Música
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 678,
una mica tensos i una mica competitius.
Música
Anirem una mica així avui, eh?
Ens endinsem en el món dels videojocs de lluita
i ho farem amb gent a qui els apassionen.
BSN Fighters, un equip que treballa en l'organització de tornejos
i continguts que giren al voltant dels videojocs de lluita.
Aprofitarem per jugar una mica en directe,
i, de fet, la Gina Tost, a la Gina.
Hola, hola, hola. I també l'Oriol Dalmau. Hola, què tal?
Però l'estic entrenant, ja, eh? Sí, sí, sí.
Fareu un one versus one. Sí, un Street Fighter V.
Exacte, però amb la motivació que veuran
part dels experts de BSN Fighters.
I, de fet, ells us comentaran a veure com han vist aquesta partida.
Semblarà una merda, la partida que farem, perquè som experts,
però venim de l'Street Fighter II
i des de les hores seguim jugant igual l'Street Fighter,
com si no hagués evolucionat gens el joc.
Jo no recordo com es fan els hadouken.
Jo sé que era alguna cosa com... Perdràs.
Si t'agafes el blanc i vols fer un hadouken.
Potser, Gina, el que passarà és que, com la bicicleta,
et sortirà sol. Segur, segur.
Apretant tots els botons, estic segura que alguna cosa faré.
D'això sí, hi ha una part del teu servei que recorda
com es feien aquests combos.
El meu no, el meu ho fa sofregits molt bons.
Però veu tenir l'època d'anar a les màquines recreatives
a fotre 25 pessetes i deixar-ne pagar allà amb l'Street Fighter II?
Jo no ho feia, no. Tu no ho feies, no?
Jo ja hi deixava euros. Jo ho havia fet abans.
Euros, bicicleta.
Amb la cara de Franco.
Oriol, també tindràs temps per enfilar-te dins...
o dalt de tot de l'edifici de Catalunya Ràdio
i ens explicaràs ara que han passat unes quantes setmanes
de la sortida del videojoc Spider-Man el perquè del seu èxit.
Exacte, parlarem de la Spider-Man,
a veure si és tan meravellós o té pegues.
D'acord. Per cert, tenim a Tarragona en aquests moments l'Star.
Hola, Star. Hola, bona tarda.
Escolta, tu vols parlar d'un documental relacionat amb la pel·lícula
de la pel·lícula El bo, el lleig i el dolent?
Sí, avui. D'acord.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb l'Star.
Doncs benvinguts als tres. Hola.
Gina, Francesc i Oriol, i també l'Star.
Hola, què tal? A la resta és igual.
Hi ha molta gent aquí. Sí, i tant, que hi ha gent.
També hem de dir que el Miquel Marimón
està al control de Tarragona en aquests moments.
Per cert, pregunta-li al Miquel, el tens davant?
Sí, sí, ja te sent.
Diga-li si diu si sí o si no, si ell es jugava a Jocs de Lluïta.
Diu que sí, i tant, diu que sí, i tant.
Miquel, Miquel.
Fa temps, diu fa temps. Sí, no, no, tothom fa temps.
Escolta'm, això, tu masculat, no?,
que vols parlar d'aquesta pel·li, d'aquest documental?
Sí, ho he fet bé, i vas picar.
Sí, sí, sí, perquè després he vist aquí jo,
i dic, mira, no, però molt interessant.
És sobre això, el bueno, el feo i el malo.
Sí, una cosa, un documental que han fet ara,
d'un making-of molt particular i molt, molt curiós.
Molt curiós, molt bé.
I, res, com dèiem abans, Gina i l'Oriol,
ja, si voleu, mentre anem parlant, també podeu anar escalfant una miqueta.
Anem fent unes partides prèvies? Sí, no sé, no, no.
Ho dic perquè funcioni quan diguem...
Té interès, ara que ens diguin ens hi fotem.
Ei, per cert, vaig estar actualitzant, ahir, 7 gigs.
Això no és res, eh?
Actualitzant el Windows?
No, no.
Sí, és que els Street Fighters 5 són d'aquells jocs
que va sortir complet al 30%,
i el 70% te l'has descarregat ara amb un parxe.
I és molt curiós perquè hi ha una pel·lícula, a l'inici,
que no pots dir que no, és a dir, que l'has de veure.
D'una hora i mitja?
No, és una pel·lícula de cinc minutets.
Encara que siguin 30 segons,
si t'obliguen a menjar-te i no pots tirar endavant, es fan eternes.
A les 6 gigs, quants cants de futbol són?
Eh, no sé, però són uns quants, sí.
Són uns quants, sí, són uns quants segur.
Em va agradar, per cert,
perquè és la història dels personatges més coneguts.
No sé si teníeu un concret que sempre agafàveu amb aquests de lluita.
Jo soc del riu sempre.
El que passa és que tinc la contradicció mental
de la pel·lícula de Hollywood on sortia Van Damme, que era Gil,
i aleshores la pel·lícula, el meu preferit, és Gil,
perquè el Van Damme, per mi, és com un semideu.
I Francesc, tu, qui? Jo era de riu i de Chun-Li.
Ah, sí? Sí, sí, m'encantava.
Aquells muslitos que em gasten... I tant.
Que s'han anat musculant amb el pas de les versions,
i ara és una senyora que fa bastanta por.
Però és molt millor així.
És una Lara Croft a l'obèstia, en el fons.
I l'Starr, tu, amb el Fatal Fury, o què feies tu?
Jo era de Chun-Li, també. Tu també? Sí, sí.
Jo era més d'altres llocs de lluita, per això.
Com, per exemple? El Samurai Chodown.
Ah, això ja... En quina plataforma?
En el meu. Aneu-s'ho autèntiquel,
aquella que era com una panera de grossa, una cosa...
Tu n'estaves fent lloc al menjador per posar-la,
perquè no hi cabia enlloc.
Que és la vida o la mort.
Avui parlarem molt de jocs de lluita,
però abans veurem què ha passat aquesta setmana
en el món dels videojocs.
I és que, com cada setmana, amb la Gina,
volem una miqueta dir o explicar les coses més importants
que han passat en aquest univers.
Aquest so és un cotxe del Forza Horizon 4,
que aconsegueix 2 milions d'usuaris en menys d'una setmana.
Microsoft confirma les dades i, per celebrar-ho,
ha distribuït diverses dades curioses del títol.
Forza Horizon 4, només per Xbox One,
és el joc exclusiu més ben valorat a Metacritic,
per aquesta consola, amb un 92 de mitjana.
Ha acumulat més de 4,6 milions d'hores de contingut
visualitzat entre Mixer, Twitch, YouTube, Facebook
i ha enregistrat més de 1.324.000.000 de quilòmetres reguts
en les seves carreteres virtuals.
Això era un número molt gros.
Els usuaris, a més, han comprat més de 74 milions de cotxes,
que no està gens malament.
Oriol, tu has comprat cotxes?
Una de les grans coses que té aquest joc
és que ja entra l'època Game Pass.
És aquest sistema que té ara Xbox,
que si tu tens una subscripció, com si fos Netflix,
és un joc exclusiu d'Xbox en el pack aquest mensual.
Per tant, això ha fet que moltíssima gent hagi accedit
sense la punyalada de gastar-te 70 euros.
El Mixer, per cert, és aquest Twitch de Microsoft, no?
Sí, exacte, que va comprar Microsoft.
T'he de veure perquè encara no estic gaire habituat en aquesta...
Tampoc hi ha tant de contingut com podries trobar a Twitch.
Fins i tot n'hi ha més a Facebook Live.
Aquesta setmana també hem rebut notícies
a través del nostre correu electrònic de Assassin's Creed Odyssey,
que és la millor estrena, diuen,
de generació.
Sí, sí, el títol que va debutar el 5 d'octubre a PlayStation 4,
a PC i Xbox One,
i es veu que és l'Assassin's Creed
que s'està venent millor en aquesta primera setmana de vendes.
I des del generació digital ho celebrem.
De fet, nosaltres l'hem demanat, Oriol, que sabies que hem demanat el joc.
No sé si el portaran o no.
Doncs li fotrem castanya.
Jo tinc una mica de sospita que Ubisoft ja torna a les andades.
Perquè recordes que amb l'origen es van donar dos anys per fer un bon joc.
Com va arribar? Ja ni un any, eh? És pitjor que el FIFA.
Us ha passat que heu posat un nom estrany, per exemple,
com a usuari d'una plataforma com PlayStation?
Jo que després us empenediu de...
No, però passen coses.
Hi ha peticions d'amistat misterioses,
que a vegades veus per Facebook,
que hi arriben usuaris d'aquests que fan com de troll.
Ah, ja, no, no.
I no saps si és ben bé un virus, una persona que no té gaire feina...
I com es diuen?
Normalment són avatars d'una noia molt sexy,
amb un nom també molt sexy, que comença a agregar-se a tot Déu.
Això li he posat a un amic teu, no, Oriol?
No, no. Jo això ho veig a foros de Facebook,
a foros de PlayStation,
que hi ha usuaris que o són un troll automàtic
o són gent amb molt poca feina que es fa agregant a tot Déu.
Això és un sistema de publicitat, també.
Jo parlava també d'aquests noms que de vegades els poses i després...
Macho Iberico 69.
Ah, el vull canviar.
Ara, si vols, el pots canviar, aquest Macho Iberico.
Exacte. El canvi encara no està disponible.
Això és Sony, eh?, a PlayStation.
Sí. Sony ha dit que serà possible aviat.
El primer canvi serà gratuït i els posteriors costaran 99...
O sigui, 9 amb 99 euros.
És com els camells.
O 4 amb 99 si som subscriptors ja de PlayStation Plus.
La primera dosi gratis. La segona vegada que tornes ja paga.
Així funciona, Sony.
És igual que amb les tarifes telefòniques.
Et podries canviar abans de tarifa.
Gràcies, però després...
A veure, no hi haurà límit de canvis sempre que paguem per fer-los.
Pagar només faltaria.
A vegades ni pagar.
I ara mateix està en beta perquè alguns usuaris ho puguin fer una vegada.
I un cop s'acabi aquesta beta el novembre del 2018,
s'espera que estigui oberta a tots els usuaris a principis del 2019.
I ara aquella cosa que a mi em fa una mica de ràbia,
que són les marques de videojocs que s'apunten a Halloween.
Sí, des del generació digital podem entendre
que la castanyada tingui poca presència.
Una dona vella que ve en castanyes amb un mocador al cap
no pot competir contra Frankenstein,
una carvassa gegant que reparteix llaminadures...
Però les castanyes són com cervells secs.
Mira-t'ho així.
També tenen la seva banda terrorífica.
Sí, però fixa't que ja l'estàs portant cap a la banda terrorífica de Halloween.
No em preocupa.
No em preocupa.
Què passa amb moscatell? No hauràs res que dir.
Exacte, moscatell i panellets.
Moscatell existeix.
Per això videojocs com Fortnite no tens una castanyera,
tampoc a Overwatch lluitant,
però han tret aquestes novetats.
Per exemple, en Fortnite tindreu nous pics, skins,
ales Delta o motxilles temàtiques.
De fet, has tornat a sortir una calavera
que podies haver comprat amb diners i ara torna a sortir.
Per tant, diguéssim que hi ha una mica de...
Els usuaris van dir que només us importen els diners.
Home, hola, benvingut.
Una mica així, clar.
Sí, hem caigut allà d'un gínxol.
Overwatch, a més, amb noves skins pels seus heros
i, com sempre, un nou moda de joc
que donarà una mica d'aire fresc a les batalles de sempre.
Estem preparats per menjar castanyes, panellets,
beure moscatell i donar-li canya al comandament o al teclat
i al ratolí,
perquè comença una època molt interessant al món dels videojocs.
Generació digital.
Els frikis, ara, són els altres.
Esto, recordamos, es uno de los últimos combates de esta ronda 2.
Ya está Onlindez en la cara.
Encuentra ahí un 2M muy bien después de gastar al 16.
Justo cuando se abre ahí el blockstun,
el ascensor que no encuentra nada y no se ve que se sale,
pero el shoryu no respetando aquí los kits del androide.
Se quita las manos y se lo castiga muy bien con ese shoryu.
Tens ara per parlar des del generació digital de BSN Fighters.
Avui ens acompanyen al generació digital en Javier Sanabria,
que és encarregat de crear contingut,
i Rubén Guerrero,
que s'ocupa de l'organització d'esdeveniments competitius.
Benvinguts als dos del generació digital.
Moltes gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos.
Teníem moltes ganes de parlar amb vosaltres.
Perquè, primer, abans de res, BSN Fighters,
posem-nos en antecedents.
És un club, és una associació d'amics,
que va néixer d'una decisió...
Com va anar, això?
Bessena Fighters neix com una fusió.
Ens coneixíem ja,
fèiem coses diferents,
pel fighting.
Sempre pels jocs de lluita, diguéssim.
Sí, sí.
Llavors, jo fa uns mesos vaig decidir deixar la meva feina
per centrar-me al fighting,
i ells es coneixia quan era Arkham Team,
que feien tornellos,
i vam dir, escolta, perquè no anem...
En comptes d'anar per separat,
per què no anem tots per la mateixa direcció?
Ara parlarem una miqueta d'aquesta organització
de competicions que feu vosaltres
i de quina forma es fan,
perquè crec que fàcil no deu ser.
Tu ets jugador?
Jugador?
Sí, sí, sí.
Quin nom tens?
Sharon.
M'ha recordat això, quan et poses un nick en 15 anys,
però després l'arrestes tota la vida,
doncs és el que hi ha.
És una decisió important, una vegada.
Tu no ho saps.
Bessena Fighters, per exemple, ara quina competició feu?
Què és el que esteu fent?
Nosaltres ara el torneig
que estem portant així més seguidament
és el Dragon's Rush.
I, bueno,
és un torneig
que es porta cada mes,
que el següent serà...
Al finals de mes, eh?
Al finals de mes, sí.
El 27 d'octubre.
Exacte.
Ho comentarem i ho recordarem.
Ullens, si aneu a Bessena Fighters,
hi ha un vídeo, que és un resum,
de l'última competició que vam fer
de precisament això que ens comenta la Dragon's Rush,
que sona d'aquesta forma.
Everybody!
Un pixap! Un piño! Un piño!
Un piño!
D'aquesta competició,
hi ha un dia que serà la final, no?
Sí.
I ara que porteu? Quantes edicions?
Ara portem 5. 5 edicions.
I a cadascuna de les edicions hi ha un guanyador?
O hi ha puntuacions, com va això?
Hi ha un classificat,
que em porta una bola de drac,
i aquesta bola de drac t'acredita com a...
Com a finalista o com a...
Com a finalista.
Hi ha 7 parades per les 7 boles de drac,
i al desembre es farà la final
amb els 7 classificats per les boles de drac.
I, a més a més, la gent que ha quedat,
encara que no hagi guanyat la bola,
però si té puntuació al rànquing,
també es classifiquen per al desembre.
Estàs tot l'any construint això.
I precisament aquest vídeo el vam fer
perquè volíem mostrar al món
el que estava passant aquí a Barcelona,
perquè està creixent molt ràpid.
Exacte, estàs jugant per ser la Gina i l'Oriol.
La Gina m'ha preguntat com es salta.
Amunt? Això ha dit?
Ha dit com es salta? Coa o P.
És que he tocat tots els punyateros, botons,
i dic, on està el botó de sal?
I em fa... m'agafa un dit,
em tira el joystick amunt i fa...
Mira com... és així.
M'he posat en moda tutorial.
Però després li ha vingut com un recordatori
de la seva època més d'arcade
i ha començat a fotre'm una bona tunda.
No, no, que ha guanyat ell.
Evidentment, això sí.
Jo vull un fighter d'aquests, un d'aquests nois que juguen.
És que la Gina amb el pad necessita un mando arcade.
Un estic sangua.
Aixins i no, home.
Jugar amb pad a jocs d'aquests és on s'arrilegi?
No. No?
Ara ja no.
Sí, perquè veus a vegades que tenen aquells pads tan grans...
i ara no, eh?
Ara hi ha molta varietat.
Ara tens una hitbox, ara tens un...
un teclat adaptat a...
que seria un mando arcade.
Ah, sí? Hi ha gent que juga amb teclat?
Seria el més semblant una hitbox, però bueno...
Amb teclat també els hi ha, eh?
Sí, sí, sí.
Hitbox són aquestes palanques, no?
No, una hitbox és com una palanca arcade,
però en comptes de portar palanca,
porta quatre botons.
Ah, d'acord, molt bé.
És com jugar amb els cursors.
Sí, exacte.
Avui en dia ja pots jugar amb el que vulguis,
perquè tots els llocs ja ben adaptats,
perquè no tinguis problemes per jugar amb el que vulguis tu.
Molt bé, per cert, abans estàvem parlant d'això,
de la Dragon Rush.
La gent que ens estigui escoltant està ja tard
per competir en aquesta... no?
No, no, no. O sigui, pot apuntar-se, eh?
Totes les parades són obertes,
pot apuntar qui vulgui, pot venir qui vulgui de públic.
L'únic que està tancat, que és invitacional, són les finals.
Ah, d'acord.
Que seria una classificació,
com ha dit el Javier,
dels 32 millors.
Molt bé.
Inclusos els que tenen la bola de dret.
Molt bé. Aquesta gent que us ve,
que potser no coneixíeu i que es posa a jugar,
us heu quedat parats de la qualitat?
És a dir, com estem de nivell,
doncs, a les vostres competicions?
Bueno, en general...
Jo diria que hi ha gent molt bona.
Sí?
A Espanya i a Barcelona hi ha gent molt bona.
I també el que està passant és un fenomen
que hi ha molta gent que no juga,
però que li agrada veure-ho.
Perquè és bola de drac, perquè el joc és bonic de veure o el que sigui,
però hi ha molta gent que li agrada veure-ho.
Hi ha molta gent que ve d'espectador
i, al millor, ja al joc, però ha jugat dues hores.
I val la pena, eh?
Jo vaig estar aquí a Arcandreu aquest any,
a una reunió, a l'Arcandreu,
i va haver un petit torneig de bola de drac
i la transmissió era...
És una cosa al·lucinant.
Sí, sí, eh?
No m'estranya que la gent vulgui anar a veure-ho,
perquè jo ho recomano, eh?, és una experiència.
M'has una miqueta al principi i dius, bé, dos jugant,
i un dient el que passa, doncs ja ho veig, no?
Però no, no, li dono una altra caire,
li dono una altra dimensió molt recomanable.
De fet, a BSN Fighters, el que feu també,
a banda de competicions, és streamings a Twitch,
que el que feu és provar jocs, per exemple, de lluita, comentar-los,
i també el que feu és...
doncs, aquestes competicions...
No, de fet, feu com unes trobades,
on jugueu, no?, són trobades, eh?, diguem-ne.
Sí. A veure, en contingut fem una mica de tot.
Fem els tornellos,
però també quan nosaltres quedem,
perquè era bé tots els dies, per entrenar o per jugar,
o simplement per comentar les partides,
ho streamem tot.
Llavors, la gent també s'enganxa perquè ens veu tots els dies,
i és com una sitcom, eh?
Total. Sí, sí, sí.
No, no, ja.
El que s'enrevia, el que és molt bo,
i la gent li agrada molt.
Penso que els videojocs, com deia el Star,
veure com juga la gent a jocs de lluita per Twitch
és molt més agradable que d'altres videojocs,
que jo què sé,
l'Spiderman també és molt bonic de veure per Twitch,
però l'adrenalina t'arriba força en aquests videojocs.
En el fons és com veure el futbol per la tele,
com veure el tenis... Exacte.
No és tan estrany veure com juguen els altres
si juguen molt bé, si juguen molt millor que tu,
és el mateix concepte.
I també és molt important la veu que tu retransmet.
I són jocs molt entendibles,
perquè en coses com el League of Legends et perds.
En canvi, això és molt clar, és molt bidimensional,
un contra l'altre, un enfront de l'altre, és difícil perdre's.
Després parlarem, això que dius de fàcil,
ho poso entre cometes perquè... És veritat.
Quan escoltes el vocabulari de BCN Fighters, de veritat...
Hi ha una jerga pròpia.
Això m'encanta, això.
Abans volia saber, a BCN Fighters,
si tu vols col·laborar o vols formar part del club,
pots, d'alguna forma, o no?
Perquè tindré un local en un futur o no?
Nosaltres, la idea...
Esperem que no sigui molt a llarg termini.
És de tenir un local on poder entrenar amb la gent,
que la gent pugui venir a entrenar,
per poder fer tornejos d'allà,
poder fer el que estem fent,
però que pugui venir tothom, no?
Clar.
Perquè també estem veient que si continuem creixent,
com ho estem fent, al final necessitem un lloc
nostre, no?
Ara mateix, si la gent vol venir a competir,
té el Dragon Race, una vegada al mes,
i a vegades fem coses online i tal,
però de moment, el local...
A competir o... O a mirar.
O a mirar. Exacte, exacte.
O veure l'espectacle, perquè, en el fons,
el proper, de fet, ja hem apuntat, i espero venir.
El concepte d'entrenar en un videojoc és molt fort.
Home, mira, aquí...
Si jo ara hi vaig i no en tinc ni punyetera idea,
m'entreneu, que m'ensenyeu com no suïte.
Aquí hi ha una espècie d'entrenament des del principi, no?
Quan som Goku, coneix el Fuyo Tortuga, fins a Super Serre, no?
A veure, nosaltres intentem, sobretot, per ensenyar a la gent,
fem contingut, més que en directe, no?
Perquè si vas al Tourneig estàs una mica més...
Per competir, no?
Clar, però sí que intentem fer contingut,
i moltes vegades, sí que quan estem a l'stream, sobretot,
al xat hi ha molta gent que no parla de preguntar,
això com es fa o aquest personatge com el puc portar o...
És una teoria, això és la UOC.
Hi ha uns troncals que s'han d'aprendre.
Sí, sí, sí, però has d'estudiar, eh?
Sí, sí, sí.
De fet, ara estan sortint escoles d'e-sports,
que dintre d'aquestes escoles hi ha, doncs,
jocs de lluita, jocs d'estratègia, jocs de...
De tot tipus.
Sí, sí, sí, perquè ho has d'aprendre.
Molt bé, molt bé.
En quan es jocs és el Dragon Ball,
és una mica la tendència, o Street Fighter es pot dir
que ja va per modes, això, com va?
A Espanya sí que el Dragon Ball ha pagat molt fort,
i sobretot a Barcelona, ha pagat molt fort.
El rest del món també,
però diria que la Street Fighter encara és el rei de la lluita,
però nosaltres som uns raravis,
aquí la veritat és que el Dragon Ball està molt, molt fort.
Som terra de bola de drac.
La generació del Super 3,
el Super 3 hem fet, no estem creixent,
i de sobte tenim poder adquisitiu
i podem triar quin videojoc hi passem més hores,
i suposo que jugar amb aquells personatges
en els quals hem vist les aventures
més enllà d'aquesta peliculeta que has vist tu, Albert,
de 5 minuts al principi del joc.
Es fa raro que no parlin en català i no es digui corpetit.
El corpetit.
Parlant de corpetit, que això ens porta cap endarrere,
sempre portem aquí a la taula tota una plètora de jocs
relacionats amb el tema que portem, sobretot, vintage antics.
I una altra manera de saber és
la vostra relació amb els llocs de lluita
una miqueta retro, no?
Com el podria ser aquest primer Street Fighter per Super NES,
o els Alpha,
per prines consoles de 32 bits.
Quina és la relació que teniu? Els teniu en compte,
en els vostres continguts?
Sí, bueno, de fet...
De fet, aquest cap setmana,
com parla dels reptes que tenim
per suscriptors de Twitch,
farem una especial 72 hores.
Què dius, ara? Oh, m'encanta!
Ja tinc una cosa important per fer, aquesta setmana.
Comencem demà a les 12 i la majoria dels llocs
són tots retro.
Tenim la llista, està la llista d'internet.
72 hores?
Som com 30 tios, anem rutant...
Això és com a futbolí, no? El que guanya es queda.
Va passant gent, si hi ha un megaclac...
Tenim, si d'aquí n'hi ha uns quants.
Jo crec que està molt bé,
perquè és com la Fórmula 1,
quan de tant en tant fan aquestes carreres de clàssics,
gent que porta cotxes de primera gama.
Ara lluita sense barres d'energia,
sense combos que es fan amb un botó macos.
Abans deia el Francesc que el tema era fàcil,
jo em vaig apuntar l'altre dia,
mirant a Twitch paraules que dèieu.
Què vol dir perdre la smash?
Uf!
És una mica complicat, però per simplificar-ho,
diguem que al Dragon Ball hi ha alguns cops
que et fan rebotar la paret.
Tu pegues un cop, et fa rebotar la paret,
i el joc et posa una limitació
que només ho pots fer una vegada per cada combo.
D'acord, és com el Fórmula 1 al Kers,
que només ho pots fer...
Un solo combo només tens un smash,
perquè, si no, farien un infinit
de rebotar la paret tota l'estona.
Fa una parella que no existeix,
és el límit de la pantalla.
Han dibuixat fins allà, diguéssim.
No és això exactament, però...
Quan parleu de barrites, una barrita.
La barrita va salient.
Això què és, les barres d'energia?
D'energia o de vida, depèn del context.
Ara diré una cosa,
que no sé si de veritat és sexual o què,
l'esparking què és?
Estàs malalt, Albert.
No m'has apuntat, no t'heu de fotejar.
Això és espanca, eh?
No, l'esparking és...
No tenia ni idea, gina, veig que...
Albert m'està donant cops.
L'Albert m'està donant cops.
Li has de fer un sparkley.
Digues, digues, perdona.
L'esparking és una mecànica que te la dragonvol,
que una vegada per partida
tu apretes quatre botons
i el personatge fa una animació
i durant un temps limitat ets més ràpid.
És un power-up.
És més ràpid, et curas vida, fas més mal.
I per últim, el cross-up, què és un cross-up?
Un cross-up és
quan a tu et salten per damunt
i et peguen,
però et peguen per l'altre costat.
Tu has de bloquejar cap a l'altre costat.
És una colleja, això.
Un cafè con leche y un cross-up.
Doncs ara totes aquestes paraules
les veurem reflectides en una partida
i és que tenim la meva Play 4
amb la Street Fighter V instal·lat.
És el teu, de fet, el joc, no?
Me l'has passat.
Actualitzat amb els seus 7 gigs de col·lització.
Però ens hem de posar una miqueta amb ambient.
¿Estás seguro de que buscas pelea?
Porque a mí me sobra con el pulgar.
Con el derecho.
Resulta que el otro es demasiado para ti.
Però si juguem, jo vull que algú
de la Barcelona Fighters retransmeti la partida
com barbites, crossovers i esparclis.
Ho podeu fer o no?
Això pot ser horrorós.
Abans hem practicat, ens heu sentit de fons,
que l'Albert ens ha dit, calleu!
He perdut 3 de 3.
Però ara ve la bona.
És la 4 de 4.
Ara ve la bona.
El meu gran achievement,
en aquest joc,
ha sigut esquivar tots els hadoukens del joc.
Això és l'èpica.
En totes les èpiques l'heroi va perdent
i va per allà fins que al final s'ha entrenat
amb el submestre
carregant caixes per la platja
i al combat final,
la patada de la gorulla i guanyes.
Som-hi!
Anem-hi, una partida fem de 60 segons,
jo pujo el volum ara una miqueta de la tele
i escolta,
un round, comenceu.
Giner Ricard, veritat?
Giner Oriol, el riu contra el Kent.
Jo soc el Kent.
Li salta a la boca, s'està escapant,
la combinació,
el counterhit,
està agafada,
salta cap endavant,
no volen fer cap moviment,
està el crossup,
està passant a pantalla.
Com estan les barrites?
La barrita està ben alta,
els futsis,
la Tatsu en cross,
i ha pausat.
Això és desqualificació.
No, ara m'ho expliques.
Desqualificació.
No, m'agrada molt.
Giner, sisplau, anem cap aquí.
Ai, per favor, estic tremolant.
Què ha passat?
Expliquem el final. Què ha passat?
Ha pausat.
Això és desqualificació.
I qui ho ha fet?
Player 2. Ha pausat, la Gina?
Soc jo sense voler.
Però ho he fet sense voler,
preten tots els punyateres botons.
Me'n xaca botones fins que ha pausat.
Què ha guanyat?
Gràcies.
Gina, anaves molt bé.
A mi m'agradaria que el Gabriel ens digués
alguna cosa positiva que hagis vist de la Gina,
que diguis, hòstia...
Abans de pausar, ja tens media vida.
Media vida, eh?
No, però ja veuràs que jo arribo i li trec,
l'estic a punt de matxacar, que li queda re,
un trosset molt petit de vida,
i de sobte ell fa un supercombo,
i jo, que tinc la meitat de la barra, em quedo amb re.
Me ha sacado media barrita.
No t'agradaria tu que feies media barrita.
La Gina està a la final, i aquí en públic,
al davant de tot Catalunya, està fent...
Ai, és que no sé jugar, perquè quan vagi al campionat,
el confincant, vagi tot convençut,
llavors ella, patapim-pam-pum!
Jo vull una pregunta, que és,
si no hagués pausat la Gina,
com creus que hagués acabat aquesta partida?
Digueu de veritat, amb tota sinceritat.
A veure, jo crec que hauria guanyat ell,
perquè crec que sap fer els especials, almenys.
Jo no en sé fer ni un.
Ja l'he vist fer els especials, llavors...
Jo soc molt dolent, també, eh?
Perdona, perdona, tu treus boles de foc, jo no.
D'acord, ells no ho diuen perquè són gent educada,
però ara mateix ell està al límit d'anar i marxar d'aquí indignat.
Jo no torno a Catalunya Ràdio.
El que sí que queda demostrat,
que és evident que en un joc d'aquest tipus
necessites saber tots els secrets, eh?
O sigui, hi entrarà, eh?
Jo us prometo, heu vist que jo tenia reflexos.
Potser no em sabia la teòrica.
Aquests jocs, el que tenen és que, per començar,
i riure amb els amics són més fàcils,
però després tenen un...
et fiques a la deep web allà del joc,
i és increïble.
Doncs ara anem a baixar el volum de la tele,
perquè el tenim aquí una miqueta a tope,
i continuem amb els companys de BSN Fighters,
i aquesta vegada us fem entrar directament al ring.
Us enfronteu el nostre qüestionari de gent,
per Sergi i Oriol, si voleu podeu entrar.
Perquè jo us he de dir que quan he vist el guió,
el francès, perquè ho ha fet el francès,
he de dir que això és molt difícil.
Però jo crec que ell creu que no ho és.
A veure, eh?
Jo sé que com que sabeu que les vostres sagues preferides
són Street Fighter i Bola de drac,
doncs us farem unes quantes preguntes
sobre alguna curiositat d'aquestes dues sagues,
i alguna sobre algun dels vostres jocs preferits
com el Dragon Ball FighterZ,
que és un joc molt important.
Comencem amb un dels vostres jocs preferits
com el Dragon Ball FighterZ,
o el Street Fighter IV, és curiós, no?
El IV és el preferit una mica del Barcelona Fighters Club.
Doncs, que comenci el combat.
Doncs va, la Gina està dient que el tanto,
perquè hi ha un guió...
No, no, no, ja li he dit jo que no el gines.
Ja li he dit jo que no el gines.
Vigila'l teu, que el tens molt a prop.
Bé, Gina, és tremenda. No, no, va, comencem a estar, va.
Quins jocs oficials té la saga Street Fighter?
I ara aquí hi ha un aclariment,
perquè podem ser els oficials oficials
o amb els seus extras i segones continuacions, etcètera,
i inclús amb tots els spin-offs.
Us escripto una resposta aproximada.
Clar, és que...
és que et podria dir 60,
perquè són molts, però de Street Fighter...
Tata!
6?
No, no, no, no.
Jo diria que serien 11, si comptes què.
Si són els oficials oficials serien 11,
perquè hi ha els 5 Street Fighters, més els 3 alfa,
més els EICs que van sortir per Play Station.
Els EICs.
No estem tenint en compte ni els Turbo, ni els Super...
Si volguéssiu comptar tots aquests Turbos, etcètera,
en tindríem uns 14,
i entre variants, spin-offs, etcètera,
fins a 41 jocs...
No anaves malament, eh?
Molt bé, anem a quedar la següent pregunta.
A veure, la versió deluxe
de la màquina original del primer Street Fighter
tenia una característica molt especial.
En sabeu dir quina?
Uà...
El deluxe.
Els colors?
No, m'he tirat un triple.
Tu ho saps, Oriol?
La primera màquina deluxe.
El primer Street Fighter tenia una cabinet deluxe
que tenia un control especial.
No ho sé, no ho sé.
Tinc molta curiositat, ara. Ell ho sap.
Per favor, per favor.
Crec que els polsadors, no?
Boníssim, molt bé.
Tenim l'Edu, que també participa en aquest moment.
A qui li passen els polsadors?
Tenien comdes dels sis botons característics,
només en tenia dos,
un per punt i un per patada,
però eren sensibles a la pressió.
Llavors, com més apretaves,
més fort era el cop de puny o més fluix.
Era com una Wacom.
El que passa que allò va a ser un precàs,
les maquinets no duraven res.
Ara ha de posar allò de you win.
Sí, ho ha posat, sí.
Estar, següent pregunta.
Hi ha un factor decisiu en el fet que els llocs de lluita
siguin tremendament competitius i vistosos de veure.
És la possibilitat d'enllaçar combos.
Ara, això apareix per primer cop
al Street Fighter 2.
Ara bé, va ser un disseny,
o va ser un error?
Va ser un bug.
Va ser un bug.
Molt bé. Quin error més bonic, no?
En el fons.
Realment, realment.
Atenció, veritat o fals?
Es pot llogar a un lloc de Street Fighter
o en l'univers de Street Fighter
podem jugar sense lluitar?
Sí, el Poodle Fighter.
Correcte.
You win.
Molt bé.
Hi ha el Poodle Fighter,
hi ha màquines de petxinco de Street Fighter,
hi ha pinballs de Street Fighter.
Jo us he portat una cosa.
Ara, una cosa que no he posat
en el nostre...
Un joc de rol de paper i daus sobre el Poodle Fighter.
Ho he jugat, de fet.
Que fort.
Jo tinc el monopoli a casa.
I aquí jugaves amb daus d'aquells de 20.000 cares.
Era, perquè era una mena de joc de caselles.
No, no, no. Això és un joc de rol.
Aquest és el joc de rol.
Joc de rol, amb personatges,
feies investigacions, hi ha mòduls i aventures.
Després...
El que farem serà una fotografia
perquè el nostre audience ho pugui enviar.
Una pregunta.
¿Quin personatge de Street Fighter IV
té el seu origen en una inocentada
publicada en una publicació, en una revista?
Oh, jo me la sabia, que...
Bueno, el tema del mestre del River Kent, no?
You!
Sí, molt bé, molt bé.
Vinga, anem-ho.
El personatge es diu Gouken.
En el Street Fighter IV el troba Gouken
i és una inocentada que l'any 92 va treure una revista americana.
Aquest és una bèstia, amb el Gouken.
No, no, després posarem el separador aquell de ningú en terres,
perquè no estem entenent res.
Continua, sisplau.
Atenció, l'edició super de la Street Fighter IV
es recupera per fi una de les parts, jo crec,
més enyorades de tots els que ajudàvem a la Street Fighter II.
Quina és?
Les músiques clàssiques.
No? La fase de bonus.
La fase de bonus del cotxe.
El Dani se la sabia, també.
És que els bidons i el cotxe...
El Dani se la sap tota però no té micròmens.
El troba com a neu de Bola de drac.
Fai!
Compte.
Per a quina consola va ser el primer joc de Bola de drac?
No, abans segur.
Ja m'ho explica.
No, va ser...
No va ser a Nes.
Va ser per la Cassette Vision,
una consola d'època que va mantenir bastants anys una llicència,
i que va ser el primer joc,
mitja any abans que sortís, per Nes.
A mitja anys només.
Sí, però Yulus.
Una altra star de Bola de drac.
Quin va ser l'any del primer videojoc de lluita de Bola de drac
que va arribar aquí, al nostre país?
Només val el que digueu el títol, ja va bé.
Quin va ser el primer?
El superbotó del primer, no? Molt bé.
You win! I quin any? 92?
Va arribar l'any 93.
Va arribar l'any 93.
Va sortir mitja any abans al Japó
i després va arribar aquí el novembre del 93.
Ja et dic, el tenim aquí a la taula
i aquest va fer córrer com la pólvora el tema de les importacions.
Sí, sí. I Mega Drive va tardar bastant a sortir.
Va tardar com 3 o 4 anys. Ens queden dues preguntes.
Vinga, Fighter Z té un acabat gràfic
totalment comparable amb el que estem veient a les sèries d'animació.
Però, atenció, segueix l'argument d'algun dels episodis
o té una història totalment diferent?
No, té una història diferent que jo no l'he jugat, per cert.
No l'he jugat a la campanya?
No, jo directament, quan va sortir del joc,
a l'entrenament i al versus.
És fantàstic, és brutal, però no segueix com altres jocs de les sagues
de Bola de Drag, no segueix cap ARC, ni el dels androides,
ni de Boo, ni res. És tot un argument totalment nou.
I ara un d'aquestes cortetes és veritat o fals?
Sí, i la darrera.
En un proper DLC, per materals usuaris de Fighter Z, de Play 4,
juga amb moda realitat virtual amb les ulleres de Sony.
Realitat o fals?
Fals. Molt bé, molt bé.
Aquesta xicada.
La venen tranquil·ladíssima.
Escolta, molt bé, eh?
Sí, sí, la veritat és que...
Jo, de veritat, ahir patia molt, perquè dic, es farem venir.
Ha vingut, els hi he acostat, i després, un caset.
Com vaig veure el caset aquest de les...
De l'època? De l'època.
Aquí ens ho ha pillat, eh?
Aquesta era difícil, eh? Tema retro...
T'heig de dir que jo em pensava que era el de Nes,
i llavors em vaig trobar que havia sortit uns mesos abans...
El llibre del Star Trek Magazine.
Sí, el dels Jocs de bola de drac.
Sí, sí.
Clar, que n'hi ha, n'hi ha un llibre.
Sí, home, sí.
Sí, clar, el de...
El Jaume Andreu, el David Jaume Andreu.
Hola, Albert.
El vam entrevistar, d'aquest llibre.
Hola, Albert, estaves allà.
Són tants programes que...
Quan avui ho he dit, sisens i pico, Déu-n'hi-do.
Ei, ara ens parlaràs del joc de l'Spider-Man.
M'ha encantat.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
L'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Avui pensava molt en aquesta sintonia.
És xula, eh? Molt.
Saps què? El que té aquesta sintonia
és que veus l'aranya, veus la que va picar, veus l'inici.
Veus la radioactivitat de l'aranya.
Sí, sí, sí. Està molt bé.
Bueno, Marvel Spider-Man de Insomnia Games, de PS4.
És un exclusiu. Aquest joc va sortir fa un meset
i per tant aquest anàlisi no va dirigit als fans de Spider-Man,
que no només ja el teniu, sinó que ja l'heu platinado,
heu platinat alguna cosa, vosaltres?
No ho havia sentit mai.
És quan fas el joc platino, que el joc ja no té res més.
Diu, vete de aquí, sal a la calle, mira el sol.
Doncs aquest és un anàlisi pels indecisos,
que són el que fan que guanyin les eleccions un tio o un altre.
Aquells que diuen, això de l'Spider-Man val la pena?
O millor em gasto la pasta amb una paella?
Doncs a veure, l'Spider-Man ha baixat 10 euros,
ara està a Amazon a 59,99, que segueix sent una pasta,
però quan val la pena faig una spoiler.
Sí, compra-la, és igual, no t'ho pensis.
No pots permetre i no has de decidir entre aquest o Red Dead Redemption,
doncs d'aquí 15 dies que surt, o si no, que d'aquí compra.
Per ser la setmana vinent farem un especial del Red Dead Redemption.
Ben fet, això serà molt gros.
Però aquest també val la pena, perquè és un joc fantàstic.
No és perfecte, després diré per què,
però és com l'anunci aquell de Burger King,
que diu, mira, Hamburguer se lleva mucho de lo bueno,
doncs aquest joc té mucho de lo que mola,
perquè mola molt l'Spider-Man, és molt guai.
Per moltes coses, en resumeixo,
4 o 5 decisions dels nois d'aquest insòpnia
que són molt encertades.
Primera, la història està molt bé, i això té molt mèrit,
perquè l'Spider-Man està ja molt cremat,
està més cremat que Pilar Rahol a la història d'Spider-Man,
i han aconseguit fer una història nova, fresca, interessant,
que, a més, té en compte Peter Parker,
que això està molt bé, perquè en els Arkham Knight de Batman,
a Bruce Wayne ni existia, per tant, molt bé.
Dos, bona decisió que ja ets Spiderman madur des del minut zero,
res, també pica una aranya, me noto algo extraño,
ahora no, tú llevo gafas, a la merda tot això.
El primer segon ja t'estàs balanceant per Manhattan.
I a més en saps. I a més en saps.
No, haig de practicar... No, no, ja en saps.
Ai, com se tira la... No, ja ho saps, ets un tio madur.
Tres, Manhattan. És un Manhattan molt guai, eh?
Els que hem tingut la sort de ser-hi a Manhattan ho reconeixem.
Els carrers... És que se l'han currat sencera, a Manhattan,
i realment llueix increïble.
Tu vas per Times Square,
i ja només poder anar amb Spiderman pels puestos
ja val la pena comprar-te el joc només per això, imagina't, eh?
No faràs mai un viaje rápido.
I després marca un nivell gràfic
apostuflant fins al punt que posa la PC4,
però com si estigués... Del revés.
Bueno, és com si estigués al Prat,
amb una pista a punt de despegar.
Jo he gravat el so, no sé si el tenim, de la meva Play, no el tenim.
Bueno, era com un F16.
Ja ho faig jo, ja ho faig jo. Sí, però a més del...
Hi havia... Jo no ho havia sentit mai, això.
Amb els cascos posats, era capaç d'escoltar el so de la Play.
La teva família es pensava que estaven allò...
Que estava a punt de petar, estaven avisant directament el rack.
El combat és molt xulo, és ràpid, és intel·ligent.
No és un machacabotones com fa la Gina amb l'Street Fighter V,
perquè si fas això, perds.
I utilitzes molt l'estrenilla. Mira com jo, també.
Correcte. És divertitíssim.
Ara, què falla? Doncs mira, falla el món obert.
Mira, t'ho anava a preguntar. Aquí està.
Manhattan és l'hòstia, però sembla que l'equip que ha dissenyat Manhattan
i l'equip que l'ha omplert de coses estan barallats.
No parlen. No parlen entre ells.
I falta un grup de WhatsApp aquí, perquè, clar, què passa?
Manhattan és una illa, no? És molt gran, Manhattan.
Hi ha aigua. Clar, però està ple.
Hi ha les missons principals, que són molt xules,
però està ple de col·leccionables, molt repetitius,
que si les motxilles, que si llocs d'anar a fer fotos,
normalment el col·leccionable és una cosa que et trobes...
Ai, mira, una cosa que brilla aquí.
No, no, aquí és un punt verd fosforit al mapa
que a mi em fot nerviós i l'he d'anar a buscar.
Hi ha molts atracaments aleatoris, que tot són igual,
moltes coses que et fan perdre molt de temps i són molt repetitives.
Però no és això, les secundàries, que et facin perdre molt de temps?
Perquè també hi ha secundàries, però no n'hi ha gaires, de secundàries.
Són aquests elements d'anar a buscar col·leccionables
que els hi han donat un pes excessiu
i que al final perds moltes hores amb algo que realment no és divertit.
Jo crec que s'haurien d'haver mirat més un GTA V,
que quan surt una lletreta al mapa,
si vas cap allà pot passar qualsevol cosa.
Si les missons són molt diferents i molt variades,
doncs els ha faltat una mica això, no?
En fi, jo crec que és una ocasió desaprofitada el tema aquest, no?
És curiós que al final sempre surt el GTA com a referència.
Home, hem passat molt temps i segueixen per una referència.
Sí, com sigui, el joc es mereix un excel·lent.
Jo crec que Insomniac ha anat un pas més enllà de Batman, Arkham Knight,
on sempre era de nit, on no hi havia gent.
Tots els que passejaven eren dolents.
I bojos.
Clar, aquí l'espitem en ton Instagram,
la gent li diu cos pel carrer, l'història, com deies, brutal,
l'experiència en general, molt, molt, així que ja ho sabeu.
Això sí, hi ha un DLC que està a punt de sortir,
que són d'aquests que fan mal,
perquè surten un mes després del joc,
al mínim han estat sincers amb el nom del DLC.
Diu, el atraco.
Per tant, trobo que està molt ben trobat el nom del DLC.
Jo recomano aquest joc, sincerament.
Hi ha una cosa a mi de l'Spiderman que m'agrada molt,
que pots anar caminant, no només ballogant amb les taranyines,
i pots anar assenyalant-ho amb la gent fent com unes pistoles.
Ei! Ei, crack!
És tu amic i vecino, oi, clar?
Collegueo, la gent de Manhattan que no tens...
I la gent reacciona d'una forma bastant divertida.
O sigui, la gent et diu, eres el real, és un cosplay currado.
Realment, no és normal que passi la Spider-Man al teu costat, no?
I si la gent t'ignorés seria una mica estrany.
La gent està per tu, la gent es fa fotos amb tu,
i després veus un missatge que diu,
he vist tu a Spider-Man i he fet un selfie amb ell.
És que l'Spiderman és simpàtic, no? És un tio que el volem aquí.
Perquè no es pren gaire seriosament així mateix,
perquè, per exemple, Batman té un problema.
Un només? Sí, o sigui, no va bé el batter, Batman.
No li pinta el boli.
No, ha de prendre olbra en Batman.
En canvi, Spider-Man és un tio que juga a si mateix, fa bromes, és guai.
Per això us deia que molt a molt, tot plegat,
i jo crec que insòmniament no només farà un segon Spider-Man aviat,
sinó que crec que farà uns quants jocs de superherois aviat.
D'acord.
Perquè ha sorprès molt el bé que han estat capaços de fer créixer Spider-Man.
Javier Rubén, existeix l'Spiderman en un joc de lluita?
Heu lluitat amb ells? Molts, sí.
Sí, sí.
El Marvel versus Capcom, X-Men Street Fighter...
Sí, sí. I utilitza el...
Bueno, m'he deixat de dir que tot el mundillo
de diferents trajes de Spider-Man,
que són tots molt xulos, que ha escutat els seus poders,
et pots, fins i tot, personalitzar gadgets que té Spider-Man,
com la lança de terra d'anyes i tot això,
o sigui que realment el joc és molt complet.
El que li falta és una miqueta això, que dèiem, no?
Menys col·leccionable i més missió secundària.
Però per dir-li algo, eh?
Sí, home, perquè si no, aquí no faríem aquesta secció.
Ja us ho dic d'entrada, compreu-lo, val molt la pena.
La setmana vinent, si tot va bé,
amb l'Albert García farem un especial del Red Dead Redemption,
que de fet l'ha jugat bona part.
Estem parlant de què és el que es podrà dir,
perquè es veu que no es pot dir tot.
Hi ha un embargo d'informació.
Sí, sí, sí, però amb aquest joc crec que és com més potent, el tema.
Clar, ells van deixant informació en comptagotes.
Però és que és un joc que potser és el més esperat els últims anys.
Perdona, en comptagotes, no?
Per què és el més esperat dels últims anys?
Per què és el més esperat dels últims anys?
Perdona, en comptagotes, no?
Perquè sabem què passa amb els collons dels cavalls,
i ho vam explicar al programa de la setmana passada.
Doncs imagina't el que no sabem.
Els testicles del cavall que s'arronsaven amb el fred.
Exacte, i que van voler antes...
I textura sedosa.
Algo passarà amb aquests testicles, hi haurà una emissió secundària.
Uns col·leccionables.
Fem una funda amb un ganchet.
Anem al tema, perquè tu volies parlar d'una cosa relacionada
amb el que has de veure.
És d'un western.
Imagina una cosa que us agrada molt.
Una cosa que ha desaparegut, que ja no existeix.
I que us entereu que encara queda alguna cosa.
Per exemple, la Fàbrica de Tente.
No us imagineu la Fàbrica de Tente, on s'havia de fer.
Un saló recreatiu, on anaven quan eren jovenets.
El banc del parc on anaven amb la nòvia.
El banc de pedra.
De pedra, de pedra.
Si no pots tornar-la a veure, o fins i tot emportar-se a casa.
Doncs imagina't que de sobte,
tan assabent és que sí que encara existeix.
Agafen ganes d'anar-hi.
I de treballar i de dir, vinga, va, anem a recuperar-ho.
És el mateix que va passar amb el documental Sadhill Cemetery.
És d'una associació de Burgos,
que ve perquè la pel·lícula El Buenolfeo y el Malo,
amb aquesta cinturona que us feia abans,
gairebé al final surt una escena amb un cementiri,
amb un empadregat a terra, amb unes 2.000 creus,
que és el moment àlgid de la pel·lícula aquesta.
De fet, perdona estar,
molta gent diu que és un dels millors moments de la pel·lícula.
Sí, és que ho és.
Ahir la vaig veure, abans de vindre'm li he tornat a posar.
Són dues hores i mig de pel·lícula, val molt la pena.
Doncs resulta que aquest cementiri, aquest set de rodatge,
va estar ubicat al 1966,
que és quan es va rodar la pel·lícula a Santo Domingo de Silos, a Burgos.
I ahir es va quedar, van rodar la pel·lícula,
van fer tot el set i van marxar.
Aquesta gent de l'associació va dir,
si tornem a recuperar perquè hi hagués quatre pedres aquí
i la condicionem perquè la gent el vegi.
I aquí comença la història en Guillermo de Oliveira,
que és un noi que feia vídeos a YouTube,
volia ser director de cinema,
doncs ho va veure a Facebook aquesta gent.
Va veure que el 2014, ja fa 4 anys,
l'Ajuntament de Castilla-Leon va donar els permisos a l'associació
per fer obres i desenterrar aquest cementiri.
Estava d'acord una mica.
Sí, perquè va dir, no feu el que vulgueu,
si en veieu alguna cosa...
Va passar igual a Star Wars, que part dels decorats
estaven al mig del desert de Tunísia i ja s'havien quedat.
I ara es pot anar i també es pot anar, a Tunísia són visitables.
Aquest senyor, el Guillermo de Oliveira, va dir,
aniré cap de setmana, ara que m'he assabentat d'això,
aniré amb un dron, aniré a filmar quatre coses,
faré una peça per YouTube i poca cosa més.
El noi va anar, va gravar i la cosa n'ha anat a més.
A més, a més, a més, es va fer un crowdfunding, ho va empatar,
i ara s'ha acabat de fer un documental exquisit.
El mundo se divide en dos categorías.
Los que tienen revólver cargado y los que caban.
Tú cabas.
I el documental, diguéssim que està rodat en temps real,
des que l'Oliveira va arribar i no hi havia res,
va arribar, diu que un dia de boira,
la gent acabava just de donar el permís per fer la recuperació,
ho va començar a enregistrar,
i d'aquí, dia a dia, pas a pas,
ha anat fent enregistrament de tot el que anava passant.
Desenes de voluntaris amb pics, pales, tractors,
pintant creu xilàpides,
i fins i tot ha aconseguit, com que la cosa ha anat tan a gran,
ha aconseguit declaracions de l'Èngio Morricone
i fins i tot de Clint Eastwood.
I això és molt emocionant, quan es veu.
Molt, molt. A més, és molt emocionant,
perquè quan van fer la previu davant de tota la gent,
quan van aconseguir desenterrar tot això, ningú sabia res,
ells va posar la pel·lícula, el documental,
i en sec surt Clint Eastwood allà i diu,
basta, heu fet una cosa genial i una cosa molt gran.
És molt forta.
Que té la mateixa cara, Clint Eastwood.
Saps que el Clint Eastwood no tanca?
No està gaire sec, està tan sec com el desert del Cementí.
Ara hauríeu d'explicar un secret del Clint Eastwood.
El Clint Eastwood no tanca les perpelles, aixequen-les de baix.
És com una aiguana, no?, una mica.
Si en ves de tancar de dalt per avall, fa de baix per amunt.
Té la perpella de dalt, quieta, i mou-la de baix.
Sí, sí, ja ho veuràs.
Doncs bé, aquest documental és de Sant Terran Sadhill,
que és el nom del Cementí de la pel·lícula.
Són 86 minuts de glòria d'un imaginari que es fa realitat,
un set de rodatge que es pot visitar ara mateix.
Ara, si voleu anar cap de setmana, podeu anar.
L'estrena fa un parell de dies, que es va fer aquí a Sitges,
i van ser tres minuts d'ovacions.
Imagina't.
Jo crec que val la pena.
És increïble.
Sí que val la pena perquè el dia 15 s'estrena tots els cinemes
de tota Catalunya, o els millors,
que tinguin més criteri per fer...
M'encanta quan diuen els millors cinemes.
En aquest cas són els millors.
Sí, els millors, però hi ha molta diferència.
El millor o pitjor del tema aquest és que a poc que es garrapeu
una mica per internet...
Aquesta pel·lícula, aquesta altra,
el que deia ara l'Oriol de Star Wars,
trobareu mil referències i llocs de rodatges mítics
i coses que tenen ganes d'anar-hi.
O sigui que no és l'únic, eh?
Jo, per exemple, aquest estiu vaig estar a Almeria
i va anar d'aquí, d'un pèl,
que no anés a veure el set de rodatge de Conan el Bàrbaro,
perquè una de les seqüències a la final,
on surt el dolent, encara hi és,
que hi ha trossos de pedra,
i quan li vaig dir a la família que volíem anar-hi,
i no, és que vull agafar pedres d'aquestes,
ma mare, doncs, deia que he d'anar a filmar
més trastos a l'habitació.
Home, allà et trobaràs gent com tu.
Si hi ha algú, serà com tu.
A veure allò, no anem tots allà de cop i volta.
És que això és normal, això és un fenomen fan absolut.
T'haig de dir que aquest projecte
jo l'he estat seguint durant bastant de temps
i que una de les coses que feien,
el que s'ha desenterrat és la zona empadrada,
i després s'han reconstruït les tombes que hi havia,
una mica de sorra i una creu lligada així.
De fet, demanaven a gent,
demanaven a fans que qualsevol que volgués anar
a posar la seva pròpia tomba,
podia anar per anar reconstruint
mica en mica totes les 250 tombes
que sortien a la pel·lícula,
només li demanaven que fossin amb creus lligades,
mal lligades, estil western.
I potser que es poguessin apadrinar creus,
pagar en una quantitat, posin el teu nom.
Però tu podies anar tu mateix a posar la teva.
De fet, tu has enviat ara
el grup privat d'aquí del gènere digital de WhatsApp,
la policia que posaven fa el 2015
de cercar voluntaris
per anar amb pics i pales per desenterrar.
La Cridela fan tot per Facebook
perquè es tenen tots allà al Facebook,
tots són amics.
Jo, de tot això que expliques,
hi ha una cosa negativa només que vull dir,
i ara que em deies també l'Ster Wars.
Per què són tan guarros de deixar tot igual
quan acabes un rodatge?
Això és veritat, és que hi ha rodatges que no es poden,
hi ha coses que es poden desmuntar,
però hi ha coses que no es poden.
L'Odeburgo està una miqueta d'història perquè tu dius
com és que ho poden deixar?
Jo pregunto, i qui ho va fer?
Ho va fer l'Ejército Espanyol.
Els nois que feien la Mili els van dir,
avui, els tapadores,
anem cap allà i farem una cosa que ens han dit els americans.
I tot el empadregat el van fer.
El que han de fer, una vegada acaben,
és que la següent quadrilla,
els tapadores, que vagin allà i recobrirem una dràstica.
Imagina't els gots de les Starbucks
i els plats de plàstic.
No, que la història és fantàstica
i que estàs superbé que ho hagin deixat.
Però em sorprèn, no?
Bueno, eren altres èpoques, també.
Ara sí, per tant, ara...
Demà que hi ha desfilada militar.
Jo crec que el que hauríem de fer és,
juntant-nos a tot,
ens posem amb el meu mini, que és una miqueta de l'època,
i anem cap a Burgos, tots quatre,
acabar les nostres pròpies tombes,
i ho gravem i fem una rotna molt al·lucinant.
Però tornem els quatre, que ara ha quedat malament,
això d'acabar les quatre tombes.
Ho diu per tu perquè sap que jo no vindré.
Sí que vindràs, Gina, no t'ho pots perdre.
A respirar pols? No.
No, home, de carreteres, ara.
Ho podem retransmetre com a Bessena Fighters
a través de Twitch.
I s'acosten a la tomba i agafa la pala,
i ara escarba, i vinga a escarbar, ben fort.
Doncs escolteu, fins aquí el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio.
Javier Sanabria, Rubén Guerrero, Edu.
Moltíssimes gràcies per venir al Generació Digital
i l'equip de Bessena Fighters. Molta sort.
I ara una última cosa
que puguem dir als ullents.
El 27 d'octubre és aquesta nova competició.
La gent que es vulgui apuntar?
La gent que es vulgui apuntar...
Per veure-ho, eh? Per exemple.
S'haurien de posar a la pàgina de Movistar Center
i allà tenen el link per poder-ho apuntar.
BessenaFighters.com.com està tot.
Allà també.
A l'stream, a YouTube, tot.
Bessena, perquè hem de veure en directe
tot l'ambient que genera,
que jo crec que val molt la pena viure-ho.
Aquí sí que m'apunto. Aquí no hi ha pols, eh?
Aquí ja està.
I potser aprendré alguna cosa i tu vigila, Oriol.
Sí, perquè combo zero, eh, Gina?
La pausa sí que li saps donar, però el combo no...
Generació Digital. No s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Francesc Xavier Blasco,
Gine Tost, Oriol Dalmau, Star, jo mateix Albert Murillo.
El control tècnic avui tenim el Samuel Maceda,
en Miquel Marimona Tarragona i el Víctor Llorent.
El tenim al control central. Gràcies a tu.
Per cert, pot seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook,
al Twitch, Instagram i a 4radio.cat barregiré.
Adéu-siau. Adéu.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.