A veure, com', oi, no.
Benvinguts al generació digital,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya ràdio.
Durant els propus minuts us donarem propostes
dels millors videojocs per regalar en totes les plataformes.
Una guia imprescindible per a aquests dies.
Però no pot ser d'una altra forma.
Justificarem cadascuna de les recomanacions.
En aquesta edició número 641 us direm quins són.
Els 5 millors videojocs de consola,
els 5 millors videojocs de PC,
i els 5 millors de mòbil.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Hola, què tal? Molt benvinguts. Hola.
Com estem? Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Gina, estàs llegint un llibre sobre Overwatch.
Sí, me'l va enviar Panini Comics,
i és un llibre que explica la història de com han arribat
allà alguns dels personatges d'Overwatch.
I et pot servir després per jugar o no?
Siguéssim que és per entendre una mica aquell món que els rodeja,
què els fa bons, què els fa dolents,
quines són les seves motivacions...
És una miqueta com veure les sèries d'animació d'Star Wars
i després veure les pel·lícules.
Et serveix? No, però és entretingut.
Molt bé, Francesc Xavier Blasco.
Aquesta setmana, recordaves al Twitter
que ja fa 37 anys de l'estrena d'Aterriza como puedes.
I tant.
Jo sempre me'n recordo d'aquell gag de...
bingo, i treu una carteta del bingo.
Quan està buscant una cosa en una habitació, obre un calaix i diu...
bingo, i treu una carteta de bingo.
No l'heu vist? No us en recordeu?
Segur que és d'Aterriza como puedes, això?
Hi havia tantes d'Aterriza como puedes,
que no sé si aquesta és la primera.
Jo me'n recordo d'aquella...
d'aquesta l'avió que no pot arribar i diu...
Diu, sabran orientar-se? No se preocupen, lleven instrumentos.
I es veu la imatge de la camina tots tocant amb el trombó i tal.
O aquella que diu, per favor, mira que se cuecen el radar.
Obre el radar, hi ha un pollastre.
Diu, a on falten un par de minuts?
És humor d'aquest absurd, però genial.
Tot i això és una pel·lícula que si la reveus, se't fa llarga.
Hi ha un tipus d'humor que ja no t'agrada tant,
però segueix sent brutal l'escena de...
Escogeu... Bueno, està plena de frases mítiques.
Escogeu un mal dia.
Escogeu un mal dia para dejar de oler pegamento.
Al final és genial.
Molt políticament incorrecte en alguns instants.
Mira, em va fer recordar, dic, hòstia, no té res a veure,
però com que va d'avions, l'altre dia vaig mirar...
quin va ser el darrer any de publicació
del Microsoft Flight Simulation des de l'any 2006.
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, eh?
Quina pena que no s'hagi validat, eh?
Realment, Microsoft ha anat amb la seva divisió de jocs,
també ha tingut els i baixos,
i tot i que aquest és un producte d'estrella,
el tema del simulador també és molt particular
en quant a la vida que tenen els jocs.
Els simuladors tenen una vida molt llarga.
Bàsicament es van fent nous avions, nous mapes, etcètera,
però la vida dels simuladors és molt llarga.
Microsoft no ha seguit amb el Microsoft Flight Simulator,
però el món de la simulació de vol cíbil
simplement ha anat agafant altres alternatives,
com X-Plane, per exemple,
que és potser un dels que també ara es vol a força.
Doncs Albert García, deies l'altre dia al Twitter,
hace unos días alardeaba de que como autónomo
era invencible y no podía enfermar, pero me equivocaba.
És correcte, eh? Soc una sopa humana.
Mira, escolteu la veu, per favor, digues alguna cosa.
No, perfecte. Avui parlarem.
La simula per saber, eh?, però...
Però és curiós perquè la gent es posa malalta,
però hi està com dolgut, saps? No vull estar així.
Però fixeu-vos que soc invencible.
No he faltat cap dia la feina malalta, la sopa humana, eh?
Molt bé. Estem molt orgullosos.
Soc un perill repartint virus per la ciutat.
Moltes gràcies per venir a l'estudi de Catalunya Ràdio.
I, Ali, fem una mica de repàs
dels programes que venen del generació digital,
perquè són de col·leccionista. Va, fem una miqueta de repàs.
Avui, com has dit a l'inici, el nostre programa està dedicat
a quins jocs hem de regalar o regalar-nos a nosaltres mateixos
aquest Nadal. Molt bé.
Els millors videojocs per consola, per PC i per mòbil.
Això per una banda.
El dia de Nadal podrem escoltar a dos quarts de nou del vespre
el generació digital dedicat a les millors bandes sonores
dels millors videojocs del 2017.
Una selecció, per cert, de la Ginatòs.
I que és, de veritat, ja ho veureu, des de la primera cançó.
Al·lucinant.
El darrer dissabte del 2017.
És a dir, últim de 2017.
Recordem els millors moments del generació digital fora de Catalunya.
Farem un repàs de les nostres sortides al Mobile World Congress,
al Sonar Festival, al Game Lab, al CCCB i a la Barcelona Games World.
Fora de Catalunya Ràdio, deies.
Què he dit? Fora de... Catalunya.
Fora de Catalunya.
No em vau portar amb mi aquesta excursió.
Al Tokyo Games World, al E3, no?
Això, recordem, serà el dissabte dia 30 a la mitjanit.
Molt bé.
I, per últim, també dir-vos que el dia de Reis a la mitjanit
farem un programa especial dedicat a tot el que ens depara el 9-2018.
Efectivament, programes per col·leccionar.
Doncs ara començarem amb aquestes propostes,
d'aquestes plataformes i d'aquests videojocs
per regalar aquests dies de Nadal.
Però abans m'agradaria parlar amb vosaltres.
L'altre dia vaig llegir que l'empresa IGG,
que és fundada a Singapur, obre oficines a Barcelona.
No és xinesa, com s'ha dit en alguns mitjans,
però m'ha sobtat molt veure com tenen organitzades
totes les oficines que tenen a tot el planeta.
És al·lucinant, perquè ells fan videojocs,
però cadascuna de les oficines fa una feina en concret.
Publicitat, màrqueting, el videojoc, tal qual.
Bona notícia, també, que vingui una empresa tan important com aquesta.
Totalment.
Reprodueix aquest model de la gran multinacional de videojocs
en la qual no es deixa de treballar en tot el dia, no?
Un se'n van a dormir i continuen a l'altra oficina
a l'altra punta del món.
Això també li passa, per exemple, a Ubisoft,
que està aquí, a Montpelier, a Montréal,
i a la Bebel hi passa una miqueta el mateix.
No sé si en tenen a Àsia, però segurament.
A mi em fa molta gràcia veure, quan un videojoc està fet per Ubisoft,
veure quina és l'oficina que l'ha fet, el supostudi.
Jo volia anar a visitar amb els meus alumnes de l'UBC Ubisoft
i vaig enviar un correu electrònic i em van dir,
mira, no podem ara, fins al juny,
perquè estem treballant en tres AAA diferents.
Per tant, hauríem de firmar tants papers
que em surt més el compte esperar.
La darrera vegada que vaig anar a Ubisoft,
vaig veure unes cortines de color negre
tapant... estaven fent el joc del Tintín.
Recordo. Sí, sí, tot estava tapat.
És que tenen un secretisme brutal.
Sobretot si, a més a més, ets de premsa,
encara que siguis de ràdio, que dius,
només vaig amb el micro, no gravaré res,
i et porten per uns passadissos fins a l'habitació...
Estan molt tensos.
A vegades, gairebé, sortiré més a compte que et tapessin a tu,
que et posessis al passamuntany, és com en un segrest,
i te'l traguessin ja a l'habitació, tot tancat,
i després et tornen a treure i et trobes...
Això ho van fer amb una presentació de videojocs.
Una vegada. Sí, sí, una Call of Duty.
Van posar els palistes un sac al cap...
No ho vaig fer. Sí, sí, va ser una bestiesa.
Em recordo que vaig anar a Madrid a les oficines de Tequila Works,
i les oficines diguéssim que els ordinadors
estaven col·locats en una filera,
on a banda i banda hi ha ordinadors.
I recordo caminar per aquell passadís,
i que a mesura que jo anava caminant per aquell passadís,
les pantalles de l'ordinador s'anaven apagant.
Però, al revés, com quan s'ensenen els llums que caminen,
doncs les pantalles s'anaven apagant, i jo em feia...
Jo anava dient, però que he firmat un NDA, eh?
No us preocupeu, que no faig fotos.
De presentacions, jo recordo una que vas explicar, Albert,
una vegada que vas anar amb un videojoc de cotxes,
i que vas portar un Ferrari.
El vas conduir tu sol? Sí.
Bé, hi havia un al costat, un... Vigilant-te.
Un vigilant, un... Per què no te l'emportessis a casa?
Un expert. De fet, era un dels de La Rosa.
Un dels germans de La Rosa. Ah, molt bé.
Era el que tenia al costat allà, i va ser impressionant.
I tu? Però ell no tenia pedals,
com quan aprens a anar en cotxe, no?
És a dir, tu el portaves, eh? Sí, sí.
Anava a l'autoscola.
Però vas agafar molta velocitat o què?
No, és que un Ferrari el poses en segona i ja vas a mil per hora, no?
Però, en el fons, això, aquestes experiències que veien, no?,
amb packs per a la gent,
abans potser era més inaccessible,
però avui dia venen aquests packs amb...
Condueix un cotxe d'aquest superboló.
Jo vull la teva feina, Albert.
Jo vull poder conduir un Ferrari amb un senyor de La Rosa al costat.
I això, que no et posa una bossa al cap...
Ha canviat, ja, això, pel periodista?
Ara et poso una bossa al cap.
No, ja no hi vaig... Viatgeu bastant, no?
Viatges tu, força, no?
Sí, però jo no vaig tant a aquest tipus d'aveniments, però està bé.
Segueixen fent-los. Molt bé.
I G.G. deia que també Riot Games ha vingut a Barcelona.
Bé, estem parlant molt de la crisi del sector, etcètera,
però sembla un bon moment, almenys per la ciutat de Barcelona, no?
Sí, dintre del sector del joc per mòbil,
hi ha estudis molt grans,
com has dit, també King... Scopely.
També Social Point,
també és un lloc on moltes empreses estan instal·lant-se,
en gran part, i no és broma,
per la pròpia ciutat.
Als desenvolupadors internacionals
li agrada venir a Barcelona. És tan fàcil com això?
Home, per molts d'ells és barat.
És a dir, molts desenvolupadors cobren una tercera part
del que cobrarien en un altre país.
Viure també és barat, hi ha bon temps, hi ha platja, hi ha bon menjar,
la gent és amable...
Això de viure que és barat a Barcelona,
algun sat podríem dir el contrari.
Clar, heu de pensar que gent que potser cobra 150 en el seu país,
aquí en cobren 50,
però qui és 50 és un sou de directiu d'empresa.
Déu-n'hi-do.
Prem el botó verd i obre la porta. Fes-ho.
Hem arribat fins aquí, gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat i n'he enfrontat
a tot tipus de monstres per tu i ara no vols obrir la porta.
Prem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el botó verd
obre la porta a l'entreteniment i a la creativitat digital.
Doncs començarem parlant-vos de jocs per consola.
Li hem demanat a l'Albert García
que seleccioni els 5 millors d'aquest 2017,
però em sembla que ho has fet d'una forma particular, no?
Doncs sí, he fet una mica de trampes per començar,
però ja em perdonareu per començar.
Si em pregunteu els 5 millors videojocs per consola,
doncs sortirien els típics de Zelda, Mario...
He intentat excloure els més típics,
de manera que, quan facis un regal,
segurament no tinguin el videojoc.
Alguns que estan una mica més oblidats.
Molt bé, molt bé.
Comencem amb el primer joc de la llista de l'Albert,
que és una aventura de ciència ficció molt i molt fosca.
Buenos días, Morgan. Hoy es lunes 15 de marzo de 2032.
Tienes una cita con Álex a las 9 en su despacho.
La duración de la reunión no está establecida.
El primer de tots és el Prey, es diu Prey,
i és per ordinador, per PlayStation i per la Xbox.
S'ambienta en una mena d'estació especial abandonada,
molt misteriosa,
i és un videojoc en el qual la gràcia que té
és que et permet resoldre l'aventura de formes molt diferents.
Depenent de com siguis tu, la Gina és una persona molt d'acció,
podria armar-se amb tot el seu arsenal
i anar per tots els dolents.
Jo aposto més pel sigil, també,
amagar-me una mica, intentar no entrar gaire en combat.
Pots intentar escorrir...
Pots intentar tancar la porta i marxar?
Ho pots. De fet, hi ha una arma en aquest videojoc
que el que fa explotar totes les mecàniques
és una arma que et permet disparar com un pegamento,
com una mena de substància enganxivosa,
que et permet crear plataformes on vulguis.
Pots fer el que vulguis amb l'estructura del joc.
Prey, es diu? Prey.
I és un joc que reivindica molt
el que són les campanyes per un sol jugador,
que és un tipus de joc que els he posat perquè el Prey
i un altre que vindrà després no han tingut prou bones vendes
i s'ha de reivindicar que encara hi ha companyies
que fan jocs per una persona, una experiència immersiva
amb multijugadors, competents, que t'expliquen una història.
Molt bé. Ara m'ha fet recordar el tema de la ciència-ficció.
Ahir mateix, amb el meu fill petit, 10 anys,
va veure per primera vegada un tros de 2001 o disseny a Espacio.
Just quan Hall tanca la porta,
no deixa entrar la persona que porta la nau,
i va veure fins al moment que canta la cançó, que m'ha escoltat.
Sí, sí.
Que clar, us estic parlant que tot això són 25 minuts de rellotge.
Amb aquell soroll de fons. Sí.
I va estar mirant-ho, no li vaig dir res, i al final diu,
però que lenta és aquesta pel·lícula, oi?
Bueno, bueno, no li falta raó.
No, no, realment, però va aguantar, va aguantar perquè no sabia...
Com un campeó. Sí, sí.
Home, és molt atractiva, la pel·lícula, la imatge i com...
Sí, sí.
Em va dir això i va dir quins ulls més macos té el...
El Hall. No, sinó l'actor que vol entrar.
El David. Sí, el David, que es veu en una imatge...
que realment és espectacular i molt moderna.
No sé si se l'han restaurat o què, però es veu molt, molt i molt bé.
Va, seguim amb una altra aventura de ciència ficció, portàtil,
i amb una protagonista molt mítica que ha tornat aquest 2017.
Vinga. Sona bé, eh?
És l'himne de la protagonista del Metroid.
En aquest cas, Metroid Samus Returns,
és el joc que he triat per la 3DS, per la consola portàtil de Nintendo,
és el retorn d'aquesta sèrie mítica de videojocs, ciència ficció,
és una heroïna amb el seu vestit especial, no?,
que li permet tenir molts poders, un planeta per explorar,
i tota la gent que agafa feedback del videojoc li agrada moltíssim.
Per la 3DS, una aventura immersiva,
també per a un sol jugador,
i és molt interessant, vas explorant, realment està molt bé.
És curiós perquè abans no hi eres, ja en parlàvem,
aquest joc a mi em va, no ho sé, em va decebre una mica,
el vaig deixar de jugar, no sé què és que no m'ha enganxat,
i realment després jo vaig pensar, no sé si tenia bones crítiques,
les veus que en té molt bones,
i molt dels usuaris comentant a Mercury Steam,
doncs, el bé que s'havien passat, i dic, segurament m'equivoco, no?
Ostres, també depèn, no?,
en el cas dels premis va ser el millor joc portàtil dels Game Awards,
van ser fa tres setmanes, i a mi, personalment, m'ha agradat,
però pot ser que no canviï tant el videojoc, que és totalment normal.
Jo suposo que depèn del moment en què jugues,
és un joc que més requereix temps. És llarg, no?
És com la resta, pot durar unes vuit hores o així,
però és un joc que pots anar abandonant,
però sí que has de mantenir una mica de temps amb el joc,
no pots deixar-lo i tornar un altre dia, sí que requereix una mica de...
El tema que sigui un remake d'un joc de Game Boy, que ja té més de 25 anys,
obliga a tenir una sèrie de mecàniques que ja estan superades,
o que avui en dia atrauen una certa mena de jugadors,
potser també per factor nostàlgia,
i potser a altres els hi semblarà, ai, que estrany,
perquè no s'adapta una mica als canons actuals dels esperes.
Hi ha alguns atacs especials, contraatacs, però és un joc molt clàssic.
Té l'essència del clàssic, sí.
Abans, Nelly recordava els programes que venen en aquest futur proper
del Generació Digital, i la setmana vinent,
si esteu escoltant a l'AFM aquest programa,
recuperarem l'entrevista que vam fer al Game Lab a l'Enric Álvarez,
que vam parlar força d'aquest joc i també del nou de PC.
Sí, perquè millor videojoc portàtil,
però fet a Madrid per l'Enric Álvarez i el seu equip,
per Mercuris Team, que està molt bé, això.
Sí, totalment.
Per la següent recomanació, canviem totalment d'escenari.
Ens traslladem a una mansió abandonada,
on cada habitació amaga una història sorprenent.
Que bé sonen totes les músiques.
Aquest joc és impressionant. Sí?
What remains of Edith Finch?
Ho repeteixo perquè ho heu d'apuntar ara mateix.
What remains of Edith Finch?
Està per ordinador, per Play4 i per la Xbox, també.
És una explosió de creativitat,
la més bèstia que hi heu vist en molt temps.
Una casa abandonada, una noia arriba a la casa aquesta,
que és la de la seva família,
i vol descobrir la història de la seva família.
I entres a la casa, es veu impressionant.
O sigui, els gràfics són... No t'ho creus?
Sembla fotorealista, això. Que bo.
I cada habitació amaga la història d'un familiar.
Són històries molt boges, però són impressionants.
I dintre de cada habitació hi ha com un minijoc.
És de por, no? No fa por?
Et pot impressionar, però no és de por.
Però les emocions que hi ha són fortes.
És in tringulis.
Té algunes històries fortes, però tothom pot jugar-lo.
De fet, la gràcia és que té una cosa molt de narració clàssica,
de llibre clàssic, està molt ben explicat.
És un walking simulator. Una mica, sí.
És bastant fàcil de jugar.
És caminar i interactuar amb el que veus, molt bé.
Però cada habitació era una idea molt diferent.
Visualment, tractar d'una forma molt diferent.
Aquesta música pertany a una de les meves peces preferides.
Un home que està obsessionat amb...
La seva feina és molt bàsica, és tallar un peix per la meitat.
I ell, mentre talla el peix,
s'imagina que és com un rei d'un gran regne.
I tu has de tallar el peix i al mateix temps portar el rei.
Està portant la realitat de la seva feina avorrida i pesada
i al mateix temps en el regne imaginari.
Uau! Va creixent, va creixent.
Quina feina de guió, en aquest joc, segurament.
Totalment. De fet, la productora és en Apurna,
que és productora de cinema.
Una productora del món del cinema.
S'han posat en el món dels videojocs i els recomano moltíssim.
És una cosa molt especial
per ensenyar fins i tot a gent que no juga a videojocs.
Abans has comentat que el prei també era Xbox One.
Aquest Xbox One funciona per la nova consola de Xbox?
O són compatibles?
Totalment compatibles, tant per la nova de Play com la de Xbox.
Perfecte. I, Ali, ara hem de comentar la quarta recomanació.
Anem a la quarta.
Pel que fa a jocs per consola,
diu l'Albert que no és recomanable per tothom.
Si no us agraden els jocs de por, val més que us abstingueu.
Què seria un joc de por sense una mica de música clàssica, no?
Exacte.
Doncs aquest també la incorpora és el The Evil Within 2.
Les mateixes plataformes, l'ordinador, Play 4 i la Xbox.
És un joc que a l'entrada, jo deia, buf,
el típic joc de por ranci de tota la vida, no?
Quina manera d'entrar a ajudar l'Albert.
Entrar a ajudar l'Albert.
És un joc de por ranci de tota la vida.
És un joc de por ranci de tota la vida.
És un joc de por ranci de tota la vida.
Quina manera d'entrar a ajudar l'Albert.
Jo entrava així, el típic joc de por,
fet per aquest que va fer el Regi de Nèvil,
però què és això?
Entro i dic, ostres, no està malament, això.
Fins que vaig passar-lo, molt immersiu,
bàsicament és el típic joc de por, però està ben fet.
Està ben fet.
Acabes entrant en aquesta història amb zombies.
Una de les gràcies és que, com la primera part,
que per cert no fa falta que la jugueu,
jo no la vaig jugar i me la vaig passar a pipa,
perquè és la primera part de la meva història.
És com un catàleg dels gèneres del terror.
És com un catàleg dels gèneres del terror.
És com un catàleg dels gèneres del terror.
I el gènere dels zombies,
el típic terror japonès,
aquelles nenes amb els cabells llargs,
que caminen de quatre potes,
i el típic gore, slasher,
i tot això, tipus...
molt visceral.
La tansa de Texas.
Tot això són com els tòpics dintre del videojoc.
I em va enganxar molt.
La supervivència, de tenir que buscar els elements
per intentar sobreviure.
Tens els zombies allà i no et pots creure ningú.
Em va agradar.
També, experiència per a un player
d'aquestes que tampoc ha acabat tenint
molt ressò,
però ho mereix.
Abans de continuar,
en la darrera de les iniciatives dels videojocs
que recomanes,
ara parlaves i pensava
en com planteges tu jugar un videojoc
i com l'acabes.
Com que estem parlant de dos dies,
potser et dones...
A veure, primer, si l'acabo,
ja és una bona notícia,
perquè últimament no puc acabar-los tots.
Però si has d'acabar-lo i és molt llarg,
sí que has d'anar molt ràpid.
Jo ara diré una cosa,
i és que l'Eli i jo, aquest 2018,
cadascú haurà d'acabar un joc,
almenys.
És un repte.
Un al mes.
Un joc en tot l'any.
M'has de donar un any.
Has de fer un que sigui de món obert.
Aquest és el tema, ens haureu d'ajudar.
Molt bé.
Potser una experiència...
Fins i tot que la podem anar explicant una miqueta.
No tenim temps, podem anar fent
i podem anar explicant una miqueta com va l'experiència.
I ells, com que segurament s'hauran acabat,
es poden ajudar o dir...
Ostres, jo estic triant ja el videojoc per l'Eli.
Sí.
I he vist com si fossin uns que fan un judici, no?
Sí. A mi de por, no.
Jo sí que tinc por.
Jo crec que ja tinc el teu.
Continueu amb la darrera proposta de l'Albert.
Doncs l'Albert acaba
amb aquestes recomanacions per consola
amb un joc que diu que té un gran estil
i que us tindrà entretinguts durant desenes
i desenes d'hores.
I de quin parles?
Del persona 5.
Sí, es fa mal dir, aquest joc.
Estic acostumat a dir-ho en castellà, perdoneu, persona 5.
És per PlayStation 3
i per la Play 4, la música...
Escolteu, escolteu això.
Sembla música filadèl·fia, una mica, no?
Té molt estil.
La clau del videojoc és que té molt estil,
fins al punt... Això és molt fort, molt fort.
A veure, és un joc de rol japonès,
una història d'un grup de nois adolescents,
institut, tot això,
que a banda de la vida de l'institut han de fer una vida d'aventures,
superant masmorras, combats, tot això.
És com una cosa molt japonesa,
molt immersiva, moltes hores.
Però la part de l'estil és impressionant,
la música i els gràfics.
Fixeu-vos si és fort, això,
que com sabeu, doncs, generalment hi ha cosplay, no?
La gent que es disfressa de personatges de videojoc.
Sí.
Hi ha gent que es disfressa
dels menus d'aquest videojoc.
Com pot ser això?
Del sistema de menus.
Que es disfressen de menus,
action, màgic, tal.
Hi ha gent que es disfressa com de...
Imagineu-vos que algú es disfressés de...
De menú del Windows, vols dir, no?
De Windows.
La teclatinici.
Però segur que mola, no?
És que només amb l'estil, quan dius, wow, això mola moltíssim.
I és molt recomanable.
També un player l'he buscat,
és que s'ha d'arribar a indicar l'experiència
per al jugador clàssic.
El multijugador està molt vist i està molt bé,
però estan venent molt poc
els jocs aquests més per al jugador
d'experiència d'aventura,
i està bé reivindicar-los.
Un joc de rol japonès, moltes hores...
Per quina plataforma? Play 3 i Play 4.
Recordo que l'Oriol Dalmau va comentar aquest joc
i que vam riure molt perquè deia
que parlaven ràpid
i et perdies molt amb els subtítols, no?
Sí, sí, sí. A més, és molt rejugable.
Pots tornar a començar i tornar a fer bé
el que havies fet malament.
Generació digital.
I ara són els altres.
Doncs vinga, continuem amb aquest Generació Digital Especial
on estem fent recomanacions
per regalar o per regalar-vos
temes de videojocs,
consola, mòbil, i ara parlarem de PC.
Després parlarem de mòbil.
Gina, tu l'any passat vas comprar un PC
pel Black Friday, va ser? Sí.
Durant un any l'has espremut moltíssim.
Explica quins són per tu els cinc jocs
imprescindibles de PC
d'aquest 2017.
A veure, el que he fet ha sigut classificar-los
d'una manera perquè tothom pugui trobar
aquell que més li crida l'atenció
i a més no ho he fet volent, però
alguns no només els teniu per PC com amb l'Albert
sinó que també els teniu per consola o per tauleta.
I la gran majoria són videojocs independents.
Per tant, si els compreu, estarem donant suport
a petits estudis independents
perquè facin videojocs.
Doncs comencem pels que busquin relaxar-se.
A veure, si us agradaven les aventures
dels llibres de buscant en Wall-E,
teniu Hidden Folks,
un joc que està dibuixat a mà en blanc i negre
on haureu de buscar coses que ens demanin.
Ideal per a aquests que
tenen una estoneta rara d'alexant, no?,
per anar fent. Per cert, Albert, això t'encantarà,
però els efectes de so i música
estan fetes per una mateixa persona
amb la boca. Escolteu això.
Molt bé.
Això és, diguéssim, el so del videojoc.
Per tant, si per exemple et diuen
que necessites trobar algú que talli la gespa,
has de trobar algú que faci...
No, noi, molt bé.
Van pagar una persona.
Segurament el que es van gastar
no va ser tan gran com fer música.
Molt bé.
Gina, i si aquest ja el tenim,
podem jugar un altre joc que més o menys s'assembli?
Sí, mireu, teniu Tiny Bank Story,
Hostile o Machinarium,
que també serien d'aquests així relaxants
per anar fent clic amb el ratolí.
Machinarium va ser un joc que jo vaig conèixer
que tu vas jugar fa vés que estem parlant
d'un joc que potser té deu anys, no?
Machinarium potser en té vuit o nou, sí.
Imagina't. Però és una aventura gràfica
fet a mà, també, com aquest,
que l'art és molt bonic
i que és un d'aquests imprescindibles.
Hidden Folks el teniu per Windows, Mac i Linux,
però també per iOS i per Android.
Què tal estan aquestes versions per mòbils?
Estan bé? Jo encara no l'he provat.
Jo l'he jugat per PC i m'agrada.
Jo l'he jugat per la tauleta d'IOS
i està bé perquè com que és un joc
que no vali, tu premsa mal dita a la pantalla
i és com molt natural, no?
L'acció de buscar. És aquí, pam, i el marques.
Molt bé, molt bé.
Va, doncs, passem al següent, ara,
per aquells que siguin una miqueta nostàlgics.
Us pensàveu que anava a recomanar Cuphead, eh?
A veure, el guanyador
de molts premis d'aquest any
i que recorda els dibuixos animats dels anys 30,
Cuphead, però no.
Per mi, els nostàlgics són els de Nintendo 64
i els que començaran a Hatting Time
i tornaran a ser nens.
Perquè aquest no és un joc difícil,
a Hatting Time, però és molt variat,
és emocionant, és divertit.
És una aventura de plataformes
que sap com atrapar-te molt ben dissenyat
i que serà fantàstic per a aquells
que vau gaudir o que vau créixer
amb Super Mario 64 o Banzo Keisui.
I, escolta, fem el que m'ha agradat molt.
Si ens agrada aquest, quin d'altres pot recomanar?
Si ja el tenim, podem jugar a Yooka-Lai-Lee,
Skylar o Plux.
Molt bé, tot això que estem dient
quan el programa s'emeti per l'FM
i estigui disponible a internet,
el que farem és una llista
amb tots aquests links perquè tingueu clar...
I la mourem per xarxes, perquè si no...
Sí, sí, perquè la llista és avui llarga.
Aquest joc a Hatting Time
el teniu per PlayStation 4, per Xbox One,
per Windows i per Mac.
Molt bé, i ara anem cap a una nova proposta
de la Gina, un altre nou joc per PC.
Que serà per aquells que no s'estressen fàcilment.
Com tu, no? Sí.
A veure,
per què us l'imagineu mentre us l'explico?
Es diu Tokyo 42.
És un joc senzill de trets
en tercera persona, en un mur obert,
amb vista isomètrica, és a dir,
des de dalt i al costat,
i molt simples i molt coloristes.
Imagina't que has estat inculpat
per un crim que no vas cometre
i ara, per salvar-te, hauràs d'esquivar la policia
i netejar el teu nom
abans que sigui massa tard.
Per trobar el veritable assassí d'aquell crim
al qual t'han inculcat,
t'hauràs de convertir en un d'ells
i infiltrar-te en totes les bandes de la ciutat
matant gent fins que et trobis
aquella persona que t'ha penjat al mort.
Déu-n'hi-do. I el joc és rejugable?
És a dir, o la cosa...
És una història.
Però crec que és molt interessant
i no és un joc molt car.
Vols solucionar una cosa i acaba fent una altra.
Sí, sí, pots fer-ho.
Doncs si ja tenim aquest joc,
digue'ns a quin altre podem jugar.
Transistor està molt bé.
De fet, té una molt bona banda sonora
i si no, el Far Cry 3 Blood Dragon,
que també va de morts i assassins.
Quina és el transistor?
És aquest joc també amb vista isomètrica,
futurista, de la gent que va fer el Bastion,
que és una noia amb una espasa que parla amb l'espasa,
és brutal, està molt bé.
Les meves recomanacions són brutals.
No ho dubtem.
Doncs Tòpio 42 el teniu per PlayStation 4,
Xbox One i Windows.
I ara anem
per aquells que no tenen por de res.
Ja n'hem parlat.
Aquí al Generació Digital aquesta música ja ha sonat.
Little Nightmares és un joc
que no tenen por de res.
Som una nena amb un impermeable de color groc
i ens trobem en un vaixell brut, lleig i ple de monstres
que farien tremolar qualsevol adult.
Un sec que es guia per l'olfacte
amb uns braços molt llargs
i que menja petites criatures,
carnicers que són bessons molt grossos,
molt bruts que amaguen ganivets
entre les seves papades,
i monstres invisibles que grunyen,
bueno, Little Nightmares,
petits malsons.
Te l'has acabat, aquest?
M'encanta.
He jugat al verd? El tinc pendent.
Doncs aquest, mira, te'l poso a la teva llista.
No pensaves aquest per l'Eli? No.
Aquest no me'l facis jugar.
Aquest no. A veure, aquest si ja el teniu
i ja us l'heu passat o simplement
veieu que no ho voleu jugar
fins que el jugui l'Albert.
Teniu Insight, que és un dels creadors de Limbo,
o Black The Fall, que també està molt bé
i és molt similar.
Little Nightmares el teniu per PlayStation 1.4,
per Xbox One i per PC.
I per últim, anem a un videojoc
per a aquells que volen jugar el que està de moda.
Em sembla que sabria de vegada que hem posat la música
d'aquest videojoc. Ja podria ser.
La gran pregunta és, té música aquest videojoc?
Sí, té una música. Sí, té banda sonora.
De quin parlem? Estem parlant
d'Ulplearon Non-Battleground. Ja sé que us havia dit
que parlaríem de petits jocs,
independents i tal, però encara no és un joc
que hagi sortit, encara està en beta,
perquè ningú ni pot jugar, és un Early Access,
peta per tot arreu, està molt mal optimitzat,
però té milers de milions
de jugadors a tot el món
i realment mou masses.
És el joc amb el nom més complicat.
Played Non-Battleground,
també conegut com a PUBG,
perquè és Battleground...
PUBG. PUBG, PUBG.
Al final t'adones que és igual donar-li un bon nom
a un videojoc, o que sigui fàcil, si el joc és bo.
Però PUBG és un gran nom, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, PUBG. PUBG.
A veure, ens tiren en helicòpter
en una illa deserta i hem d'acabar
amb tots i ser l'últim supervivent.
Allà trobarem tot el material que necessitem.
És un autèntic fenomen.
Ara, tingueu en compte que és un joc
que encara no està acabat.
Per tant, diguéssim que trobareu molts errors,
però és per del l'encant d'aquest joc.
En aquest joc jo encara no l'he jugat,
és veritat que cada vegada que queden menys persones
la illa es va fer més petita?
Sí, hi ha un radi de la illa,
i cada vegada és més petit.
I diguéssim que el cercle no és concèntric.
I si et quedes quiet molta estona,
comencen a caure bombes perquè et puguis moure.
Això és per evitar que et quedis amagat
i després es matin la resta i no trobi ningú.
Està superben pensat.
Sí, i la veritat és que sí.
Per internet hi ha alguna entrevista al creador
i explica bé que ell, de fet,
va viure en un assentament militar,
perquè el seu pare era militar
i per tant sap molt d'armes
i sap molt d'aquestes coses.
Ha tret tot el que tenia de petit?
Està bé, escoltem, si no el tenim
o no el volem jugar o volem jugar algun semblant...
Mira, teniu Fortnite,
que ha tret un moda Battle Royale,
que n'és una còpia o, si no, de Last Man Standing,
que és un free-to-play
i que està copiat, copiat, copiat del PlayerUnknown.
Doncs trobem el PlayerUnknown Battlegrounds
a Xbox One o per PC.
Et trobo, Albert, Gina...
Què?
M'ha sobtat que no hagueu dit un joc
que ara és trist perquè no recordo
el nom,
que és un shooter que tens el control del temps.
Ah, Superhot.
Superhot, Superhot, Superhot.
M'agrada molt, aquest joc.
És molt bo.
I, de fet, ara també tens la versió UR.
Sí, la tinc comprada i encara no...
Mira, les ulleres encara no les he posat
des de fa un mes i pico.
Un mes i pico per posar-les.
Potser és el joc que hauràs de passar en aquest 2018.
Sí, potser sí. Aquest joc, de fet,
recordem-ho, és un joc de trets
en què, quan et mous,
és quan passa el temps.
Directament.
Si t'estàs quiet, de fet, passa el temps,
però molt poquet, molt poquet,
pots anar pensant...
I la veritat és que el trobo
un joc d'estratègia brutal.
El vaig conèixer pels Rúbius, jo, aquest joc.
Sí. Influència.
I, a més, trobo que el va comentar...
Et vaig dir riure molt quan el va presentar
o quan va jugar. Vaig riure moltíssim
perquè realment te'n portes en surts,
una miqueta.
La idea és molt bona. A més, és un joc
que tothom pot jugar-lo, més o menys.
La idea és molt potent.
Va sortir d'un joc en flash, aquest joc,
d'una hackathon.
Sempre surten molt bones idees en aquestes competicions
en què has de crear un videojoc amb molt poquet temps.
Doncs, en un dia com...
Bé, d'aquí dos dies, ens mourem molt
per anar a dinar, a sopar,
anar a la casa dels pares,
anar a l'Esteve amb els sogres,
capdenyar amb els amics i els reis amb els tietes.
Per això cal ser previsor
i portar el nostre dispositiu mòbil
ben farcidet de bons jocs
per quan la sobretau de la ciutat
és molt més fàcil.
I, per tant,
per això cal ser previsor
i portar el nostre dispositiu mòbil
per quan les sobretaules comencien a ser ensupides.
Els següents cinc jocs
són un suggeriment nostre
per tal que us feu a vosaltres mateixos
un regalet aquests dies.
Per això hem deixat fora els jocs gratuïts,
ja que, per un cop l'any, no sigueu garrepes
i col·laboreu una mica a sostenir
la indústria de l'oci digital, no?
I tant, Francesc, sí, no?
Li cal molt, que el free-to-play està molt bé
i que tots anem a vegades a la llista
dels jocs gratuïts, però, home, gastar-te
dos o tres euroets, vare per festes,
però el nostre primer candidat és un dels jocs
que va posar en boca de tothom
el món dels trencaclosques
i que és paradigma del desenvolupament índi
però d'aquell de qualitat.
Parlem de Monument Valley 2.
Recordeu l'impacte de Monument Valley
que va tenir quan va sortir cap allà el 2014?
I tant. Sí.
Com parlava, és aquest trencaclosques
com havíem vist a PlayStation Portable, a Mecochrome,
en el que hem de moure tridimensionalment
l'entorn en el que estem
per crear uns camins pel protagonista.
Hi han passat més de 30 milions de descargues
del primer Monument Valley
perquè Justo ens doni el segon.
Si la primera vegada havíem rescatat,
havíem de rescatar, em sembla, que una princesa,
aquest cop és el viatge d'una mare
que és, a més, sembla que és responsable
i constructora del Monument Valley
i la seva pilla.
Molt bé. Aquests refereixes han parlat
de desenvolupaments indis de qualitat.
Què vol dir això? És aquell joc
que té aquest toc gràficament,
és molt artista, molt conceptual,
d'estètica molt minimalista,
juga amb tonalitats de colors molt...
pastels, molt semblants, entre elles.
És molt simbòlic.
Els gràfics no són realistes,
sinó que són molt sugerencis.
El protagonista s'ha fet amb tres polígons,
amb tres formes geomètriques bàsiques,
però que, a la vegada, no et resulta simple gràficament,
sinó que et dona un entorn realment molt ric.
I jo crec que, a més, ha sigut una mica
bandera de molts desenvolupaments posteriors
que han seguit aquesta estètica.
Aquest joc ja el teníem disponible per a iOS
des de l'estiu per 5,50 euros
i per a Android tot just fa uns mesos
també per 5,50 euros.
També en aquest programa que farem la setmana vinent
recordarem, doncs no l'entrevista,
sinó la xerrada que al Sónar més D
va haver-hi
un dels responsables del Monument Valley
que vas estar escoltant tu la xerrada,
si no m'equivoco, no?
Bé, no sé si vaig ser jo la persona
que la va escoltar, però una de les que
els vaig escoltar sí, i el Sónar
sempre ens porta les novetats
més espectaculars i, fins i tot,
amb videojocs.
Així se'ns introdueix
el següent joc, un RPG d'estil japonès
que haurem de tenir els ous ben posats per arribar al final.
A veure, que ningú s'escandalitzi, també,
amb el tema és que en aquest joc
les referències als ous, això sí, els de gallina,
estan pertot arreu.
Egglia, però egg, que vol dir ou en anglès,
i precisament dintre d'uns ous màgics,
és on està tancada a una part
de la terra fantàstica d'Egglia
que haurem d'anar alliberant de mica en mica.
És un joc de rol estil japonès
però clàssic, clàssic, clàssic,
molts diàlegs, molts viatges d'exploració,
una estètica colorista, molt de contadefades
amb estil manga, que és preciós,
i que ens pot deixar enganxats hores i hores.
I, a més, aquí darrere,
hi ha el Kameotse Shinichi
i el Kyuji Tsuda, que són
exmembres d'Square Enix
i desenvolupadors, en el seu moment,
de la saga de Super Nintendo, de jocs de rol per Super Nes,
Secret of Mana, i continuacions.
Per tant, qualitat clàssica garantida.
Egglia, Legend of the Red Cap,
el teniu per iOS i Android a 11 euros,
un preu força elevat,
que no estem gaire acostumats,
però que val la pena.
Exacte, però realment, si us agrada aquesta mena de jocs,
jo crec que val la pena.
Un express intergalàctic
que ha de portar petits monstres a la seva estació
seria la millor definició de Cosmic Express.
Un altre joc de trencaclosques
que a priori sembla molt senzill,
comença molt senzill, però que es va complicant
a mida que nivell rere nivell,
com el llistó comença a pujar.
És d'aquests jocs per mòbil estil cat the rope,
que a cada nivell és un trencaclosques diferent.
En aquest cas,
el que hem de fer és portar un Petit Alien
d'un punt on t'està situat,
fins a la seva estació dissenyant una via de tren.
Però això es va complicant quan hem de recollir
més d'una alienígena,
hi ha túnels secrets,
forats que et fan tornar endarrere,
i hem de dissenyar la pista de tren perfecte
que farà que puguis arribar fins al final.
I això, a vegades, no sempre és fàcil.
És fàcil?
Està disponible per iOS i per Android per 5,5 euros,
però és un joc que va néixer al PC.
Per tant, aquells que vulgueu,
el trobareu també per Steam,
per Windows, Mac, Linux, per 10 euros.
Vull dir que això
que comentes
d'aquests jocs,
per exemple, que ens portes tres,
tu quan vols descobrir un joc per mòbil
mires les recomanacions que et fan,
mires els més populars, com t'ho fas?
A mi, moltes vegades,
em preocupa per encertar
en un joc que m'agradi.
Perquè, sobretot, l'oferta és brutal.
Molt gran.
Però sempre hi ha pàgines que es dediquen a recomanar.
Només cal que busquis millors jocs,
2017, o millors llocs, novembre,
mòbil, i et trobaràs moltes pàgines
que et recomanen del que ha sortit,
doncs una mica el que destaca més.
I així, almenys, ja tens una guia.
Ho feu així, vosaltres, Albert?
Doncs una mica sí, perquè hi ha,
com deia el Francesc, més enllà d'això,
hi ha poca espai de recomanacions.
Es dona com buscar-ho.
Molt, molt.
I ara ens posem seriosos per rebre
un dels jocs que més ens posa en la pell
dels qui viuen en una ciutat en conflicte.
Doncs sí, perquè, en aquest cas,
no som un soldat de les forces especials
ni un superagent secret.
Som una persona normal i corrent
i que de cop es troba vivint entre les runes
del que va ser la seva anterior vida.
És This War of Mine,
que ha rebut molta atenció i premis a Cavassos,
Millors Jocs 2014, la revista Time,
Millors Jocs del Festival South by Southwest
i premi públic al IGF.
Una escètica llòbrega, fosca, depriment,
i un objectiu clar, sobreviure.
Ara podem jugar per dispositius mòbils
a la versió Little Ones,
on, per si les coses no pintessin prou malament,
a més, veurem el conflicte des del punt de vista
d'un nen, no perquè juguem portant un nen,
sinó que entre els supervivents,
que hem de gestionar, hi ha també infants,
i que haurem de cuidar de forma específica
i que ens posaran davant nostre
nous dilemes morals que no havíem tingut abans.
Aquest joc està disponible per a iOS
a 17 euros, atenció,
i per a Android, per 14.
Però també tenim el joc original
i diversos DLC per Windows, Mac i Linux
a la plataforma Steam.
Aquest és un joc que hem parlat
d'alguna vegada a l'estiu.
Una vegada, recordo quan va sortir
per PlayStation 4, si no recordo malament,
i un joc que ens va sorprendre,
sobretot aquesta mecànica que diu el Francesc.
És molt interessant.
La forma de jugar és,
al punt de vista, diferent,
i per això ja és únic.
Exacte, perquè és un tipus de mecànica
que recopila objectes,
posa la gent a fer diverses feines,
i de tant en tant vés explorant,
i vés passant dies, i té un objectiu.
Amb aquesta mateixa mecànica,
hem fet un joc molt més encarat a l'acció.
Ets un soldat,
o ets l'heroi protagonista
i has de fer moltes coses.
Però agafes aquesta mateixa mecànica
i li dones un discurs diferent,
que és aquest, el de persones normals
que intenten sobreviure a les runes
d'una ciutat en guerra.
Encara que tu poguessis jugar aquesta mecànica
pensant només amb els objectius,
com si estiguessis jugant un joc d'acció més convencional,
ja et posen en una situació diferent,
ja t'obliga a pensar i a mirar
que és un joc molt ràgid.
I ara acabarem amb un joc
que ens posa també en una situació complicada,
però és Pixel Art,
i tot sembla més divertit aquí.
Tot és molt més bonic amb Pixel Art.
Clar que sí. Estem parlant de Viescapis.
Ens proposa escapar-nos d'una presó.
Un joc que ens proposa escapar-nos d'una presó.
Combina tocs d'RPG amb acció, sandbox,
aventura i estètica Pixel Art,
que això fa que ens fa pensar
que estem jugant en un joc una miqueta d'uns de Megadrive
o de SuperNES.
I què pot passar malament en un joc de Megadrive o SuperNES?
Res de res, home.
Tenim deu presons i, a més, una via,
hi ha més d'una via per poder-nos escapolir d'elles.
Per tant, tenim diverses opcions,
el qual fa que a nivell de jugabilitat
estiguin molt més oberts.
Hauríem de relacionar-nos amb altres presos,
fer favors, construir objectes, fugir dels guardes,
anar amb les dutxes, clar que sí.
Com sempre, totes les presons.
I, a més, com que estem en campanya nadalenca,
han afegit una nova presó.
El taller del pare Noel, on som un elf explotat,
que, cansat d'haver de construir joguines,
doncs decideix fugir-se
i intentar tornar amb la seva família.
Ara que comentes, per donar-li, on el podem trobar, aquest joc?
Doncs mira, és un altre port per sistemes mòbils
que, seguint la tradició dels últims dos recomanats,
també el teniu per Windows, Mac i Linux, estim,
i que aquest any ha tret la seva segona part.
El trobareu per iOS i per Android a 4 euros.
Ara, com que no tenim res a veure,
ara comentaves això d'època de Nadal,
que surten skins noves i DLCs nous,
l'altre dia vaig veure el meu fill cridant,
el petit jugant a l'Overwatch,
però cridant d'alegria
perquè li havia tocat un skin nou a un dels personatges
que no li dona, doncs, més recorregut.
És estètic, no?
És estètic, però estava tan content...
Home, és que val 3.000 monedes, eh?
No, no, no, no.
És estètic.
És estètic, però estava tan content...
Home, és que val 3.000 monedes, eh?
Sí, sí, segurament...
No, no, és que és horrorós.
És que clar, jo entenc el teu fill.
Sí, sí, no, no.
Doncs m'agradarà que estigués així de fal·lis.
No has dit el catamari de massi?
Que soc l'únic d'aquesta taula que el jugo.
No sé què passa...
I que t'has gastat 10 euros, ja?
No, no, més, més.
Amb una setmana, més?
Sí, sí.
Crec que m'he gastat 25, aproximadament,
però realment he entrat de ple
i els jocs que pagues ingame
és un problema.
Sí, sí, és un problema, ja ho sap la teva dona, això.
Ara mateix ho està sabent.
Exacte, s'està convertint en un White Whale.
Sí, sí.
Està finançant la resta dels que juguen gratuïtament
gràcies al Murillo.
Però que bé que ho dissenyen perquè tinguis moltes ganes
de tenir més monedes o més rubis.
Està bé.
Està bé pagar per jocs per mobile encara que siguin gratuïts
i tinguin compres, perquè és el seu model de negoci
i també financies que en puguin fer més,
perquè és qualitat i que hi hagi gent
que també, a part, pugui jugar gratuïtament aquests jocs.
És veritat, però hi ha un moment que has de parar.
Has de parar i dir bé, no passa res.
No passa res que el meu personatge
no tingui tant poder i no li pugui comprar això.
Va sortir una notícia fa uns dies
d'un nen que jugant al FIFA s'ha gastat
desenes de milers d'euros
amb els sobres del FIFA
i els seus pares volen que els hi tornin els diners,
no els hi tornen.
El nen no sabia que estava gastant diners de veritat
i no parava de gastar i gastar i gastar.
És un problema dels locs parentals
que molta gent no els utilitza
i ha posat la seva targeta a la consola
per comprar un joc un dia
i després el nen ve darrere, va perdent el botó
i, home, els sobres del FIFA gratis.
Clar, aquí també hi ha una...
La gent a vegades es queixa, però també és una feina
que has d'afectar tu, per favor.
El joc està sobre.
Els videojocs no són els cangurs digitals de ningú.
Exacte, exacte.
Molt bé.
Doncs podeu recuperar ara des de l'inici
les 5 recomanacions de videojocs per consola
que ha fet l'Albert García,
per PC, la Ginatòs i per mòbil
a França Xavier Blasco.
Del Tetris hem après
que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què hem après del Candy Crush?
Molt bé, Gina, has fet la llista, ja,
més o menys dels jocs que haurem de jugar aquest 2018
i, almenys un, acabar-lo.
Sí. I la podem saber, ja, o és una sorpresa?
L'Albert està acabant de pensar,
perquè estem una miqueta fent-ho en petit comitè.
Molt bé. Perfecte, perfecte.
Doncs això, el primer programa del 2018, el segon.
Doncs en parlarem i començarem a parlar
amb la Ginatòs i la Ginatòs.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
I en parlarem i començarem a fer aquesta nova secció, Eli.
Sí, començarem el perfecte.
Ara el que hem de fer és parlar una mica de les xarxes, Eli.
Doncs sí, perquè mira,
a Telegram aquesta setmana hi ha hagut molt, molt, molt d'Star Wars,
però encara hi ha usuaris que diuen que no l'han vist
i seguidament hi ha bastant secretisme.
Per tant, de la pel·li, no sé quan en podrem parlar,
jo crec que no n'haurem de parlar d'aquí uns quants dies.
M'agrada perquè la gent és molt respectuosa
amb el tema de les filtracions al nostre Telegram.
S'ha de dir que la gent és molt educada.
Això a internet habitualment...
No.
No passa. I tant.
Doncs mira, l'Albert Eça ens comentava coses d'Star Wars,
però en aquest cas,
sobre el marxandatge de la botiga Disney,
que diu que és molt car i de molt poca qualitat.
Diu que semblen peces de vessar.
És veritat, ja no són com les d'abans,
les peces d'Star Wars. Estic totalment d'acord.
De fet, només has de comprar les d'ara.
És que és un plàstic que és de menys qualitat.
Jo no sé què vols que et digui, però estic bastant enfat
amb Hasbro, que és la responsable de les figures,
perquè no m'ha agradat gens com ha gestionat
tot el tema de les figuretes d'acció,
de les noves pel·lícules,
ja des del despertar de la força,
barreja sèries diferents d'Star Wars,
dins del mateix packaging,
les mateixes lletres, perquè acabis comprant
figures que no són les de la pel·lícula,
però que t'ho semblen, molt barrejat i molt malament.
Jo també estic d'acord que no són posats gens bé.
Jo no tant per figures, però sí
per roba que inspira
a pel·lícules d'aquestes que ens ha agradat,
tipus Star Wars,
o Doctor Who, o Harry Potter,
hi ha una pàgina web a internet
que es diu Hot Topic,
que pots comprar faldilles,
vestits, samarretes, barrets,
tot de tot tipus d'un munt
d'aquestes sèries i aquestes pel·lícules
que tant ens agraden, i tot és d'una miqueta
de més de qualitat. Potser no és oficial
oficial, però és oficial de Hot Topic,
que també està bé.
Doncs el Xavier afegia que estava totalment d'acord
amb l'Albert S,
i utilitza un terme que m'ha fet molta gràcia,
que diu sobretot les figures elite sèries
que es veuen molt xorreteres.
Seria la definició xorreteres.
Si ho sabés Disney, que s'està dient això
al nostre grup de Telegram.
Doncs mira, el nostre Telegram
serveix per comentar aquestes coses,
per moltes altres coses,
comprar un regal per Nadal o per salvar
situacions familiars.
En Jordi Pimpam necessita aconsellar
la seva sogra sobre un ordinador
que vol comprar el seu cunyat,
i que ha d'arribar abans de Nadal,
perquè si no, malament.
Doncs ha donat una mica les característiques
que necessita i se n'ha generat un debat
i una llista de possibilitats enormes
que jo he perdut ja el compte.
El que sí que m'agradaria és que el Jordi ens digui
si finalment ha aconseguit aconsellar bé la sogra,
que això és molt important,
i si l'ordinador ha arribat per Nadal.
Déu-n'hi-do, i sí.
I a més, el tema de PC i recomanacions de PC
és un tema en el nostre grup de Telegram
que és molt calent i tothom diu la seva
i ho diu amb...
Vull dir, que et sap del que parla.
Clar, a més tenim perfils de persones molt diferents
i potser en trobes un que té les mateixes que tu
i t'ajuda moltíssim.
Molt bé, i al Twitter què han dit?
Doncs a Twitter, a Geostart, ens comentava una notícia
de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
que diu que obre el codi de les seves aplicacions
i apps dins de l'estratègia open
a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Molt bé, molt interessant.
És a dir, és una forma d'obrir
tota la seva tecnologia
perquè puguin aparèixer aplicacions interessants.
Exacte, es diu que s'obrirà a l'Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya.
Es diu que s'obrirà tant en l'àmbit públic
com en el privat
i a la ciutadania també.
Es comença a materialitzar de forma pràctica
amb l'obertura del codi informàtic
de les seves aplicacions
i busca la col·laboració real
amb usuaris i empreses
per aprofitar el potencial de la comunitat,
el reaprofitament del coneixement geogràfic
de la ciutadania,
la generació ràpida de productes i serveis innovadors
adaptats a les necessitats dels usuaris d'avui
i aprofitar les noves possibilitats
de l'evolució constant de la tecnologia.
I això està molt bé perquè al final
tens una cosa que val molt,
que les dades valen molt
i després hi ha els ciutadans
que poden fer aplicacions
que ni s'imaginen ells
i que segurament sortiran.
Doncs molt bé, com sempre, les nostres xarxes
que caminen i que van donant notícies.
Doncs moltíssimes gràcies a tots
i que tingueu un molt bon Nadal.
Gràcies.
Avui hem tingut el Fran López.
Ho fa superbé, aquest noi.
Molt bé.
Nosaltres, que sapigueu, tornem la setmana vinent
a la mateixa hora, és a dir dissabte a la mitjanit.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.