Your dreams and your passion and dedication to fulfill those dreams
comes across so clearly in the apps that you create.
Generació digital amb Albert Murillo.
Humanize.
Benvinguts al Generació digital, el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Ara comencem l'edició número 713
i ho farem parlant de la Conferència Mundial
de Desenvolupadors d'Apple,
que va servir de fons per presentar
les primeres imatges del Minecraft Earth.
Journey, un videojoc preciós que va sortir
ara ja fa molts anys per al PlayStation,
acaba de sortir per PC.
El recordarem i l'explicarem.
L'organització mundial de la salut ha marcat
com a malaltia l'addicció als videojocs.
Ho debatrem.
I, entre molts altres continguts, donarem una ullada
a la proposta racisme.cat,
que ha rebut una distinció als premis webs al punt,
tant per la seva aposta de conscienciació social
com per les seves característiques tècniques.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez...
I avui amb l'Albert García i l'Estar.
Benvinguts, com esteu? Molt bé.
Molt guapos.
A veure, tenim, que no m'oblidi, el Víctor Lorenz,
el control central i el Miquel Marimona Tarragona,
i som tots, i després també, evidentment, el Ricard Portal,
també els estudis de Catalunya Ràdio.
Tot bé?
Molt.
I tant.
Avui hem de dir que, pels qui ens escolten,
quan enregistrem el programa, que és els dijous a les 6 de la tarda,
la matem en directe per Twitch.
Avui se'ns veu per Twitch.
Podeu recuperar el vídeo,
em sembla que són 15 dies, el vídeo directament durant 15 dies,
per veure des de la perspectiva del tècnic, com si diguéssim,
perquè la càmera està darrere del vidre.
Estem en la peixera.
Exacte.
I escoltareu el so i les proves i les coses que fa el Ricard
perquè s'escolti.
Sí, sabran com ens veu el Ricard. Exacte.
És molt guapos, no? Fa unes cares que no sé jo, eh?
Molt bé. A veure, la setmana...
Perdona, estarà. Tu no et veuran.
De moment no tinc un dúplex de càmera.
Pel que hi ha a veure, també.
Bueno, bueno. Ja veuràs que hi haurà molt...
Us faré un minutet d'aquests de Ganchillo
i ho posarem allà. Exacte.
Si arribem als 10.000 subscriptors
li posem una càmera.
Per cert, la setmana ha estat molt prolífic en novetats.
La vam començar a la Conferència Mundial
de Desenvolupadors d'Apple.
Ara parlarem de les novetats que ha presentat aquesta marca,
però abans m'agradaria fer esment de la presentació
per primera vegada d'un videojoc que es va anunciar
ara fa unes setmanes i que es diu Minecraferd.
Em sembla que va coincidir amb el desè aniversari del videojoc.
Dos dels responsables d'aquest videojoc
van fer servir la plataforma d'aquesta conferència
per ensenyar-ne les primeres imatges a temps real.
Volem començar amb els bàsics.
Aquesta és la real, vivent, respirant Minecraft World
a la teva taula.
Amb la circuitera de redstone,
ferro,
aigua flotant,
pots trencar res,
pots jugar amb les teves mobs,
i quan miro a Lídia,
puc veure quines eines té i puc veure el seu nom,
i puc veure res que es va construint.
Em posaré jo mateixa a la construcció.
Aquí soc!
Bé, sembla que ets així.
M'agradaria veure't.
La presentació hem pogut veure un Minecraft
en realitat augmentada,
on podem construir amb normalitat
i on ens introduïm en primera persona
en l'univers d'aquest videojoc.
Jo estava molt esperançat,
no sabia que es presentaria,
però havia vist el tràiler
i vaig veure que era força diferent el tràiler.
Les coses que vaig veure bé,
si em van agradar,
però què us va semblar?
Jo crec que són coses diferents.
El tràiler ensenyava un moda de joc
o fins i tot una aplicació diferent de Minecraft,
i aquí vam presentar una cosa
que ja havien vist a la presentació
de HoloLens de Microsoft,
en una taula,
però de sobte van començar a la taula
i després la van passar
enmig de l'escenàrica.
Per primera vegada, l'escenàrica és negra,
perquè pogués fer el tracking
i vam posar una alfombra horrorosa.
Però clar, posaven aquella alfombra
i era bastant graciós.
A mi em va agradar.
Em sembla que no hi jugaré,
no és el meu tipus de joc,
jo crec que amb això hem de ser sincer,
però que com a curiositat,
provar-ho i jugar un parell de tardes,
sí, un parell de tardes hi jugarem.
A mi em sembla un experiment interessant.
Jo tinc ganes de veure el carrer.
El carrer és el que podrem veure d'altres usuaris.
Exacte, per mi la gràcia és que
les creacions que facin els usuaris
es quedin en un mateix joc
i vagis pel carrer
i que allà hagi algú col·locat una construcció.
Exacte.
Una bústia de Minecraft.
Una de les coses que anava pensant
i que veig que tu també has apuntat aquí, Albert,
és el fet que això aparegui a Apple
una miqueta com a insignia
i bandera del que estan fent,
tenint en compte que avui en dia Minecraft
és una IP de Microsoft.
Sí, i els dos personatges treballen a Microsoft,
i això em va semblar molt curiós,
i com estan canviant les coses.
Sí, Microsoft està fent una política darrerament
i fa uns dies vam comentar la notícia
que podria arribar a Xbox Live
a Nintendo Switch, també està molt per PC,
tenen aquesta filosofia
i no estan malament.
Recordem que fa poc a nivell bursàtil
Microsoft va tornar a superar Apple.
Tens ganes d'anar a Tarragona i pixelar-la, no?
A mi em fa patir,
perquè aquí, tal com està a Tarragona,
ja està molt pixelat.
Tu vas pel carrer i ja és Minecraft.
Ja veus quadrades, ja veus cosetes,
a veure si la cosa millora,
però està una miqueta...
Ja, però tu pensa que podràs...
Tu que fas el seguiment dels rellotges públics
a Tarragona i que no funcionen,
podràs posar rellotges virtuals que funcionen.
Ui, mare de Déu!
Ja puc començar ara, eh?
Molt bé, molt bé.
Em va agradar el tema dels diversos nivells
que canviaven això, la grandària, això que dius,
i em va recordar jocs com el Katamari Damasi
que juga amb els nivells, és bonic.
I que l'usuari es vegi a la pantalla.
A dins.
A dins de la pantalla puguis veure quines eines
porten a la mà els altres usuaris,
perquè és diferent si porten allò a pico
o van amb algun altre element.
Jo el que m'entusiasma d'això
és més que pel que es pugui construir el carrer,
com deia el Francesc, i veure el que ha vingut abans,
amb la tendència que hi ha
que la gent jugui des de casa, diguéssim,
i jugui online, jo ho veig més...
Imagina't el bloc de pisos.
Imagina't que el veí del tercer,
doncs a l'entrada l'ascensor comença a posar coses
i llavors ja comença a jugar, ja no cal sortir al carrer.
O sigui, tampoc cal anar-se a casa, no?
Les reunions de veïns me les imagino jo,
tipo, qui ha posat un creeper a la porta?
Exacte.
Oh, un speeder!
Els ascensors hi haurien aquests cartells de cel·lo,
purats i escrits, en plan,
per favor, se ruega a los habitantes
de no poner elementos de mine
que fer l'entrada de la vida.
Que tingui un porquet que passi el reconeixement.
És que pot donar molt joc, eh?
Clar, és que aquí està, aquí està la cosa.
Sí, sí, sí, per això quan el vaig veure
sí que s'he decebut, però li donarem temps
perquè jo espero
que sigui el joc de referència d'aquest estiu
al meu telèfon mòbil.
I va, entrem ara
a les novetats de la marca Apple
que han estat moltíssimes.
TVOS 13 és el nou sistema operatiu
d'Apple TV 4K.
Nova pantalla d'inici.
Diversos usuaris podran accedir a les seves
propies recomanacions, compatibilitat amb Apple Arcade,
més comandaments compatibles per a aquesta plataforma
i nou salvapantalles enregistrats sota el mar
en 4K HDR.
Hi ha un moviment molt bèstia
a nivell de totes les plataformes audiovisuals, Movistar...
Vull dir, això amb uns quants mesos
canviarà molt, no?
Sí, estem, jo crec que a l'inici de, fins ara fa uns anys
vèiem la guerra de Netflix,
Acbeon,
és a dir, en el nostre país més o menys funcionava així,
però jo crec que tot això va a un servei
més gran, més integrat, fins i tot
de multiplataforma a la vegada.
Per tant, jo crec que Apple està fent
5 passos en aquest sentit.
La pregunta per mi és si tornarà la pirateria.
Em sembla que volem estar comentant-ho, no?
De tants serveis de subscripció
la gent acabarà cansada d'estar
subscrita i d'haver de pagar
tantes quotes mensuals
i al final la gent torna a descarregar
coses així, d'aquella manera.
Una de les coses que tots els serveis de streaming
facilitaven a les persones és trobar
el que ells volien de manera fàcil.
És veritat que sempre hi ha hagut diversos serveis
i sempre hi ha hagut la disjuntiva de
si vols veure-ho tot, haig d'estar donat d'alta.
Però mentre hi havia un parell
d'operadores o de grans noms,
digue-li HBO, digue-li Hulu Estats Units,
digue-li Netflix, bueno,
però a la que la gent ha vist que això té èxit
i s'han dedicat a fragmentar el mercat,
Disney farà la seva, etc.
Què passa? Que ara tornem a estar
al mateix. I ara m'haig de donar d'alta de 6
plataformes a Apple.
Però recordeu que això ho demanàvem.
Que vingui l'hora, que tal.
Sí, però no 6, en demanàvem una.
Volíem anar a Único.
En vam demanar masses, potser.
Sí, per cert, creus, Albert,
que no ha marxat la pirateria?
És que jo la pirateria conec molta gent
que consumeix sèries i continua descarregant.
De fet, ho comentàvem amb la Gina fa uns dies.
Això ho hauria d'admirar, però fins i tot
que estigui tornant a créixer,
a pujar, amb sèries molt conegudes.
Ostres, m'interessa molt aquesta sèrie,
però és l'única d'aquest servei que em baixaria.
Estic segura que després de que
acabés Joc de Trons,
molta gent es va donar de baixa
d'HBO, i ara està de moda
Chernobyl, i clar, la gent potser
diu, ostres, no em donaré de baixa per una sèrie
que no sé si m'agradarà o no m'agradarà.
Vaig a descarregar-la, i a partir d'aquí
decideixo, i ja es descarreguen els 5 capítols
de Chernobyl i tiren endavant.
Parlem dels ordinadors que s'han
presentat allà, Eli. Doncs també
han presentat el nou Mac Pro, processadors
Xeon fins a 28 núcleis,
1,5 kHz de memòria i una targeta gràfica
que permet reproduir 3 seqüències
de vídeo 8K a la vegada.
Això és el que diuen, eh? Sí.
L'ordinador bàsic costarà ni més ni menys
que 6.000 dòlars, però diverts,
calculat que si configures al màxim
aquesta màquina, et pot costar
més de 52.000 dòlars.
Això amb totes les targetes, etcètera,
que et permeten posar. Hem de pensar
que aquest és un ordinador per treballar,
és a dir, no us penseu que ara el vostre
ordinador començarà a costar 6.000 dòlars
o 52.000 dòlars, sinó que
són ordinadors molt pensats pel sector
audiovisual molt professional
i molt específic. De fet, a la presentació
no sortien amb el Word, sortien,
com es diu el software aquest d'edició d'àudio
que comença amb P? No, Lògic, van sortir amb el Lògic.
I en lloc de posar-hi
6 pistes, el tio va configurar una...
Però centenars, centenars,
centenars de pistes supercomplicades
i l'ordinador anava
fluidíssim, molt bé, o sigui,
és un ordinador per un sector
molt determinat de la societat
que necessita un tipus
de contingut molt determinat.
A mi m'agrada molt la pantalla. Clar, sí.
Que la gent deia que la peana ja val
mil dòlars. Ah, sí? Però que es veu que
és una peana d'un material molt bo,
molt ben dissenyada i que quan tu mires
el sector audiovisual, aquestes
pantalles amb aquestes peanes
no valen mil dòlars però s'hi acosten.
El tanto que hi ha peanes d'aquestes
per tallar el pernil, que valen això.
Sí, sí. En sèrio, eh?
Sí, sortia per internet, el Rafa Laguna
ho posava a internet. Exacte, sí, sí.
La peana d'aquestes, que és un disseny ergonòmic,
no sé què, no sé quantos, i diu, caram, doncs...
Clar, la gent criticava molt la peana,
critica molt la pantalla. Clar, perquè és molt simple.
També la d'Apple és un... A veure, tu veus...
Fibre de carboni... No?
És un mecanisme brutal, hi pots girar-la...
Exacte, té un mecanisme brutal, està fet d'un material
i hem de pensar tot el disseny aquí al darrere
i quantes peanes aquestes en vendran.
Qui ha de fer servir aquestes peanes?
No és la peana que tu compres per la teva pantalla de casa.
Però tothom està parlant de la peana aquesta, eh?
Sí, és clar, perquè xoca.
És espectacular, aquesta peana, i la pantalla també és molt bonica.
Parlen perquè costa 1.000 euros, és igual.
Això és com els pianos de Cuba.
Un piano de Cuba té un Benson i ja has fet l'agost,
o sigui, has vencut per 3 mesos, o sigui,
és el marge, el benefici que tens.
Apple, en què en vengui 2, ja se'n va a les bames de vacances.
No, és veritat, és una empresa molt gran.
Si podem mirar ara per mòbil, peana en català...
Ah, perdona. No, no, no, ho he dit jo, també.
Segurament serà...
Sí, però el meu català correcte no és molt normatiu.
És peana, és peana. És peana, també.
O P Anya, un nom dels dos serà, eh?
Ah, sí?
El vaig haver d'utilitzar fa molt poc que estava a l'aula
i ho vaig buscar.
Molt bé, per cert, la Gina m'ha de fer molta gràcia,
perquè xerxes, quan va sortir aquest ordinador,
vas dir que se semblava una cosa molt curiosa, no?
Sí, un rallador de formatge, perquè tu el mires del davant,
i com que té aquell típic agafador metàl·lic
i per davant aquells foradets,
que, per cert, si tens allò com es diu tricofòbia,
aquella gent que li fa fàstic, lo dels forats,
que estan molt junts...
Ah, n'hi ha, sí.
Tinc els forats junts.
Sí, ara us ensenyo una fotografia, us la penjo al Telegram,
telegram.me barra generació digital,
però en pots trobar forats junts.
Ara t'ho ensenyo.
El macula de fa uns anys...
El formatge, el formatge.
També tenia un frontal metàl·lic amb uns foradets,
que, òbviament, no era tan evident com aquest,
però també tenia aquest aire,
sembla més aviat una evolució d'aquest antic model,
però... que ja us ho veia, això.
Tricofòbia, acaba de descobrir l'Eli amb aquesta cara que fa.
Però això és un peu foradat.
Clar, bueno, però si ara t'ensenyo, això...
Sí, sí, bé, no ho sé, jo tinc una...
Això és la tripofòbia. Tinc una paperera a casa,
que si la veu algú, amb tripofòbia,
l'esmareja i ja ruja en aquells moments, eh?
A la paperera.
Exacte. Desmais a la porta de casa.
Però és el que et deia, que aquests foradets, això,
de seguida quedarà entaponats, eh?
Sí, exacte.
Amb el pulsim, perquè el lema que tinc,
a baix té sis forats d'aquests,
i per molt net que tinguis-la a casa, com que fa de ventilador,
diguéssim, fa de xucla a l'aire,
aquí en quatre dies allò quedarà col·lapsat.
Molt bé, i també comentem una darrera cosa
que va passar en aquesta conferència.
Doncs que ha mostrat un avançament del nou sistema operatiu Catalina
amb la substitució d'itunes per Apple Music,
Apple Podcast i Apple TV,
la possibilitat d'utilitzar l'iPad com a segona pantalla
o la potenciació del control de veu.
És curiós com... quin és el futur d'itunes, no?,
que el que fan tot s'havia ajuntat i ara tot ho separen altre cop,
imagino a nivell de negoci, no?
Jo crec que més que a nivell de negoci, és a nivell de funcionalitat.
Quan tens una aplicació que fa tantes coses,
la gent acaba fent una cosa.
I a més, a nivell d'usabilitat de l'usuari,
és a dir, que l'usuari com utilitza aquesta aplicació
no els permet crear submenús,
perquè hi ha com masses coses a dins d'aquella mateixa aplicació.
El separar-ho, a part pel nivell de negoci,
és per intentar també que aquests ecosistemes
creixin una miqueta més.
Connectem amb assessorament lingüístic, Francesc.
És peanya. Peanya, eh? Peanya.
Doncs mira, m'hauria oblidat una Y. Molt bé.
Una notícia relacionada amb Tetris i la consola mini de Sega.
La Sega Mega Drive mini passa de 40 a 42 jocs
i es podrà jugar per primera vegada a l'E3, que comença ja mateix.
Els nous 12 jocs anunciats seran, els dic, eh?
Sí, a veure.
El Tetris, el Darius, el Virtua Fighter 2,
Alicia Dragon, Monster World 4, Kid Camillion...
Bueno... Sí, aquest?
No, bueno, m'ha fet gràcia. Tinc 4 records.
El Kid... Ai, l'acabo de dir, no?
El Road Rash 2, l'Eternal Champions,
el Columns, el Dynamite Heavy,
l'Strider i el Light Crusader.
Bueno, d'aquí sobra el Columns, perquè el tenim a tot arreu.
Mira, el Columns encara... A mi m'agrada molt.
Està bé, està bé.
Jo diria que el que sobra és l'Eternal Champions.
Però és per la broma, perquè és tan dolent que...
Sí, va ser un intent de Sega de treure un Street Fighter 2,
abans que tingués el seu propi Street Fighter 2.
Una cosa, el Tetris aquest,
és que jo tinc el dubte,
perquè he llegit, amb opinions i informacions contradictòries,
és el Tetris aquell que es va fer i que no es va poder publicar,
o és un que han tornat a fer?
És que he llegit les dues coses.
No ho sé, però sí...
Jo la portada que he vist en el streaming que van fer els de Sega,
la caixa era la d'aquell que dius després.
Exacte, sí, la sèrie limitada... Aquella caixa vermella...
Com porro i...
Expliquem-ho, perquè és un Tetris
que es van fabricar com una desena o així, en tot el món.
Se'n van fabricar, però es van haver de requisar.
Ara en deien hi ha tres.
No va arribar a vendre's mai per un tema de llicències.
I queden molt pocs, no?
Jo crec que això funciona com en la Super NES Mini,
que hi ha aquest...
La Star Fox 2.
Doncs fan el mateix, no?
Donen com a extra aquest joc mític que no va sortir mai,
que passem a aquesta ampliació,
però jo de la llista original m'agrada molt l'Space Harrier,
perquè crec que va ser part de la meva infància.
I aquí ho deixo.
Doncs deixem això i deixem la consola de 16 bits de Sega
i avancem uns quants anys endavant.
Més concretament fins al 2012, l'any en què molts van fer surf
sobre les dunes d'un enorme desert
gràcies a un videojoc molt especial i molt recordat,
que es diu Journey, originari de la PlayStation 3.
Aquest clàssic modern està ara d'actualitat,
perquè precisament aquesta setmana
s'ha anunciat en una forma molt especial.
Journey està d'actualitat perquè des d'aquest dijous
deixa de ser exclusiu de les consoles de Sony
i passa a estar disponible també per PC
a través de l'Epic Games Store.
Què vol dir això?
Doncs que si éreu usuaris d'ordinador
i us havíeu quedat amb les ganes de jugar-hi,
finalment ho podreu fer.
És que ara estem davant d'un joc molt especial.
És un joc molt important dels darrers anys.
Jo diria que és un dels títols principals
en la història dels videojocs recent.
És això que es diu...
És una mica tòpic això que diria,
però un clàssic modern, un clàssic instantani.
Quan va sortir vam veure que allò era una cosa especial.
Per aquí hi ha persones que no l'han provat o que no el coneixen
i ara tenen l'oportunitat, si no van tenir les consoles de Sony,
aprofiteu-la, aquesta oportunitat.
El teniu ara per ordinador a l'Epic Games Store.
De fet, el joc surt a la venda per 15 euros.
Però aquests primers dies costa 5.
Per si esteu molt interessats, hi ha una megaoferta econòmica.
I tu el que comentes és que si no l'has jugat,
millor que no escoltin res,
que els connectin 5 minutets i torni a connectar.
No, però no tirem res així.
Al contrari, es tracta de fer-los agafar com gaires.
De què vol videojoc?
Som un personatge, no té sexe,
és un personatge indefinit, que porta una bufanda,
i llavors tenim al fons una muntanya,
estem en un desert, i l'objectiu és anar cap a aquesta muntanya.
No ens expliquen cap història, cosa fantàstica.
L'objectiu te'l marques tu, perquè dius,
bé, vaig a caminar i vaig a veure què hi ha.
No veus res més, excepte aquella muntanya.
Per tant, saps que has d'anar contra aquella muntanya.
Això és un gran disseny d'aquest videojoc,
que sense explicar-te res t'ho explica.
Això mateix, sense paraules.
De fet, a nivell d'accions, el personatge pot avançar, pot saltar,
i pot emetre un so, això que feia la Gina ara.
I llavors ja està, únicament aquestes accions.
Si controlau una mica un joc en tres dimensions,
una mica el moviment i moure la càmera, ja podreu fer-ho.
A nivell musical estem sentint les músiques del videojoc,
que són de l'Austin Wintory, un compositor nord-americà molt potent.
De fet, em sembla que és a Austràlia.
Òptimot ens ho dirà, també.
El nivell artístic també és molt bonic.
A nivell artístic és una passada, les imatges del videojoc.
Podreu empapar la vostra casa d'imatges.
Jo crec que quan va sortir aquest videojoc va tornar, com sempre,
al debat de si els videojocs són art, i la gent deia...
No sé si són art o no, però Journey sí que és una obra artística completa.
És molt bonic, té molta personalitat.
El procés que van fer per crear els personatges, els escenaris...
És una experiència molt acotada.
Us el podeu passar en 3 hores.
És veritat, sí, sí. Has de provar-lo.
Doncs sí, recuperem aquella secció.
En 3 hores teves, que seran 25 minuts.
No, no, no. Jo conec gent que se'l va passar en 4 hores.
Ah, doncs ja està. Molt bé.
Però molt a fer-lo d'una tirada, perquè no és un joc angoixant,
en el sentit que t'estiguin disparant.
Tu vas avançant, i encara no hem comentat la característica clau,
que és com et comuniques amb altres jugadors.
Si jugues a través d'internet, et pots trobar un altre jugador,
però no saps qui és ni sabràs mai qui és aquella persona,
cosa que és molt bonica.
És un desert, per tant, no us en trobareu molt.
No és la Rambla, no és el GTA Online, això.
Et trobes algun, si et perds et trobes un altre, potser és el mateix.
I l'única forma de comunicar-vos és aquesta.
I no hi ha nom d'usuari.
No saps si t'has trobat a Flower Power 95 o...
Els Rubius o què sigui.
Exacte, és totalment anònim.
I la gràcia del seu creador, del Genova Chen,
que és un creador que havia treballat en jocs com el Flower,
que són jocs, Albert, que tu també ets molt fan,
el que volia aconseguir el seu creador era crear un videojoc
que connectés la gent que no es coneixia d'una forma més o menys,
amb certa, no sé com dir-ho,
amb certa profunditat, tot i que sigui una partida d'un joc.
És un joc que podríem englobar dins de jocs com Gris, no?
Sí, sí, és que ha sigut molt influent.
Jo diria que el Jordi ha tingut influència en molts videojocs.
En molts videojocs, el Gris mateix ens ho va dir el seu creador,
és molt evident.
O l'Abzu, que un dels dissenyadors de Journey
va anar i va crear Abzu,
que ell deia que era el Journey sota l'aigua.
Sí, sí, de submarinisme també és molt maco,
és l'oposat al Journey, no, directament.
Hi ha altres títols que han estat influenciats, no?
El Rhyme, desenvolupat per Killaworks,
un estudi de Madrid,
que, per cert, fa cinc minuts acaben de presentar un joc
a la Conferència de Google Stadia, ara mateix,
acaben de presentar un nou joc, la gent de Tequila,
i també el Baldur's Gate 3, deixeu-me fer el que vincis,
perquè feia vint anys que les paràvem.
Espera, vaig a buscar-lo de TequilaWorks.
Ja veuràs, ja veuràs, l'acaben de presentar.
Un altre joc que va influenciar molt és el Bound,
que és d'una ballarina, i també és molt maco,
i han begut molt de l'estètica, del so,
d'aquesta mena de...
Molta gent diu que el Journey no és un joc,
que és una experiència.
Estic bastant d'acord amb això, no?
També pot servir aquesta expressió com per mantenir-lo,
perquè és el que hem pensat, és una cosa molt ben feta, molt...
Jo crec que una de les coses que hem de començar,
també, a acceptar les persones que anem dient
des de fa tant de temps que el videojoc és un art,
i que el videojoc és una forma d'expressió de qualsevol cosa,
de qualsevol història narrada d'aquesta manera interactiva,
de començar a no menys tenir els jocs
que en com des de ser una experiència de videojoc clàssica
ens ofereixen, a través del videojoc,
qualsevol altra mena d'experiència,
i no valorar que, oi, ets a pagar 15 euros i només són 3 hores,
gastes 10 o 12 euros en un Blu-ray
i d'un cop despist les dues hores de pel·lícula s'ha acabat, també.
I quines 3 hores! És magnífica!
Hem de començar a valorar-ho així, també.
Jo recordo, aquest joc, per mi, quan el vaig jugar,
recordo la part final, que no direm què és el que passa, evidentment,
que jo em vaig emocionar molt.
El que sí que hi ha és un fons de blanc, que dura molt,
que a mi em va deixar molt colpit,
i encara el recordo, aquell moment, aquella música.
Jo recordo la meva primera partida al Journey,
i recordo que em vaig trobar una persona,
bastant a l'inici del joc, que no sé qui és, ni ho sabré mai,
que m'anava ensenyant on estaven tots els col·leccionables.
Era una persona que per el vestit sabia que s'havia passat el joc,
més vegades, perquè cada vegada que t'agafaves el joc,
el teu vestit aconsegueix una nova roba de línia,
una nova ratlla a la vora,
i ell tenia diferents ratlles d'aquestes,
i ell se sabia on estaven els trucs i m'anava indicant.
Hi ha un moment que arribava un monstre,
i jo el veia de lluny, m'havia d'amagar,
perquè si no venia el monstre, i veig que passa el monstre,
i amb l'ombra, el meu amic desapareix,
i va ser un moment de jo sola a casa dient...
No! No!
I de sobte, en un moment, passa el monstre,
i jo ja estava com... Merda, merda, merda!
Potser havia passat 30 segons i sento...
I dic... El meu amic, el meu amic!
Us prometo que l'experiència del joc va ser molt bona,
perquè teniu un molt bon company de joc,
que no sabré mai qui és, és la màgia.
Jo he tingut una experiència molt bona jugant,
però també de gran frustració.
Vaig convidar un amic, puc dir el nom,
perquè és d'aquí, de Catalunya Ràdio, el Roger Seró, a jugar-lo,
i, home, quin patiment, vam treure el videojoc,
perquè no seguia el camí, no seguia el camí prefixat,
i anava, doncs, per... Com el Roger Seró.
Com l'anàrquic, què és l'anàrquic?
Anava a investigar, i jo, no, que has d'anar cap a la muntanya,
més cap a la muntanya... Però potser hi ha un col·leccionable!
Com està?
Hem dit que aquest joc l'ha fet una empresa
que s'ha dit That Game Company, Genova Chain està al darrere.
Tu, si vas a la pàgina, tenen pocs jocs.
No sé si ara estan preparant alguna cosa.
Vam fer un... fa poc, em sembla, per Apple, de fet.
Estan preparant un per Apple,
que encara... s'ha vist algun tràiler, però encara no ha sortit.
I tampoc s'ha vist de la presentació?
Calla, es deia, no? Molt bé. Molt bé.
Doncs estarem atents.
A veure si m'ha aconseguit que la gent s'interessi pel Jordi,
que serà una experiència.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris.
En aquesta sala, segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Com m'agraden els sons del Fortnite.
Anem a una altra cosa.
Utilitzar la tecnologia per conscienciar
és sempre una bona idea, i això és el que han fet
Adrià Frias, Marc Ramajo i Adrià Mampel.
Són tres estudiants de formació professional a l'Eusin Bernat,
que han desenvolupat un simulador web
per conscienciar sobre el racisme.
A 3bdoples.racisme.cat.
Amb la simulació d'un espai tancat,
es busca ficar-se a la pell de les víctimes de racisme
a través d'imatges audiovisuals
que reprodueixen situacions d'assetjament.
A la iniciativa no només tenim aquest espai tancat,
sinó que també hi ha un blog,
una explicació històrica del racisme i un munt de coses més.
Doncs sí, jo he entrat a racisme.cat
i m'he passat aixat una miqueta per la web,
on hi podem trobar moltíssimes coses.
Per exemple, el que més m'ha sorprès ha sigut el disseny.
En el menú superior hi ha diferents apartats,
per exemple, la història del racisme,
on parla des de la Bíblia a les colònies.
És a dir, com tot això va de fa molt de temps.
També hi ha una botiga on compra material, merchandising,
però m'ha agradat molt l'apartat del món
on es poden compartir o llegir experiències
de gent que ha tingut temes de racisme.
Temes de racisme, per exemple, el Jairo Vargas d'Espanya,
perquè està geolocalitzat, i vaig anar a buscar precisament Espanya,
ell va dir que quan llegui a aquest país,
està jo en l'ignorància, pensé que era normal,
pensé que eren detencions rutinàries
que s'havien fet a qualsevol ciutadà,
però després d'un temps em vaig adonar
que sempre em paraven per la meva cor de pell.
També hi ha un apartat que es diu simulador,
on ens posa dins d'una càpsula,
és una experiència d'un minutet,
on un 919 ens angoixa per saber
la situació de racisme, que gairebé és bullying,
pel que ets, per com has nascut,
i hi ha un bloc amb notícies relacionades.
I ara és moment d'escoltar l'Oriol Nalmau,
perquè l'altre dia li vaig donar un joc,
que jo quan vaig veure la portada vaig dir,
uf, és un joc que jo no hi jugaria mai.
Per les portades, moltes vegades hi ha jocs que no jugues.
Aquest és l'Oddworld,
és un joc que va aparèixer fa cosa de 4 o 5 setmanes,
per PlayStation 4 segur,
i teníem ganes d'escoltar com li anava l'experiència.
I juga l'Oriol Nalmau per donar-li el vistiplau.
Potser quan éreu adolescents i teníeu aquells 20 i pocs,
us va tocar viure una situació d'aquestes.
Estàveu solters o solteres, oberts a l'amor,
i vau conèixer aquell noi o aquella noia
que semblava que us enteníeu superbé,
que era molt bona persona,
que era una mica el que buscàveu, no?
Però... però...
era... era avorrit de nassos, també.
I encara que soni superficial, hòstia, és que...
és que era molt lleig.
I al final, saps què?, heu pensat, mira, li vau dir allò de...
no ets tu, soc jo, ets per mi una persona superespecial,
però crec que és millor que siguem amics.
Això és exactament el que a mi m'ha passat amb Oddworld.
Aquest joc de rol,
que el teniu disponible per PlayStation 4, Xbox i PC,
i que, bueno, té, teòricament, ingredients meravellosos.
És un món de fantasia obert, cruel, interessant,
ple de coses a explorar i, sobretot,
on no sou cap heroi, no sois el elegido,
no hi ha una profecia que salvareix el mundo, no, no.
Ets un mitjà merda que el que has de fer
és sobreviure en un món que tu dia.
Hem de menjar, cuinant, amb mil tipus de receptes,
hem de beure aigua, bullint l'aigua per fer-la potable,
hem de dormir, hem de portar tots els objectes que recollim
en una motxilla que pot ser més gran,
hi caben més objectes, però són més lents,
més petita, tot al contrari.
En el combat potser hem de deixar caure la motxilla per ser més ràpids,
i, a lo millor, perdem la motxilla,
no tenim missions clares, no hi ha indicacions clares en el mapa,
és un món dur en el que simplement existim
i tot clagat amb un aroma de rol clàssic.
Hòstia, que guapo, no? Com mola Oddward.
Doncs com és que no n'heu sentit parlar gaire d'Oddward?
Doncs perquè és que no sé què han fotut.
Perquè aquest joc, que em perdonin,
però és que és molt lleig, però és que és lleig.
En els anàlisis que trobareu per ahir,
diuen que gràficament sembla de la generació anterior, però no, no.
No, que a la generació anterior ja teníem The Last of Us
i el GTA V, no, no, sembla de Gamecube.
I és curiós, perquè artísticament sí que té molt bones idees,
però les textures, la resolució, hòstia,
és tan pobra que heu fotut amb això.
De debò, jo jugava amb una PlayStation 4
i pensava que tenia mal ajustada la resolució.
Me'n vaig anar a ajustes i a l'apartat de pantalla
només podia ajustar el brillo.
Són gràfics que directament, el 2019 no són acceptables.
Això sí, té una banda sonora brutal
que t'acompanya durant tota l'aventura,
però després et poses a lluitar per aquell món,
i hi ha un combat tipus Dark Souls, cruel, com tot el joc,
i aquell combat és, hòstia, tosco, com diuen en castellà.
Difícilíssim, eh, això sí, però tosco, les màgies.
Tosques, difícilíssimes de fer.
Necessites no sé quants elements per fer una bola de foc,
però tot complicadíssim.
En definitiva, això ho han fet uns nois que es diuen Nine Dots Studios,
que és el seu segon joc, eh, tot just,
i quan fan els seus segons jocs
es coneixen fer un joc de rol en món obert.
No han estat massa ambiciosos, Nine Dots, no sé jo.
Sobretot tenint en compte que el vostre primer joc, God Factory,
va ser acusat per la crítica
de tenir un combat de tosco i gràfics pobres.
Ai, me suena!
Eh, però no estic dient que el joc sigui dolent, eh.
Tampoc costa 70 euros, en costa 40.
És un joc de rol de supervivència clàssic, amb molt bones idees,
amb una sensació de desempar molt xula,
on, per cert, no pots carregar la partida anterior,
m'agrada molt aquesta idea,
que apareixes, reapareixes com a presoner en una cova
a casa de no sé qui que t'està cuidant,
sense elements a l'inventari.
És com tenir, realment, una segona vida rolera,
en aquell món on la narrativa tampoc és fonamental,
sinó l'exploració, la immersió en aquell món
on no li importem.
És que sona molt bé, però, clar,
quina immersió podem tenir amb aquestes textures,
amb aquestes cares que semblen Jordi González, els personatges.
Total, que el que us deia al principi,
ell era molt bona persona, ell ens estimava molt,
però quan estàvem junts m'avorria, i a més, és que era tan lleig,
que al final me'n vaig acabant anant amb aquell altre noi
que sabia que no em convenia, aquell dels tatuatges,
però, nena, és que aquell sí que em posava loca.
És lo que tiene.
Albert, tu l'has jugat, aquest joc? No, no n'he jugat.
El tema de bullir aigua i tot això em faria mandra, també.
Pel que he vist és això que comentava l'Oriol,
un simulador d'aventura. Sí.
O sigui, l'aventura simulada.
Això està molt bé,
perquè massa vegades tot és molt fàcil en els jocs,
perquè es busca un públic cada cop més àmpli,
que hagi de fer menys coses i es treu,
que, per tant, certes persones trobin aquesta mena de elements
desitjables de dir, hosti, anem a fer el que passaria
al pes de la càrrega, com ens afecta la lentitud,
i no t'afecta, fins que sembla que portis ja a la casa.
Llavors, sí, vas a poc a poc.
Però si no, pots portar tota la bodiga a sobre.
Això està molt bé. Llàstima, com diu ell,
que l'experiència pequi igual pels aspectes visuals.
Com dèiem, hi ha poca informació d'aquest joc.
Jo en tenia superpoc controlat.
Rudi Capuncat, l'altre dia crec que el recomanava en una entrada,
em fa l'efecte, ho llegiré millor,
i res, els audients ja se'ls hi haurà cadet clar,
si el volien comprar.
I si no, que ens expliquin quina és la seva experiència.
Correcte, perquè potser és molt bona.
A internet, a Estima, Metacritic no tenen males puntuacions.
Tant el 7, el 8, està bé, dels usuaris, no de la crítica dels usuaris.
A veure, mirem qualsevol revista de videojocs dels anys 80
i entre les puntuacions de gràfics i les de so, per exemple,
ens trobem amb un terme molt usat, aleshores, addictivitat.
Els jocs havien d'estar tan ben fets
que voldries jugar-hi i rejugar-hi una i altra vegada.
Et tenia enganxat.
Si bé en aquells anys es feia servir el terme addictió,
parlant que eren molt bons aquests jocs,
amb certa lleugereja, actualment la cosa és molt diferent.
Avui s'esmenta l'addicció als videojocs
des del punt de vista de la patologia i la medicina.
I quan qui fa servir aquest terme
és ni més ni menys que la mateixa Organització Mundial de la Salut,
la cosa no és per bromes.
Feia molts dècils escoltant-ho.
Molt bé, molt bé, Blasco, molt bé.
Bueno, ja ens hem situats tots, eh?
Bates blanques, portem tots bata blanca.
Doncs parlem una miqueta d'aquí.
Perdona pels ullents joves que...
Això és la intro de... bueno, d'acord obert.
D'acord obert.
Una sèrie de metges.
Una sèrie de metges, que ho va petar aquí a TV3, al seu moment.
Els Analígius, aquest hospital fantàstic.
I bueno, jo crec que ens ha situat ja tots...
Sí, sí, sí, i tant. A nivell mèdic.
Doncs l'OMS, per qui no la conegués,
és l'Organització Mundial de la Salut.
Es va fundar l'any 1948 i la seva missió
és lluitar contra les malalties infeccioses
i la millora de la salut a escala global,
entre moltes altres coses.
De les decisions preses en els seus comitès
surten instruccions per les organitzacions mèdiques
dels diferents països.
L'OMS té un informe, que és el CIE,
la Clasificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes
de Salut Conexos,
que en la seva unsena revisió
ha inclòs definitivament,
perquè ja estaven estudiades a fer uns anys abans,
el trastorn per ús de videojoc
en la que utegaria la categoria, atenció,
de trastorns mentals,
que és potser el que és significatiu en aquest cas,
que no ha entrat, per exemple,
en categories com podria ser l'accés de joc,
que també hi podria ser-hi,
sinó que ha entrat en el tema dels trastorns mentals.
Ara ja podem dir, seriosament,
que els gamers estem una miqueta tocats del bolet.
A veure, com es defineix un edict dels videojocs?
Doncs mira, ens defineixen
un patró de comportament de joc
persistent i recorrent de manera sostinguda
durant 12 mesos.
Per tant, no vol dir que tu juguis al cap de setmana
o durant uns dies,
sinó que una persona que de forma recorrent
i persistentment durant ben bé un any
pateix d'aquestes coses
o té aquest tipus de comportament.
Deteriorament del control sobre el joc,
sobre el temps en què juga,
la forma en què comença a jugar, la freqüència amb què juga,
una miqueta allò de jo controlo o lo dejo cuando quiera.
Vindria a ser una miqueta d'això.
L'increment de la prioritat del joc
sobre altres prioritats en la seva vida.
Jo crec que això és el més important, no?,
que deixes de fer coses perquè estàs jugant.
Exacte. L'anteposició a altres factors,
com amics, estudis o esport,
del fenomen del videojoc i del joc online,
perquè també està inclòs,
i el seguiment de la pauta, inclús quan ja és evident,
i tu inclús pots arribar a reconèixer
que té un efecte negatiu en tu.
Però tot i això, no deixes de jugar les hores
i amb la freqüència amb què jugaves.
Us considereu addictes al videojoc?
No. No.
Sí, i tant. I tant.
Em fa molta ansia, perquè jo, quan era petit,
la paraula no era gamer, era viciat.
Ets un viciat.
Ets un viciat.
Et considero viciat.
I ara que parlem de la paraula addictabilitat aquesta,
ara se'n diu retenció.
I ho fan servir els analistes de dades de videojocs
per analitzar si un joc és bo o dolent.
És a dir, si hi ha molta retenció,
vol dir que el joc interessa, que és bo.
Jo crec que, en general,
tots els que ens agrada jugar als videojocs
hem tingut fases de joc superintensiu,
en el que, perquè un joc ens ha agradat,
o perquè en aquell temps teníem molt de temps,
hem arribat a dedicar-hi moltes i moltes hores seguides.
Aquesta música la reconec jo,
perquè és el... com es diu?
El 2.0 Hospital.
És tot el nostre sector d'audiència.
Si no ets jove, ja ho senties.
L'única que ha regut ha sigut jo, aquest joc.
Perdona, és que jo anava a passar com si fos una sintonia qualsevol.
No, no, no.
Tu saps les hores que m'he passat escoltant aquesta sintonia?
Addicta, moltes hores.
A veure, com ha reaccionat l'industria dels videojocs?
Doncs, mira, per descomptat, obviament no ha agradat.
I ha dit que el que ha passat més
és aquesta classificació dintre dels trastorns mentals.
Òbviament...
Bueno, doncs, el tema del món dels videojocs
òbviament ja està prou castigat
i ja se l'acusa de prou maldats
i de prou és un element de corrupció
de les ment juvenils, doncs perquè a sobre
aquest epígraf mental
acaba una miqueta de donar-li...
de donar armes a totes les persones
que estan en contra dels videojocs.
La ESA, que és l'organitzadora de l'E3,
ja ha demanat més estudis independents
abans de que es prengui definitivament
aquesta decisió
que entrarà en vigor l'any 2020...
el 2022.
Ara s'ha anclós,
però el 2022 és quan entrarà en efecte
a nivell de polítiques sanitàries, etcètera,
en els diversos països.
Aquí a casa nostra, José Mariano Moreno,
director de l'AEVI, l'Associació Espanyola de Videojocs,
ha publicat recentment a la Vanguardia
un article sobre la responsabilitat
de la pròpia indústria, que considera que en té molta
i que es cuida molt d'avisar,
de...
una miqueta de vigilar també
els sistemes de classificació, etcètera,
tot el que la indústria fa per evitar
problemes d'accés
i d'edicció al joc, no?
I que també es queixa una miqueta
de la precipitació de l'edició de l'OMS
en incloure el videojoc en aquesta categoria.
Un grup d'investigadors de països
com el Regne Unit, la Xina i l'Austràlia
han posat en marxa en la xarxa
una enquesta per provar de recollir dades
i ajudar a diagnosticar
el trastorn per a l'ús de videojoc.
L'has fet tu, Francesc? Doncs jo l'he feta.
Jo també l'he fet.
La gent que vulgui la trobarà a
iplaytoomuchvideogames.com
a totes les paraules separades amb qui ho net.
Busqueu pel Google i la trobareu.
Tot molt fàcil. Atenció.
Ja he vist que no és una eina de diagnòstic.
Però sí que els ajuda a recopilar informació
i et pot orientar una miqueta sobre
cap a on podria estar la teva pauta de comportament
i potser advertir-te amb entenació
que estàs tenint un comportament
massa exageradament
passant el videojoc per davant
d'altres facetes de la teva vida.
I l'apuntació com va?
Està categoritzat
en diverses dades.
Després et dona també una sèrie de perfils
sobre el teu perfil gamer,
sobre el teu perfil etc.
I hi ha un resultat final que va de 0 a 20.
I, en el meu cas, va sortir el 9.
Jo no recordo quina puntuació, però va sortir
com que era molt normal.
Ara, també preguntava sobre el tema de les xarxes socials
i estic una mica en contra
que ho posi tot en el mateix sac.
És a dir, no és el mateix que s'hi adicten
les xarxes socials que s'hi addicten els videojocs.
També preguntava sobre els teus
patrons de perfil de pornografia
en xarxa i tal.
Perquè jo crec que englobar una mica
tot el que és vida online
i videojoc una miqueta
en el mateix sac.
L'Eli, si fes aquesta...
Ai, m'hi sortiria...
No, l'addicte a la pornografia
d'aquesta taula és l'Eli.
No t'hi tens per res més, no?
Per cert, jo recordo els jocs
de la Nintendo,
la Nintendo, ara he parlat com un personatge...
En los Nintendos.
Sí, ara escoltarem.
No, recordo que...
I això ho comentaves tu, Albert, fa molts anys,
que et recomanava que no juguessis
una vegada t'haguessis aixecat de llit.
Per exemple, jugues un quart d'hora després
d'haver-te aixecat no abans o deixes passar una estona.
Les recomanacions de Nintendo,
ara amb la darrera Nintendo Labo VR,
Virtual Reality,
no mireu directament el sol amb aquesta mena de lupes
que us heu posat als ulls.
Hi ha molta envertència sobre això.
Home, clar, és que és perillós.
El tema aquest de la goms, a mi em sembla molt interessant
que es tracti en mitjans no només generalistes,
sinó més especialitzats,
com és el nostre cas, perquè és un tema important.
Crec que està molt bé que s'hagin posat les piles.
Considero que, igualment,
va anar amb molt de retras.
Per mi, el principal problema avui dia,
i és la meva opinió personal sense ser un professional
de la medicina i la salut,
el problema dels videojocs avui dia
és l'addicció, però no en termes com els que tracta aquest estudi,
sinó en els termes d'avui dia dels jocs free-to-play.
Que això sí que afecta...
La retenció que parlàveu.
Afecta a molta gent.
I jo crec que això es pot arribar si inclús bo pels videojocs,
que hi hagi aquest debat,
perquè pot ajudar a regular aquesta mena de mecàniques de joc,
de caixes de loot, etcètera,
que en molts casos en alguns països s'han arribat a prohibir
perquè es consideren gairebé que són casinos.
Casinos digitals.
Volem ser objectius en aquest tema
perquè és una qüestió bastant seriosa,
i se'm fa estrany no escoltar l'Estar,
està molt callat, i ara demano la teva opinió.
Estar, tu què en penses, a tot això?
La veritat és que és complicat posar-se seriós
quan veiem que les dues parts,
la que està a favor i la que està en contra, en general,
que actuen de cadascuna, òbviament, de manera subjectiva,
i que callen part de la veritat.
Abans us comentava,
hi ha un senyor que està com un llum de ganxo,
tal qual, com ell conegut del genési digital,
el doctor Josué Rion,
recordeu aquell telepredicador que parlava de los Nintendos,
que deia moltes vaginades,
però també diu algunes coses que són veritat.
Jugar en la máquina del Nintendo
por la sensibilidad de la luz
y por fijar la vista en la línea magnética
y electrónica del Nintendo
por la velocidad de ella
producirá epilepsia en la vida de tu hijo.
I això què?
Bé, que és mitja veritat,
perquè les pampallugues de la pantalla
tampoc provocaran epilepsia a tots els nens,
només els que siguin sensibles a patir aquests efectes.
Però amb altres coses, potser sí que, amb el temps,
una altra cosa que deia sí que tindria raó.
La mayoría de los niños que juegan Nintendo
después de tres años necesitan poner espejuelos,
porque los está destruyendo los nervios ópticos de su visión.
I tu, amb això tens la teoria que sí, eh?
Sí, els espejuelos són les ulleres.
Potser en tres anys no,
però, per exemple, a la meva classe,
quan anava a IJB, els nois i noies que portaven ulleres
eren quatre mal comptats, de totes les que érem.
Érem 40 a la classe i eren 4 o 5.
Ara la mitjana deu estar una mica més
de la meitat d'alumnes en un aula.
A veure, perdona, perdona, l'Albert, que és profe...
A veure, sí.
No ho he comptat mai.
A més, on jo dono classes és molt específic del món del videojoc.
Fes una mica...
Només cal veure les persones que som a aquesta taula.
Són cinc persones i l'única que no porta ulleres soc jo.
Va, tres anys no.
No, jo només les porto per les pantalles
perquè se'm cansa la vista a les 6 de la tarda.
I amb les ulleres noto que se'm cansa una miqueta menys la vista.
Però tinc 0,5 i 0,25.
És a les 6 de la tarda en punt?
No, a vegades és a les 7 i a vegades a les 5 i mitja.
Depèn de l'hora que t'aixeques.
Exacte.
No vull dir que sí que els videojocs poden provocar addicció.
No és que tothom els provoqui.
I això es pot dir que és una malaltia.
Però sovint passem per alt
que hi ha moltes malalties provocades directament pels videojocs
i ens les callem,
que si problemes de visió és el símptoma més evident.
També tenim males postures a l'hora de seure per jugar,
molèsties a les mans quan agafem comandaments
o els dispositius mòbils,
obsessions tipus efecte tetris,
allò que veiem que quan tancaven els ulls
a les portes, comportaments socials
que, traspassats del videojoc al món real,
resulten que no es poden aplicar,
la realització personal, la dictació de riscos
que fan que el jovent actuï d'una manera activa, agressiva,
en societat com ho fa dins d'un videojoc.
Per exemple, tu condueixes un joc de conducció a un videojoc
i vas a l'obèstia.
Aquella actitud no la pots tindre al món real.
Pèrdua també de sociabilitat,
interacció de tu a tu, de teta a teta en persona,
que potes devenir en quadres de trastorns psicosocials...
Estàs espantant, eh? Sí, no?
Tot això ho has pensat força, eh?
Sí, sí, no.
Malauradament no és que ho hagi pensat jo,
no és una opinió subjectiva i personal.
Sovint dic que defenso i exposo opinions
i les faig meves encara que no m'agradin
i que per dins no estigui d'acord.
A mi no m'agrada pensar això,
però davant l'evidència, amb els llibres que he llegit,
perquè jo els llibres que llegeixo
no són d'aquests genèrics o dedibuixats
per entendre'ns, que també m'agraden.
Sóc l'actor hardcore, no?
I a més que també m'hi fixo molt, no?
I m'adono més del que no hi ha, de les mancances,
que no pas del que sí que hi ha i del que es mostra o es diu.
I aquí veig molta mancança de crítica,
que també ho comentàvem, no?
I d'exposar situacions i més de proposar solucions a problemes
que ja hi són o que malauradament ja hi seran, no?
L'addicció als videojocs, òbviament que és un trastorn, no?
Com també ho és un trastorn, l'addicció a qualsevol altra cosa.
Per fumar o beure porno també són addiccions, no?
I els videojocs poden provocar i generar altres malalties,
com també ho poden fer altres coses.
El codo de tenista i aquestes coses.
Si jugues massa a tenis, doncs pot tenir una malaltia, no?
Per tant, si veiem que els videojocs poden provocar i provoquen
a la llarga o a curt termini coses d'aquestes,
com és que no les volem veure?
Jo, per aquest síndrome d'això,
de defensar qüestions de videojocs per simpatia
i negar qualsevol dissidència,
com comentava el Francesc de l'E3,
de que ens hem accelerat massa a veure què tal, no sé què,
a veure, esteu exagerant,
jo vaig treure un concepte de la màniga, si em permets.
Jo amb aquesta gent les dic retroplanistes.
De la terra plana, doncs, dels retroplanistes,
perquè tenen una visió molt, molt s'esgada.
Ja està, he fet un mic drop d'aquests.
Ara ja em quedo tranquil. Perfecte.
Prema el botó obert i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
No vols obrir la porta.
L'obrim al Telegram perquè hem après moltes coses aquesta setmana.
Moltes, com gairebé cada setmana.
En Gevany llançava una consulta que té per una cosa de disseny
que volia fer però que no li sortia.
Deia que era molt fàcil però no li sortia.
Volia fer una línia negra del perfil d'un dibuix concret
que aquesta línia fos més fosca i més gruixuda,
i no sabia com fer-ho.
Hi ha hagut molta gent que li ha donat idees,
com per exemple el Ricard, li deia,
que està paginat serveix, que és www.vectorizer.io
o el Taful Nabot, que deia,
simplificar corbes era un simple control L amb l'Inkscape,
el mateix Inkscape.
Sí, aquest és un programa que s'utilitza molt pels dissenyadors.
Diu que és programari lliure de disseny vectorial alternatiu
a altres com el Corel Draw o l'Illustrator,
que també vectoritza.
I al Seraphit Lliteres li donava dues alternatives,
o al Photo Editor, amb l'eina Marks,
o al Background Eraser, per eliminar el fons
i crear el PNG.
Molt bé. De què més s'ha parlat?
Doncs mira, de navegadors, amb una enquesta inclosa.
El Telegram del programa també.
En Roger preguntava si encara es fa servir,
si la gent feia servir el Chrome,
perquè penjava una notícia que diu que Chrome dirà adiós
a bloqueadores anuncios, tal com hemos conocido,
Google s'errefirma en su postura.
És a dir, no es podran fer servir els adblocs
que bloquegen la publicitat.
Exactament. Jo sí que l'utilitzo encara.
Jo no, mai.
Em sap greu per la gent com l'Albert García,
que es dediquen a escriure en mitjans digitals,
i que viuen de la publicitat,
i a mi m'agrada que els meus amics mengin a final de mes.
Jo crec que això és un costum que a vegades tenim,
els que portem uns quants anys navegant a internet,
perquè això dels adblockers ens porta en aquell moment
en què les publicitats eren molt agressives.
I segueixen sent molt agressives, però...
Moltes vegades ara estan limitades a un banner
o a algun costat de la pàgina,
però abans estaven parlant de finestres emergents,
i això cansa moltes persones.
Jo que no en tinc et segueixo dient que segueixen sent així,
però tot i així, a mi no em compensa que gent com l'Albert
es quedi sense feina o que després estenguin mitjans de comunicació
per culpa d'això.
Doncs els nostres audience
n'hi havia que fan servir molts altres navegadors.
S'ha fet una enquesta,
i el resultat de l'enquesta dels seguidors de Telegram
és que el 42% utilitza el Chrome encara,
que el 34% el Firefox,
un 8% l'Opera,
i el Vivaldi, un 4% l'Edge
i un 4% d'altres.
És curiós perquè utilitzo molt jo el sistema operatiu de la tele,
que veig YouTube a través de la tele,
i l'altre dia vaig assabentar-me
anant a configuració, que és de Firefox.
Que hi ha teletext encara, no?
No, no.
I m'ha semblat curiós que Firefox
ha fet, com segurament altres navegadors,
la seva versió per televisions.
I que a més es va actualitzant.
Curiosament, jo crec que els he utilitzat tots,
perquè l'Opera el vaig utilitzar
durant bastants anys en el moment,
perquè era un dels que ens permetia navegar
a diverses finestres a la vegada,
abans que es posés de moda les pestanyes,
el que ella em permetia era obrir finestres dintre de finestres,
i podia navegar amb diverses finestres anirades
i diverses pàgines a la vegada, i ho trobava superpràctic.
Jo l'altre dia vaig haver de demanar un certificat digital
i vaig haver de descarregar-me el Firefox.
És a dir, em vaig sentir...
Hola, 1999.
Aquestes coses són molt curioses,
però si necessites alguna cosa legal
i no ho pots fer d'una altra manera...
És ridícul, l'administració pública on-line.
Sí, sí.
És una pàgina, a més, que quan hi vas, a l'AIAT, per exemple,
qualsevol cosa...
Et deprimeix.
De fet, l'altre dia, a Twitter,
va haver-hi un usuari
que va obrir el codi de la web de Renfe.
Ai, ai. I què va passar?
Bé, que es va trobar sobretot molts comentaris
no borrats dels programadors
per solucionar algun problema,
però que, clar, posaven...
posaven molt clarament que la pàgina té problemes.
Per no parlar d'aquestes webs que comenteu
que tenen certificats de seguretat que no funcionen, no?
Que dius hauria de ser la web més segura del món.
És una web oficial
i has de desbloquejar el teu antivírus per entrar.
Doncs arribem al final del programa.
Això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa, videojocs, a Catalunya Ràdio.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabet Sànchez,
la Gina Tost, l'Oriol Dalmau, l'Albert García,
el França Xevi Blasco i l'Estar.
Moltes gràcies per participar en l'edició d'avui.
Gràcies.
També us he de dir que el control tènic
ha estat en Ricard Portal i l'assessorament lingüístic
l'Anna Vallès. Ens pots seguir al Telegram, al Twitter,
al Facebook, al Twitch, a Instagram, a canradi.cat, barra GD
i als podcasts de Spotify. Adéu-siau.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.