I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui fem l'edició número 1048 i estem especialment contents perquè parlarem d'un nou projecte de videojocs del 3CAT.
Després us en donarem tots els detalls.
També coneixerem un videojoc de contes populars dibuixats a mà.
I com una aventura mítica de pirates de l'Xbox arriba a la Playstation.
També hem jugat a la demo del Horror Tales, del darrer videojoc.
I coneixerem una cacató organitzada per King. Comencem.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí a ICAT.
Passió pels videojocs.
Saludem també el nostre tècnic de so, que és el Dani Jiménez. Què tal?
Hola!
Espero que estiguis molt bé. A Sevilla tenim la Débora López. Com estàs, Débora?
Molt cansada. Hola, bona tarda. Què tal?
Doncs mira, et saludes ara amb l'Albert García, que també m'ha dit que està cansat.
Sí, sí, sí. Aquesta nit he estat jugant al videojoc del qual parlem avui.
A qui se li acut jugar un joc de por a les tantes de la matinada?
Ah, és veritat. Pazos, com estàs?
Jo tinc una energia...
Està bé per compensar.
Ostres, no, és mentida. No tinc energia des dels 17.
Em sento identificada.
Bueno, està bé perquè és permanent i és una cosa que no...
Sí, no, no, és com aquesta. Jo vaig a envellir els 20.
Jo tinc aquesta cara fins que em mori.
I aquí tindrà pico i caurà...
Exacte.
Està molt bé. Albert, que t'ha costat dormir després de jugar al videojoc?
Ha sigut més que el costat dormir les poques hores de dormir.
Aquesta és l'última.
Ja, ja, d'acord.
Però estem bé, eh? Amb ganes de programa avui.
Jo estic en una època de la vida, que és l'edat, que hi ha qualsevol...
No, que quan veig alguna sèrie o jugo algun videojoc al vespre o a la nit,
doncs m'afecta i em costa dormir després.
Perquè, a veure, en algun videojoc tu hi poses tot.
Hi ha alguns llibres que ajuden a dormir, que jo me l'estic llegint
i en tres segons estic cau.
Ara que estic llegint els còmics aquests antics de la Marvel dels anys 60,
és que agafo i dic,
avui llegiré un volum de 20 paginetes.
Una pàgina...
Ja estic sumadíssim de l'anticuat que és tot això, eh?
Però això a mi no m'ha passat mai.
Perquè si estic llegint o algo...
Clar, de cop i volta dic...
Bueno, tinc son, tanco, em giro, deixo el llibre...
Aquest procés és el que fa que no hi hagi el llit.
Però vosaltres ja estic llegint i...
Sí, és un procés gairebé bastant bèstia.
És un segon i mig.
Estàs a punt de caure i però t'assagiràs de fer...
Sí, sí, sí.
Aquell moment, jo recordo jugant a l'Animal Crossing fa uns quants anys...
Com m'agrada que ho llegui tot en els videojocs.
Amb la 3DS.
Sí.
I dir...
Està dormint-me i dir...
Què estic fent?
Què estic fent?
Ostres.
O sigui, no sé on porto el ninot.
Se vol que hi ha un moment de dir...
No sé on estic portant el ninot,
però segueixo jugant, segueixo avançant.
No us ha passat mai?
No, no, mai, mai.
Això estic llegint.
A mi m'ha passat però no era per son.
Hi havia altres coses embolocrades.
Però que fort, sí.
No, però trobo que...
Però com pots jugar amb aquesta...
Saps què passa?
Que va sortir l'Aguí amb el Zelda, amb el Twilight.
Sí.
I jo estava molt emocionat.
Ja.
Aleshores, jo, encara que aquella època hi havia uns pares,
vaig dir...
Tothom farà de casa.
I em vaig preparar una copeta.
Sí, sí.
I vaig apagar les junts i vaig dir...
Ja veuràs què ve.
És com una cita romàntica, això.
Sí, i a les 3 hores no va ser una copeta.
I me'n recordo estar en un desert i dir...
Què punyetes foto aquí?
Què ha passat?
Aleshores vaig dir...
Mai més.
Mai més.
Vaig anar a dormir i endavant vaig seguir...
Però sí, sí.
Errors.
Errors de joventut.
Evidentment.
Doncs res, anem a començar,
perquè avui tenim molt contingut.
Avui us demanaré que anem una miqueta a la idea,
perquè, oients, veureu que parlarem de moltes coses.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, AICAT.
A banda del Generació Digital AICAT,
els que veuen el 3CAT
deuen haver notat que a poc a poc hi ha més continguts de videojocs,
dedicats als videojocs.
Tenim els Premis Ludi,
en les Telenotícies hi ha cada vegada més contingut
dedicat a l'entreteniment del videojoc,
Catalunya Informació,
cada vegada escoltem més peces de videojocs.
Estem especialment contents perquè avui,
avui dijous, que és quan estem enregistrant aquest programa,
el 3CAT estrena Nervi,
una agenda cultural que té moltes potes
i una d'elles es diu Tres Vides,
que parla de videojocs i està presentat per Patrick Urbano.
Patrick, molt benvingut al Generació Digital.
Què tal, com esteu?
Molt bé, estic molt content que estiguis aquí.
Jo també, tio, jo també.
Perquè tenim una certa relació.
Tenim una història.
Exacte.
Tu vas treballar al Generació Digital.
La meva primera feina a la televisió.
No sabia que era la primera.
Era la primera, sí, sí.
Allà quan estava bé amb la televisió,
ha creat él,
amb el Josep Maria Quintana.
I tant.
Sí, sí, hi vaig entrar precisament
perquè em flipaven els videojocs.
Aleshores, no devia ser per les meves habilitats
fent tele perquè no en tenia ni idea.
Aleshores, sí, sí.
No, no, no.
Això ho recordem.
És curiós que ha passat molt de temps.
Jo encara ho veig més lluny.
No sé, Alberto,
si això ho veus fa 12 anys.
Sí, sí.
Però, no, ho ves, potser.
T'estic parlant de 14 anys, eh?
Sí, sí, sí.
Però tu estàs igual de jove, tio.
No, no estic igual de jove.
Que sí, que sí, que és una bogeria, això.
No, no, ja t'ensenyaré una fotografia.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Comença a dubtar que siguis un avatar o alguna cosa així.
Que tinguis un personatge com fet.
I clar, clar, clar, que no em baixeixes, tio.
No, no, no.
No em baixeixes.
No, no, la veritat és que estic molt content.
Ara parlarem del programa.
Perfecte.
Els que ens estiguin escoltant,
si aneu al 3CAT i poseu 3 vides...
3 vides.
Ja es pot, jo ho he vist ja avui.
Ah, tu ja ho has vist?
Sí, sí.
Ah, coi, jo no ho he vist encara.
No, sí, sí, jo ho he vist.
Hòstia, què tal, Albert, què tal?
Bé, bé, ara em parlarem.
Bé, bé, bé.
3 B's, 3 B's.
Està bé.
No, no, el tema és, primer de tot,
volia parlar de Nervi,
que és...
A veure, no és fàcil d'explicar això de Nervi,
perquè és una nova oferta cultural al 3CAT
que feia falta
i que crec que molts usuaris que hi vagin
estaran molt contents
perquè, com el Super3,
com tots aquests canvis que hi ha hagut darrerament al 3CAT,
jo penso que era necessari.
El Nervi voldrà parlar de cultura.
Ells diuen que amb més passió que no pas erudició,
cosa que ja estableix les bases
de què és el que veurem,
desplegarà molts continguts de la plataforma 3CAT
i també oferirà una versió
de la seva oferta en format magazín
setmanal de 50 minuts a TV3.
Hi haurà prescriptores,
seccions, etcètera, etcètera.
Per exemple, hi haurà un programa que es dirà
Gran, El Nervi, Replicant,
i aquest, el 3 Vides,
que és un programa dedicat als videojocs.
Als videojocs, tio.
Efectivament.
Crec que ets la persona que millor ha explicat fins ara
què coll és Nervi.
No, no, no, vull dir,
de tota la casa, diguem-ne, no?
De tota la Corpo.
És d'aquelles coses que la Corpo,
la gent que hi està, ho sap perfectament,
però després d'explicar-ho...
No, tu ho has desgranat, tu ho has desgranat.
A veure, si vols un altre dia parlem d'Eva, també,
perquè Eva també...
Sí, però això ja que s'ocupi Eva, tio.
Jo estic suficient amb Nervi.
No, a veure, efectivament,
avui dijous s'estrena Nervi, no?
I s'estrena, entre part de la seva oferta,
doncs s'estrena el programa o el videopodcast
Tres Vides, no?
Correcte.
És un programa sobre videojocs
que el que tracta una mica,
per dir-ho d'alguna manera,
és d'explicar els videojocs,
però què signifiquen els videojocs a la nostra vida?
Quines coses en podem treure dels videojocs?
Què són els videojocs com a artefacte cultural,
com a producte cultural?
És a dir,
el Resident Evil,
hòstia, ja sabem que fa por,
però per què fa por?
Parlem-ne amb un psicòleg especialitzat.
Age of Empires,
sabem que és un videojoc
amb ambientació històrica,
però quina incidència té jugar Age of Empires
per aprendre història?
Parlem amb un historiador,
parlem-ne amb...
Etcètera, etcètera, etcètera, no?
Aleshores, és una forma, jo crec,
bé, vosaltres porteu fent això
anys i banys, eh?
Però és una forma també de...
A través també de la televisió
o de la plataforma, del que vulguis,
hòstia, posar en valor
el món dels videojocs com el que són,
que és un artefacte cultural,
és un producte cultural,
és una forma d'expressió artística
i com a tota expressió cultural,
doncs té una sèrie de ramificacions
que impacten el nostre dia a dia, diguem-ne.
Bàsicament és això.
De fet, moltes vegades n'hem parlat aquí
que amb l'excusa del videojoc
tu pots parlar de moltes coses,
a nivell social, a nivell mèdic,
a nivell el que vulguis.
La vostra aposta,
que arribi el trascat,
és veritat que nosaltres portem temps,
però el fet que arribi la tele
també és normalitzar-ho una miqueta.
I tant.
I que tothom ho pugui veure,
en aquest sentit.
Sí, sí, nosaltres creiem que sí,
o sigui, al final és un programa
que parla de videojocs,
però que estic segur
que pot ser una forma també,
una porta d'entrada,
sobretot de valorar els videojocs,
de veure tot el que ens poden ensenyar,
tot el que podem aprendre d'ells,
perquè tu pots veure
el Grand Theft Auto
com un joc de fotre trets,
o pots veure el Grand Theft Auto
realment com el que és
que és una faula nord-americana
d'un sistema en crisi,
i que hi ha una sèrie
de personatges marginats
que viuen al límit
i que d'alguna manera
estan lluitant contra les lleis,
contra un sistema que és injust,
que ho fan d'una manera
correcta o incorrecta,
això en podem parlar.
I bàsicament és això.
Ara parlarem amb Débora i amb l'Albert
perquè ells ja han estat al programa.
Però abans de fer-ho,
parlem una miqueta del format.
Quin format té el Tres Vides?
Mira, el Tres Vides
té dues parts, diguem-ne.
Una part que és una càpsula
que comença que analitzem
un tema en concret del videojoc,
com deien, per exemple,
Resident Evil
i els mecanismes de la por.
O Grand Theft Auto
i el concepte de la llibertat.
O Final Fantasy VII
i la manera d'explicar històries.
I això a l'inici.
Això a l'inici.
Aleshores, dediquem uns 7-8 minuts
a analitzar això en concret.
Que parles tu aquí a tope, eh?
Sí, parlo així, fot una xapa, sí.
Sí, però no cobro per paraules, eh?
Jo vaig a preu tancat, vull dir-te que no.
No, i aleshores que a través de...
que ho linquem,
ho connectem amb diferents temes
i diferents plataformes.
I després tenim una videotertúlia,
un videopodcast,
un debat
amb experts
tant de la indústria,
diguem-ne,
de gent que es dedica a la indústria
dels videojocs
al nostre país,
com també,
com et dic,
experts en diferents àrees,
que poden ser psicòlegs,
que poden ser
periodistes especialitzats,
creadores de contingut...
Però
el tema particular
és que tots són gamers,
tots són jugadors,
totes són jugadores,
i aleshores aquí és on...
que estem parlant
el mateix idioma, vull dir-te.
Sí, sí, sí.
Albert,
en aquesta videotertúlia,
i tu també, Débora,
hi veu anar,
i ja teniu l'experiència
des de dins, no?
Sí, sí,
per això em costava ara
fer preguntes,
perquè jo tinc molt clar
com és el programa,
perquè hi és de dintre.
Però em va resultar interessant,
jo vaig participar en un episodi,
que em sembla que és el que
s'ha estrenat avui.
Sí, sí, l'he vist, l'he vist,
t'he vist, t'he vist.
Disculpa'm, és el primer.
És el primer, eh?
És el primer.
M'agrada com trieu els programes.
Molt bé, molt bé.
És que vam dir,
el primer hem d'anar amb l'Albert.
Saps?
El primer episodi,
aquest, doncs,
tracta del videojoc Ugly,
que és un videojoc desenvolupat
a Catalunya per al Team Ugly,
que és un equip, doncs,
independent que acaba de començar,
i em va agradar com el motiu
pel qual veu triar aquest videojoc,
que és un joc del qual
no s'ha parlat gaire,
però que és molt potent.
Sí.
Recordo que,
perquè la gent que ens escolteu
us fa una idea
de com va anar al programa,
a banda de tenir el Patrick
i d'estar, doncs,
també jo,
hi havia la Mercè Oliva,
que ella tenia un...
té un perfil molt acadèmic
i molt del Game Studies,
treballa, doncs,
a la Universitat Pompeu Fabra,
i també hi havia en Gerard Singerlin,
que és el dissenyador del videojoc.
Per tant,
hi havia un periodista,
hi havia, doncs,
un perfil més del Game Study,
el creador del joc,
un perfil showman,
com és en Patrick,
i gamer, evidentment,
i m'ho vaig passar molt bé,
la veritat.
Que guai, molt bé.
I tu, de veure, què tal?
Jo, genial,
la veritat és que vas
una experiència increïble
i és que ens vam quedar
que necessitàvem més temps
per parlar, no?,
perquè comences amb un tema,
no?,
i després veus
que pots fer a del fil
i surten més,
i surten més,
i quan acabes dius
ja està,
ja ha acabat,
i si tinc més ganes,
tinc ganes de continuar.
i la veritat és que el fet
de portar persones
de diferent àmbit,
d'alguna manera,
això també enriqueix, no?,
el programa i ens enriqueix
mútuament, d'alguna manera,
i el debat
i el que pot sortir d'allà.
I jo crec que això
és molt important,
i el que deia abans el Patrick,
que estic d'acord,
que és molt pedagògic,
també, això.
Sí, absolutament,
això vol dir, Patrick,
que en cadascun dels programes
és un tema diferent
i són convidats diferents,
és a dir,
busqueu una miqueta
els perfils
que més us interessin, no?
Sí, això no vol dir
que no hi hagi gent
que pugui repetir,
però sí que tractem
de cada tema,
pensem,
quina és la persona
per perfil professional,
per coneixements,
per àrees d'interès,
que, hòstia,
que ens pot dir
coses més rellevants
per l'audiència
sobre cada videojoc, no?
Que ens ajudi
a descomposar
una miqueta,
hòstia,
el que hem jugat,
no?, al final?
Serà quinzenal?
És quinzenal, correcte,
és quinzenal, sí, sí.
I quin número de programes?
Això també ho has tancat?
Això, espera,
que tinc el meu cap
aquí ara mateix,
li faig una mirada,
es potir?
Diu, uau,
no m'ha quedat sense clar
el problema és teu,
no?
No,
per no posar-te en un compromís,
jo et dic números
i em dius,
anem per aquí,
són de 15 a 20?
Menys.
Menys, eh?
De 10 a 15.
Sí.
Perfecte.
Sí, sí, sí, sí.
Està bé, està bé,
són 12.
Correcte.
Confirmat,
confirmat.
Sí, sí, sí.
Bé, són 12,
a veure,
són 12 aquesta temporada,
això, a veure,
oients,
sempre amb aquestes coses,
sempre va per temporades,
es trenquen temporades,
això no vol dir
que quan acabeu aquests 12,
que calculo,
que segurament serà
abans de les vacances,
segurament...
Bueno, a veure,
escolta,
per allà,
no,
perquè això és...
I que segurament els temes
aniran per...
Sí, sí, sí.
De fet,
és que té el dossier
i el pressupost,
el tio, aquí.
I que la segona
serà més llana
que la primera.
Clar,
perquè tu, Patrick,
que cobres...
No, no,
en absolut no,
perquè estic pensant
que ens interessa molt
que això tingui continuïtat,
Patrick.
Ah, home,
a nosaltres també,
la veritat,
a nosaltres també,
perquè, hòstia,
al final és una manera,
el que dèiem,
nosaltres bé,
ja ens coneixem
de fa molts anys,
però, hòstia,
a Catalunya,
a mi em va cridar
molt l'atenció,
perquè jo cada vegada
que faig un tuit,
mira,
vaig fer un tuit
que ho vaig pensar molt,
que vaig posar
el centre urbà
de Age of Empires 2
i vaig posar,
amb la foto,
i vaig dir,
aquí vam ser faleixos.
Hòstia,
quantitat de penya
que va reaccionar això
i vaig dir,
buah, clar,
és que som una comunitat,
som una comunitat
i tots hem passat
per aquell centre urbà,
saps què vol dir?
I dic, hòstia,
és maco que,
bé,
doncs fer més contingut
sobre videojocs,
fer més programes
sobre videojocs,
però,
i no senzillament
fer-los per fer,
sinó, hòstia,
fer-ho perquè som militants
en aquesta forma
d'expressió cultural,
aquesta forma d'entreteniment
i que, a més,
ens pot ajudar a entendre
moltes coses
de com som com a societat,
també com a persona
i com a cultura,
al final, no?
Recordo que,
no sé si aquest fil,
perdona, Albert,
que va haver-hi una persona
que va comentar,
és per nens del programa,
que tu vas comentar,
home,
és més que tirant cap adult.
Quan vaig veure aquesta pregunta,
no m'ha sorprendre,
és a dir,
perquè moltes vegades
els videojocs,
ho saps, no?,
que és més infantil,
potser,
el contingut,
i em va agradar també
que contestessis això,
sí, sí,
efectivament,
és una mica per adults,
encara que...
La veritat és que el target
és més adult, sí.
Encara que pot,
un xavalet,
pot, doncs,
mirar-ho?
Clar,
per què és més adult?
És més adult,
però, bàsicament,
bé,
a banda de,
crec que dic hòstia
cada cinc segons,
fins que,
vull dir,
el meu editor aquí present
no li fa tanta gràcia
com a mi,
però,
però sí que és veritat,
no,
perquè es parla a vegades
de conceptes culturals,
filosòfics,
o ètics,
o,
hòstia,
que veus,
que són,
bé,
per un cap,
més adult en aquell sentit.
Sí, sí,
de moltes més hores de joc,
i que et preguntes potser
d'altres coses
quan tu estàs jugant,
no?
I això no vol dir
per tipus de joc,
perquè tu pots parlar
del Mario
des d'un punt de vista
molt adult,
i pots parlar...
No,
però,
però sí,
a mi això em crida l'atenció,
no?
Perquè quan érem petits
els videojocs
semblava que era una cosa
per nens i nenes i tal,
sobretot per nens,
no?
I malauradament,
i ara això
a poc a poc va canviant.
Ens ho explicava la Débora
que era molt interessant
l'altre dia,
ens explicava això.
Però,
i ara,
clar,
nosaltres,
doncs hem crescut,
no?
Hòstia,
i ara tens videojocs
que t'expliquen històries
tan complexes
que parla,
què us he d'explicar a vosaltres?
Estic fent game explaining,
eh?
No, no.
Però vaja,
des de la,
des de la,
doncs,
conceptes com la paternitat,
conceptes com la pèrdua,
com el dolor,
els problemes psicològics,
hòstia.
És que al final
hi ha molta,
el que hi ha molt jugador
a dia d'avui
que no ha entès encara
que la gent que feia jocs
fa 30 anys,
o fa 20 anys,
segueix fent jocs ara
i pensa d'una altra manera
i vol explicar altres coses
i també la gent
que va créixer amb els videojocs
ara potser està a premsa
i s'està veient.
Perquè normalment
quan hi ha moltes queixes d'una cosa
vol dir que
hi ha moltíssima gent
que li encanta
però no diu res.
Que és per exemple
aquest tipus d'anàlisis culturals
que s'agafa us un joc
i això com ho extrapolem
a l'època actual,
saps?
I quines,
el que estaves dient abans,
jo crec que comença a haver
un públic
que s'interessa
amb aquestes coses,
gràcies a les xarxes socials
la gent està començant a entendre
com funciona el disseny
d'un videojoc,
coses que com a consumidor
no passa res
si no t'importen.
Però és que fins ara
no se sabien
perquè era com molt hermètic
i ara,
no sé,
hi ha com una necessitat
de saber una mica més
més enllà del joc.
És allò clàssic de...
I diré hòstia
perquè no sigui l'únic.
Gràcies.
No, però és allò clàssic
de veure una pel·lícula
i llegir un llibre
el que sigui
i tu vols sentir
algun contingut relacionat
amb allò.
A mi això em passa molt.
I tant.
Estic apassionat
amb una pel·lícula
i automàticament
busco un podcast
on parlen de la pel·lícula.
Sí, veu Shogun
i ara vols jugar
al Ghost of Tsushima,
no?
Exacte.
És veritat,
m'ha passat una mica.
Clar, clar, clar.
Ho portava en silenci.
Sí, sí, sí.
Parlem-ne, parlem-ne.
Això passa, això passa.
Anava a dir alguna cosa?
No, anava...
Volia preguntar-li
al Patrick
el tema de la tria
dels temes
perquè són força temporals,
cosa que està bé
perquè no està molt lligada
a l'actualitat,
sinó que pots veure
un programa potser
d'aquí uns anys
i segueix sent vigent.
Sí, nosaltres,
per exemple,
el que ens fixem molt
és en temes
que realment
d'allò que...
no tant del joc,
sinó que a partir del joc
puguem parlar-ne
d'alguna cosa.
Puguem parlar
sobre alguna cosa interessant,
no?
Per això,
sí que és veritat
que tractem mínimament
que, home,
que hi hagi
algun peu,
però és que
al final
el que és important
és no estar
en el videojoc
com a tal,
sinó allò
que n'extraiem
del videojoc,
no?
I hi ha jocs
que comparteixen
moltes temàtiques.
Al final,
el camí,
per exemple,
m'invento,
però el camí
de l'heroi
o la idea
de crear
el teu propi camí,
ho pots parlar
des del Fallout,
ho pots parlar
des de l'Skyrim,
però també ho pots parlar
des del Baldur's Gate,
ho pots parlar
que, per cert,
per feina.
Me'l vaig comprar
abans d'ahir.
Sempre és per feina.
Vosaltres m'enteneu,
no?
I tant,
i tant,
i tant.
Això és heavy.
Jo recordo
el primer programa
que vaig treballar
amb vosaltres
que em vaig comprar
el Saint Row 2.
Et recordeu?
Sandbox,
no?
Sandbox,
que era com
la resposta una mica
al món GTA i tal,
de la Xbox.
i vaig arribar a casa
i estava jugant
i el meu pare
va entrar
i em va dir
però home,
però que és un dimarts
d'estudiar.
I dic,
papa,
estic treballant.
Va ser increïble!
Perquè no podia dir res!
Perquè era real!
Estava treballant!
I bé,
i complint el somni
des d'aleshores,
no?
Te'l vas comprar
amb la teva butxaca?
No,
me'l va pagar
el Josep Maria.
Ah,
hòstia.
Josep Maria Quintana.
Això no sabia jo
que pagava jocs.
Ara m'has sabent,
tu,
això.
Vas arribar molt tard.
Per cert,
Débora,
vols comentar alguna cosa?
No,
la veritat és que,
no sé,
és un format
que ja tocava,
eh?
Jo penso que ja tocava
un format d'aquest tipus
i l'equip que hi ha al darrere,
jo no paro de donar-los les gràcies
perquè és increïble,
Patrick,
jo ja ho vaig dir,
que tot l'equip és increïble
i el que esteu fent també
és un format especial
i...
Digues,
digues.
No,
no,
que aprofitant,
abans que l'Albert em tregui la paraula,
aprofitant això que has dit,
sí que jo crec que és cert
i vosaltres m'entendreu perfectament
i els vostres oients també,
que com a jugador,
com a jugador,
hòstia,
tu veus perfectament
quan un contingut l'han fet
gent que s'estima
i que juga a videojocs
i gent que no,
i jo crec que som la comunitat
potser,
hòstia,
més,
no,
de les comunitats
que fila més prima en aquest sentit,
no,
que no ens acolaran,
tio,
no ens acolaran.
I això que diu la Débora
és veritat
perquè a mi quan,
a mi quan em van trucar
per venir a fer això,
vaig tenir converses
amb gent de,
doncs això,
que estava portant el projecte
i tal,
entre ells el Sergi,
que el tenim aquí present,
que és un màquina,
i hòstia,
parlava cinc minuts amb ells
i dius,
buah,
aquesta gent la toca
i la toca molt
i a més és bona penya,
com diu la Débora
i que en saben
i aleshores això,
hòstia,
l'oient ho notarà.
Jo segur que foto la pota
perquè davant del programa
fots la pota
i ja està
i no passa,
vull dir,
davant d'una pantalla
sempre l'acabes liant alguna vegada,
sempre l'acabes embolicant,
però,
perquè jo què sé,
perquè jo he jugat
a tots els Resident Evil,
però n'he jugat tant
que a vegades
dius que una cosa passa en un
però passa en una altra
o coses d'aquestes,
però sí que és veritat
que,
hòstia,
jo espero que agradi
molt a la comunitat
d'aquí de Catalunya,
de gent que hi juguem això,
perquè realment està fet,
hòstia,
amb molta cura
i molt de cap,
i molt de cap.
De fet,
el títol,
Tres vides,
segur que les persones
que el vegin a partir d'avui
li trobaran un sentit molt clar,
vull dir,
Tres vides,
jo,
quan vaig saber d'aquest nom,
recordava de les vides
que teníem
quan jugàvem al bar,
les màquines de mercenets,
després veus
que a la taula
hi ha tres persones
amb tres vides diferents,
i la veritat
és que el trobo molt encertat.
Ho he pensat.
Jo estava pensant
que compteu
la vida zero
o...
És el Patrick.
Us has faltat
una quarta persona.
La quarta baixa
és el primer pis?
No,
sí que és cert
això que dius
de Tres vides,
la idea és aquesta,
portar...
O sigui,
primer que fa al·lusió
directament
a les tres vides
que tens,
no?
Quan veus,
quan escoltes el programa
també la...
Quan veus el programa
l'entrada,
la careta
fa una referència,
no?
Aquestes tres vides,
la digital,
la tal,
la que vulguis,
però realment
sí que és cert
que és Tres vides
de gent diferent,
no?
Que tenen
Tres punts de vista diferent
parlant sobre
sobre un videojoc,
no?
Sobre una cosa
que ens uneix
d'alguna manera
i que tots en tenim
alguna visió, no?
Efectivament,
hòstia, Albert,
sí, sí, efectivament,
sí que guapo.
Jo que soc de ràdio,
a mi la tele
la veig
des de la perspectiva
d'usuari
i de persona
que ho veu.
Una cosa
que m'ha agradat molt
és, a veure,
igual aquí la pifio,
el to de color
que té el programa.
Ja, tio, sí, sí.
Té com un to,
a veure,
jo soc del tònic,
però jo diria
que és un to
com verdós,
no ho sé,
que m'ha agradat molt.
Saps a què recorda?
A què?
No, perdona,
el fósforo verde
de les pantalles,
no em diràs això,
perquè...
Perdona,
sí, és veritat!
A la lluventoda...
Oh, m'encanta!
No, si és que,
Sergi,
no parem de clavar-la, eh?
Hòstia!
Sí, sí.
Hòstia, no, no.
Això, sí, sí,
no, ja et dic.
Té com un visual especial.
Sí, jo també ho crec
i és de les coses
que em va cridar l'atenció
i que també per això em fa...
Perquè això que dius tu,
no, d'això,
dels monitors,
de l'energia que té,
collons,
és que...
Hòstia,
fa des de les hores
que treballava amb vosaltres
que he treballat
en diferents programes
de televisió
i que per sort
m'he pogut dedicar
professionalment a la televisió.
I he estat en projectes
que s'han cuidat molt,
molt les coses,
que a vegades
no hi ha temps per cuidar-les
o a vegades no hi ha pressupost
o a vegades no hi ha...
El que sigui,
no, poden passar moltes coses.
En aquest cas,
jo crec que és un projecte
que...
Hòstia,
que està fet amb amor,
que està ben parit
i que està fet
amb la mateixa estima
que li posa...
Sabés quan jugàveu un joc
que dieu
està ben parit,
m'acago en tot?
Sí, sí, sí.
Sabés quan jugàveu
allò que sé,
és que no cal...
El Pentiment,
saps el Pentiment?
Això està ben parit.
Val,
potser no hi ha...
No té el pressupost
del Call of Duty,
potser no té no sé què...
Però està ben parit.
No cal, no cal.
No cal, no cal.
És saber-ho fer bé
amb el que tens.
El Tres Vides
és el Pentiment
dels programes,
dels videopòdcasts.
Sí.
Entre Pentiment
i Manor Lords.
Esperem que tingui
el mateix impacte
que no crec.
Patrick,
porto dos anys
tractant que el Murillo
el jugui.
Podries tractar
de convèncer
que jugui al Pentiment?
Home,
no, home,
has de jugar això,
tio.
Sí, sí.
Sí, sí,
podria jugar-lo
amb aquest.
I altres fan la suïts.
I altres fan la suïts.
Sí, amb aquest no em marejo més,
no?
No.
No, amb aquest no.
l'has de jugar.
O sigui,
jo també em poso
el seu grup,
eh?
L'has de jugar.
Home,
si et mareixes amb aquest
sí que és real
que t'estàs fent gran.
No, no,
ho estava pensant.
No, no,
si el dia que em passi,
o sigui,
m'agafa una depre absoluta.
I tant.
Abans,
Albert,
m'ho deia,
amb això que comentaves
que estava fet
el Tres Vides
amb Amor,
tu em vas comentar,
hosti,
és que hi ha molta gent darrere.
Sí.
És que nosaltres
no estem acostumats a això,
perquè cada dia fem ràdio,
estem nosaltres,
està el Dani,
que ens l'estimem molt.
Hòstia,
no em guardis.
Però està sol,
saps?
I ell ho fa tot.
Canvia la televisió,
clar,
entren tantes coses
a tenir en compte
la il·luminació
que deies ara.
Respecte a això
de la llum,
estic d'acord,
Albert,
perquè sembla que tinguem
com una estètica
associada als videojocs
que hagi de ser
sempre la mateixa.
I mola,
que estigui com més relaxat,
és com un programa de llibres
dels que hi havia abans,
no?
Sí,
jo,
pot ser
que per fi
estiguem deixant enrere
loslets?
Sisplau,
sisplau.
Mira,
jo quan vaig entrar
al plató,
el que vaig veure
per primera vegada
vaig dir
hòstia,
això sembla el 33.
En el bon sentit!
En el millor dels sentits!
I hòstia,
sí,
té aquesta...
Té alguna cosa.
Té alguna cosa
de 3XL,
té alguna cosa de...
Saps?
D'aquest món
que deies...
Jo crec que...
Hòstia,
jo crec que hi ha molta gent
que...
La gent que ho veig
i tal
que ho connectarà,
que ho connectarà
en aquest sentit.
El primer programa,
ho dèiem,
és Agli.
Exacte.
podem comentar
un parell més?
Parlarem de...
També teniu penjat
el Tekken.
Ah,
també està penjat?
Ah,
no ho sabia,
no ho sabia.
Després el de Tekken.
Tekken.
Tekken.
Sí,
molt bé.
Hòstia,
que ha quedat ben guapo.
També parlarem
de l'Oni...
Sergi,
puc parlar de tot això,
eh?
Val,
perfecte.
De l'Oni...
Aquí ha estat clar,
aquí.
Aquí ho potser.
Si veiem voler un portàtil,
ja sabem que no.
De l'Oni in the Dark
i la idea dels remakes,
de per què ens agrada fer remakes.
Molt bé.
Parlarem de videojocs
fets a Catalunya
com Jet Rider
i aprofitarem
per parlar
del món dels arcades.
Parlarem del Grand Theft Auto,
parlarem de Let's of Empires 2...
Débora,
tu a qui en vas parlar?
Jo estic en el d'arcade.
Exacte,
el món arcade.
Que ve la Débora,
també ve el responsable,
diguem-ne,
del món de la fira
de Retro Barcelona.
Ah, molt bé.
De Retro Barcelona.
Sí,
per cert,
els tindrem d'aquí res.
Fantàstic.
Si no,
el Carlos.
Sí,
el Carles.
El Carles,
sí,
el Carles.
Sí,
Carles,
Carles,
sí,
sí.
Ell es diu Carles
aquí i a la Xina Bandarina,
no?
Sí,
és que en aquell programa
tenim el Carles i el Carles.
Correcte,
perquè el creador es diu Carles,
correcte.
Jo és que he pensat
en el Carles Coronado.
Per mi el Carles és el Carles Coronado
i per això t'hi dic Carles,
eh?
Carles,
no és Carles.
De fet,
si li diem el Carles,
segurament el seu DNI
posa Carles.
Posa Carles.
El DNI posa Alberto.
Estàs dient
que ponen tu DNI,
eh?
Sí,
una mica sí.
Però fora de context.
Perquè el meu posa Patricio.
Horrible,
horrible.
Què dius?
Sí,
sí,
posa Patricio,
clar,
clar.
Però és molt maco.
És molt maco,
és molt maco,
és perquè els meus pares són bascos
i a Bilbao allà és més normal
per la immigració anglesa
i irlandesa
i tal.
L'has patit molt,
aquest nom?
No,
no l'he patit.
Fins clar.
Segurament,
perquè sempre he sigut com gran
i tal i he cartat por a la gent
i aleshores no.
No,
però és clar,
tu ja eres gran
com va aparèixer a Bope Ponja.
Clar.
Si no de patit
haguessis pringat
la que no està escrita.
Mira,
això vaig estar una vegada
una festa...
Que els nens són molt dolents.
És el que estava pensant jo.
Està una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
una vegada
em diu Patricio
no sé què
i pot passar un
i va dir
Oh Patricio
de Bope Ponja
i jo vaig pensar
hòstia,
de la que m'he salvat,
nen?
Sí, sí, sí.
Que guapo.
Perquè ja tenia 18 anys
i ara com a A,
fantastica.
Clar,
aquí no passa res.
I ara com a adult
que et diguin Patricio
de Bope Ponja
és molt guai.
Sí,
és com Patricio guai.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
M'agrada parlar
també d'aquestes coses.
Sí,
i tant, i tant.
De Bope Ponja.
No, sí,
és veritat.
De fet,
hi ha videojocs de Bope Ponja.
Oh, i tant.
Hi ha vots molt xulos.
Sí, sí.
Sí, home.
Sí, sí, no, conya.
Sí, no, no,
és que ara estic,
no recordo, eh?
Pot ser que fos
per la Playstation 1,
no, oi?
Jo sé que Montnebot
estava jugant
a un de les suïts
que jo vaig flipar bastant.
Sí?
Em dic,
hòstia,
també hi ha un dels pitufos,
dels barrufets,
que mola bastant.
Sí, sí.
Jo una vegada
em vaig comprar
i pels meus fills,
et parlo de fa molts anys,
que ara segurament
en deus tenir tu
en un lot.
Com es diuen?
Els teletubis?
Mm.
Ah.
Teletubis vaig comprar.
Oh, jo els teletubis
els veig,
o sigui,
jo estava fent batxillerat
i sortíem
i anàvem a casa
d'un col·lega
a veure els teletubis
perquè era com droga
sense tenir-ne.
No cal que ho expliquis.
No, no,
t'ho juro,
eh,
unes coca-coles,
uns doritos,
unes coses
i reiem...
Aquelles repeticions, no?
Que es patien les coses.
Sí,
exactament igual.
Però si fa por això
i era com molt creepy tot
i ens encantava.
Això ho hauria de fer vosaltres
al programa.
Moments guais
que es repetissin
exactament iguals,
eh?
No ho fa ningú
i...
I una aspiradora
que fa galetes.
I ja ho tens
i tens el programa.
Exacte, exacte.
Molt bé,
escolta,
no sé si tenia més preguntes,
jo,
jo no sé,
el que els hem de dir
als oients
és que vagin al 3CAT,
que vagin a la lupa,
que posin 3 vides,
3 escrit.
3 escrit.
Sí, 3 escrit millor.
I que vagin aquests dos
de moment,
que no s'havia passat
que era un, eh?
Sí, no, no,
tenim el Dugli.
I per què això?
Per què heu posat dos alhora?
No, això imagino
que són coses de...
M'ho estic inventant,
no en tinc ni idea.
No, però ho vull dir
que d'aquí 15 dies
en tindrem un.
Sí, un, un, un.
No, això també
és una forma
de mostrar...
Sí, sí, de...
Normalment
m'ho estic inventant,
absolutament,
no en tinc ni idea, eh?
Però bé,
és una manera també
d'adonar més contingut
i que la gent fidelitzi...
I també un joc català
i un internacional.
Es mola que siguin dos.
Ah, sí, no,
aquesta nostra...
De fet, anàvem a començar
amb el català
i és com que...
Sabeu què passa?
O sigui,
això ja és una vivència
més personal,
però no hi ha com
l'estrès aquest,
que és una passada,
això,
no hi ha com l'estrès aquest
de...
Hem de fer
màxima audiència
a primeres,
hem de fer...
Saps de...
Que dius,
hòstia,
això està molt bé
de cara a fer
un producte cultural
que es vagi consolidant,
que la gent vagi comprant-ho,
que la gent li vagi agradant,
perquè si no et veus fent coses
que, hòstia,
que potser no tenen
el sentit filosòfic,
el sentit, no,
que hauria de tenir, no?
Al final estem
amb un ens públic
i aquest és un clar exemple
d'un producte,
d'un contingut,
que podem fer
d'una forma
totalment diferent
d'altres plataformes.
Exacte.
I trobar el punt mig
entre una cosa i l'altra.
Clar,
és que imagino que si no,
el que s'hauria fet és
quin és el joc
que més ho peta, no?
Aleshores vas a la venda,
quin és el que més ha venut aquest any,
pilles, agafes
i parles d'aquest i fora, no?
Però no,
parlem d'Agli
que a més és català
també perquè és català,
òbviament,
perquè també s'ha de parlar
i s'ha de visibilitzar
la feina que es fa aquí,
no perquè sigui catalana,
sinó perquè és collonuda,
perquè l'Agli,
si l'heu jugat,
és collonut.
És molt bo.
I a més que filosòficament,
hòstia,
té unes ramificacions
superinteressants.
I segon,
perquè la idea
de la qual volíem parlar
que és qui som
quan juguem a aquests jocs
i que, hòstia,
és que aquest joc
que sembla que no,
però parla de maltractaments,
parla de una sèrie de coses
molt gruixudes
que jugades en un joc
sembla que no és...
No, però, hòstia,
no, no,
és una història adulta,
tio,
és una...
Sí.
Doncs, Patrick Urbano,
Tres vides.
Et vols quedar una estona
amb nosaltres?
Sí, jo encantat, tio.
Si m'aguanteu una miqueta,
sí.
Ho s'ha de dir,
Débora,
Pazos i Albert,
tenim set minuts cadascú,
perquè anem bastant pillats.
Jo ho faig en tres i marxo.
Que has d'on els teletavis,
oi, tio?
Han fet el remake.
Ara hi ha un color més.
A pobra Dani,
he posat un tall
que no hem escoltat,
que podem escoltar.
Hòstia, no,
i tu,
que ha anat collonota, eh?
M'agrada molt aquest tall.
Vinga, anem-hi.
Hòstia,
que n'és ben perillat.
Els teus amics
estan connectats
al Generació Digital.
Pots comentar el que vulguis, eh, Patrick?
Perfecte.
Saps què passa?
Que aquests dies,
el Sea of Thieves,
que ja es pot jugar
amb la PlayStation 5,
i aquest és un moviment
que, personalment,
encara que això estava anunciat,
que han passat amb altres videojocs,
a mi en sobte,
pels que van viure
el boom d'aquest videojoc,
que era molt Xbox.
Era molt Xbox.
I ara jugar-lo
amb la PlayStation,
doncs li vam dir al Pazó,
escolta'm,
què passa amb això?
Això és una distòpia.
Sí?
Això és raríssim.
És molt estrany.
Com deuen estar
els Xboxers catalans?
Ostres, com deuen estar...
Clar, és que són Xboxers,
i més, catalans, clar.
Em consta que estan contents,
perquè vol dir
que més jo no el juga.
Estàs parlant del podcast,
o estàs parlant en general?
Del podcast i de la comunitat.
Ah, d'acord.
De fet, hi ha una comunitat,
i ara deixem el Pazos,
que és de Sea of Thieves
en català, molt potent.
Sí, sí, sí, és veritat.
Molt bé.
No és maco quan passa això
de dius
m'alegro perquè hi ha altra gent...
També hi hauria gent
que ja t'asseguro
perquè ja s'ha vist,
des que van anunciar
que s'han emprenyat
perquè se senten traïcionats.
Clar.
Però...
Escolta'm...
Jo el problema és teu
i te l'has de mirar tu.
Absolutament.
Jo no puc ajudar.
Sí, sí, sí, absolutament d'acord.
La cosa és que
va sortir al Sea of Thieves,
Bé, diversos jocs.
Què és aquest moviment
a esteu?
Perquè si has crescut
amb Sega i Nintendo,
quan eren petitons,
Mario és més guai,
Sonic, no sé què.
Doncs, clar,
estem arribant a un punt
que Microsoft està fent
com un canvi de paradigma
estranyíssim
per al que coneixem
i està començant
a deixar a banda els exclusius.
No només exclusius,
inclús el hardware.
Jo no sé si a la següent generació
hi haurà hardware d'Xbox
o jugarem al mòbil.
És que no ho sé.
Això jo m'he fet aquí
com una mena de cronologia
que me l'he treballat molt
No riguis, home.
No riguis,
que això se n'adona
que és mentida.
És escueta, eh,
la cronologia.
Home, sí,
perquè he anat als punts...
És molt resumida.
Aquí segueix, eh,
per a darrere segueix.
Per a darrere segueix
amb el mateix tamany.
Recordeu-lo dels 7 minuts.
Sí.
A veure, la cosa és,
fa poc van anunciar
Grounded,
que és el joc de
Carinyo Encogido a los Niños,
el Pentiment,
que és el joc
que ha de jugar l'Albert,
el Hypey Rush,
que va ser
alguna cosa espectacular,
i el Sea of Thieves,
que és una de les banderes
que té de multijugador
Xbox i Game Pass.
I van dir,
aquests se'n van a Play
i que a tothom
es va tornar boig.
Llavors, esclar,
jo m'he fet
com una mena de cronologia
molt tonteta,
que estaria bé
que m'ajudeixo
perquè hi ha coses
que no me recordo,
però jo recordo
el moment
en què hi havia
com una lluita
per potència.
És veritat,
això s'ha acabat.
Play 1, Xbox,
Play 2,
Play 3,
etcètera.
I després hi havia
com una lluita
molt forta
pels exclusius,
perquè sí que cada companyia
tenia els seus,
però volien més exclusius
i pagaven mesos
per tenir un joc abans
o compraven companyies,
històries d'aquestes.
Aleshores,
Nintendo
li era absolutament igual tot
i va dir,
jo me'n vaig.
Jo me'n vaig.
Es creu aquí.
Jo crec que aquí
PlayStation i Xbox
van dir,
ah, bé,
molt bé,
molt bé,
ja hem fet fora una.
Què poc ho sabien
en aquesta època,
la que sí que hi ha sobret,
però bueno.
La cosa és que surt
la Xbox 360,
que la primera Xbox
a Estats Units
va funcionar com una mica millor,
però no va ser cap meravella,
això que era una màquina molt xula,
però arriba la 360
i la peta,
perquè té un catàleg espectacular,
té un preu supercompetitiu,
té un mando,
que és...
anava a dir l'hòstia.
Jo diria
els millors mandos, eh?
Jo diria d'avui
segueixo jugant amb els Xbox.
Jo sí que he de dir
que a mi mai m'ha agradat
el DualShock.
Aquest últim
és el que em fa
una miqueta més de gràcia.
Sí, home,
és més sòlid.
No estic d'acord, eh?
El del 4 era millor.
Ostres,
però és que els joistics,
quan giraves la càmera
i et movies,
xocaven els dits.
Això és un error de disseny
que no han tocat mai.
No, però amb el 9 DualSense
també fa mal els dits, també.
Sí, no sé.
A mi em fa mal.
Bueno, cadascú...
El rotllo àptic és una passada,
però, tio...
Sí, sí,
no no t'ho res.
No!
Evidentment!
Són aquelles coses
que no es toca,
que l'anuncien
i ningú el toca.
Hòstia!
Vaja, penso, eh?
Però pot jugar
a l'Astro Boy,
que ho utilitza tot
i és molt guai.
L'únic, l'únic, l'únic.
L'únic, l'únic.
I el Calopar és igual.
No, s'hauria d'utilitzar més.
És com el Rumble de l'Aui.
Ai, de la Switch,
que és espectacular
i ho han utilitzat una vegada,
pel 1, 2, 3.
I ja està,
mai més, tio.
1, 2, 3.
La cosa és que l'Xbox
funcionava superbé,
domina l'online,
que va ser com una època
en la que inclús la gent
s'estava passant a Xbox
per jugar al cot
perquè els servidors
eren millor,
pagant l'online,
que el dia que van intentar
fotre a PC
van fotre la puteta
i van sortir escandats
i van dir,
perdó, saps?
Home, per favor.
La cosa és que
després d'aquesta època
de Buenesa,
diguéssim, d'Xbox
i Play 3,
que era la canya,
però entre el preu i tot,
Xbox com que va dominar
una miqueta més.
Arriba la One
i s'acaba la One,
perquè la Play 4
era una virgaria,
tenia un catàleg impressionant
i a més que l'Xbox One
ja va començar malament.
Va entrar amb el Kinec,
que si l'online
les tenien sense sempre,
que si van amb codis
ja no pots tenir el joc
de segona mà
i no va funcionar.
El Kinec
va ser algú
que no va sortir ben enlloc,
per més que ho van intentar
i això que tenia
aplicacions fora dels videojocs
que tenien molt bona pinta,
però els videojocs
no va acabar d'acceptar
els de ballar,
poca cosa més.
El de Harry Potter
van intentar-ho molt fora
amb un de Harry Potter
que hi havia.
Un de Harry Potter,
un de Star Wars,
sí, sí.
A l'Expo
que vam fer de nova pantalla
hi havia un Kinec
allà funcionant.
Era per fer l'evolu
de l'animació,
era un Kinec.
Segurament seria
el Kinec.
Era un Kinec.
L'únic que vam trobar
per Catalunya.
Sou vosaltres
qui va jugar aleshores, eh?
Microsoft tenia
un servidor enxufat
perquè...
Per ells, per ells.
Per ells, per l'Expo.
Nova pantalla, tu.
Després d'aquesta sèrie
de moviments
de la lluita constant
per exclusius,
que cada generació
la guanya una i l'altra,
Microsoft va dir
que s'ha acabat.
Anem a fer un canvi
de perspectiva
que aquí és on
entra bastant Phil Spencer
que encara no era
president d'Xbox
però ja anava pujant
i ara resulta
que l'important
és l'ecosistema.
Es van inventar
un ecosistema,
es van inventar
alguna cosa
més enllà
de la consola.
Fins ara era
tu et compres
la teva màquina
de hardware
que val X calés
i ja pots posar en els jocs.
Ara ja és...
Ja pots jugar al mòbil.
Ara ja tenim jocs
d'altres companyies
inclús nosaltres
si donem jocs
a Nintendo
per exemple
a Minecraft
i apareix el...
el Game Pass
que és això
que ningú en teníem
perquè no li vèiem
rendiment econòmic
per enlloc
perquè és
tots els jocs
dels estudis d'Xbox
que després es va tornar boig
i va començar a comprar
mitja indústria
sortiran dia 1
a Game Pass
de forma gratuïta
perquè estàs pagant
una subscripció.
Clar, al fer aquesta història
ens vam quedar
una mica boig
i vam dir
com funciona això?
Ves el Netflix
dels videojocs
com funciona aquesta història?
I clar,
PlayStation
ha de seguir
amb els seus exclusius
perquè PlayStation
no pot fer
el que està fent
aquesta gent.
Econòmicament
és totalment inviable
perquè no ens oblidem
que Microsoft
té tots els diners
del món.
És igual.
S'acaba de gastar
70.000 milions
en una companyia.
Algú que es gasta
70.000 milions
en una companyia
és que es pot gastar
70.000 milions
que arribarà a final de mes
saps?
Aleshores, clar,
ha arribat
com un moment
en el que tenim
a Xbox
que a vegades sembla
que no li importa
ni la seva pròpia consola
que estem intentant
convertir-se
en alguna cosa
necessària
a la vida
de la persona
que vol jugar a videojocs
tenim a Playstation
que segueix tenint
els millors exclusius
ojo el que diré ara
els millors exclusius
per una banda
perquè després tenim Nintendo
però és que Nintendo
com que no la puc comptar
perquè va la seva bola
perquè són els que fan
els millors jocs
però com que no es barallen
amb ningú
Jo et diré
que m'han agradat més
els exclusius d'Xbox
dels últims anys
que els de Play
Pentiment
Psychonauts
bueno,
South Thieves
òbviament
Hòstia, però tens
el Dima
de War
de la...
No?
El Dima
està bé
Què vols dir que està bé?
Està bé, però
m'explico
m'explico malament
Millors no de qualitat
sinó d'impacte
i de Spiderman
de God of War
Però van a lo fàcil
i de l'estó fàcil
i de l'estó fàcil
Està guai
Està guai
és que és molt javi
Psychonauts 2
és lo mejor de mi vida
ja t'ho dic ara
Amigo, ve totes mes
Sí, sí
la cosa és que
I sóc tu també
Exacte
sóc una patata
Si us van i dic
la cosa és que
hem arribat un punt
en el que no sabem
on estem
perquè ara tenim jocs
d'Xbox
oficials d'Xbox
d'estudis d'Xbox
a Play 5
I això què passarà?
Perquè aleshores
ara Play
l'estan deixant
com arrinconada
amb els seus exclusius
que costen una pasta de fer
que ja no es ven
es venen molt fort
però cada cop són més cars
necessites més ventes diàries
des de dia 1
està començant a ser
alguna cosa molt complicat
i sembla que
Xbox està començant a
ha creat un món nou
i disposat a dominar-lo
és com que els altres
una mica
és interessant
perquè de fet
fa una setmana
vam saber les dades de vendes
de l'últim estudi de vendes
i és el que deies
o sigui
en els últims mesos
s'ha venut molt poc
l'Xbox
però han pujat
a usuaris de Gimpers
normal
perquè han incorporat
totes del Call of Duty
tot això
i el que queda
sènua
les borrades que queden
no sé
és un món molt raro
aquest
a mi em fa por
només haicat
generació digital
doncs la por continuarà
perquè Débora
ens vols parlar
d'una experiència teva
amb un videojoc
una mica sinistre
podríem dir
sí
bastant
bastant
jo passo d'un extrem a l'altre
soc molt cuqui
o soc molt fosca
llavors m'ha tocat
aquest cantó
aquesta setmana
vaig a parlar
de Tales from Candleford
mare meva
pronunci això
ho sento molt
aquest és el primer videojoc
de l'estudi
Under the Bed Games
un estudi
que desenvolupa a Màlaga
i és una aventura
point and click
amb mecàniques
d'escape room
i trencar closques
el que més crida
l'atenció
d'aquest videojoc
és que està
és un 2D
dibuixat a mà
estètica
tipus
més enllà del Harding
no sé si heu vist
la sèrie
no
però això vol dir
que és real
o sigui
està dibuixat a mà
de veritat
sí sí sí
conec també
la persona
l'artista
i a l'equip
d'artistes
que l'ha dibuixat a mà
si no heu vist
la sèrie
de Massella del Jardín
és una mica
cartoon sinistre
ambientació
folk horror
que és un terror
ubicat
en entorns rurals
al camp
als pobles
etc
i bé
en aquest cas
té com a taló
de fons
els contes populars
llavors
a veure
trobarem escalets
possions
òrgans
aquestes cosetes
tan maces
que a mi m'agrada
molt bé
molt bé
sí sí
dels contes populars
fantàstics
sí sí
sí d'aquests contes
però que són una mica
foscos
sinistres
d'aquests contes
tradicionals
que després
quan coneixes
la història
original
dius
mare meva
ja
això és més adult
del que em pensava
exacte
exacte
a la introducció
a tot aquest joc
coneixerem un personatge
misteriós
anomenat calc
i en la seva habitació
en la seva cambra
trobarem un llibre
que ens explica
ens explica que és una mena de col·lecció
de contes del poble
de cant del forç
i que està oblidat
i que està oblidat
a la seva habitació
aquest personatge
ens anima a obrir el llibre
però amb el tema
de que
a veure
el text
està emergint
una mica
del llibre
però no està emergint
d'una manera
molt alegre
si només
havia
té les seves
cosetes
fosques
tanabroses
etcétera
i la història
ha canviat una mica
el conte
ha canviat una mica
el conte
al qual es refereix
al joc
és la història
de la família
God
un matriarcat
que ha protegit
cuidat i curat
al poble de
cant del forç
des de fa segles
mitjançant
remells naturals
pocions
i medicaments
morta la seva mare
l'àvia de la Sara God
desapareix després
en estranyes circumstàncies
però diverses pistes
ens farà pensar
que encara és viva
la persona de la Sara
haurem de cercar
l'àvia
la Dorothy
per salvar-la
i descobrir
alhora
uns secrets familiars
molt foscos
són uns cinc capítols
i un pròleg
més o menys
plens de trencaclosques
el que passa
és que aquests trencaclosques
s'anima una mica
la línia
que estem parlant
de bruixeria
de misteris
d'un poble
de conèixer
el nostre passat
i la nostra família
a veure
a vegades
són poc
intuïtius
i les pistes
bastant subtils
ja pots perdre
o pots quedar
enganxada
o no?
sí
jo m'he quedat enganxada
en alguns trencaclosques
la veritat
i arriba un moment
que la frustració
et fa pensar una mica
en clicar tot arreu
i a veure què passa
quan això passa
sí, sí
que dius
a veure
potser aquest objecte
està animat
no, no
evidentment
m'ha passat
dues o tres vegades
d'acord
perquè
jo crec que
el tema dels trencaclosques
la resolució
és molt tradicional
és a dir
farem servir
paper i llapis
per apuntar
símbols
per apuntar
direccions
és de llibreta
una mica sí
jo us aconsello
que tingueu la llibreta a prop
perquè a més
també
i jo feia fotos
amb el mòbil
fotos
perquè
has de mirar
un quadre en concret
i posar els símbols
d'una manera
o clicar els símbols
perquè estigui
jo ho he fet
en alguns jocs
això també
sí
doncs jo us aconsello
que ho feu així
perquè a més
també haureu de cercar
objectes
per tot arreu
pels escenaris
connectar pistes
entre escenaris
que estan com
molt lluny d'ells
no
provar una mica
d'assaig i error
fins que trobem la lògica
i a vegades fins i tot
no sé
fins i tot
a trobar la mecànica
que ens permetrà
resoldre
el puzzle
en aquest cas
molt bé
llavors sí
la sort
en aquest cas
que tenim
és que els escenaris
són bastant continguts
és a dir
a cada capítol
no sé
potser tenim
cinc pantalles
sis pantalles
una coseta així
però hi ha cosetes
de dir
doncs bé
ara m'he d'estar
cinc minuts
fins que trobi
la manera
de connectar
totes les carbasses
del camp
perquè han d'estar
totes il·luminades
per exemple
o sigui
que són aquestes coses
que bé
en aquest cas
ja us dic
és bastant
tradicional
a nivell narratiu
a nivell narratiu
a mi m'ha agradat
la història
però sí que he notat
que narrativament
manca una mica
de cohesió
perquè al començament
ens expliquen
aquest llibre
aquest personatge
misteriós
alcalde
que ens fa
que obrim el llibre
que comencem
llegir el conte
i després tenim
un final
que com bon
folk horror
ens deixa més dubtes
que no per respostes
és el que té
i no sé
crec que
el final
és com molt ràpid
i ens deixa això
una mica com
necessito saber
una miqueta més
no sé si potser
tindran més contes
no ho sé
encara
de moment sabem
que ha sortit
fa poc
fa uns dies
i la veritat
a veure
m'ha agradat
però sí que manca
una miqueta més
de cohesió
en tota aquesta història
perquè hi ha
algunes coses
que no s'expliquen
gaire bé
de totes maneres
és un joc
que en menys
de 5 hores
una coseta així
o unes 5 hores
encara que us quedeu
una mica enganxats
com ha passat a mi
ho sento
ho tindreu en gestit
o sigui 10
a mi em passa sempre
Albert
tenim guies
a internet
o sigui
Débora
a mi em passa sempre
que duplico
o triplico
les hores que diuen
jo també
sempre
sempre
trigo molt
jo he vist
jugadors i jugadores
acabar aquest joc
en dues hores
home sí
un speedrunner
i jo he flipat
perquè jo he trigat
o sigui
gairebé
més de 4 hores i mitja
i jo crec que
estarà per 5 hores
una coseta així
el videojoc es pot jugar
per PC
Nintendo Switch
Playstation
i Xbox
sí
o sigui
multiplataforma
no teniu
no teniu
cap excusa
per no jugar
fixa't
acabem de parlar
del Tales from Candleford
Patrick
aquí podria haver-hi
un programa
que parleu de puzzles
un altre que parleu
ah sí
de l'aturada
de les videojocs
jo crec que és un tema
aquest també
sí
de fet
moltes vegades
quan es diu
aquest joc
la campanya dura
jo estic
és que anava a fer hate
anava a fer una mica de hate
però quan diuen
aquests jocs
la campanya dura 40 hores
no sé què
o 20 hores
no sé què
dic tant d'abon
dures menys
tio
i em passa molt
el joc ha de durar
el que ha de durar
és una frase molt tonta
però és que és cert
és que és així
és així
certament
generació digital
acabes de fer una captura
i continuem el generació digital
i no deixem el terror
perquè tot seguit
parlarem d'un altre videojoc de terror
fet a casa nostra
i que hem pogut provar
de forma anticipada
ens referim al
Horror Tales
de Vegard
el nou joc
d'un dels autors
de videojocs catalans
més prolífics
en Carlos Coronado
tu Albert
l'has pogut jugar
com ha anat l'experiència?
doncs ha estat
una experiència fantàstica
perquè hem tingut l'oportunitat
de jugar
aquesta preview
barra demo
del nou videojoc
d'en Carlos Coronado
d'aquest Horror Tales
de Vegard
abans i tot
que estigui disponible
doncs a plataformes
com Steam
l'hem pogut jugar
hem de dir
que confiem molt
en Carlos Coronado
perquè avui dia
això d'obrir un arxiu
que no prové de cap
ja veus
de cap
et diu el Windows
aquest arxiu
no sé
no sé
i vaig
has d'anar per un camí
laterari
i dir-li
no no
confiem
confiem en això
jo tinc el Windows Defender
a fuego cada dia
i no no
a mi no me la colen
i si el Carlos Coronado
ens ha colat
és que és el Carlos Coronado
és que per això fa patir
és capaç
és capaç
Carlos Coronado
aquest creador de videojocs
prolífic a Catalunya
d'haver-nos colat
un malware d'intreordinador
però no seria
sent ell
segurament seria
un JPG
d'una tita
o alguna cosa així
de formes sorpresives
gràcies per dir tita
sí
que sortirà
en qualsevol moment
d'abans de la pantalla
per ser
escoltem una mica
el trailer
sí
sí
sabem més o menys
quan sortirà
aquest videojoc
doncs
per declaracions
que hem llegit
al mitjà
de Youtube
Pazos64
en sèrio
jo m'he documentat avui
a través del canal
del Pazos
que l'ha entrevistat
i també l'ha jugat
aquesta demo
doncs en Carlos
diu en aquesta
prolífica canal
amb molta
amb molta credibilitat
que
hauria d'haver sortit
a l'abril
ja
hem passat l'abril
i no ha sortit
el videojoc
i diu que hauria de sortir
doncs abril-maig
més o menys
jo penso que abril-maig
abril no
maig-juny
sortirà aquest videojoc
en principi
per ordinador
per consoles
i
i és una nova entrega
doncs de la saga
aquesta de terror
sortirà
com us deia
també per la Steam Deck
per PlayStation
i ara estava escoltant
el trailer
i hi ha com
aquells detallets
que
ja et passen
ja et poses una mica
tens
clar
és un videojoc de terror
per situar-nos
una mica en context
ràpidament
terror en primera persona
és la continuació
d'un altre joc
que ja va fer el Carlos
que és el Horror Tales
The Wine
que també era com
així terrorífic
és continuació
però si no heu jugat
a l'anterior
tampoc passa res
jo penso
és com
bastant independent
hi ha referències
sí que és millor
haver-lo jugat
però si no
bueno
tires
hi ha referències
estem en un món
post-apocalíptic
i també en un món
que a la vegada
és molt abocador
això ho fa molt bé
el Carlos Coronado
és una persona
que ell mateix
ho ha reconegut
moltes limitacions
en algunes coses
per exemple
a l'hora de fer personatges
però a l'hora
de fer paisatges
molt bonics
perquè ell és un mestre
del motor gràfic
de l'Enrial Engine
és el seu
fer paisatges abocadors
i fer cursos
fer cursos
fora de sèrie
i aprofitar
moments actuals
per crear
descomptes
descomptes
sí sí
i m'agrada molt
com no ho fa
sí sí sí
i també aprofitar
moltes coses
de la cultura popular
hi ha un moment
que estem explorant
una casa
i es veu
un quadro
d'una dona
que crida
amb una bandera espanyola
recordareu
que crida molt
que sembla
com un superguerrer
aquella dona
doncs apareix
en aquest moment
moltes coses
de la cultura catalana
joc per cert
en català
interessant
doncs també
que estigui
en la nostra llengua
i comentem
la principal novetat
d'aquest horror
d'ells
perquè sempre intenten
aportar alguna cosa nova
és una mecànica
que és la possibilitat
de canviar
de forma dinàmica
quan tu vols
del dia a la nit
i fins i tot
també canviar el clima
com tu mateix
com a usuari
i és molt espectacular
perquè tu
estàs de nit
i dius
que sigui de dia
i veus davant teu
amb un gran escenari
els núvols
el sol
com surt
tot com amb un timelapse
molt ràpid
com la pel·li
de la màquina del temps
l'antiga
i tant
és exactament
em recorda moltíssim això
aquesta pel·li
quan la vaig veure
petit
a mi em va sobtar tant
els maniquís
com es anaven canviant
hi havia uns maniquís
que anaven canviant la roba
m'agrada molt
doncs sentim una altra música
no està
no està el joc
aquesta
no sé si el
el pastor
la reconeixes tu
aquesta
t'ha de sonar
home
per el que estic veient aquí
m'hauria de sonar
ah clar
si mires el guió
però no
però no me'n recordo
és de Quake
ja ja
per això
és Quake eh
és Quake
jo Quake per mi
és mi columna vertebral
ja ho sé
ja ho sé
ja ho sé
he posat música
de Left 4 Dead
perquè en Carlos va començar
fent un mod
per a Left 4 Dead
Barcelona
i també li agrada molt
el Quake com és notori
doncs d'aquest creador
experiència jugant-lo
doncs ha durat mitja hora
la demo
aquesta sí que l'he passat
en mitja hora
a més una vegada
que em vaig quedar
doncs que no sabia com avançar
vaig mirar el vídeo
del Pazos
per continuar
i és interessant
perquè són jocs curtets
els de Carlos Coronado
suposo que en parlarem més
quan surti
curtets i directes
a l'acció
primera persona
investigant la casa
et persegueix un personatge
a mi no m'ha fet gaire por
el personatge
és molt de jump esquerre
és molt de donar-te
doncs
ensurts així
però el que m'agrat
és
moure'm per l'escenari
veure com elements
de la nostra cultura
per allà
es veu molt bé
ah no ho he dit
Unreal Engine 5
que és la nova versió
del motor gràfic
l'aspecte visual
és molt potent
i una cosa per acabar
i acabo amb el tema
es nota que en Carlos Coronado
és una persona
àgil
ràpida
la demo
que va jugar
amb Víctor
amb el seu canal
té uns defectes
que pocs dies després
a la demo
que jo vaig poder jugar
ja els havia corregint
i això em va encantar
sí sí
diu molt
va per feina
d'aquest desenvolupador
molt bé
participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal de Telegram
estem acabant el programa
volíem explicar-vos
que l'empresa King
creadors del Candy Crush
Xaga, el Fan Heroes
ha organitzat aquesta setmana
una hackató
a l'Institut Tecnològic de Barcelona
han estat 100 alumnes
de 10 escoles diferents
que van dissenyar
amb l'ajuda de 20 professionals
de King
un videojoc relacionat
amb la protecció
del nostre planeta
li hem preguntat
a la Vicky Leach
que és directora
de diversitat
equitat i inclusió
d'aquesta empresa
de King
si creu que el videojoc
pot ser una bona eina
per sensibilitzar
o aprendre
sobre algun tema
que afecta
a la nostra societat
crec que els videojocs
tenen un potencial
com a eines
per conscienciar
i educar els jugadors
sobre qüestions socials
els jocs són un mitjà únic
que pot implicar
els jugadors
profundament
sumergint-los en entorns
que ajuden a inspirar la gent
en integrar diversos personatges
i històries
i abordar problemes
del món real
els jocs poden promoure
la comprensió
i inspirar el canvi
entre un públic ampli
aquí
a King
volem fer jocs
que aportin moments
d'alegria
als nostres jugadors
la nostra missió
és fer que el món
sigui lúdic
i com a resultat
esperem oferir oportunitats
que ajuden
els nostres jugadors
que necessitin
un moment
per a ells mateixos
també l'hem preguntat
a la Vicky Leach
què és el que podem aprendre
dels joves desenvolupadors
sempre m'inspira
la creativitat
i les noves perspectives
de la generació més jove
els desenvolupadors joves
sovint aporten
idees innovadores
i una passió
per la inclusió
que poden influir
en la direcció
de la indústria
aquí reconeixem
el valor
d'aquestes noves veus
i ens esforcem
per escoltar-les
i aprendre d'elles
els seus coneixements
són importants
per impulsar la indústria
assegurant
que els jocs
segueixin sent
un espai dinàmic
i inclusiu
per a tots els jugadors
el nostre treball
amb socis
com Junior Achievement
ens està ajudant
a complir
el nostre compromís
de fer una empresa
separar tothom
i ajudar-nos
a donar suport
a aquesta generació
més jove
amb una futura carrera
en el lloc
doncs molt bé
hem escoltat
a King
aquesta hackató
on també
fan treballar
els joves
perquè facin videojocs
que això està molt bé
i arribem al final
del programa
Patrick Urbano
presentador
del nou programa
videopodcast
programa videopodcast?
no ho sé
avui dia ja
estem en un moment
a mi m'agrada
videopodcast
a mi també
videopodcast
cosa
continguts
perquè dir programa
ja no
s'aporta
estic molt format
estic treballant
en un format
és un programa
tranquil
estic entre formats
exacte
recordem oients
tres vides
ja en teniu dos
els podeu veure
i gaudir
n'hi haurà més
Patrick
molta sort
moltes gràcies
que hi hagi
moltes temporades més
tant de bo tio
tant de bo
sí sí
mentre l'audiència vulgui
allà hi serem
parlo com a lloguer
del director
de la tele
però tu digues
que els temes
no s'acaben mai
i què és necessari
mira això ho parlava
l'altre dia
perquè jo també
soc guionista
a l'enguàrdia
del Calpena
el programa Història
i l'altre dia
un d'aquí
de Catalunya Ràdio
em deia
hòstia
i no s'acaben els temes
i dic no
mai
mai
és que si algú pensa això
és que no va bé
això ho pensàvem nosaltres
a la primera temporada
clar
les tres primeres setmanes
clar
el que fèiem programes
un dedicat al Pac-Man
l'altre al Space Invaders
el tal
i vam dir
anem a obrir això
saps?
perquè si no no pot ser
com es nota que no correu a Youtube
la mare que em va per dir
igual que
igual que
el Telenotícies no s'acaba
perquè cada dia passa alguna cosa
exacte
doncs sempre passa alguna cosa
relacionada
amb les coses que fem
no?
sí sí
doncs Patrick
Albert
Débora
i Pazos
gràcies per fer el programa d'avui
que vagi molt bé
atentats
gràcies a vosaltres
el Generació Digital d'avui s'ha acabat
ens trobareu en digital
quan vulgueu
però atenció
la ràdio continua
hòstia que n'és ben perillet
get the humanoids
i Pazos
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres