I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Morillo.
Benvinguts a Generació Digital, aquesta és l'edició número 979 i avui coneixerem de primera
mà una de les apostes més fortes de Sony i de la PlayStation 5, el videojoc God of War,
el Ragnarok, parlarem també de filtracions i espòilers, tenim una persona molt molt
preocupada, que és el Passo64, també coneixerem més experiències en videojocs amb l'Elisabet
Sánchez i la Laia Nerín.
Has descarregat Generació Digital.
Salutacions, Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bé, i tu?
Doncs molt bé, la veritat, molt bé, no hi ha queixa, la Laia Nerín està venint.
D'aquí res, la gent que ens vegi per Twitch.tv barra Generació Digital veurà que entra.
Francesc Eulasco, com estàs?
Doncs molt bé.
Quantes hores has posat al God of War?
Més o menys, estem, jo diria, rondant les 13-14.
Molt bé.
Víctor Matute, com estàs?
Hola, què tal?
Estàs preocupat pels espòilers?
Sí, estic preocupat, jo visc preocupat, i visc a internet.
Per això?
Jo tinc un problema, tinc un problema molt greu.
I com ho fas?
Tens tècniques?
En el moment que veus que ja la pagues?
Hi ha aplicacions, o sigui, he arribat a tenir com una visió de túnel.
Aleshores, si vuelo que algo es spoiler, és com que d'aquí cap a dalt se m'apaga, saps?
I, a més, hi ha aplicacions a Chrome i tal que t'ajuden a xapar qualsevol cosa.
Tot i així, internet és un món de salvatges.
Sí, perquè podem utilitzar altres paraules, o tal.
Jo tinc una llista que un dia podríem parlar de la llista,
o llistes de paraules que no m'entren al Twitter, per exemple.
És brutal, eh?
Però jo vaig una mica més enllà, jo faig permutacions.
Perdona'm?
Ah, per exemple, en l'època de l'Astofàs, de l'Astofàs 2,
jo no deia cap vorrer només L, I, E, L, L, L, I, E.
I feia L, I, I, L, L, I, L, U, perquè la gent feia això.
Et canviava les lletres de lletres de lletres, o posaves zeros,
on estaven les dos, per fotre'ls de spoiler.
Però això és una mala persona.
És bona persona, per què ho fan, això?
Quin interès tenen?
Per la gràcia.
Com a pensava, quan va sortir la primera de Star Wars,
de la nova saga, hi ha molta gent, perquè la Penya ha deixat els DMs oberts,
i ja Penya va començar a enviar una imatge molt spoiler, molt cafre,
el dia de l'estrena.
I jo tinc amics que s'ho van menjar.
Però a mi per això em va tan malament tot, perquè estic tot tancat.
Ningú pot parlar amb mi ni pot contractar per fer res.
Això està molt bé, també. Gràcies també per la feina.
Avui el Samuel Maceda, que ens acompanya,
el control tècnic, gràcies per fer-ho.
I Eli, som en directe a Twitch i fem una pregunta, com sempre, no?
Volem saber si tenen intenció, o ja tenen,
de comprar-se la PlayStation 5.
Sí, i per què ho diem? És que tinc la sensació...
Però on hi ha?
És que jo...
No ho sabem!
Perdona, jo darrerament he vist molta gent que se l'ha comprat
en els darrers dies i dic...
Això vol dir que els xips ja s'estan fent?
No, que jo sabia.
L'altre dia fèiem la broma, perquè hi ha el rumor que ja sortirà l'Slim,
té pebrots que sortirà l'Slim...
Com pot ser?
És una passada.
Sí, sí, no ho sé, si la gent tal...
La teva com et va?
Et fa soroll, més soroll que abans?
No, va perfecte.
No fa soroll, eh?
La veritat és que és molt silenciós, t'ha de reconèixer.
Doncs res, nosaltres som al Generació Digital,
si ens voleu explicar alguna cosa, ens diuen coses.
Doncs mira, jo voldria saludar el dgdjbares,
que és la primera vegada que participa en el nostre xat.
Salutacions.
I ens diu que és la primera vegada que està per aquí.
Ens demana disculpes per no escriure en català.
I ens demana de problema, perquè ens està escoltant
i ens pot escriure com ell vulgui.
I tant, moltíssimes gràcies per veure com fem un programa de ràdio,
perquè en el fons és això, no som escrímers, som gent que fa ràdio.
Anem a conèixer el videojoc de l'Eli d'aquesta setmana,
que no sé si te l'han recomanat algun concret.
No, aquesta vegada no, l'he buscat jo i m'ha fet gràcia el nom,
i mira, he encertat, crec.
Molt bé.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí.
Ai, que...
I quin nom és?
Doncs mira, Elix Jump.
Ah, Elix, Elix.
Elix, Elix Jump, tot el que té a veure amb Jump i Elix.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
Home, tu et vas saltant d'aquí a allà a les feines.
Sempre, sí, sí.
Doncs curiósament és un joc que és el més descarregat
de l'App Store d'Ayos a Espanya durant el 2018,
segons les dades de la pròpia Apple,
i el segon a nivell mundial tant a l'App Store d'Apple com a Google Play.
Déu-n'hi-do.
I és l'únic títol que ha aconseguit superar-lo...
No, l'únic títol que ha aconseguit superar aquest joc...
Sí.
...és el Fortnite.
Per tant, clar, amb tota aquesta informació vaig dir,
jo he de jugar aquest joc, com pot ser?
I he flipat bastant perquè és un joc que no ho diries mai,
és un joc molt simple.
Sí? Sí.
Perdona, això del Fortnite que dius,
jo sempre he pensat, i ho veig a casa,
de fills que tinc que juguen al Fortnite,
que jo crec que se'l van descarregar però no he jugat mai.
No tinc la sensació, no tinc...
Perquè l'havien de tenir.
És com el 90% de gent que es va descarregar l'aplicació d'Epic,
vaig al gratis.
Sí, exacte.
És el hype, s'ha d'anar amb el hype.
Exacte, exacte.
I per què dius que és senzill?
Doncs perquè realment només és...
La mecànica és supersenzilla.
És una torre en forma d'hèlics.
Sí?
I en aquesta torre en forma d'hèlics
apareix una bola que va saltant tota l'estona,
i aquesta bola has de fer
que vagi de dalt de tot d'aquest hèlics fins a baix de tot,
baixant per uns forats que té la mateixa hèlics.
D'acord.
És a dir, que les pantalles és una darrere l'altra igual,
però cada una amb més dificultat que l'anterior.
L'hèlics fa moure la pilota?
No, la pilota vota sobre si mateixa.
Ah, d'acord.
I el que fa moure l'hèlics ets tu.
D'acord, molt bé.
Només l'has de fer lliscar amb el dit a dreta o esquerra
fins que trobes l'espai,
perquè tot el recorregut de l'hèlics a cada nivell té un espai.
D'acord.
Aleshores, tu fas lliscar o a la dreta o a l'esquerra
buscant aquest espai per on la pilota es col·la
i baixa al següent nivell.
I així fins arribar al nivell de baix de tot, que seria la meta.
Què passa?
Doncs que cada vegada que vota aquesta bola vas perdent punts.
Aquesta és la gràcia.
Està molt bé.
Realment sí.
I, per exemple,
has de fer-lo baixar el més ràpid possible,
perquè si no arriba un moment que et quedes sense punts,
i si et quedes sense punts, s'acaba la partida.
Ui, aquesta cançó francesca que et sona...
Això era el Marble Mandes.
Marble Mandes.
De fet, quan la bola del Marble Mandes votava, es trencava.
No podia caure de massa munt.
Exacte. Aquí és diferent.
Aquesta és diferent, sí.
Aquesta té moltes dificultats.
Aquesta, que si la deixes votar molta estona,
al final s'atacaven els punts i perds.
I l'altra és que tu vas buscant aquestes ranures,
que evidentment no coincideixen l'un amb l'altre,
i hi ha unes rajoles de color vermell que no pots tocar.
Perquè si les toques, també perds la partida.
Aleshores, has d'anar buscant la manera de que baixi,
i anar envoltant cap a l'altre,
perquè baixi net i no toqui aquestes rajoles.
Pots aprofitar-te d'una sèrie de combos,
si vols baixar per una ranura que n'hi ha una sota l'altre
i baixa diversos pisos de cop,
fas com un combo, i si caïssis en una rajola vermella,
la trenques directament i no passaria res.
O també, si ho aconsegueixes fer d'aquesta manera,
et dona punts i, per molt que facis molts vots,
has recuperat punts, i així tampoc no perds tan ràpid.
Té power-ups, també, i coses per estratègia.
Estratègia, perquè no siguis tan simple de fer baixar
només totes aquestes hèlics.
I ja està, en realitat és molt fàcil.
Cada vegada que vas avançant de nivell,
evidentment es posa molt complicat, molt més complicat,
però realment és fàcil d'adminar.
Simplement has de tenir paciència,
i és per jugar-hi aquests moments que tens una estona lliure.
Tampoc no té més enllà.
Molt bé, que per moltes vegades és això el que busquem.
De fet, els jocs per mòbil,
a no ser que sigui un joc meravellós,
que sigui correcte perquè el vegis bé amb el mòbil i tal,
ja està bé que estigui per tenir una estoneta i jugar-lo.
És molt guai que estan sortint jocs de mòbil molt xulos,
que són d'un dit, com aquest.
I em recorda l'EP, abans, als 80, als 90,
que sortien jocs semblant originals per les limitacions.
Hi ha molta limitació tècnica.
A nivell gràfic, no, però a nivell de jugabilitat,
s'ha intentat portar la jugabilitat d'una consola i no funciona,
perquè no és el mateix.
És un joc amb un dit.
T'aporti 20 minuts al dia i petar-la pensant només en això,
en aquesta limitació absoluta.
Recordeu quan abans els mòbils intentaven simular
la jugabilitat que donaria una consola,
inclús amb jocs tàctils, jocs...
Exacte, i en canvi dir...
Per què s'ha d'apartar un botó per córrer i un per moure'n?
No, no, el personatge que corri sol
i tu només fes servir un botó per saltar o fer l'acció.
És també en aquell moment en què les mecàniques es comencen
a adaptar realment a la plataforma en la que estan.
I deixem de dir que el personatge l'haig de moure jo,
el mou la màquina, tu dediquen només a una cosa
que el telèfon respongui bé i així la diversió, si no, es perd.
Doncs Mica, anem a la valoració i comencem pel disseny artístic.
Doncs diríem que és molt simple, només hi ha l'èlix i la bola,
li posaríem un 3. Molt bé, la música i els efectes?
Només tenim el so dels bots i l'explosió quan la bola cauen
un tros d'èlix d'una altra color.
Per tant, no té música, li posem un 2.
És molt senzilla i molt addictiva, un 4.
La narrativa?
En té molt poqueta, és el que és, ja està, un 2.
És una bola, que vota.
Molt bé, les mecàniques i els aspectes tècnics?
Doncs jugues lliscant el dit de manera molt simples, molt fàcil,
li posem un 4. Molt bé, la dificultat?
Comença molt senzill i es va complicant de manera bastant
adequada, sense arribar a frustrar, un 3.
Molt bé, la rejugabilitat?
Doncs pots jugar-lo tant com vulguis perquè sempre és diferent,
no conec gaire jocs que siguin similars,
podríem dir que és força original, li posem un 3.
Molt bé, i anem a les plataformes?
Doncs es mereix un 5 perquè està per Android i per allòs.
Generació digital, reprenem la partida.
Doncs molt bé, temps per parlar una mica de l'actualitat
del món dels videojocs.
Aquesta setmana s'ha anunciat un títol,
l'Stranger Things VR, que a mi, almenys, com que no sabia
que havia de sortir, m'ha sorprès força,
i amb les imatges encara més.
ultimate
Darrer està Netflix, que tothom parla de Netflix i els videojocs,
però ells no ho sé, van traient una mica de tot.
Jo ho sé què està fent Netflix,
perquè, per una banda, es carrega tota la temporada a tota la sèrie
que té, si les cancela totes, ara es fot a videojocs,
que en principi entrava com un poquet,
saps?, algú posava poc pressupost, a veure què va sortir...
Va acabar contractant el del Point P, ara té link to the bridge,
ara treu un UBR... Què estàs fent?
A on vas?
El dispositiu UBR, a més, està fora de la plataforma de Netflix.
No és una cosa que diguis que la profites per jugar...
I, a més, que no estàs estandaritzat.
Se'm fa molt raro que no fot per una banda,
però la fot per l'altra...
Si vols entrar als videojocs, potser és una manera rara.
La temàtica de Stranger Things per un joc en UBR em sembla molt bé,
perquè és una cosa que et dona por,
has d'estar immersit dins d'aquest upside down
per poder-lo gaudir, segurament serà bastant anabós,
però és molt curiós que estem jugant al primer...
El primer videojoc que va sortir per Stranger Things
estava embolcallat en aquesta temàtica buitentera
i ressemblava a un joc danès superclàssic,
i, en canvi, ara estem anant al més punter,
que seria un joc d'inversió en realitat virtual.
És que és el que et dic,
és que l'ambientació de Stranger Things
dona per una cosa immersiva en UBR.
De totes formes, moltes vegades,
una de les coses que trobes en aquests videojocs
que s'utilitza molt és l'efecte túnel.
I de vegades, jo penso,
de quina forma es pot sortir de l'efecte túnel?
Clar, al final és el que has de veure,
però va ser l'única cosa que vaig dir,
l'única cosa que vaig dir, mira, és com tots,
perquè imagino que han de jugar amb els 360 graus, etcètera,
però bé, no ho sé, és una de les coses que em va sorprendre.
Ah, i una altra notícia relacionada també amb Netflix.
I és que també he anunciat la sortida d'una pel·li
i una sèrie d'animació de Gears of War,
que va sortir el primer joc que jo recordo,
que fa molt temps que va sortir, però estem parlant de fa molts anys.
La primera va sortir per la 360, va ser a la punta de lança.
Exacte, exacte.
El primer joc com anuncis al cine, crec que recordar.
Ah, sí?
Estava la cançó aquella de... com es deia la cançó del tràiler?
Dream World o...? No me'n recordo.
Era una cançó que es va fer molt famós en aquell moment
i era el que jo recordi, el primer joc, que el tràiler,
el que jo recordo, va anar a la presentació d'aquest joc.
Molt bé, exacte, gràcies.
Jo crec que va ser un dels primers llocs
on vaig anar a presentació de...
Saps abans que es presentaven els jocs a Barcelona i venien?
Sí, era guai, era guai.
Oi que ja no es fa?
Si es fa, jo no me'n recordo.
A Madrid encara es fan coses, em sembla.
M'arriba una nota de premsa de...
Sí, era guapo, això.
Era una manera de començar a parlar amb la gent
i a vegades semblava el joc, no sé, estava ben muntat.
Va haver-hi una que vam fer,
que va ser com molts amics i jo treballàvem a retail abans,
en una tenda, i quan va sortir la 360,
ens van convidar tots a veure la 360 i tal,
i quan vam arribar ens van dir
si us la compreu ara, 50% de descompte.
Què dius?
I vam dir, ja la pots anar sacant de casa.
Encara no havia sortit, però ja la vam pagar,
però 50% de descompte,
i me'n penso, això ho esteu fent per entrar de guello
i no hem de vendre la consola.
Que et dic, no la van regalar, vale.
Tu te la vas comprar?
Home, a mesura, tots.
Què valia, 400 euros quan va sortir la consola?
No ho recordo. Laia, com estàs?
Tu vas tenir alguna d'aquestes XBOX o no?
No.
Jo la primera consola que vaig tenir va ser ja Play 3.
Play 3.
Molt bé.
Recordo la primera vegada que vaig veure la PlayStation 3
i va ser a l'Art Futura.
A l'Art Futura?
Encara no estava.
Estava un domicilió, que ara no me'n recordo el nom,
el de Rez, no recordo com es diu,
i recordo una persona de Sony entrant amb la consola
i tothom, i a més ho va fer expressament.
Ho va fer perquè es veiés.
Allà em mireu, el nou bebé.
Jo la primera vegada que la vaig veure,
vaig pensar que era la capsa.
De la màquina.
Era com una bola.
Era enorme.
I em pensava que estava maletent de girar.
Suposo que...
Aquell dia, perdona,
i ja paro de batalletes,
Art Futura estava fent cua per conèixer la PlayStation 3
i estava amb l'Albert García.
I l'Albert em diu,
Albert, hòstia,
hi ha una cosa que té molt èxit,
que es diu Facebook, i el què?
Va ser a la cua.
L'Albert parlava de Facebook.
Estava tarat.
I acabo de pensar que necessitem un programa nou.
Per?
Batalletes Murillo.
Mitjoreta de xerrar aleatòriament.
Tu planteges el tema.
Home, aquí tots tenim com una secció i tu no.
Podríem incloure-la.
Me la faig portar, ja ho veus.
Jo ho plantejaria a la ràdio.
Jo plantejaria fer un podcast.
Ara que estan de moda.
Batalletes Murillo.
Exacte.
No, no.
Des de Catalunya Ràdio.
No Batalletes Murillo.
Li pots posar la L, si vols.
Batalletes Murillo.
No, però, hòstia, som de l'Albert García.
I em deia, Albert, Albert,
em deia, no vull entrar,
em poso una foto, cliques,
dic, hòstia, que fort.
I l'última noticieta,
abans de parlar del Temtem,
que és sobre el Final Fantasy XVI.
I és que això
dels videojocs potents
i les plataformes,
com Sony, Nintendo,
i tot això que moltes vegades parlem,
que un joc sigui exclusiu o no sigui exclusiu,
hòstia, a mi em va sorprendre
que el contracte d'exclusivitat d'aquest títol
per a PlayStation 5 de 6 mesos.
Ja està.
Suposo que ara, a poc a poc, al final,
tant la plataforma que veu que un joc
pot viure per la seva...
Són 6 mesos perquè no ha pogut pagar més.
Sí, segurament.
Que després és del que Sony acusa Microsoft,
que farà amb la compra d'Activision.
Ja.
Però suposo que també és un joc tan potent,
que abans estàvem parlant del tema...
Però abans estàvem parlant del tema dels espòilers.
I sabem ara, amb la velocitat
amb la qual es mou molta informació,
qui tingui aquests 6 mesos d'exclusivitat,
vol dir que totes les reviews,
quan aparegui per altres consoles,
ja està tot vist, ja està tot explorat.
No només de posicionar-te i que la gent te'l compri,
sinó que tot el que es parli sobre aquell joc
durant 6 mesos estarà basat en la teva plataforma.
Clar, però estem en el moment que ara...
És que ara són molt agressives, les companyies.
Jo crec que inclús més que abans.
Ho passa que van més amb la boquita fina, però són més que abans.
Si tu tens 6 mesos un joc,
per les altres plataformes pots preparar novetats.
Aquí tenim 6 mesos més tard,
però hi ha totes aquestes missions secundàries noves.
Sol·les qui ha guanyat, aquí?
Tenim molta colla, eh?
Gràcies a TV Barra Generació Digital,
gràcies a tots els espectadors que hi són.
Què diuen?
Demorticio diu que de moment la PlayStation 5 no caurà.
Entre la pujada de preu i que gairebé només es pot comprar en packs
que costen una pastarada...
És el tema dels jocs, que et colen un joc, però és molt més.
Però al final això fa amb totes les tendes, eh?
Sí, perquè al final t'arriba una...
No és que ho defensi, però quan treballo aquí és normal.
Quantes ens queden? 50.
Tothom les vol, sí.
I tu també, Sònia, dius, feu-ho, feu-ho.
Dóna llibertat.
Jo, quan corrava en aquestes tendes, era a la mateixa botiga.
Tu quan corraves et donaven els consoles al 50%.
Correcte.
Però quan va sortir la Wii,
es van començar a fer uns packs absurds amb la Wii,
però absurds, eh?, per treure's català.
I la penya ho comprava.
Mira el caix convertit, ara, com està.
Està a tope, tot això.
Molt bé, doncs res, anem a conèixer un dels jocs
que aquests dies ha estat força enganxada
a la Laia, a la Gufo Love.
Aquest no és el Temtem, no?
Però està relacionat i molta gent ho diu, no?
Molta gent ho diu.
No vull dir amb el mal nom que li diuen al Temtem?
No, quin és?
Sí, per favor.
Li diuen que és el Pokémon de la Sendado.
Però he de dir que a mi m'agrada molt més...
El Temtem ha demostrat ser molt millor Pokémon
que els Pokémons que estan sortint del Temtem.
És real.
Només per començar us dic que és MMO,
perquè tu veus unes herbes
amb 800 milions de jugadors a una de les herbes de dos per dos,
i els hi pots preguntar què feu aquí.
Llavors t'anteres que allà surten Pokémons espacials,
que pots pujar certs punts d'habilitat només allà.
Perquè això al Pokémon no passa, eh?
No, va sol en el Pokémon.
Un MMO de Pokémon és el que ha demanat tothom durant molts anys.
Com a wow, saps?
I com ho pots demanar?
Hi ha xat tan general com local.
Molt bé.
Tu saps una zona i li pots preguntar a la gent
que està només en aquella zona
a veure aquest xat dient què esteu fent aquí.
I et responen, la gent és simpàtica o no.
Clar, aquí és l'Ovas de Trot.
Molt bé. Quina experiència has tingut?
Doncs molt guai.
Ja et dic que entre quatre amics vam dir...
Ens el pillem? No sé per què.
De cop vam dir ens el pillem i el provem?
El vam provar i crec que no l'hem deixat anar ja.
Tot el cap de setmana jugant.
Una passada, perquè és, tal qual el Pokémon, molt millor.
Tots els bitxos són adorables, no lo següent.
Vull dir, es vol tenir tots i més.
I a part de que també les evolucions, els poders i tot
funcionen diferent.
Tu dius que és un món molt dinàmic.
Sí, sí, sí.
A tot arreu hi ha herbes, a tot arreu hi ha activitat.
La història és molt guai.
Espera, perdona, tema herbes.
Perdoneu. No, no, no.
He pensat, però no ho veia per això.
És que no heu jugat.
Per què és interessant recollir-les?
Les herbes en el joc del Temtem, com el Pokémon,
és per on et trobes els bitxos salvatges.
Que tens l'oportunitat de capturar-los.
I que siguin del teu equip, deixar-los anar.
I capturar-los no vol dir...
Crear-los, millorar-los.
I són feliços amb tu?
Home, amb mi sí.
T'ho tracto molt bé.
Perquè estem dient capturar-los, no?
Sí, és veritat.
Si deixes anar alguna xutxa, ja vinc amb tu.
Està molt bé.
I què trobes en aquest món tan dinàmic?
Doncs és molt xulo perquè hi ha molta mobilitat.
Pots anar amunt i avall.
Hi ha molta llibertat de fer el que vulguis,
anar amunt i avall.
Vam començar el joc com quatre amics alhora,
tot i que no és cooperatiu.
Ho pot ser en combats contra altres jugadors.
Aneu junts, no?
No, al contrari.
Cada un s'ha quedat estancat a un lloc,
volent fer el que ell vol.
Tenim un amic en el criadero,
esperant que es ponguin els ous dels Pokémons
però a vegades la paciència al final té premi.
Ja està a l'última illa abans ha passat la història
perquè volia veure-ho tot.
Té història.
Molt bé.
Cadascú està al seu lloc, cadascú es pot comunicar?
Sí, en el xat general.
Però si veus de cop el teu amigo,
que també està a les mateixes herbes,
i dius, què passa aquí?
L'has jugat a Pestrima, aquest joc?
No, encara no.
Em veien molt emocionada amb el joc,
però vaig tenir problemes amb l'ordinador i el vaig haver de tancar.
En quines plataformes està?
Es pot jugar amb PC?
Estima estar.
I no he investigat més, la veritat.
Ho mirem.
En Corazmi ens diu que el Temtem
és el joc que hauria d'haver fet Pokémon des de fa unes dèbades.
És adorable.
A vegades passa això.
Apareix la versió Sendado
que ofereix molt millors històries.
És el que molta gent ha demanat.
I l'empresa m'ha decidit no, no ho fem,
perquè nosaltres ho fem a la nostra manera.
Llavors veuen com el del costat diu,
sí, sí, allò que no hem volgut fer perquè ens pensaven que no, sí.
Així va sortir el Stardew Valley.
Així ha sortit molts jocs.
Això no està a PC.
No hi ha algú potent a PC que es pugui...
A més, ho agafa gent.
Són els de Crema Games, que són un estudi d'aquí, que són uns cracs.
I van dir, millorem això, perquè és millorable.
A més, ells que són molt bons.
A més, es nota molt que l'estudi és d'aquí,
perquè tots els noms que els hi posen als Pokemons
i tots els noms de personatges,
es nota molt que ho ha posat un gent espanyola.
Per exemple, hi ha un que és el doctor Amigo.
Amigo.
Mira, surt...
A PC encara està Merly Access?
No, ja ha sortit la 1.0.
Això a Switch, el 6 de setembre,
ja han sortit a PS5, a Xbox, Series X, Xbox One...
Ah, no, Xbox One i PS4 ja no surten.
Estan tot, ja.
Sí, sí.
Jo em pensava que aquest també seria un joc per mòbil,
que podria funcionar.
Crec que la gent el juga al mòbil o a la tablet
a través del Game Pass.
Ah, mira.
L'has jugat per ser l'Esteem Deck.
I esclar, es veu increïble.
Està preparat, perquè l'altre dia estava mirant
tots els jocs que estaven preparats i cada vegada més...
Sí, però et pots posar un joc que no estigui preparat.
Això és el que volia dir.
Tu el pots fotre.
El pot passar des que no funcioni,
jo crec que és bastant raro,
fins que, jo què sé, que vagi una miqueta mal al control
o que la A no serveixi per...
Sí, però tots els jocs que passats per mando
t'aniran a l'Esteem Deck perfectament.
En general funciona pràcticament tot.
Molt bé. Continuaràs?
Continuaré. Aquest joc és una passada.
Però una vegada acabat, pots continuar?
O sigui, la persona que està a l'última illa i tal
no jugarà més o sí?
Llavors ja hi ha més els, com ho diríem,
com competicions entre jugadors,
pots anar pujant de nivell encara més,
perquè cada setmana pots tornar als diferents dojos
a encarar-te amb el jefe del dojo
perquè li pugen el nivell i...
Molt bé.
Doncs escolta, m'he conegut aquest Temtem.
De fet, fa un temps el vam parlar
quan va aparèixer
i ens ha agradat la teva experiència.
I ara anem a parlar amb el Víctor,
amb el Passo64,
sobre filtracions, spoilers.
I, de fet, és la primera vegada
que passarà al Generació Digital una vegada.
Ell acabi la seva secció,
marxarà.
Perquè no vol estar amb nosaltres
després perquè parlarem del Got of World,
no marxeu vosaltres,
perquè tampoc et passaràs, no?
No, ja m'ha comentat que és molt suau,
però jo me'n vaig.
Doncs això, comencem.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
amb accés anticipat.
Doncs sí.
Què s'ha estat buscant
pel tema de spoilers i filtracions?
És clar, jo t'ho vaig dir quan el vaig trobar,
i ja em feia gràcia,
perquè és molt ridícul, perquè tinc una data,
però tinc un problema molt greu amb els spoilers.
Per mi, spoiler és tot.
Per mi, spoilers són els crèdits d'una pel·lícula.
Per mi, spoiler és tot.
És quin actor participa, no sé on. Tot és spoiler.
Trailer, evidentment.
Curiosament, jo vaig voler fer edició,
quan era jo, la meva idea era fer edició,
perquè em flipen els trailers.
Però ara molt mal fets.
A dia d'avui, et rebenten tota la història, etcètera.
Trailer és un bon contingut per després de la pel·li, per exemple.
Per exemple.
Però ara la pel·li te l'han d'explicar tota en el tràiler.
Té relació.
És exagerat, t'has explicat massa.
Té relació amb el que he buscat.
Va sortir això, vaig veure el guió,
i vaig dir a la Francesc, God of War, abans que li dic no.
De fet, anaves després, vam fer el canvi,
i marxarà.
Home, que broma com una bala.
Sé que és ridícul, però és la meva vida.
I aleshores, hi havia un tema recurrent,
que us heu anat traient,
que recordava a Egid que s'havia fet un estudi fa uns anys
sobre l'espoiler.
I resulta que el 2011, a una universitat de Califòrnia,
he mirat, no he trobat molt bé qui era,
però he vist l'estudi, que va existir.
Va voler esbrinar si els spoilers eren realment dolents
per una història o no ho eren.
Aleshores, què és un spoiler?
Bàsicament és explicar alguna cosa important d'una història
a algú que no ho sap.
Explicar el final d'una pel·lícula,
un gir emocionant d'un llibre,
que no és igual, perquè s'obliden.
Tal com li entra.
Això no diu massa de tu, tampoc.
És que a mi se me'n va, tu mateix.
Jo crec que tots estarem d'acord
en que gairebé ningú li agraden els spoilers.
Volem arribar a una pel·li, a un llibre, a un joc,
sense saber res, per disfrutar el més possible.
Crec que és una cosa bastant comú.
O això és el que diu tothom,
que segons aquest estudi... Resulta que no.
Resulta que en aquest estudi del 2011,
els spoilers ajuden a disfrutar més la història.
I van agafar gent?
Sí.
Hi va haver 19 persones,
i se'ls va donar llegit uns relats.
X.
No X de no por.
En cap moment havia...
La meva neurona...
Quants spoilers et poden fer?
Potser és cas en el final, no ho saps.
Eren relats de misteri,
històries amb un gir molt important,
molt heavy,
i històries de ficció en el final era evident.
A més a més,
cada un d'aquests relats tenia tres formes.
La primera era la història original,
tal i com venia.
Eren relats curts, tal i com s'havia escrit,
te'l llegies.
L'altra, hi havia una petita sinòpsis al principi
que resumia què passava al relat.
T'explicaven una miqueta com,
no sé si heu vist la pel·li,
que està de busca de la felicitat del Will Smith.
Si mires la caràtula per darrere,
te l'expliques sencera, en tres línies.
I al final passa això.
I després, la última opció era un pàrraf
que es puilejava al final,
just al principi del llibre,
però posat com si formés part del llibre.
Com una pel·li tràntit, comencem al final.
Memorí, us vull explicar què passava.
Exacte, la felicitat moria.
I llavors es comença a llegir.
Resulta que, menys la tercera opció,
els actors i lectores gaudien més de la història
al saber més o menys què passava.
Quan tenien alguna noció de què passava en aquella història...
Més o menys vol dir menys que més,
però és com quan mires la portada darrere d'un llibre
per saber de què va i te'l compres.
Doncs imagina't que aquella sinopsis t'explica més o menys
què passa en tot el llibre.
I això la gent ho disfrutava més.
La tercera opció, jo crec que és normal que no disfrutessin
perquè la història no estava pensada per començar pel final,
amb el qual era com raro i aquesta era més reticent.
Segons diuen, això és veritat,
una història només es pot conèixer per primer cop una vegada.
Però el fet de saber el que passarà,
és que la sinopsis t'explica molt més de tot allò que la història
vol anticipar-te cap al final.
És a dir, si la sinopsis diuen que al final el robatori surt bé,
et podràs fixar molt més en els passos
que ha fet l'autor de la pel·lícula
per intentar amagar que això no va passar.
O sigui, la ment fa aquí que una cosa...
Clar, si t'expliquen el final de sexo sentido,
flipes amb el final.
Si te'l xafen, és horrible.
Però un cop el saps, vas veient coses noves a la pel·lícula.
I no és millor veure la pel·lícula una segona vegada?
Aquí anem, aquí anem.
Aquí anem, aquí anem. Això és el que comentarem ara.
El saber això, suposo, jo entenc que et sents més llest o algo,
amb el qual disfrutes més d'alguna manera.
Però precisament, aquella tercera opció que no funcionava
és perquè estàs llegint o mirant algo
sense seguir la intenció inicial de l'autor de l'autora.
Perquè fer això et nega la primera visualització,
que és com estava pensat veure la pel·lícula des d'un inici.
I jo us ho he dit més fort perquè ho tinc majúscul.
Esteu d'acord amb els spoilers?
No el típic idiota que et vol rebentar una pel·li per la broma
que arriba i et diu, al final, pam!
No, no, spoilers, com els que fan les pròpies companyies
que t'ensenyen els trailers o que t'espoilegin els actors
o les actrius que participaran en un projecte molt important,
els de les sinopsis que t'estan rebentant al final
o t'estan predisposant a entendre ja què passa al final,
com ho veieu?
Jo he de dir que quan veig un trailer
i sento que m'han explicat tota la pel·lícula,
ja no vaig a veure-la.
Però també soc de les que quan m'està agradant un llibre
agafo i em llegeixo l'última pàgina.
No, no pot ser!
Perquè no aguanto i sé que ho tinc davant.
Jo a vegades estic llegint un llibre
i he de tapar el següent paràgraf per no llegir-lo, no vull.
Jo he evolucionat al no veure la meitat.
Clar, clar, molt bé, he d'aprendre a fer això.
Una cosa és un spoiler,
una altra cosa és el que en diríem en tele un cebo.
Un cebo és la cosa anirà d'això i d'això
perquè així despertes un interès
o hi haurà que t'actua aquesta actriu
perquè et desperti un interès.
Ara, més que això, ja no ho vull saber.
A mi m'agradaria fer el paral·lelisme ara,
que jo crec que té certa relació amb com som les persones humanes
basant-nos en com són els nens petits.
Els nens petits poden veure una pel·lícula 60 vegades
i la gaudeixen cada cop com el primer i l'aplaudeixen.
I per què?
Perquè els nens petits, en condició general,
saben el que passarà.
Per tant, no estaria en contra dels spoilers,
en certa manera, si t'ajuden a odiar de l'història.
Però, òbviament, no, que et destripin al final i això és no.
Però mira, jo estic pensant en un llibre,
alguna vegada ho he explicat, Laia, és una batalleta, també.
Un llibre que jo vaig llegir
i ha sigut l'única vegada que llegint faig...
Què? Què? I vaig tancar el llibre.
D'acord? Era el final.
D'acord. Jogo de Ender.
Ja ho explicarem al final, no?
Jo, si m'expliquen al final o què està fent el nen...
Ja està.
No hagués gaudit com...
És que em vaig quedar que dius que no m'ho puc creure.
Jo defenso molt la primera visió,
que és la meva i tinc el meu dret a escollir com la vull veure
o la vull seguir.
I després pots relleixir.
No. Jogo de Ender, jo l'he llegit i no he vist la pel·li.
Fixa't una cosa, tu has gaudit d'aquest gir inesperat
final. De la narrativa.
Però això no ha afectat el que tu has estat gaudint o no
durant la resta del llibre.
Sí, perquè crea una tensió i crea clar.
No, però el gir del final d'aquest estil et canvia bastant,
no t'heu d'acomiadar?
Tot el que ha passat, ho interpretes diferent.
Però això et passa al final.
Mentre has d'estar llegint, has d'estar gaudint.
Però hi ha molta gent que defensa el disfrutar del viatge.
No perdona, igual, perquè al final el viatge el faràs igual.
I després vaig començar a llegir a Simov la de...
Fundación.
Me la deixava la mare d'una amiga.
I em flipava.
Em va deixar un llibre de relació.
Un cop em vaig llegir un llibre i quan vaig anar al següent...
Hòstia, què està passant aquí?
Resulta que es va equivocar i em va deixar el cinquè abans del quart.
Fixa't que es dona igual,
perquè entre llibre i llibre passen 500 milions d'anys.
No vaig poder seguir llegint Fundación.
I això passa perquè el fet que...
És això el que us deia de...
A mi m'agrada veure les coses com me les plantegen.
Si el director o la directora ha volgut que jo ho vegi així,
jo ho vull veure així.
Jo disfruto molt de les sorpreses.
I hi ha coses que estic mirant en una pel·li i estic tan ficat,
que em diuen a mi parella,
però no t'havies d'adonar.
I no és que sigui tonto.
Em deixo portar completament pel que m'estiguis dient.
No és que estigui tota la pel·lícula,
tot el llibre esperant que passi allò.
Fins que no passa, jo estic agobiat.
Perquè això ja m'ho trec de sobre.
I ja puc seguir amb la sorpresa i m'agrada que em sorprengui.
I no us ha passat això de vegades,
com deies tu ara, Laia, amb els tràilers de les pel·lícules,
que a vegades contenen seqüències que no estan al tall final
i et passes tota la pel·lícula esperant.
Però quan ha saltat el tio del cotxe?
No ha parat el cotxe?
Ara, tu pots mirar un tràiler.
Jo et juro que en certo quines escenes són del final de la pel·lícula.
Perquè són molts anys.
I he vist l'evolució que s'heu sentut.
Tu miraves els 80, era pitjor que ara.
Als 90, quan va sortir un gra de cristal,
el tràiler dura 4 minuts i és la pel·li sencera.
I les sinòxids de les veaquesa també eren molt bruts.
Eren molt cafres.
Aleshores, cadascú ho disfruti com vulgui,
però deixeu-los tranquils els altres.
Anaves a dir alguna cosa, Laia?
Què diuen els ullens?
Els nostres ullens no estan gaire a favor dels espòilers, en general.
Coras m'hi diu, no hi ha espòilers, sisplí?
Si ho demanen així...
Sí, sisplí, d'acord.
El K4 diu, zero tolerància amb els espòilers.
Però a nivell del Pazos, 64.
I jo entenc que el meu és malalt.
Jo ho entenc.
Jo soc molt cafre amb això.
I soc molt...
El meu xat, ara mateix, quan poso Gotof World,
hi ha quatre moderadors així.
Jo no miro el xat gaire i me'n riesgo un poco.
Ho tinc tot mutejat.
És una borrada.
Ben fet.
En Pau Sana diu, jo només si els demano o vaig predisposat.
Si no, zero espòilers.
Això és un altre que a vegades necessites.
Si me'l demanes, no te'l faig.
Em nego.
No el faràs.
Però què passa? Que no?
No t'ho penso dir.
Mira-ho i ja està.
A veure, per poder escoltar com s'aixeca el Víctor
i com tanca la porta...
Jo soc una persona conseqüent.
De fet, de fons, escolta...
I escolta Gotof World.
Per això s'ha tret els auriculars.
No tothom té dos cratos a l'estudi.
Anuncio que l'Aaron LR també marxa.
Ell també marxa, que el va començar ahir.
Ho farà molt bé.
Adéu, Víctor.
Aquí, aquí.
Se'n va de veritat.
Abans me'l tenia posat
i havia de parlar amb el francès que així.
Doncs res, ara posem en pantalla que vagi bé.
Adéu.
Generació digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, Aicat.
Wow!
És que perdona, eh?
Adéu.
Hi ha només la música?
No, clar, clar.
És que els viatges de Kratos,
l'espartà per les terres divines dels déus vikings,
i la secuela de la saga nòrdica
del déu de la guerra es va endarrerir per culpa de Covid,
però ja és aquí per a PlayStation 4 i la 5.
Una història que continua
uns anys després d'on es va acabar l'anterior joc,
amb un atreus, el fill de Kratos,
ja en plena adolescència
i amb un paper més important en el joc i en la trama,
en una història que gira al voltant del destí,
de les profecies,
de la pròpia identitat i el valor de la família.
I és que encara que sembli inventida,
el joc del déu de la guerra parla de la família.
I no només la evident relació
de Kratos amb el seu fill,
que conté tots els elements clàssics del cliché
d'aquest progenitor
que ara ha de criar de sol
un fill adolescent amb el cap un pleo
d'una miqueta de pardals,
sinó que s'estén a la relació entre ells dos,
amb tir, els nans broc i síndri,
amb algunes escenes que a mi m'han encantat
com un dinar compartit per a tots ells
d'espectre molt costumbrista
i que, precisament, jo crec que respiren molt aire de família.
Però, Albert,
el joc ha sortit a la venta aquesta setmana
i, si no t'hi has fixat, just aquesta setmana,
a bona part del món hi ha hagut una lluna de sang,
que és un tipus d'eclipsi total de lluna
que l'atanyeix de vermell.
I, tal com es diu a la mitologia nòrdica,
és en els eclipsis on la lluna és més dèbil
i pot ser engolida pel llop hati.
I això, pels vikings, només volia dir una cosa.
L'arribada de la fi dels temps.
Al Ragnarok.
Això de la lluna de sang em sembla una idea de màrqueting brutal,
excepte perquè els barrufets ja havien fet servir
aquesta idea a la seva pel·lícula del 2011, crec.
Però centrem-nos en el joc, per on comencem?
Doncs mira, Albert, el joc és un...
Mira, ara que ha marxat el Pazos,
puc dir que el joc és una passada.
El primer que copses és la intensitat narrativa del moment.
Atreus passa per una crisi d'identitat.
Vol sortir de sota l'ombra del seu pare.
Sembla ser el seu fill.
I, a més a més,
passa per una crisi d'identitat.
Vol sortir de sota l'ombra del seu pare.
Sembla ser el protagonista de certes profecies
que ell vol veure completes.
Però, a la vegada, necessita encara la protecció de Kratos,
doncs estar rodejat d'enemics que el volen manipular.
Ducta entre seguir sent Atreus, el fill de Kratos,
o acceptar aquest rol que sembla que les profecies li atorgen
del Loki i un paper en el Ragnarok.
Els primers 20 minuts de joc ja ens ha intentat assassinar Freya.
Ha aparegut Odin per captar-nos cap al seu bàndol
i hem lluitat amb el propi tort.
I tot el que encara queda per descobrir.
Això és només el començament.
El plantejament, si som reduccionistes,
això és una mena d'Arrastan Saga dels temps moderns.
Tira cap endavant i ves-li foment amb l'adestral
a tot el que se't posi per davant.
No és molt complicat.
No hi ha massa elements d'exploració.
Alguna coseta, és molt lineal, del punt A al punt B.
Però sí que presenta alguns interessants trencaclosques
a resoldre, per obrir portes, accedir a tresors, etc.
A més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més.
A més, hi ha punts d'RPG amb la reconecció de material
per millorar el nostre equip,
experiències que podem gastar en una vare d'habilitat, etc.
I a nivell tècnic, ¿quina l'abonolació fas del joc?
A veure, anem a pams.
Tècnicament està molt, però molt bé.
Això inclou, per exemple, la gran banda sonora d'Ebvig McCrary,
una persona que jo adoro des dels temps
de la banda sonora de... de... de Battlestar Galàctica,
de la nova sèrie de Battlestar Galàctica,
que és genial i és una persona que li agrada molt
els crescèndols i anar a augmentar la intensitat,
i aquí doncs es veu molt bé.
Unes veus de doblatge brutals,
tant en l'edició original com en l'edició en castellà,
unes veus fantàstiques,
molts reconeixereu alguns dels personatges
i serà estrany veure, per exemple, un dels nens,
per tant, ara amb la veu de Homer Simpson,
però és el problema del doblatge, no?,
que estàs sentint allà en plan...
Bueno, vamos a la mesa, Houston, marx, pon la mesa.
Lisa i Simpson, veniu, no?
Però bueno, és un tema del doblatge.
Clar, els actors i els actrius,
són un personatge.
Però les veus realment són fantàstiques.
Seguim en aquesta tònica tan positiva
d'aquests jocs triple A que estan sortint en tot el moment,
on inclouen, en aquest cas,
gairebé fins a 70 opcions d'adaptabilitat,
d'accessibilitat per al joc,
cosa que des d'aquí al generació digital,
defensem totalment.
El control és molt precís,
la resposta hàptica del comandament de PlaySync,
doncs la veritat és que és molt agradable
i arribaria a parlar una miqueta de l'apartat gràfic
on aquí sí que hi ha coses a comentar.
I ho dius com si hi hagués punts negatius?
No, punts negatius no.
Però sí que és una cosa que m'agradaria plantejar-vos a vosaltres,
perquè a les xarxes s'ha anat discutint bastant.
I tinc la sensació que jo, mentre jugava,
que, com el Pazos, jo no em faig espòilers,
jo no m'enteno de res del que la gent comenta,
quan investigo pel programa,
és llavors quan m'adono i dic, calla.
Doncs mira, a mi m'havia semblat el mateix.
És que, a veure, l'apartat gràfic és molt bo.
Però jo diria que és més bo en disseny
que no pas en força segura.
És més bo en força bruta, en complexitat tècnica.
A veure si m'ho explico.
Hi ha un gran dispendi d'escenaris.
A veure, detalls dissenyats al lloc on passes
on et sembla que passes només una vegada,
perquè sí que el joc manté amb les secundàries,
certes opcions de rejugabilitat
de tornar a passar pels mateixos escenaris on ja has passat abans.
Cada cop que passes veus zones que tenen...
encara no podem entrar aquí,
encara no tenim l'arma o l'eina per entrar a aquesta zona.
Doncs saps qui hauràs de passar-hi després.
Veus molts llocs que potser no són accessibles,
que estan a la distància,
una riquesa arquitectònica posada allà només de fons per crear ambient.
Els dissenys dels personatges de les robes,
els protagonistes, és brutal,
i, òbviament, el dels escenaris, també.
Però a la vegada,
molts dels espais per on realment has d'interactuar i moure't
em semblaven com molt buits.
Molta estona de passejar-te per passadissos
sense trobar-te res ni a ningú,
i fins i tot, fins a cert punt, em semblava relativament bàsic.
Llavors, no ho sé.
Laia, tu que has passejat molt amb l'El del Ring, per exemple,
allà...
No, allà és tot el contrari, no et deixen tranquil·la.
Mirava el mapa i ja m'estaval.
I allà hi havia algú que t'emprenyava.
Sí, sí, aquí no, eh.
Una de les coses que s'ha comentat molt per la xarxa,
i és el que us voldria comentar tots vosaltres,
a veure què en penseu,
és si realment creieu que ha sigut l'efecte perniciós
d'haver de presentar dues versions,
una PlayStation 4 encara
i una PlayStation 5 que no ha pogut brillar prou
perquè les diferències entre les dues
no fossin massa evidents.
Una miqueta d'intentar evitar l'efecte Cyberpunk
de dir, home, la versió per la consola menor
li falta molt,
o, en aquest cas, la versió per la nova generació
l'hem hagut de rebaixar.
No ho sé. Què en penseu, vosaltres?
Encara estem en aquest cas que la nova generació
no acaba de despegar perquè segueix arrossegant encara l'anterior?
És molt curiós perquè tot això que em dius
segueixo un streamer
a través de Twitch, ara no recordo el nom,
però és una persona que és desenvolupadora,
ha fet jocs,
i precisament ell parla d'aquestes coses
que jo trobo molt tècniques
i que fins i tot potser
ni em donaria compte.
I no ho sé.
Clar, és que al final jo no puc contestar-te
aquesta pregunta, saps?
Ho hauran fet perquè pugui córrer amb la PlayStation,
la 4, tal...
Hòstia, no ho sé.
És que la versió de PlayStation no llueixi prou.
Ja, ja, ja.
El que passa és que potser és massa similar a la versió Play 4,
potser no s'ha estirat prou,
no s'ha aprofitat prou el que hagués pogut oferir
una versió exclusiva només centrada en PlayStation.
O potser és tan potent encara la PlayStation,
demana tants recursos
que potser encara no s'ha arribat,
no ho sé, eh?
Deixant d'abans d'això, però, a nivell argumental,
i narratiu, no trobareu pas
que és un joc que tingui carencies.
La veritat és que és un joc que, ja et dic,
té molts deus.
Ja dic, jo l'estic gaudint moltíssim.
Una de les coses que també m'agrada molt
és que també ho he sentit comentar per les xarxes
i també m'hi havia fixat,
és que hi ha moltes seqüències, com us dic,
en què la relació dels personatges és molt important.
Freya, amb Kratos,
aquesta persona que al començament del joc ens vol matar,
ens vol assassinar perquè nosaltres,
en el joc anterior, vam matar el seu fill,
hi ha moltes seqüències amb ella,
moltes converses, amb altres personatges,
i tot està com t'ho diria.
És com en aquestes sèries en què s'intenta fer
això que diuen càmera a l'espatlla,
no diré que és documental,
però que intenten que no hi hagi talls,
que les seqüències, mentre passen,
giren al voltant dels personatges
perquè puguis veure,
però no tallen un pla al costat d'un altre,
amb el qual li dona tot una riquesa,
una sensació més d'estar allà mateix
i d'estar veient el que realment estaria passant,
si això fos una cosa real.
El Saban diu que és com una seqüència constant, no?
Sí, o un pla seqüència.
És una cosa que a mi m'ha agradat
i he notat que molta gent de la xarxa ho destacava.
A mi m'agrada moltíssim en aquest aspecte.
Molt bé, encara et queda el joc, eh?
Sí, encara queda.
Jo encara em queda bastanta història.
La veritat és que també he sentit a dir
que tot va augmentant.
Jo he dit que al començament estava una miqueta buit,
ja passen bastantes coses al començament, eh?
Però sí que la sensació que et dona és que, bueno,
on està la gent una miqueta,
però sembla que la cosa, després,
quan comença a agafar en berenzida és un no parar
de sortir secundàries,
ja comença a ampliar-se la història.
Un detall que sí que vull saber
si la gent que l'ha jugat també ho pensa,
jo crec que és el joc amb els cofres
d'objectes
més brutals de la història
per aconseguir les merdes més...
O sigui, un gran cofre per un anell.
O sigui, uns cofres brutals
i agafes i dius...
Cuero seco, saps?
Jo tinc ganes d'unir un cofre.
I dius tu, per favor, aquí hauria de sortir
i em surt amb merdetes de material.
I jo tinc ganes d'obrir un cofre
que no hi hagi llum dins, eh?
Exacte. Per favor, per prou, ja.
Tots tenen llum, tenen vafort,
estan enrudejats de plantes místiques,
i tu els obres i després,
agafa allà, treu una bosseta.
Està ple de coses, però el tio treu una bosseta.
Això és el que em queda.
Sí, sí, és brutal.
Doncs ha valgut molt la pena escoltar-te.
Ha marxat, alguns, eh?
Sí, els hi perdonem.
A ell, al Pazos, per enmar-los, exacte.
Però molt bé.
Escolta'm, ja ens explicaràs
si hi ha alguna cosa més que hagis gaudit
en propers programes?
Normalment tampoc no comento el joc
tan aviat a les dates de sortida,
han encaixat molt bé, amb el qual noto
que la gent té ganes de marxar.
Ja fa pocs espòilers, avui.
Ja us ho guardaré per la propera.
Gràcies.
I qui està a sobre del Canal de Telegram és l'Eli?
Sí.
Bé, i som tots, però tu hi estàs especialment.
Sí, jo me'l miro molt sovint, sí.
Aquesta setmana l'Israel ens explica una cosa
que ha passat bastant curiosa,
i és que, bueno, no m'agrada molt dir marques de coses,
però sí, direm, IKEA,
ha amenaçat el creador d'un videojoc de terror
que està ambientat, aquest videojoc,
en una botiga de mobles.
Què passa? Que aquesta botiga de mobles
sembla ser que guarda moltes semblances.
La botiga de mobles del joc...
Sí, sí, s'assembla molt.
Amb aquests passadissos que has de passar sempre...
Bueno, els colors...
Sembla ser que l'uniforme dels zombies
que hi ha allà també s'assemblen...
Escolta'm, han creat una franquícia
que és, vull dir, que és molt visual, clar.
Referent, clar.
El que diu l'estudi independent de Ziggy,
que es diu amb Seu a Londres,
és que tampoc no és molt difícil
que s'assembli a una botiga de mobles,
perquè totes tenen la mateixa estructura.
És a dir, que tampoc és que IKEA
hagi inventat una botiga molt diferent.
Per tant, sí, hi ha similituds, hi ha semblances,
però o són bromes, o són picades d'ullets,
o pot ser qualsevol altra botiga.
Bueno, i que a la gent que li té fòbia a l'Ikea,
anar a l'Ikea, seguirà tenint la fòbia.
Exacte, no perquè et facis...
De perdre tallar tot el dia.
Jo a vegades em faig creus com els publicistes
d'aquestes grans empreses
perden les oportunitats que els proporciona tot això.
Està convertint el nom,
el nom i la marca, jo crec que ja s'ha convertit
en una icona pop.
Tots ja associem bromes i referències relatives
a la clau Allen aquella
que et dona una o mobles amb caixes,
cases amb un tatú,
ja estan en l'imaginari col·lectiu.
Per tant, això només representa
que s'ha fet tan popular
que es fa un joc i s'ha de buscar una casa de mobles
i serà un IKEA.
De fet, als jugadors de l'Escape from Tarkov,
hi ha un mapa que és com un gran centre comercial
i tota una part del centre comercial
de mobles idèntiques a l'Ikea
que es diu IDEA.
Imagina't, clar.
I aquí, agafant el que comentes, Francesc,
l'empresa que dius que es diu Ziggy,
doncs el que hauria de fer IKEA
és un moble que es digués Ziggy.
Exacte, ja hi va haver el nom.
Només s'ha de posar una dièresi i ja està.
Al contrari d'això,
el que li han dit és que si no fa canvis,
li faran tancar.
Han d'agafar els creadors d'Ikea
i agafar tots els models
i els desenvolupadors perquè no treixin
en mobles de veritat i mentre els jugadors passen per allà
van saltant.
Billy, 32 dòlars.
I escolta, és un català interactiu.
Déu-n'hi-do. Més coses?
La Laura ens comparteix un tuit de Used to Games
que parla d'un joc
que diu ella dels de Monument Valley,
que també el tenim a Netflix,
que es diu The Stat of Memories Between
i diu que ha estat nominat
a quatre categories d'aquest any
del Pocket Gamer Awards
i és el millor joc per mòbil de l'any.
De l'any, eh?
L'hauré de provar.
No, ja me l'he descarregat.
És el que anava a dir.
He agafat descarregar-me
i veurem si es mereix aquesta categoria.
Clar, perquè si no...
Nosaltres direm no, no s'ho mereix.
I per acabar?
Per acabar, el Jordi Pimpam,
que ens compartia un vídeo molt dolç
amb la seva filla,
que l'ha fet dormir un dia
amb bucle fins que s'ha quedat dormida.
És molt bonic el vídeo i el francès.
Doncs ja l'advertiré.
Vigila perquè comences així
i acabes vestint la nena...
S'acaba vestint tota la família.
Exacte.
Amb micos de tres caps i diverses coses,
que el francès té força experiència.
I és veritat que aquesta música
et tranquil·litza.
Aquestes marimba,
jo crec que són ideals per fer dormir els nens.
Doncs molt bé, ja ho sabeu.
I ara, un M.E. barra Generació Digital,
un lloc on, mira,
ja portem molts anys, s'ha creat una comunitat
que parla i que es comunica.
Moltes gràcies, Eli.
Només Aicat, Generació Digital.
I res, per acabar aquests darrers minuts,
ara que parla la lliga
pel tema del Mundial de Catar,
és el moment perfecte.
Per l'aparició,
per un munt de plataformes,
el moment surt per tot arreu
del videojoc Fútbol Màneger 2023,
el videojoc de gestió de futbol,
on hem de buscar un club adequat per nosaltres,
tenir bons resultats positius,
perquè l'afició estigui contenta.
Podem fitxar el mercat d'hivern i d'estiu,
però també podem crear autèntics cracks des de petits.
Apareix per la Playstation,
per la Xbox, per Apple Arcade,
Android i PC.
Sí, és espectacular.
A més, surt una fotografia de la gent
que ha fet el joc i l'està promocionant
amb tots els jocs,
amb capsa,
des de l'any...
M'ho vaig apuntar, crec que és de l'any 2005.
Tots allà, posadets,
i és d'aquells jocs de gestió que,
bé, si n'hi ha tants, és que funciona.
I cada any un de nou,
amb les blomes d'aliniacions, els nous fitxats...
Exacte.
I que els partits, en alguns casos,
els pots veure fins i tot a temps real,
anar canviant...
És un joc d'aquells que surt cada temporada.
Sónic Frontiers.
Els qui han fet el videojoc el venen
com una evolució dels videojocs de Sònic.
Sònic es troba en un mapa obert en 3D,
ple de petits reptes
que podem fer quan vulguem, sense cap ordre.
És una mica... Anem com a bojos,
com va normalment a la Valdésia,
que va al personatge.
Són cinc illes d'on haurem de trobar
i no hi haurà res més de les maragnes perdudes.
El Sònic Frontiers apareix per la Nintendo Switch,
per la PlayStation, la Xbox
i Microsoft Windows.
És curiós perquè ara parlarem de l'animal crossing,
però aquest del Sònic Frontiers
que es mou al Sònic en 3D,
oi que va haver-hi un joc,
crec que era per dins, l'Adventure pot ser,
el Sònic Adventure, oi que era en 3D,
i ja va canviar una miqueta el plataformes
i era obert?
És que em sona, eh?
Sí, sí, havia hagut ja Sònics en 3D
per la Sega Saturn,
hi havia hagut també alguna cosa,
i en aquests dos, el Sònic Adventure,
el primer i el segon, sí que hi havia un món 3D
on et podies moure sense la sensació de fer nivells,
inclús hi havia les famoses seqüències
de l'Snowboard en 3D,
que feies també,
que eren bastant una miqueta més clàssiques,
però sí, hi havia hagut alguna cosa,
abans de la Dreamcast hi havia hagut algun Sònic en 3D.
Molt bé, molt bé.
I el que sonava abans, que ha posat el Sam,
que és l'animal crossing, el New Horizon,
que és un vídeojoc més venut de la història del Japó,
i això s'ha sabut aquesta setmana,
perquè ha venut per la Nintendo Switch
10,45 milions de còpies,
al país asiàtic,
superant els 10,23
que havia venut el Pokémon Rojo Verde Azul,
que jo penso, home,
som com tres vídeojocs,
en el fons aquest és un,
i ara l'ha superat,
i no sé, té un idò, no?
És una xifra espectacular per aquest joc.
El continueu jugant, aquest joc,
o no?
Jo el vaig tenir quan va sortir,
i sempre penso en reenganxar-lo,
però és veritat que és com que
fas quatre coses, el deixes, tornes...
Sí. A mi em passa amb l'Stardew Valley, també.
Jo no l'he acabat mai, també, l'Stardew Valley.
És que jo dic ara m'he de posar,
ara que estic perdut,
a més, l'he deixat que estic perdut,
no recordo, és de nit, saps? Bueno, bueno, un desastre.
Però és realment espectacular, no?
Sí, sí, sí.
L'aposta aquesta per la Nintendo Switch d'aquest joc?
És el joc de la consola. Totalment.
És el joc de la consola. Fixeu-vos-hi el nombre
d'unitats de còpies vengudes i segurament de Nintendo Switch
que hi ha, i és molt probable que a llocs com el Japó
hi hagi gairebé un joc per consola.
Li van treure una versió de l'Animal Crossing de la consola.
Sí, sí. Per cert, hem de dir-vos que
el dia 3 de desembre
i 4
que es fa al saga,
doncs aquest volet que dèiem,
que ve, que està creixent i que...
Festival de videojocs. Sí, sí,
que la setmana han fet la roda de premsa
i això pinta molt bé.
Nosaltres tindrem un petit estant.
El programa no el farem en directe allà.
Perquè, clar, nosaltres el nostre programa
s'emet els dissabtes a les 10.
I els dissabtes a les 10 estaran obrint les portes
i per estar allà sols, saps?, amb les capses.
Tampoc és plan. Però anirem per fer entrevistes
a la gent. Això no us ho havia dit encara.
Ja veurem si és primícia.
Però tindrem un joc, 3-4 micròfons,
farem entrevistes
i totes les entrevistes es podran escoltar
al programa de la setmana següent.
Preparem també, per aquest Nadal,
programes musicals.
En fem dos, normalment, que tenen molt èxit,
amb l'Albert Garcia, de les músiques,
dels videojocs de l'any,
de les coses que vindran l'any vinent.
I també estem preparant un programa
relacionat amb els pinballs.
Molt bé.
Francesc, aquí necessitaré la teva ajuda
perquè anirem al museu Santa Uja
de Sabadell, que s'ha obert fa molt poc.
I nosaltres hem anat a la terrassa.
Hi havia molts pinballs, oi?
Molts.
Doncs aquest on anirem ara
és on hi ha més pinballs d'Europa.
Sembla ser.
Heu obert les portes al magatzem,
perquè nosaltres vèiem allò i eren plens.
Exacte.
Doncs he pensat d'anar a micròfon amb mà, Francesc,
i que es coli tot el soroll, l'ambient,
i després expliquem una mica la nostra experiència.
Brutal.
Perquè crec que valdrà la pena.
A mi m'agraden els pinballs.
És que el pinball té un so.
És molt agradable.
És molt guai.
A més, hi ha jocs virtuals de pinball.
No sé si jugueu.
Jo en tinc un a l'ordinador.
El van regalar per èpica, em sembla.
Sí, jo soc molt fan d'aquests.
Farem tot això.
Els promes que venen ara seran una mica bojos,
però anirem explicant una miqueta la nostra audiència.
Gràcies per haver estat al twitch.tv
per a Generació Digital.
I també ens va venir a saludar un uient del programa
amb el seu fill, molt entusiasmat.
I no voldria perdre l'oportunitat de no poder-lo saludar,
que la setmana passada no vam tenir temps.
És en Trollsoft.
Diu que fa coses, videojocs per consoles clàssiques,
o una miqueta m'explicava que hackejava jocs
i els canviava les coses.
Trollsoft.
Si el voleu trobar, seguireu i descobrireu els jocs que ha fet,
que jo n'he vist uns quants, i ens semblen bastant curiosos.
Doncs ho farem.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos, per veure'ns,
i la setmana vinent tornem. Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.