OK.
Uh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh.
Yeah.
ICAT, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 976 i avui parlarem de gestió.
Com hem de gestionar una universitat?
La Gina Tost ha entrenat virtualment
i està preparada per gestionar-la i per explicar-nos-ho.
En Francesc Xavier Blasco ha jugat a l'Esplatoon 3
i escoltarem el director de l'Indie Dev Day
en una entrevista que ja podeu trobar al nostre podcast,
i és que falten pocs dies perquè comenci la cinquena edició.
Has descarregat Generació Digital.
Elisabet Sánchez, Gina Tost, Albert García, Francesc Xavier Blasco,
benvinguts al programa. Hola!
Avui ens acompanya a la part del tècnic el Blai Iniesta.
Hola, Blai.
Ara fa uns dies va passar una cosa curiosa
en el món dels videojocs, que a mi em va sorprendre molt,
i és el tema de Bayoneta 3, que apareix d'aquí uns dies.
Sí, sí.
Va sortir un professional de veu, un actriu de doblatge,
queixant-se, resumint molt,
queixant-se del que havia cobrat a la seva feina
posant la veu a la protagonista.
El que li havia ofert per cobrar.
Però ella va fer la...
No, de fet, ella havia refusat fer la feina,
perquè li havien ofert només 4.000 dòlars.
I ella considerava que era poc i que, per tant,
demanava a la gent que fes boicot i que no compres aquest videojoc.
És a dir, ella mai va fer... no va oferir la seva veu...
Per l'última part.
És que és curios... I era la dobladora dels dos anteriors.
Exacte, però clar, deien que tenia un NDA,
que és aquest contracte de no dir res,
per això em va sobtar el fet que...
Bé, potser ha signat alguna cosa per aquesta temporada, no?
La història s'ha actualitzat i va sortir fa dos dies
els mitjans de Bloomberg, el Jason Reijer,
també Video Game Chronicle,
i també l'altre mitjà que va treure el Stephen Totilo.
Les fonts.
Tots periodistes amb molta experiència,
i que me'n refio més que aquesta dona,
perquè són persones que fa anys que estan fent bona feina periodística,
i van demostrar, han pogut veure proves,
que no li han ofert 4.000 dòlars per el doblatge,
sinó 4.000 per dia de feina
que impliqués el doblatge del videojoc.
Llavors, ara tenim dues versions, la seva versió d'aquesta dona,
que diu que només li pagaven 4.000 dòlars
per fer tot el joc a la feina d'actuació,
i les proves de l'estudi, que han vist els periodistes,
que eren bastants més diners.
És curiós, perquè normalment els professionals d'aquest tipus
van per takes i cobren per take,
que està com molt superbent concretat.
Hauria d'haver la tarifa, no? Quina és la tarifa correcta?
I suposo que en aquests països ho és igual,
perquè aquestes feines és diferent.
Sí, jo també penso que en part estic d'acord amb ella
i d'acord amb l'altra part.
És una part important del videojoc, això és evidentíssim.
És que és un joc que es vendrà arreu del món,
ella és la veu internacional
en molts països d'aquest personatge tan icònic,
i en el fons, clar...
Penso que s'ha de valorar
que està fent una feina pública molt potent.
Sí, sí.
Jo crec que si ella diu que no, hi haurà algú
que ho farà per menys diners, perquè això sempre passa.
A vegades ens hem de plantar.
Però crec que fer aquesta crida
no és la manera correcta,
perquè no farà que cobri més diners.
I tota la gent que treballa tant en el joc.
Exacte, que hi ha gent que segurament cobra molts diners
i que són grans directius,
però després hi ha gent que està fent potser el seu primer videojoc
i que el vol treure al mercat, que vol que vagi bé
perquè sigui com el seu currículum
i que veurà que algú li està cridant el boicot.
Sí, sí. Molt bé.
No sé, és una notícia que em va sorprendre quan la vaig llegir.
Avui som a Elia Twitch.
Som a Twitch, sí, senyor.
Bé, de fet, els hi hem de dir,
els ossos uients que ens estan veient i escoltant,
que si volen comentar qualsevol cosa sobre aquest tema
o els que vagin sorgint, ho poden fer.
Però fem una pregunta, no?
Doncs sí, ens agradaria saber
i a més a més saber si totes estan operatives,
perquè en pots tenir moltes a casa i guardades en un calaix.
Sí, o que les proves i dius, ui, no va.
Tenim una baixa, eh?
Això és una sorpresa que t'endones el dia que menys ho esperes.
Jo ara mateix em compro des de fa anys
un videojoc per Game Boy, per la clàssica, per l'original,
aquesta aventura gràfica en català, que és One Hit Wonder,
i aquest cap de setmana tinc temps,
poso les piles per la meva Game Boy, que fa 4 mesos.
Vaig a estar jugant els primers Pokémon amb el meu nen.
No s'engega.
El condensador segur.
A mi em van fer una entrevista
per un programa que sortirà el 33 d'aquí unes setmanes.
Vaig anar a engegar la meva Game Boy i no funciona.
O sigui, s'engega i fa coses, però surten quadrats rars.
Vas quedar fatal, la Gina.
Vaig quedar com, no hi jugues habitualment, no?
Quantes en teniu? Podeu més o menys saber-ho?
Jo sí que ho sé, literalment.
De Game Boys, 4 o 5.
I d'altres tipus?
De portàtils? No, de qualsevol consola.
Jo crec que he de tenir unes 40 consoles.
Ah, no, jo...
El Francesc deu anar per allà, més o menys.
Jo he de voltar les 15, com a molt,
perquè intento treure'm coses de sobre.
Soc una mica zen amb això.
Ho tens en un armari, Albert? Distribuït per molts llocs.
O estan preparades per...? Una cova.
Preparades per jugar?
Hi ha tres o quatre preparades, però totes al mateix temps.
La caixa forta.
I els game rooms.
Has de tenir molt d'espai. Bàsicament no és deteniment.
És molt humor.
Fem aquesta pregunta als dos usuaris,
quantes entenen, si les tenen operatives.
Si ara diem, posa't a jugar a un joc de Nintendo 64.
Si ho poden fer, només canviant el canal de la tele, per exemple.
Doncs mira, ja tenim respostes.
El Roger Ebaldomans explica que consoles diferents i operatives
tenen la Xbox 360, la PlayStation 3, la Switch, la PlayStation 4,
la Xbox Series X, la PlayStation Vita, la Nintendo 3DS...
i ja està.
Diu que n'ha venut algunes i que ja no les té,
però que se repanteix una miqueta.
Això sempre passa, quan vens al final dius...
Saps de què me'n repanteixo molt d'haver-me venut?
El Rock Band. La bateria...
Una barbaritat.
És el cas Converters, que jo et trobaràs a un euro.
Sí, però...
Era la teva, no?
Era la meva. Amb allò jo vaig triomfar.
La que es veu molt és, com es deia jo, que jugaves amb la Wii,
que era una balance board.
Sí, sí, que vam parlar molt i vam jugar molt amb allò.
Sí, perdona, jo he fet estepts amb aquella cosa...
mentre mirava a la tele una barbaritat.
No, no, no, realment, i els volants...
Tot això un dia hauríem de fer un museu i guardar-ho tot...
i explicar que era una cosa...
I ho aniran a engegar i no funcionarà.
Tampoc, és veritat.
Molt bé, doncs escoltem, comencem o continuem...
el Generació Digital d'aquesta setmana.
Recordeu que, si el voleu escoltar per l'FM,
és cada dissabte a les 10 del matí.
Participa a la comunitat del Generació Digital
i anirem.
Molt bé, doncs anem al cinquè o sisè joc de l'Elisabeth Sánchez
d'aquesta temporada, com està anant?
Molt bé, potser bé.
És també un joc recomanat?
Mira, és un joc que he arribat a través d'un altre joc...
que m'han recomanat. Molt bé, d'acord.
Em volia descarregar el joc que em va recomanar Lobby One,
que és el nostre de Telegram.
Em deia que jugués al Limbo, la versió mòbil.
Aquí n'hem parlat molt, d'aquest joc.
Hola, al Limbo hi pots jugar al nou, que es diu Inside.
Em recomanaven els dos.
Vaig buscar al Limbo, i l'estava buscant a Google Play,
vaig trobar un altre joc amb una estètica molt similar,
em va cridar bastant l'atenció i vaig dir...
Mira, escolta, al Limbo l'hi deixaré uns dies més, perquè...
Qui mana, en aquesta secció? Qui mana? Tu?
No has de donar explicacions a ningú.
No, però vaig arribar-hi per això.
Si no, no hi hagués arribat, en aquest joc.
Al Limbo el deixaré per uns dies per jugar-hi més,
perquè crec que li he de jugar una miqueta més,
i m'he enganxat molt a aquest altre joc, que es diu That Level Again,
que, tal com el nom indica,
és un joc en el qual has de passar sempre a la mateixa pantalla,
però que t'ofereix sempre un repte diferent.
I, clar, sembla un rotllo, perquè dius sempre a la mateixa pantalla,
quina gràcia té? Doncs en té molta.
És un joc que m'aspecta així molt fosc, sinistre,
portes un personatge que és el cap d'un estigma en blanc,
amb uns ulls grans i blancs, sobre un fons com molt lúgrid i tot,
de colors grisos, tants grisos...
Sembla lleig, però és molt bonic, és molt graciós, molt mono,
el caparró i tot el disseny, el dibuixet, no?
L'objectiu del joc és passar a aquesta pantalla,
que sempre és la mateixa,
on apareixen, res, unes construccions,
que són com una mena de plataformes,
un botó vermell al mig i, al final, una porta,
que és el que has d'esbrinar com sobre, està tancada,
i tu has de passar per aquestes plataformes
i, d'alguna manera, pitjar aquest botó vermell
per fer que aquesta porta final s'obri.
Molt bé. Aleshores, per fer-ho,
a cada pantalla, per obrir aquesta porta,
et surt una frase, una informació a cada pantalla.
Aquesta frase l'has de saber interpretar, no et diu.
És una pista.
Sí, de vegades molt clara, de vegades no tan clara.
Oro parece Plata Noel.
Exacte, així va, una miqueta...
Este banco está ocupado.
Una miqueta blanca que s'obre i no es tanca.
Sí, senyor.
Doncs, a veure, no serien aquestes frases,
però seria, per exemple,
pulsa fort, ja està.
Doncs tu et poses allà sobre d'aquell botó,
i no es pitja, no s'obre.
En canvi, has d'acabar veient la manera de pujar
en una de les plataformes, saltar en aquest botó,
i així, en aquí, sí que pitges fort.
Molt bé.
Quan et surt una altra frase, ràpid, ràpid, ràpid,
doncs vol dir que has de passar ràpid per aquesta porta,
però abans de passar ràpid, has de posar-te tres cops
sobre el polsador, ràpid, ràpid, ràpid,
són tres cops. Molt bé, molt bé.
I cada vegada la cosa es va complicant més.
Aquestes són com molt simples i cada vegada es va complicant...
Intel·ligència paral·lela, vull dir, aquí, esclar,
has de tenir coses en compte. Exacte.
Els controls són molt senzills,
perquè hi ha la típica fletxa per anar a la dreta,
per anar a l'esquerra i per saltar,
però també, a mesura que avança el joc,
hauràs de descobrir altres maneres de moure el personatge.
És a dir... Posar el mòbil del revés.
Clar, que guai.
És que he fet molts escape rooms, eh?
És que es nota, aquí. És molt guai.
O inclinar el dispositiu,
o posar-te sobre la pausa perquè s'obri la porta...
Jugar amb el controlador de so...
No ho sé, tot plegat és molt original.
I hi ha un total de 80 nivells,
és a dir, que tens joc per avorrir,
cadascun d'ells més estrany que l'anterior
i més complicat, evidentment,
i sempre en aquest mateix mapa
que mai canvia ni les plataformes ni la mida ni el lloc,
ni absolutament res,
és una mica aquesta per jugar.
La veritat és que m'ha agradat molt.
Doncs anem a la valoració, eh?,
al final de la revista,
la puntuació que dona cadascuna de les coses l'Eli.
Disseny artístic?
Doncs és aparentment molt senzill, però molt bonic.
Li posarem un 4.
Música i efectes.
Són supersimples, poc destacables, això sí.
Li posarem un 2. Molt bé, jugabilitat.
Tot plegat és una experiència atractiva i força intuitiva,
tot i que quan avances és difícil saber què has de fer,
però clar, evidentment, és la gràcia del joc.
Al cap i a la fi és un trencaclosques.
Li posarem un 4.
Narrativa. En té ben poca, sempre la mateixa pantalla.
Per tant, no hi ha més, és un 2.
Mecàniques i aspectes tècnics.
És de mecànica molt senzilla, funciona perfectament.
Per tant, li posarem un 4.
Difficultat.
Doncs és fàcil a l'inici i bastant difícil al final,
però com que també és la gràcia del joc,
doncs li posarem un altre 4.
Rejugabilitat.
Tots dos cops, per saber com resoldre,
et mataran moltes vegades, però no et maten,
perquè segueixes jugant a la mateixa pantalla,
per tant, li posem un 4.
Originalitat.
M'encanta, és un joc superoriginal, li posem un 5.
Plataformes.
I el tenim per Android, i per iOS, per tant, li posem un 5, també.
Doncs molt bé, That Level Again.
Jo quan vaig llegir aquest nom d'aquest joc,
em pensava que seria un impossible game.
Saps aquells de tan difícil que un altre va al mateix nivell.
Jo he pensat en el meme aquell del Gran Theft Auto.
Here we go again.
Per cert, atenció, perquè, des del Twitch,
els amics de l'univers G8CO ens comenten
que tenen moltes ganes del proper joc de Play That,
que són els creadors del Limbo,
i penso que és una cosa compartida,
em sembla que és el que fa temps que l'esperem.
Home, Play That està molt bé, tot i que fa temps que Dinopati,
que és el creador del Limbo i que també va fer part d'Inside,
ja no està dins de la companyia,
per tant, a veure què tal aquest nou videojoc sense Dinopati.
Recordo Copenhague, en un museu d'art contemporani,
i hi havia el Limbo com a exemple d'art contemporani.
És que... Al costat dels quadres...
Potser està el MoMA.
Ho recordo, que el MoMA té una col·lecció de videojocs,
vaig a buscar si està el MoMA.
A mi em parlava molt.
Clar, si no estic equivocat, he dit Copenhague, sí,
perquè potser aquest senyor és d'allà.
No és que l'estudi, em sembla que és d'allà.
Sí, oi? Sí, sí.
Es notava que s'estimava molt aquell videojoc,
i em va semblar al·lucinant que estigués allà.
La pantalla, com si fos una peça de qualsevol artista.
I et recorda, com deia l'Eli,
el joc que hem comentat avui, amb aquest blanqui negre i tot.
Exacte, exacte.
Bé, quan ho sàpigues, Gina, ho pots dir quan vulguis.
Surten moltes coses amb Limbo, però espera, espera.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Mira, de tant en tant,
hi ha videojocs que a mi em sorprenen,
i un d'ells, almenys quan el vaig veure,
em vaig quedar molt frapat, sobretot a nivell visual,
del videojoc Skorn.
És un videojoc en primera persona,
que destaca per això, per les amendacions
que estan totalment influenciades per l'artista Akre Jiger.
De fet, les crítiques diuen que aquest és el punt més important
del videojoc, ja que tant la narrativa com els postres
no són res d'altre món,
però que visualment el joc és espectacular.
Skorn apareix per PC i Xbox X,
i recordem que aquest senyor és molt recordat
per la seva feina àlien, no?
Sí, exactament, és un artista conceptual suís,
que, a més, ens va deixar fa uns parell d'anys,
és bastant recent la seva mort,
i és curiós que hagin adoptat aquesta estètica,
que, de fet, s'ha fet molt popular
amb aquesta mena d'estructures com semi-biològiques,
que tots reconeixem d'àlien, per un videojoc actual.
De totes maneres, també em voldria recordar
que per PC i pels anys 90,
ja va aparèixer una aventura gràfica
basada en el que es deia Darkseid,
també així de temes foscos,
i una miqueta de maladdiccions i coses per l'estil,
cases embruixades,
on també un dels reclams era tota l'estètica Giger.
Clar, que en una pantalla VGA d'aquella època,
no ha cridat tant l'atenció com segurament l'Skorn d'avui en dia.
Un tràiler que vaig veure d'Skorn,
sabeu quan et pegueix algun ensurt?
A mi em passa amb vídeos, encara que sigui de YouTube,
quan algú et surt a una pilota i et ve cap a tu,
saps allò que fas així? Sí.
Doncs em vaig pegar un ensurt
amb un vídeo tràiler d'aquest joc,
que obre els ulls d'un personatge que vaig quedar...
Hòstia, no m'esperava, això.
No, no, és que gràficament és bastant potent,
i és com entrar dintre, com deia mare,
d'aquelles coves de la pel·lícula d'Alien.
Que totes estan enxingant-hi fos, eh?
No penseu la nau espacial, no.
Les coves aquelles que donaven molt mal rotllo, molt fosc,
i ho han aconseguit.
És que realment sembla un joc d'Alien,
i és com entrar dintre d'aquesta saga.
I aquesta setmana també apareix el New Tales from the Borderlands,
on portem el control d'uns personatges, diguem-ne, no normatius,
que hauran d'allaurar-se un futur al llarg de cinc capítols.
Borderlands continua mostrant-se gràficament d'una forma única,
i agradarà als jugadors de la NiSaga
que veuran que aniran apareixent personatges
de les anteriors aventures.
Un vídeojoc que només veure'l ja veus que tenen...
Bé, és aquest gràfic molt especial, no?
Totalment, aquesta és la basana, aquesta nota d'acció,
més d'aventura gràfica, aventura narrativa, de Borderlands,
que ja vam tenir el primer, el Tales from Borderlands,
que em sembla que el va desenvolupar aquell
als que feien els de Telltale Games,
però aquest em sembla que ja no el porta a ells,
i veient els vídeos, no l'he pogut jugar,
però els personatges són molt diferents del que estem acostumats,
no és el típic agarrer, heroïna...
De fet, són com perdedors,
i clar, s'hauran d'allaurar ja un futur, no?
És bastant, bastant curiós.
El tercer llançament, me l'ha dit l'Albert García,
Albert em deia, has de parlar d'aquest,
és, diguéssim, la sortida de Mario, més Rabbids,
Sparks of Hope,
avui mateix surt de la venda per la Nintendo Switch,
es tracta de la continuació del curiós joc d'estratègia
que Ubisoft va publicar fa 5 anys
i que barreja els personatges de Super Mario amb els Rabbids.
I tu ja l'has jugat a fons, no, Albert?
Sí, m'he jugat bastant.
De fet, surt avui mateix a la venda
en el moment que estem gravant la generació digital,
i és una continuació de manual, però introdueix bastants canvis.
Dintre d'aquesta barreja tan boja de Mario i els Rabbids,
m'ha semblat molt divertit, a mi m'agrada molt bàsicament.
Si us agraden els jocs tipus X-COM,
i així amb un toc molt desenfadat, funciona molt bé.
La música és boníssima, no?
A la música no us ho perdeu, perquè és brutal.
Hi ha la música de Hope,
que és el músic de rare de Banjo-Kazooie, de Conker.
Tenim la Yoko Shimomura, la compositora de Street Fighter,
i també tenim un tercer compositor,
que ara no recordo el nom.
Encara que me'n recordes dos, tu.
Però, hòstia, perdoneu, però hi ha un tercer que també és molt bo,
però m'he oblidat del nom i del joc, però era tremendo.
A mi, veure el Mario i veure Ubisoft se'm fa molt estrany.
De veritat, encara se'm fa molt estrany.
Sí, no, la barreja és curiosa.
En aquest videojoc, una cosa que a mi no m'ha mulat,
perquè no tot m'ha semblat guai,
és que els personatges dels ràpids parlen i els de Mario no parlen.
I és molt rara la combinació, és com que no estan integrats del tot.
Clar, clar, clar, clar.
Gareth Cuker. Aquest.
Ja està, fins aquí la dada.
Central de dades. Exacte, exacte.
I no crida, tampoc, a Marios, etcètera?
O fan el...
Aquests tipus de sons.
Que tenen ja una biblioteca amb 800.000.
Ja no fa falta que vagi a fer takes.
Però no, però les cobra, eh?
S'ho, però ho tenen ja allà embossat.
Seguríssim.
Molt bé, doncs, escolta'm, hem repassat aquests tres jocs...
i ara volem escoltar els uients.
Doncs mira, gent que ens explica les consoles que té a casa.
Demorticio, que per cert és nou seguidor, fa molt poquet.
Benvingut.
A ell i a la Bru Ruth, que també fa molt poquet que ens assegueix.
Demorticio té la Xbox original, la 360, la Xbox One,
la PlayStation 4, la Switch, la DS, la 3DS,
i ha de venir l'Stim Deck.
I diu, les que tinc, però, han passat a millor vida,
però guardo la PlayStation One i la Atari Lynx.
Ah, sí.
La Lynx, jo en tenia una i es va fer molt bé.
I... Els condensadors.
Tu, la culpa, els condensadors. Sí, sí, sempre.
A qualsevol cosa, els condensadors.
No, és que normalment l'electrònica sempre és condensador.
Has d'obrir-les i recapacitar que se'n diu.
Doncs té un idò 8, 9, 10, eh?, vull dir que són unes quantes.
I gràcies per seguir-nos al Generació Digital,
un programa que podeu veure com el fem
els dijous un quart de quatre, aproximadament.
Vinga, anem-hi.
Els jocs de trets en primera persona
són potser un dels gèneres més populars
en les darreres generacions de consoles
i sempre associats als èxits més triple A dels catàlegs.
Com s'ho podia fer Nintendo per posar el peu
en aquest fengar de sang i fetge
i mantenir incòloma els seus principis de joc familiar?
La resposta de la granena és Splatoon.
I el 2015 debutava per la Wii U,
aprofitant aquest giroscopi
que portava el seu curiós comandament,
aquella tauleta que havia de moure amunt i avall,
i es convertia, jo crec,
en un dels grans imprescindibles del catàleg d'aquesta consola.
Ara, el 2021, Splatoon 3 ha trencat rècords,
però ha pulveritzat rècords al Japó,
esdevenint el joc superventes de l'any
amb més de 3 milions i mig de còpies venudes
en només 3 dies.
A hores d'ara ja s'estima que passa ja dels 4 milions.
I Francesc Xavier,
com a biòleg resident del generació digital,
la pregunta imprescindible és...
Pops o calamars?
Bueno, doncs, com diria el capità Custó, sacre bleu.
Quina pregunta... Jo soc, sens dubte, timtaco...
Clarament, pops.
Això sí, si en parlem d'anar a la planxa,
jo crec que li queda millor la sèrie a la planxa.
El pop és més per l'arròs.
Però llegint entre línies,
jo crec que la teva pregunta va en realitat de...
Què aporta de nou Splatoon 3 a la saga?
I anem a repassar alguns dels seus punts principals.
Novetats, un nou moda història per a un jugador,
amb la incorporació d'una...
A més, aquesta vegada ho fas no sols, si l'acompanyes.
Vas acompanyat d'una mena de petita mascota,
o una mena de... una miqueta d'un bacallà...
Altenotrim. Altenotrim, que t'acompanya.
I tens canvis en la forma en què es desenvolupen aquests nivells.
Tens d'autèntics trencaclosques, tens lluites amb lèmics finals,
tens, algunes vegades, que has de lluitar sense cap arma,
tirant el fenotrim amunt i avall, reptes de pintant tinta, etcètera.
Tenim un nou hub, la nova plaça de Tintelia, que...
Els noms, perdona, els noms, eh?
Els noms, tot el vocabulari, els inklings, els octo...
whatever, etcètera.
És tot aquest univers Splatoon que, si entres, és molt divertit.
Doncs Tintelia, que és la gran ciutat...
on està ara allotjat el hub, que on comencem,
a mi em desperta una aire com de caolún,
com de ciutat hong-kongiana, de futurista,
una miqueta amb aquests edificis llargs.
Pots explorar-la molt, molt, molt,
i és el lloc on podem passar l'estona,
canviar els equips, disparar-nos entrenant, etcètera.
Parlem de noms, el personatge que a mi m'agrada més, Adolf Rito,
que és una gamba fregida.
Adolf Rito. Adolf Rito.
Els localitzadors són molt bons, eh?
És veritat que aquí és un joc que, òbviament,
a cada país els noms són molt diferents.
Has de mirar en compte quan veus la documentació,
o mires per internet referències del joc,
perquè moltes vegades no saps de què t'estan parlant.
A qui se li curria dir Adolf Rito, no?
I, escolta'm, aquesta vegada,
el telèfon, diguéssim que tenim nosaltres,
es pot connectar al joc?
Doncs sí, hi ha aplicacions accessòries,
hi ha l'aplicació de la Nintendo Switch,
i a dintre tenim, o lligada a aquesta aplicació,
hi ha també l'app de SplatNet.
És una aplicació que, entre altres coses,
ens permet escanejar codis QR.
En algun Nintendo direct, al final, quan hem parlat,
hem mostrat algun d'aquests codis QRs,
perquè el poguessis escanejar i adquirir, doncs,
pel teu inclinc, doncs, a vegades,
unes sabates, unes enganxines, una samarreta,
productes del joc, bàneres, imatges, etcètera.
El gran moda, el que la gent es compra a Splatoon,
és pel moda de combat territorial.
I aquí, doncs, tenim, torna, òbviament,
el moda de combat territorial, perquè és el clàssic.
Tenim un remodelat Salmon Ram,
que va ser un moda que va aparèixer a Splatoon 2,
on tu i un equip de tres amics més
doncs feu una mena de battle, no battle royals,
sinó vosaltres contra hordes i hordes i hordes d'enemits.
I després hi ha un nou moda de joc,
que està basat en una sèrie de...
en un combat de cartes col·leccionables,
que es diu Tabletop Battle,
i que vindria a ser una miqueta inspirat en, no ho sé,
en jocs de cartes que han aparegut altres videojocs,
més o menys com el...
No, més o menys com el Wend de...
El Wend de witchcraft.
Tot això? No, no, no.
Està dins el mateix joc.
Una de les coses que sí que tenim, per exemple,
és que hi ha aquest punt de personalització,
que has de fer-ho comprant i gastant amb el que tens al joc,
però, això s'intenta, aquí no hi ha monedes,
aquí no compres saldos, aquí no hi ha un pay-to-win.
No, no, és important, això,
perquè l'altre dia que parlàvem d'Electronic Arts i del FIFA,
amb aquella nova no moneda sinó estrella o no sé què era,
que cada vegada hi ha més. Claríssimament.
Un dia ja parlarem d'això, eh?
Sí, sí.
Fins aquí, ja no un poc més.
Fa un programa i rajem aquí a tope.
I precisament això és el que té Nintendo.
Hi ha moltes possibilitats de personalització del teu personatge,
en les armes que esculls, en roba, en estètica,
en canvis, en moltes coses,
però tot això es fa sempre des del mateix joc.
I aquí és una miqueta totes les novetats que porta.
I, escolta'm, en aquest Splatoon 3,
què manté de l'essència de la saga?
Doncs mira, sobretot, la gran jugabilitat i la diversió.
Jo graveu a foc això, a l'entrada de Tintelia,
perquè és el que veus quan entres a Splatoon.
És un joc tremendament divertit, atractiu,
és un joc on gairebé crec que és impossible no passar-t'ho bé,
hi ha una miqueta per cada tipus de jugador.
Retornen, òbviament, els noticiaris.
Són també un d'aquests personatges que a vegades...
jo crec que els odies o els estimes
i són fet característics de la saga.
Des dels primers, els del segon i els del tercer joc,
que ara ve una banda nova de periodistes,
i, a més, els del primer joc, les dos noies del primer joc,
les calamarcinyes, que se'n deien aquí,
doncs tenen un paper, juguen un paper,
en la història de la saga del moda per un jugador.
Tornen també els festivals,
aquesta mena de trobades, de combats on-line,
que són els característics de la saga Splatoon,
on us demanen escollir entre dues opcions.
Gats o gossos, que et juguen vostassa,
i agafes una opció i tens 24 hores de combats per equips,
cadascú amb una sabarreta especial
que demostra de quina opció t'has apuntat,
i aquesta vegada, com a novetat, això sí,
arriben els combats amb 3 opcions diferents.
Pedra, paper o tisores.
Ara ja tindrem també combats amb 3 tipus d'opcions.
Molt bé.
I, òbviament, es mantenen les figures a mi bo.
En parlàvem abans amb l'Albert García,
apareix una nova tongada de figures a mi bo,
que tindran des de el noi, la noia i la figura calamar,
que sempre són els característics de tota la saga,
i em sembla que també sortiran l'equip de reporters,
perquè ha sortit també a totes les sagues.
I el fenotrin, no ens oblidem.
El fenotrin segurament també.
Jo els tinc els de la primera i les calamarfinyes també les tinc.
Amb la seva capsa, Francesc?
Amb la seva capsa que vaig obrir ahir.
Ah, sí? I li va fer mal al forn.
Els meus fills volien...
Diuen, però, papa, deixa-me-les, obre-les,
perquè puguem escanejar-les.
I el que no facis per un fill.
Hi ha gent que feia un forat a sota de la capsa per no obrir-la.
Al final vaig obrir-les perquè dic, vinga, obriu-les,
perquè m'agrada que les coses serveixin per jugar,
però els hi deia, però això que va perdre molt d'olor.
95%.
Ja ho sapigueu, eh.
Bueno, Albert, a mi ja se m'acaba de secar una miqueta la tinta,
de tant parlar de l'Esplatoon i de tant de xerrameca,
així que fem que puji una miqueta la marea
i que arribin les opinions de la resta de la taula.
Jo, mira, si voleu en parlem,
crec que una de les imatges més icòniques del joc
són la gran varietat d'armes que podem entintar-nos els uns al d'altres.
Jo el que destaco des d'un bon inici,
i que recordo sempre, és el so.
El somriure.
El somriure.
El somriure.
El somriure.
Què és el so que fa que disparar sigui un plaer?
Sí.
De tot l'horari, tots som líquids.
Està superbé.
Quina és la vostra arma preferida, si recordeu?
Jo el rodillo.
Està des del primer, i jo crec que m'encanta,
perquè hi ha molts modes de joc,
disparar està molt bé,
però el rodillo em sembla brutal, digués.
A distàncies properes,
passes el rodillo i et carregues a qualsevol,
i, a més, facilita molt l'entintat,
que molta gent se l'oblida,
però és l'objectiu real del joc, entintar més que l'entintat.
Jo he estat jugant amb l'Esplatana,
que és una catana que han fet ara,
que és nova, que és una catana que pinta.
Però no és gaire bona.
El rodillo, a vegades, això va molt bé.
Escolta'm, teniu estratègia?
És que jo, recordo que quan vaig jugant el primer,
tenia un joc,
com una mica quan jugo els de dispers normals,
és al·lo bèstia.
Però necessites estratègies.
Sí, sí.
És el que té, jugar sense ningú que coneguis.
Però, sobretot, el tema d'entintar,
que t'estressa el fet que encara no tingui el color,
que tingui aquella zona, vas una mica a sac,
sense adonar-te dels enemics, etcètera, etcètera.
Ostres, jo vaig viure en adulta.
En el viatge a Japó, com vam parlar fa uns dies,
el moment aquest de bogeria total...
És veritat.
Anaves a comprar a qualsevol botiga d'aquestes,
com vini una cosa per prendre,
tot estava ple de poli d'Esplatoon,
a tot arreu, els peluixos...
Per això han venut 4 milions.
Era una bogeria, o sigui, la gent s'aturava...
Mira, allà ha sigut, de fet, Francesc deies que ha sigut un rècord,
però no sé si la que hi ha és a nivell històric,
que en 3 dies cap altre joc ha venut tant en aquest país.
Animal Crossing tenia el rècord i, ja et dic, l'ha pulveritzat.
Imagina't, quina bogeria.
Creieu que Nintendo ha arribat,
amb el tema aquest de competició dels jocs en primera persona,
s'ha fet un joc o no?
Jo encara crec que molta gent d'aquesta que es dedica a competir
ho veu en un joc infantil.
Sí, té com la seva comunitat pròpia,
però no està com en la mateixa lliga, no?
Sí.
Però, per exemple, ara anirem als ullents a Saga,
això que es farà, doncs aquest esdeveniment
que es farà d'aquí uns mesos a Catalunya.
No pot tenir una competició de Splatoon 3?
Sí, l'organitzarà Nintendo, pagarà el seu espai,
i farà d'allò, s'apuntarà un quadre aficionat,
que són molt bons,
perquè porten 400 hores des que ha sortit el joc, i ja està.
I més enllà, no?
Sí, no s'hi dedicaran professionalment,
com passa amb els jugadors de Call of Duty o de Clash Royale.
I és curiós, perquè és un joc que realment,
tot i que no us sembla a primera vista,
permet fàcilment el fet de cap,
perquè tens el moda de, com deies tu, Albert,
és difícil compenetrar-te amb 3 persones més del teu equip,
que no saps qui són perquè t'ajunten a l'ATZA,
però això és un dels modes de joc.
T'has d'ajudar amb persones d'un equip que t'ho has creat.
I això és el que ha possibilitat els entrenaments,
les tàctiques, les estratègies...
Per tant, sí que està pensat per això, però, com deia la Gina,
no s'acaba de fer un joc dintre de la comunitat dels esforços.
Què diuen els ullents?
Parlàvem de quina és l'arma preferida de l'Esplatoon,
doncs ens diu el Dark Knight, que la Catana.
Diu que no té el joc, però de disseny és la que més li agrada.
Molt bé.
El Lucky Gemini Gemo diu que les estratègies són infinites,
i parlant de les localitzacions, que ens feien gràcia,
qui sap com serien les localitzacions en català, no?
Sí, és veritat. És veritat, és veritat.
Podríem fer una llista.
Les calamarsetes, el xipironet...
El pixopalo...
Doncs sí, sí, també tindria moltes possibilitats.
I, no sé, estaria molt bé.
Molt bé.
L'aspecte visual manté la qualitat,
però realment no és el millor que pot oferir la Switch.
Fins i tot a vegades hi ha moments que sembla que es ralentitzi...
a la ciutat.
S'està aguantant el tipus o s'està quedant antiquat?
Jo crec que a nivell... aguanta el tipus, eh?
Realment, no veus carències.
Almenys, en les vegades que he jugat online,
sí que no he vist carències,
i en la ciutat tampoc no he vist ralentitzacions.
Potser, segons el nombre,
és el lloc on s'integren en directe
totes les persones que en aquell moment estaven al hub.
Potser aquí sí.
El que sí que començo a veure, potser,
és que aquesta estètica dels personatges...
Canvia?
És el més aviat començament dels dos mils,
i el 2021, eh?
És aquesta estètica urban...
Sí, sí, sí.
Ara sembla que està... No passa res, estem en directe.
Coses que passen.
Coses del directe, m'he espantat.
Doncs és una estètica urban que potser jo la trobo gairebé...
més propera al Jet Set Radio...
que als dos mil vins, no?
I aquí potser segueix incidint amb aquestes estètiques,
aquestes robes i aquestes coses...
Potser això ja comença a veure
que no està tan adaptat al jovent actual.
Molt bé. Ara pensava, quan estava veient el tema de...
de primera persona, pistoles, etcètera,
hem d'anar una altra vegada,
a algun lloc d'aquests de ulleres de la veritat virtual...
El Red Helmet ha tancat, eh? Sí.
L'altre dia vaig passar pel costat...
Però el Girolà tens si està obert.
Home, podríem provar, no? Sí, sí.
És veritat, que l'altre dia vaig passar pel costat,
i dic, home, doncs està tancat.
Tenen el Far Cry amb equip obert.
Sí, però tinc moltes ganes de provar-ho,
perquè aquest encara no l'he provat.
Molt bé, doncs podem fer una sortida, no?
Sí, sí. Per exemple.
Molt bé, escolta'm, Francesc, veredicte final?
Doncs mira, Splatoon segueix sent una de les grans de Nintendo,
dels últims anys, crec que, a més,
és un clau imprescindible per a qualsevol posseïdor de la consola.
A més, encara que hagis tingut aquella cosa que a vegades amb les sagues
diem, no, però si tens el segon, no cal que tinguis el... No.
Per al novell es trobarà un gran joc
que l'introduirà de manera divertida
perquè el veterà trobarà tot allò que li encantava d'Splatoon
i encara més novetats per seguir-lo fent molt més atractiu.
En resum, us heu de comprar sí o sí. Molt bé.
Generació digital, reprenem la partida.
Aquesta setmana la Gina ha jugat a un d'aquells jocs
que li agraden a ella, els de treballar i gestionar.
Però aquest cop no té res a veure amb trens, no?
No, aquesta setmana m'he convertit
en l'skinner del Simpson o amb el Dumbledore de Hogwarts.
Aquesta setmana soc la directora d'un campus universitari.
I aquest joc es diu Two Point Campus?
Sí. Això en sona una miqueta, no?
Sí, perquè és dels creadors del Two Point Hospital.
Molt bé.
I ara arriba aquesta versió del campus universitari,
que recordem que són part de l'equip que havia fet el Team Hospital,
un clàssic de la gestió dels hospitals.
Sí, estem a espera que, francès, n'hem parlat molt d'aquest videojoc,
i que el recordo jo amb una versió de la PlayStation 1.
Sí, va sortir. Sí, sí.
Vull dir, bé, bé.
I a que no sabeu com es diu l'estud que hi ha al darrere
del Two Point Hospital i el Two Point Campus?
Sabeu vosaltres? Two Point Algo?
Two Point Studio.
Molt bé, molt bé. No ho sabia, eh.
És que van dir, mira, tira'm per aquí, perquè...
Així la gent sabrà de qui són els nostres videojocs.
A veure, ells han creat una manera de fer el videojoc,
que jo crec que és infinita, no? Sí, és infinita.
De fet, han agafat les coses que han fet,
i les han traslladat a aquesta nova versió,
deixant les més pedades a fora,
i per tant podem dir que és una versió millorada,
ampliada i completament diferent, perquè és un altre sector.
No té res a veure el sanitari amb l'educatiu.
Sí, sí. És més agradable, no? O què?
Mira, allà contractaves metges i ara contractes professors,
que tenen de bandes molt similars, eh?
Pujates salarials, treballaments...
Però professors no són tan importants, no?
Són molt similars, eh? Pujates salarials, treballaments...
Però professors interins o exteriors, com aquí?
Tens auxiliars i... O sigui, de tot.
I després tens també els bidells, els que netegen, també.
O sigui, ho has de fer tot.
Molt bé, no? Sembla fantàstic.
Com són els reptes o les fases, o com...?
Mira, et preguntaràs què estudies, no?, en aquestes universitats,
perquè recordem que al 2.0 d'hospital
les malalties eren ara m'he convertit en pallasso,
ara faig un minús raro, ara faig no sé què,
doncs aquí fas classes de cavalleria, de màgia, d'espies, de cuina,
cuina salada i cuina dolça, s'ha de dir, d'arqueologia,
o de realitat normal.
Ah, va, això està bé, veus?
O sigui, no és allò, mates, filosofia...
No, no, no, no, de fet, i a més cada universitat
té com el seu repte afegit, no?
Comences amb la universitat rural,
que et diuen que aquest és fàcil, perquè és rural, no?
I després te'n vas a una a Itàlia i només fas capitzes.
O te'n vas a una gran ciutat de gent que...
Bé, diguéssim que cada universitat té com la seva petita cosa
que fa que sigui una mica diferent de l'anterior.
I això són reptes, és a dir, en cadascun d'aquests
has de tirar endavant aquesta universitat.
Sí, des de zero, amb el pressupost que et donen,
amb els reptes que cada universitat té com els seus achievements,
que has d'aconseguir per tenir tres estrelles.
I quant temps estàs, normalment?
Entre quatre, cinc o vuit hores per aconseguir tres estrelles.
Molt bé.
Normalment un parell d'hores per aconseguir la primera.
Per tant, cada campus, no sé quants n'hi ha,
perquè no me l'he acabat, em sap greu.
No he tingut temps. No passa res.
Però cada campus pots passar el següent
a partir de la segona estrella,
la primera estrella depèn de lo bo que siguis.
Però tu sempre vas per la tercera o...?
Per favor, Albert, això no es pregunta, evidentment.
O sigui, no passes el següent si no tens les tres, eh?
Jo recordo... Perdona.
No, no, a partir de la segona ja passes el següent.
La teresa és només pels super-achievers.
En el cim hospital, quan venia un personatge,
que era com la persona que feia la volta per l'hospital,
llavors, en aquell moment,
que la persona feia la volta per l'hospital,
tot havia d'estar perfecte. Aquí passa el mateix.
De fet, tens jornades de portes obertes
i en lloc d'una persona en tens tres.
I després d'aquestes portes obertes, et diuen,
d'aquestes tres se n'han apuntat una, dos o tres, o zero.
És que això passa a les feines de veritat,
quan ve un revisor d'aquests importants,
tots a puesto, eh? I tot net, eh?
Francesc, tu amb aquest joc de jornada de portes obertes...
Jo ja en tinc prou,
com per fer-la de forma digital.
Em quedo amb el cim hospital i amb la Palla Citys i aquestes coses.
A més, és molt graciós, perquè el teu objectiu,
a part de no caure,
és que els nens i les nenes aprovin.
I aleshores tens la llista de tots els estudiants
i veus les notes que fan,
i l'envies a tutoria.
Aquest, ostres, aquest està suspenent cap a tutoria.
O sigui, tens el control de gairebé tot.
Per favor...
Has de suspendre un mínim d'un 15% de la classe.
Clar, aquest seria un repte que podria sortir en algun d'allò.
De fet, he tingut algun repte de...
Mínim han de treure una B.
Sabeu ABC, que és aquest sistema americà?
Sí, sí, sí.
Mínim han de treure una B, que això està fàcil,
perquè és dels primers nivells,
però estic segura que més endavant...
No, ara han de suspendre-ho tots.
Però no poden estar descontents, has de buscar el balanceig.
Escolta'm, i comparat amb, per exemple, l'hospital,
és més fàcil, més difícil?
Jo considero que és més fàcil,
però considero que és més caòtic, perquè hi ha més coses.
Aquí els estudiants fan festes universitàries,
i les has de planificar en el calendari,
i les has de posar allò al pressupost,
i, bueno, que no coincideixi amb els exàmens...
Clar, déu-n'hi-do.
El DERC9 ens explica que hi ha altres jocs de gestió,
com el DEM Hospital i el DEM Park,
que són fets per Peter Molinó.
Sí, que són aquells primers...
Són de l'època de Bullfrog, per PC de fa molts anys,
i que segurament els pots trobar a plataformes com Steam...
Google Games.
GioG, etcètera.
Ara, es nota molt la diferència de jugabilitat
i de conceptes quan jugues a un team hospital,
o jugues a un two points hospitalet,
tot i que ser el mateix,
es noten els canvis que han hagut en el món del videojoc.
Escolta'm, coses dolentes del videojoc?
Mira, com a punt negatiu,
la interfície, és a dir, la user experience,
és confusa perquè hi ha molts madurs
i molts botons diferents,
perquè pots fer massa coses.
Però com a punt positiu, diré que jo,
que el meu cu a un braç, sabeu,
el meu ordinador ja no és tan potent com abans,
perquè ja té uns anys,
el joc està molt ben optimitzat,
és a dir, en cap moment ha fet allò tirons,
i això que estava amatent en directe per Twitch en català,
i jugant el joc a màxima resolució...
I va anar bé.
I em va sorprendre molt positivament.
Molt bé.
I haig de dir que, si us agrada,
segurament traurà moltes extencions,
perquè del 2.0 Hospital hi ha més de 10 DLCs,
alguns gratuïts, alguns de pagament,
alguns molt tontos, com figuretes de Sega,
o aliens, o coses així,
i d'aquests segurament ara per Halloween
traurà alguna cosa, per Nadal també,
perquè sempre van traient actualitzacions que...
Clar, tinc ganes de veure com serà un Halloween
dins d'un campus universitari.
Clar, clar, clar, evidentment.
Play Station 4, Play Station 5,
Xbox, Switch i PC,
i el seu preu són uns 40 euros.
Té un 83 de metacrític.
Sí, diuen que és car, però...
Mira, us he portat un parell de crítiques d'estim.
La primera,
nunca había estado tanto tiempo en la universidad.
Tarifa, i ha jugat 30 minuts.
Jo he estat més temps d'això fent cua secretaria.
I la segona és,
para quienes decían que nunca iba a ir a la universidad,
quién se ría ahora.
Jago, una hora jugada. Una hora jugada.
Molt bé.
Si els hi poguéssim preguntar, aquests desenvolupadors,
de quin videojoc estan fent,
quina gestió us agradaria que fessin un joc?
És una ràdio, un mitjà de comunicació?
No estaria malament, tipus...
La Corpo, el videojoc.
La CMA.
O sigui, Rosa, com es diu la noia,
la presidenta, Rosa no sé què, per un dia.
Doncs mira, jo et diré una cosa.
El vam fer uns alumnes de l'ENTI,
em va encantar el concepte,
tot i que és un joc a nivell interdestúdic,
però era de gestió d'una agència de detectius.
Ah, m'encanta.
Els havies d'entrenar en diverses coses,
els havies de fer i els enviaves a les diverses feines
que t'encarregaven com a agència de detectius.
Però era de gestió, eh?
Quan cobraves i quan pagaven i havies de comprar
ulleres d'espia, micros...
Està molt bé.
Pensava que anaves a dir d'una agència de viatge,
però tampoc estaria malament si gestiones els llocs
on portes els teus clients,
si tenen algun accident...
Ara ve una pandèmia...
Una productora de televisió...
Una productora de tele, no estaria mal, tampoc.
O de teatre, i hem de començar a donar toms per Catalunya.
No doneu idees...
Escolta, donem aquestes idees, les regalem als nostres veïns.
Doncs continuem al Generació Digital.
Només AICAT, generació digital.
I de què he separat les xarxes aquesta setmana?
Sobretot a Telegram.
Aquesta setmana a Telegram ens han explicat moltes curiositats.
No sé per què hi ha setmanes que la gent se centra més en una cosa
que en una altra,
i aquesta setmana han anat una mica de coses no curioses,
però sí que ens expliquen coses noves, no?, com per exemple.
La Montliria diu que hi ha telespotify en català,
la Dantur preguntava com,
si a ell no li surt res per seleccionar en català
i no ha marcat res i no sap com fer-ho,
sembla ser que no és que hi hagi una opció de posar-lo en català,
sinó que hi ha una opció de posar-lo en català,
i no és que hi hagi una opció de posar-lo en català,
sinó que has d'actualitzar el mòbil si el tens en català,
i aleshores quan l'actualitzes,
l'Spotify, doncs surt en català, ja està.
Sí, sí, va ser una cosa molt transparent i pim-pam.
Jo vaig tenir en català sense voler-ho.
Jo no tinc Spotify.
Què tens, tu, teaser?
No escolto música així, escolto podcast.
Molt bé. Tot el dia.
Música no escoltes?
L'escolto amb vinil o l'escolto sigui per YouTube, però no...
Molt bé.
Jo et he de dir que l'escolto ara més per YouTube que per Spotify.
No sé per què.
Tinc èpoques de tot, però...
Mira, veus el vídeo i també...
És el que fan els nens de 12 anys, ho saps, no?
Som aquí, som aquí.
Leli, jo som aquí.
Leli, jo som en aquest grup.
Més coses. Més coses.
No sé què en pensareu vosaltres.
El Jordi Borràs diu...
Pregunta, és un plagi del Breath of the Wild o què?
Vista la primera mitja hora i els primers enemics,
i ho deixo això una mica a l'aire,
i el Llatxí diu el tipus d'estil gràfic i de món obert
és molt similar, després del Genshin,
a nivell d'història i mecàniques, és molt diferent.
És tan diferent que és un dels jocs
que més genera per mòbil a tot el món.
No és que diria Àsia, però és que és a tot el món.
A tot el món, directament.
Sí, sí, al començament sí que s'assemblava més,
però com van evolucionant, l'han diferenciat una mica,
però al començament era una còpia descartadíssima.
Però també crec que aquesta manera de copia
ha fet que molta gent s'hi sentís atreta.
Sí, sí, sí.
Ha sigut com un màrqueting que han fet ells
que, més que anar en contra, els hi ha anat a favor.
D'aquí cinc anys estarem tots jugant a videojocs
desenvolupats a la Xina. Ja ho veureu.
Hola. Arriba amb molta força.
No, no, contenta no, però porto ànims dient-ho.
És que ha dit Xina, però ha dit una mica Xina.
Sembla que és Xina, eh?, entre Xina i Xina.
Sí, sí, una mica. Estic aquí, estic aquí.
Perdona, això és curiós, això dels noms
i de què et dediques.
Mireu, res, és un off-topic, eh?
Un dia vaig escoltar una entrevista
que li van fer al Tàpias. Atenció, eh?
I va haver-hi un moment a la seva vida
que va deixar de fer una sèrie de dibuixos
per fer parets.
O sigui, feia parets.
Com murals a la paret? Sí.
Com murs.
D'acord? Ja sabeu què és l'artista,
què és el que fa, què és el que feia.
I va haver-hi un moment que es va adonar
que es deia Tàpias, ell. És veritat.
I per ell va ser com una revelació.
I ara he vist Gina, Xina,
que tu estàs treballant en una empresa
i una mica al final el nom
és Murillo. És un mur petitet.
Ets un mur petitet.
Aleshores encara no has trobat quina és la teva vocació?
Què, mur, murillet? Sí, sí, exacte.
M'has trobat...
No, perquè vaig trobant murs a la vida, però jo els vaig passant.
Sabeu què m'encanta?
Que ens diu abans del programa, si us enrotlleu molt,
us tallaré i de sobte penseu, el Tàpias!
El Tàpias!
No, no, és que no ha vingut això.
És que soc molt fan del Tàpias.
Home, jo ara vull investigar, no sé, en el meu cas.
Sánchez, a veure, Sánchez.
Devesa, devesa. García...
Poca cosa, eh? López.
Molt bé, doncs, alguna cosa més?
Sí, la Laura ens deia una pregunta xorra,
si algú de nosaltres té un trípode per mòbil,
i si el feu servir o alguna recomanació.
No ho sé, Gina, sí?
Doncs sí, el d'Ikea.
Perquè, a més, va amb un arbre de llum.
Ah, molt bé. I el pots treure i posar.
I va molt bé per fer videoconferències o gravar per Twitch.
Està bé.
Doncs mira, jo havia posat aquí la resposta del Serafí,
que parlava d'un delide,
que era el nom de la marca, però mira, el de l'Ikea i el del liceu.
M'agrada,
perquè ella diu que es vol comprar aquest pal,
perquè, bueno, aquest trípode,
perquè està fart de fer...
D'enviar selfie a la família, no?
És veritat, darrerament sempre fem selfie tota l'estona, no?
Sí, sí, i a més queda molt millor amb un trípode allà.
Perfecte, deixes.
Doncs molt bé,
han estat algunes de les coses que ens han comentat...
No para, aquest telègram no para.
Twitch.tv barra Generació Digital.
Generació Digital.
Una captura.
Doncs el Víctor Mame pot fer moltíssimes coses en un minut,
com, per exemple, parlar-nos de la música del Skyrim.
I ens ha enviat res.
En un minutet, i si ho veieu per Twitch, un vídeo. Atenció.
Cançons mítiques de videojocs en un minut.
Dragonborn, Elder Scrolls 5, Skyrim.
Ordinador PlayStation 3, Xbox 360, l'any 2011.
Jeremy Soule, compositor nord-americà.
Sí menor.
Concretament, sí menor natural,
de que no fem servir ni el cinquè grau dominant,
el fa sostingut major,
ni la sensible, que seria el la sostingut.
Si toquem la cançó com és...
Si tinguéssim la menor harmònica que tindria el la sostingut,
seria així.
És una cançó estil nòrdic
on les veus pretenen emular crits de guerra.
Van fer servir un cor de 30 persones,
però per aconseguir aquest gruix que tenim a la cançó original,
s'han de triplicar les veus.
La majoria de vegades canten a l'unissó,
és a dir, canten totes les veus la mateixa nota
en lloc de fer la tercera, la quinta o una harmonia.
La cançó està cantada en dovazul,
la llengua dels dracs inventada especialment per a aquest joc.
El director del joc va demanar que rimés tant en dovazul com en anglès.
Comenta el que creguis sobre aquesta cançó
i deixa'ns quina creus que pot ser la següent.
Generació digital és ara tendència.
Per ara, els vídeos de TikTok que està fent el Víctor,
perquè són... vinga, vinga, va.
No l'he entès, no l'he entès.
Però ha dit moltes coses, eh?
I molts detalls de resorcegut, el no sé què...
Un tema molt mític, el de Skyrim, uau...
Sí, sí, sí.
Per cert, aquesta setmana hem publicat una entrevista
al director de l'Indie Dev Day, que se celebra la setmana vinent,
més concretament el dissabte i el diumenge,
a dies 29 i 30 d'octubre, a les Culleres de Sants.
Si aneu a icat.cat barra GD,
doncs podreu escoltar l'entrevista,
que va ser fantàstica,
amb el Daniel Santigosa, que és el director,
ens va explicar com Devolver Digital, per exemple,
s'associa amb la Indie Dev Day,
i com van devor-hi en una edició que jo en tinc moltíssimes ganes.
A més, Albert,
què és el que no creus que ens hem de perdre d'aquesta...?
Doncs us diré diverses coses.
Varies coses que no ens podem perdre en aquesta fira de videojocs,
que serà molt potent.
Però bàsicament jo anava a fer aquesta tasca,
però l'altre dia vaig entrar a la pàgina web del festival
i encara, almenys quan ho vaig escriure, encara no estava.
Així que què vaig fer?
Vaig escriure als organitzadors,
en aquest cas en Daniel, molt ràpidament, molt amablement,
ens va fer una llista d'elements que no ens podem perdre.
Si us sembla, més que repassar-la únicament,
el que podem fer és dir si ens interessa o no.
Vinga, votem a favor.
I siguem crítics.
Pobre Daniel.
Si algú no ens interessa, diem no anirem.
Per exemple, una ponència d'accessibilitat en els videojocs.
I em quedaria malament dient no anirem.
Fora, fora!
A més, en els programes passats n'hem estat parlant força.
Exacte, no fa falta, no? No, si no ens cal, no.
No, no, anirem, és interessant.
Anirem en aquesta, vale.
Una ponència de Debtesting de l'Assassin's Creed Valhalla,
on hi haurà la Isabel Codina d'Ubisoft Barcelona.
Endavant. Jo hi aniré.
A més, estava dintre de la Hispanova Pantalla,
i tinc ganes de veure què ens explica.
Aquesta és la típica xerrada que posen perquè Ubisoft ha posat calés, eh?
I tal. Sí!
És veritat, és veritat. Però estic a favor.
Però s'ha de dir que, encara no m'han anat a la xerrada,
però s'ha de dir que dins de totes les mandangues
que podien haver proposat, aquesta és interessant.
No ens veu un director d'estudi,
explicar què han de fitxar o alguna cosa així?
Sí, sí, però és veritat.
Ubisoft també s'ha involucrat molt en aquesta fila, és veritat.
Una taula rodona que es diu
Al otro lado de la mesa aquí buscamos los publishers,
amb diferents estudis independents
que parlaren de què busquen els publishers.
Anem o no anem, aquesta?
Per tots els estudis que estaran allà novells,
gent que està en escoles preparant els seus treballs finals,
és molt important perquè es preparin una bona entrada cap al sector.
Però tenim moltes d'aquestes xerrades, ja, no?
Per ells sí, a mi m'és igual, aquesta me la salto.
Jo me la salto.
Que vagin els estudiants a aprendre alguna cosa.
Perquè, perdona, quan te la saldes pots anar a un altre lloc.
Sí, aprovar jocs.
A veure, una ponència que es diu Un año de billete cohete.
¿Qué hemos aprendido?
Billete cohete es una iniciativa dels creadors de Blasphemous
que van decidir, doncs,
crear la seva pròpia projecta d'incubació ja fa un any.
Molt bé.
A mi aquest m'interessa,
perquè tot el tema de mentoratge
i això és un tema que em toca de prop.
Sí, doncs a veure com ha anat l'experiment,
perquè sona una mica com contracorrent.
Sona incubaradora, contracorrent.
Te n'adones que l'interès depèn molt de la persona, aquí al final.
Sí, sí, sí, de la persona que presenta totalment.
Després, una xerrada de l'equip de Constructeam,
sentim la música d'un dels seus videojocs,
del joc i 6 on hem patit, de la Marina González,
que va ser una de les xarxes més importants
de la Marina González, que ens parlarà
sobre com transmetre emocions en pixel art.
Aquest l'Albert, segur, eh?
Sí, sí, sí, l'Albert, i a més estic...
superd'acord que es pot fer, absolutament.
Totalment.
Més cosetes.
Perquè te sentim la música d'Anna Rita Boy,
jo aquesta no la sabia,
i em va emocionar quan vaig veure aquest correu fa un parell de dies.
Perquè, atenció, en aquest Indie update
podrem provar el nou videojoc d'Estudio Koba.
No en tenia ni idea, els creadors d'Anna Rita Boy,
i em va agradar molt saber
que ja veurem el nou joc d'Estudio Koba,
jo estaré ja... A primera fila.
A primera fila intentant jugar-lo. Moltes ganes.
Més coses.
També us podrà provar el The Night Witch.
Jo no hi aniré.
L'he provat 37 vegades, ja, aquest vídeo i això.
En moments com... O sigui, en els apreniments com aquest.
L'any passat mateix.
És veritat, però jo estic sempre molt a favor
del Supermega Team,
perquè crec que sempre fan una feina estupenda
i se'ls ha d'anar a recolzar. Endavant.
I jo vaig amb ells. I té una pinta brutal.
També hi ha el Kevin Sardà, que el vam conèixer per Nil Umbra,
aquí darrere. Per tant, és un joc molt guapo.
Surt d'aquí molt poc. Surt d'aquí dues setmanes, em sembla.
Ah, o sigui, que coincidirà bastant, eh?
Sí, o sigui, si no n'heu jugat, Night Witch és guapíssim.
Molt bé. Després.
També hi haurà una gran atracció, el nou joc de Chivik,
amb Talpa Games, amb l'equip de Melmol.
Sí, sí, sí. I tant, i tant.
L'hem d'anar a veure. L'hem d'anar a veure.
I molt ràpid. També hi haurà el nou joc
de l'estudi de l'Arturo Monedero.
Sí, que aquest, a més, ha guanyat un munt de premis a tot arreu.
I... És tan especial, visualment.
És aquell que és un Google Maps i que vas per sobre de Google Maps.
Vale, també ens ho apuntem.
I per acabar, actuació en directe,
adentrate en el mundo de Antro,
amb una mena de rap en directe de Gatera Estudio.
No soc molt fan, jo. No soc molt fan, jo, del rap.
A més, hi anirem els meus fills i no els vull portar.
O sigui, els porto en un lloc de videojocs.
Els introduirem un bici a la vegada,
i el rap el deixem per un altre cap de setmana.
Jo sí que hi anirem.
I el joc de Gatera aquest, en concret, té molt bona pinta.
La música no sé, el rap no sé, però el joc té molt bona pinta.
Doncs, escolta, la propera setmana ens vens
i ens cantes el que el que no saps ha sabut d'aquella.
Albert, encara ens queden cinc minutets ben bons.
I abans d'acabar el programa,
ens volies comentar una notícia que va tenir lloc ahir mateix,
a la nit, les parades d'averiment digital
que Konami va dedicar a Silent Hill.
Com va anar?
Doncs va anar molt bé.
Sorprenentment, a Konami, fent una cosa bé.
És una notícia ja de per si, ja d'entrada.
Portava molts anys,
aquesta companyia desenvolupadora icònica,
com que no tenia, doncs, no sé, no acabava d'encertar-la, no?
Com molt desapareguda del panorama.
Sí, publicant Ali Football,
que sembla que l'estan millorant al joc de futbol,
ment al guiar abandonat,
totes les seves seixagues abandonades,
Pachinko per aquí, Pachinko per allà,
volen vendre NFTs també del Castlevania...
Van una mica que no saben...
Sí, fan negoci per altres vies.
Per exemple, estan involucrats en gimnasos.
Tenen molts gimnasos al Japó.
Però això és com una habitual en les empreses japoneses, no?
Perquè Nintendo també ha venut Pachinkos,
també ha tingut love hotels, taxis...
Ja, però, escolta, van tenir-ho fa molts anys...
Sí, però estàs parlant dels anys 70, Gina.
O sigui, ara fan molts videojocs.
Clar, sí, però vull dir que és bastant habitual...
que una empresa japonesa comenci a fer una cosa
i acabi fent una altra.
Sí, això és veritat, en la seva història fan moltes coses.
Se'n diu supervivència.
A nivell de videojocs, últimament estaven una mica fluixos,
i el que vam presentar ahir va ser brutal.
Un esdeveniment... Però unes quantes coses van presentar, no?
És que és flipant, perquè van presentar
no un nou joc de Silent Hill, sinó tres videojocs,
que tenen bona pinta,
una sèrie i una pel·lícula, tot de cop.
A més, jo vaig estar-ho veient
a través de Twitch, diversos canals,
i era molt curiós l'ambientació.
Hi havia dos presentadors,
un home i una dona,
com molt paradets, en un joc molt bonic.
Bé, estava com fent veure que era Silent Hill.
Boira, no?, evidentment. Exacte, boira.
Però com són els japonesos, no?, ja tant.
Tota l'estona dient gràcies, gràcies, i fent així.
I anaven presentant cadascuna de les coses,
i anaven presentant vídeos, també, no?
Sí, presentant els tràilers,
que era el més curiós per la comunitat de jugadors,
a veure com es veien els videojocs.
Molt ràpid, què vam presentar?
El remake de potser el Silent Hill més estimat, que és el 2.
El 3 també agrada molt, el primer també agrada molt,
però el 2 té com un joc especial,
i hi ha un remake que l'esté fent Bluebird Team,
els que van fer darrerament al The Medium,
que va sortir primer per Xbox i tal,
i, ostres, a mi m'ha agradat, el tràiler.
Del 2 remake? Sí, del 2 remake.
Aquesta empresa polonesa, no, crec?
Sí, sí, sí, empresa polonesa, diria, sí.
Mira que estàs amb tota la raó.
I per què el 2, perdona?
A mi, el que m'ha sorprès és, ostres,
i per què no un remake de l'1 i després fan el 2?
Sí, o sigui, no ho sé, però és un que és molt icònic.
És el més recordat, potser.
El 2, diguéssim que, com era de Play You,
potser té aquells gràfics que...
A més, a la 2 hi ha com una història com molt...
No, no, és que es va, en el Silent Hill 2, a nivell d'història,
a nivell d'aquest univers de terror psicològic,
va ser molt potent, aquell videojoc, amb diversos finals,
amb moltes llegendes urbanes, del que hauríem de dir,
les coses allà dintre...
És un joc on l'ha estimat el 2 i aquest remake té molt bona pinta.
És dir, el Silent Hill 2 remake, eh?
Això sembla, hem vist algunes imatges i s'ha vist bastant del joc.
Sortirà sol·lusiu durant un any per la PlaySync i també per ordinador.
Després hi ha un Silent Hill F, que és aquest, el nom en clau,
no sé si serà el nom final, també,
que és una nova entrega, ambientada, atenció,
al Japó dels anys 60.
També el trailer té molt bona pinta.
Molta gent l'ha associat amb aquesta pel·lícula de terror,
que ara no recordaré el nom, però és la noia que està amb les flors,
que l'envolta en les flors, aquesta pel·lícula de terror...
Sí, la vaig veure l'altre dia.
Midsommar. Midsommar.
Midsommar. Midsommar, aquesta, sí.
Doncs la gent l'associa amb aquesta pel·lícula de terror,
que també és molt icònica en els darrers anys en el món del cinema,
i té bona pinta, el joc.
Tenim un minut. Doncs un minut.
Un altre joc és el Silent Hill Townfall, us diré una cosa.
El fa a Napurna. El produeix a Napurna.
Sí. Molt bé.
Tot el que fa a Napurna ens agrada molt.
De fet, vam parlar a Napurna, però no van dir res.
Saps, perquè deu estar en un moment que tampoc pots saber...
Clar.
Jo em vaig quedar una mica... Ostres, però què és el que...
I al trailer es veu una ràdio. No es veu res més que una ràdio.
Una ràdio tele. Un televisor portàtil.
El que fa a Napurna em sembla bé.
Per tant, m'esperaré a veure què treuen,
més que veure aquesta anunci que m'és igual.
Totalment.
I després, Silent Hill Ascension, que serà una sèrie interactiva,
i la nova pel·lícula de Silent Hill.
El més curiós de tot és que econòmic realitat no fa res.
És veritat.
Tot és una IP que delega.
És molt curiós, perquè va haver-hi un moment...
que la persona que ho presentava deia...
Rebem anualment moltes propostes de gent
que vol fer els videojocs nostres.
I vaig pensar, ah, sí? Això funciona així?
És a dir, jo, com a estudi, li puc dir a Konami...
Konami, tinc aquest equip, tenim aquesta idea.
Si pagues, endavant.
Perquè després hi ha un tema de royalties i un tema de l'IP, clar.
Però Konami també paga aquí, a algú, no?
O ha d'ajudar d'alguna forma.
Però ho és, suposo, els videojocs, jo penso que sí.
Jo crec que arriba a un punt intermedi
que tu compres una IP per poder treballar amb aquesta B,
i l'altra rep uns beneficis.
O sigui, és una mica com...
Konami, jo et cedeixo això perquè tu treballis
i al final es valora, no?
Sí, sí, totalment.
Notícia important de la setmana, no? Aquesta, Albert, Silent Hill.
Sí, sí, molt, molt sorprenent.
I de fet, prepareu-vos,
perquè aquesta nit toca esdeveniment de Resident Evil.
És que no tenim descans. Aquesta nit toca Resident Evil.
El mateix però Resident Evil.
Saps que jo sempre m'he confós amb els dos jocs?
Fa anys, fa dècades...
Doncs ara ja, amb esdeveniment, amb múltiples jocs, bueno...
Gràcies, Gina, Francesc, Albert, també la Eli.
Ens trobem la setmana vinent a la mateixa hora.
Sabeu que, si us voleu escoltar per la ràdio, dissabtes a les 10.
Adeu-siau! Adeu!
La setmana vinent a la mateixa hora.
T casing de la setmana vinent.
Saps que jo sempre m'he confós amb els dos jocs?
Fa anys, fa dècades...
Doncs ara ja, amb esdeveniment, amb múltiples jocs, bueno...
Gràcies, Gina, Francesc, Albert, també la samarreta d'una d'aquestes twonk.
Sabeu que, si us voleu escoltar per la ràdio, dissabtes a les 10.
Gràcies per haver-nos acompanyat.