OK.
Oh-oh, yeah-yeah-yeah-oh
Oh, yeah
Oh-oh, yeah
Icat, la ràdio inquieta.
Generació Digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital,
el programa d'Icat que parlarà de videojocs.
Aquestes edició número 817
i us explicarem 15 propostes per aquest Nadal,
totes relacionades amb l'oci electrònic, digital i videojocs.
La Eli juga i ens explica el darrer videojoc de mòbil d'aquest 2021.
Víctor Mami ens interpreta Nadal amb el seu piano
i us anunciarem un programa molt especial
que podreu escoltar el proper 24 de desembre.
Estem contents que mireu com fem el programa a través de Twitch,
ens escolteu en podcasts i alguns, fins i tot,
ho feu a les 11 de la nit a divendres per l'FM.
Què tal, Víctor Matute, com estàs?
Estupendo.
Elisabet Sánchez, tot bé? Molt bé.
La Gina Tost ens saluden la distància
i el Dani Giménez, amb quina màquina controles avui el so del programa?
Recordeu...
M'ha matat. Sí, jo tampoc ho sé, eh?
Això sembla d'una màquina de partida de la Play 2, no?
O sigui, això és el 2000 i escaig.
Això no... Drinques no és, no, no, és abans.
Sega Saturn. La Saturn sonava així?
No ho sé, la seva...
No estic d'acord, és mentida.
És la seva Sega Saturn que té piratejada,
perquè s'ha hagut de posar el programa informàtic
que domina, diguéssim, el so d'aquest programa, i clar...
Jo mai vaig tenir aquesta, si m'ha fet mal.
Mai vaig tenir la Saturn.
Es troben molts jocs, a la Sega Saturn.
Però sempre... Sí, però és tot molt car.
Ja, sí, és veritat. Sí, ha canviat molt, això.
Per cert, Pazos, l'edició del Fanant Sirius bé o molt bé?
Molt bé. Sí, no?
Sempre molt més reduïda aquest any,
però és que tens la Fanant Sirius i al voltant Bilbao,
que està ple de menjar, amb el qual és fantàstic, és meravellós.
I després també hi ha els premis del Burger Awards, no?
Els Burger Awards van ser molt divertits, com sempre.
Exacte, exacte.
Premis que es fan des de desenvolupadors cap a desenvolupadors,
que va arribar un moment que diu,
¿por qué no nos dan premios a los de aquí?
I van dir, pues lo hacemos nosotros.
I és tota molta conya, molta broma interna.
Per mi és la millor entregada de premis que hi ha tot l'any.
Sense dubte, sense dubte.
I per cert, a ell i també a la gent que ens escolta a l'FM,
que sàpiga que a tuits.tv ens pot veure com fem el programa de ràdio.
Ens poden veure com fem el programa, poden comentar el que vulguin...
Bé, però ens diuen, ens estan amenaçant,
que si torna a entrar el Dani,
marxen perquè els peten les orelles.
Que és un infern.
No, txut, txut!
No, mira, ja hem perdut seguidors.
És que, clar...
Molt bé, que sàpigueu que ja explicarem la setmana vinent
quines novetats hi ha a nivell de programa,
i també aquest Nadal que ens trobarem al Generació Digital,
i també les propostes que tindrem després de festes.
I les coses que passaran, perquè passaran coses aquest 2022,
perquè entrem en el nostre 20è aniversari del Generació Digital.
Passaran moltes coses,
però abans us parlem de tres videojocs que han sortit aquesta setmana
i que ens agradaria comentar.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Doncs ha aparegut el Showel Night Packet Dungeon.
De què va, de què va, aquest joc?
El Showel Night Packet Dungeon és un joc de masmorres i puzles
que ja porta uns quants anys en dansa
i que ara arriba en aquesta nova aventura
on podem controlar 10 herois de l'univers Showel Night.
Cadascun d'ells amb poders i característiques diferents.
A més, podem jugar en moda història,
competitiu per dos jugadors,
la narrativa i el sentit de l'humor són molt i molt especials.
De fet, Showel Night Packet Dungeon apareix per PC, per Nintendo i per PlayStation.
Està recomanat per totes les edats
i, per cert, és que té infinitat de jugadors
perquè fa temps que aquest joc va sortir.
No sé si l'has jugat tu, a través.
Sí, sí, brillant.
I, a més, és que els detalls absoluts, vull dir...
És espectacular.
És dels jocs que més intenta retornar a l'època dels beats
i el que més ho aconsegueix.
Està molt ben fet.
Però molt profund, a més, el joc.
Sí, sí, sí, i va ser un dels indis...
Ja va venir després de l'explosió indi, però va ser un que va ser com un...
Exacte. I era molt, molt guai.
També parlem de la sortida d'Alien Isolation per mòbil.
Aquest sapó.
Doncs sí, tots recordem aquest videojoc, sobretot per la por
que han passat els seus jugadors quan l'han tingut a la seva pantalla gran.
Aquesta versió per mòbil potser no serà tan immersiva,
però és exactament igual que la versió original
amb tots els DLCs inclosos.
El control, doncs sí, tàctil, però totalment personalitzable.
Fins i tot podem connectar-hi comandaments
per jugar més còmodament.
Apareix per iOS i per Android
i està recomanat per majors de 18 anys.
Jugar aquest tipus de videojocs demana una predisposició molt especial.
Jo cada vegada, no ho sé, em faig més gran, ja no jugo.
Fins i tot em passa amb l'Alien Isolation,
que no el puc veure ni a Twitch, gent que juga.
No, no, és un no.
És que no, està més desacord.
El vaig agafar perquè en aquella època m'agraden els jocs de por,
de nou, sempre, que em pugui defensar.
I em quedava molt tensió, m'agradava molt l'Alien.
I m'agradava que els primers 10 minuts,
hi ha un moment que passes per una màquina d'aquestes de maletes,
de l'aeroport, i comences a aixecar,
jo ja estava cagat, perdut,
i l'Alien triga a aparèixer com dues hores.
Jo estava cagat, és que em sortirà de cop.
I no, es va quedar allà.
No cal, no cal.
Per això a Alien 2 molt atant, tenen lança-llames.
Ja està.
És veritat, aquestes són aquelles pel·lis que tinc ganes de revisionar,
perquè fa molt de temps que no la veig, la segona part.
Molt bé, i per últim us recomanem la sortida del videojoc The Gang.
Gang és G-U-N-K.
Sí, senyor.
Som Rani, un transportista especial,
que dona a un planeta que sembla verge,
però ple d'una espècie de paràsit tòxic.
Mentre anem guarint el planeta, anirem descobrint els seus secrets,
i quin és el nostre paper en aquesta aventura?
Un paper més important del que ens imaginem.
Aquest videojoc el tenim per Xbox Pass i també per PC.
Al final, l'altre dia, estava fent una ullada a l'Xbox Pass.
La idea d'aquest videojoc és molt curiós,
perquè jo estic pagant cada mes el...
i hi ha més els que no jugo.
I tant, com el Netflix.
Bé, no ho sé, jo crec que veig més Netflix que no pas jugo,
però vaig pensar, bueno, no importa, ja jugaré el més que ve.
Sí, és que...
A veure, la idea està passant perquè la aprofitis sempre que puguis,
però al final saps...
El Game Pass és el gimnàs de...
Sí, és veritat.
Això és així. Que no hi vas mai. Què diuen els ullens?
Doncs mira, el Forsample...
Sí, For-Porsample, no sé si és així el nom, però sí.
Diu que l'Alien Isolation
és el millor joc de la història, segur,
però el nom en Set diu que ell també el va haver de treure
als 10 minuts de pura por, és a dir, que tampoc no l'ha pogut ni jugar.
Tu saps que el bitxo del joc, l'Alien, té dos cervells?
Sí.
El van fer amb dos cervells d'ahir, per perseguir-te
i quan són buscades és una borrada.
O sigui, són uns malparits.
Sí, sí, certament.
No, no, Bestial, estic força d'acord amb ells.
Per cert, ara estàvem mirant a la pantalla de Twitch.TV
que ara ens queden dos seguidors per arribar a la nostra fita.
És veritat. La nostra fita, que eren 550.
Exacte. Uns follows. Sí, sí, sí.
Uns follows que us fareu feliços.
Molt bé, aquests són els...
Jo no tenia follow, ja t'he faltat un.
Ah, sí? No tenies follow, no? No.
Volia comentar-vos el Show el Night,
l'Alien Isolation i aquest The Gang,
aquests tres videojocs que apareixen aquesta setmana
i que ja podeu jugar, si voleu, doncs en aquests moments.
Generació digital és ara tendència.
I aquesta setmana, Eli,
el que has fet és seguir la recomanació dels nostres uïents,
que no sé si t'ho va dir per Twitch o et va comentar algun joc.
El dia següent de fer el programa per Telegram,
i la veritat és que m'ha anat tan bé,
i demano des d'aquí, sisplau,
recomanacions dels uïents perquè sempre l'encerten.
Ell és en Ricard,
em va proposar que jugués a qualsevol dels jocs d'una desenvolupadora
que es diu Davadu Games, els he estat investigant,
i la veritat és que té...
No, té quatre o cinc jocs que tenen una pinta brutal,
unes gràfiques precioses,
són molt bonics i, a més a més, molt diferents entre ells.
Jo m'he decantat pel Shell Shocker,
perquè són una miqueta del que estic acostumada a jugar.
Que són? Què és? Com?
Doncs mira, és un joc estratègic de batalla, però de cartes.
De cartes, normalment, no jugo.
Aquest està ambientat, el seu escenari és l'espai,
i es situa en un món
on els únics habitants que han quedat a l'univers són uvipers,
és a dir, que s'alimenten només d'ous,
i els ous han d'alliberar-se i lluitar entre ells per sobreviure.
Per sobreviure? Sí, els ous.
Els ous. Els ous d'animal.
Perquè ja dins de l'ou no importa.
No, són uns ous, que van amb naus,
i que entre ells han de lluitar per sobreviure.
Molt bé.
No, no, sí, sí, continua, sisplau.
Aleshores, quan comences el joc has de triar el teu pilot,
que és un ou, i que aquest va en una nau,
i ha de seguir els nivells d'una sèrie de missons,
una sèrie de capítols.
Cada capítol o missió té cinc nivells,
quan comences cada nivell et marca una sèrie d'objectius,
i no passes al següent nivell,
sinó aconsegueixes com a mínim l'objectiu principal.
I, a més a més, no et maten.
Has d'arribar a l'altra banda,
però has d'haver aconseguit un dels objectius com a mínim.
Però no morir és ser un ou? És molt difícil.
Ha de ser fotut, eh? No, no, és fotut.
Perquè qualsevol cosa que et passi...
Hi ha algú menys amenaçant que un ou?
Bueno, destrós potser sí, però...
Doncs aquí està, tu comences el joc,
que et diu que tens com a objectiu principal, per exemple,
agafar un diamant i, com a secundari,
agafar una caixa i matar un enemic.
Aleshores apareixes en una pantalla,
apareixes a una banda, al mig de l'espai,
i has d'aconseguir passar a l'altra banda
on t'espera una noua enorme on et salves.
Com ho aconsegueixes?
Doncs jugant i combinant una sèrie de cartes que et van apareixent,
que unes d'elles tenen una numeració,
que és per saber quants espais pots moure
o endavant o endarrere o als costats,
i les altres tenen unes armes que també pots anar fent servir.
És a dir, tu has d'anar combinant els espais que et mous
amb les cartes de les armes.
D'aquesta manera, doncs això,
et vas movent els espais que tries i amb les armes que tries,
però has de vigilar perquè aquestes cartes, al principi,
són molt limitades i no en tens de més
fins que no vas guanyant partides.
Molt bé.
És un joc de bastanta gestió, però també de molta agilitat,
perquè les cartes les has de jugar ràpid.
Si aconsegueixes l'objectiu principal,
que era agafar un diamant i que a més a més no et matin,
arribes a l'altra punta, passes de nivell amb uns punts
que es transformen en aquestes cartes o vides,
i si aconsegueixes els altres dos objectius...
Els secundaris, diguéssim.
Els secundaris tens molts altres punts
que encara fan que aconsegueixis cartes millors.
Molt bé.
Home, no? Complicat? Sembla una miqueta, no?
Sí, ho sembla a l'hora d'explicar-lo
i en el moment en què ho veus,
però s'agafa la mecànica superràpid,
però és això, has de ser ràpid, pensar ràpid i moure't ràpid.
Per mi, bueno, no sé, és un joc molt original,
molt cuidadet, molt divertit, l'estètica és molt bonica,
i res, pots jugar sol o pots jugar en línia contra altres jugadors.
Hi ha molta públic o no?
No hi ha publicitat, és gratuït i està per Android i per allòs.
Molt bé. Sou de cartes de veritat o no?
De jocs de cartes de veritat?
No especialment.
Jo amb aquests taules de cartes de taula i tal
em costa molt començar.
Ja, sí, sí.
M'has dit que t'explico, ara quan començo...
Jo era molt mandrosa i ara tinc una època,
el meu germà és un friqui dels jocs de cartes,
i ens té tota la família, ara venen aquestes èpoques,
que ens tindrà tota la família allà,
ens treu 3 hores explicant el joc ell,
que s'ho passa millor que nosaltres,
i ens enganxa el Sushigou,
hi ha molts de cartes que ens flipen a casa.
El Dani parla de cartes amb ell,
i no sé si és la de Casino, potser,
o és...
molt bé.
Sí, sí.
Aquesta pel·lícula, us heu adonat que sempre la fan per la tele?
Sí.
Algú l'ha anat a veure al cine, aquesta pel·li?
Potser jo crec que no.
Però hi ha pel·lis que sempre surten per la tele,
i d'altres que no surten mai,
com jo que sé Blade Runner, per exemple.
D'això ara una vegada...
Estan comentant que cada cop que entren des de...
és horrible.
Ara està fent una cara de pena, pobra, perquè ell...
És per tu, no és per tu, no?
Hauríem de dir Dani Calla.
Pobra.
Recurrem el nom, sisplau.
Shell's Shock. Exacte.
Doncs aquest és el joc que...
no sé si jugaràs més aquest Nadal, o no?
Jo crec que es quedarà amb el mòbil uns dies més.
Fantàstic.
A partir d'ara, una estona,
que us oferirem 15 propostes,
15 idees de fer aquest Nadal,
o per tenir en compte ara que alguns de nosaltres
potser tenim una mica més de temps
per fer altres coses.
Començarà el Víctor Matute.
I ens parla Albert d'Accessibilitat.
Una paraula, pels qui no la necessitem,
que de vegades està massa amagada.
Correcte, ens oblidem d'ella,
pensem que només juguem nosaltres, i no és el cas.
La cosa és que hi ha un canal que és conegut,
que és un canal anglès, que és Game Makers Toolkit,
que és un senyor que sap molt de videojocs.
Molt. I ho explica molt bé amb anglès, evidentment,
però fa vídeos de tota mena
i aprens moltíssim sobre el disseny de videojocs,
i cada any fa un vídeo sobre accessibility.
És a dir, els diferents colors que pot tenir un joc
per ajudar a algun problema de visió,
la configuració absoluta dels controls,
els subtítols, qualsevol cosa que pugui ajudar
a que tothom pugui jugar.
I és una cosa que m'ha agradat aquest any,
a part de recomanar el canal,
que és interessant perquè diu que és l'últim que farà,
perquè ja és un estàndard.
Cada cop hi ha més companyies,
en les que menys són les japoneses.
Diu que aquí encara costa, però cada cop hi ha més jocs,
com el Forza 5, que és espectacular,
el que pots arribar a tocar ja perquè pugui jugar tothom,
el Ratchet and Clank, la de Last of Us 2,
que és de l'any passat, diversos jocs.
I mola molt...
Jo porto algunes coses que penso que són maques,
algunes idees que són molt maques,
perquè està guai entendre que aquí cada cop hi ha més gent,
i això vol dir que s'ha d'omplir.
S'ha d'omplir d'opcions perquè tothom pugui jugar,
i que dóna igual els cursos de dificultats,
i de no historietes...
L'important és que tothom s'ho passi bé.
Això sempre ha intentat ser una cosa de més millor.
Ja que li molesta, no sé per què.
No sé per què, però està passant per això.
I aquest vídeo és molt maco, perquè per explicar-te
molts jocs d'aquest any que han fet coses molt xules
en aquest aspecte, i parlar de Microsoft,
que s'ha bolcat moltíssim en aquesta història,
m'ha agradat que digui que és l'últim d'aquest tipus.
Seguirà parlant d'accessibilitat,
perquè és una cosa de la Zocana que li encanta fer,
però que un vídeo dedicat només a això
diu que és tonteria perquè l'any passat vaig dir el mateix.
Assumiré que és estàndard, que això ja s'està fent
d'una forma molt concreta i molt correcta,
i d'aquí només cal anar cap a dalt i seguir prenent.
Jo, com que m'agrada molt el tema dels sons,
i tinc un bloc on hi poso sons,
tinc seguidors que tenen problemes visuals
i que escolten força el meu bloc,
i una vegada un d'ells em va dir que,
si us plau, que quan posés una fotografia a Twitter,
anés al botonet per explicar què és el que hi ha en aquella fotografia.
Ho vaig començar a fer i ara fa molt temps que no ho faig.
I, clar, fas la fotografia i dius,
és que no tothom la pot veure.
Clar, sí.
Jo, com que m'agrada molt el tema dels sons,
i tinc un bloc on hi poso sons,
és que no tothom la pot veure.
Clar, hi ha una cosa al Forza 5,
en diversos idiomes hi ha una persona
amb llenguatge de signes, que t'està a dins del joc,
que t'està explicant i que tu dius,
hòstia, no estan els subtítols, per això?
No, perquè hi ha gent, no és el mateix seguir els signes
que la velocitat que tens de lectura,
i és molt més complicat, i són coses que no hi pensem.
I crec que és molt maco que hi estiguem pensant,
perquè hi ha gent que li encanta aquest món
i no pot accedir.
És una forma.
I la segona?
Doncs ara li toca el torn a la Gina,
que el primer del que ens parla és d'una pel·lícula.
Heu de veure la pel·li?
És una preqüela d'Ejército de Zombies,
dirigida per Matthias Echweishoffer,
no sé si es pronuncia així,
però la trobareu a Netflix si busqueu Ejército,
i us sortiran les dues. De què va?
Doncs un friqui de les caixes fortes i els candaus
ha d'obrir les 3 caixes fortes
més complicades del món
al principi d'una pandèmia
que converteix la gent en zombies.
Penseu-hi, és el mon lleu moment.
Mentre el món està despistat analitzant què li passa a la penya,
que es torna rara agafant un virus,
les notícies a la tele només parlen d'això,
els epidemiòlegs fan previsions
i la policia intenta contenir els anti-vacunes
i les manifestacions.
Doncs hi ha un grup de gent obrint caixes fortes
increïbles, autèntiques obres d'art.
A Netflix també teniu la seqüela
Ejército de Muertos, que passa a Las Vegas,
on volen atarcar un casino
i pinta genial, el tràiler és l'hòstia.
I a més, a la primavera del 2022
volen estrenar la preqüela de la preqüela
en format animat.
Army of the Dead, Las Vegas.
I una seqüela de la seqüela
pel 2023, que no té títol, en format pel·lícula.
I per cert, si us sona l'actriu principal,
és la Nathalie Emmanuelle,
feia de traductora de la calessi a Joc de Trons.
Ho dic perquè jo vaig estar una estona
a la pel·lícula de Las Vegas.
I jo vaig estar una estona
a la pel·lícula de Las Vegas.
I jo vaig estar una estona mirant-me la pel·lícula
i pensant, qui és aquesta?
Doncs ja ho teniu.
I el prota, que té pinta d'alemany friki,
si busqueu fotos a Google,
de friki no en té res,
és un bon actor caracteritzat.
Abans d'acabar, m'hauria encantat
veure el doblatge en català.
Potser tenim sol amb les seqüeles i les preqüeles,
però seria un bon regal de reis.
Molt bé.
Eli, on podem trobar aquesta pel·lícula?
La podem trobar a ejército de ladrones,
recordem, i ejército de zombis,
la trobem a Netflix.
I crec que hi ha alguna altra primera proposta, Albert?
Sí, la primera.
De fet, vaig dir una miqueta l'altre dia,
sisplau, fem-nos especialistes
en ciberseguretat ètica.
Començo a seguir especialistes de Twitch
i estic veient el que m'hauria d'haver dedicat jo
si la ràdio no m'hagués trobat a mi.
De fa un temps, molts especialistes en ciberseguretat
estan demanant l'etiqueta
de Twitter de ciberseguretat,
perquè comencen a haver-hi molts
i perquè els puguem trobar d'una manera més fàcil,
ho estan demanant, espero que ho aconsegueixin.
Seguiu a Sabitar.
S-4-B-I-T-A-A-R.
Jo ho he dit aquí alguna vegada,
és especialista en ciberseguretat
que viu a Lanzarote.
Ell va treballar a Telefònica amb el Chema Alonso,
el noi de la gorra d'hivern, encara que sigui estiu,
que sembla porta la gorra.
En un moment donat ells eren com socis.
Ell va deixar l'empresa
i ara es dedica a ensenyar
ciberseguretat ètica de la millor manera,
que és a Twitch
o amb cursos que té ell penjant-se a internet.
Com ho fa?
Ell hackeja ordinadors de forma legal
i com si fos una competició.
De fet, és com si fossin e-sports, gairebé.
És una plataforma que es diu Hack the Box,
on tu tens unes màquines
que no són reals,
que semblen que sigui una empresa
on hi hagi moltes màquines, etc.
I tu has d'entrar.
És a dir, la gent que fa aquesta plataforma
deixa algun caminet on tu puguis entrar
i una vegada entres, demostres que ho has fet
i aprens de quina manera ho has fet.
Ell ho fa cada dia, cada nit, a partir de les 9.
I la veritat és que
a mi té una forma ben curiosa de comunicar-se,
parla molt ràpid i tecleja encara més,
ràpid,
però si tens dubtes, si t'agrada el tema,
el tema sempre contesta tot el que fa.
La veritat és que a mi m'agrada força.
Com més és Savitar, que s'escriu
S-4-B-I-B-I-T-A-A-R,
amb dues as,
i el podeu trobar a Twitch i en dos canals de YouTube.
Molt bé, això cada vegada està més de moda,
que és tenir, a banda del Twitch,
tenir un canal de YouTube que pots pujar,
per exemple, als teus directes, no sé si tu els puges a YouTube.
Albert Edero, se li diu.
Es diu Albert Edero?
Ara molta gent el que fa és un canal secundari.
Però ha estat sempre, eh?
Perquè passa que hi ha molta més gent a Twitch.
Jo dic Albert Edero perquè jo agafo el directe,
quan me'n recordo i no me'n pujo 30 de cop,
dic, hòstia, jo agafo el directe i el pujo.
Hi ha gent que el que fa és fer edició.
Passar directe, retallar el que t'interessa,
i tens un vídeo més al canal,
i principle o secundari.
Per cert, hem arribat al nostre...
Sí, hem aconseguit 550 seguidors.
A veure, quin serà la nostra següent fita?
No ho sé, quan tornem després...
600 ens hem d'aconseguir.
Sí, escolti'm, ha estat poc a poc anafent.
Vull dir que això està molt bé.
Què més?
Doncs ara el Víctor ens parla d'una idea que té a veure
amb aquesta que deia l'Albert.
Exacte, desenvolupadors i gent que fa coses amb els ordinadors.
Sí que toqueteja, no?
Hi ha una sèrie que recomano molt veure,
que és molt antiga, té un parell d'anys, potser.
Sí, un parell, només.
Que es diu Devs, de developers.
Perdona, jo també diria Devs, deus de deus, eh?
Jo diria Devs.
Però crec que juga una miqueta amb la paraula deus.
Bueno, és que aquí està el tema.
El problema d'això que us proposo és que no us puc explicar res.
Diguem que és una empresa de desenvolupament,
o de seguretat, o d'alguna cosa com Google,
que té un departament que li diuen Devs,
i hi ha una noia que, per certs motius,
es veu obligada a saber què punyeta es passa allà.
És una sèrie que va fer el director de la pel·li d'Ex Machina,
o Ex Màquina,
i és, a nivell de televisió,
és de lo més potent que he vist,
a nivell de cinematografia, d'àudio, de cromàtica...
És una sèrie molt tècnica.
És densa, però també és molt espiritual.
És molt guai, és difícil no enganxar-se.
A més, la forma en què tal expliquen,
quan tot quadra...
Sí, sí.
És una sèrie que és una sèrie que és una sèrie
que és una sèrie que és una sèrie que és una sèrie
quan tot quadra és bastant heavy.
L'has vista tu, Eli? No l'has vist?
No, no l'he vist.
La tecnologia, la cincaficció, és una mescla, tot.
A més, això que dius que és com...
Et va entrant a poc a poc...
És una sèrie molt lenta,
a mi se'm va fer lent en alguns moments,
però és un lent pensat.
No és lenta perquè se li sà escapa un plano.
No, no. Tot té un sentit.
El que passa és que això és un ritme molt pausat.
El que passa és que tot el que et va explicant
que jo crec que és bona és de les millors sèries que he vist jo mai.
I com que l'he vist aquest any, perquè jo vaig tard.
Exacte, no?
I parlem de tecnologia.
Als ullents, si teniu alguna cosa que ens vulgueu recomanar,
ho podeu fer a través de twitch.tv barra generaciódigital.
I ara la Gina ens proposa un joc que no és ben bé un joc.
De fet,
ho podríeu posar al LinkedIn
Habilitat manual extraordinària.
No sé si està molt ben vist,
però útil, útil ho és un rato.
Us proposo fer-nos
amb un joc de lockpicking,
és a dir, un joc d'aprendre a obrir panx.
Està tot relacionat, nois.
Em va passar que un dia, tornant de matinada,
vaig trobar la porta tancada de casa.
Vaig esperar 3 hores
que arribés un manyac,
que fes servir allò, la típica radiografia, dos ganchos
i que em cobrés una millonada.
Doncs aquí hi ha negoci.
I la meva biblioteca d'estim no creix sola,
necessito alimentar-la.
I per tant, per 15 euros,
m'he fet amb dos candaus d'alta seguretat transparents.
Així, quan introdueixo
les eines dins del panx,
puc veure a través del mateix panx
com vaig i si ho estic fent bé.
A més, si vull més nivell,
porten unes fundes opaques i les puc tapar
i ja no veig res.
I jo suposo que el següent nivell és amb els ulls tancats,
amb el tancador als ulls,
tapada,
o només escoltant el sorollet que fa el mecanisme
amb un fonedoscopi de metge.
No ho sé, a veure.
El pack que et ve
són dos candaus, que realment en són 3,
perquè n'hi ha un que té com un doble forat,
un per un cantó i un altre,
que són com doble dificultat,
un més fàcil, un més difícil,
i dos jocs de rossinyols.
Sí, en català, ganzua és rossinyol
perquè es veu que això es trenca molt fàcilment.
I m'imagino que amb la pràctica
podré obrir el pany de casa i tot el que se'm proposi,
tot el que se'm posi davant.
Però els remscapes, també us ho dic,
no se m'escaparà ni una porta,
ni una capsa, i si em puc estalviar
allò de la pasta dels manyacs,
doncs ja serà un triple combo.
Ja em direu com progresseu.
Podríem fer un campionat a veure qui triga menys
a obrir un candau? Jo aquí ho deixo,
perquè, escolta, això són els e-sports del futur,
sense videojocs però amb un repte brutal.
Els escacs 2.0.
Doncs aquests jocs tan macos de candaus transparents
els podeu trobar des de 15 euros
fins a 60 euros a les botigues online
buscant Candado Juego de Pràctica Transparente.
És boníssim.
És molt bo. Sí, sí, sí.
Jo, de fet, és una cosa que...
Vaig anar a una escola curiosa
que tenia uns amics curiosos
que em van ensenyar a obrir candaus.
Amb cançóes, sí, sí. Molt bé.
Hi havia competicions a la classe.
És que em flipa que hi hagi jocs i videotutorials brutals.
Com entrar en cases ajenes?
És per tranquil.
Clar, a veure, el de cases ajenes no,
però el de quedar-te fora de casa sense les claus.
I que hagi d'haver-hi un senyor que en 3 segons t'obre la porta
i t'obre 250 euros és molt heavy.
És que et sap obrir la porta en 3 segons.
És molt heavy. Què diuen els ulls?
Doncs mira, el que m'encès diu jo, més hardcore,
em vaig comprar un pack de cançóes sense candaus
perquè els candaus són els de la real life.
Ah, molt bé, fantàstic.
Doncs ara us vull parlar d'una cosa
que em vull comprar aquest Nadal,
que no necessito.
No necessito per res. Són les millors compres.
Sí, sí, no sé què fer.
El meu jo minimalista m'està dient que no el vol,
però és que ara ha sortit una nova consola portàtil
de la marca xinesa Anvernik.
Ho sona, l'Anvernik?
És la RG552.
Hi ha una cosa que m'agrada molt
per moltes coses d'aquestes màquines.
Aquesta en concret ve amb dues targetes.
Te la pots comprar per Amazon, eh?
Per l'Express i també per Amazon.
Ve amb dues targetes, una amb el sistema operatiu
i l'altra amb el ROMs.
Amb un ROMs que darrere hi ha una feina,
hi ha una llicència, però tu t'ho pots comprar.
És una cosa que a mi em sorprèn moltíssim.
El tema és que amb un hi ha l'emulador,
l'altre amb els jocs, i escolta'm,
portant això, doncs un sistema operatiu Android
que és plàstic premium.
És a dir, és plàstic però dius, ei, està ben fet.
No és plàstic, és plàstic plàstic.
Exacte, sí, sí.
Vull dir que està ben fet.
Fins i tot, una cosa que em va sorprendre molt
és que una consola portàtil té ventilador.
Té un ventilador.
Això no s'estila, eh? S'estimen els foradets.
Sí, un ventilador que quan la cosa va funcionant
es posa en marxa i fa soroll.
Però, clar, fins i tot,
hi ha un problema és que quan tu l'agafes
en el forat de sortida de l'aire.
Vull dir que és ben curiós.
Pel preu que té, clar,
no té darrere com un disseny molt...
no sé, molt treballat.
Són consoles que demanen connectar-les
a l'orinador per tastar.
De fet, quan t'arriba aquesta en concret,
el que has de fer és posar un pegat,
perquè un parche,
perquè no funciona no sé exactament què.
Però, pots emular jocs
de totes les consoles antigues
i, per exemple, Dreamcast o la Wii.
Hi ha vídeos de gent que s'ha posat
l'emulador de la Wii, que sí, va molt lent.
Però que una màquina de 200-300 euros
ja pot emular aquestes màquines
que, en teòria, són molt més potents.
I no sé,
hi ha un munt de consoles xineses
que pots comprar,
és un clic no sé què fer.
No sé si hi ha ullents que la puguin tenir
o que tinguin alguna d'aquestes
que vagi per Raspberry Pi
perquè no t'agafes un Steam Deck.
També.
També, el també. Ai, el també.
Clar, clar, clar.
Aquí està el problema. Sí, claro, també.
Bueno, no ho sé.
Ja veurem què farem, però si algun dia me la compro,
la portaré per explicar-vos-ho en directe al programa.
I ara, Víctor,
ens vols animar a que no juguem sols.
I què vols dir, que no juguem sols?
El que passa és que l'altre dia vaig veure un amic
que té la meva edat, a Twitter,
que estava comentant que ja està bé de dir-me,
amb gairebé 40 anys, si puc o no puc jugar a videojocs.
Ja com aquesta cultura antiga...
Encara, sí, sí. ...arcaica.
I hi ha una cosa que crec que s'ha de fer,
que és, encara que no t'agradi,
jugar a videojocs amb els teus fills,
a qui tinguis allà.
És que no m'agraden els jocs, no haver tenido hijos,
no és culpa meva, és el teu problema.
A part de no jugar sol,
i això és important i positiu,
intentar jugar al que estan jugant els teus fills,
perquè si no, no ho entendràs mai.
I potser, a partir d'aquí,
entens que no només és saltar o disparar,
sinó que hi ha unes històries, unes formes d'entendre,
que veuràs, potser, a la teva criatura,
fent alguna cosa dins del joc i dius,
com, punyetes, si no saps ni comer, animal,
ja t'has passat tot això.
I potser es comença a entendre, a partir dels crius,
que ja són natius digitals,
i això s'ho jalaran tots els pares, això és així,
que no és només una joguina, només.
En molts casos sí, però en molts casos no.
I que és un camí, i que és algo interessant,
com era la tele, com era, però molt més...
molt més immersiu.
Sí.
Si tinc la sensació que aquesta gent que es queixa tant que...
i que ha de tenir hijos a los 25,
ha de tenir trabajo i tot això que et cansen els pares,
els nostres pares, que avui és tan complicat,
crec que tindrien algun canvi de mentalitat.
I a més, què és qualitat que passes amb els crius?
I quan són una mica més grans,
quan parles de coses relacionades amb videojocs,
es generen unes converses molt especials.
Quan són una miqueta més grans.
És a dir, quan veuen el pare que sap del que està parlant,
o que els preguntes alguna cosa,
com has passat aquest nivell de no sé què?
Et poses una miqueta, no al seu nivell,
perquè, evidentment, no has de rebaixar res,
sinó que parles una miqueta en el seu idioma,
les seves preocupacions i el que els agraeix.
I això és molt important.
I això, i això, algun dia s'acabarà.
Ja no tindràs aquest idioma ni de conya.
Hi ha un dia que tancen la porta de l'habitació
i ja no pots entrar gaire.
I ja està.
Te'n recordes que ahir era amic teu?
Exacte.
I es diu molt, i és un consell tonto,
però crec que és molt important.
El meu nebot gran, que tindrà 9 anys, em sembla,
es va passar el Mario Odyssey Ell,
que jo vaig flipar.
I s'ha posat a l'aigua.
Jo vaig flipar, i s'ha posat al cel·la amb son pare.
Que guai.
I per mon germà, el Nou Breath of the Wild
és el millor cel·la que hi ha al món.
Però en part, crec que és perquè se l'ha posat amb el seu fill.
I això és un vincle molt, molt guapo.
Molt bé, molt bé.
Ara la Xera què ens recomana?
Doncs ens recomana un canal de YouTube.
A YouTube hi ha un creador que es fa tic-cubi
que resol cups de Rubik i pudles impossibles.
En aquest trosset d'àudio que us he posat
està intentant treure una anella
d'una capsa amb barrotx i sembla impossible.
Però a més ho fa en temps real.
O sigui, té fins i tot un marcador, un rellotge,
i ell posa tota la matèria gris
i es nota que el tio hi ha dedicat hores.
Perquè a vegades treu conclusions molt boges
de com resoldre pudles impossibles
d'arreu del món.
Que tu no t'havien passat pel cap.
No ho sé, a vegades és donar-li un cop
o obrir tu del revés.
És molt curiós.
És un noi que és de Mallorca, que fa vídeos en castellà,
que té 3,5 milions de seguidors.
Recordem, es diu Cubi.
Fa coses com això, no?
Resoldre un cup de Rubik de 15x15
en lloc del de 3x3.
Quina és la diferència, doncs?
El de 3x3 és el que tenim a casa que no hem fet servir mai,
excepte l'Albert Murillo.
I potser algú més té aquest estudi, però jo no ho sé.
Jo sé que el Murillo segur.
Doncs el de 15x15, us heu d'imaginar,
15 cups per 15 cups.
I ja us ho explico ara, que l'espoiler és
que es resolgui aquest cup de Rubik de 15x15
en 5 hores.
Aquest noi trigues 5 hores en resoldre'l.
I el truc és començar pel centre.
Com sempre, com amb l'altre.
També hi trobareu laberins
en aquest canal, per exemple,
de fusta amb boletes metàl·liques,
de com col·locar unes bicicletes
dins d'uns quadrats,
uns gats, no?
A més, fa anàlisis de pudles de tot el món,
de trencaclosques, de Polònia, de Rússia,
dels Estats Units.
És un crac que inverteix moltes hores
i es nota molt que li agrada el que fa.
És com escapar de la prisió.
Però bueno, creo que el objetivo del puzzle
se puede ver clarísimamente.
¿Quién tiene que escapar de la cárcel?
Esa anilla, la tenemos aquí encerrada.
Lo que no sabéis vosotros es que yo llevo varios años detrás
de este puzzle, ¿vale?
Estaba agotado en todas partes.
A ver, puedo abrirlo así a lo bestia.
Doncs, fantàstic.
Mira, m'ha recordat que també us vull recomanar
un llibre que podeu trobar a internet
de la Berta García,
del CUP de Rubik.
Si no sabeu com funciona
o voleu aprendre
de quina forma resoldre'l,
ensenya d'una forma, de veritat, molt sorprenent.
Jo porto molts anys
que m'agrada el tema del CUP de Rubik.
La seva tècnica
és molt més fàcil de recordar
que d'altres.
La Berta García,
una de les campiones europees
de CUP de Rubik catalanes.
I un podem trobar a YouTube?
Mira, aquest noi que es fa dir Kubi
el podem trobar a YouTube buscant el seu nom,
que és C-U-B-Y.
I tu, Albert, continues amb la teva dèria del joc recro.
Exacte.
A banda, mira, ahir o avui
llegia a Night Games
un article de Débora Rivas
que parlava del plaer
jugar a videojocs a altres persones.
És a dir, el plaer de no jugar tu
sinó veure com està jugant una altra persona.
I això ho faig des de fa molt de temps a Twitch.
I us he recomanat dues persones
que hi són i que juguen a videojocs retro,
videojocs antics
de dues maneres molt diferents,
però que són força tendència a Twitch.
Un és el Morgue78.
Morgue78.
Jugar a videojocs com jo què sé,
l'altre dia jugava al Robocop o al Don Pachi.
És un noi que deu tenir la meva edat
entre... 20 i 30.
Sí, exacte.
Potser no arriba a 50.
I sap molt jugar a videojocs retro.
O sigui, té un talent
que no em puc creure
quan està jugant amb certa normalitat
i fent una cosa que a mi em sorprèn molt,
que és, mentre està jugant està parlant
amb els seus amics que estan per Discord
com acompanyant-lo.
És un noi que està jugant
i parlant de coses diferents.
I no només és un joc,
és que són molts jocs cada dia,
cada dia però cada setmana és diferent.
I de veritat que és una autèntica delícia veure'l.
Això està molt bé.
I després hi ha un altre, que és el The Mexican Runner.
És un noi de Mèxic
que juga sobretot a videojocs de la NES
i ho fa per emulador
d'aquella forma que us deia
que és espessar-se als jocs ràpids,
i que pot acabar-ho abans possible,
però està especialitzat en jocs de NES.
També és ben curiós veure'l
i, ho repeteixo,
aneu a Night Games, llegiu l'article de Déu n'arribes,
del plaer de veure
jugar gent diferent a tu als videojocs.
De fet, vosaltres que esteu a Twitch
ho feu moltíssim.
Vosaltres esteu jugant i esteu mostrant
com jugueu a molta gent que està...
I a mi em segueix flipant, això.
Jo soc de l'època que si no estava jugant jo
no volia jugar amb mon germà, jo no volia veure'n.
Jo jugava jo.
Això és d'aquesta època.
Clar, és una altra manera de viure als videojocs
que també és fantàstica, penso jo.
I quina és la següent proposta que ens portes, Víctor?
Doncs us porto,
si us fa gràcia, si algú s'anima,
que sempre és maco,
hi ha una organització que es diu Juega teràpia,
que es dedica a ajudar els nens
que estan patint processos oncològics
i van començar recollint consoles
perquè estiguessin atretinguts.
I a dia d'avui són enormes
i es pot seguir apuyant aquesta gent
a que intentin entretenir els nens
mentre estan passant aquests processos tan fotuts.
Fa poc, fa re,
que cap de setmana passat van fer
l'espacial de Juega teràpia que fa l'Edcraft,
que és tota aquesta gent, Chincheto, Tonacho,
Elenaia, Àlex El Capo,
que s'ajunten tots i fan un directe de 48 hores,
intentant reunir tots els diners possibles.
Crec que és maco,
si es vol i es pot,
fer una petita aportació a aquesta gent.
Espacio no patrocinao.
A més, porten molts anys.
Recordo la primera entrevista que vam fer amb ells.
Potser fa deu anys que els vam entrevistar,
o potser menys, però amb molt de temps.
És una cosa molt maco que ensenya que sí,
que els videojocs són entreteniment
i a vegades no valorem l'entreteniment.
Et pot salvar la vida.
És molt important.
Ara hi toca la Gina.
La Gina ens explica ara que hi ha una novetat
amb el tema dels videoclips musicals.
Doja Cat és un artista cantant, rapera i compositor americana
que ha tret un videoclip anomenat Woman
que podeu trobar a totes les plataformes.
Fins aquí, bé, el normal.
I segur que heu sentit aquesta cançó
milers de vegades a TikTok
o a les ràdiofórmules de mans d'aquest estil de música.
Però també ha creat una web
que es diu dojacode.com,
on hi ha el videoclip
i el podeu editar en Python, CSS i JavaScript.
Com? Editar un videoclip? Sí.
És a dir, és com programar un videoclip
i canviar coses fortíssimes
en temps real en alguns punts.
Però us poso exemples perquè és difícil d'imaginar.
Per exemple, canviar les ungles del color de la cantant.
Fa servir CSS.
Les porta blanques i jo les vull, no ho sé, vermelles.
CSS, empersan, hand.nails, corros, dos punts, red, punt i coma.
O purple, blue o rainbow o fire o...
Vaja, és en anglès i hi ha mil opcions.
I el videoclip canvia en temps real
les ungles de la cantant.
Tu veus el codi i pots canviar només el color.
Hi ha unes partícules que exploten en un moment
i mullen el cos sensual de la doja cat.
Quant vols que pesin aquestes partícules?
De quin color? A quina velocitat vols que es moguin?
Això ho fas amb JavaScript.
I toquetejant en temps com funcionar el codi.
A què equival cada número?
Si no sabeu programar, no us preocupeu,
que està molt guiat, és molt fàcil.
I a més et diuen el que pots posar
i no et deixa borrar ni tocar res
perquè no trenquis el videoclip ni la web.
Però és ben curiós.
Si us voleu acostar al món de la programació,
és una bona porta d'entrada.
Ho podeu trobar a la web dojacode.com.
I, Albert, aquests dies també hi ha exposicions, no?
Exacte.
Un bon moment per anar a visitar, per exemple,
el Caixa Fòrum de Barcelona, L'Homo Ludens.
És una exposició
que fa un temps va estar a Madrid
i que ara està a Barcelona.
Només us dic una cosa.
El llibre catàleg té 260 pàgines.
O sigui, està molt pensat.
I a més, li podem dir que el comissari de l'exposició
el tindrem d'aquí poc.
Després de festes, sí, sí.
Que ens explicarà una miqueta
la preparació d'aquesta exposició,
que té un subtítol que es diu
Videojocs per entendre el present.
Explica com podem jugar, per exemple, creant,
com la realitat pot entrar dins del videojoc,
o com el videojoc ens fa entendre el per què
de...
Hi ha certa gent que veu el videojoc
com una cosa dolenta.
Explica si podem conèixer una persona
depenent de com i a quins videojocs juga.
O si podem canviar la nostra perspectiva
d'un tema jugant a un videojoc.
Això de conèixer una persona
depenent de com o a quins videojocs juga,
estic totalment d'acord.
És com que llegeix, que mira i tot.
És molt gràcia que molta gent segueix veient els videojocs,
que són un panell.
Sempre és el mateix.
És que és una indústria molt jove.
Ja té un temps.
No té 200 anys, però collons, sí que ens costa, tu.
Certament. On podem trobar, que estava molt u dents?
Doncs la podem trobar, es pot veure,
fins al 18 d'abril del 2022,
al Caixa Fòrum de Barcelona. Molt bé.
I ara el Víctor ens vol parlar de xarxes socials.
Ah, sí? Per què, per què?
Perquè jo he dit que portava coses maques.
I això és una proposta més d'aquest Nadal, ja, per l'any que ve.
Intentem fer un esforç
per tractar les xarxes socials com una eina positiva.
Perquè les xarxes socials són una passada.
Però estan plenes de merda.
I hi ha un concepte molt important que ens oblidem.
És que a ningú li importa la teva opinió.
Ni la meva, ni la de ningú.
És a dir, per què no intentem,
quan estem enfadats,
fer el que fem sempre?
Joder, bé, bé, en tu casa, i calla't.
Intentar no compartir la merda,
sinó, coi, intentem ser una mica positius.
Això ens passa molt.
Si fem una cosa que ens agradi i fem, ah, que guai,
o li donem un like, no, coi, comenta.
Dic, això és superguapo, i m'agrada molt, i és superguai.
I retuitejo això perquè m'ha flipat.
Intentar...
El tema positiu, no?
És que no som gens...
Normalment, fixa't que normalment la gent...
És el del cara a la galeria.
Cara a la galeria és...
Per això parlem de les màscares i tal, perquè jo puc estar molt fotut
i estic aquí, ha, he, he, he.
Però arretxos els és al revés.
I potser no estàs ni enfadat, però dius,
me voy a cagar en esto, ¿sabes?
I no creieu que les xarxes socials al principi van sorgir
amb un ton molt més positiu?
Sí, sí, sí.
Tot es podreix, no?
És que no podemos tener nada bonito, que dic jo sempre.
Els humans és com tenir gats a casa,
no pots tenir res maco.
És així.
I aleshores, un petit esforç de...
Han passat coses molt dolentes fa pocs dies,
amb les xarxes socials, i es segueixen passant.
I el dia següent se n'oblida.
Intentem apullar una miqueta més per rets,
perquè no saps la persona de l'altra banda com està.
I probablement està tenint un dia de merda.
I l'últim que li falta és que ha vingut un desconegut a faltar-li.
No tots som de pedra.
Aleshores, és que seria una cosa molt maco.
Perquè durant molt de temps per xerrar a Instagram
va ser una arretxosada molt maca.
I es comença a desvirtuar, saps?
Twitter ja et sembla que estigui perduda, però no ho està.
Perquè hi ha gent molt maca allà, i es comparteixen coses molt xules,
però al final sempre crida...
El que crida més té raó.
Totalment. I moltes vegades m'he plantejat
donar-me de baixa de la xarxa, de Twitter,
precisament, per això que dius.
Però al final fas així, dius...
És que hi ha una part bona que dius...
Ai, és que he conegut aquesta persona.
És que tal, i no et vol res.
Jo rara vegada em veuràs a Twitter,
jo soc dels que em molesta poc,
queixant-me molt fort d'algú o cagant-me en algú.
Alguna vegada ha passat, però rara vegada.
Normalment prefereixo...
No puc dir-li, felicitar les coses, apanyar les coses...
És que de la mateixa manera
que mentre cagues li pots enfonsar la vida a algú,
també se la pots alegrar, punyeta.
És que és més fàcil,
perquè no has de pensar l'insult,
i és més bo per tu.
I si de tant en tant,
de tant en tant dones la teva opinió negativa d'alguna cosa,
sempre es pot ser molt elegant,
i no cal insultar.
L'elegància s'ha perdut.
Al final es pot dir l'opinió de moltes maneres.
Sí, el que passa és que tenim la necessitat,
a dia d'avui, d'opinar de tot.
Sempre l'hem tingut, però ara tenim una forma
de que la gent engegeixi.
Doncs jo d'aquí et dic, usuari mig de Twitter,
que me l'apela la teva opinió.
I a la resta de gent també.
No perquè sigui millor ni pitjor, és que és igual.
Doncs molt bé, ara anem a una altra exposició
que ens comenta la Gina.
S'ha estrenat a l'Ideal Barcelona
l'exposició de la Frida Kahlo
i l'artista en un format immersiu.
Una dona que és un mite,
una mirada avançada al seu temps
i que hauríem de conèixer una mica més.
És una manera per descobrir-la d'una manera...
diferent.
Ideal per tots els públics i perfecte
per tenir un pla per no passar fred a l'hivern.
Un dels responsables de l'Ideal és el Jordi Sellas,
així que li he preguntat
per què hauríem d'anar a veure aquesta exposició.
Jordi, què en penses?
Hem d'anar a l'Ideal a veure l'experiència de Frida Kahlo
perquè a tots ens sembla que la coneixem,
a tots ens sembla que sabem qui és,
a tots ens sembla que Frida Kahlo
és pràcticament algú que podríem creuar-nos pel carrer.
Però la veritat és que aquesta va ser
una persona realment especial, diferent,
que va viure en una època única
i que les múltiples cares de la seva personalitat
només es poden descobrir
gràcies a aquestes experiències immersives digitals
que proposem a l'Ideal.
Molt bé.
Jordi Sellas, primer presentador
i director del Generació Digital,
que l'any vinent vindràs a feina, Jordi,
i vindràs aquí perquè fem els 20 anys.
I una darrera cosa que us volia comentar
en referència a una darrera proposta
que us vull animar.
És molt estrany, però ho volia dir.
Els que ara esteu comprant discos de vinil
i que tant de moda s'estan posant,
intenteu saber de quina manera s'ha gravat
o han registrat el màster de l'Ideal
i de l'Ideal.
De quina manera s'ha gravat
o han registrat el màster d'aquell disc?
Perquè la majoria dels màsters dels vinils
que ara estem comprant
estan gravats digitalment.
I no té cap sentit comprar, penso jo.
Que bona, que bona!
Aquesta m'ha encantat.
Quin morro, no?
No, diguéssim que és normal,
però jo el que us convido és que quan compreu
un disc de vinil, intenteu comprar edicions
que es pot saber per internet,
perquè en alguns llocs ho podeu saber,
és de quina forma es va enregistrar.
I si es va enregistrar de forma analògica
amb un reel-to-reel, amb unes cintes d'aquestes grans,
té tot el sentit, després, de tenir un vinil.
No ho sé, és una tonteria,
però ho volia dir com a última cosa.
Però és tema d'àudio.
Si algú ha de dir alguna cosa d'àudio, ets tu.
Jo tinc un vinil d'un joc
que em vaig comprar a banda sonora,
del Conquer, que m'encanta,
i vaig mirar per comprar-me un reproductor de vinils,
i em van dir que volia sentir-lo,
i resulta que et diuen,
si no quieres que se ralle, 300 pavos, mínimo.
Vaig dir, bueno, pues el plastificado está.
Boníssimo.
És que per un disc no faré.
Per un disc no, però, escolta'm,
tenim-ho que entris en el món del vinil
o de les cintes de caset,
però això seria un altre dia,
perquè no tant per la qualitat,
sinó per la predisposició d'escoltar abans una cinta
que és el que et demana un disc o un caset,
perquè el que et demana és fer-ho, és buscar, és treure,
és seure, és calmar-te,
i no anar al play ràpid de Spotify,
que és el que...
És el procés.
Molt bé, ara una altra persona
que fa música al nostre programa,
i que a ell també pot parlar del so,
és el Víctor Mame,
i és que li vaig demanar,
escolta'm, serà com l'últim programa abans de Nadal,
no sé, vols parlar d'alguna cosa relacionada amb Nadal?
Hola, Víctor, com estàs?
Bona nit, amants de la música, el piano i els videojocs,
jo soc el Víctor, el Víctor Mame,
i avui us vinc a parlar de Nadales,
de Nadales en els videojocs, i de Nadales 8 bits.
S'acosta el temps de Nadals,
s'acosta el temps de les Nadales,
i avui parlem d'alguns jocs
que incorporen cançons de Nadal,
normalment relacionades amb l'hivern,
normalment relacionades amb mons de neu,
com, per exemple, en els següents jocs.
Trobem cançons en alenques, en el Super Mario 3D World,
en algunes jocs de la saga del Sonic,
trobem també en l'Earthbound,
a la saga de Persona també trobem cançons en alenques,
com no, a la saga de Pokémon, al Kirby,
a jocs com Spyro,
i també a la saga d'Animal Crossing.
Normalment aquestes cançons tenen unes instrumentacions
i uns tocs melòdics que poden recordar fàcilment
a les festivitats en alenques,
o, com he dit abans, a una època
on tenim neu i on tenim paisatges,
d'hivern.
Són cançons on trobarem, sobretot, sobretot,
cascabells, sonoritats percussives de cascabells,
també podem trobar instruments de vent
com flautes o saxos,
i també instruments de corda, inclús,
fent pizzicato.
Però l'element més representatiu, sens dubte,
són els cascabells.
Acostumaran a ser cançons alegres i festives.
Però avui no us tocaré cap cançó de cap videojoc,
avui tocaré Nadales Tradicionals,
però amb una petita peculiaritat.
Les vaig a tocar i després us explico el què.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
40.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Ens veiem al 2022 amb més música,
més videojocs i més bona gent.
Moltíssimes gràcies.
I una abraçada de part de Víctor Mame.
Que vagi molt bé.
Bona nit.
Que guai és el Víctor.
Un dia el portarem, aquest 2022, amb el piano.
Aquí ens hi cap.
Per cert, 24 del 12.
Especial de les millors bandes sonores de l'any 2020.
Programa realitzat per Albert García i un servidor.
Totes les músiques que sonaran seran de videojocs fets aquest any.
I que hem considerat nosaltres que són les més destacades.
Com aquest que sona ara, que és el Narita Boy.
Els nostres uients també ens ajuden ja que van fer la crida
a través del Telegram.
I el dia 31 del 12 no hi haurà programa, però hi haurà l'especial
de Cap d'Any, Atenció i Cat.
Són unes hores de música nonstop que no poden superar
de cap de les maneres una llista de Spotify.
Que sabigueu que tornem el dia 7 de gener amb un programa especial
on parlarem del 2022 i us explicarem què ens depara.
A més, entrarem de ple al que dèiem, el nostre 20è aniversari.
20 anys acompanyant-vos a la ràdio parlant de videojocs.
Aquell dia anunciarem moltíssimes sorpreses.
Què ha passat aquesta setmana?
El Seraphie Literes ens ha explicat que pels amants del CGI,
que són imatges generades per ordinador,
sap que en són molts i ens recomana una pel·lícula
que es diu Géminis, que ja té uns anys,
que està protagonitzada per Will Smith o ja té un temps, a Netflix.
Diu que com a pel·lícula és força correcta,
però ho diu més aviat pels fans del CGI,
i ho recomana perquè en aquesta hi ha un personatge humà
que és 100% amb aquesta tecnologia.
No existeix aquesta persona, està creada totalment així.
El Jordi Borràs diu que és una pel·lícula entretinguda.
I l'È li pregunta això.
Vols dir que hi ha alguna pel·li que no tingui alguna cosa de CGI?
Sí, cada vegada més.
Encara que només sigui un retoc a qualsevol cosa,
és una pel·lícula entre el lobo de Wall Street i una CGI que flipes.
I et pensaries, eh, León, no, no, ja la de Déu.
Però com ha canviat?
Te'n recordo en el tràiler de Terminator 2, crec,
no era la primera,
a Antena 3 van fer un reportatge on explicaven la pel·li i van dir,
hi ha 9 minuts de fet per ordinador.
Si comptes tot plegat, són 9 minuts nou.
Ara tens sort, si hi ha 9 minuts de pràctics.
Què més?
Més comentaris o més recomanacions sobre el món audiovisual.
Segueix amb la notícia pública de Shataka sobre Cowboy Bebop,
que diu que l'han cancel·lat repentinament de Netflix
per no arribar a les xifres de visualitzacions desitjades.
Queda bastant clar que no tinc el mateix gust que la majoria.
A mi el calamar em va semblar d'aprovat just,
en canvi, pensava que era un bon inici per una molt bona sèrie.
No és el net cavaller pensa igual,
el net cavaller pensa igual,
que el calamar és molt mediocre pel seu gust.
Aquesta sèrie que ho ha patat tant, jo no l'he vist,
perquè la temàtica em fa una mica d'angoixa.
En algun moment de la vida que estigui una mica més tranquil·leta,
potser la veig, però sí que és una sèrie dura, diguem-ne.
I ens recomana Teth Lasso, que et reflexes.
Diu que la segona temporada baixa una miqueta el llisto,
però segueix sent molt, molt bona.
Aquesta persona està equivocada i no em cau bé.
Tothom té un minutet per dir-nos alguna cosa més?
Doncs res, aquí es parlava una mica de regals de reis,
per compres d'iPad.
Guillem Lloret demanava una recomanació per comprar un iPad.
I aquí en té vàries.
En Jordi Pimpam li pregunta si necessita dibuixar.
Diu que amb el Procreate és l'home més feliç del món
i sembla que té bastanta gent a favor, com el Raül,
que està totalment d'acord,
que et fiques el Procreate més a la Spotify
i que el reconec per allò de Pimpam,
per comentar que és el Pimpam Creations,
que pinta sabatilles.
I és espectacular.
I et salva un regal de Nadal.
I això li pots demanar?
No, li demanes el que vulguis, mon germà té unes del Gigante de Hierro.
La meva noia té dues Converse
amb els dos gats pintats de forma realista a cada banda.
És una passada, és un crac.
I per un regal de Nadal, és que té aviat les Nèvidades 7.
Li donem les gràcies que ens comenti aquestes coses ell
i tots els nostres audience a través del Telegram,
també tota la gent que ens ha escoltat i vist avui a través de Twitch,
que té un ídol a gent de cada estat.
I tenim 558 seguidors. Molt bé, moltíssimes gràcies.
Doncs, Eli i Víctor, gràcies per acompanyar-nos a aquesta nova edició.
Fins a propera, també gràcies al Dani, al control tècnic,
a la persona que no pot parlar a través del Twitch,
perquè la gent li diu que això amb aquesta consola.
També us he de dir que marxem amb la música del videojoc original
Skraplan, ara que s'ha publicat un remaster d'aquest videojoc
de robots i nous.
Adéu-siau i fins aviat, que vagi molt bé.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.