Enough.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Ara comencem l'edició número 745
i la dedicarem, en bona part, a conèixer un ofici
relacionat amb l'univers dels videojocs,
el disseny de personatges.
Per fer-ho, ens acompanyarà Sergi Brosa,
un artista que ha treballat en videojocs tan importants
com Borderland 3.
I, entre d'altres molts continguts,
l'Oriol Dalmau jugarà i criticarà
el videojoc Snack World per la Nintendo Switch.
Així doncs, comencem.
Això és...
Elisabet Sánchez.
Molt benvinguts, com esteu?
Molt bé.
Una setmana on ha patat tot el tema del coronavirus.
Sí, sí.
Una setmana estranya que segurament seguirà sent dur bastant més.
De fet, ja s'ha dit que l'E3 també es cancela.
Exacte.
L'altre dia parlàvem amb gent que domina del tema dels esdeveniments
i deia que potser tot això farà que, en un futur més o menys pròxim,
canviïm molt els esdeveniments.
És a dir, que es facin més virtuals o híbrids.
És que avui en dia no sé per què no tenim ja aquesta manera
de fer les coses.
Tot és tan presencial, potser sí que ens haurem de plantejar.
Ens agrada una mica moure'ns, viatjar,
trobar-te amb les persones, viatjar...
Tot i que és veritat que hi ha moltes solucions telemàtiques
que sempre anem parlant de que un dia arribaran i un dia les farem.
Les tenim, però no les implementem mai
per la mica de manera d'estar acostumats al que fem sempre.
Casos com aquests de vegades són els que forcen
que les coses s'actualitzin.
Però tu imagina't que, Francesc, que et diuen a partir del dilluns,
escolta'm confinat de casa... Oi que bé!
Què és el que faràs a nivell tecnològic, per exemple,
per aprofitar algunes de les hores que ara tindràs de mes?
Doncs mira, jo em dedicaré a posar una miqueta d'ordre
a les meves col·leccions de coses, sobretot la meva col·lecció de còmics,
perquè em vaig comprar un lector de còmics de barres
només per poder introduir els còmics de forma més ràpida
en una base d'edades que tinc.
Ah, molt bé!
I així, doncs, tinc tota una pila que els vaig...
perquè em fa molta mandra.
Però si hi ha circuit temps, els agafaré, els aniré passant
pel lector, com si estigués al súper...
És que se només pot fer una persona que en té molts,
perquè si en tinc tres...
Em vaig comprar expressament un lector de còdia de barres
per fer això.
Però, perdona, amb aquest programa que tu estàs posant tots els còmics,
està el núvol, el tens tu en un disc dur, com està això?
Està en el núvol, és un servei que es diu Wacom,
que us podeu subscriure, en cap forma gratuïta.
Té un servei d'apagament en què et permet guardar moltes coses,
però per tenir les teves col·leccions ordenades,
saber quants en falten, si la vols fer seguir,
que t'avisin quan apareixen els nous números,
les novetats del mes, està molt bé.
I ho tinc allà, i ho tinc tot el núvol, però sempre que vulgui,
puc apartar un botó i em puc descarregar una base d'edades local,
una llista, un excel local, per allò tenir-se ben guardadets.
A més, el puc consultar des del telèfon mòbil,
i així quan vaig a la botiga i tinc aquell dubte de dir
si tinc o no el tinc, doncs sempre trec l'entrellat.
Tu, Eli, ja tens amb què farà servir el temps?
Sí, jo, més que a nivell tecnològic,
que és el que menys mandra em fa sempre,
perquè jugar o veure sèries, o inclús llegir llibres, electrònics,
ho faig, busco moments sempre per fer-ho.
A mi, si m'obligues a estar a casa,
seria l'única manera que tindries que fes coses a casa.
Com, per exemple, endreçar els armaris,
o el trosset de terrasseta que tinc,
que el tinc molt mal cuidat, doncs posar-me amb això.
Estem parlant de plantes, per exemple?
Sí, i ara m'hi he posat i dic,
però aquestes coses has de tenir temps.
Jo, quan tinc temps, ho gaudeixo molt, o inclús el tema de cuinar.
Quan tinc temps, ho gaudeixo moltíssim.
El tema és que, bon, que mai en tenim.
Per fer les coses ràpid no em ve mai de gust.
Jo tinc la sensació que tenim temps,
però no tenim ben clar les prioritats.
O sempre acabes triant una altra cosa que potser et ve més de gust.
Però sí que és veritat que si et poses una mica de música
i estàs a casa tranquil,
tant cuinar com fer el jardinet,
com endreçar inclús els armaris, que és un rotllo,
doncs li acabes donant la seva gràcia.
Jo el que faré, i tinc molt clar que ho faré,
és ordenar el tema de fotografies digitals.
Molt bé.
I no només digital, sinó també les analògiques
que encara guardo en unes capses, de dir,
anem a fer ordre.
Abans ho teníem més fàcil,
perquè teníem els àlbums que els anàvem guardant,
que encara els conservem,
però des que està el tema digital,
jo ho tinc en dos ordinadors i està en carpetes,
i hi ha un lío que no pot ser.
Llavors és elegir quines vull quedar, posar les dates,
i després borrar-les que no.
I després saber com les guardes.
Les guardo en carpetes per any,
les guardo en carpetes amb noms de Nadal 2018, Reis...
No vas fer any.
Canvies el nom del fitxer o no canvies el nom del fitxer?
Què vols dir?
El deixes amb el nom que va sortir de la càmera,
WhatsApp, guió, baix, no sé quantos...
No, no el canvio perquè...
El tema és posar-lo en una carpeta més o menys controlada.
Clar, que tu sàpigues de seguida el que és, no?
De dir, va, del meu fill quan tenia dos anys, aniré...
El que passa és que això és perquè estem acostumats,
són persones molt antigues, tecnològicament parlant,
que avui dia les persones normalment no ho fan això.
S'ho tenen tot barrejat en un poti poti
i esperen que la pròpia aplicació que utilitzen ja ho ordeni per ells.
Ells ja ho veuen mostrat en carpetes, en valoracions,
busquen per temàtiques o el que sigui,
i s'ordenen les seves fotografies així,
i no veuen mai com això ho té ordenat a sota l'aplicació,
el que sigui.
És com les cançons de l'Itunes,
que si tu intentes veure com les té guardades en el teu disc dur,
és un caos, no veuries mai on estan les cançons,
perquè no hi ha carpeta música, barra, pixis, barra,
desintegració, barra, no sé, totes les cançons allà.
I esperes això, ens passa.
I també és molt curiós veure com ha anat canviant
la qualitat de la fotografia amb els anys, és espectacular.
Sí, mira jo, i fixa't si tot soc antiga digitalment,
que inclús m'agrada fer àlbums encara,
m'agrada triar les fotos més xules...
I què fas? Què passes?
No, també...
Però vas a botiga o no?
No cal.
Tu ho fas online, et muntes l'àlbum,
i quan l'acabes d'editar, te l'envien.
Hi ha diferents empreses, sobretot de viatges,
així més especials o coses més especials.
Però sí que és veritat que és molt difícil
trobar una foto que tingui bona qualitat.
Tu el mòbil veus les fotos precioses,
i després quan t'arriba l'àlbum, t'adones que allò...
Clar, això no ho he fet mai jo.
És veritat que és una possibilitat...
És xulo, pel fet aquest de tenir-lo allà a la llibreria,
i dir que anem a mirar aviam què vam fer l'any passat.
Ja per acabar amb el tema de fotografies,
he fet una mica de neteja de les fotografies analògiques
que estan dins dels àlbums.
Et trobes en una pàgina que hi ha un forat.
I dius, sí, aquesta la vaig agafar...
Ja està.
Ja s'ha perdut.
Aquella ja està.
Totalment.
Això és un horror.
Ara deixarem de parlar de fotografies i parlarem d'ous.
D'ous.
Molt bé, d'acord.
És que ha jugat a un joc relacionat amb els ous?
Sí, és un joc que es diu Egg-In,
i que me'l va recomanar el Pireta Kat,
a través del grup de Telegram.
I t'he de dir que al principi vaig flipar una mica.
En sèrio, hi ha un joc que es dediqui a fer això?
És molt simple.
Només hi té un botó que has d'anar apretant
perquè vagin sortint unes gallines del seu lloc on viuen,
de la seva granja.
Si algú ho està veient per lluitar,
és un joc que es diu Egg-In.
Si algú ho està veient per Youtube,
en aquests moments estem veient unes gallines...
Unes gallines que el seu objectiu és anar a unes casetes.
Comences amb una sola caseta,
que és allà on posen l'ou a 5 uva,
i aleshores allò es ven.
Sí, és vera, es fa negoci.
Exacte.
Tu portes el negoci.
Tu portes el negoci de fer ous.
L'únic que has de fer és apretar un botó que hi ha,
que el pots tenir en petitó o el tens molt gran,
perquè si el tens en petitó ho fas amb un sol dit,
i si el tens en gratu ho pots fer amb tots els dits.
Ah, mira, un piano, eh?
Més gallines alhora surten,
i del que es tracta és de vendre aquests ous i anar guanyant diners,
i amb aquests diners amplies una sèrie de coses de la teva granja,
amplies les casetes a les quals van les gallines per pondre l'ou.
Pots tenir moltes i, a més a més, en pots tenir de cada vegada més grans.
A més a més, el mateix joc ja t'indica
quan la capacitat és molt petita d'aquestes casetes
i les has de fer més grans.
Molt bé.
Perdona, és que estic veient les imatges,
veig un dron de tant en tant que va posant...
En aquest joc hi ha diverses coses que et donen diners.
A part dels ous que vens,
hi ha aquests drons que quan passes els has d'arribar.
Només els has d'arribar.
És una granja rival.
És una reducció aviar.
Sí, el tema és que n'hi ha uns que van més ràpid
i els altres que van més lents,
i en contra més ràpid vas i vas,
i tu aconsellaixes d'arribar-lo, et dona més diners.
I tu vas guanyant diners amb això
i pots anar millorant coses com...
Hi ha uns botonets també a baix,
a part del botó que faci sortir gallines,
hi ha uns botonets que, amb allò,
tries si pots comprar que les gallines posin més ous,
que les puguis alimentar millor,
que les incubadores siguin més grans.
Perquè estiguin millor,
perquè ecològicament també mira per les gallines,
i també per elles per la seva vida.
Sí, clar, sí, sí.
També el tipus de menjar que els hi dones,
si és més ecològic, si és menys ecològic,
i també si pots ampliar la teva flota de transport.
Hi ha uns camions que van passant,
que són els que s'emporten els ous per vendre'ls,
i aleshores també has d'anar fixant-te
en comprar més camions i més transportistes
i més ous.
Total, que t'acabes convertit en un magnat de vendre ous,
però acabes guanyant molts trillons de diners.
És exagerat.
I amb allò has de gestionar tot el que compres
i el que et vas fent més ric.
I quan ja ets molt, molt, molt, molt ric,
pots passar de pantalla o de nivell,
venent tota la granja, passes de nivell,
comences amb una granja de zero
i torna a començar aquesta història.
Però amb algunes característiques diferents,
és en el joc que és diferent que el que has començat?
Sí, i amb els diners que vas guanyant amb els ous,
també vas guanyant uns ous d'aurats,
que se't van donar cada tants diners,
o també amb algunes cosetes que et van sortint durant la partida.
Doncs pitges en un diari que et tira un cotxe que passa
i allà també et dona uns ous d'aurats.
Doncs aquests ous d'aurats sí que els conserves
partida rere partida o pantalla rere pantalla,
perquè amb ells compres com uns superpoders
que són els únics que es conserven.
Que és la producció d'ous per gallina
i el número de gallines que surten quan pitges el botó també.
Això ho vas guanyant amb aquests ous
i això és el que es conserva nivell a nivell.
En cap moment fas pollastres?
És a dir, és ous, no moren mai?
No moren mai.
Estava pensant que potser hi ha un moment que dius
que pots anar a fer pollastre i no.
No, no, no.
Seria molt heavy.
No, i estaria bé fer pollets per tenir més gallines
per tenir més ous.
Però no, no, no.
Ens quedem amb el tema només de la venda d'ous
i amb allò ja... tants diners que generes
que ja no saps què fer-ne.
Continua jugant, aquest joc?
O hi ha hagut un moment que ja has dit que en tinc prou?
Aquest joc el que té és que pots jugar-hi això uns dies
i després ja saps de què va.
Ja no té... sí que enganxes, veritat,
enganxa molt, ho deia el Pireta,
però sí que és veritat que quan portes uns dies ja ho has vist tot.
I per molt que vagis nivell a nivell,
torna a començar i és una mica el mateix,
tot i que tens més energia o més poder,
però és igual, no canvia el sistema.
Dius que és per andre't i per allò, si és gratuït, eh?
És gratuït per les dues plataformes
i no n'hi ha per altres, és només per mòbil.
Doncs Egg Inc, aquest joc que ha jugat aquesta setmana l'Eli,
que ens l'ha explicat, moltíssimes gràcies.
A tu.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Doncs avui que hem parlat de l'inici del confinament,
connectem ara amb la Gina Tost,
perquè ens doni propostes amb les quals
ens entretinguem i també aprenem.
Hola, Gina.
Hola, Equip GD, com porteu el confinament a casa?
Bé, encara no hi hem arribat, crec.
Però estem a punt.
No sé si ja veu que la China ha prohibit un videojoc
que es diu Play.inc,
que va sobre extendre un virus per al món,
i és un joc que jo considero fins i tot educatiu.
Explica com les fake news ajuden
a la propagació de tots aquests rumors
i d'aquests virus,
i de... Veu, és un tema molt actual.
I per tant avui us volia parlar
de dos videojocs de control d'estat.
El primer es diu Orwell,
de Osmotic Studios.
I aquí el que fem és una espècie
com de validació d'un gran sistema tecnològic
d'una gran xarxa social.
Hem d'investigar un atac terrorista
mirant les xarxes socials
de les persones implicades,
càmeres de seguretat, Facebooks,
amics, connexions, missatges,
WhatsApps, etc.
En aquest videojoc t'acabes plantejant
si realment el dolent ets tu,
el sistema, o tu simplement
feies la teva feina.
El videojoc va tenir tant d'èxit
que han tret un DLC que es diu Ignorance is Strength,
que també us recomano moltíssim.
El segon videojoc que us recomano
és Beholder, de Wyrmlam Games.
Hem de ser el porter d'un edifici
i aquí hem de ser fins al règim,
fins a un punt, perquè clar,
evidentment se'ns pot tornar en contra.
Hem d'espiar els nostres veïns,
els que fan, i evidentment hem de sobreviure
a dins d'aquest règim.
No és una feina fàcil.
I quan ens enganxen, tornem a iniciar la partida
que serà una mica diferent.
Estarem disposats a col·locar micròfons
als nostres veïns,
i ara que tindrem tant de temps lliure,
no ho sé, potser el que necessitem
és jocs d'aquests que no s'acaben mai,
com els Sims.
Ja teniu un pla de contingència digital?
Si no, sempre us quedarà tot el repositori
i l'amaroteca del generació digital.
Fins la propera.
L'altre dia vaig fer l'exercici
d'escoltar programes antics del generació digital,
i Déu-n'hi-do.
Però antics, des de quan?
No, perquè va ser un dia que vaig haver d'agafar
algun tall antic antic,
i bé, sí, del Jordi Cellas,
et parlava,
i em va fer molta gràcia, fa molta gràcia escoltar això.
Tenim alguns d'abans, de fa molts, molts anys.
Sí, sí, de fet,
a catràlio.cat està des del primer,
des del primer que vam fer,
i si no estic equivocat, a finals del 2007,
o del 2006, no ho recordo exactament.
Vull dir que sí, que sempre podem recuperar...
Clar, i tant.
Quan parlàvem de la PlayStation 2, o aquestes coses.
Molt bé, doncs,
ara el que farem serà
parlar d'un videojoc força, força curiós.
I és que els videojocs ens poden fer
viatjar als llocs més insospitats,
alguns són en realitat llunyanes,
i d'altres simplement en llocs ben apartats del nostre món.
En qualsevol cas, sempre és curiós i refrescant
veure com un joc fet
en un país tan remot com, per exemple, l'Índia
es versiona en català.
A Mystic Pillars trobem un joc de trencaclosques
basat en un antic joc indi
de la família dels Mancala.
Hauríem de moure unes gemes en una quantitat i ordre concrets
per poder eliminar diversos pilars.
A mesura que anem superant els 100 nivells
que té la història del joc,
s'anirà revelant, però la història
del joc que està traduit al català
ens l'explicarà el Francesc Xavier, no?
Doncs mira, us haig de dir que la Índia
és un país on conviuen diverses llengües, moltíssimes.
Això facilita que hi hagi, potser, certa sensibilitat
per les llengües que són, potser,
una miqueta més minoritàries,
com és el cas del que us parlem.
Qui millor per això que explicar-nos
per què aquest joc està en català
que el seu propi creador, Angudam Dindukurti,
i ell ens ho explica.
Amb Mystic Pillars vàrem decidir
localitzar la història en català
perquè volíem arribar a més audiència
i volíem que la gent de Catalunya
pogués experimentar
una autèntica història original
basada en l'antiga Índia.
Havent viscut jo mateix a Barcelona
durant més de 4 anys
i havent tingut una gran experiència aquí,
volia donar l'oportunitat als catalanoparlants
de poder experimentar un joc fet a l'Índia
pel meu equip.
I com és que aquest programador índi viurà a casa nostra?
És una història molt curiosa.
El primer que em posa sobre la pista d'aquest joc
és en David Darnés, que és conegut del programa
perquè havia sigut cap de premsa a Ubisoft
durant molts i molts anys
i el coneix perfectament.
El creador, Angudam Dindukurti,
estava fent de programador
al Carnegie Mellon,
a la institució Carnegie Mellon,
i amb un acord va arribar aquí a Barcelona a la Salle.
De la Salle va passar a treballar
a Ubisoft com a programador
i va estar involucrat en molts dels jocs de la companyia
on el Darnés el coneix
i després se'n torna a casa seva
per crear la seva pròpia empresa de videojocs
i plataformes mòbils que es diu Holy Cow Productions.
En això que el David un dia em diu
saps que un que jo conec que està a l'Índia
ha fet un joc i l'ha fet en català?
I dic, ostres, com pot ser això?
Doncs la veritat és que sí,
i és aquest joc que us estem ensenyant.
El joc per això està doblat a l'anglès i al canada,
que és l'idioma que es parla
al sud de l'Índia,
tot i que l'indo és l'idioma més,
suposo que el comú una miqueta per tot el territori,
n'hi ha molts al canada,
és el que es parla al sud de l'Índia,
a la regió de Bangalore.
I jo crec que això és el que fa que aquest senyor
hagi tingut una mena d'afinitat amb el català aquí a Catalunya
quan mi va venir,
que es veu que es va quedar encantat i enamorat
una miqueta de casa nostra,
i quan va arribar allà i va fer el seu joc,
diu, ostres, incloure el català, no només el català,
sinó que fins a vint jocs més,
tenim fins a vint idiomes més
amb els textes
que a part del català i del seu idioma
hi ha apreciacions molt curioses
que demostren certa sensibilitat,
com per exemple que estigui en portuguès de Brasil
i en portuguès de Portugal.
Molt bé, i com és el joc?
Parles d'un estil semblant al mancala?
Doncs el mancala, si algú coneix el món dels jocs,
el mancala és un estil de jocs on,
és originari de països africans,
i és un estil de jocs on vas movent llavors o pedres
d'una casella a l'altra
i els jugadors es van tornant per anar sembrant el camp
d'aquestes llavors i les van recollint
segons les diverses regles que hi ha,
perquè hi ha moltes varietats.
En aquest cas el que tenim són,
a Mystic Pillars tenim unes gemes
que ocupen uns espais en uns pilars.
A cada nivell hi ha una sèrie de pilars
com un trencaclosques
i hem de moure les gemes d'un pilar a un altre
fins a composar tantes gemes a cada pilar
com ens demanen
per resoldre el trencaclosques.
I per moure aquestes gemes
s'ha de seguir unes indicacions concretes,
hi ha unes regles per moure-les
i aquesta és la dificultat i el desafiament del joc.
Està molt bé.
Estèticament m'agrada molt, el joc és molt maco.
Si el veieu per YouTube, realment,
els dibuixos són esplèndids.
Són dibuixos fets de mat, té molt de color,
et recorda una mica aquesta sensació de la Índia,
colorista.
Però a mi em recorda com a estètica de videojoc,
aquest trencaclosques, aquests fons neutres,
aquest estil una mica minimalista,
i molts videojocs d'aquest estil
que em recorda una mica el Monument Valley.
Molt bé, i podem recordar com es diu i on el podem trobar?
Doncs sí, el Francesc ens ha parlat d'aquest joc
que es diu Mystic Pillars,
que el trobem per iOS i per Android,
per 3 amb 99,
i just acaba d'arribar a la plataforma Steam
per APC amb Windows per 5 amb 60.
Molt bé, i la declaració que hem escoltat
era exclusiva per Generació Digital.
Exacte, ens l'ha fet especialment per vosaltres.
Moltíssimes gràcies per fer-nos arribar a aquest joc l'altre dia.
Mira, el Roger Valdomà,
em deia, ostres, heu de parlar més
amb gent que fa l'esforç
de fer un joc, però també
de traduir-lo en català.
D'aquí l'esforç ens arriba des de l'altra banda del món.
Un cop s'ho pensava que aniries a l'Índia, no?
Exacte, exacte.
Molt bé, doncs continuem amb Generació Digital Dicat.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, iCat.
Ens agrada molt
portar al Generació Digital
els professionals que fan sumar
en la indústria del videojoc.
Avui entrem en l'univers del disseny
de personatges pels videojocs.
L'altre dia, em deia l'Oriol Dalmau,
quan li vaig dir que ens visitava
la persona que ara presentaré,
em deia, hi ha videojocs que se'n van en orris
únicament perquè els personatges no tenen carisma.
Em vol comentar això, directament.
Doncs des del naixement de la indústria del videojoc,
el jugador ha hagut d'agafar
el control d'una nau,
d'un cotxe, d'una peça de colors,
o d'un personatge que segur que ha hagut
d'interactuar amb ells.
Si és un personatge, s'ha de moure
i connectar amb el jugador i aconseguir-ho.
Intuïm que no deu ser fàcil.
Sergi Brosa, sénior concept artist de Gearbox.
Benvingut al Generació Digital.
Hola, moltes gràcies per convidar-me.
Molt bé. Sergi, ara parlarem
de la teva feina, Gearbox,
però abans explica'ns preument
quin ha estat el teu camí,
per arribar a una empresa com aquesta.
Bé, jo sortiu d'una escola de còmic,
d'aquí a Barcelona,
que es diu Escola Josso.
Sí, home, i tant.
Que la vaig cursar quan era...
des que era petit fins que vaig acabar
estudis més o menys universitaris.
Després de jo passo...
Em va pillar la crisi del...
2007-2008.
Passo bastants anys sense feina,
però al final jo vaig construint una mica
el que és el meu portfòli
a una empresa a internet,
a pàgines com DeviantArt, Artstation,
a les hores també Facebook,
i ja més tard Instagram, etcètera.
I a partir d'allà,
mentre jo estava treballant
en una empresa de màquines tragaperres,
que va ser la meva primera feina estable,
més o menys...
Màquines que necessitaven il·lustracions.
Exacte. Sí, les màquines que trobem a les xarxes.
Exacte, exacte.
Doncs em va contactar una empresa canadenca
perquè vam veure una mica la feina
i em va dir que això que estàs fent
té propietari,
és un projecte personal teu,
què és? I jo els hi vaig dir,
això és un projecte personal meu, és el meu portfòli,
jo aleshores no tenia ni idea
de què volia acabar fent videojocs.
No tenia ni idea.
I els tios em van dir,
mira, som una empresa petitona de videojocs,
però ens agrada molt la teva idea
i ens agradaria que treballessis amb nosaltres.
I vaig començar a treballar amb ells,
vaig estar un any i mig més o menys desenvolupant coses,
i bé, normalment en aquestes empreses
et demanen que sigui tot molt...
que sigui tot secret,
que no es pot ensenyar res,
però aquests tios estaven bastant sonats
i volien tot el contrari,
volien que tot el que jo anés fent
doncs ho anés pujant a internet.
Jo crec que volien donar a conèixer també
una mica la seva empresa, no?
I clar, a mi això em va donar moltíssimes oportunitats,
em van començar a vindre ofertes
de cinema, de diferents empreses,
fins que Gearbox,
els de Borderlands, que feia ja temps
que no feien ningún joc, em van contactar
i em van dir, ei,
anem a fer el 3
i ens agradaria molt que fossis l'artista principal
per dissenyar personatges
i, a més, t'interessa
i tant que m'interessa.
Però tu realment no tenies clar, això dels videojocs
no ho tenies clar. No, no.
Però tu quan vas estudiar a Joso,
tenies pensat fer còmics o fer...
Exacte, sí, sí, és una escola de còmics.
Ara s'ha modernitzat
i ara ja toca totes les rames, no?
Però aleshores originalment és una escola de còmics
que també es fa il·lustració infantil,
il·lustració per publicacions,
també estudiava gent
que volia fer tatuatge, no sé,
diferents àmbits, però sí, sí, jo sortia cap a còmics
i jo volia fer còmics, el que passa,
que és dificilíssim. Però a nivell professional
el primer que fas és per les màquines
i després pel videojoc o ja havies pogut
fer altres coses d'il·lustració?
Aviam, a nivell professional
el primer que faig és el de les màquines
però sí que és veritat que a internet, a deviantart i demés
ja comencen a sortir clients.
Però clar, era tot...
no era professional, era tot
les petitones, gent que volia algo
per a ells, no sé.
Vaig fer... recordo que vaig fer una cosa
per a un joc, uns fondos,
uns escenaris per a un joc
així de scroll up.
És a dir, que ja apuntava maneres en aquell moment.
Sí, però jo tampoc ho divisava.
Jo tampoc ho divisava.
L'altre dia parlàvem precisament al Telegram del Generació
sobre eines de dibuix
i per exemple tauletes.
Quines són les eines que tu utilitzes
a casa teva per dibuixar?
Aviam, jo utilitzo bàsicament Photoshop
he tocat altres softwares com Manga Studio
però no m'han acabat de convèncer
així que jo toco bàsicament Photoshop
i després de nivell de tauletes,
Wacom i demés, he provat vàries.
He tingut d'aquestes grans tíntics
que tu t'apulles a sobre, dibuixes damunt de la pantalla,
n'he tingut també petitones,
però jo al final em quedo amb la que és
més petita de totes i dibuixes així
damunt de la taula i tu mires
davant a la pantalla.
O sigui, una Wacom clàssica de tota la vida.
Jo això és amb el que realment estic còmode.
I el teu flou de treball és treballar ja directament
sobre el digital, no fas el dibuix
de forma més tradicional, escaneges,
treballes amb capes...
No, això sí que ho feia quan era més jove,
però es complicava molt el procés,
s'allargava molt i realment
jo ara me n'he oblidat de dibuixar.
Vas directament al digital?
No, no sé què fer amb això.
Què dius ara? Tampoc fas esbossos?
Amb digital.
És molt curiós, no? Exacte.
És molt curiós, a més, perquè a nivell artístic
i sent una persona que vens del còmic,
no hi ha originals, no tens originals.
No, no, no.
Perdona, no tens gomes de borrar?
No tinc gomes de borrar, no tinc maquinetes,
no tinc originals, és una merda.
És una cosa que fan molt els artistes
que a vegades els fa ser de feina.
Se les queden les editorials perquè són les que paguen
els originals i després els fans, els venen...
Tu no tens res, eh? No, no.
I on guardes els originals o tal?
Tu ho poses amb aquestes pàgines teves
o tens algun lloc a disdús on guardes totes les teves feines?
Sí, sí, clar, jo tinc com quatre disdús de dos terabytes
amb tota la meva feina duplicada
per no perdre res, també les fotos de la meva vida.
Molt bé, exacte.
Per allà barrejades, no?
No, no, és important, a més en tinc diversos,
perquè a més és això,
l'obsolescència programada d'aquestes coses
és que has d'anar renovant
perquè tard o d'hora moriran.
Treballes a casa? Comodament?
És una habitació preparada per dibuixar?
És un estudi.
És un estudi.
Jo visc en un pis bastant gran i una de les àrees del pis
està ja preparada per ser estudi.
I quan estàs treballant, música?
Normalment o és ràdio o música o podcast.
Sobretot podcasts de cinema, de videojocs, de còmics.
Sí, sí, m'inflo el cap en podcasts
que et parlen vuit hores sobre Blade Runner.
Molt bé.
No, m'encanta.
I també per agafar idees, també,
totes aquestes històries que t'expliquen et poden servir o no?
Home, em podrien servir a nivell de...
jo crec que a nivell de guió em podrien servir bastant,
perquè clar, com que...
parlen sobre les pel·lícules, les produccions...
Exacte.
Però no, realment a mi com a idees
em serveix molt més anar al cine a veure pel·lis.
Molt bé.
Tinc moltes referències visuals,
també de la meva vida,
de tot el que jo he anat fent,
jo què sé, de...
Com que jo dissenyo personatges,
una de les coses en què em fixo molt és en la moda de la gent.
Amb tot, amb absolutament tot.
La moda, els colors que agafen per combinar-los,
els pentinats que es fan...
T'has fixat en nosaltres?
Sí, i tant.
Acabarem potser en un Borderlands.
Sí, sí.
No t'hi aniria malament.
Una pregunta.
Viatges molt o treballes molt des de casa?
Jo treballo des de casa, però això no vol dir que no viatgi molt.
Però viatges a nivell de...
De feina, eh?
Sí.
Clar que sí.
I sobretot, jo trobo que és superimportant
per tancar tractes amb clients,
encara que estiguin a Singapur,
a Xina, a Los Ángeles, on sigui,
vas cap allà i et dónes la mà, coneixes,
sopes, diners amb la persona en qüestió,
és superimportant,
conèixer-te amb l'equip no és imprescindible.
Està clar, tu ho demostres.
Però no trobes a faltar tenir un equip de gent
que un que animi l'altre que tal,
que pugueu parlar...
Clar, però quan això jo parlo,
jo he tingut crisis existencials de merda,
jo hauria d'estar treballant en una oficina.
Però clar, després ho comento a casa,
o on sigui, i em diuen,
tio, no et dónes compte de la llibertat que tens tu,
que pots decidir els teus horaris,
perquè jo tinc el meu portàtil
i puc treballar des d'on vulgui.
És genial.
En aquest joc, en Borderlands 3,
els personatges són una part molt important
de la història, molt, bàsica.
De fet, si esteu veient YouTube,
ja hem posat imatges de festes
que ha fet l'empresa, que ha fet Borderlands,
de gent que es disfressa,
igual que els personatges.
Això és fortíssim, perquè no sé si és el cas,
no sé si has dibuixat algun dels que surten,
però això deu ser molt emocionant, no?
Aviam, aquesta pantalla, sí, sí.
De fet, aviam...
Ara estem veient imatges.
Aquesta l'he fet jo,
aquesta també l'he fet jo.
Aquesta és una versió antiga,
i jo vaig fer la versió nova.
Però això com ho captes tu?
Perquè això és molt guai.
Els usuaris que ells mateixos es disfressin,
és una passada.
És una meravella.
És la primera vegada que et passa,
t'explota el cap.
No t'ho pots creure.
I jo estic constantment passant-li els meus contactes
de mirar quin cosplay,
mirar quina disfressa, mirar, mirar, mirar...
Perquè és una borrada.
És molt guai.
Quan entregues els teus dibuixos,
després s'han d'introduir
en el videojoc.
I s'han de donar moviment,
per exemple.
En algun moment, ells et poden dir
que has fet aquest personatge,
però el braç ara no el poden moure bé.
Sí, sí, sí.
Des dels primers esbossos
fins al resultat final,
ja potser amb cada personatge principal
potser són dos mesos de feina
de canvis i canvis i canvis i canvis.
El que passa és que, per exemple,
sí que amb això, amb el temps vas aprenent.
Per exemple, si un personatge porta una capa
que li tapa el braç,
ja et diran treu-la.
Treu-la perquè això ens donarà
un munt de problemes tècnics
a l'hora que quan es mogui el braç
és bastant complicat.
Però un cop ho vas pillant,
ja vas veient totes les coses
que no pots fer
i ja vas una mica més a tiro fixo.
Mira, de fet, l'altre dia
estava mirant una miqueta de què anava el joc.
Jo no l'he jugat, el joc.
Des de la primera part sí que el coneixia
perquè visualment té un aspecte
com de dibuix animat que és preciós.
A més, crec que deu ser molt divertit
poder treballar amb aquest joc perquè
precisament l'estètica és molt de dibuix animat
i a l'hora que hi havia un personatge
que es diu Jaque el Guapo,
que és molt important, escoltem-lo.
De verdad, a los malos no hay quien os entienda.
Sabéis de sobra que al final gana el héroe,
pero siempre os resistís,
como aquel tipo de New Haven.
La ciudad ardiendo, la gente muriéndose,
y va el tío y me ataca con una cuchara,
una cuchara,
y yo partiéndome de risa.
Aquest tipus de personatges
ha de mostrar la capacitat que té
el disseny del propi personatge
per connectar amb el públic.
Tu què creus que ha de tenir un personatge
perquè tingui aquest èxit?
Mínim unes bases.
Sobretot,
trobo que és important que no intentis
que un personatge ho tingui tot.
Sempre hi haurà gent que connectarà
amb aquest personatge i sempre hi haurà gent
que desconnectarà completament d'aquest personatge.
O sigui, això és super típic.
Aleshores, l'important és que hi hagi suficient
la capacitat per que tu tinguis personatges
que agradin a un públic,
personatges que agradin a un altre públic,
i, no ho sé,
és que és tan subjectiu,
és difícil, és difícil
dir quin personatge t'agradarà a tu.
Jo sé dir-te quins personatges m'agraden a mi,
però també m'encanta treballar amb personatges que odio.
Perquè jo sé que jo els estic odiant,
però hi ha un altre persona que els estarà estimant.
I com a mínim et genera odi,
que això també t'ha de generar alguna cosa.
Exacte.
Què tal et portes amb els props,
amb vehicles,
amb escenaris,
amb edificis, amb armes i complement?
Això també és molt interessant.
Sí, sí, aquest és un tema.
De fet, quan jo vaig entrar a treballar amb ells,
a mi em van dir de desenvolupar personatges,
però jo volia fer més coses.
Jo volia fer animals, volia fer vehicles.
A mi, per exemple,
les pistoles se'm donen supermalament.
La mecànica de les armes no m'ha interessat mai
perquè em donen supermalament.
Però tot el que és robòtica, vehicles,
a mi m'interessava moltíssim.
Però em van dir no, no.
Has de fer personatges.
Aquí ho tenim tot dividit.
Les persones que fan personatges no fan,
habitualment,
no fan props,
els que fan props no fan vehicles.
I ho tenen tot així.
Aleshores, amb el temps, perds la pràctica
i jo ara ja només gairebé sé fer personatges.
I clar, evidentment podria tornar a agafar pràctica,
però, per exemple, si em demanesis de fer escenaris,
jo estic perdudíssim.
I és fàcil que aquesta feina distribuïda
entre diversos artistes, per exemple, especialitzats,
després tot quasi uniformament,
perquè moltes vegades un propi personatge
té la seva arma característica,
o el seu vehicle molt característic,
i que després tot quasi bé,
com tu dius, si al final no ho ha unificat el mateix artista?
És molt difícil.
De fet, aquestes són les típiques coses
que sempre, des de dintre,
ens hem de dir que wow, wow, wow,
encaixen superpoc.
Però després, com que al final hi ha un sol director creatiu,
que és el que està com controlant-ho tot,
ja és qui s'encarrega de dir això més així,
això més així,
per clavificar-ho tot.
I al final, doncs, bueno, el resultat sí que...
Gran.
Sí, sí, i és veritat que si ho veus
des de la teva perspectiva, de la teva criatura,
que tu és clar, jo és normal,
que segurament ho deus veure totalment diferent
que ho veiem nosaltres.
Normalment, és a dir,
a banda de les feines que puguin donar,
tu vas practicant i...
Això ho fas.
Sí, sí, sí, jo tinc un projecte personal,
que es diu Fury Beats.
Clar, aquí la qüestió és que s'assembla molt
al que fem en el nostre joc.
És veritat.
Jo constantment estic bevent de Fury Beats
per fer coses del joc,
però de coses del joc per fer Fury Beats.
I al final cada cop m'assemblo més.
Però això està molt guai.
Jo tinc personatges per la meva banda,
quan tinc temps, quan puc,
i quan realment tinc ganes, perquè això també
tindré feina jornada completa,
després em mantinc lliure.
Moltes vegades el que vols és disfrutar de la muntanya,
gaudir, sortir amb els amics, amb la família.
Molt bé.
Ara t'he de dir que connectarem amb una persona
que al final et farà una pregunta.
Ara veuràs.
Doncs sí, com has dit abans,
vaig estar a Parla,
que com tothom sap és una padania d'allà de Madrid.
No sé si seria correcte dir-ho,
però ja m'enteneu.
L'estimiment retroparla,
que com sempre explico,
és un estimiment retro
que es fa a la ciutat de Parla.
Retroparla.
Tots fan el mateix, és el retro i el nom de la ciutat.
I no, molt maco, molt xulo,
molta gent, molt divertit.
Vaig passar amb molta gent i tal.
Maco, maco.
I el típic de quan vas a Madrid,
les conclusions típiques,
que no saben el que s'ha caulat.
I segon, que veuen una cosa
que és com aigua de l'aigüera,
quan acabes de rentar els plats,
que ells li diuen cerveza.
Mira, pobresons.
Sí, hi ha coses que no,
que es veu que no les saben fer.
Qui veig que sí que ho sap fer és la Sergi.
No t'espantis, estic aquí.
La Sergi, això de pintar,
que devia ser petit,
es devien gastar un dineral als papes
amb el rotulador escarioca,
amb aquella cap de...
no sé quant és, 50, 32,
no sé quants rotuladors.
Perquè veig que tens traça,
tens la mà trencada per fer aquestes coses.
I a banda que tot el que t'han preguntat
aquí els amics i les amigues,
els companys aquí del Generació Digital,
jo voldria ser una miqueta més punyent.
Escolta, Sergi, quina espècie has tingut?
Perquè està molt bé, saps?
He vingut fins aquí, he jugat,
hi ha moltes coses que he fet i tal.
Jo penso que és més interessant
explicar les pífies i dir
escolta, mira, jo l'he cagat aquí, l'he cagat allà,
i aneu al tanto, no el cagueu vosaltres també,
perquè ja n'hi ha prou,
amb que la cagui un ja n'hi ha prou.
On has fallat?
Doncs, Sergi, això,
he conegut amb ell perquè la setmana passada
va estar a Retroparla, que no he tingut temps de dir-ho,
i ja ha tornat i hem pogut connectar amb ell.
En quines coses has espiat l'espífiat?
Suposo que he fallat amb bastantes coses, no?
Però...
He intentat anar bastant amb peus de plom sempre.
Molt bé.
I no liar-la.
Però, bé, alguna vegada he fet
alguna feina per cinema,
i, per exemple,
l'última vegada que em va tocar
no va haver manera d'aconseguir
que el meu estil fos lo suficientment realista
com perquè encaixés amb l'estil de la pel·lícula.
Ja.
I clar, jo tenia un estil bastant estilitzat,
i no hi havia manera.
I clar, jo no em volia baixar del burro,
i al final va ser com, mira, saps què?
Trenquem peres i ja està.
Aquestes decisions també són intel·ligents,
de dir, escoltem, no podem.
Molt bé.
Gent jove que, jo què sé, surt del batxillerat artístic,
o de cursos artístics,
i que es vulguin dedicar
com tu en el món del videojoc.
Els recomanes, imagino,
aquest perfòlio que tu tenies
i que el pengin a internet, no?
Sí.
Recomano que es moguin moltíssim a Artstation,
que sobretot és un lloc on poden anar creixent poc a poc,
que es moguin moltíssim per Instagram.
De fet, ja em consta que hi ha gent catalana,
fa poc vaig conèixer un noi
que es diu Carles,
que té 22 anys i el tio ja té com
quasi 200.000 seguidors a Instagram,
i realment és una gran manera
de donar-se a conèixer això
i focalitzar en el que a tu t'agrada
i tirar cap allà.
Molt bé.
El que ha aparegut ja,
des de fa mesos,
continues treballant?
Perquè aquests videojocs sempre tenen DLCs
o s'amplien.
Encara et van demanant coses o no?
Jo continuo treballant amb ells,
però no puc dir res del que estem fent.
D'acord.
És un misteri, serà una gran sorpresa quan ho descobrim.
Exacte, això és molt important.
Et volia que recordessis,
com es diu aquesta pàgina?
Artstation.
Tu tens molts seguidors.
Artstation també va per seguidors?
O és un lloc on...
Aviam, sí que va per seguidors,
però és un lloc més aviat que...
és una mica més amable.
És una mica més amable,
perquè a Instagram es nota moltíssim
quan la gent té molts seguidors,
de sobte tenen molts likes,
tenen molt feedback, molt de tot.
En canvi, Artstation diàriament
es va postejant art
i hi ha diferents maneres
per a la gent que no ho està petant.
És bastant més amable en aquest sentit
que si el que estàs fent és bo,
no necessites molts seguidors
per aparèixer directament a la pàgina principal
si algo està agradant molt en aquell moment.
I ho descobreix bastanta gent.
I per últim això que comentava
l'estar dels retoladors carioca,
és curiós perquè no recordava aquest nom
i m'ha vingut.
Tu de petit, clar, te n'agradava dibuixar.
La teva relació amb els nens de la classe
et demanaven...
que dibuixava superbé
i sempre li demanava que em fes dibuixos
de naus de Star Wars, sempre.
I m'esfeia i m'esguardava i m'encantava.
T'ho deien, també, o no?
Sí, sí, i tant, i tant.
Jo em passava el dia dibuixant personatges de bola de drac.
Ah, sí? A veure, és que això seria racional.
I tant, i tant.
I afotiment, de fet.
Jo recordo prestar molt poca atenció a classe.
Mira, aquest seria un altre dels meus errors.
No haver prestat molta atenció a classe
i haver-me'l passat dibuixant.
Però mira, al final ha funcionat.
Sí, jo crec que no ha funcionat, evidentment.
Sergi Brosa, Senior Concept Artist
de Gearbox, Gearbox...
Gearbox, sí, exacte.
A més, és una empresa molt antiga.
Té molts...
Sí, sí, tenen molts anys, Half Life.
Han fet ports des de fa molts anys.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Seguirem les teves feines
i quan veiem que hi ha algun altre videojoc
d'aquesta empresa que surti,
preguntarem si has treballat
o si tornem a portar.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
I és que avui l'Oriol Dalmau
ha jugat a un videojoc que ha aparegut
fa molt poc per la Nintendo Switch.
Ell l'ha jugat, ens farà la crítica
i veurem si realment val la pena
o no val la pena comprar-lo.
Hola, Oriol, què tal? Quin joc és?
Snack...
Snack World, edició Oro,
exclusiu de Nintendo Switch.
Bueno, exclusiu o exclusiu.
Ara us ho explico.
Clar, aquí ve la cosa. Per què edició Oro?
Doncs perquè estem parlant d'un joc
que originàriament era de Nintendo 3DS.
El que passa que no va sortir del Japó.
Oh!
És un joc que té més de 4 anys.
Per tant, efectivament és un port
de Nintendo 3DS.
Un port a 50 euros.
Nintendo Style.
Evidentment, li han pujat la resolució
que tenia originàriament amb Nintendo 3DS,
que seria pau pèrima.
I bueno, li han ficat tots els extras.
Per això es diu edició Oro, però vaja...
50 euros.
Nintendo Style.
Es tracta d'un RPG clàssic del senyors Level 5,
que són els creadors del Yokai Watch.
És un RPG d'estètica cartoon,
una mica Kira Toriyama, però una Kira Toriyama ascendada.
Bosque Verde, de marca blanca.
I una cosa important, arriba molt tard,
però arriba molt ben localitzat al nostre país.
Per fi arriba en perfecte espanyol,
però tot, no només els textes,
sinó fins i tot la música del principi,
que és aquesta.
La lletra no té cap sentit,
però mola com a mínim entendre-la.
Que no l'entens, perquè no té sentit,
però està en espanyol.
Perquè per més anime que sigui, s'ha de traduir.
Sense les traduccions absurdes,
no tindríem ni Oliver Aton, ni Satanás Corpetit.
S'ha de traduir tot.
I després està ben localitzat al nostre país
perquè és un joc que té moltes brometes,
que són dolentotes,
però són part del seu encànic,
són constant i estan adaptades al nostre idioma.
Un exemple, mates una a un enemic,
que és una granota gegant,
i just el morir diu,
m'hi ha salit dos rana.
Aquest és el nivell, però com a mínim ho han adaptat.
El joc aparenta a les primeres hores ser un RPG molt complex,
amb un sistema d'armes, d'armadures,
de nivells, de millores,
tota una sèrie de capes de complexitat,
però amb les hores t'adones que tot es pot automatitzar
i que és un joc bastant simplon
i és un dels seus problemes.
La reminiscència del rollo Yokai Watch
la teniu,
que quan matem moltes vegades a un enemic
el podem com adoptar,
el podem com capturar,
i aleshores es converteix en el nostre snaig,
que és com una mascota
que ens ajudarà a anar al combat en determinats moments.
Per la resta, moltes mesmorres
que es generen aleatòriament
i, per tant, que sempre són diferents
perquè hi ha moltes missions,
normalment força complicades
perquè estiguis obligat a craftar
i anar pujant de nivell,
i aquell tofillo que dona
que està pensat per jugar-se en cooperatiu,
perquè, per exemple,
sobretot les missions secundàries
són tan complicades i tan exigents
que dius aquí,
està pensant que la jugaré en companyia d'uns col·legues,
que segur que seria molt divertit,
però estem una altra vegada amb el de sempre.
Per jugar cooperativament en aquest joc
hi ha tantes Nintendo Switch
i cada una d'elles amb el joc comprat.
Nintendo Style.
A què us està sonant tot el que us estic dient?
Doncs sí, a mi em sap greu ser repetitiu
amb molts dels anàlisis que faig,
però una vegada més ens trobem
amb un mal habitual.
Falta una bona història.
Les mesmorres canvien,
les armes es trenquen,
el joc és llarg, ple de missions...
Sí, però és que la història no té ni cap ni peus.
No té...
Ei, que potser està pensat per un públic infantil.
És difícil saber
quin és el target de jugador
que busca aquest joc.
Crec que no sap ni ell.
Té coses molt bones. Bàsicament, dos.
Estèticament, tot i venir de 3DS, és molt colorido.
I dos, és molt divertit, és molt caixondo,
se'n riu molt de si mateix, és molt simpàtic.
Tots els diàlegs tenen acudits,
algun fins i tot amb una mica de picantuelo,
saca-t'ho i remienta.
Hi ha una mica d'això, per nens no és.
No és el millor joc del seu gènere? Tampoc.
És absurd fer remakes de la 3DS
per la Nintendo Switch en 2020?
No.
Han de costar 50 euros? Tampoc.
Us l'heu de comprar?
Mmm...
A veure, és llarg, si heu d'estar 15 dies
confinats a casa per ja sabeu què...
Snack World!
Edició en oro.
Molt bé.
Hem dit, Sergi Rosa, no marxis,
quedat ja, perquè ens queden...
Queden uns 14 o 13 minuts pel programa.
No sé si t'has fixat que l'Oriol Dalmau
parlava des de la seva habitació
i tenia un dibuix pintat
de la seva filla.
No sé si t'has fixat.
Jo m'he fixat especialment en això,
perquè crec que té una caricatura d'ell
i a sota el dibuix de la seva filla
crec que és una caricatura d'ell.
Jo diria que sí que és ella, mulleres.
Ja m'hi fixaré, potser no.
Tema Nintendo, els personatges,
els dibuixos de Nintendo,
són divers, superbonic.
Deu ser bonic treballar
per aquesta empresa, per exemple.
Seria genial.
El que passa que tinc entès
que els japonesos no són tampoc
les persones més agradables del món
amb les quals treballar.
I després hi ha un tema que també Nintendo
té com...
ja té els seus personatges fets.
Van traient més jocs i més jocs
dels mateixos personatges.
I poc canvi pots fer.
Sí, jo prefereixo treballar amb americans.
Exacte, està molt bé.
Doncs res, continuem el Generació Digital Dicat
i ara anem a veure què ens han dit
els nostres ullents a través del nostre Telegram
i les nostres xarxes.
Generació Digital
I ens han parlat, per exemple,
Carles Sánchez, què ens deia?
Doncs en Carles ens parla d'una sèrie
que ara trauran la segona temporada
que es diu Altered Carbon.
I ens explica que la sèrie,
a la segona temporada sobretot,
de la realitat virtual i de més coses futures,
serà per rics i crearà disligualtats socials.
Diu que, segons ell, és rara de collons,
però el transform és molt interessant
filosòficament parlant.
I que hi ha molts trets
i molt espantoflades.
Sergi, tu tens temps de sèries?
Sí? Sí, eh?
Sí, que tinc temps.
Sí, sí, m'encanta.
No pots fer-ho mentre treballes, però sí.
Sí, puc fer-ho mentre treballo.
Què m'estàs dient?
A veure, i com ho fas, això?
Dos pantalles. Tranquil·lament, eh?
Sí, sí. Molt bé.
És que està a casa.
Bueno, jo tinc entès que la gent del meu estudi també ho fa, eh?
I també es veuen streamings de videojocs i demés, sí, sí.
De fet, mentre tu estàs dibuixant,
les formes i els colors és un llenguatge
i després les paraules és un altre.
Tu pots estar fent les dues coses a l'hora.
És que ara m'imaginava que hi havia una finestra, que miraves...
També, eh? D'acord.
I tinc les meves plantes i els meus gants.
Molt bé, sí, sí. D'acord, d'acord.
Què més, Eli? Doncs res.
El David Navarrete ens diu que sobre aquesta sèrie,
que no l'hi ha enganxat,
però que per passar la estona no està malament,
que la que sí li agrada molt és la de Star Trek Picard,
que per a ell és la millor de Star Trek,
que amb diferència,
i que val molt la pena el debat sobre els robots antropomorfs.
Ah, molt bé, sí, sí.
No l'he vist, no l'he vist, la de Star Trek Picard.
La de la música de Star Trek, ets Treki?
No, diu que no, però és professional
i ha buscat ràpidament... Clar que sí, eh?
Ets més d'Star Wars? D'acord.
Sí, sí, sí, molt bé.
Els audiences també ens han fet preguntes.
Sí, l'Andreu F diu que s'estrena el grup amb qüestió, el de Telegram,
i la pregunta que ens fa és,
es pot jugar a una Smart TV els jocs que tens al PC a Steam, per exemple?
Bé, jo et pregunto...
Jo li diria, amb un cable, sí, no?
Amb un cable? Sí, no?
Jo li pregunto, com per exemple el Roger, amb un Steam Machine,
o buscant alguna manera de fer streaming des del PC a la tele,
o el Jimbo, que diu que ell fa servir el GeForce Now,
que li agrada molt, que és gratuït,
i l'opció premium són 90 dies de prova.
Tu dius que amb un cable ja està, no?
Jo el que faria, però no ho sé si...
Si tens l'ordinador del despatx, es dirà un cable per mitja casa.
Jo suposo que la idea era anar per aquí.
Per cert, Sergi, se m'estan acudint preguntes
amb els preguntes que fan els audience.
Clar, clar que sí.
De fet, tinc el Mac de sobre taula, així gran,
i després el PC, el tinc portàtil,
perquè un Mac portàtil és supercar,
i vaig dir, mira, tirar per PC i ja està.
Però dibuixes tant un com l'altre, pots dibuixar, tranquil·lament.
Em sento més còmode amb el Mac,
però un cop t'acostumes, són res, una setmana i acostumat.
Perfecte, perfecte. Què més?
Doncs la Laura ens comparteix un tuit del Ludica.cat,
que m'agrada molt, que és sobre els locals d'oci dedicats
al gaming a Barcelona,
als bars i centres de joc per a aficionats als videojocs.
Evidentment, no tothom té un ordinador o una consola potent
amb una connexió a internet,
i que, a més a més, és una qüestió que s'ha tornat molt social
i que, per què no, anar a un bar o a un lloc
per jugar amb altres persones.
I surten diversos llocs en aquest tuit de Ludica.cat,
com per exemple els e-Sport Center Barcelona,
que està a Consell de Cent,
l'Elite Gaming Center Barcelona a Sepúlveda,
l'Afterlife Sport Game Bar, que nosaltres el coneixem força bé,
que està molt a prop, a Maria Cuví,
i el Meltdown Barcelona, que està molt a prop de Sants.
Déu-n'hi-do, quants.
N'hi ha, aquests quatre.
Segurament n'hi ha algú altre que no està controlat,
però aquests són força coneguts.
Diuen que amb tot aquest tema de coronavirus,
tot el tema de Twitch, de joc en xarxa, etc.,
està pujant.
Pujarà, segur.
És molt curiós, molt curiós.
A veure, al principi ho hem dit, el tema de l'E3,
que no es farà.
Més coses que han passat aquesta setmana
amb la col·laboració entre Lego i Super Mario.
Sí, molt interessant.
Nintendo, vaja.
Jo crec que hi ha un intent de Nintendo
de seguir-se vinculant, recordeu,
tot el tema del Nintendo Labo,
que ara sembla que ja no en parlem, no?
I potser Nintendo l'ha deixat una miqueta de banda
per les dificultats inherents del propi...
Però jo crec que Nintendo, per la seva propia filosofia,
segueix tenint ganes de seguir-se vinculant
a objectes que parlin també
d'entreteniment tradicional, físic,
de muntar coses, molt vinculat a tota
la filosofia estem actual, de que els nens
tinguin tecnologia, però també no perdin la creativitat
i l'interès, doncs, per la ciència
i per la tecnologia, i això ho podem fer
a través de Lego. De veritat és que
l'anunci el vam fer dijous,
al migdia, s'ha vist hi ha imatges
d'un Super Mario,
com en peces de Lego, però que té
una pantalla digital on canvien
els ulls i la boca,
i la veritat és que té molt bona pinta.
Sergi, els teus personatges els has vist
en tres dimensions, és a dir,
que es poden comprar
en marxandatge reals?
Sí, hi ha alguns personatges que sí que es poden,
sí, sí, sí, però només
pocs personatges que són molt, molt
icònics del videojoc.
El que jo estic fent ara amb el meu projecte personal
t'ho anava a preguntar, això
fas una cosa semblant, no? Estic investigant molt
a l'hora de, bueno, de fet, ja estem
traient una sèrie de figuretes per pintar,
que són de resina,
amb un sol color, i són per
gent que té el hobby de pintar, però també
estic constantment parlant amb empreses
que ja fan estàtues més grans
de col·leccionisme per treure la meva línia
de figures, i de fet,
avui estava signant un contracte.
Ah, sí? Són això? Fantàstic!
Ens alegrem molt, de fet.
També s'ha anunciat aquesta setmana
que Nintendo Switch treu una nova
versió de la màquina
en qüestió que es diu Nintendo Switch Coral,
que tot just surt el 24 d'abril,
a més. Un color coral,
que de fet és un color molt bonic,
i jo ho va comentar l'altre dia per Twitter
que li encantava, aquest color.
Sabem que Nintendo és especialista en treure mil variants
de la mateixa consola, corins, per tots els gustos.
Per cert, curiosament, quan va sortir aquesta notícia,
vaig anar a la pàgina de Nintendo i vaig mirar
quan va ser
l'última notícia que
la pàgina de Nintendo
treia de la Nintendo 3DS,
i va ser al final del 2018,
desembre del 2018.
Jo, de tant en tant, m'ho comento,
s'ha deixat morir una consola fantàstica
que tenia una vida fantàstica
amb la Nintendo Switch,
i que em fa molta pena que
ja no hi hagi jocs per la Nintendo 3DS
i que, doncs, ja no es pugui veure.
És bastant curiós.
Bueno, tot li arriba al seu final, no?
Nintendo ja es veia clar que això havia de ser la substitució,
tot i que sempre ens van dir que no,
que hi haurien dues línies paral·leles,
però sobretot des que surt la nova versió
de la Nintendo Switch,
que ja no està tan pensada pel doc,
n'ha estat anant des de casa,
i la filosofia és portàtil absolutament.
Ja veies que dos portàtils no les aguantarien,
i és Nintendo Switch, ara.
Molt bé, per últim, Sergi,
et volia preguntar, pot ser que hagi vist
en algunes teves pàgines que els dibuixos que tu fas
es poden comprar?
Els dibuixos en si, com impressions?
No.
No? Doncs ho he vist malament.
O potser en algun moment de la meva vida
ho he penjat en alguna pàgina d'aquestes
que fan genèrics i que fan tasses i demés.
I ara no, això no...
M'agradaria.
De fet, fa poc vaig començar a ficar el peu,
però entre projectes i demés
vas deixant anar una cosa, agafes una altra,
i al final no tanques res.
Exacte, exacte.
Ara sí, molta sort, que vagi molt bé.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital,
i el que hem de fer nosaltres, perquè se'ns està acabant el temps,
és acomiadar el programa.
Doncs Elisabeth Sánchez, Francesc Xavier Blasco,
la Gina, l'Oriol,
i qui més ens ha acompanyat, l'Star.
Gràcies per participar en aquesta edició
i molt bon cap de setmana.
Gràcies.
El control tècnic en Dani Quiménez,
redivisió de Josep Maria Sánchez
i assessorament lingüístic de Xavi Reyllo.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram, a icat.cat barra GD,
pels podcast de Spotify i sobretot també per YouTube,
perquè podreu veure, per exemple,
les imatges fantàstiques del Sergi.
Uients, que passeu molt bon cap de setmana,
que tingueu temps per jugar a videojocs,
el videojoc de Team Ninja que apareix avui mateix
i que ja, si voleu, el podeu descarregar i jugar.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.