I cap, la ràdio inquieta.
Oh, yeah.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Humanize.
Benvinguts a Generació Digital, el programa dedicat...
que cada divendres a les 10 de la nit us parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Comencem l'edició número 773, molt especial,
perquè al final del programa regalem la nostra digipanera.
I avui ens acompanyarà Jordi Pota, actor, mac, jugador...
i desembalador de PlayStation 5.
També coneixerem de primera mà el videojoc de moda
Alba, una aventura mediterrània.
Per mòbil descobrirem òrbia i la Gina ens parlarà de Call of the Sea.
A més, parlarem de tot el que ha passat...
amb la sortida del Cyberpunk 2077.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Estar i Oriol Dalmau.
Què tal, com esteu tots plegats? Hola!
Uuuh!
Estàs a Catalunya Ràdio Tarragona, oi?
Sí, senyor, i molt ben acompanyat amb el Francesc Xavier.
Doncs us saludem els dos i a tots els qui estem a la taula,
i els qui vindran després, que us anirem presentant.
Ara saludarem el nostre convidat, però abans vull parlar...
dels videojocs que formen part de la nostra digipanera.
Ara, ara, expliquem-ho bé, això.
Una de les 50 persones, 50, que han participat en el concurs...
del nostre Telegram, se l'endurà, aquesta digipanera,
i hi ha una mica de tot.
Una miqueta, sí. Mira, tenim uns quants videojocs,
els seus responsables dels quals han passat tots pel generació digital.
Per començar, tenim en Memory, que és el videojoc que es llegeix,
o el llibre que es juga,
i recent guanyador del premi a millor videojoc per mòbil
dels premis que es van donar la setmana passada a 3HMA.
Exacte, les 3HMA, que van guanyar el millor videojoc de mòbil.
Estaven molt contents. Què més tenim?
Què més tenim? El Colossus Down,
que és el videojoc de Mango Protocol i que va sortir ahir per Steam.
Novetat total que també ens fa moltíssima il·lusió regalar.
Però això, Eli, això és molt poc, eh? N'hi ha més?
Sí, va, una mica més. N'hi ha més, som-hi.
Què tenim més? Una bicicleta potser és tard?
Sí, el BMX The Game,
que és el videojoc aquell de les cabrioles amb bicicleta.
Ah, això que t'ha agradat. Que era versió en beta.
I ara ja està, Steam, i el que el tingui,
pots ajudar a acabar-lo de la manera que tu vulguis.
Molt bé. Fins als teus comentaris.
Perfecte. Tenim un altre que...
L'Stay, que és en capsa, el videojoc que ja ha arribat...
Això ho he d'explicar una miqueta.
Quan vam fer la cartela, la vam fer amb 50.000 descàrregues.
I els dos dies es va estirar tard.
Canviau, perquè ha arribat a les 60.000 descàrregues,
80.000 còpies distribuïdes.
Dos dies, eh? Sí, sí.
En dos dies, és brutal.
I l'estem ensenyant aquí, tenim una còpia del PlayStation 4,
que posa DLC exclusiv.
De quin relló és aquest joc? És Tei?
Aquest joc no el coneixes? No, jo no el conec.
Doncs aquest joc...
Estableixes una relació força interessant amb una persona...
que es troba tancada en una habitació i amb un ordinador.
I tu ets l'única persona amb qui es parla.
Oh, que bo! Sí.
O sigui, sóc com la Judy Foster de...
Exacte, sí, senyor.
Però és que, a més, si trigues molt a contestar, s'emprenya, eh?
I les coses poden canviar, si tu no estàs una mica...
M'encanta.
Et pot tornar una miqueta malparit, siguem clar.
Exacte, exacte.
També tenim un, gràcies a Nintendo, l'Animal Crossing New Horizons,
en capsa de la Nintendo Switch, gràcies a Nintendo Espanya.
Aquest encara no ens ha arribat en capsa,
vull dir que qui l'hagi comprat, qui guanyi aquest concurs,
segurament aquest joc li arribarà una mica més tard,
però li arribarà.
Hi ha molta gent que diu que hauria de ser el joc de l'any.
Per sobre de The Last of Us 2, etcètera, que és el millor que ha passat.
Jo ho discrepo, però molta gent li encanta.
Després n'hi ha dos codis més gràcies a Sony.
Tenim el Demon's Souls per PlayStation 5.
Juegasso.
El remake del clàssic de Sony que posa molt nerviós a l'Oriol,
perquè tu dius que és molt fosc, no?
No només és fosc i, a més, mors moltes vegades,
sinó que cada vegada que mors, perds alguna cosa.
O sigui, no és un morir, dir, mira, he mort,
o estic amb molta paciència.
La vida, perds la vida quan mors.
I que va degenerant, cada vegada ets més merdufi, no?
I a mi m'estressa molt.
Tot el món from software, eh?, tots els seus jocs.
Sí, sí, sí.
Després hi ha un altre joc que gràcies a Sony hi tenim,
que és Sackboy Un Aventura Lo Grande,
per PlayStation 5.
Diuen que aquest joc és molt recomanable
per veure l'efecte àptic del comandament.
Després amb el nostre convidat parlarem precisament d'això,
perquè diu que quan el personatge està en una plataforma de llana,
tu notes a les mans que allò és llana.
Sí, senyor. Veus?
Mentida, no m'ho crec.
Com pots notar que és llana? No ho sé.
No, per als gatillos.
Això t'amufa l'astròfob, oi?
Que tu notes textures en els gatillos adaptables.
El comandament de PlayStation 5 és el millor de PlayStation 5.
Això és bruxeria. Què, home, què, no?
Exagerat, que no pot ser, no m'ho crec.
Tenim també dos codis més gràcies a Ubisoft.
Tenim el Jazzden 2021 per Xbox,
que és el títol on, com cada any,
podem sortir una miqueta de la dutxa sense vergonya
i cantant pel menjador de casa, gràcies a aquest joc,
i el Watch Dogs Legion Edition Standard
per Play 4, on, amb l'ajuda del mòbil
i anar hackejant tot el que ens trobem per davant,
podem fer de ruca al govern.
Doncs moltíssimes gràcies a tots els qui ens han enviat
aquests codis i aquests videojocs.
La veritat és que ens ha encantat que ho hagin fet.
Tens centenars d'hores de joc en aquesta digipanera.
Exacte. I, a més, la gràcia,
i potser podríem parlar amb el guanyador o guanyadora,
que, quan arribes, tu pots fer un regal.
Va sobrat.
Mira, et regalo aquest joc per PlayStation 4 o la 5.
Regalo el Demon's Souls perquè jo vull mantenir la meva cordura.
Que el regales.
Exacte, exacte.
Us recordem que podeu veure com fem el programa a través de Twitch.
Concretament, a twitch.tv barra generació digital,
podeu parlar amb nosaltres,
i, en la mesura que puguem, avui el Francesc estarà atent al xat,
per si hi ha algun comentari interessant
per comentar per antena.
Exactament.
De moment, ja tenim uns 12 participants al xat,
i els hi hem preguntat de tot el que tenim a la digipanera,
què és el que ells els fa il·lusió.
A veure què ens diuen.
Hem de dir també, Francesc, que al final del programa
ens enviem un canal de tuits o, en català, incursions.
És a dir...
Sí, som com tota una horda, orca,
que enviem després del programa cap a un canal dels que ens és simpàtic.
Sí, sí.
Perquè, mira, doncs l'ajudin, el descobreixin,
i potser es quedin a un canal que no haguessin anat mai.
En aquest sentit, a la gent que ens està veient ara
i que ens vulgueu recomanar canals que segurament no coneixem,
nosaltres, el que estem fent amb aquesta...
amb la nostra conta de Twitch,
és a poc a poc anar seguint la gent,
però seguint-les amb convenciment,
sabent qui són i què és el que fan,
perquè si no, no té gràcia.
En aquests moments seguim molt poca gent,
però a poc a poc anirem...
Hi ha molts canals en català.
Han de ser en català, eh? No, no, pot ser.
Sohili, però ens fa molta gràcia que ho fan en català, no?
Vull dir, això ho hem de fer d'aquesta manera.
Molt bé, doncs comencem amb matèria.
Fot-li. Vinga.
Generació digital.
Molt bé, Eli, quin és el videojoc que has jugat aquesta setmana,
ara, el darrer de l'any?
El darrer de l'any, és veritat.
Ja ho explicarem, si tenim temps,
la setmana vinent i l'altre,
fem uns especials de música de videojocs.
Molt guai.
Banda sonores, serà fantàstic.
Després, si me'n recordo, ho comentaré.
Tu el que estàs fent també, mentrestant,
és els paperets dels... Sí.
És a dir, que n'hi ha tants, que crec que em passaré...
tot el programa doblegant paperets pels sortets.
Perfecte. Ara saps lo que és.
Les estic preparant. Sí, és veritat.
I qui serà l'acarregat d'extreure el paper?
Una mà inocent. Una mà inocent.
Ara sabrem, ara, res, en uns minuts.
Quin joc has jugat?
He jugat a un joc molt divertit,
trobo que és un joc que dona en el clau,
perquè sembla molt simple,
i és simple, però alhora és molt original.
Es diu Òrbia. Òrbia.
I tot el que s'ha de fer és dirigir un personatge,
que és una mica raret, és una bola amb cara, molt mono, això sí.
No cal més. Una bola amb cara, exacte.
No cal més. Sí, sí, no, és molt simple.
No cal que hi hagi per l'espai de planeta en planeta, diguem-ne.
Molt bé. El que ha de fer és saltar d'un planeta a l'altre.
La particularitat és que només salta en línia recta,
per tant, no hauria de tenir cap mena d'incomunitat
en fer-ho bé i normal.
La qüestió és que en els planetes que tu pots accedir a saltar
sempre hi ha coses que no t'ho fan tan fàcil.
Normalment hi ha uns objectes
que donen voltes en aquests planetes
que no sempre tenen la velocitat ni la mateixa cadència,
per tant tu has de pitjar a la pantalla
en el moment correcte i precís
per poder arribar en aquell planeta.
Està comptant la inèrcia de la cosa, diguem-ne.
Exacte, sí, i amb la inèrcia,
que hi ha moments que se't fa l'atmosfera més lenta,
hi ha moments en què se't fa més ràpida,
hi ha moments en què aquests objectes
van sempre a la mateixa velocitat,
però canvien en un moment i has de saber la cadència...
Molt bé. Sempre has de saltar aquell foradet
que et deixen per arribar al següent planeta.
I trobo que és molt senzill però és addictiu a l'hora,
perquè sí que és veritat que pots agafar-ho
en qualsevol moment i fer quatre partidetes,
però és allò que quan xoques amb un objecte
has de tornar a començar,
que no des del principi a mesura que vas avançant
hi ha uns punts de control, per sort,
perquè si no sí que et diria prou,
però hi ha uns punts de control
en els quals tu no has de tornar a començar des de zero.
I amb aquesta temàtica...
A jugar en vertical, aquest joc, sí.
Aquesta temàtica tan senzilla és una manera per saber-ho bé,
però també hi afegeix algun altre element divertit,
com quan vas fent puntuacions
i a mesura que vas fent aquestes puntuacions
pots accedir a altres personatges,
que són la mateixa cara, bueno, una bola...
La mateixa bola.
Sí, una mica diferents i tenen particularitats.
Un pot anar més ràpid, l'altre va flotar més,
aleshores tu depèn de...
Pots agafar el personatge en qüestió.
També vas avançant de cenes, vas avançant de mons,
i segons el món on estiguis,
et anirà millor un bitxet o l'altre per poder avançar.
Home, sembla un joc senzill però profund.
Vas estirant del fil i al final aquí t'hi pots passar moltes hores.
Sí, ja et dic, la mecànica és molt fàcil,
però a mesura que avances la cosa es va posant interessant,
tot i que segueix sent fàcil.
Ara has de tenir agilitat.
Agilitat mental i del dit, també.
És d'aquells jocs que de tant en tant
van sortir algun improperi de la teva boca, no?
Sí, sí, sí, vàreos.
És el que es tracta.
Doncs això és gratuït, està per Android i per iOS,
i també, si el que t'agrada més és competir,
doncs també pots compartir amb els teus amics
les teves puntuacions per veure qui en fa més,
tot i que no és un multijugador.
Hi ha molt de públic o què?
No gaire, n'hi ha, però no gaire.
Molt bé.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Bé.
Mira, avui estem molt contents
de tenir una persona que es diu Jordi Pota.
És actor, mac i és una persona activa.
Fa molt i molt de temps el vam tenir al generació digital,
quan encara el presentava el Jordi Sellats.
Potser ens hi preguntarem més o menys quant temps fa,
perquè són molts anys, Geli.
Molts anys i moltes coses fa, el Jordi Pota.
El podem trobar al Teatre Neu cada dissabte a dos quarts de vuit
amb Blizz.
També fa un programa a la televisió local d'Osona,
que es diu Local 15.
És superactiu a les xarxes, fa directes a TikTok, a Instagram,
i ara també a Twitch.
Jordi Pota, molt ben trobat al generació digital.
Hòstia, quant de temps, eh, macango?
Quines ganes...
Quant de temps fa que...
Mira, l'últim cop va ser el 2012.
2012, fa vuit anys, així pam, més de vuit anys.
Si m'hi han passat una vida, així pim-pams.
Jo em vaig despullar aquí.
Perdoneu-me, però va ser el moment mític
que es va començar a treure la roba amb la forma molt suggerent.
Quan he començat a sentir que parlàveu del que parlàveu abans del programa,
he pensat, no, que se'ns despullava.
He vist fotos, portava fotos.
És que és això, tard tu no ho has vist,
però he portat fotografies que, per cert, estava buscant-hi,
perquè ell va venir vestit amb moltes capes,
perquè el tema era que tu, a cada pregunta...
Jo em volia fer famós. Exacte.
I vaig dient que em puc cridar l'atenció.
Vam fer una reunió amb un seguit de gent,
bojos que tenia d'amics, que ara ja no els tinc, per sort,
i em van dir, despulla't a la ràdio, que ja ho veuràs.
Aquest va ser el consell, eh.
El problema de despullar-se a la ràdio és que no et veu ningú.
Això mateix, ara t'ho anava a dir.
Has començat per aquí.
Ara el tuit sí, clar.
Ara no hi ha gaire...
Si em frau moltes preguntes, perquè no tinc gaire peces de roba.
Em penso que cada pregunta era quan dèiem una paraula.
Una paraula, directament?
No sé que va durar poc.
I quan dèiem una paraula concreta era una peça de roba.
Era un tabú extremer.
Ja ho entenc. L'estat és el crac, tio.
Vas aclarir amb pilotes total o com va acabar això?
Vaig acabar amb calçotets i tapant-me en un joc d'aquest senyor.
El joc oficial de tres i l'astròleg, cuidadent.
Això va ser el que va tapar les parts d'aquest senyor.
Això és molt difícil d'explicar.
Si està escoltant la gent en aquests moments...
Tres i l'astròleg, despullat...
Ho ha de veure. Hem de veure la fotografia.
La posarem, la posarem.
Parlem una mica del que deia l'Eli de l'activitat de Blizz.
B-L-I-S-S.
Tu dius que a Blizz tens 5 claus màgiques per la felicitat.
Quines són aquestes claus?
Hi ha diverses.
No l'estem fent, perquè tot el follo...
Normalment començaríem a l'octubre, d'octubre a març.
I ara és impossible, per tant, no l'estem fent, per desgràcia.
I aquí expliquem 5 claus màgiques que al final en sis,
si ja us estapo una spoiler,
i cada una teníeu un puntillo de sobre l'angoixa,
sobre temes que potser no pensem en la felicitat,
però ens poden ajudar a tenir moments de felicitat.
I cada tema, primer buscàvem sempre el concepte,
que en aquest cas era la felicitat,
l'angoixa, tot el creure-ho mateix, etcètera,
i després, a partir dels conceptes i anar investigant,
buscava jocs de màgia i creaves un joc de màgia per aquell tema.
Hi havia un fil conductor,
en això era una falsa conferència, hi havia congressistes,
i jo realitzava un seguit d'exemples
per ser una miqueta més feliços,
explicant que no podem ser sempre feliços,
perquè si sempre menges els millors macarons,
al final els macarons no t'agraden.
Que no ho valores. Exacte.
Hi ha com una enciclopèdia brutal de jocs de màgia mundial
i dius a veure quin em va bé a mi.
Hi ha una mica d'enciclopèdia, hi ha botigues de màgia,
hi ha jocs que pots comprar...
El Google de la màgia. Exacte.
Però quan ja et professionalitzes
i ja comences a crear els teus pròpies jocs
amb els teus conceptes que vols.
Jo faig teatre màgia i a partir d'aquí creem un concepte,
un per què, i busquem una lògica per fer l'espectacle.
Perquè no només sigui un joc darrere l'altre,
sí, estic sentint molt seriós,
sinó que tingui un per què,
un fons que no sigui només això.
Tu, estar vas venir a veure Matarragona?
Sí, sí, senyor.
Un fart de riure, de veritat.
Si ara no faig la pilota ni res.
Va sortir carregat d'energia, allò que diuen...
Oh, aquesta obra, surts molt bé, surts ple...
Hòstia, us juro que és de veritat.
Que guai, tio.
Però a més estar, ell fa més coses.
Sí, té ara mateix un programa a la tele,
a la zona del nou TV, el nou TV,
i m'agradaria que escoltessiu una miqueta el tràiler del programa,
perquè el que m'agrada és que el Jordi Pota té clar el missatge.
Nom, dia, hora.
Cada dissabte.
Cada dissabte.
Tots els dissabtes.
Local 15.
Local 15.
Tots els dissabtes.
Local 15.
No, és que al final, generació digital,
diumenges a les 10 de la nit...
Què més vols saber?
Divendres, perdona. Què més vols saber?
Però s'ha de repetir.
Tu quan veus una cursa de motos,
repeteixen el mateix en uns 20 vegades amb una corba.
Repsol, repsol, repsol. Això és el mateix.
Clama.
Vull dir que Déu n'hi do.
Ara també hem vist que les xarxes les utilitza, Francesc.
Doncs la veritat és que sí, ets molt, però molt actiu a xarxes.
Estàs a TikTok, estàs a Twitch, estàs a Instagram.
I, a més, parlant en català i en castellà, sense cap problema, oi?
Sense cap problema.
I crec que és important entrar a TikTok i a Twitch,
i entrar no només fent català,
i prou, sinó fer un mix,
per ficar una mica de vaselina en el tema.
Perquè pel que jo havia denotat,
és que a TikTok i a Twitch no hi ha català.
I els catalans no parlen en català.
A Twitch hi ha, eh? A Twitch sí que n'hi ha.
Però molt a poc a poc.
I la gent, com que no hi està acostumada, és com que ho repel.
I ho insulta, i ho crema, i tal.
I si fas un mix, dius, hòstia, aquest tio...
Et passa, sí?
M'estan insultant a rebentar, sí, sí.
M'ho has d'assumir que no hi ha manera d'evitar-ho, no?
Hi ha un hate. Exacte.
Però que a mi em fa molta gràcia, jo tinc 30 anys, a mi me l'apel·li, això.
I ja em fa gràcia, fins i tot, que t'insultin.
Però hi ha uns insults que repeteixen molt sovint,
i que ja els pots benejar.
És guai, això, també poder benejar.
Tens aquell poder de dir, eh, te beneo, no?
I llavors aquesta persona ja no pot veure.
Ja està, en principi sí.
Espero que sigui així.
I quin contingut fas a Twitch? Fas màgia, també?
Sobretot game, és game,
jugant a la PlayStation 5 i totes aquestes coses,
i xerrant, fotent una mica d'humor,
fotent algun truquet de màgia, algun efecte de màgia.
Molt bé. I estic trobant una cosa guai,
perquè jo abans utilitzava el TikTok,
utilitzava que estem fent una gravació aquí de TikTok.
Ah, sí? No he tingut temps de dir-vos-ho.
Hòstia, potser la gent està...
Sí, estan dient coses. No dius res.
Està parlant en català. Estava insultat.
Això segurament deu estar passant.
Però això, em vaig trobar que em benejàvem en el directe de TikTok
per ensenyar la tele i el joc.
I al final vaig dir, hòstia, vaig a Twitch,
que m'han dit que això està guai,
i gràcies a aquest beneig he aconseguit tenir un...
bueno, començar a crear un contingut per Twitch
que ni sabia com va i encara no sé molt bé com va.
Que complicat.
Tu no pots fer clar, perquè pot haver-hi llicències
d'una sèrie televisió o el que sigui, no?
Exacte, tu no pots ensenyar com jugues el Warzone, el Fortnite...
perquè t'ho benegeixen.
A YouTube el que es fotut és la música.
A TikTok tot.
I a Twitch res.
Sí, res.
Què passa?
A Twitch si ensenyes un mugró, diguem-ne, se'n va tot al carajo.
Però a videojocs, clar, no hi ha cap problema.
No, de fet, és el meu cap que diu,
bueno, allà hi ha molt gameplay sense història,
a YouTube ja... Tengo que quitar el sonido,
perquè si no tengo un problema...
I a TikTok ja es veu que res.
Heu vist els directes de TikTok?
No, no en tinc jo. És horrorós, eh?
És una persona que t'està parlant un pam del mòbil,
que li veus els grans i li veus tot,
i no et diu res.
I la gent el mira.
Per evitar el vener o no, diu si em poso un centímetre de la pantalla.
Eli, tu tens TikTok o no? No.
És que no tenim cap de nosaltres... No teniu TikTok.
Jo vaig veient d'altres xarxes,
on la gent té ells els seus vídeos de TikTok.
És que és això, jo estic a Instagram i veig TikTok,
que dius, però...
Us he de recomanar que us fiqueu, a la vegada que tu ets TikTok,
i això feu sumar al Twitch.
Jo en una setmana tinc ara quasi 300 seguidors a Twitch,
i és gràcies a TikTok. Molt bé.
A menys de l'hora, a Twitch i a TikTok, a la mateixa cosa...
A la mateixa hora. Jo faig stream al mateix moment.
Francesc, alguna cosa que ens diguin els nostres ullents?
Doncs mira, per exemple, es pregunta una miqueta,
digues, escolta, sí que hi ha força Twitch en català,
i cada cop més, ens diuen.
Vigo82, per exemple,
ens explicava que ell només consumeix Twitch en català,
i a més, agraeix molt el nostre programa
que el porti via Rite a altres canals,
això que començava una miqueta al començament.
I dels jocs que hem posat, a la nostra gipa n'era,
el Saúl 1073 diu que l'interessaria al Demon's Souls,
en Roger Valdomà, que li agradaria provar aquest BMX de game,
i l'Ed Caballer, que tant Watch Dogs com Demon's Souls
serien els seus preferits.
Estar, ara fa unes setmanes, quan la PlayStation 5 va aparèixer,
Jordi Pota va fer un desembalatge, diguéssim, no?
Més de tres quarts d'hora, mal ser de memòria, segurament tu també.
Sí? Sí, sí, sí.
Per la gent que no ho ha vist, no posarem tres quarts d'hora seguits.
Però t'ho vas fer durar molt, no?
Home, a veure, és una capsa molt gran.
Ara ho estic dient ara.
Ara, per fer una miqueta de resum,
escolteu aquest petit muntatge que han fet,
que em penso que diu molt bé què va passar aquests tres quarts d'hora.
A veure.
En exclusiva, aquí, en directe,
farem un unboxing aquí de l'hòstia.
Un unboxing de la PlayStation 5 i altres trucs.
Doncs estic molt nerviós, estic molt nerviós.
Estic a la Play, allà. Estic molt nerviós.
Estic ficant castongu i tot.
La revolució gran de la PlayStation 5 crec que és això
que estem a punt d'obrir ara mateix.
No estic pocs per veure el videojoc.
Estic nerviós per tant regalar les cames, eh?
Em fot una por que em caigui tot, per fer un gilipolles.
Han arribat los reyes barbos.
Aquí tenim...
Com la mare que em va a parir.
Mireu ara, eh? Sepgeu els ulls.
Bona preu.
Vinga, vinga.
Espera't, espera que hi hagi...
Com ha tardat arribar a la 5.
He hagut d'esperar un any i mig
per tenir una PlayStation 5.
Pol·locaixes aquestes de pagès.
Que els japonesos són la hòstia amb diners.
Com la mare que els va a parir, eh?
Quina bellesa, que fan les coses bé.
Aquest muntatge el posarem a les xarxes.
Hòstia, obvia, aquest muntatge.
L'ha fet l'Star, eh?, l'ha fet l'Star.
I, vull dir, ho resumeix tot, absolutament, no?,
perquè, efectivament, passen moltes coses, no?
Tot, tot, tot, tot.
Mira, ara, gràcies a l'ajuda del Marc,
permeteu-me que us llenci alguna píndula.
Veus, per exemple, Marc, sisplau, el tall número 8.
El 8. A veure què diu.
Han arribat los reyes barbos.
Aquí tenim...
Uh! Què va passar, aquí?
Doncs que va obrir-hi la bossa.
No, la van intentar ensenyar a tuits, a Instagram, a TikTok,
a Telegram, a tot arreu.
La balsa li va caure,
se va emportar la tablet pel davant,
va fotre un disbarat,
aquí la seva parella va sortir tot esfareïda,
rient com una boja,
perquè ho estava veient des de l'altra punta de pis.
Sí, una cosa que és imperdible.
Però va haver-hi alguna trencadissa? Es va trencar alguna cosa?
Per sort, no, però és que quan va sortir disparat,
em sembla que hi havia els auriculars o alguna caixa,
i va anar a parar a la tablet que estava fent el TikTok.
I la tablet, bueno, aprendre pel sac.
Més o menys, la tablet està agafada,
amb el que agafes els tabollons de mans,
o sigui que no podies, perquè que li hagués ben afocat,
la estava fatal agafat.
I va caure per allà a terra la tablet.
Ara imagineu-vos, l'espectador de TikTok,
que en aquell moment veu que s'hi apropa una capsa volant...
Sí, sí, sí.
Allò no pot estar gravat.
Perdona, un espectador de TikTok que m'està gairebé veient
en primer pla a mi, que no deu entendre tampoc res.
Lo siento mucho.
Me he equivocado.
Quines més coses van passar?
Mira, doncs a veure, va passar, per exemple...
No, però millor que li faci preguntes i això,
que ella ens vagi explicant...
Clar, que sense imatges, una mica complicat.
Jordi, bon dia, bona nit, bona tarda.
No han dit res, no ens han saludat,
no ens han pogut abraçar ni res de tot això.
Mira, escolta, aquí, per la gent que no ha vist el vídeo,
tinc unes quantes preguntes,
que em penso que poden lluir molt i explicar molt bé
aquella situació que va passar.
Comencem. En aquests moments, tu portaves AirPods a les orelles.
Sí.
Per què, si no escoltes res, que estaves escoltant?
Tu estaves parlant, no escoltant.
Per què portaves AirPods?
Perquè se sent molt més fi després d'anar a l'Instagram.
Però aquí... Al micròfon, fa servir el micròfon.
Ah, al micròfon.
Sóc un professional.
Ah, val, val. Ui, del detall, home.
Clar, és que jo en tinc a l'Estar, porta auriculars,
però no sabem que també hi ha el micròfon allà.
És que ve del món de l'Amstrad, aquest tio.
Molt bé, molt bé. AirPods.
No, jo ho dic perquè també, en un moment donat...
Marc, Marc, sisplau, el tall número 3.
Et fica super, superbé el cap, tio.
Es fica superbé el cap, tio.
Això eren uns auriculars.
Llavors, clar, dic que aquest paio té uns auriculars
i en porta uns ja de posats.
Ah, és veritat.
Ah, els oficials de PlayStation. Els Pulse.
Què tal? Són de collons, eh?
M'estic plantejant comprar-los. Valen 100 euros.
I si val la pena?
Clar, no sé, en diferència d'un que se valgui un 30,
quina és la diferència?
Però es posen de puta mare, se senten superbé,
la gent diu que et sent molt bé...
No sé, al final...
A més, estan esgotats, també. Tot, tot.
Jo vaig reservar tot el juny.
He reservat tot el juny, tot, ja.
El quiero todo.
I vaig dir, doncs, vale.
Que no sabia ni la data.
Mira, la prova del juny és, Marc, sisplau, el tall número 1.
Mm-hm.
Un any i mig per tenir una PlayStation.
Un any i mig, el pobre xiquet.
I es va comprar, atenció, la PlayStation 5,
un comandament, a banda del que hi ha bé amb la consola,
els auriculars i un carregador.
Estic sumant, eh?
I això s'acosta als 700-800 euros, oi?
Sí, sí. Sí, però no va voler-ho.
No es tenia que haver dit, perquè no...
És el preu de Twitch i de TikTok.
El Jordi Potas talvia molt, perquè jo m'he fixat.
Jo m'he fixat molt perquè, mirant el vídeo,
s'estalvia una pasta amb sabatilles d'anar per casa.
Què vol dir això? Perquè va d'escals.
Ah, sí? Una rumba no se la comprarà pas.
Hi ha una rumba, sí, sí. També tens una rumba?
Sí, home, si no, no puc anar d'escals.
Per saber anar d'escals per casa.
I per això es talvia tant per comprar-se una rumba.
Exacte, exacte, exacte.
Van passar més moments mítics, però jo em penso que aquí...
Em fa com una mica de vergonya, això, eh?
No ho tens? No, perquè els streams aquests...
A la teatre, quan et veus i et fa vergonya,
per això dels streams, estàs boig.
Aquí estem d'acord que és el millor desembalatge
que s'ha fet de la PlayStation 5.
Enriu-te'n tu, i aquí ho hem dit, per antena,
enriu-te'n tu de l'Ibai al costat del que va ser.
Home, és bonic.
Parlo del trencament de la tablet, no?
No, no, no. Tota ajuda.
A banda de què? A veure, no li farem la pregunta,
perquè, clar, la seva trajectòria de mag, de màgic,
doncs clar, ell no pot explicar els trucs, però a veure, Jordi,
quants d'això, quants vídeos de desembalatge has vist?
Perquè com podies saber que dins d'un xirimbolo negre
hi havia un cargol?
Això què és, allò que treus una carta de l'orella de l'altre?
Mira, jo t'explico.
Jo vaig estar fent deocseria d'infermeria durant cinc mesos
per tot el tema Covid.
No sé si has sentit la pregunta que t'has fet.
Ara ho entendreu, ara ho entendreu.
I durant un mes i mig vaig estar esperant-me,
mentre la gent entrava a un hospital
i ella esperant la gent que entrava, i només dient hola.
Per tant, vaig estar un mes i mig avorridíssim.
Que anaven lent.
Jo el que feia és mirar notícies cada puto dia de la PlayStation.
I veia vídeos, veia coses...
I clar, vaig veure tot el que vulguis.
Ho sé, de la PlayStation, ja no me'n recordo, però ho sé.
Però aquesta base amb un doble fons que amaga un cargol,
és molt de mac, això.
És com una caixa que té un secret però que l'has de conèixer.
De fet, recordo que en l'embalatge que vas fer,
tu vas preguntar com la poso, horitzontal o vertical.
Tu vas fins i tot dir,
el que digueu vosaltres ho faré, i vas fer cas o no?
Vaig fer cas durant uns cinc dies o així.
Ara ja està diferent. Ara com la tens?
Ara està horitzontal. Jo també.
És que és molt gran.
Horitzontal la pots fotre sota la tele si tens la tele enganxada.
I és que vertical no hi trobes mai el lloc.
El que passa és que a la base aquesta, si no la poses bé,
la consola es torna molt inestable, té una sola posició.
Allà veus quadrats, eh?
Allò que es mou i no funciona bé.
A mi no em genera cap tranquil·litat, aquella base.
Estar, si tens un parell de preguntes més...
I tant. Sí, mira, a veure, jo em vaig quedar...
És que no vaig aguantar més, ho sento molt.
Tenia que treure els talls, escoltant,
i veure allà que em feia patir la PlayStation que anava a caure,
la teva xicota, que jo no la veia gaire molt catòlica,
que la feia patir i tal.
No vaig veure quin joc vas jugar.
L'Astro, l'Astro Room.
Vaig començar amb l'Astro Room.
Sí que va passar que per Instagram,
moltíssima gent veient el directe d'unboxing,
un cop vaig començar a jugar, el TikTok va començar a pujar.
Va baixar a l'Instagram al moment de jugar,
i el TikTok va començar a pujar al moment del gaming.
Aquí pots fer un estudi, eh, realment.
Va ser un experiment.
Va ser així, vaig començar a jugar,
i vaig veure que pujava un huevo al TikTok,
i a Instagram ja érem quatre.
Ser viral és una feinada cada vegada més difícil.
És una merda, això.
Quin és el nom de Twitch del canal?
Jordi Potas.
La gent que ara vulgui...
Molt bé.
Estar, l'última pregunta, ella es quedarà aquí amb nosaltres,
perquè tenim moltes més temes, però...
Sí, sí, et parlaràs de videojocs, avui, eh.
L'última pregunteta, una miqueta així, ràpideta.
Primer de tot, salutacions a l'Andrea,
que segur que ens està veient, mira, a veure.
De part teva. I teva, també, home.
Dius ara que estaves aquí, tenies molt de temps lliure,
fent d'auxiliar, d'infermeria i tal,
però és que el vídeo, durant 6 o 7 vegades,
dius que estàs nerviós, molt nerviós,
que tremolen les cames i tal.
D'acord.
Ets conscient, atenció,
que des que vas anar a buscar la consola, a dos quarts de cinc,
fins que la vas obrir, vas aguantar gairebé 3 hores i dos quarts...
Hi ha una història aquí.
...amb una bossa al costat, amb la consola que no la pots obrir.
No, no, hi ha una història més bèstia d'aquí, eh.
Més bèstia, eh.
Jo havia d'anar-hi a les 9 del matí, que és quan obrien la puta botiga,
i resulta que aquell dia, aquella setmana,
el matí no estava oberta.
Per què? Què ha passat?
Perquè sé què estava passant allà, que una tenia Covid,
la del matí no hi podia anar, només hi anava la de la tarda.
Vaig estar des de les 9 del matí fins a les 4 i mitja de la tarda,
que és quan obrien, mossegant-me els dits, que ja no me'n queden,
i ja no puc fer màgia.
I vaig aguantar, imagina el que vaig arribar a aguantar aquell dia,
vaig patir molt.
Estava molt nerviós, vaig arribar a la botiga a les 9 del matí,
com un nen petit, estava trencat, trencat el cor.
I a la tarda ja tant me fotia tot, ja.
Aquelles 3 hores ja tant me fotia.
En qualsevol cas era el dia de sortida, la vas tenir dia 1.
El dia el 19.
Jo vaig veure't mentre estava fent el sopar, tot.
Fes molta gràcia, comini.
Continuem amb més temes, sobretot el tema de la setmana,
que és el Cyberpunk 2077.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
Quina tela. Quina tela.
La sortida d'aquest videojoc.
Bé, avui estava escoltant la Mariola Dinarès,
l'altre dia escoltava un informatiu de Catalunya Ràdio.
Se'n parlava.
Sí, sí, és la moguda de la setmana.
És que és un joc que ha redefinit el hype com a tal, no?
Exacte.
Hi ha molta moguda perquè, a veure, molt sabreu de què va,
però resumint molt, l'estudi que desenvolupa Cyberpunk 2077,
que és CD Projekt, ha passat en dos dies
de ser un dels estudis més respectats i estimats
del món dels videojocs a un dels més odiats en dos dies.
Per què era el més estimat?
Doncs perquè van fer Witcher 3, entre altres,
però Witcher 3 és un dels millors jocs de la generació anterior.
Atenció, que és un joc de mitjans de 2015, ha plogut, però...
Primera cosa rara, Cyberpunk porta anunciat des de 2012.
Sí, sí, diuen que ja van començar a fer...
8 anys fa, o sigui bastant abans que sortís Witcher.
Perdona, és quan el Jordi Pota es despullava a Catalunya Ràdio.
S'estava despullant Jordi Pota i estaven anunciant Cyberpunk.
I jo crec que aquí entrava en un debat interessant.
Hi ha una relació. Hi veig una relació directa.
I és que té sentit anunciar que estàs treballant en un joc
8 anys abans de posar-ho a la venda.
Per mi la resposta és clara i és que no,
Nintendo això, per exemple, ho ha deixat de fer,
porta problemes, i aleshores, per què ho fa CD Projekt?
Perquè són uns bocamolls? No.
La resposta, com moltes de les respostes que tindrem,
és als accionistes.
I és que CD Projekt va sortir a borsa
poc abans de l'anunci de Cyberpunk.
Quan tu tens una companyia a la borsa,
t'enriqueixes molt ràpidament perquè estàs hipotecant l'empresa.
Correcte. La vens una part de l'empresa.
Uns senyors que els hi és igual comprar accions
d'una desenvolupadora de videojocs,
o d'una empresa d'energia, o d'una que fabrica Satisfiers.
Ells l'única cosa que volen és peles, no?
I aquí comença l'autèntic problema de CD Projekt
que és que surten a borsa
i aleshores anuncien el joc per fer pujar les accions
amb massa entel·lació.
De fet, CD Projekt arriba a tenir més valor en borsa
que Ubisoft, que té tropecientes IPs.
I tant.
Compteu que ells només tenien Witcher,
que encara no havia sortit,
i un anunci d'aquí molt de temps de Cyberpunk,
si no tenien gran cosa.
I segurament la pressió de les accions porta a CD Projekt
a cometre una segona errada important amb Cyberpunk,
que és posar-li una data fixa amb massa entel·lació.
16 d'abril,
16 d'abril del 2020,
una data que era impossible de complir
i que porta fins a tenir tres retards al joc,
que obliguen a CD Projekt
a fer un supercrunch als seus treballadors
i a treure el joc sí o sí, tercer retard,
amb data 10 de desembre fa pocs dies.
La justificació que donaven dels retards
era sempre que volien polir el joc a l'extrem,
i com que era CD Projekt, ens els vam creure.
Tothom els va creure.
I com tots els videojocs,
primer surt a la premsa,
la premsa els juga i opina.
I aquí comença l'escàndol de debò.
Nosaltres vam demanar una còpia a Cyberpunk,
per consoles, en el nostre cas.
Tu, Murillo, saps que se'ns va negar.
Després vam saber que no és que
li caiguem malament als senyors de Bandai,
sinó que van negar sistemàticament
a tota la premsa les còpies de consola.
Només van repartir la de PC
i en determinats PCs.
Tampoc es podien publicar ni imatges ni vídeos pròpies,
només les que autoritzava CD Projekt.
I clar, amb qualsevol altre estudi del món,
això seria alerta roja per la premsa,
això seria una gran sospita,
però a CD Projekt se li perdonava tot.
Per què se li perdonava tant, a CD Projekt?
Doncs no només per witches,
sinó perquè tenien una aura de bona gent,
de cuidar molt el consumidor,
de posar-te una noteta en el joc físic
donant-te les gràcies per haver-lo comprat,
de fer DLCs gratuïts, d'odiar les caixes de loot.
Eren anti-electronic arts.
Doncs a la premsa no va existir
aquesta alerta roja, al contrari.
Van jugar només amb PC i van dir majoritàriament
que el joc era una obra mestra.
Clar, aquí també hauríem de revisar
el paper de la premsa en tot això.
No estic dient que la premsa estigués mal intencionada,
però va confiant accés a CD Projekt.
Jo no crec que torni a passar mai més a la història,
això, perquè tots anem a pres d'aquest capítol.
Total, els indicadius estaven en verd.
El joc amb un hype mai vist.
Què és el que tenim? Rècord de prereserves.
Un joc que ven 8 milions d'unitats al dia.
Uuuh!
I CD Projekt recupera els 8 anys de pasta
de desenvolupament del joc en un sol dia.
Clar, el joc surt PlayStation 4,
Xbox One i PC.
La gent arriba a casa seva, jijajam,
amb la mateixa il·lusió que Jordi Pota,
posa el joc a la seva PlayStation 4
i es troba en un autèntic dram.
El joc no funciona.
Rendiments per sota de 10 frames per segon.
Textures inexistents, bucs i glitches
pertot arreu és injugable.
Injugable a PlayStation 4 i Xbox One,
perquè PC, que és la versió curiosament analitzada
per la premsa, el joc sí que funciona.
I Stadia també. I Stadia, que no deixarà
de ser un PC remot, doncs també.
En un moment en què les consoles next-gen
amb prou feines han sortit i amb molt poc estoc,
més d'un 40% dels jugadors
es troben en una versió del joc que és injugable.
Però això no és el pitjor!
És que aleshores és quan ens adonem
que ens han enganyat a tots. No pot ser.
La premsa i els jugadors entenem
que se'ns ha ocultat informació deliberadament.
Oni! Només va sortir,
durant tot aquest procés de retrasos,
un mini-gameplay no oficial de PlayStation 4
que va ser esborrat per CD Projekt
en minuts, l'únic que es va veure.
Efectivament, CD Projekt t'havia tret
un joc per consoles que no funcionava
només de nou per la pressió dels accionistes.
No se podia saber. No se podia saber.
I jo sempre dic el mateix.
Quan un joc no funciona en el teu PC,
tu tens un problema.
Quan un joc no funciona en la teva consola
ells tenen un problema.
Però un problema que es deia
més de 3 milions de jocs venuts, pagats
i que no podien gaudir de la teva obra.
Total, CD Projekt cau immediatament
i el present a la borsa es peta la bombolla
i, com deia Sabina,
violento como el perfume del desencaño.
I ara què? Doncs ara CD Projekt demana disculpes.
Però no fotis, CD Projekt, no fotis!
Demana disculpes sense penedir-se.
Perquè, clar, quan no t'has penedit d'algú
jo no et puc dir...
Mira, t'he robat la cartera, disculpa'm, adeu.
No!
I atenció, perquè a part CD Projekt va prometre
parxes de millora,
que ja arribaran, diuen al gener i tal,
bueno, per les consoles,
pot tornar el joc i que et tornaran els diners
si no tens paciència.
Això ho va dir sense parlar amb Sony,
sense parlar amb Microsoft, sense parlar
ni tan sols amb Bandai, sense haver parlat
absolutament amb ningú. Conclusió, no és veritat.
No s'estan tornant els diners
a les persones que ja han desprecientat el joc.
És a dir, s'està complint la política habitual
de devolucions de qualsevol joc.
Per tant, torna a ser, em sap greu,
una altra mentida de CD Projekt
que segueix desplomant-se en borsa.
Com estarà el joc? Doncs a PlayStation 4,
PS4 One base és injugable,
tot i el parx 1.04, que teòricament el millora.
Hi ha la promesa de més parxes,
però nens, això va molt més enllà
del que estàvem acostumats, que era el parx de dia 1.
Això és el parx del mes 2.
És a dir, el joc no es retrasa
pel part de la companyia, es retrasa el teu punyatero calaix.
Per consoles Next Gen,
la cosa millora.
Jo dic que el PlayStation 5 es veu que redueix l'activitat
a la ciutat dramàticament.
De nou arribarà el parx de les noves consoles,
que no té ni data i que, bueno, després que...
del que ha passat amb les consoles base, tardarà bastant.
En PC, el joc funciona bastant bé,
però també té errors, penjades, bucs,
avançava, de fet.
I només funciona amb un bon pepino de PC.
En definitiva, al joc li falten 6 mesos o un any de desenvolupament.
I ara ve el més trist.
I és que el joc és boníssim.
Les persones que hi ha al darrere fent-lo
són genis, però segurament,
i com passa tantes vegades a la vida,
els dos o tres o quatre jefecillos que hi ha dalt de tot
acostumen a ser els més ineptes de tota la cadena.
I han pres les pitjors decisions
i ho han trencat tot
amb un equip de feina
que estan fent molt bé les coses.
Ara és evident que el joc no hauria d'haver sortit mai
per consoles antigues. Haurien d'haver fet un Flight Simulator.
Flight Simulator va sortir només per PC,
només per PC,
i sortirà en Next Gen, l'any que ve,
o no se sap quan.
Per què no ho van fer així? Doncs pels diners.
Pel pastís que suposen les antigues consoles
pels accionistes. Aquest joc ho canviarà tot.
Com fan les reviews a la premsa?
Com fan les precompres a la gent?
Com s'anuncia en les dates de propers videojocs?
Com s'afronta al fer un joc multiplataforma?
Com ha de respondre una companyia al consumidor?
Com s'han de condicionar els interessos
dels accionistes en la creació d'un producte?
Etxetera.
Per tant, Cyberpunk, que va prometre
que seria revolucionari, ho serà, però no per el mateix videojoc,
sinó perquè de tot el que l'envolta.
Jo de moment l'estic jugant amb PC
amb una 2070 Super
que va traient fum,
guardant cada cinc minuts
perquè es bugueja l'emissió principal cada dos per tres.
El joc es veu increïble, però és molt vulnerable.
D'aquí un any o tenim un gran joc
o tindrem una companyia en fallida.
Déu-n'hi-do.
Generació digital.
Aquest joc i tu l'havies demanat o no, aquest joc?
He estat a punt de comprar-me, però ara ja segur que no.
Vaig estar a punt perquè vaig veure que seria molt hype.
He dit, hòstia, és que vull ser del hype, jo.
Vull molt va.
Però com que vaig veure que també era molt GTA
i a mi el GTA m'avorreix una mica, no ho he fet encara.
Diferent, jo crec que és força diferent.
Tu tens una Playstation 5 com a mínim?
Aquí el podràs jugar.
Tens un PC encara millor, però amb una Playstation 5 tira.
I recorreu, Stadia.
Jo, perdona, no és que faci publicitat, però és que...
Bueno, Stadia va fer una oferta, explica-la,
perquè va ser al·lucinant.
Va quedar esgotatíssima.
Sí, tu compraves el joc, el Cyberpunk 2077,
i regalaven el...
el started pack, que és el comandament més...
l'ultra.
I bé, s'ho van vendre tot.
Home, és que pràcticament es regalaven el joc,
perquè entre el comandament el Google Chromecast
i el joc a 60 euros...
Sí, sí, sí. I a part què? Va bé?
Va bé, va bé, jo no tinc cap problema,
el que passa és que jo soc molt lent jugant a aquest joc.
I a part dius que et mereixes una mica.
Això és per l'efecte primera persona.
Exacte, és correcte. I els 50 anys que tinc, també.
Se n'ha estat parlant al canal de tuits,
i per exemple, en Tita Freda diu que...
Tita Freda. Sí.
L'anomenen CyberBug, jo crec que és un nom que ja...
ja se li ha fet, però diu que l'ha tastat
una estona i que prou bé.
Inclus diu que els bugs li donen cert carisma,
que hi ha gent volant pel carrer i aquestes coses,
li fa certa gràcia.
L'Aya Son diu que la seva parella sí que l'ha jugat,
i diu que força bé, si obvies el tema dels bugs,
que, a més, el primer pedàs l'ha millorat força.
Jo crec que juga amb PlayStation.
I el Roger Valdomar diu que tant PlayStation catalans,
com Xboxes catalans,
diuen que sí que hi ha bugs,
però que tampoc no és tan exagerat com tots aquests exemples
que s'acaben fent virals i que sembla que el joc
sigui potser pitjor del que és.
Una miqueta pel tema de la viralitat
a tot el que no ens ha agradat i n'estem esbombant,
però que sembla que no seria tant.
Tita Freda estava molt content l'altre dia
perquè vam dir el nom i diu que ja està,
és com un logro, és com una fita aconseguida
que per Catalunya Ràdio per intentar es digui el seu nom.
Doncs ara que deies això, Francesc,
és que el més greu no és l'estat del videojoc,
és l'actitud del CD Projekt,
aquesta intenció d'amagar les coses,
i això no ho havia vist mai.
I per això jo crec que és un punt d'inflexió
en com a partir d'ara ens refiarem
d'aquesta mena de coses, del hype en general.
Molt bé. Continuem amb el Generació Digital.
Aztu, la desenvolupadora lundinenca darrere
de l'exitor sumànium i un vàlei,
abandona per un moment el seu minimalisme
de colors freds en favor del sol, al mar, de la costa,
a un videojoc que es diu Alba, una aventura mediterrània.
Alba és una nena de mar espanyola i paraindí
que arriba al poble de Pinar del Mar
per passar una setmana de vacances amb els seus avis,
retrobar-se amb la seva amiga Inés
i, per què no, saltar-se amb la seva filla.
Retrobar-se amb la seva amiga Inés
i, per què no, salvar la reserva natural
del poble de l'especulació urbanística.
Benvinguts al millor estiu de la vostra vida.
És maquíssima.
Aquesta sintonia ja m'està...
Ja m'està alegrant el dia.
És una sintonia supervitalista
que és amb la que comença cada dia de vacances l'Alba,
dins el poble dels seus avis.
Alba, una aventura mediterrània,
és un joc d'estètica que s'anomena low poly.
Vol dir que els poligonets es noten,
però fan que els personatges siguin més divertits, més graciosos.
Un aspecte dibuixanimat, cartoon,
que el fa tot molt i molt simpàtic.
A més, això crec que serveix també
perquè agradi una miqueta a tothom.
S'ha anat a parlar molt perquè, sobretot,
s'ha pigut a capturar, finalment,
aquest tipus d'aquestes vacances infantils.
I el més al·lucinant és que aquest joc
l'han fet una companyia anglesa,
sap representar fantàsticament
tota la idiosincràcia dels pobles de la costa de Llevant.
Tots els que vosaltres hagueu estat en có,
en pobles com aquest, que heu tingut parents,
que heu passat vacances al mar,
trobareu aquí una miqueta l'arquetip de tot el que hi ha.
Aquesta mena de cases petites, com del poble d'abans,
al costat del bloc d'apartaments de primera línia,
el port, la botiga...
El petit quios de platja amb el seu rack ple de flotadors,
flotadors en forma de drac...
Se n'haurà documentat.
Se n'haurà passat una bona temporada, en aquests llocs,
que també és una feina que està bé.
Vé de passar sis mesos aquí, a Catalunya.
Sí, però, escolta, concursos de paella...
Això és molt d'aquí, és molt d'aquí.
L'objectiu del joc és, bàsicament,
fer missions com recollir brossa
o construir casetes d'ocells
que es van desbloquejant a mesura que la història avança.
La mecànica principal és aconseguir fotografiar tots els ocells
dels diferents hàbitats del poble i dels voltants.
El fet és que està tan ben aconseguit
i tan ben lligat amb la narrativa
que vaig voler saber què havia sigut primer,
si la mecànica del joc o la idea d'una aventura infantil a la costa.
I, per sort, hem pogut parlar amb en David Fernández,
director d'art d'Astho i director creatiu d'Alba,
que així ens ho explicava.
Y un poco, como empezamos con la mecánica esa de mundo abierto
teníamos que poner un mundo para poder hacer eso.
Y es un poco tirando de cosas conocidas,
acabo siendo un mundo de lo que conocíamos,
y era verano en ese momento, cuando empezamos a hacerlo,
y estábamos hablando, ah, esto está tan bien,
cuando se estaría tan bien ahora ahí en la playa,
y un poco como que empezó a transformarse en eso.
Pero en un principio no le di tanta importancia,
quería hacerlo, ¿sabes?, quería hacerlo bien y auténtico
y que se notara, pero empecé a ver como la gente en el estudio,
los que estaban trabajando en otros equipos,
lo veían y decían, es que nunca he visto un juego
que tenga esta ambientación.
Y que sabes que es así,
pero no hay juegos sobre este tipo de emplazamientos,
y tan reales, y esa sensación, como tú dices,
de ser un niño pequeño y salir por la mañana por la puerta,
y ya te verán.
De fet, un dels elements que destaquen,
dius que és l'apartat sonor, no?
Sí, la veritat és que el disseny de sot dona molta solidesa
a un món que, gràficament, com us deia,
ha de respirar una miqueta de senzillesa.
Cada hàbitat diferent té els seus sons característics,
i estiguis bo al mar, en conreus, en el bosc,
i els ocells tenen els seus xiclets diferenciats.
Hòstia de dir que un joc que, en el cas de capturar ocells,
us porto aquí una guia d'ocells d'Espanya Europea
i la regió mediterrània,
perquè precisament una de les aficions de la meva dona
és anar a veure ocells, anem moltes vegades al delta llobregat,
mirar quines són les èpoques d'anirada i de migració,
per tant, aquest joc a nosaltres ens ha assentat fantàstic.
La veritat és que captures molts ocells,
cadascú té els seus xiclets diferenciats,
i per tant, això està molt ben aconseguit.
Per si vols veure l'àguila Càfre,
que és gairebé tan gran com l'àguila real,
i realment t'explica cadascú de quina forma el pots...
Hi ha videojocs que van amb una guia oficial,
però el Francesc es porta la seva pròpia guia.
S'ha de dir que l'Alba, dins el joc,
també té la seva pròpia guia d'animals,
i que un cop els tens, un cop identificats,
també els pots escoltar.
Pots escoltar cada un dels seus sons característics.
La música, a més, com heu sentit, és supervitalista,
per tant, per del temps és així.
Però també s'ha de girar cap a la melancolia,
a les tardes, quan el sol es va ponent i ja s'acaba el dia,
o inclús en algun dels moments
en què la situació és una miqueta més tensa.
I tot això és gràcies a l'artista indie folk Lorena Álvarez.
Molt bé.
Ara, us haig de dir que a mi i a la Gina,
perquè n'hem parlat, ens va deixar de pedra
quan en un dels moments més tensos del joc sentim això.
El meu xiquet de soneta
s'amarrela, dormirà...
Doncs, senyor, és un astu,
empresa internacional, monument Balei,
una empresa de fama mundial,
que segurament farà que Alba vagi a tot arreu
i s'escolti a molts llocs diferents
amb una cançó de bressol en català
en un moment de la seva història,
una en català o en valencià, en aquest cas,
perquè és més d'això.
He de dir-vos que la idiosincràtica que heu de parlar,
ens ha fet molta gràcia aquí,
i em deien que en aquells llocs d'Europa
on estan acostumats a venir de vacances,
el nom és molt significatiu.
A fora, la versió internacional del joc és Alba,
a Wildlife Adventure, una aventura de la vida salvatge,
perquè hi ha la mecànica de capturar ocells i salvar una reserva.
A casa nostra es diu Alba, una aventura mediterrània.
És una mica de dir,
vosaltres gaudireu més d'això que no pas altra gent de fora,
perquè això us cridarà,
us anirà una miqueta al vostre cor infantil,
o al vostre cor quotidià...
Que creu la patata. Una miqueta d'això.
Quina valoració fas de tot plegat?
Doncs mira, és una gran història en forma de joc.
És entrenyable amb personatges de qui t'enamores de seguida,
i que als més joves els agradarà,
i als més grans, atenció, us portarà a un altre temps,
i amb això, som els pobles de costa.
És una història amb vessant clarament ecologista,
i està molt bé, perquè tu s'ha vinculat seriosament amb aquest tema.
Per exemple, per cada joc descarregat,
plantaran un arbre via la plataforma Ecològi,
amb boscos de Madagascar.
En aquests moments ja porten 215.000 arbres...
Déu-n'hi-do.
...plantats a través d'aquesta plataforma.
Ara, també és cert que el joc és curt,
3 hores i mitja, te l'acabes.
Perfecte, per mi perfecte, tu.
I no és gens difícil. Us explico.
Perfecte, també.
Gràcies.
El joc està servint a la narrativa, i no a la inversa.
Ja.
Vol dir, mai no et pots quedar fora, deixar de fer alguna tasca.
Alba té una setmana per completir el seu objectiu,
que és que recollir firmes per salvar la reserva.
Doncs si això fos Shenmue,
a les 11 li tancarien les botigues i se n'hauria d'anar a dormir,
o hauria d'esperar un dia o un altre per fer una tasca,
o coses se li haguessin passat de temps i ja no ho podria fer.
Això no és Shenmue.
Tu aquí tens tot el temps del món,
els events que s'han de disparar en certs moments,
perquè la història avanci,
doncs es disparen i la història va avançant,
hagis fet tu el que hagis fet, perquè, a més, un cop acaba el joc,
tens temps per tornar a explorar la illa
i seguir acabant de recopilar tots els ocells
que t'hagis deixat per mig, per exemple.
I li vas fer una pregunta, també, al David, no?
Doncs sí, li vaig preguntar,
escolta, aquest aparent falta de repte,
pot ser que us jugui en contra o no?
Jugadores, especialmente jugadores jóvenes,
i atraerà en públic o, a lo mejor, més familiar.
Algo que les guie a través de la experiencia
y la experiencia de exploración es importante
que la historia te fuera llevando a los distintos sitios,
pero siempre convejándote algo por acabar,
para que luego tú vayas haciendo desde tu lista mental
y dices, ah, tengo que volver al castillo,
que esa parte no la miré.
Y yo, al principio, me resistía un poco,
es que esto está como demasiado, te lleva de la mano.
Pero viendo a la gente jugar
y viendo la forma en la que reaccionaban,
ah, me encanta Inés, me encanta no sé quién,
me encanta este personaje,
es que estaría todo el rato hablando con él.
Y ser la de un mano sin ponerle una historia
sería mucho más difícil de hacer.
Doncs era el David Fernández, director d'Art de Aztú.
Si voleu saber més sobre aquest videojoc, Alba,
l'entrevista de Francesc Xavier a David Fernández,
director del joc i director d'Art,
com dèiem, la tindreu ben aviat a YouTube Dicat.
Eli, on podrem trobar el joc?
Doncs el podem trobar a aquest joc, Alba,
a Una Aventura Mediterrània, per PC,
a la plataforma Steam per 14 euros
i a la subscripció d'Apple Arcade,
Mac, iPhone, iPad i Apple TV.
Com passa el temps?
Les xarxes i la ràdio el temps passa volant.
Hem d'anar a la recta final
perquè tenim molta gent pendent de si li toquen aquests premis,
aquests nous videojocs.
Què faries tu ara en nou videojoc, Jordi?
Hòstia... Jugar, jugar...
Jugar i fer streamings.
Exacte, separar, tot el matí.
A veure, abans de parlar de tot això,
el que hem de fer és comentar...
Eli...
Ara he perdut una miqueta...
en el guió, però no passa res.
Ara ho llegiràs. Sí, sí, sí.
Hi ha molta gent que ha fet coses
relacionades amb el tema de la marató,
que, per cert, no ens oblidem,
és aquest diumenge.
Hi ha dues empreses... Exacte.
Bé, dues no empreses,
sinó dues iniciatives que volem comentar.
Hi ha moltes, però nosaltres comentem, per exemple, Retro Maniacs,
que, amb la veu de Lelu Tortosa,
que és un dels seus responsables,
ens explica com ha estat anant la iniciativa.
La idea de col·laborar amb la marató
neix pràcticament amb l'associació Retro Maniacs.
És a dir, l'associació neix a l'octubre del 2014
i al desembre ja fem el primer torneig solidari per la marató.
Ja portem sis, aquest any és la sisena.
Es fa on-line i se'ns ha donat el fight KB.
A data d'avui, que encara queden dos tornellos per fer,
fins al dia 27 de desembre, que s'acaba l'últim,
ja portem més recaptat que la darrera que vam fer.
El fet de tenir un torneig que siguin tots on-line
ha animat molt la gent.
O sigui, nosaltres tenim tants participants com gent
que participa en fila zero.
A partir de 5 euros tothom pot donar
i per cada 5 euros que es dona,
nosaltres el que fem és sortejar 16 regals
que ens han donat els sponsors dels esdeveniments,
que són bastant guapos,
i que, a més a més de fer una bona acció,
la gent pot tenir un premi.
Parlava de fight KB,
que crec que és un dispositiu per poder jugar en xarxa
i fer competicions.
N'estic molt entenat.
Sí, és un tema que vull seguir,
perquè la informació la podem trobar.
Doncs sí, la podem trobar a retromaniacs.es.
Molt bé.
Com deies, Albert, no és l'única iniciativa
que està fent coses per la marató.
Hem parlat també amb Game Impupcat,
que l'està fent molt i molt grossa.
Ens ho explica el Marc Martos.
L'esdeveniment consisteix en fer un directe de 15 hores,
on la comunitat de jugadors de Game Impupcat,
més els col·laboradors convidats, que són cares conegudes de la ràdio,
la televisió, el món de l'estreaming,
jugadors professionals de videojocs,
comentaristes d'e-sports, entre d'altres,
faran un seguit de partides en diferents videojocs
per tal de recaptar diners per la marató de TV3.
Amb això, també es farà la gala d'entregues dels premis Game Impupcat.
Els nostres valors,
com a comunitat i associació sense ànim de lucre,
són les persones sempre disposades a col·laborar
en uns projectes que realitzem.
I la cosa d'aquest any, que tant de mal ens ha fet a tothom,
ha estat el detonament que la família de Game Impupcat
s'ha ajuntat més que mai
i hagi fet possible l'organització de l'esdeveniment.
Des d'aquí, m'agradaria donar les gràcies a tots aquells i aquelles
que faran possible que l'esdeveniment sigui net.
Molt bé, i anem al paldarrer tall,
i és que aquesta setmana la Gina tindrem un vídeo a través de YouTube
i a través també dels vídeos d'ICAT,
que ho podeu trobar a icat.cat.gd,
i ella ha jugat a un videojoc que es diu Call of the Sea,
i està publicat, que ja es pot comprar directament,
i el que us posem és un tall petit
de què és el que podrem escoltar, perquè és molt interessant.
Call of the Sea ja està fet per l'estudi madrileny Out of the Blue.
Hem parlat amb la Tatiana Delgado, cofundadora de l'estudi,
perquè ens expliqui d'on van treure la inspiració per aquest joc.
I les ganes que teníem de fer algo que fos...
tingués un enfocament per a les noves audiències.
Molt bé, el vídeo Sensei explicant aquest joc,
que també està molt de moda,
aquests dies han aparegut videojocs molt interessants,
ho explica la Gina Tos a través d'aquest vídeo.
Enrere, anem a fer ja el sorteig.
Sí, perquè està aquí...
Mira, en aquests moments em comuniquen que tenim 20 persones al Twitch.
Esperant a veure què passa.
Hem posat una pila de paperets,
tots els paperets de gent que ha participat,
dins d'una caixa que ens va fer un dia un ullent, amb disquets.
Amb disquets 3,5.
Aquests són els disquets d'aquells que s'utilitzaven a ordinadors
com l'Amiga, per exemple, no?
No, perquè aquests són 10,44.
Són de doble densitat.
Ah, els de 120.
Els que tu tens són l'HD, oi?
I aquests són més caros o més difícils de trobar?
No, aquests són més baratos.
I doncs com ho fem, Eli?
Perquè, clar, hi ha molts papers, gairebé,
que no encaben en aquesta caixa,
però jo crec que, he remenat una mica,
jo crec que el Jordi, potser, hauria de ser aquí,
i tingui aquesta responsabilitat que jo no vull tenir.
Un mac, mai no ho sé, eh?
Sí, sisplau.
Una mica de contradictòria.
Passem una mica més, no ho sé, o tu mateix.
No miro, no miro. Ha fotut un d'aquí, eh?
Sí. La Z.
Quant joc s'emportarà? 9.
Tot, tot, tot. No hi soc pas, jo, aquí, no?
Hauries de fer com el senyor encarregat.
Hauries de dutxar. Què? Qui l'obra?
Molt petit. Perdona, ho agafa com un mac real.
Ja veuràs que hi ha molta cosa escrita,
però els interessa el nom de dalt.
Dídac Fortuny.
Doncs Dídac Fortuny.
Hola!
Hola a tu, Dídac.
Per cert, no ho sé.
Ensenyem-ho a mig, perquè ho vegin.
Aquí ha estat bé, el francès.
No som-se de projecte.
He vist que just sota ficava Albert Murillo,
i dic ara què dic.
Imagines Albert Murillo.
Quina casualitat!
Tenim 3 minuts.
Pots fer un... Sí, pots fer-hi.
Home, sí. Monedes o cartes?
Monedes, que fan soroll.
Vinga, va. Molt bé.
M'agrada aquesta...
Ara anem explicant què és el que fa jo d'agafar...
Com un mac.
Tinc una moneda de 20 cèntims i una de 5.
D'acord. Vale.
Jo n'agafaré una, perquè, per exemple, la de 20.
Me la poso a la butxaca.
Sí, ho estàs fent, eh?, a la butxaca aquella que...
Que quedi clar. No et dic res.
No la té, us usuró. Obro com un mac.
Què em queda a la mà? Una moneda.
La de 5. La de 5.
Doncs no, la de 5 i la de 20.
Ja m'hi torno a repetir un moment.
Ho torno a repetir un moment. Cremeu-lo.
Que quedi clar, eh? Per exemple, agafo la de 5.
La de 5. La poso a la butxaca.
És correcte, aquesta postura.
Què em queda a la mà? No trec res.
La de 20. La de 20.
Ja, la de 20 i la de 5. No passa res.
No ens posem nerviosos.
Jo estic al costat. Jo ho torno a intentar.
Trec la de 5. Correcte.
La veis totes 20. Fes-ho més lent, això.
La pico a la butxaca.
No hi ha comunicació entre una mà i l'altra.
No hi ha comunicació. Què em queda a la mà?
Una moneda. Una moneda.
No anem gaire bé. La de 5 i la de 20.
No passa res. Ho torno a fer.
Vale? Per exemple, ja m'hi agafo.
Però expliqueu què està passant, que estic jo aquí,
que no m'estic sabent tant de res.
Me n'agafo la de 20.
Clar, ell té ara una moneda a una mà.
Se la posa a la butxaca.
Pobre la mà. No té res.
No té res, una mà. Què tinc a la mà?
Una moneda de cada. Una.
Una, una. Una.
Mira, deixa-m'ho estar cap i ja està.
Bravo!
Així, molt content,
perquè la gent que ens està veient a twitch.tv barra Generació Digital
ha pogut veure aquest truc de màgia.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, tia. Ja està, això?
Ja està, ja està. És que no en té permès.
I confirmem que no hem vist com coi ho ha fotut, això.
Però ara té moltes monedes a la butxaca.
Sí, està forrat.
He entrevistat, Max, a la ràdio, que els he vist la cosa.
Mireu les vostres butxaques,
ara us falten monedes a vosaltres.
Doncs marxem, Eli, Francesc, Oriol, a les tardes de Tarragona.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui,
i moltes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta setmana.
Igualment, petonets. Jordi Pota, molta sort.
Hòstia, moltes gràcies. Quina pena, ja està.
Moltes gràcies. Molt feliç d'estar aquí.
El control tècnic Marpeiron, a l'estudi 2 Dicat,
Francesc Xavier Espelt, a l'estudi de Catalunya Ràdio Tarragona,
Manel Gil, al control central de Catalunya Ràdio,
assessorament lingüístic d'Anna Llubet,
que pot seguir-nos a totes les xarxes del món,
i uients, que passeu un molt bon cap de setmana,
que tingueu temps per jugar a videojocs.
Venen programes molt interessants de música als propers dos,
i al control central a Cafferent serà marxar amb això, amb música.
Collection of Saga Final Fantasy Legend, que surt aquesta setmana.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.