidentment.
La Gina t'ha passat un guant, un guant d'aquest, eh?
Sí, us volia dir que m'he equivocat. De què?
L'hauries d'haver posat, no? Exacte.
L'hauria d'haver posat.
Hauríem de saber ara què li van portar
a l'entorn.
Ara, he explicat alguna altra vegada,
en un altre entorn, que em van portar una pel·li,
una pel·li que a mi m'agrada molt, del Petit Príncep amb DVD,
que, escolta, m'estic pirrat per aquest titul.
Em fa molta gràcia perquè aquí en l'estudi
fa molta calor i vas amb un guà per poder fer servir l'iPhone.
Però és que és molt xulo, de veritat, m'he equivocat.
L'any que ve, bueno, el que dic l'any que ve,
no, abans, perquè abans... Això és allò que té
la punta capacitativa.
Sí, són guants amb portes capacitatives
que funcionen per pantalles tàctils.
Doncs vinga, va, anem a parlar
d'instruments electrònics estranys.
I és que aquesta setmana
hem rebut un missatge dels nostres amics
d'Instrònics.
Sí, són vells coneguts al programa,
darrere d'Instrònics hi ha Jordi Divins
i el Marc Sibila, i ens han posat en coneixement
el seu nou projecte de música digital i creativa,
que és el que ells els hi va, que han dissenyat
com un altre crac del món de l'arduïno
i del fes-t'ho tu mateix,
i de l'electrònica recreativa,
com és en David Quartelles.
Per aquells que us en recordin, els Instrònics
aprofiten tota mena de capses i aparells
per fer sons i música,
i el que presenten aquesta vegada
el diuen el Guitar Shield,
que és una petita plaqueta,
de verda, com si fos una plaqueta
de soldari i coses a sobre,
en forma de petita guitarreta
on hi pots col·locar una sèrie de botons
en el màstil,
vindria a ser com una mini guitarra
de Guitar Hero, perquè us feu una idea,
va amb diversos botons i diversos connectors,
i a darrera un espai
per posar-hi una placa Arduino Uno,
per fer-la sonar com vulgueu.
De fet, sona així,
al seu Facebook l'altre dia posaven un vídeo,
sonava d'aquesta forma.
Es pot comprar, no?
Doncs sí senyor, ells la venen.
És curiós, no han fet això que està tan de moda,
és un micromassenatge,
doncs no, ells han decidit,
en farem 100 i estic segur que
més o menys la gent es comprarà.
De fet, em deia el Marc que ja han arribat fins als 60.
Es ven per 57 euros
i el que t'arriba
és un kit perquè la muntis tu,
de manera molt fàcil.
No cal ser un mestre del soldador,
però potser teniu una miqueta d'habilitat,
ja que al cap i a la fi d'aquesta filosofia maker,
fer-te tu mateix les teves pròpies coses
es porta per la gràcia.
És un kit que costa uns 57 euros,
porta tot el que cal, la placa, els botons
i a més porta també la placa programable
Arduino Uno R3,
que permet que tu mateix facis els teus dissenys,
els teus propis sons al PC i els puguis passar
a la guitarreta.
Després de la xarxa hi haurà de més disponibles
els tutorials i exemples per experimentar-te
amb aquest instrument que si ve
el que hem sentit que té un son molt bàsic
ens deien que es poden arribar a fer
coses molt més interessants.
Molt bé, doncs, estarem atents
i només pel circuit d'Arduino
evidentment després val molt la pena la guitarra,
però també val la pena.
Hem de posar al Telegram i al Twitter
el vídeo d'aquell senyor que
té una guitarra elèctrica que se la fa
casolana i
no acaba gaire bé. Jo no us ho deixo aquí.
Sí, sí, ja ens ho passaràs i ho veurem.
I és que aquest Nadal hi ha hagut
unes quantes queixes en referència
a compres fetes per la xarxa.
Sí senyor, sí senyor.
Sobretot una curiositat que quan la vaig llegir
va sortir a la premsa,
decidint-me a vindre al cap és com una mena
de gran finale, saps?
D'una història, jo és que soc molt així, saps?
Jo quan veig una notícia,
va haver el cap molt cap enrere, no?
Una història que va començar l'any 1961
quan un ordinador, un IBM
7094 va ser, atenció,
va ser, atenció, el primer ordinador que va cantar
literalment.
Veus? Això és un ordinador cantant, encara que
no ho sembli. Aquesta cançoneta
els sonarà a dos tipus de persones.
Primeres, aquelles que vam gaudir de l'Amiga
Speaker, l'Amiga 500,
recordeu? I tant. Doncs l'Amiga Speaker 2.0
per ordinadors Amiga,
era un programa de síntesi de veu que interpretava
la segona versió aquesta
sintonia, en vez de només de parlar,
doncs tenia entonació. I segon
tipus de persona que li pot sonar
aquesta musiqueta o aquesta
sintonia, aquelles persones
més sinèfoles que tenen gravades al cervell
les darreres paraules de Hal 9000,
l'ordinador de la pel·lícula 2001
Odyssey a l'Espai.
La llama
I la va cantant cada vegada
més lentament. Perquè es va morint.
Em va vindre al cap perquè, felicitats Hal,
aquesta setmana, el dimecres 12,
aquest ordinador especial hagués fet
25 anyets. Ah, mira, molt bé.
Felicitats. Molt bé.
El tema és que tots sabem qui és Siri, oi?
Per tant, ara retomant
la notícia, diguéssim,
doncs Siri és el sistema personal que incorpora
al iOS, el sistema operatiu d'Apple,
és una mena de Hal 9000.
Per cert, el que tingui un iPhone,
que provi de preguntar-li a Siri si coneix
a Hal. Molt bé.
Gina, ho has provat tu? No, encara no.
Doncs prova-li, tu digue-li Siri,
coneixes a Hal o què tal, veuràs, quina sorpresa.
Bé, podíem dir que Siri
té una cosina anomenada Alexa,
que en veritat és un aparell, un trasto,
una andròmina que es diu Echo.
Mira, espera, perdona.
Veus?
Vale.
Todo el mundo sabe qué le pasó a Hal, pero prefiero no.
És que es veu que van tindre una fer.
O sigui, quan l'insisteixes
es veu que Siri i Hal es veu que
són més que amics. Molt bé.
Doncs això deies que Echo...
Echo és un aparell
que va a fabricar Amazon, però que
la gent li diu Alexa perquè queda més
de casa, més familiar.
És un dispositiu
que porta la domòtica a un altre nivell.
És un aparell que li pots donar altres instruccions
i n'hi ha diferents models.
Al mercat hi ha el Google Home
i altres així. Funciona molt bàsicament
com Siri. Tu li dius Alexa,
encén la llum. Alexa,
posa'm la tele. Alexa, mira'm el mail.
Alexa, demana'm una pizza. I ella
ho fa. Sí, sí. Per cert, aquesta setmana
també va sortir això que
sembla que ha registrat un nom que es diu Viki,
que alguns diuen que serà el nou assistent virtual.
És a dir, que això està molt de moda.
Com la cortana de Microsoft i aquests.
N'hi ha diferents. Però escolta'm, què va passar?
Resulta que això, ara per Nadal,
una nena de
6-7 anys, que es diu Brooke,
estava sola a casa, s'avorria i va dir
Alexa, que em podries consiguir una casa
de nines per jugar juntes i tal,
i fem així i tal, com fan els nens petits.
El dia següent els papes
van trucar a la porta, obren
i van trobar un paquet així de gros
amb una caseta de nines que Alexa havia comprat
per 160 euros a Amazon.
Déu-n'hi-do. La conya de la història
és que això que us acabo d'explicar
ho van donar per les notícies a la tele, tal com ara estic fent jo.
Dic, això sí, hi havia una nena
que es diu Brooke, no? I va dir Alexa, compra'm
una casa de nines. I l'Alexa l'ha comprat.
Fent que una pila de famílies
que en aquell moment estaven veient les notícies
i que també tenia l'Alexa a casa,
l'Alexa particular va rebre
les instruccions de comprar casetes
de nines i la gent les va rebre. És a dir,
atenció a ullens del Genació Digital
de Catonya Ràdio, que teniu una Alexa,
un eco de a casa ara mateix.
Si demà rebeu una caseta de nines...
L'haureu de tornar, eh?
O si us han encès la llum o us han enxerlat
o simplement us fa demanar una pizza,
no és bé que sabeu que he sigut jo.
Molt bé.
Elí, què regalàvem aquesta setmana?
Doncs regalàvem un any sencer de PlayStation Plus
i el guanyador és l'Alex.
Escolteu el seu missatge.
Hola, amics de Generació Digital, soc Alex,
arroba Media Cloner a Twitter
i estic interessat en la subscripció fantàstica
que fareu a la PlayStation 4
i dic quina millor forma de guanyar
aquest premi fotent una petita esbroncada.
Segur que amb això guanyo, segur, segur.
Bàsicament,
us envio aquest audio-messatge
perquè moltes vegades
al programa feu moltes referències
a sèries, videojocs,
llibres, un munt de coses
que sempre hem d'estar parant el podcast
i apuntar-ho a la llibreta
i després poder revisar-lo
al nostre navegador.
M'agradaria que ja que el podcast
té les show notes,
allà deixeu totes els jazzos
amb les coses interessants
que heu recomanat al programa.
Si pot ser, doncs escolta, moltes gràcies
i molt bon programa.
Moltes gràcies, pot ser, però esclar.
Improvitzem molt.
No, però esclar.
Ho fem a e-books, ho fem a iTunes, ho fem a Catalunya Ràdio.
Què fem, Ferran?
Home...
Això és un atracament.
No, no, ho he pensat.
Podem fer-ho fàcilment.
A generacions i al Pumcat.
No, no, a catràdio.cat ho podem fer.
Podem crear una notícia de cada programa
i fer-ho amb el Francesc.
Això ho hem comentat moltes vegades.
De posar les referències de tot el que parlem aquí,
que és veritat que té tota la raó que estudiem.
Però, clar, ell potser ens escolta per iTunes.
Però farem fer...
Jo crec que...
De veritat, estem improvizant, però
l'entorn de catràdio.cat seria una manera
de posar les referències, evidentment, a través de la pàgina del programa.
Jo crec que molt útil...
Servei públic, dèiem abans, no?
Els usuaris ens demanen coses.
Intentem servir-les, per què no?
A mi m'ha agradat molt aquest missatge.
Tenim més missatges que la setmana vinent ja vam parlar.
Ja els escoltarem, els posarem, els contestarem.
De moment, us diem que la setmana que ve
regalem, tenim un altre regal, és el llibre
Pokémon Go, la guia no autoritzada
de Cara Cooperman i la editorial PUC.
Ferran, gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital.
Un plaer.
Igualment, i parlarem més sovint, eh?
Sí, ja m'heu donat deures, eh?
Molt bé.
Elí, Francesc i Star, gràcies per ser Generació Digital
i fins a la propera.
El control tècnic José Ángel Alonso,
nosaltres hi tornem, al canal d'Internet,
els dimecres a les 6 de la tarda i a l'FM
el dissabte a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre a Telegram, a WhatsApp,
a Twitter, a Twitter, a Twitter, a Twitter,
a Twitter.
Però hi som sempre a Telegram, a WhatsApp,
a Twitter, a Facebook, a Cartradio.cat,
a E-Books, a iTunes...
Quina passada!
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.