Bona nit, comencem avui un programa especial
dedicat a les compres nedalenques tecnològiques.
El programa serà una guia d'ajuda per ser més eficients
a l'hora de decidir una tele, un mòbil, una càmera fotogràfica,
o, per exemple, una consola de videojocs.
Avui el programa és especial.
Tenim a la taula el Francesc Xavier Blasco i l'Albert García.
Molt bona nit.
Molt bona nit.
Sou de comprar molt a l'època nedalenca.
Diuen...
sempre recordo aquella dada dels videojocs
que es venen més d'un 60% dels videojocs al Nadal.
No sé si això ha canviat gaire,
però a casa vostra és un tant per cent elevat del que es compra.
La veritat és que es reparteix durant tot l'any,
però sí, diguem-ne que el major nombre de novetats
fa gràcia compar-les ja de cara als Nadals.
I jo estic més o menys igual, sempre ho repartim,
però al final sempre va bé juntar-ho tot en una època.
Francesc, per fer aquest programa,
tu has passejat molt per Barcelona, per la ciutat,
i has anat a les botigues a preguntar una cosa molt concreta.
Doncs sí, nosaltres aquí, des del programa,
rebem les preguntes dels uients, i això està molt bé,
però aquesta vegada he volgut anar una mica a la trinxera.
Aquells que realment reben constantment
les preguntes del públic quan es troba a la botiga,
i el que té és interès de saber...
Escolta, però aquesta tele fa això, però aquesta cadena de música...
Puc escoltar això, es pot fer allò altre?
Aquest jocs m'aniran bé.
Les persones que realment saben el que la gent més li preocupa.
I els he anat a diverses botigues,
aquí dono les gràcies a tots els que han volgut col·laborar
i m'han contestat amablement dedicant 5 minuts al seu temps,
a aquelles preguntes que més els fa la gent
en diversos àmbits,
i són les que intentarem respondre avui, així d'una vegada per totes,
potser d'una solució al que molta gent a casa seva també té aquest dubte.
Molt bé, doncs nosaltres comencem,
i ho fem també amb l'ajuda, ja ho diem ara,
de Dolors Martínez, que és de Catalunya Ràdio,
i ens ha ajudat a posar-hi veu a aquestes preguntes,
simulant com si fos una persona que va a una botiga.
Anem per la primera.
Full HD o HD? Hi ha alguna televisió que meti en 4K?
La qualitat de la pantalla del televisor
és una part, penso, molt important,
quan decideixes comprar-te una tele.
Jo recordo quan van començar a sortir les d'HD,
que era en té o no en té,
i ara hi ha diferències, ara també.
Exacte, fa uns anys hi havia això que comentaves,
la diferència entre el que es deia HD Ready i el Full HD,
això va ser per uns 5 anys, més o menys,
i avui, aquest any, precisament,
és un d'aquests anys de transició
en els quals tenim convivint les teles Full HD,
que en el seu moment, com que eren les més punteres tecnològicament,
i les noves Ultra HD,
que també són conegudes com 4K.
La gent haurà sentit això de les 4K darrerament
perquè s'han amès alguns continguts,
es comencen a emetre continguts, com partits de futbol,
l'últim partit entre Barça i Madrid va ser en 4K,
algunes pel·lícules s'estan ametent en 4K,
serveis com Netflix o YouTube també emeten amb aquesta definició,
si pagues una miqueta més del preu normal,
una màxima definició, perquè us fa una idea de la resolució,
que és la principal diferència,
la quantitat de pixels que hi ha a la pantalla,
doncs, el format Full HD, el conegutíssim 1.980 per 1.080p,
que fins ara ens semblava una resolució espectacular,
doncs, el Ultra HD,
la resolució seria de 3.840 per 2.160,
quatre vegades més resolució en la pantalla.
És com si tinguessis, doncs, un videoball,
fet de quatre teles, full HD,
per tenir el mateix nombre de pixels que et pot mostrar una pantalla 4K.
Exacte, és espectacular, a nivell de detall que es pot arribar a assolir.
Farà potser un any, encara no es recomanava molt,
perquè el preu estava molt més elevat dels televisors 4K,
però ara ja comencen a haver-hi realment continguts.
Ara sí que es recomana que la gent que vol comprar un televisor,
potser, si el compra 4K malgrat pagar la diferència,
li pot durar més temps, a aquesta pantalla.
I on creus que es nota més la diferència?
A partits de futbol, pel·lis, un informatiu,
amb permís d'altra notícies, és a dir, amb Ultra HD o amb 8K,
o en qualsevol, vull dir, sí, notes diferència,
però potser partits de futbol, pel·lícules?
Videojocs? Videojocs, difícil,
perquè videojocs que aprofitin aquesta resolució encara no estem veient.
Com a molt hauries de connectar-ho a un ordinador.
Un ordinador potser encara podria fer servir una resolució tan bèstia.
Jo, sobretot, jo que veig pel·lícules i sèries,
i, per exemple, si ets un cinèfil, t'interessarà saber
que amb aquest format 4K s'ha aconseguit, per primera vegada,
assolir el nivell que pot tenir una pel·lícula
gravada en 35 mm, en format analògic.
Format òptic, eh? Exacte. Aquella mena de definició
que mai ha pogut reproduir-se amb la mateixa qualitat
en una pantalla que teníem fins ara.
Amb un 4K diuen que els cinèfils poden veure ja la mateixa imatge.
És com tot qüestió de temps.
Avui en dia encara no hi és perquè el parc encara és molt petit,
però, com va passar amb el Full HD, doncs, a cada cop,
el 4K s'anirà imposant mica en mica, i cada any
estic segur que començarem a veure més i més contingut en 4K.
Recordo una notícia de fa relativament poc,
quan vam fer el concert inaugural de l'OBC,
que va fer a la Sagrada Família, va venir la producció
d'una televisió japonesa a gravar el concert en 8K.
Perquè allà sembla ser que estan en període de proves.
8K, bé, és que no sé... És una bogeria.
Ja tenen la gravació feta per quan surtin els televisors,
que donaran el relleu d'aquí 10 anys.
La gent que estigui interessada, jo els recomano que passi
per la Wikipèdia i miri el tema resolucions,
o vagi a l'entrada general de resolucions,
perquè hi ha un gràfic molt, molt il·lustratiu,
que és una sèrie de quadradets superposats un sobre l'altre
i que ja comencen a posar-se dins d'aquest quadre
resolucions de 8K i encara més grans,
que s'utilitzen en coses molt especials,
i veureu la diferència de tamaig que es podria sortir
amb igual qualitat entre diverses pantalles.
És molt il·lustratiu i, a més a més, una cosa curiosa,
la majoria de mòbils d'avui dia, així de gama mitja-alta,
ja graven en 4K. Per tant, si vols reproduir aquest contingut,
si tens un televisor que sigui una pantalla idònia, seria aquesta.
I parlarem precisament d'això, dels mòbils que graven en 4K.
I la gent també pregunta dubtes relacionats
amb les aplicacions que generen contingut
i que es poden veure en format aplicació en algunes teles.
En quins models de televisors puc veure
Aquesta és la pregunta important, també, per a molta gent.
Smart TV. Què és l'Smart TV? Pots conèixer internet i tal?
Pots veure serveis a la carta. Ah, cuidao, això interessa a la gent.
El que passa és que els serveis a la carta,
la major part dels televisors que tenen Smart TV,
les companyies, les empreses de tele,
han anat posant a disposició dels fabricants
que incloguin el seu reproductor de tele a la carta.
Ha d'haver-hi un acord entre la marca i l'empresa de continguts.
I això fa que per a algunes coses molt especials o molt específiques
les marques tinguin acords concrets i no tots els televisors de Smart TV
tinguin, per exemple, disponible a veure des del propi televisor
alguns continguts.
I ara passo a explicar de forma molt ràpideta, per exemple, Netflix,
del que comentaven abans, el més nou que acaba d'arribar,
doncs té app disponibles per a teles, LG, Samsung, Philips,
Sharp, Toshiba, Sony, Hisense, i a més també ho trobareu
en alguns reproductors especials de Blu-ray,
també de les cases LG, Panasonic, Samsung, Sony i Toshiba.
En els models més recents
hi ha possibilitat d'instal·lar l'aplicació de Netflix
i veure si la teniu connectada a internet el seu contingut des de la tele.
Yombi, per exemple, només ho trobareu a les teles LG, Samsung i Panasonic.
Movistar Plus, per exemple, només a les teles Samsung TV,
només a les teles Samsung,
és l'única que tenen l'aplicació per veure Movistar Plus,
que és una aplicació especial que el que fa és que puguis veure
el seu contingut sense necessitar el decodificador que fins ara feia servir.
Molt bé, ja es veu de la mateixa forma, tots els canals, que estiguis tu pagant.
Sí, veuràs exactament el teu mateix contingut,
però sense necessitat de cap mena d'aparell extra al voltant del teu televisor,
amb la teva tele connectada a internet, Movistar Plus, i és una tele Samsung TV.
I, per exemple, Filmin.
Filmin trobem que té una aplicació específica per a teles de la casa Samsung i LG.
Realment Samsung i LG semblen les dues grans apostadores
per al visionat sota la banda, perquè són les que ho tenen tot.
Nubeox, per exemple.
Aquest cap només Samsung, amb les seves teles i alguns Blu-rays.
Molt bé, doncs, a la gent que vagi a comprar televisors
i li interessi aquesta llista,
el que pot fer és anar preparat quan vagi a la botiga
per saber quines són les marques que ha d'anar a veure.
Continuem amb preguntes relacionades amb televisors.
Hi ha molta gent que quan arriba a la botiga
fa unes preguntes molt concretes directament.
Hi ha algun televisor que pugui enregistrar els programes a través d'USB?
Per contestar aquesta pregunta, tenim la Gina Tos,
que no és a la taula, però sí en forma d'àudio digitalitzat.
Hola, el primer que hem de saber
és que no totes les teles permeten gravar el contingut.
De fet, algunes no tenen ni USB.
I encara que en tinguin, han de tenir una tecnologia a dins especial.
Normalment, aquell port va indicat amb una etiqueta tipus HDDIN,
perquè no tots els USBs del televisor funcionaran.
I en canvi, hi ha televisors que no només permeten gravar,
sinó també veure un altre cabernal a la vegada.
He de buscar el manual si la vostra tele
permet el Time Machine TV o el Time Shift.
No teniu la sensació que la falera
per enregistrar sobretot temes de vídeo s'ha acabat una miqueta?
Perquè si es grava és per veure-ho al cap d'un parell de dies.
Ja no ho guardes per tenir, no?
Òbviament, un dels motius que ha passat amb això
és la disponibilitat de tenir serveis a la carta
i veure el que ja s'ha fet en qualsevol moment,
o te'n vas a YouTube i ho veus.
I també hi ha una altra cosa,
la gran saturació de contingut audiovisual.
Moltes vegades gravaves la pel·lícula del dissabte
perquè caigui un dia que no sabem què fer a la tarda,
doncs posarem la pel·lícula.
Avui dia això ja no et passa, tens massa coses a veure.
Però al mateix temps,
si vols guardar algun contingut d'un programa de televisió,
avui dia tens complicacions,
perquè hi ha moltes traves perquè puguis guardar-te un programa.
Hi ha molts sistemes, està pensat,
i al final pots fer-ho, però t'has de convertir en un hacker.
Sempre que penso en això,
en el fet que no gravem tant,
és quan vaig a casa dels meus pares
i encara veig que encara en registra en B.A. Quesa,
i encara té molts B.A. Quesas allà guardats,
i fins i tot de vegades en veus alguns
que veus cortinetes, coses molt antigues,
perquè estan registrades als anys 80,
i té el seu valor, però ja no es fa.
En certa forma és una llàstima,
perquè bona part de l'Arxiu Mundial
d'imatges, de vídeo,
no ens la proporcionaran les pròpies empreses,
que són empreses comercials,
que, òbviament, treuen, borren,
deixen de preocupar-se de molt de material,
sinó que molt ha sortit de l'aficionat,
del col·leccionista que ha gravat i ha guardat.
Tots aquests famosos YouTube recopilatòries
d'anuncis dels 80,
surten de cintes de vídeo entre pausa publicitària de pel·lícules,
surten d'allà, i gràcies que hi són,
perquè ens ho passem molt bé veient-los.
Aquesta música és bonica.
Si esteu escoltant això amb auriculars,
notareu com el seu exterior és obert,
i no hi ha so de fons com el que s'escoltava
quan s'enregistraven abans les gravacions i la música.
De totes formes, tècnicament,
esteu rebent la qualitat de l'original.
Si ens esteu escoltant per l'FM,
el so, a partir dels 15.000 Hz, no viatja,
és a dir que no ho podeu escoltar.
I si, per exemple, esteu escoltant aquest programa
en un podcast o per internet
directament a través de la pàgina de la generació digital,
doncs, esclar, nosaltres el que fem és passar-ho a MP3
i retallem molt, tant per munt com per avall,
perquè, evidentment, no ha de passar gaire un programa
d'una hora sencera.
Escoltar música en el seu màxim esplendor
és possible amb bons aparells tecnològics
i, avui, també volíem parlar d'aquest tipus d'electrònica,
estem parlant de teles, ara volem parlar d'àudio,
i en parlem amb el Vicent Torres,
que és responsable d'IFI de la botiga Mon León,
que es troba al carrer Balmas de Barcelona.
Molt bona nit.
Hola, bona nit. Bona nit, Vicent.
Escolta'm, la pregunta del milió.
Si escoltem un MP3
i escoltem, tot seguit, la mateixa música, per exemple,
amb un fitxer sense pèrdues,
notem la diferència?
Depenent de l'equip que estiguem escoltant,
sí que hi haurà una diferència,
perquè hi ha una diferència de resolució
aproximadament d'on serà gaire superior
quan és un arxiu original.
I què és el que podem percebre de més?
Sobretot la part on es nota la diferència,
sobretot a les freqüències més greus,
és on hi ha més resolució
i on se nota una presència diferent,
que és on s'estructura tota la dinàmica de la música.
Què necessitem per rebre aquest tipus de música
a banda d'uns bons altaveus o d'uns bons auriculars,
que ara en venen de molt bons,
sobretot a aquesta última època que s'han posat molt de moda?
Sí.
Ara els equips d'ICI i les cadenes de música
incorporen nous elements, com són BACs.
Per poder convertir totes les fonts que tenim digitals,
poder-les convertir en lògiques i poder gaudir.
I tindré una mica més d'opció.
Molt bé. I això es fa amb amplificadors especials?
Bueno, hi ha dues opcions.
Hi ha una opció que és que ja té una cadena musical de fàtens
o que ja té un amplificador i ja gaudís de la música
i del seu equip pot comprar un DAC,
que és un aparell que fa aquesta conversió.
Un DAC. D-A-C. Què és, exactament, això?
Un DAC és un conversor.
És un conversor de les senyals digitals.
Ah, no, no sé què és. Molt bé.
I aleshores, és el que ens permet
que la nostra cadena de música continuï sent hi-fi,
mitjançant aquest DAC.
Perquè tu el que connectes amb aquest DAC és, per exemple,
al teu ordinador on tens aquests fitxers que ara en parlarem,
que són fitxers sense pèrdua, no?
Exactament. Sense pèrdua i tot tipus de fitxers.
El DAC ja reconeix com són els tipus de fitxers
que no tenen pèrdua, que són el MP3,
n'hi ha molts tipus de fitxers.
I la majoria coneix precisament aquests, els MP3,
i per escoltar aquesta música a gran resolució
sense que s'hagi perdut res entre mig,
existeixen botigues com, per exemple, existeix Spotify?
Sí, a veure, n'hi ha a la xarxa d'internet,
n'hi ha servidors que són servidors musicals.
També n'hi ha servidors musicals tipus Spotify,
i altres com es Tidal, que guarden tots els arxius,
i que pots escoltar-los.
Per exemple, en aquest moment es pot escoltar en la qualitat MP3.
I Tidal, per exemple, que s'ha incorporat després
que Spotify al món d'internet,
ja pots escoltar-lo en la qualitat que té un mòbil.
I no ho sé, perquè ho hem d'entendre tot amb una mica més de resolució.
Creus que la gent jove que tan acostumada
està a escoltar la música amb el seu mòbil,
i que amb la Spotify potser ja li va bé,
creus que hi haurà un punt d'inflexió, que això canviï a poc a poc,
i que l'usuari demani una qualitat més gran
a l'hora d'escoltar música?
Jo és que penso que la música
és un tema molt relacionat amb les emocions,
i la qualitat favorit molt que l'emoció sigui més impactant.
I penso que la tecnologia va més, la competència també,
i que la tendència és que tots els servidors musicals
cada vegada emetixen més resolució.
També es poden adquirir, d'una manera o d'altra,
per mitja de botigues d'internet
disc en les zones atxius.
Directament, és a dir, en format físic?
No.
Sempre, perquè no t'he sentit en format físic.
Estan les botigues de disc.
Però no t'he sentit en format físic,
perquè realment són atxius.
Sempre he tingut la visió que convertir-se
en una persona que li agrada la música i la vol escoltar bé
és una afició, una cosa que pot sortir-te molt car.
Jo voldria preguntar si avui dia
pots aconseguir qualitat sonora de la música
a un preu més o menys assequible.
La veritat és que sí.
L'exemple és aquesta web de Tidal.
Per exemple, aquí n'hi ha que comptar,
que ens val sobre 20 euros la subscripció mensual.
Però són milions de discos
que tenim disponibles.
En qualitat, una mateixa qualitat que fer,
milions de discos.
Pel poc aficionat que sigui algú
i que et vaig a comprar música habitualment,
encara que no és el mateix, perquè és un tema complementari.
Perquè sempre n'hi ha qui m'agrada comprar físicament el disc,
en les seves fotos, tota la seva explicació,
no s'ho ha acabat tant en vinil com en tracts.
Jo l'altre dia vaig passejar per Act the Tracks,
que és una d'aquestes botigues que comentes,
que tu pots descarregar el disc de qualsevol artista
amb aquest format.
És molt curiós perquè, per exemple,
el darrer disc de Daft Punk ocupava un giga i mig.
Ocupava un giga i mig.
Un disc que no arribava a l'hora.
És impressionant.
No estem preparats encara per descarregar el telèfon mòbil.
Estem parlant que necessites un disc dur, com Déu mana,
d'un tera cap amunt.
Hi ha infinitat d'audiòfils
i de gent aficionada a la música,
que el que busca és la qualitat.
És la gent que persegueix i busca tots aquests arxius,
que són d'alta resolució,
que el nivell de resolució és molt superior al de mostrer bé.
Estem parlant que passem desetjadits a 24,
i que, inclús, n'hi ha pistes que,
en molt estretsos,
passen de 44,1 kHz
a 192.000.
Això és molta informació per emular
aquella forma dona de forma analògica, gairebé, no?
Clar, la qualmer resolució,
el que és la de mostrets,
més analògics són les 4.
La darrera pregunta.
Porteu molt de temps a Montléon
venent aquest tipus de material
i ha passat molta gent per la botiga.
Sempre el que es diu quan es parla d'aquest tipus de material
és que és material d'audiòfil, d'aquests amants del so.
Amants del so o amants de la música?
Pots trobar-te gent que sigui amant de les dues coses?
Sol passar.
I és el més habitual, perquè una cosa porta l'altra.
Com deia abans,
quan hi ha molta qualitat, l'emoció va més.
L'emoció és la que porta el melòman,
a cada vegada voler més
i gaudir més de la música.
També és veritat que hi ha molts aficionats
que el que busquen és la qualitat de l'equip,
exclusivament, però no són tants.
La música té molta força,
emocionalment parlant per moltes persones
que busquen una institució maïna
per gaudir i tenen ja una col·lecció.
Porten ja molts anys gaudint
i van a més.
Vostè és Vicent Torres,
responsable de Diffi de Montleon,
al carrer Valmas 367, a l'alçada de Copernic.
Vaig tenir la possibilitat d'anar-hi fa unes setmanes.
Si algú que ens escolta i té un disc a casa,
un disc que li agradi molt,
el pot portar sota el braç?
L'escoltarà en unes condicions que potser
no està gaire acostumat, no?
La comprovació i les comparacions entre els equips
són en proporcions àurees,
que és la primera d'Espanya.
És una eina per a poder escoltar i gaudir
i comparar els productes diferents
i adonar-se de la diferència realment.
Moltes gràcies per contestar la nostra trucada.
Merci per donar-nos aquestes pistes.
Tant de bo, d'aquí un futur al generació digital,
que és el futur de tot aquest tema,
que a mi ja ho saben els uïents que m'encanta,
i penso que es toma una ràdio i hem de parlar de so de tant en tant.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres, i estic a la vostra disposició
per publicar-ho sense cap compromís.
Gràcies, Vicent.
I la darrera pregunta sobre teles.
Com veus la pantalla corba en un televisor?
Home, pantalla corba, parlàvem del 4K.
Però la gent ja comença a comentar el tema de la pantalla corba
i les veu a les botigues, ja estan aquí.
Se'n veuen moltes? Se'n veuen forces.
Em sembla més esgotèrica, el tema de la pantalla corba.
La veritat és que en veus a qualsevol gran superfície
tindran un parell de models de pantalla corba.
Què tenim amb la pantalla corba?
La pantalla corba té una sensació immersiva.
Els diàmetres del ràdio de corbatura és molt petit.
Per tant, hauries d'estar molt a prop,
molt a besat, molt dintre de la imatge,
perquè aquesta corbatura t'omplís tota la visió
i realment tingués una sensació més immersiva que no pas en un 3D.
Però això no crec que hagi de ser el motiu de la pantalla corba.
Bàsicament, la pantalla corba a estar corbada
evita un parell de coses, un parell de distorsions de la imatge
i la reflexió de la llum ambient.
Només que estiguem una miqueta escorats en un menjador gran,
que tinguem una escadira, estiguem una miqueta més separats
i més sentats fora del centre de la imatge,
en una teleplana normal trobarem que el reflex ens molesta
i, a més, perdem una part de la imatge.
En canvi, amb la pantalla corba, no.
Amb la pantalla corba, la reflexió és molt més baixa,
la qualitat de visió és molt més gran, allà on estiguem.
A la botiga i començant a moure's, a dret i a esquerra,
veurà que, inclús amb les llums de la botiga,
el reflex és molt més menor en una d'aquestes teles
que no pas en una teleplana.
Imagina que vols una tele corba, que puguis veure Yom-Bi,
que a més sigui 4K... Realment pot ser un maldecap.
És complicat, eh?, és complicat. Maldecap segur.
Molt bé, doncs continuem i ara amb preguntes populars
relacionades amb el mòbil.
I què és el que gent, la que la gent pregunta,
sobretot a la ciutat de Barcelona, quan va a comprar un mòbil?
Per què hem de comprar un telèfon de gama alta
si hi ha de xinesos que són més barats?
Molt bona pregunta.
I la Gina Tos, doncs el que ha fet també és enviar-nos un àudio
i ens ho ha contestat.
El telèfon, al igual que el televisor o el cotxe,
s'ha tornat un tema d'estatus.
Hi ha gent que només el fa servir per treballar, és cert,
però no és només qüestió d'enviar whatsapps i mails.
Jo, per exemple, el faig servir per gravar vídeo pel meu blog,
i necessito un telèfon amb una bona càmera,
perquè, clar, és que amb un telèfon de gama baixa
no podria fer tot el que faig.
I jo tinc personalment l'iPhone 6s Plus
i m'ho permet molt bé.
A més, fins i tot em permet fer càmera lenta.
Que, clar, si m'hagués de comprar una càmera a part
amb càmera lenta seria un problema.
El que hem de tenir clar és, si t'ho pots permetre,
i a més ho necessites,
per què no?
O sigui, no fer molt revés.
Si no necessites un telèfon tan bo,
n'hi ha moltíssims al mercat,
al voltant d'uns 100 euros, que també van molt bé.
Exacte, és fer-nos les preguntes
de sobretot per què utilitzarem aquest mòbil,
i com ella, si enregistra molt vídeo,
evidentment, doncs en gama alta,
i si no, al final és el per què l'utilitzaràs, no?
Exacte, vull dir, treure-li suc
i aprofitar les capacitats que tingui el telèfon.
Si jugues molt, per exemple,
necessitaràs un telèfon amb pantalla gran.
Amb pantalla gran i amb capacitat de processament
dels jocs més potents per poder executar-los en el telèfon.
És molt curiós perquè l'altre dia
l'Oderquesta, al Clicats, va fer una valoració
de dos mòbils que eren exactament iguals,
que era un iPhone 6 i un xinès,
que no recordo la marca,
que el que fan també és una mica emular la tecnologia.
Sembla un iPhone, dona molt bona qualitat,
però, evidentment, no tant com l'iPhone,
però saps clar, costava 200 euros, 200 i escaig d'euros,
i també t'adones que els mateixos xinesos del mercat xinès
el que fa també és tocar la fibra de gent que no té res xinès
i que es compra un telèfon
que, més o menys, pot semblar-se a un telèfon d'Apple.
Exacte, és com molt semblant i és gairebé una imitació perfecta,
però dintre, a l'interior, hi ha la diferència.
Doncs continuem amb els mòbils i continuem amb una pregunta
que també es fa molta gent,
que és quin és el millor mòbil que fa les millors fotografies?
Doncs, per respondre a aquesta pregunta,
he preguntat a gent que és bastant aficionada, també,
al món de la fotografia.
A mi m'agrada molt i, de fet, vaig procurar tenir un mòbil
que fes bones fotos i bons vídeos, però vaig preguntar,
i, més o menys, el que la gent aficionada és el mòbil,
és el mòbil.
Però vaig preguntar i, més o menys,
el que la gent aficionada al tema fotogràfic recomanen,
sobretot, són els de Sony, en la seva gama més alta.
L'iPhone també té molta fama de tenir una càmera molt bona.
I, també, després hi ha, doncs, dintre del que seria,
si busquem la màxima qualitat de fotografia,
doncs han d'anar a la gama alta dels telèfons mòbils,
i alguns, de forma seleccionada, són bastant més bons que d'altres.
Per exemple, un que no és ni l'iPhone ni és un de Sony,
és l'LG G4, l'últim model,
que precisament és el que tinc jo, precisament aquest model,
i són telèfons que tenen bona càmera.
Sempre s'ha comentat, és un tòpic gairebé,
el comentari aquest que els megapíxels no són el que més importa.
Ho hem sentit milions de vegades.
I és veritat, en el fons, no hem de refiar-nos de, si veiem,
una càmera amb una quantitat de megapíxels molt més elevada,
perquè, en el fons, no vol dir res, i ara mateix ho veurem.
Què és més important? Doncs que tingui una bona lenta,
que tingui un bon processador per processar la imatge,
que tingui la fotografia, l'obertura màxima
del diafragma de la càmera del mòbil.
Tot aquest tipus d'elements, la lent, són els més importants.
I jo crec que quatre exemples de telèfon mòbil
amb una càmera molt potent,
per qui vulgui estar interessat en aquest tema,
d'utilitzar no tant una càmera fotogràfica de tota la vida,
sinó utilitzar el mòbil per fer fotografies i vídeos,
jo recomanaria, per exemple, el que jo he comentat a l'iPhone,
que es caracteritzi per tenir un mode manual,
o sigui, si us agrada... La fotografia, eh?
Tocatejat, tot, tot, tot, tot, tot...
Aquest de l'AG, dels coreans, està molt bé.
Al final del programa parlarem de característiques de les càmeres de fotos,
que algunes sí que les pots fer en aquestes càmeres
que incorporen els telèfons mòbils,
però parlarem de termes relacionats amb les càmeres fotogràfiques,
perquè també hi ha moltes preguntes.
Sí, molta gent que segurament s'aficiona a la fotografia
i de cop i volta amb la fotografia digital,
es pensa que tot és molt senzill,
però es troba que per decidir les càmeres, les comparatives,
parlen de tota una sèrie de característiques del món fotogràfic
que els atabalen, i és una de les preguntes que li fan a molta gent.
És que pot atabalar molt, quan veus aquesta EFA de l'entrada de la llum,
no sé què dius, què és això, no?
El G4, aquest que parlàvem de l'AG,
té una cosa que segur que parlarem, que fa fotografies en mode RAW,
que és aquest mode sense pèrdua de qualitat, sense pèrdua de compresió...
És com el flac de l'àudio, eh? Exactament.
Que tenen les càmeres reflex, doncs ho té aquest telèfon.
La fotografia de Sony, l'últim model, l'X5,
té una borrada, literalment, de pixels, 23 megapixels,
és una barbaritat.
A vegades hem dit que no ens hem de fiar d'aquesta mesura,
però és tan elevada que per necessitat i per naços
ha de fer bones fotografies, i aquest és un exemple.
Després, com sempre, l'iPhone és un telèfon que,
és l'exemple contrari, té menys megapixels que la competència,
però, en canvi, té un processament d'imatge molt bo...
Que ho gestiona millor.
I acaba sent molt i molt bo.
I, finalment, una opció una mica més econòmica és de Motorola,
és aquest nou Moto X Style,
que, per ser un terminal d'així, gama mitja-alta,
fa unes fotografies, també, que estan molt i molt bé.
Doncs, en Lluís Marquina també ens ha deixat un missatge,
perquè, precisament, aquest dimarts fan el darrer programa
de la temporada, no de la temporada, sinó de l'any,
del generació digital del Canal 33.
Dimarts a la nit del 33 farem l'últim generació digital del 2015,
i, per tant, serà un programa especial.
Farem una mica de recull
de tot allò que ha passat aquest any tecnològicament parlant,
també us oferirem, gratuïtament, i com a servei públic,
una llista d'idees per demanar a la vostra carta
als Reis de l'Orient,
però també ens fixarem en allò que ha sigut més viral aquest any,
i, ja ho sabeu, totes les històries
que han passat durant aquesta temporada pel programa
les concentrarem al bo i al millor d'aquest 2015
en una edició especial del generació digital del 33.
Serà la nostra manera de desitjar-vos un bon Nadal.
I aprofito, mira, per dir-vos bon Nadal a tots vosaltres,
amics del generació digital de Catalunya Ràdio,
i per preguntar-vos quin és el gadget de l'any.
Si us fessin triar un gadget d'aquest 2015,
amb quin us quedeu? Bones festes!
Igualment, Lluís.
Doncs mira, jo...
el nom oficial potser ara m'equivoco,
però l'Escarboard de Google,
que són aquestes ulleres de cartró
que tu hi poses directament al telèfon mòbil,
les trobo fantàstiques, primer, per barates,
i segon, perquè és una forma barata i fantàstica
de, a poc a poc, acostar-te a la tecnologia del tema de la virtual.
Qui vol Oculus Rift, no? I eres de cartró?
Està fantàstic, perquè jo no sabia què dir, en aquest sentit,
però estic totalment d'acord,
perquè, a més, democratitza la tecnologia aquesta,
i fa que, quan les tens, que és molt barata,
ja et pots baixar vídeos ràpidament, que és gratuïtic,
i començar a veure més o menys bé.
Només has de connectar-te al YouTube
amb vídeos de recència de graus i realment dones la volta
i dius que és fantàstic, això és fantàstic.
El tema musical, doncs, un dels que va sortir
farà un parell de programes en el generació digital,
i que a mi em va agradar força,
sobretot perquè és estèticament molt espectacular,
i és un que es diu Floating Record,
que és un reproductor de dis de vinils,
un tocadisc de tota la vida, però el disc està en vertical.
Què dius, ara? Curiós, no?
I, clar, té una presència espectacular
quan veus un tros de fusta fantàstic amb els altaveus i tot,
i a sobre el disc girant, que tu el veus, que està girant.
És molt estretet, és tot cap amunt.
I no es ralla, el disc? No, home, no, el disc no.
El disc va amb el seu braç, va ben clampat,
però et gira en vertical i et trau totes les mirades.
Ho dius si ralla o no, perquè tu estàs utilitzat amb els vinils.
Amb això de la música als videojocs,
que al final representa que no val la pena tenir un vinil.
Sí, perquè és música digital, però bé, els guardes amb vinil
i és molt millor un DJ que punxa la música amb vinil,
que fa molt goig. I tant, segur.
Doncs anem amb preguntes
que estan relacionades precisament amb els videojocs.
Play Station 4 o Xbox One?
Bé, és una pregunta també molt típica,
segurament de les botigues que venen consoles i videojocs,
jocs per diferents plataformes,
i la Gina també ens ha enviat aquesta audio
on ella opina de quina de les dues o tres és la millor.
Faig la pregunta al revés.
Si de sobte tots els teus amics tenen Play Station 4
i tu tens la Xbox One, jugaràs sol,
i a més no et podràs deixar jocs amb els teus amics.
Per tant, més que quin catàleg de jocs hi ha i tal,
quines consoles hi ha al teu entorn
i amb qui t'agradaria jugar de tant en tant?
I sí, sempre parlem de Play Station 4 i Xbox One,
però què tal si també introduïm en aquests jocs?
A mi m'agradaria que t'agradessis
i que t'agradessis que t'agradessis que t'agradessis
i què tal si també introduïm en aquesta qüestió la Wii U,
que és una consola amb un catàleg espectacular?
Heu jugat a les Splatoon o al Mario Maker?
Ostres, brutal.
I si busqueu una cosa una mica més hardcore,
doncs sempre teniu el Bayonetta 2.
Estaves d'acord, Albert?
No puc estar més d'acord.
Per mi Splatoon és el millor joc de l'any,
si em demaneu quina és la meva opinió.
És un joc de Wii U.
És el top 1 a casa meva, sense cap mena de dubte.
És molt bon, les dues recomanacions,
perquè aquest de cotxes, de Rocket League,
i la Splatoon, si haguéssim de fer una recomanació de videojocs,
sense dubte, per més, per tots els públics.
És un joc d'acció, perquè la gent ens faci la idea,
un joc d'acció com Call of Duty, però on tothom pot jugar.
I et dispares pinturar, que és molt més divertit, evidentment.
Anem a una pregunta relacionada també amb els videojocs.
Puc tenir problemes si m'enduc la consola de videojocs a l'estranger?
Aquesta és una pregunta interessant. Pots tenir problemes?
Sí que pots tenir problemes.
Li diuen consoles de nova generació,
però a vegades aquesta definició no acaba d'encaixar amb la realitat.
Encara hi ha molts problemes, a vegades diria que fins i tot més.
Quan tens consoles i has de canviar de residència,
podria ser el cas.
Doncs sí, si tens la Play 4, per exemple, pots tenir un problema.
Evidentment, pots jugar la Play 4 en un altre joc,
en qualsevol lloc del món, mentre l'endollis amb l'endoll corresponent.
Però el que seria el teu compte, com a usuari de la consola,
on tu descarregues els videojocs, on tens els teus trofeus,
on tens el teu historial de partides, els teus amics,
tot això ho has de canviar.
Si vas a un altre país, pots jugar,
però no pots descarregar continguts d'aquella regió,
no pots accedir al contingut descarregable,
per exemple, perquè s'entengui.
Si tu tens un joc comprat aquí i te'n vas als Estats Units a viure,
o te'n vas al Japó o on sigui,
el contingut descarregable no te'l podràs descarregar pel teu joc.
T'has de comprar el joc en aquella regió
per accedir al contingut descarregable.
En la Play 4, que és la consola que té més èxit a nivell de vendes
a casa nostra, això no ho pots fer.
Amb la Xbox One és una mica més fàcil,
no posen tants problemes.
Si canvies de país, de residència, o te'n vas un temps
i vols endur-te la consola,
amb la Xbox One hi ha una sèrie d'opcions,
és un procés una mica tediós, però pots fer-ho,
no és tan tràgic haver de canviar de compte,
haver de crear un compte nou de l'usuari.
I després, amb la resta de consoles, deia la Wii U,
amb aquesta no hi ha res a fer.
Els videojocs, per exemple, si tu te'ls compres a un altre país,
no són compatibles amb la consola que tindríem aquí,
la que comprem a Europa, per entendre'ns.
El mateix passa amb la 3DS.
Tampoc són compatibles els videojocs
si els compres a un altre continent,
perquè això va per regions,
més que per països, tampoc són compatibles.
I la PlayStation Vita, que és la portatil de Sony,
que també és recomanable, tot i que no li donen gaire bombo,
aquesta sí que pots compartir jocs entre tot el món i jugar.
Que té més sentit, no?, perquè tu viatges amb la consola
i pots anar d'un país a l'altre.
Exacte.
Per cert, un francès, una pregunta concreta sobre las Amiibo,
sobre aquests ninotets que ven la família Nintendo,
quan tu, per exemple, et regalen aquest Nadal un ninotet...
i el poses a la teva 3DS, el vincules al teu usuari.
Sí i no.
Quan tu fas servir, i això també passa amb les figures de Skylander,
per exemple, solen tenir un usuari.
La primera persona que agafa aquell ninotet
és el que se li intenta vincular el seu compte, el seu estatus,
per gravar allà totes les partides que fas
i tots els avançaments d'aquella figura, etcètera.
Però si tu agafes aquella figura, i això passa...
Jo les tinc totes.
No totes, però tinc tots els tres models.
Tinc les Infinity, les Skylanders i les Amiibo.
Quan les fas servir un altre usuari amb la mateixa consola
o les fas servir en una consola d'alguna altra,
et dona l'opció d'utilitzar-les com a convidat.
Per tant, o, per exemple, si tu l'has comprat de segona mà,
o te l'han regalat o algú que ja no la vol, etcètera,
o tornar-te-la a quedar tu en propietat.
Llavors, la vincules al teu compte
i els teus avançaments i les teves partides,
però pot ser que tu vagis a jugar a casa d'un amic,
et portis els teus infinities de Marvel i Star Wars
i voleu jugar, i que en aquella consola dirà,
aquest usuari no és el propietari, la vols jugar com a convidat,
i dius, no, com a convidat.
Per tant, utilitzes el personatge i pots seguir jugant en aquell joc,
però no graves les partides ni res.
Doncs ara anem a una altra pregunta relacionada amb les consoles,
que, doncs, s'han fet malbé.
Repareu consoles antigues?
Aquesta també és una pregunta que es fa molt, o què?
Home, la veritat és que a les botigues, a la Plaq,
no li farien, segurament, aquesta pregunta,
però és veritat que hi ha també moltes preguntes
que generen al voltant de l'entorn, dels jocs antics.
Hem tingut, ara, fa poc, la retro-Barcelona,
i, per tant, moltes preguntes.
I, per tant, moltes preguntes.
Hem tingut, ara, fa poc, la retro-Barcelona,
i, per tant, molta gent ha anat, molta gent ha volgut comprar jocs,
ha volgut recuperar part del seu passat,
de la seva història, de la seva relació amb els videojocs,
i, moltes vegades, el que el deté és que la meva PlayStation
ja no arrenca, eh?,
o la meva Nintendo 64 un dia va fer puf i ja no encén el llum, no?
O no és compatible amb la tele, aquesta és la més habitual.
O el tema de la tele, sí, per què no?
Doncs la veritat és que també hem preguntat a gent
que es dedica a la compra-venta,
amics del mercat de Sant Antoni,
i botigues com que hi ha a Barcelona,
que també fan compra-venta de jocs de segona mà,
i tenen jocs clàssics, qui no els hi pregunta, a més,
una de les preguntes que més fan és,
em podeu arreglar la meva Super Nintendo escatxarrada,
de fa 20 anys, que si l'has guardat espatllada 20 anys,
és que li tens un carinyo especial.
I la veritat és que sí, si les consoles velles no tenen...
no les heu de per què llançar,
sempre tenen possibilitat de ser salvades, o gairebé sempre,
però les consoles modernes, basades en CD,
el que els sol passar la majoria de vegades
és que simplement el lector de CD ha cascat,
però es pot substituir de forma més fàcil.
Consoles encara més antigues,
diguem-ne, Super Nintendo, Master System, NES, etcètera,
doncs el que ens trobem és que tenen una electrònica molt senzilla,
molt simple, moltes vegades els chips es poden substituir fàcilment,
sobretot són suficientment senzilles
perquè un operari pugui dessoldar-ho a mà i tornar-ho a soldar,
com abans, perquè avui en dia les consoles modernes,
si fos una resistència,
van amb microelectrònica que només les solda amb màquines especials,
que un operari encara que sàpiga on li falla no t'ho pot tocar,
s'ha de canviar la placa sencera.
Per tant, consoles antigues encara tenen possibilitat de tornar a viure.
Doncs Francesc, no deixem les consoles antigues,
perquè ara anem amb consoles antigues però que funcionen.
Quina edat és l'adequada per jugar amb les consoles velles?
Ah, això també, suposo que a RetroBarcelona
hauríem de fer moltes preguntes a les botigues que hi havia en aquell esdeveniment.
Doncs és una pregunta curiosa que els hi facin,
perquè, òbviament, qui va a una botiga d'aquestes a buscar algo,
jo crec que hi ha bastant carabarraques, sap el que vol,
perquè ho ha viscut abans,
és raro que un pare vingui a buscar, per exemple, pels seus fills,
jocs de la Nintendo NES, sense que es conegui res,
perquè al fill li agrada una consola antiga,
però és un problema que hi ha quan sobretot tractem amb eres prepegui,
abans del pegui, i això vol dir 16 bits cap avall,
més enllà tots els videojocs poden tenir el seu símbol,
el seu símbol que diu quina edat és l'adequada,
però per consoles antigues, a vegades,
mira, a vegades sí, ho podem preguntar a la botiga,
una de les coses que més els hi pregunten és si els videojocs...
Escolta, aquest videojoc que compro, que diu Mortal Kombat,
és adequat pel meu nen o no, perquè no el conec, no?
Aquí et dirien segurament no.
N'hi havia molts de jocs en aquella època que eren jocs per a adults,
encara que els pixels fossin més grans.
Jo crec que el que passava realment
és que el tema de la violència gràfica,
que és el que preocupa molta gent,
que és el tema, per exemple, faria riure un nen d'avui en dia
que de tant en tant ha estat veient Call of Duty o Black Ops 3,
i aquestes coses, no?
Perquè la diferència és tan gran que és gairebé com veure
una caixa de cacau sobre el Tom i Jerry, no?
Doncs Déu-n'hi-do, aquesta també és una de les preguntes
que el Francesc, passejant per botigues, doncs per Barcelona,
aquests dies, ha fet els botigués per saber
què era la preocupació més gran de l'usuari
que volia comprar un producte
i que es podrà comprar-lo, gastar-se aquells diners,
i que, sobretot, quan arribés a casa,
es trobés amb el producte que volia i que tenia la idea.
Ara, fins al final del programa, el que farem serà parlar
sobre coses relacionades amb la fotografia,
perquè encara es venen càmeres de fotos i fotografia,
i, de fet, és un tema que està de moda,
i certes tribus, diria, compren i recuperen.
Molt bé, anem a escoltar una de les primeres preguntes
relacionades amb una paraulota
que deia abans que feia referència a l'Albert
sobre característiques de la fotografia
que ens trobem a la càmera i que no sabem exactament què és.
Què vol dir iso? Iso, eh? Iso.
Bueno, es comprava un pel·lícula,
encara que no fóssiu gens, gens...
Bueno, fèiem una pel·lícula,
que és una pel·lícula d'aquest llibre,
que és una pel·lícula d'aquest llibre,
i hi havia gent, bueno, fans de la fotografia,
que només feien fotografies per les convenions i per Nadal,
a la que anàveu a la botiga a demanar un carret de fotografies
de 24, de 16 o de 32,
doncs hi havia iso 100 o iso 400.
A més, la gent normal es movia entre aquests dos paràmetres.
Hi havia també 200 i 300, eh?
I 1.600, i 1.200...
Clar, fotografia específica i professional,
tenies pel·lícules de moltes sensibilitats diferents.
És un acrònim de l'Organització Internacional per a la Centralització.
És un valor que el que defineix
és la sensibilitat de la pel·lícula
en la seva emulsió fotogràfica dels granets de la pel·lícula
a la llum.
Les isos més altes són pel·lícules molt sensibles a la llum.
Per tant, funcionaran de forma relativament ràpida
en condicions de llum molt dolentes.
Mentre que les isos cada cop més petites,
100, 25, etcètera,
funcionen de forma molt lenta.
Però, clar, Tomàs, les parlen de pel·lícules.
Pel·lícules òptiques.
Però això ara també continua tenint sentit?
Doncs la veritat és que sí. Per què?
Doncs s'intenta, un cop es fa el pas a la fotografia digital,
de buscar també analogies entre el que la gent ja coneix
i termes nous i capacitats noves que són realment equiparables.
No hi ha pel·lícula en una càmera digital.
Hi ha un CCB, és un sensor òptic que recull la llum,
i aquest sensor òptic té una sensibilitat de la llum que és estàndard.
És la que és.
Ara, donant-li més o menys energia,
podem amplificar la senyal que traurà.
I fent això, podem simular una mica
el comportament de la pel·lícula enfront de la sensibilitat de la llum.
De fet, ho podem simular de forma tan gran que si ens passem,
si donem una iso més sensible que la llum ambient que té,
obtindrem no aquell gra,
però una cosa molt semblant,
que en el terme de fotografia digital es diu soroll.
I tindrem un efecte semblant a aquelles fotografies amb molt de gra,
i doncs es volia aquest efecte a nivell artístic.
Per tant, la iso, el que ens està dient,
quan veieu aquell setting de iso,
ens està dient que li diem a la càmera quina llum ambient té
o a quina mena de llum,
sensibilitat a la llum ambient volem forçar el sensor.
Molt bé, anem a una altra paraula, que aquesta no és tan paraulota,
perquè sembla que diguin...
Bé, són dues paraules que s'entenen molt,
però juntes, potser, fa que siguin una mica complicades.
Què és distància focal?
Distància focal, això també s'utilitza amb les...
Potser sí.
Són dues paraules que s'entenen molt,
però juntes, potser, fa que siguin una mica complicades.
Què és distància focal?
Distància focal, això també s'utilitza amb les...
Distància focal, això també s'utilitza amb les càmeres d'avui dia?
Sí, és una característica dels objectius,
de totes les parts òptiques, de fet.
Mireu, per fer-ho de forma fàcil,
la distància focal es mesura en mil·límetres,
trobareu 50 mil·límetres, 30 mil·límetres,
això no és la distància que enfoca la càmera,
això no és la distància que té que estar al vostre objectiu,
no t'has de posar a 3 mil·límetres de la càmera,
a 30 mil·límetres de la càmera, per fer una bona fotografia teva.
És la distància que hi ha entre allà on s'enfoquen
tots els feixos de llum que recull la càmera
i on es torna a reproduir la imatge invertida,
que és allà on just està la pel·lícula.
Per tant, aquesta distància sí que és dintre de la càmera,
aquests 30, 50 mil·límetres sí que estan dintre de la càmera.
El punt on es recull tota la llum és allà on fèieu servir la lupa
i cremau el paper o formigues o el que fos,
allà on concentrava la llum,
on s'hauria de començar a mesurar la distància focal.
Ara que tenim això clar,
quin és l'efecte d'això en els objectius que ens comprem?
És la relació entre la distància focal i la capacitat,
per dir-ho de forma molt simple, de l'objectiu per fer zoom.
Distàncies focals més grans ens donaran objectius
que ens acosten coses que estan molt més llum.
Això sí, acosta de reduir el camp de visió.
Per tant, és allò que veureu en comptes de fotografiar
tota aquella muntanya,
estareu fotografiant i veureu només la part del pic.
En canvi, objectius que no us donin un zoom tan gran,
a la vegada el que us fa és ampliar tot el camp
les càmeres digitals,
les càmeres que tenim també els mòbils,
i el zoom és bastant incompatible.
Bastant incompatible, totalment.
Ara ho estava pensant, que, per cert,
quina classe de fotografia que és d'aquí.
T'estàs d'acord, eh?
Jo mai utilitzo el zoom a les càmeres dels mòbils.
Fer-lo servir en una cama que no és un mòbil ja feia por,
però en un mòbil ja és especialment perillós.
Teniu sempre aquella cosa que diuen el zoom òptic i el zoom digital.
Ara ja aneu al zoom digital.
Cada cop us dono el zoom òptic del vostre mòbil.
I un altre cop, i ho descobreixes un altre cop,
i ens ho pegues un altre cop,
i tot segueix igual un altre cop.
I no et contesten un altre cop,
i t'has tornat a atacar l'altre cop,
i ja no marxa mai cap més cop,
i t'has quedat amb ben poc.
Doncs hi ha gent que també el que fa és ensopegar,
cada vegada més amb aquests termes que fan,
que de vegades no sàpiguen exactament què estan comprant,
o seria molt bo que tots nosaltres, quan compréssim un producte,
sàpiguéssim exactament quines característiques té,
perquè ens hem gastat molts diners,
i segurament això aniria bé per estar ben informats.
Per l'última pregunta.
Què és full frame? Full frame.
Doncs mira, la traducció dona bastant una pista.
Seria el fotograma complet.
I què vol dir fotograma complet?
Per fer analogies, us en recordeu quan parlàvem del 4K,
i hem dit aneu a Wikipèdia,
que hi ha un gràfic on veureu els diferents quadradets
que es van fent grans dels diversos temes i resolucions.
Doncs diguem-ne que existeix un estàndard en fotografia digital,
que és el full frame,
que fa referència al tamaig del vostre sensor òptic.
El tamaig del sensor, que és el que reculla tota la llum,
vindria a ser com el fotograma del negatiu de la pàlcula.
Si aquest sensor té el mateix tamaig que el que tenia abans un fotograma,
per tant, en pel·lícula de 35 mil·límetres,
s'anomena que és full frame.
Per tant, tot el fotograma que abans et donava una pel·lícula,
la teva càmera té un sensor que té el mateix tamaig.
A partir d'aquí, hi ha càmeres que tenen temes més petits,
sobretot càmeres compactes, inclús càmeres professionals,
però que tenen sensors més petitets,
doncs no fan pitjors fotografies,
simplement no són full frame.
I això què afecta?
Tot el tipus d'òptica s'ha de corregir,
aquells 30 mil·límetres de la distància focal,
si fem servir una càmera full frame,
que és com les càmeres d'abans, el fotograma d'abans.
Està mesurat amb les mesures de la fotografia analògica.
Si tu saps que tens una càmera amb un sensor més petitet,
i vols fer servir un d'aquests objectius,
hauries de fer una correcció mental
per saber quina és la seva autèntica i final distància focal, per exemple.
Doncs anem, si et sembla, a la darrera pregunta,
que també està relacionada amb una paraula que acabes de dir,
que són amb els objectius.
Molt bé, perquè s'ha d'aprofitar la tecnologia que tinguem a casa.
Doncs sí, la veritat és que sí,
tot i que en el començament sempre hi ha molta confusió al respecte,
la veritat és que la majoria de vegades
ja passava amb la fotografia analògica de tota la vida.
Si jo tinc un objectiu Nikon, el puc posar a la meva Canon,
hi ha anells adaptadors,
i també per objectius de fotografia analògica
tindreu anells adaptadors que us posaran a la vostra càmera digital.
Això sí, coses que segurament no funcionaran,
autosums, autoenfocs, allò de...
Si tens un objectiu adaptat que no és per a la teva càmera,
segurament això ho hauràs de fer amb l'anell corresponent.
Però sí, en la majoria dels casos podem dir que sí.
Francesc, Albert, moltíssimes gràcies per acompanyar,
i per fer de guia una mini-guia de possibles compres
que segurament els oients que ens estan escoltant
faran aquests propers dies.
Encantat.
I després de l'informatiu, l'audivisual, amb l'Àlex Gorina.
Recordeu que Generació Digital sou tots vosaltres,
i també la Gina Tos, amb Francesc Iveblasco,
en Xavi Serrano, l'Albert García, l'Estar, l'Elisabet Sánchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic aquesta setmana, en Jaume Lara.
Molt bona dada a tots, adeu-siau.
Oh, oh, oh!
Oh, oh, oh!
Oh, oh, oh!
Oh, oh, oh!