I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital.
El d'avui és el programa número 1.006.
Avui parlarem de videojocs i educació.
I, concretament, parlarem d'un aniversari,
els 10 anys d'NTV Videojocs, el primer en videojocs de Catalunya
pel que fa a estudis de grau oficial.
Tindrem temps per parlar també del videojoc Soldiers
i comentarem les novetats de la setmana
a l'univers dels videojocs, que, per cert,
hi tenen molt protagonisme els vídeos dels jugadors del nou Zelda.
Has descarregat Generació Digital.
Avui tenim el Pol Ragàs a les vies de so.
També hi ha el Roger, per aquí, que ens està ajudant
des del control de so.
També ara d'aquí res vindrà la Laia Nerín i Víctor Matute.
Com estàs?
Estupendament.
Has vingut de viatge.
Ara parlarem d'un viatge que has fet.
Sí, sí.
Ara parlarem.
Molt relativa.
Exacte, exacte.
Molt relativa.
Escolta'm, a Telegram, aquesta setmana,
que sempre fem preguntes, hem preguntat un supòsit.
És a dir, si a tu et dediquessis a la indústria dels videojocs,
i treballessis en una empresa,
què és el que més t'agradaria fer?
A tu què...
A mi?
Sí.
Recordant una època antiga,
potser et diria que animació pixel art.
Ah, molt bé.
Ara mateix et diria que tenim els calés fotre'ls
i dir donem-me un joc.
Això està molt bé.
Que estigui xulo.
Sí, sí, està bé.
I passar un cop per setmana i fer...
Neh, xena, neh.
Saps?
Una miqueta Miyamoto.
Molt bé.
I escolta'm, a Telegram,
una miqueta Miyamoto.
Molt bé.
I això que dius d'on passat perquè t'agradava fer
aquestes animacions...
M'encantava.
I amb quines eines ho feies?
Amb el flash, tristíssim tot.
No, el flash en aquella, poca broma.
Sí, perquè no sabíem que es podia fer
algo molt millor.
Però sí, a mil pixel art m'encanta.
I l'animació també.
El que passa és que són tantes hores...
A més, m'ofusco.
Ja.
Positivament, eh?
És a dir, començo...
Un dia vaig dir...
A veure, vaig mirar un tutorial de com fer
votar una pilota.
Frame a frame, animació tradicional que m'encanta.
Sí, sí.
Vaig veure un vídeo de 30 segons i vaig dir...
Jo vaig fer un porc amb a les que vola,
que cau i frena i accelera, i vaig estar quantes hores.
Va quedar molt guai.
Molt bé.
Però vaig pensar...
O aconsegueixo que algú m'ho pagui, que no va passar mai.
I ho has guardat, és a dir, ho tens?
Ho vaig guardar.
Ho vaig posar per Twitter fa uns mesos,
que ho vaig trobar allà.
Que bo.
I es veia el porc...
I m'agradava molt,
i em vaig posar allà, desapareixia tot.
I era intentar...
I ara, quan jugo a jocs, és una de les coses que més m'hi fixo.
Les animacions, el...
Així, quan veig que...
Dic, això no feia falta fer-ho, però has volgut fer-ho.
Sí, sí, sí.
I queda molt bé.
Després parlarem amb una persona responsable precisament d'AntiUB
d'aquest flow, quan treballes en el tema de videojocs,
que entres en una espècie de túnel.
I això ho veig molt perquè segueixo un noi des de fa anys
a Twitch, que ha fet un videojoc des de zero.
I vaig començar a veure-lo quan l'estava iniciant,
que és un joc de curses de cotxes, molt divertit, molt arcade.
I moltes vegades, a les nits que el veig,
hi ha moments que dic, mira, està connectat.
En aquests moments està com...
Saps, només el joc i ell.
Entres allà, és molt guapo.
És molt tan fort.
Són moltes hores, s'ha de tenir un mindset important.
El que passa és que arribes a fer coses molt maques.
I per això tinc certa admiració per la gent que treballa tan fi.
La meva admiració és per la gent del so.
I dels efectes de so, i del fole, i aquestes coses que fan.
Jo veig una animació i dic, aquí hi ha x hores.
Això passa amb el so.
Dius, això que han fet aquí...
Certament.
Doncs bé, després sabrem què és el que ens ha comentat
els nostres uients, els nostres seguidors,
a través del Telegram i també ho comentarem
amb la persona que ens acompanya avui al Generació Digital.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
L'Òscar García-Pañella és director acadèmic d'ENTIUB
i també soci director de Cukivox,
una empresa dedicada a les solucions de gamificació per a empreses.
Ara fa 10 anys que neix ENTIUB
amb el primer grau universitari oficial
en programació i disseny de videojocs a l'Estat.
Abans, diguem-ne que hi havia posgraus, màsters, etcètera.
Molt benvingut al Generació Digital.
Òscar, com estàs?
Molt bé, molt bé, molt content. Gràcies per convidar-me.
Molt contents.
De fet, tu has participat molt al Generació Digital,
però jo juraria que sempre, o per telèfon, o per talls...
Sí, sí.
No sé si vas venir alguna vegada.
Jo recordo, en el passat alguna vegada,
haver vingut aquí a aquest edifici,
entrar per la cantonada i això.
Però bueno, jo què sé, són molts anys
i ja no sap molt bé si veníem una banda o una altra.
A vegades em feien pujar dalt.
Sí, sí, és veritat, és veritat.
Estaves ballant, ara, Víctor.
Això, el civilizat, jo ara aquest.
No he jugat mai, eh? Ah, no?
Mai. Jo tampoc, jo tampoc.
Jo no tinc capacitats, jo soc un tio molt limitat.
Però sí que tinc un amic que quan ve aquí a Barcelona,
vaig cap allà i anem amb el cotxe,
sempre va balletua, todo trapo en el cotxe, superfriqui.
Que bo, no? És que posa pell de gallina, eh?
Una banda sonora, espectacular.
Escolta'm, Òscar, com era la indústria del videojoc fa 10 anys?
I per què, amb la necessitat de fer un grau universitari,
ha canviat molt, tot o no?
Bueno, jo crec que fa 10 anys, primer, a Catalunya no teníem.
No teníem carreres de videojocs.
Sí que teníem màsters i teníem altres carreres
que, d'alguna manera, et podien habilitar, no?
Multimèdia, informàtica, inclús, i encara va més per peiesars, no?
Ja sabem que hi ha art i programació, els videojocs.
Però no en teníem, hi havia altres llocs de l'estat que sí.
Per tant, hi havia una necessitat d'accelerar el mercat.
Molt bé.
I una altra cosa que passava és que jo crec que les empreses
de videojocs no estaven tan acostumades a agafar gent
tan jove, tan júnior,
a agafar aquests becaris i becàries en pràctiques, no?
I s'ha hagut de fer cultura.
Molt bé, anirem parlant de tot això.
Abans, tema cookie box i la gamificació.
Has treballat per moltes empreses, empreses importants,
però molt importants, de fet.
I per què creus que és tan important
jugar també en l'àmbit professional?
Perquè, a veure, perdona, he vist, perdona'm,
Deutsche Bank, no sé, Volvo,
o sigui, empreses que dius, hòstia, ja porten molts anys,
i ara volen jugar i aprendre a jugar, n'imagino, no?
Sí, sí, sí.
A veure, al final, quan tu comences a arrascar,
sempre, sempre, sempre el que es vol és dur a la gent a l'acció.
És a dir, que la gent faci coses que no està fent,
però no se'ls vol donar només pastanagues o renyar-les,
o empaitar-les o fer-los por, no?
El que es vol és enamorar-les, per això ho ha de dir una miqueta,
perquè és el que es vol fer, no?
Turistes, pacients, estudiants, ciutadania,
que no fan certes coses que estaria bé que fessin.
Llavors, aquest és una mica el briefing de partida.
Evidentment, també educar, que hi hagi una millor transferència,
que s'entenguin millor els missatges,
i motivar, evidentment, motivar.
Aquestes tres coses, sempre.
Molt bé.
Des que van sortir els rellots aquests que et marquen les passes,
van gamificar el caminar.
És veritat.
A mi jo de nedar no ho entenc mai.
Però sí que tinc amics que no caminàvem, que no es movien,
i es van posar coses com el Pokémon, ja va ser exagerat.
Però el fet de posar-te una meta i de voler arribar,
inclús d'arribar a casa i dir...
Em falta, baixo.
I toco, toco, toco, toco.
Això és una forma, a més, bona, diguéssim,
de fer-te caminar, de fer-te moure,
hi ha conceptes bastant positius.
Mira, segueixo una persona que fa cursos de Notion,
que és una pàgina que em flipa molt.
És un noi que l'altre dia fa vídeos i va dir,
mireu, a partir d'ara faré una cosa que per mi és un repte,
que és caminar 5.000 passes al dia.
5.000.
Que no és res.
Exacte.
Però que per ell, i es veia quan ho comunicava, era molt.
Mira, és una cosa que no faig normalment,
però la vaig anar seguint, perquè cada dia ho feia,
i, uau, aquest joc l'ha fet créixer.
És al·lucinant.
Nosaltres vam tenir un client, una vegada,
que ens va demanar si podíem treballar les recompenses,
i ens van donar permís
per preguntar als treballadors les recompenses.
Llavors, hi havia una miqueta de por que diu,
home, tothom demanarà diners, tothom demanarà...
Bueno, i vam dir, no, que la gent vol coses a vegades molt friquis,
el que passa és que ningú els hi pregunta.
I ens vam trobar, era un àmbit de retail, comercial, tendes i demés,
ens vam trobar en una tenda que deien que el que més de veritat
era que, a més de 10 anys,
quan les teles molt grans eren molt cares i prohibitives impossibles,
que una tele molt gran que tenien a la tenda,
que només els hi deixaven engegar al matí i apagar a la nit,
i que ningú podia tocar,
l'únic que volien era poder jugar amb la Play al FIFA
quan baixessin la pancarta, diguéssim.
Això és l'únic que volien.
Imagina't.
La gent vol coses peculiars a la desbota.
Exacte, i es fa feliç coses com aquesta.
Totalment.
És un aspecte romàntic de la persona
que fa videojocs a la seva habitació.
Avui en dia encara hi ha exemples com el Fran Tellez,
l'Octavi Navarro o el Carlos Coronado.
Si avui em plantejo dedicar-me al món dels videojocs,
em cal passar per una escola o universitat amb talent i idees,
i en tinc prou o no?
Jo crec que no en tinc prou,
perquè són molts els actius que et donen els centres de formació.
Igual com quan la gent se'n va estudiar informàtica,
infermeria, fisioteràpia,
o magisteri,
tothom té clar que com a manera de fer-ho
de manera professional,
rigorosa, sense massa biaixos,
és passar per on s'ha de passar.
No només perquè estiguis amb els professionals
i amb les persones que ho fan,
sinó perquè hi ha tota una sèrie d'actius,
hi ha actius relacionals, socials,
hi ha actius de networking,
hi ha pràctiques empreses, hi ha Erasmus,
hi ha aquest envàs a d'altres països,
hi ha vents,
hi ha actius que es fabriquen, es fan,
ja que et barregen amb estudiants d'altres facultats.
Tot aquest actiu que la gent que hem passat per la universitat
sabem el que és,
és el mateix actiu que la gent que vol estudiar videojocs
té tot el dret de disfrutar i d'emportar-se.
També estava el tema que no hi havia.
Clar, clar, clar.
Era molt graciós quan em preguntaven,
que al final vas coneixent molta gent,
molts desenvolupadors i desenvolupadores,
i sempre els pregunten què vas estudiar.
Jo vaig entrar a multimèdia, o vaig entrar a Ves a Saber,
i em va agradar i vaig començar a rascar,
tot el que sigui una ajuda per acabar entrant.
Molt millor. Bé, no? Sí, sí, i tant.
Total. Laia, com estàs?
Hola, bona tarda.
Avui tenim autobús o què ha passat avui?
Doncs es veu que estan amb serveis mínims,
els vídeos de Mataró, només.
Crec que de Mataró, només.
Es veu que també afectava la línia que va de Mataró, Barcelona,
que és d'on surto a treballar.
Si es dediqués al món del videojoc, què és el que més li agradaria?
Ell m'ha dit que recorda que animava coses,
i li agradaria animar tema pixel art.
Jo li he dit el tema de so.
El pixel art és molt guai. I tu què t'agradaria?
M'agrada molt dissenyar els nivells.
Els nivells, eh?
Els nivells de plataformes i tot així, m'encantaria.
Molt bé, molt bé. Això ja ho toqueu, no?
Sí, a Tercer. A Tercer?
A Tercer hi ha una assignatura que es diu Disseny de nivells.
Ja està claríssim, eh? Molt bé.
Total. T'ha tot pensat, tot quadrat.
Bueno, mira, t'ho pregunto ara.
Els alumnes que arriben a ENTI,
molts d'ells tenen una idea clara
del que segurament es volen dedicar
o que és el que més els agrada.
Poden canviar de primer a quart totalment?
És a dir, algú que hagis vist,
hòstia, mira, jo vull fer animació,
i que després es dediqui fortament a una altra cosa?
Sí.
Jo crec que la gent ho té menys clara del que es pensa, eh?
La gent li agrada... Sí?
La gran majoria els agrada als videojocs,
però els falta saber una miqueta què vol dir fer videojocs.
Això és com menjar pastissos, no?
O aixecar-te a les 3 de la matinada un dissabte
a la pastisseria, no?
Totalment. És un exemple.
Vull dir que és una mica això, no?
Llavors la gent quan arriba comença a descobrir...
Home, sí que hi ha una primera tria
que la intentem assessorar bastant, no?
Vas cap a art, vas cap a programació, no?
I després comencen a descobrir tots els subnivells, diguéssim, no?
Els nivells que dèiem abans, no?
El disseny de joc,
tot el tema de la narratologia, les històries,
diguéssim, els personatges,
i ja sabeu que dintre de l'art hi ha moltes coses
i de la programació també.
Però la gent va una miqueta, diguéssim,
peja al principi que també és normal, eh?
Hem d'anar fent pedagogia.
I sí que ens hem trobat amb algun cas,
passa que és raro, perquè tu a primer ja et trobes
amb l'àlgebra o amb les matemàtiques
si vas per programació,
perquè si no no podràs fer ni votar la pilota,
diguéssim, o amb un videojoc, per exemple, d'esport.
Home, si ja vas cap a equip,
més o menys ja tenies clar
si venies més de tecnologia, no?
I en canvi hi ha gent que diu, no, no,
jo me'n vaig cap alt perquè tinc superclar que vull...
Però, bueno, a vegades ja en creu a menys, eh?
Ens hem trobat amb algun cas.
Ara que parles d'àlgebra, l'altre dia vaig veure al Twitter
que vas penjar unes fotografies
d'uns exercicis que van fer alguns dels teus alumnes
que era matemàtica, pura, no?
Total.
I vaig pensar, això segurament és el que dius ara, no?
Després ho vehicularan perquè es mogui un minutet, no ho sé.
Correcte.
La meva assignatura és la d'àlgebra, no?
Una de les meves assignatures.
Algebra per a videojocs és espectacularment divertida
perquè és l'art de fer tot.
Està per tot arreu, per tot arreu.
Cada vegada que es va llogar algú hi ha una col·lisió,
hi ha unes físiques, hi ha una roba, hi ha un pèl,
hi ha una fletxa, tot és algebra.
I el primer dia, el primer exercici que fem
és un calidòscop.
I fem un calidòscop on ells veuen
que poden partir la pantalla a trossos
i que poden repetir, repetir, diguéssim,
una imatge i que poden fer
unes imatges i fractals.
Art, precisament el primer dia,
perquè se'n toquin en compte que des del codi i les mates
poden fer desenvolupament artístic
i facin aquesta connexió, que és molt important.
També hi havia una cosa, perquè quan feia batxillerat,
jo vaig fer el batxillerat tecnològic
perquè jo volia fer videojocs i jo pensava
que havia fet el tecnològic.
Sospenia tan fort les de números que se'n portava
les de lletres, una expansiva, va ser molt criminal.
Sí, sí, exacte.
I quan vas entenent com funciona tota aquesta història,
t'adones que, perquè la gent es pensa que ha de saber
tot per fer un videojoc, has de saber...
No, si ets el de l'Stardew Valley,
ho has de saber fer tot, perquè estàs sonat
i ho vols fer tot tu, però és un treball amb equip.
Absolutament.
A vegades ens oblidem, perquè els videojocs
els hi posem com a creadors la marca.
Sony o Xbox, no, no, no, és un grup de gent
i potser, molt probablement,
la penya que està fent els cònceps
no té ni papa de programar ni l'interessa,
només sap que ha de fer això i el que està animant en pixel art,
frame a frame,
l'hi és absolutament igual,
perquè és una cosa que es conjunta
i potser ets el lead designer,
sí que hauries de tocar una miqueta de tot.
Els 80, si us en recordeu,
quan tu carregaves un joc, posava gràficos,
portal, audio, sonido,
portal, efectos...
I a vegades era el mateix.
Però ara és molt coral.
Que la gent ho tenia més clar llavors,
perquè es posaven els noms i es coneixien,
i ara, en canvi, aquest batibuig,
evidentment, és superespecialitzat
i ja treballem aquí claríssim.
Sí, perquè això a vegades costa més que altres.
La gent del programa sap que de tant en tant parlo
de les meves batalletes
i has dit l'Algebra.
Jo vaig fer FP electrònica
i em va anar molt bé.
Els dos últims anys, sobretot,
vaig treure molt bones notes i em van bacar.
Perquè vaig poder fer
la universitat primer any de Telecos,
va sortir gratis.
I la primera classe va ser la de l'Algebra.
Jo anava amb el nivell d'FP.
Que era més baix i que ningú m'havia dit que era més baix.
Jo no ho sabia, t'ho juro.
I recordo, la professora entra,
i comença a apuntar uns axiomes.
Jo era la primera vegada
que sentia la paraula axioma.
I la primera classe era això.
I va acabar dient alguna pregunta,
i jo vaig pensar,
és que no sé què preguntar.
Que no tinc idea de què era.
Que no sé ni què preguntar-te.
Ho vaig deixar tot a primer.
Desgraciadament.
Després m'he adquitat la ràdio.
Tot al final et porta amb algun lloc.
Exacte.
Escolta'm, tema pares.
Fa 10 anys, quan parlàveu amb els pares,
és a dir,
trobaven estrany
que el seu fill es volgués dedicar als videojocs?
Ha canviat això amb els anys?
Jo crec que sí.
Jo crec que ara ja hi ha més coneixement.
Surt molt pels mitjans.
Vosaltres feu una gran feina.
Avui ja està passant.
I tu trobes una miqueta.
Els pares ja no van tan perduts.
Ni tenen tanta por.
Abans era una miqueta la por aquesta
de ni per arriba ni per abajo,
ni per aquí ni per la dreta,
que faci videojocs.
O coses d'aquestes, com que li agrada jugar,
però no sé on s'està ficant.
O això que ens deien els nostres pares o avis.
La teva tieta quan va dir que volia ser artista,
a casa li va donar infarta.
Aquestes coses.
I això que hi havia una mica per desconèixer-se,
jo crec que això ja està una miqueta canviadet.
Jo crec que la gent ja ve amb una altra seguretat.
Molt bé.
Quan veuen que la criatura
potser algun dia ha de currar 7 dies a la setmana,
20 hores al dia,
diuen que això és una feina...
Un bon crunx.
Ara sí.
Laura Romero és una de les vostres professors
de disseny sonor.
Ella ha fet un podcast preciós
que es diu Retorna al Niu per Catalunya Ràdio.
I ahir, o abans d'ahir,
va fer la darrera classe de la temporada.
I a Instagram va comentar això,
que ara llegiré.
Diu...
La veritat és que aquesta amicura de l'emocionalitat
és també un valor
davant d'un bon advocat a les IAS.
Uns quants alumnes se l'han jugat molt
en les seves propostes.
I és en aquell moment que ens han brillat els ulls.
Els he dit que tinguin paciència,
com jo he tingut amb ells,
i que no tinguin por de pujar el volum
dels altadors Yamaha de l'aula sense por
i que volin amb força.
I així, en això, vaig veure una persona emocionada
donant classes.
Et passa, tu?
Sí.
No és el que la deus fer,
perquè no la vull deixar de fer.
Gairebé no deixo que...
Bueno, col·laboro amb el Lluís,
som dos i demés,
però és espectacular com ens ho passem allà dins.
I és en el moment en què fan la connexió
i en què veuen que tot té tutelitat
per fer allò que tenen tantes ganes de fer.
Després acaba transcendint i resulta que és artístic
o és narratiu.
O és, inclús, sonor.
Perquè nosaltres a Algebre programem
i també els hi tenen que posar, cap a sonora.
I de tant en tant, inclús hi ha algú
que s'atreveix a fer algun experiment matemàtic
per fer el so.
Així que...
És maco, a nivell de docència, no?
Intentar ensenyar a gent que volen aprendre
el que els estàs explicant.
Ha de ser gratificant.
Molt, molt, molt.
És veritat que hi ha assignatures que si no les aproximessis bé,
per exemple, ningú arriba a somiar en fer àlgebra.
Ningú.
És clar.
El que passa és que en dos o tres dies
s'adonen que els seus 10 vídeojocs preferits
ja els hi ve per tot arreu
i tu els hi fas veure
i després fas un petit experiment
i amb una fórmula resulta que fan alguna cosa que estàs replicant.
Ostres, ara ja tinc interès perquè és una caixa d'eina.
Sempre els hi diem.
Hi ha assignatures que són caixes d'eina.
No heu vingut per amor a fer aquesta matèria.
Si no, estaríeu fent aplicades exactes o matemàtiques.
Però això és una eina, no?
I jo crec que s'ho prenen prou bé.
Estem parlant amb l'Òscar García-Pañella.
Ell és director acadèmic d'ENTI-UB.
Els alumnes diuen ENTI, no?
ENTI.
Formalment és Universitat de Barcelona.
Clar.
Doncs, Laia, hem parlat amb els ullents del Telegram.
Doncs sí, i ens han dit coses relacionades
a què els agradaria fer si féssim vídeojocs.
Per exemple, tenim el Serafí,
que li agradaria fer els samples.
Els samples es refereix als sons, no?
Jo ho entenc així.
Jo també ho entenc com son.
I també hem parlat amb el Roger Pimpam,
que li agradaria ser tèster.
Amb el Roger Pimpam hem de parlar, eh?
Sí.
Seriosament.
Està molt bé, eh?
Jo conec molta gent que ha començat per tèster.
Sí, és veritat.
Però ningú ho recorda especialment bé.
Ningú té un...
Que feliç.
L'Anna Lluiveras,
sabeu qui és, no?
No crec, ara.
És una tèster de e-sports
i és una jugadora de...
Sáncer, jo sóc un senyor molt gran.
No, ella va ser vedatèster de Nintendo
i ella va explicar aquí la seva experiència.
Diu, és que Albert, a veure,
jo el que havia de fer és jugar,
tancar la 3DS, tornar-ho a obrir
i a veure on quedava el joc
i reportar si hi havia algun error.
És que és una feina molt mecànica.
És una feina molt mecànica
i dir una cosa, n'hi havia d'empreses molt grans,
molt poc respectades.
I és bastant cafre.
Són gent molt preparada, que saben molt
i en conec bastants.
A veure si se les cuida un poquito más, des d'aquí.
Molt bé.
Allà en parleu? D'ells o no?
Els tèsters.
Sí, perquè molts dels becaris i becàries comencen així.
Moltes vegades entren per aquí.
Quan ets molt júnior, encara no s'atreveixen a posar-te...
És una forma d'entrar i d'entendre.
Molt ràpid i molt fort,
que això ha de ser una indústria.
I és una cosa que queda pam-pam-pam, saps?
Quina és, Laia?
Tenim el Ventosa, que li agradaria tot el tema de màrqueting.
Això és molt guai.
Fa molta falta.
Falta molta gent de màrqueting.
Totes les empreses s'ajusten dient.
Hi ha una mica de desesperació.
Quan la gent s'ha ajuntat per fer un joc,
que passa gairebé sempre,
jo faig art, jo faig programació, jo no soc el Ventosa.
Hi ha algú que sap comptar pasta i que sap parlar amb gent?
És bastant important.
El teu joc no estarà al gamepass el dia de sortida,
perquè Microsoft ha donat...
T'has de vendre, t'has de moure, t'has de saber...
És com una figura que no es té en compte, no?
No massa quan es comença.
Nosaltres hi ha un dubte que els diem, els hi repetim molt,
que és el 50%.
Que el joc només és el 50%.
Posen una cara així com dient,
com pot ser que el joc sigui només la meitat?
El joc és la meitat, a partir d'aquí hi ha una altra meitat
que té a veure amb tot això.
Estan parlant a YouTube, estan parlant amb un amic.
Probablement el 70% del vídeo és la miniatura.
Què dius?
Així de clar.
Pots haver currat un vídeo espectacular,
però com que la miniatura no cridi l'atenció,
com que no sigui un clickbait bueno,
de crear-te interès al vídeo, no hi ha ningú ni Déu.
Però podem parar ja, i no dir per tu,
de fer aquelles cares, el que fan youtubers,
que fan totes les cares possibles de reaccions.
Ah, sí.
A més, em fa gràcia,
perquè quan feia les quatre coses públi,
jo ho feia perquè estava de moda posar la cara allà,
però a més mola perquè els youtubers grans
es fan una foto, s'ocorren, saps?
I jo al vídeo deia, este frame.
Se'm retallava i feia claca, saps?
Molt bé. Què més, la Laura, què diu?
La Laura, que quan va fer el màster de videojocs,
el millor per ella va ser escriure la història i els diàlegs.
Ah. També.
La narrativa.
Importantíssim, també. Molt important.
Hi ha quatre eixos fonamentals, estètic, psicològic,
tecnològic, narratiu.
En el passat es parlava molt de la tecnologia,
però un catxarro que no té una bona història a dins,
no li interessa a ningú.
Hi ha estudis de Disney a mitjans dels 90,
començant a fer servir realitat virtual,
amb alguna atracció i demés,
imagineu-vos, fa més de 25 anys,
on ja tenien evidència que a la gent
no li cridava massa l'atenció.
Potser els cinc primers minuts miren, posen un casc i demés,
però després es posaven en moda Disney,
que vol dir a veure quins són els personatges,
a veure quina és la història, a veure què és el que veig.
Per tant, la narrativa és absolutament crucial.
Quan et poses a fer un joc,
és un joc que normalment...
Nos venimos arriba, i personatges, personatges,
saps que cada personatge parla d'una manera,
pensa d'una manera...
Exacte, ha de tenir el seu caràcter...
No és fàcil, eh?, no és gens fàcil.
Molt bé, què més, Laia?
Doncs tenim el David, que també seria tester,
provar jocs,
i l'Ed Caballer diu tester
i el pesat de dir que es faci en català.
Molt bé, veus, això també.
Sempre n'ha d'haver-hi algú que ho digui.
I el Jordi Borràs, no?
Els NPCs hi ha enemics, apartats tècnics,
perquè no és gaire artista.
Molt bé, NPCs, què vol dir això?
No un player caràcter.
PNJs, els personatges no jugadors.
Exacte, i que tenen la seva vida,
i que s'han de programar.
Això és una mica la ciència oculta, eh?
Les mecàniques de joc, el disseny de joc,
és la ciència oculta.
Engamificació, que dèiem abans també,
una mica tothom és què és això, què és això,
perquè no es dibuixa, no es escolta,
no es programa la mecànica de joc,
i a vegades es fa...
Jo he vist propostes que són...
És un paper, un follant blanc,
i a quatre gravatges diu,
a veure com t'explico això,
i aquesta serà la idea,
i aquí hi ha d'entrar la programació,
hi ha d'entrar l'art...
I en uns estudis tan enfocats al mercat de videojoc,
suposo que la vinculació denti amb el sector,
imagino que ha de ser gran.
Quina és la vostra relació amb les empreses
o amb els esdeveniments al món dels videojocs
on molts els alumnes hi participen?
Jo què sé, com la Indie Dev Day i etcètera.
Sí, jo crec que és total.
Des de ben principi teníem clar
que havíem de ser nuclears a la indústria.
Molts dels que vam començar jo
ja veníem una miqueta de ser gamers
per començar, diguéssim,
i a partir d'aquí moltes coses.
I coneixíem, ja teníem certs contactes,
i, a més, el sector una mica com...
Bueno, has d'estar dins, diguéssim.
I, per tant, organitzar events,
a vegades organitzar events,
recomanar molts events,
fer molts hackathons, moltes gamejumps,
hem barrejat els estudiants amb gent d'arquitectura,
els hem barrejat amb gent d'efici,
els hem barrejat amb gent d'hotelleria i turisme,
perquè aprenguin també a buscar solucions
amb altres sectors, perquè hi hagi una mica de creuament,
i tot el tema, evidentment, Indie,
tot el tema start-upero i la nova empresa.
Nosaltres, a la passada edició de l'Indie Dev Day,
per exemple, no estem gaire orgull,
perquè ens va fer molta il·lusió,
doncs dir que hi havia...
12, no?, 12 equips amb 12 videojocs,
diguéssim, que s'estaven ensenyant allà indies,
diguéssim, de Enty, no?
Per tant, apretar molt, no obligar,
que no tothom vol entendre, però, home, apretar,
perquè estiguin, no?, i vagi.
No, hi ha coses xules al Hell of an Office.
Sí, efectivament.
I aquella ens va tenir destrossat durant un parell de setmanes.
Sobretot a l'endemà, com veies els rècords,
que estaven superats en molts segons.
Vaig a haver de cedir, eh?, vaig a haver de cedir.
Bercer, parlant dels deveniments,
vaig veure, no vaig veure, perquè no hi vaig anar,
però vaig veure que vas posar caeres a la retrobarcelona.
Ets col·leccionista, tu, o no?
Sí, sí, sí. De què?
Jo he aconseguit que el menjador a casa meva
em deixin un 25%, diguéssim, de la vitrina gran,
que no és massa, però no tenia res.
Va. I allà tinc...
Poca a poc, no?, poqueta a poqueta.
Anirem concurint. De fet, tinc coses, a vegades,
que no les han vist, que les estic ficant per darrere,
perquè jo ja estic ficant...
Hi ha Game & Watch, hi ha Game Voice de tot,
hi ha un Commodore Amiga, hi ha un Big 20,
hi ha dos espectrums, allà hi ha de tot, de veritat.
Molt bé. Que guai.
I aquestes màquines han passat per les teves mans,
quan ets més jove?
Sí, jo vaig començar amb un espectrum de tecles de goma.
Molt bé, igual que jo.
Sí, és que podríem parlar hores ara d'aquest ordinador.
Bueno, mira, aquest matí per WhatsApp un amic meu
m'ha passat un vídeo, diguéssim, d'un unboxing
que ha fet un espectrum d'aquests ordinadors,
amb molt orgull i molt apassionat, no?
I em diem, bueno, li han regalat o se l'ha comprat o no sé què.
Estàvem els dos allà mirant les fotos.
Es valora poc, ja no el tema unboxing,
però sí el tema packaging, eh?
Es valora poc, el packaging és superimportant.
Sí, i tant.
Però quan comencen a trobar cosetes, dius, ui, que guai,
que hi ha dues capes.
El onboarding, el onboarding. Exacte, exacte.
Ens podem considerar afortunats a Catalunya i a Barcelona
per estar, diuen, a l'epicentre de la creació del videojocs,
a l'estat.
Jo moltes vegades aquesta notícia,
aquest comentari,
l'escolto de moltes bandes,
l'escolto de la banda política, i de vegades dic,
això a veure, és realment així, Òscar?
Jo crec que sí.
Jo estic molt optimista.
Molt optimista.
O sigui, pel número d'empreses que estan aterrant, no?
Quan tu veus empreses grans, cada tres, cada sis mesos, no?
O sigui, fa dues setmanes
estàvem a la inauguració a l'Hotel Vela
d'un nou estudi que ve de la mà, no?
De Netis Games, dels xinesos, diguéssim.
Mancore Game Studio.
Ostres, estava tothom allà fa uns mesos.
Rovio, no sé quantos, no?
IO Interactive,
que ara ja està amb un procés de desplegament i tants i tants i tants.
Ostres, això és un indicador boníssim.
El tema dels events, l'Indie Dead Day,
que està creixent, creixent, creixent,
i que aquest any encara serà més totxo i més gordo,
l'altre dia parlant amb el Dani Santigosa,
aquest any ja veuràs.
El tema de les universitats també tindrem un paper en allà.
Vuit universitats que tenim a Catalunya,
que es diu Ràpid, vuit.
MT va ser la primera,
però ja n'hi ha vuit que estan oferint, diguéssim, cantera, no?
Perquè ens entenguem.
I home, tot el tema polític, no?
Ja sabem, des de cultura, digital i demés,
que ens estan ajudant molt, subvencions,
bueno, tot acompanya, no? Jo crec que és un moment dolç, eh?
I això ho noten els alumnes que acaben,
és a dir, perquè moltes vegades aquestes empreses grans
tenen molt de talent de fora,
costa entrar en aquestes grans empreses o no?
Sí, bueno, jo crec que costa menys que fa 10 anys,
que costava molt,
perquè no hi havia cultura ni coneixement, diguéssim, de fer-ho.
Ara jo crec que ja sí,
ara ja hi ha programes d'aquesta internship
que diuen ells de bacaris bacàries,
a vegades van pel seu compte,
la gran majoria a través de la universitat,
i nosaltres els hi busquem.
Per tant, nosaltres fem una feina activa de buscar-ho.
No els deixem, diguéssim, tirats,
però això és molt important.
Sí que els hi diem que no tothom pot anar,
potser en primera opció, a l'empresa que més d'allò,
o tothom en una.
Evidentment s'han de repartir, però té un idó.
Tenen nosaltres cada any 150, 160, 170 persones,
col·loquem a fer pràctiques, que es diu...
I poden anar a Ubisoft?
Sí, sí.
Estan a tots els estudis que pugueu imaginar,
no sé, Gameloft, Digital Legends,
Ubisoft, diguéssim, que deies ara,
i després hi ha més mitjanets,
però superveterans impotents,
Undercoders, diguéssim, o Piccolo, i bueno, en fi.
I després d'altres que creen la seva pròpia empresa.
Sí.
I després ve tota la gent com Hello Fan Office,
que anem abans, el Mailmold, la Talpa...
Bueno, que són gent que ho tenen clar.
O a vegades també se'ls acompanya,
o són projectes de curs,
professorat de la indústria ho veu,
i a vegades els alumnes els hi diu,
escolta'm, teniu una cosa que potser no us heu plantejat.
I hi ha gent que es desperta, llavors, no?
Sí, sí.
Que maco, eh?
Doncs sí, això està molt bé.
Escolta'm, parlem sobre un tema que des de la teva empresa,
Cookie Box, us especialitzeu com és això,
dèiem abans, la gamificació.
Aplicat als videojocs serien els Serious Games,
i a la web d'ENTI veiem que a l'escola
dona també importància aquesta derivada dels videojocs.
Què són els Serious Games,
i per què empreses com un banc o un fabricant de cotxes
necessiten que algú es gamifiqui?
Bueno, els Serious Games, al final,
són experiències que volen ser memorables,
on s'utilitzen les preceptes del disseny de jocs
per aconseguir motivar,
millorar la transferència educativa,
que s'entengui un missatge i canviar el comportament.
Aconseguir un canvi de comportament en positiu,
i sempre des de la voluntat.
I això què passa? Passa tot arreu.
Perquè allà on hi ha persones,
tens turistes que potser no van a un lloc
que t'agradaria que anessin,
o tens estudiants que no tenen interès
i treballadores una mica absents emocionalment
en una empresa, no?
Perquè no tot és remuneració només extrínseca,
diguéssim, monetària.
Per ser feliç ja sabem que les empreses no tòxiques
es caracteritzen per moltes coses.
Això pot acabar sent un joc o una activitat
per algú que no té per què ser gamer, clarament.
No té per què ser gamer.
Com recorres tots els estants d'un esdeveniment,
donant-te cosetes de l'amstrat?
I xapes, i pins...
És veritat.
La propera setmana...
Avui enregistrem el programa dijous.
Tu, quan acabem el programa, te'n vas directament.
I què passa avui dijous?
Avui tenim l'acte de graduació,
que el farem en una sala espectacular,
que és el Paranymph de la Universitat de Barcelona,
a l'edifici històric.
Estarem així una miqueta Hogwarts, una miqueta bestial.
I allà farem la gran festa de graduació
i la feina que ha acabat.
I d'aquí uns dies,
de fer la propera setmana,
celebreu la Demo Day, que és una festa de fi de curs,
i és una entrega, diguem-ne, d'Òscars, també.
Sí, tenim el nostre got i tot, i els nostres premis.
És molt maco que els de primer vegin els de segon,
i els de tercer i quart,
i els de segon els de tercer i quart, i els de tercer els de quart.
Tots els cursos, que poden ser mil persones,
ens ho hem estat plantejant perquè dius,
home, aquí hauria d'estar la família.
És que no cap, perquè si tu t'agafes tots els estudiants
i tothom es comença a veure allò de tot,
els millors jocs, perquè van per categories, doncs és complicat.
Però és molt maco, sí que ve gent de la indústria,
i així, bueno, evidentment,
veuen el que està passant i el que s'està coent.
I si poguéssim anar, on aniríem aquest any, on ho feu?
Aquest any ho fem a la sala de la Paloma, sí, sí, sí.
Un enclave històric, també, aquí de la ciutat.
Però que no puguin anar, què es pot veure allà?
Bueno, allà es podran provar els jocs,
allà es faran també algunes bromes, alguns cameos,
hi haurà gent també convidada i de més que aparèixerà per allà.
Molt bé.
I allà a vegades veus els profes descol·locats i coses d'aquestes,
que això també és molt divertit.
Què dius, ara? Hosti, jo passaria fatal si fos profe.
Tot això, bueno, que això no saps molt bé.
I es donaran, evidentment, uns premis, escoltarem músiques,
però si no, t'obres i de més,
serà una festa molt xula, el videojoc.
Molt bé. Ha estat una conversa.
No te'n vagis.
Ara continuarem parlant de videojocs.
I tu, si vols parlar-ne amb nosaltres, doncs fantàstic.
Recordem que hem parlat amb l'Òscar García Panella,
que és actor acadèmic d'NTV.
Quan comencen les parlant-hi,
hi ha temps per fer-se les matrícules o ja està tancat?
Nosaltres tenim els estudis universitaris
i també tenim l'AFP, diguéssim.
Els sigles formatius de greu superior.
Jo soc molt fan de l'AFP.
No, totalment.
A més, és molt necessària.
Alguns dels millors becaris felicitats des de les empreses
que hem col·locat ha sigut gent que ha sortit del cicle.
Molt bé.
El cicle, diguéssim, sempre està obert,
perquè és un procés que controla el centre.
Molt bé.
Les carreres has de seguir el procés públic,
que és el mes de juny.
Hi ha totes les admissions, preinscripció universitària,
i la gent acaba sabent on va.
Molt bé.
Doncs que vagi bé la jornada d'avui i la del dia 24.
Molt bé, moltes gràcies.
I sisplau, no te'n vagis.
Per cert, quina música és aquesta?
Warhammer, clar.
Que a ell li agrada el tema i sonaig amb els seus amics,
que he vist fotos.
A veure, si li agrada i posa-hi la música,
què has de dir?
No pot dir res.
Doncs ara anem a parlar del videojoc
amb el qual ha jugat la Laia fa uns dies, no?
Doncs sí, fa uns dies se'n va acudir a reempendre els Soldiers.
Molt bé.
Només Aicat, generació digital.
Què vols dir, reempendre? O sigui que ja l'havies jugat, aquest?
El vaig enganxar fa un any,
va sortir això, el juny del 2022,
perquè una mica em deia que és una passada, l'has d'aprovar,
però em sembla que el vaig enganxar amb massa dificultat.
Ja.
El joc és preciós.
El joc és una passada.
En quant a color, sobretot.
És un pixel art molt detallat i molt cuqui.
Molt bé.
Qui l'ha desenvolupat?
Doncs mira, desenvolupat per Retroforged
i editat per Dear Villagers.
Això va sortir el juny passat
i es pot trobar per PC, Switch i Play.
Molt bé.
La cosa és que el vaig agafar massa difícil,
perquè se'n va acudir.
Tens tres opcions de jugar aquest joc.
Amb el cavaller Amelie, o sigui, un cavà més passejascut,
o el marquet, que tira fletxes normals
o també tira l'arc com un boomerang.
És súper guai.
Molt bé.
O el mac, que tira encanteris
i també fa explosions màgiques per tota la pantalla.
Sé què vas agafar.
Què vaig agafar?
L'arquet.
No.
Jo no m'ha dit mac.
El mac.
Molt bé.
Però a la primera ronda el vaig començar amb el soldat espassejascut.
Què passa?
És un joc a plataformes amb molts bitxos que volen per la pantalla.
A més, sonen així, a més, eh?
Sí.
Exacte.
Així els estàs matxacant.
Però horrible.
Entre les plataformes i els bitxos que van amunt i avall,
amb el de espassejascut no els enxampaven ni cap.
Val, val.
Llavors, ara l'he tornat a enganxar amb el mac.
Clar.
El mac.
Tira encanteris i és com teledirigit i entra això,
i acabes deixant explosions per la pantalla.
És súper divertit.
Molt bé.
Per tu no pels enemics, però és el que estem buscant.
Molt bé, molt bé.
De què va?
De què va?
Doncs, tu s'ha suposat que comences sent part d'un exèrcit,
que ets un soldat ras d'un exèrcit medieval,
que estàs a punt d'entrar en batalla contra un regne enemic.
No saps què passa?
Tu estàs esperant, sota les ordres del teu comandant,
a entrar en combat, però de cop apareix una valquíria.
És així, molt ràndom, eh?, la història.
És una valquíria que et diu, mira, em sap greu,
us vinc a buscar els que heu caigut en combat,
i nosaltres, en plan, si no hem començat,
hi ha hagut un error interdimensional,
que t'agafen i et porten com a la terra,
en una terra entre la vida i la mort.
Quina injustícia.
És una injustícia absoluta.
Clar, clar.
A més, mola molt,
perquè aquesta terra entre la vida i la mort que et porten
hi ha com una barreja de cultures, d'èpoques,
perquè tant et pots trobar una piràmide de l'Antica Egipte
com, de cop, àliens que fan ananaus espacials.
Que bo.
Increïble, increïble.
Llavors, clar, tu estàs allà i és el moment en què decideixes,
vale, que soc un soldat ras d'un cavaller, un mac o un arquer?
Llavors, aquí decideixes molt la modalitat en què jugues.
Molt bé.
I què més?
Doncs jo trio el mac i sota les ordres del teu superior,
perquè agafa i tot l'exèrcit és traslladat en aquesta estranya terra.
Correcte.
Doncs no vull fer espòies, però et diu en plan,
doncs ens toca investigar més què està passant aquí,
què és aquest lloc,
com podem tornar a ajudar al nostre regne.
Correcte.
Llavors comences a investigar tot l'increïble món dels soldats.
Que entueixo gran, eh?
Bua.
Enorme.
Com va el tema de les habilitats?
Doncs és increïble perquè cada classe
té un arbre completament diferent d'habilitats.
Per exemple, si jo soc un mac,
doncs m'estic pujant més les majes defensives,
les majes d'atac, les majes de diferents tipus,
i en canvi l'arquer potser es puja més al boomerang,
més les fletxes com a tal, vull dir, brutal.
I a sobre, a part de l'arbre d'habilitats,
tens, et creixes diferents majes al llarg del joc.
Això, Òscar, que estàs escoltant,
et genera moltes classes diferents, no, a ENTI?
És que jo ara m'estaven recordant del Golden Axe.
Sí.
Que era un joc de SEGA que podies escollir el...
Arquer, el nano...
El bàrbar, el...
El bàrbar i no sé què.
I a més hi havia uns dinosaures així amb la cua, no sé què.
No podia deixar de veure el Golden Axe.
Com abans heu comentat, no?
I jo estava veient el Golden Axe.
I sí que adona per molts altres, tot això.
En aquest sentit, el fet de fer videojocs
que de vegades es rememorin d'altres
que tu has jugat de petit,
això passa molt amb els alumnes,
és a dir, costa molt de sortir d'aquestes referències
històriques que tenen al cap i que potser fa que no innovin
el que haurien d'innovar, no sé.
Aquesta pregunta me l'acabo d'inventar.
S'ha entès?
Sí, sí.
A totes sempre diem que primer, primer curs, primer aig,
se'ls hi ha de deixar fer.
Ells fan un videojoc cada any, un projecte cada any.
Per tant, a Grau, 4, en fan a cicle 2.
El primer any, sobretot a Grau, que tenen un espant de 4 anys,
el primer any, que facin el que vulguin.
Sempre és, feu el que vulgueu.
La vejanada més grossa, no passa res, no passa res.
Creativitat zero des d'un punt de vista aquest que estaves dient,
però a partir de segon sí que intentem una miqueta
que escoltin el mercat i que busquin
el mercat i el mercat.
Sí, sí.
Molt bé, Laia, i a banda de les habilitats, què anem trobant?
Doncs mira, part de les habilitats i les diferents màgiques
de cada classe, per això va per classe,
en aquesta terra sí que hi ha uns orbes que els diuen elementals.
Que tu, quan adquireixes un orbe, per exemple, del foc,
tant la teva armadura com els teus atacs passen a ser de foc,
o d'aigua, o de vent, o del que et trobis l'orbe.
Llavors, això juga en que tots els enemics
tenen una debilitat i un atac.
O sigui, el seu atac és d'un element,
però són dèbils a cert element altre.
Molt bé, molt bé.
I això et dona tot un joc increïble.
Molt bé.
L'estètica què tal?
Estètica, com he dit, és preciosa, o sigui, a mi m'encanta.
És un pixel art comèdit molt detallat i molt cuqui,
però no sé com dir-ho.
Molt bé, molt bé.
No sé si hi ha alguna cosa més que vulguis comentar.
Doncs sí que, sobretot el que m'ha agradat és explorar els mapes.
Tot i les màgiques, mecàniques i tot,
els mapes són d'algú més laberíntic que et pots tirar la cara.
O sigui, és increïble amb zones, mil zones amagades,
mils cofres amagats.
O sigui, comences un mapa i tu creus que ja te l'has passat
i mires a dalt i poses només el 20% d'aquest mapa.
Però com és possible?
Uà, això a mi...
Saber que queda tant...
Bueno, no sé, està bé, si no tens pressa...
No, perquè no és obligatori descobrir tot el mapa.
Tu et pots passar la història i tenir tots els mapes com el 20%,
i si va per blocs, tens aquest al 20%.
Exacte, així és.
Però aquest al 40%, això t'avala menys.
Jo he estat la malalta que un cop ja m'he passat aquell mapa o el joc,
doncs faig i m'agafo la pantalla secundària
i em pico el mapa complet.
I llavors vaig reconec per reconec buscant-ho tot.
Molt bé, recordem el nom del joc?
Soul Deers.
És un joc que no és supermegamodern,
perquè tu el vas agafar fa un any.
Sí, exacte.
Però recomanable.
A TikTok, ara?
A TikTok i a Instagram, sí.
Perquè tu ets legut de paus a una època.
Paus a una època, una temporada, ja tornaràs quan tinguis ganes.
Exacte.
Quan acabi el treball de Fida Màster, tornem a les ondades.
Molt bé.
Pasos avui.
No sé, potser també ho ha fet l'Albert.
Has vingut directament d'un avió?
Sí.
Molt bé.
És la parella aquest que...
Sí.
Doncs sí, he anat a Sevilla.
Molt bé.
A veure una cosa que han presentat una coseta.
Quina enveja.
Relacionada amb?
Amb les Femus.
Tots.
Però que no en podem parlar.
Molt bé, el pòstum molt maco.
De fet, la presentació era un lloc molt especial.
Sí, sí.
Jo vaig pensar, mira, això també és una cosa
que ensenya els alumnes.
Fer presentacions de videojocs a llocs bonics d'una ciutat.
Paga-ho, eh?
Clar, a veure.
Però sí que hi havia aquesta diferència.
Normalment, les presentacions de jocs són a oficines,
o a postos tancadets,
a una miqueta de pantalla,
i arribes allà que era un pàtic de luz espectacular.
I molt bé, la veritat, molt bé.
La gent de Games Kitchen és gent molt maca.
Tothom que estava allà...
Va ser una experiència molt divertida.
No vull dir més perquè s'està enfadant.
Ai, és que anava veient les seves imatges d'Instagram,
Twitter i tot més gent penjant coses a Twitter
i deia, mare meva, quina sort!
Home, aquest és un joc que tu...
Tu l'has gaudit i l'has comentat.
Sí, sí, sí, recordo que el vas comentar.
Una passada.
Molt bé, però han passat coses aquestes.
S'estan fent un nou, això veies?
Sí, sí, però bé, ja sabrem més detalls d'aquí poc.
El proper viatge hi aniràs tu a l'AIA.
El 3 ja veuràs que jo et preguntaré com ha anat l'AIA a Sevilla.
Ja veuràs.
I jo estaré aquí i diré, què ha passat a Sevilla?
Perquè clar, això va així, quan una puja l'altra va a cau.
Això és així.
Exacte, i ho has d'entomar amb tota l'alegria del món.
Jo ja m'hi divertia.
El dia que se n'adonin, direu, ja està, ja tocava.
Escolta'm, aquesta setmana han passat coses, una d'elles,
és, per exemple, que Sònia ha dit,
perquè ara serà de moda,
que farem una presentació de videojocs.
A 24, el showcase.
A 24 també és el...
La demo day.
Passaran moltes coses amb temes de videojocs.
A les 10 de la nit és el showcase.
Molt bé.
Però no diuen res, no?
Han dit que serà, pel que han dit, el bloc oficial.
Coses d'UBR.
Perdona, és que han de dir coses d'UBR.
Tantes ulleres...
Jo vaig dir al seu dia,
l'únic que pega que li veig aquestes ulleres
és que de moment, jo vull pensar que algun dia reaccionaran,
exclusives de PS5.
Però són de les millors ulleres que he provat jo,
en general.
Potser no arribaran a un top d'index i tal,
però a nivell...
Es veuen genial, no pesen res.
Pots estar 3 hores amb allò fotut aquí.
Estapes per ulleres, cosa que no se'l passa.
Per mi, obcevols, eh?
Els mandos reaccionen força bé.
De nou, no és al nivell criminal,
però funcionen bé.
És que van molt bé.
I és una llàstima que només estiguin per...
Tu creus que això que dius que algun dia
pugui passar aquestes ulleres per PC
pot ser possible que Sony digui...
Jo fa anys que deia,
Sònia, a veure, quan saps els jugadors en PC?
Què està passant?
Jo ho sé tot, però m'ho callo.
Crec que és un mercat molt guai que no...
Ara que estan explorant el PC,
ja està funcionant molt bé.
I ara que han comprat estudis
que es dediquen a fer ports,
a veure si deixem de banda una miqueta els ports
una miqueta xutxorríos,
que està passant últimament.
Però ara que estan amb això,
quin millor moment de treure un producte
molt competitiu
a un preu que no s'allunya
del que t'estan oferint les altres,
que cal un cable.
I ja està.
És bastant boig.
Oscar, fer un videojoc per ulleres de veritat virtual
és per desenvolupadors com fer un videojoc normal.
En principi, no?
La tecnologia és la mateixa que hi ha a dins, no?
Sí, el que passa és que has d'acabar pintant dos cops
i has de pintar per cada ull,
una mica desplaçat.
Mira, la setmana que ve àlgebra, justament,
i és veritat, en primícia,
si hi ha algun estudiant escoltant,
dirà que la setmana que ve faré més stereoscopia.
O sigui, parlem una miqueta d'això,
de com es pot fer per ficar-ho en una ullera.
Molt bé.
I l'àlgebra passa pel mig?
Sempre.
Doncs a part d'això, han dit que cosetes
que s'estan fent d'alguns dels estudis més importants.
Molt bé.
I no se sap.
No han dit res, evidentment.
Ho sabrem el dia 24 a les 10.
Molt bé. He llegit.
Si tens alguna cosa que vulguis comentar, comentes.
Una notícia que, sempre que la llegeixo,
m'entristeixo una miqueta.
Però m'entristeix, tampoc em quedo malament.
Però Pac-Man 99 discontinua.
És a dir, aquell joc de Nintendo...
Home, això sí que m'estàs dient.
Pac-Man 99 és un videojoc...
És el que va fer com el Tetris.
Exacte, que podia jugar,
però després d'uns mesos desapareix.
Aquest videojoc desapareix.
Correcte.
I penso com ha canviat tot.
Un videojoc que ja no podràs jugar, que no existirà.
Això és molt fort.
Sí, a veure, és com el...
És l'era digital.
L'era digital té coses molt positives.
Sí.
Un hauria de ser que els jocs haurien de ser més barats.
Però bueno, no entenem aquí.
Però té coses positives,
té coses no tan positives,
té coses físiques i tal.
Però el fet més important és que...
si l'empresa xapa,
si els servidors tanca,
si algú diu això fora, desapareix.
Perquè al final, tu quan compres un joc físic,
realment tampoc estàs comprant el joc,
és comprant una llicència per jugar al joc.
Però el tens.
Quan compres un joc digital, realment sí que és una llicència.
El dia que ja no hi és, ja no hi és.
A tu, Laia, et sap greu que no hi hagi jocs en capsa?
A mi no.
Perquè tota la meva biblioteca és digital.
Per això volia fer la pregunta.
La gent que defensa el físic
està equivocada en l'aspecte d'oju.
No estàs defensant el físic actual.
Tu estàs defensant el físic d'abans.
El de PC, el de les capses grosses,
amb unes instruccions que ja eren llibres d'art,
i valien el mateix.
Allò s'ha de defensar.
El físic d'ara, què t'aporta?
El prestatge, no?
És maco i super a favor.
Jo veig les capses que hi ha de la Nintendo Switch a casa
i obres i dius, és una caixa com la meva mà.
Però una pastilleta que no acompanyi.
El físic d'ara no és el...
Jo crec que el que recordem,
o que ens agrada, també està qui li agrada,
tenir la capseta i punt.
Per això van sortir Limited Run Games
i diverses empreses que feien edicions especials
que no existien, amb capses grosses i tal.
Això s'ha de defensar.
Potser aquest punt mig és molt interessant,
que és que tot pot ser digital, que és molt sostenible també,
i de tant en tant hi ha aquestes edicions
col·leccionistes, especials...
És que la gent ho vol.
Quan diem físic, jo crec que ens referim a això.
No al físic d'ara,
que inclús et venen amb un Blu-ray
que tu poses a la consola
i t'has de descarregar 100 gigs.
Amb el qual, què m'estàs explicant?
Òscar Garcet, tu encara tens els Horas Ghosts 2 King,
és a dir, aquells jocs d'Oracio
que a mi m'encantaven
i sé que a tu també t'agraden.
Sí, sí, el Horas Ghosts King,
el Horas and the Spider,
i el Hungry Horas.
I després...
És que això és de fa 40 anys.
És que quan et compraves un ordinador molt antic,
et regalaven 10 jocs d'una marca que es deia Psyon,
i n'hi havia tres que tenien un personatge
que era l'Horas, l'Oracio,
i llavors, clar, és que molta gent ha passat per allà.
I crec que n'hi ha un quart.
Ah, sí? O ara sí que m'has fet enveja.
No, no, i ho dic aquí per antena, te'l regalo.
Què dius, ara?
El 24, que vindré, te'l regalo.
Ostres, que bé.
De fet, avui ho pensava,
que volia treure aquest tema de l'Oracio,
perquè era un joc que jo al·lucinava,
perquè era dels primers que vaig carregar a l'Spectrum.
Un personatge que, per cert,
si la gent ara posa a Google Horas Spectrum,
és un personatge força senzill d'espectre, no?
Els ulls a la panxa,
té com els ulls a la panxa i no té cap.
No m'he vist, però jo no m'he vist això en la vida.
Tampoc l'havia vist mai.
És com molt normal que no l'hagi vist.
Sí, sí, per cert, més notícies.
El Zelda comentàvem a l'inici els vídeos,
que sabíem tots que sortirien.
Vídeos ja amb personatges...
No li pots donar un llenç en blanc a la gent.
Exacte, perquè la gent ha fet coses com molt...
Quan tu dibuixes un penis, saps? Aquestes coses que fas.
Si donen creativitat, s'ha de fer tita.
Això és així.
Si hi ha un joc que comença a la neu, s'ha de fer tita.
És inevitable.
L'única manera de solucionar-ho,
és una cosa que vam fer molt bé a Pico a l'Estúdio,
amb l'Arays a SimpleStory.
És un dels meus jocs preferits.
Si intentes fer a la neu...
Es va esborrant molt ràpid.
Què dius, home?
O fas una...
Això era inevitable.
Saps què passarà? Passa, ja està.
Ja està.
Les construccions que està fent la gent, que no és normal,
crec que hi ha gent que té problemes.
Em preocupa més la persona que fa un meca gegambolador,
transatlàntica, que fa la tita,
però com és aquell?
No et calia.
No odies entrar per la porta, però has decidit...
I ho han fet una mica expressament.
Això ho estaven esperant.
És un joc de Nintendo, que sabien que això passaria,
i ho han fet igual.
Estan canviant els japonesos, en el fons.
No et sabria dir.
Ja ha venut una miqueta massa, eh?
Sí, molts milions.
Home, pensa que ha arribat al nivell de l'Explatoon.
Ha fet 3 milions...
O 10 milions en 3 dies.
10 milions en 3 dies.
Exagerat.
I a més, algo molt maco, que jo he patit molt,
però no vaig aprendre a disfrutar-lo.
Amb aquest, encara no l'he tocat,
però l'alegria general de tothom, les cues a les tendes,
la histèria, però histèria, guai,
de dir que m'arribi, que m'arribi,
que me boi del curro, que me da igual.
Això, quasi me'l compro dos cops, el divendres.
Perquè hi havia tan bon rotllo,
que ni que sigui per fumar part d'això.
Quina emoció.
Quan vaig estar a punt de comprar-lo,
m'havia quedat una targeta, vaig pensar, és una senyal.
I encara que tinc amics que em parlen del celat,
dient, ja sé que no t'agusta,
però jo penso, jo vull que m'agradi.
És que el meu fill gran, que té 22,
és jugador absolut, estava emocionat,
és el joc seu.
I què va fer?
Va anar a una botiga i el va reservar.
Però va tenir problemes a la reserva,
li van dir, i ell va dir,
escolta'm, és que jo el vull tenir el primer dia,
i ja ens van dir, d'acord, tornarem els diners,
però haurà de ser la setmana que ve.
I ell se l'ha comprat.
Se l'ha comprat per altra banda,
i ahir em diu,
papa, però vols que el vagi a buscar?
No el vols tu? Dic, no, però si el tens tu.
Dic, ja, papa, però no el vols tu?
Dic, però si el vull, ja te'l demanaré, no?
Dic, sí, sí, no tinc problema, però...
O sigui, és un joc per tenir dues còpies.
I ell ho té com clar.
Pensa que amb el Breath of the Wild,
que a mi m'ho van explicar el dia i no m'ho creia,
quan va sortir es van vendre més jocs
que consoles s'havien venut.
Això havia passat de matària amb el...
Vaig comprar un joc d'una consola i la gent em deia,
perquè pilles l'especial que no s'acabi
i ja et pillaràs la consola.
O et pilles el joc perquè ara no t'arriba per la consola
i tu vols el joc i el vols tenir ja.
I vaig pensar, com puñetes es pot vendre més un joc
que consoles n'hi ha?
Doncs sí, és un dels primers jocs
que s'ha volgut comprar amb un nabot.
Amb un nabot, crec, uns 11 anyets.
I el dia que sortia,
clar, m'està movent el pal.
El nen ara tenia joc al llançament.
M'hi anego perquè jo he estat allà.
Jo he estat allà.
I jo sabia com estava el crior.
Fixa't que aquell matí,
va despertar el xaval a son pare
i va dir,
Estoy vestido de desayunau.
I ho diu un germà.
Jo crec que el cap de mon nabot era,
quan abans vagi a classe,
abans passarà el dia.
Estava histèric.
Volia començar el dia ja.
Aquesta alegria a mi m'ha entrat,
perquè feia molts anys que no la veia.
De les últimes anys és com més automàtic,
més mecànic.
I veure la gent tan estressada
fer una positiva amb el Zelda,
ha sigut supermaco.
Has jugat el Zelda?
No, jo no el jugo.
Perquè són molt llargs,
molt sandbox,
i soc més d'aventura gràfica.
Molt bé.
A mi em passa una mica igual.
No tenim gaire més temps,
però moltes gràcies.
No sé si ho sabeu,
hi ha una empresa que es diu Immersions,
que té un munt de patents
de temes hàptics.
La portava jo també.
Explica res en 30 segons.
Què fa aquesta empresa?
Es dedica a tirar denúncies als Estats Units,
dient que això és meu.
A Sony, a Microsoft,
ara està en Valve.
Aquesta la seguiré.
Perquè denunciar Valve
ja per començar,
que si et fan cas, perquè serà la meva dota.
Sembla que tenen tecnologia.
No dic que no,
però per el que he llegit jo,
la seva font d'ingressos és una denúncia.
Un munt de companyies
s'han hagut de barallar amb aquesta gent,
perquè un dia es desperten i diuen
això és meu.
I tant.
A més, l'hàptic ja ho tenia.
Ja tenia un mando hàptic.
I què ara?
A mi em deien que potser no arribaven a final de mes.
Doncs Òscar García-Pañella,
Víctor Matute,
Laia Nerín, gràcies per acompanyar-nos
al Generació Digital.
Gràcies a vosaltres.
Tornem la setmana vinent
amb més coses i més videojocs.
Adéu-siau.