I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al programa de generació digital.
Avui és el programa 1007.
Avui parlarem de bruixes i també de gòlum.
Tenim una persona de l'equip entusiasmada
amb un videojoc relacionat amb el Senyor dels Anells.
Tot això passarà avui, que som molta colla a l'estudi.
I això és un dels estudis més bonics de Catalunya Ràdio.
És el Dicat.
Has descarregat generació digital.
Tenim el Dani Jiménez i el Pol Regàs al control de seua.
Com esteu?
Saps què em fa riure cada dia?
És la river.
És diferent cada cop ara, no?
Jo juraria que no.
És que a mi...
És diferent.
No, no, és el mateix.
Sí, sí, no, no.
Però em fa riure.
La Enering, com estàs?
Doncs molt bé.
I tant.
TfG, abans has deia que estàs presentant...
He dit TfM.
TfM.
Treball de Fida Master.
I què he dit, jo?
TfG he dit una empresa, no?
Treball de Fida Grau.
Ah, val, d'acord.
És pitjor, sí.
Sí, no ho sé, què dir-te.
És que no recordo ja el del TfG.
Escolta'm, hi tenies una data concreta per entrega?
Que era ahir o...?
Doncs es veu que sí.
I es veu que em vaig preguntar, però quan era el...
El telímit d'aquesta entrega, ja m'han dit.
Em van enviar en un correu avui.
I em van dir...
Ha fet el TfM en cinc minuts, gràcies al TfM.
Sí, però no va a temps.
Però bé o no?
Sí, ho hem pogut arreglar a temps.
Molt bé, molt bé.
Elí, com estàs?
Molt bé, també.
Sí?
Elisabeth Sánchez.
Molt bé, el programa de tele?
Ja portem la meitat gravat, que es podrà veure a partir de setembre.
Recurrem el nom.
Es dirà la puntual.
La puntual.
No et preguntem per què es diu, perquè ho vam explicar.
S'ha anat molt seriós, la puntual.
Doncs no.
És un programa basat en una comèdia teatral.
Molt riures.
Sí, que has parat TV3.
Molt bé.
Fantàstic.
Francesc Xavier Blasco, què tal?
Molt bé, bona tarda.
Ahir vau tenir a ENTI una jornada molt especial.
És la festa final de curs, on fem una gran gala dels Òscars
i donem els premis als millors jocs
que cada any els nostres alumnes presenten a cada curs.
Aquí no és TFG, no és final de grau.
Aquí fan un videojoc a primer, a segona, a tercer, a quart.
I el nivell què tal?
Hi ha algun videojoc que creus que vindrà al generació?
Doncs aviatet, segur que sí.
A més, no només estem nosaltres, venen els pares també,
sinó també molta gent de l'indústria, molts públics,
i molts dels jocs que després han acabat a Steam, en consoles, etc.
Han sortit de... no sempre dels guanyadors,
a vegades sí, perquè hi ha molta gent mirant
què s'estava preparant, què s'estava preparant al port.
Estar, què tal, des de Tarragona?
Doncs aquí fantàsticament bé i molt ben acompanyat amb l'Albert Cots.
Molt bé, Albert, salutacions també des d'aquí a Barcelona.
Us plou?
Som a dijous, setmana que està plovent molt,
perquè en registrem el programa dijous i el fem per dutxa dijous.
Què tal, Tarragona, com està?
Bé, també, sí, sí.
Plosim pijam, va bé, ja toca, eh?
La pluja sempre és benvinguda.
Molt bé, molt bé.
Doncs escoltem, comencem el Generació Digital.
Doncs mira, comencem amb una pregunta que fem als nostres ullents.
Aquesta setmana el que volem saber és si els emociona la sortida
de The Lord of the Kings, Gollum, de Reeds, perdó.
De Reeds, sí, sí.
Jo estic en fuego de tronos, eh? O sigui, creuat.
Sí.
No sé si vosaltres sou molt dels Senyors Anells.
Doncs t'he de dir, jo, no.
No he pogut acabar cap dels llibres.
Es vaig començar quan tenia 16, 17 anys, els vaig deixar,
vaig fer el map a l'inici, vaig dir això què és, què significa,
no vaig entrar-hi.
No sé, vosaltres?
Sí, sí.
Jo he sigut molt seguidor de Tolkien a nivell literari
i després, doncs, amb el seu joc de rol,
ambientat en el seu univers, etcètera,
molt abans de les pel·lícules i tot això, jo ja era un Tolkienòfil.
Molt bé.
I tu, Eli?
Jo també m'agrada molt.
Em vaig enganxar a les pel·lícules abans de llegir-me els llibres
perquè sí que havia llegit El Hobbit, em va encantar,
me'l vaig llegir a tard
i els llibres dels Senyors Danells i, per tant, no els he llegit,
però soc molt fan, m'agrada molt.
Laia?
Jo pel·lícules.
Les pel·lícules me les he mirat totes, he de dir.
Molt bé. I tu, Star?
Jo m'ho he llegit tot.
I quan dic tot, és tot.
El Silmarillion, els contes inconclusos, tot, tot, tot.
Molt bé.
I no m'agrada gens.
No t'agrada gens?
Gens, però t'ho has llegit, eh?
Gens.
Sí, sí, sí.
No, perquè era el típic que vaig començar a llegir
i no, no, és que has de llegir tal que, si no, no pots ofinar.
Això és com allò de les series que et diuen,
no, no, però tranquil fins a l'episodi 97 no és bona, no?
I tu vas aguantar.
Una més.
Estem parlant de tots, Josep.
Sí, sí, sí.
Si no t'agraden...
No, no, clar.
I anava predisposat que m'agradés.
Era una època que llegia moltíssim.
Aquí era un pas de tal·la de biblioteca pública de Tarragona,
agafava una mitjana de 3-4 llibres a la setmana i m'esligia.
I escolta, no, ho sento, no.
Va, va, va.
Senyor Tolkien, que m'estigui escoltant al cel,
m'estap greu, però no.
Anirem parlant.
De fet, a l'Agenatwits.tv barra generació digital també.
Digueu-nos-ho, perquè nosaltres ho hem agafat com a excusa
perquè aquesta setmana surt el Gòlum, videojoc,
i ho hem preguntat també a Telegram.
Sí, senyor.
Mira, l'Isaac Besora deia, molt del Senyor dels Anells,
però no em diu absolutament res, el joc.
El Llet Caballer diu que li han curosit més el joc
que ha anunciat Amazon de Manobert sobre el Senyor dels Anells,
a veure què fan.
Un joc estil Howard's Legacy sobre el Senyor dels Anells
seria molt interessant.
Diu que serà una cagada monumental.
Primer, a la gent no li emociona gens.
Diu que els seus entorns són molt fans del Tolkien i el seu univers.
I diu que ha preguntat i la conversa majoritària ha anat així.
Diu, treuen un joc del Senyor dels Anells.
Ah, sí? Com? Quan? On? Títol?
El Senyor dels Anells, Gòlum. Gòlum?
Esto en serio?
Sí, mira el tràiler.
Mmm, quin collons, Gòlum.
Mmm, puto joc de Gòlum.
I així diu que a tothom.
Sembla, sí.
Molt bé.
Té un amic que, i a més, ho ha preguntat moltes vegades.
Sí, amb unes 50 persones, diu que ho ha dit el darrer any.
El que sí que ens demana és si hem provat les ombres de Mordor.
Que això no sé...
Sí, mira.
Hi ha una persona de l'equip que diu que sí.
Sí, de fet, també hi ha una persona que ha contestat,
que és el Pol Ragàs, que és el nostre tècnic,
que juntament amb el Dani Jiménez doncs està en el control de so.
I ell ara deia que sí.
Després, si de cas, et fem entrar perquè et farem algunes preguntes.
Perquè ell és molt fan.
I tu també li podries fer preguntes al perquè li ha agradat.
Home, tampoc cal que ho justifiqui.
És poc xiquet, ara li farem un tercer grau.
D'acord.
Molt bé, doncs, no sé, hi ha alguna cosa...
Volem animar la gent.
Clar, que ens diguin què opinen d'aquest joc que surt ara.
Exacte, sabeu que podeu veure el programa
o com el fem a twitch.tv barra Generació Digital
el dijous, a un quart de quatre de la tarda, aproximadament.
Portem aquí l'ornador, ens connectem una pantalla
i ho fem tot entre nosaltres.
I podeu opinar i sortiu al programa.
I al començament diem coses quan hi ha robustesa.
Això és molt interessant.
La gent els pot animar a veure de fesafreig.
I al final, fem també una rait o una incursió.
Que també ens agrada molt fer-la.
Nosaltres coneixem el videojoc d'aquesta setmana
que ha jugat la Heli.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a Icat.
I com que, bueno, dèiem que has estat dues setmanes,
has tingut temps de provar jocs?
Sí, he aprofitat per provar-ne un una mica més llarg,
que potser tenia aquests dies de marge.
M'he descarregat un joc que es diu State of Survival,
que és un joc d'estratègia
en el qual has de lluitar contra uns zombies.
De fet, no només és això el que s'ha de fer,
s'han de fer moltes coses, moltes,
tant que no és un joc de lluita,
sinó que és un joc d'estratègia
que s'ha de fer, s'han de fer moltes coses, moltes,
tantes que... o et centres en tres.
No t'ho esperaves, eh? No, no m'ho esperava.
Jo trobo que aquests jocs que has de fer tantes coses
al final t'atabalen.
És que no saps ben bé què has de fer.
He seguit com la part més fàcil,
les tres cosetes que et serveixen per anar avançant,
i ja està.
El principal és que portes el control d'un grup de soldats,
comences amb dos,
i has d'anar millorant el seu assentament
mitjançant la recolecció de recursos.
S'ha entrat, deuen ser aquests senyors que parlen.
Molt bé.
M'ha espantat, ara com que m'he sentit veus.
Què està passant a l'estudi 2?
Tindré que prendre'm unes pastilles, si sento veus.
Doncs es basa en un món en què tot gira
i entorna el seu quartel general.
I el que has de fer és expandir-te en l'espai
per fer aquest quartel més gran.
Molt bé.
I anar construint i anar fent altres edificis i altres oficines,
però la cosa és que vas expandir-te en el territori.
Pots jugar de manera gratuïta, sense invertir diners,
però és més difícil i més lent.
Has de tenir molta paciència.
Comences amb aquests dos herois, que has d'anar millorant també,
i els has d'anar fent pujar de nivells,
així som més forts a l'hora d'enfrontar-se
contra els enemics, que són zombies,
i que et vas trobant a mida que vas fent més gran el teu assentament.
El joc es basa en fer missions, bàsicament.
Tens un apartat de missions que has d'anar consultant
i les vas assolint.
Quan les assoleixes et donen recompenses.
Amb aquestes recompenses...
Quin tipus de recompenses?
Poden ser aliments, pot ser fusta,
pot fer eines i estres per construir...
Tot això ho fas servir per millorar els teus personatges
i també el teu assentament.
Molt bé.
A més, hi ha una sèrie d'emissions diàries
que, si les aconsegueixes fer, encara tens més recompenses.
O emissions com connectar-te una vegada al joc al dia,
construir una granja, pujar de nivell un personatge, etcètera.
Molt bé.
I tot és una roda, perquè amb aquestes recompenses
pots construir fàbriques de fusta, posar un ordre,
dedicar tot a retroalimentar.
I es va fent més gran.
Exacte.
Vas fent més gran els teus dominis.
La qüestió és aquesta camí que t'expandeixes.
Et vas trobant amb dos tipus de cosa.
O gent que trobes allà infectats que necessiten ajuda,
que aleshores tu vas allà i els rescates.
Rescates els no infectats i deixes els infectats.
I amb aquesta gent vas fent el teu comarcentament més gran.
O et vas trobant uns zombies, que ja són els infectats dolents,
que has d'anar matant.
Quan arribes allà, passes com a una altra pantalla
i vas matant també amb els punts que has d'aconseguir.
Doncs tens uns fucils, tens uns projectils i unes coses...
Aquí ho estem escoltant, sí, sí, sí.
Exacte.
De fet, a veure, posem una mica el volum.
Música així, d'espant, cuidadin, cuidadin.
Emissió constant, eh?
Sí, sí, sí.
Missió constant, exacte.
Doncs és això, el joc.
Has d'anar matant i guanyant territori,
matant zombies i guanyant territori.
Doncs escoltem, anem a veure la teva valoració d'aquest videojoc
i comencem amb el disseny artístic.
Doncs trobo que a nivell gràfic està molt bé.
Passa tot sobre un mapa amb força, detalls, edificacions
i sobretot els personatges, li posem un 4.
La música i els efectes.
La música és força agradable, això que escoltem és més de les batalles,
però per la resta de coses que vas fent
no estàs donant tota l'estona, hi ha moments que paren,
per tant, no és òbvia, un 4.
La jugabilitat.
Em sembla un joc difícil d'entendre a l'inici,
per això primer avorreix,
perquè et passes l'estona mirant aviam què nassos has de fer,
però després de fer el tutorial i d'una bona estona jugant,
la cosa millora, un 3.
Narrativa.
Doncs això, expansió de terreny i matar zombies.
No és un mal argument,
però hi ha una pila de converses de personatges molt pesades.
Perquè això vol dir que hi ha una història?
No, perquè al final parlen de quatre tonteries
que hem de construir i ara tot es salva,
però no és un argument.
I les passes ràpid, perquè no té cap mena de sentit, i ja està, un 3.
Anem a les mecàniques i aspectes tècnics.
Es juga només clicant sobre les construccions
per recollectar i per fer les missions, és molt fàcil, un 3.
La dificultat.
Fàcil de jugar, però difícil d'entendre.
Totes les accions que té el joc n'hi ha masses.
Un 3.
L'originalitat.
I penso que n'hi ha força a jocs d'aquest tipus.
Anem a tres.
I anem al final a les plataformes.
I per a Androids li posarem un 5.
És curiós, que ja els jocs surten per les dues plataformes
de forma gairebé normal.
Abans era costós per la desenvolupadora,
ara jo crec que al final és el botonet, no?
Sí, ara és pim-pam.
Sí, suposo que deu ser més complicat, però va per aquí.
Recordem el nom del videojoc.
Es diu State of Survival i has de tenir temps per jugar-lo.
Molt bé.
Només Aicat, generació digital.
El personatge de Bayoneta és de sobres coneguda per a tots,
un espectacular i sensual dona amb pistoles,
com atacons de sabata,
i que usa els seus poders de bruixa per enfrontar-se
a fases plenes de milers d'enemics,
cada un amb més gratil·lugüent i absurd que l'altre.
Però com deien els jocs,
l'anomenada generació digital és un joc molt important.
I és un joc que té una gran importància.
I és un joc que té una gran importància.
I és un joc que té una gran importància.
Però com deien a Star Wars,
al final dels 90 tota la saga té els seus inicis.
I això és el que Platinum Games ens porta amb Bayoneta Origins,
un joc que fuig del beat-em-up clàssic
dels jocs de la saga principal per portar-nos a una...
a una plataformes d'acció gairebé intimista
que ens explica la història de la Cereza abans de ser Bayoneta.
Intimista seria una miqueta la paraula, però va més enllà.
La Cereza de los Dímons és un conte infantil que cobra vida.
I, de fet, gairebé això és una afirmació literal.
Doncs a Bayoneta 3, un dels objectes que podies trobar
i recollectar era precisament un llibre de contes
que, si el miraves, servia una miqueta de previu
pel que seria aquest joc.
De fet, els ullents els hi podem dir.
Si van a icat.cat, barra GD i posen Bayoneta,
i, per tant, fa uns mesos vam parlar d'aquest joc i aquest...
I les sensacions són totalment diferents.
Sí, oi?
El que deia de Bayoneta 3 no s'assembla a res
al que direm de Cereza and de los Dímons,
perquè el cas és que Platinum ha volgut fer
de l'origen de Bayoneta un conte.
No només a nivell argumental, sinó també, inclús estètic,
tot sembla pintat en aquareles sobre pàgines d'un llibre.
La tipografia, els menus, les animacions...
I l'efecte es reforça amb la veu d'una narradora
que ens explica la història
i que sembla moltes vegades que ella mateixa és la mateixa veu
la que està fent diversos personatges,
excepte la que seria la protagonista principal
que té la seva pròpia veu.
Llavors, diguéssim que no segueix la mecànica d'aquell Bayoneta
que nosaltres tenim al cap és diferent, eh?
Sí, sí.
Com a Cereza, som encara una petita bruixa
que no domina els seus poders
i viu amb una bruixa més anciana i cuidadora que la guia.
Però Cereza vol rescatar la seva mare,
i per fer això s'interna dins el bosc.
Doncs es diu que allà dintre hi ha una mena de poder
que l'ajudarà a créixer i a poder salvar la seva mare.
L'únic company que té en aquesta aventura
és un petit peluix fet de retalls que s'anomena Cheshire,
com el gat de Alice al País de les Maravelles.
I el cas és que com que no controla els seus poders,
doncs fent i intentant alguna cosa,
acaba invocant un dimoni que es queda atrapat
dins aquest propi peluix
i no sap com retornar-lo al seu món.
Per tant, tant Cereza com el dimoni Cheshire,
aquesta vegada, estan units en aquesta aventura
i això és la base de la mecànica més particular d'aquest joc.
Són dos personatges amb habilitats molt diferents
que hem de fer servir intel·ligentment i que controlem,
però compte, perquè els controlem a la vegada.
Uf, és com amb els comandaments de la Switch,
com si fos la gorra del Mario.
Doncs no, no ben bé, no ben bé, però mira,
podem tenir el nostre peluix abraçat amb nosaltres
i, per tant, som un sol personatge
i fem servir algunes de les seves habilitats,
però podem convertir-lo de nou en dimoni
i el portarem de forma independent.
Això vol dir que els personatges agafen rutes diferents,
però els hem d'anar movent tots dos simultàniament a la vegada,
cosa que et genera una miqueta de confusió mental,
part dreta i esquerra del cervell, la mà tomba...
A no ser que siguis un bateria expert
i tinguis coordinació amb totes les teves extremitats,
aquí passes cap a la dreta, es mou la dreta,
el personatge que no vols que es mogui cap a la dreta,
l'altre va al revés, comença a donar voltes sobre tu mateix,
però és important també això a les lluites,
perquè cadascú fa servir poders diferents.
Per exemple, la Fereza pot llançar una mena d'arrels o lianes
que atrapen el personatge,
mentre llavors pots entrar amb el dimoni
i que amb les seves urpes acabi amb ell.
Però resulta que el poder d'aquest dimoni atrapat en el peluix
no és constant i a vegades s'esgota,
amb el qual després l'has de recuperar un altre cop com a peluix
i portar-lo a les mans.
Molt bé.
Laia, tu l'has vist, aquest joc?
Sí que l'he vist i el tinc molt pendent, la veritat,
perquè jo vaig enganxar la bayoneta
just amb la meva primera consola, la Play 3,
i...
O sigui...
Et va agradar?
Nostàlgia, molta nostàlgia.
I aquest, consideres un joc cookie?
Molt cookie.
Oi que sí?
Perquè el que és visualment és que realment...
És superbonic, és com tot...
És aquest punt com d'aquarela, d'il·lustrat...
Exacte, completament de compte.
Exacte.
Tots els escenaris passen una mena de bosc fantàstic,
comparteixo una miqueta tots els elements gràfics,
s'assemblen bastant, però...
Les plantes, tot, la forma en què els colors destilen, està molt bé.
I m'encanten totes les imatges que han sortit
comparant la petita bayoneta amb la gran i...
Sí, perquè és que...
Tot de...
No té molt a veure.
Molt bé.
Star, això que comentava el Francesc,
que has de tocar la bateria,
m'ha recordat aquell fantàstic joc
que tu, quan et treus el carnet de conduir,
has de fer servir, jo crec, encara,
que amb dos comandaments,
una cada mà, has de portar dues pilotes
de forma independent.
Simultània, si diguéssim-ho.
I el camí, si diguéssim-ho, s'estreta, s'amplia,
i llavors has de moure les mans d'un cantó cap a l'altre.
Això ho recordeu, tu ho recordes, Elis?
I tant, quan te'ls renoves, t'ho tornen a fer.
Tu tens carnet de conduir?
Jo m'estic treient ara,
vaig a provar fa poc la teòrica i vaig haver de fer això.
Encara, eh?
I continua sent molt senzill, els gràfics, oi?
Sí.
És una línia.
O és un MSX o un Commodore.
Jo crec que és un MSX, encara, eh?
És que hi ha dpcs Commodores i MSX, eh?
Si t'arregones, jo n'he vist un parell de llocs que...
Jo crec que sí, tot el que anem sentit de parlar
en els fòrums de la gent que està perseguint encara
les màquines que tenen això, és perquè han sortit.
Jo crec que ja no...
Ja no, eh?
Encara no, però, bé...
Mai se sap, mai se sap.
Aquell lloc que et fan els reglaments
que porta 50 anys que no s'han actualitzat i encara el deuen.
Si no ho sap, escolta'm, que ens faci una fotografia.
Si no, des d'aquí aconsellem a la DGT
que pot fer servir Cereza de los Dimos
perquè és exactament la mateixa habilitat.
Exacte, exacte.
Des de l'inici que, buscant rescatar la seva mare, Cereza,
ha entrat dins d'un bosc, és aquest l'escenari de tot el joc?
Doncs sí, més o menys sí, com ara podem comentar amb la Laia,
és un bosc enorme i laberinti, cosa que vol dir que, doncs,
bueno, haurem de fer certa exploració,
descobrir camins, obrir noves seccions del bosc,
i anem sempre dins d'aquest bosc.
Ara, de tant en tant, trobem una mena d'accés al món de les fades,
és el tir nanoc de les llegendes celtes,
que trenquen una miqueta la monotonia i, a més, és un repte...
de temps.
Ens repte també que completem aquestes fases extras
a base de fer-les cada cop,
intentar ser cada cop més ràpids per poder-les fer.
El cas, però, és que el joc és bastant l'iniliant en aquest aspecte.
Mai és un repte que se senti insuperable,
però també t'estàs mostrant sempre algun detallet i alguna cosa nova,
un nou poder que fa que sigui...
que no se't faci simple, malgrat que estem parlant d'un joc,
a veure, de 8, 9, 10 hores, 15, màxim, eh?
Més que grans coses, el joc realment està fet...
de petits detalls, de petits conceptes i mecàniques.
Per exemple, un dels poders de Cereza, per executar-lo,
cal premer els botons en un moment just
mentre ella fa una mena de ball, no?
Xeixa del dimoni, com us deia, perta energia,
i per recuperar-la s'ha de reconvertir en un peluix,
els braços de la Cereza.
I això vol dir que saber quan l'alliberem com a dimoni
que tenim amb nosaltres per recuperar energia
és un punt d'estratègia que hem de tenir en compte.
I, a més, podem recollir certes màgiques
que les podem invertir en una obra d'habilitats
per anar desbloquejant petits poders
que tenen tant la Cereza com el Xeixa.
Escolta'm, per acabar, com el posaries, aquest joc,
en relació a l'anissaga que té tants anys?
Doncs, bueno, en teoria representa que seria com una paraquuela,
òbviament, però això a nivell argumental, eh?,
a nivell de mecànica i de desenvolupament del joc,
que és un joc molt important per a tots els jugadors.
És un joc molt important per a tots els jugadors.
I, per tant,
per a tots els jugadors que hi ha a la Cereza,
fans de la saga principal de Bayonetta,
no penseu que trobareu aquí el mateix perquè no el trobareu.
És una història molt tendra que es pot jugar qualsevol adult
i qualsevol nen sense cap problema.
Les poses i les mirades intenses que dedica la Bayonetta
a la saga principal,
potser no serien per tots els públics,
però, en canvi, aquí no tindreu aquest problema.
Potser podem pensar que, per un joc d'aquestes característiques,
el preu potser es passa una mica.
Doncs parlant de preu, mira, el Bayonetta Origins,
Cereza de los Daemon o Demon,
el teniu per Nintendo Switch en físic i en descarga per 60 euros.
Va ser laizada i 디um wszystko y este es consideridan
un dramaturgy Bone Eyes.
Wooow! M'agrada,
m'ascorbe dins d'All skills des de Lampar Sons.
Sí, Dècano y La hike deDonnieman
De Can stitch
Aquí ha veurem que hi ha en plagi.
En theory, no es plagi.
I ara veurem si eren del Senyor dels Anells.
I el Ned Cavallé ens diu que s'ha llegit els tres llibres
i el Hobbit seguidets.
I el Corasmia ens deia que ell va jugar al Shadow of Mordor
i que no li va agradar gens.
Ara parlarem, després parlarem d'aquests jocs
del Senyor dels Anells amb el Pol
i també comentarem una mica la jugada de nosaltres.
Ara anirem al Victor Mame.
El Victor Mame també ens ha fet músiques del Senyor dels Anells.
I ara us demano, Pol i Dani,
ell farà cinc cançons, d'acord?
N'hi ha unes que són del mal i unes altres són del bé.
Ell ens ho explicarà.
Però us demanaré unes pauses.
Unes pauses perquè nosaltres comentarem
si creiem que són del mal o del bé.
No sé com sortirà, però ho provem.
Però res, continuem amb el generatge digital.
Ell ha volgut parlar de la Terra Mitjana des de l'Avassant,
de la Terra de la Terra de la Terra de la Terra de la Terra de l'Avassant.
Ell ha volgut parlar de la Terra Mitjana des de l'Avassant de la música.
En un sol vídeo t'explicaré com reconeixer
si una cançó de la banda sonora del Senyor dels Anells
té una connotació sobre el bé o una connotació sobre el mal.
Com ja he parlat en altres ocasions,
les bandes sonores estan carregades de leitmotifs.
Un leitmotif o motiu és una part d'una melodia
que es referencia a un personatge,
una escena o un concepte narratiu de la pel·lícula.
En aquest cas, Howard Short va vertebrar
la banda sonora del Senyor dels Anells
amb dos motius, el del bé, que és així...
i el del mal.
Dit això, amb la música que acompanya les escenes de la pel·lícula
o els personatges podrem saber si allò que està succeint
forma part del cantor bo de la pel·lícula
o del cantor maligne de la pel·lícula.
Ara tocaré algunes melodies, veiem si sou capaços d'identificar-les
i identificar també aquest interval.
Vale, podem pausar al mig de la cançó,
no vull que l'escolteu tota.
Què diríeu aquí?
És que ara me n'he dalt bé.
Tranquil·litos.
Evidentment.
Pit de xunga no té.
Stark, ho has vist bé?
Les pel·lícules no les he vist, o sigui, no sé jo...
És musical.
És musical, tampoc l'he vist de música.
No sé si és una pel·lícula de la pel·lícula o no,
però és una pel·lícula de la pel·lícula.
Jo no sé si és una pel·lícula de la pel·lícula o no,
però és una pel·lícula de la pel·lícula.
És musical, tampoc l'he vist de música.
Això és el bé, home.
És el bé.
El següent no té motiu.
Relaxeu-vos.
Aquesta era la comarca dels còpits.
Aquest és dalt bé.
És dalt bé.
Ell ha dit que no té motiu perquè segurament no hi ha...
No hi ha aquest dalt.
És el leitmotiu de la comarca, i per tant és dels bons.
Perfecte.
Anem a la tercera, que és la cançó de l'anell.
Què diríeu aquí?
Del mal total.
És trista, aquesta.
Ell m'ha dit que és positiu.
Sí?
Sí.
Jo també ho he dubtat.
I ell m'ha fet un whatsapp, i li preguntarem.
I m'ha dit les cançons i no sé si és que potser s'ha equivocat
o realment no hi és això.
Vull dir, no hi és aquest...
Però sí, a mi també em sona...
És que quan posen aquesta cançó...
A mi em fa por.
Quan posen la cançó ja em fa por.
Ja et pica en tensió.
L'anell és corrupció.
Exacte.
És corrupció del bé.
De totes maneres, també ho podies considerar
com un mirall malvat del bé,
perquè tothom que...
Si us en recordeu de les pel·lícules,
tothom que pensa en l'anell, moltes vegades,
el necessito, recordeu Boromir,
dona-me'l perquè necessito per fer el bé.
Després ja te'l...
No, però el dona-me'l perquè necessito per fer el bé,
i tothom pensa que faria moltes grans coses.
Al final tot seria tirania meva, i no el vull per res.
Molt bé.
I, per tant, aquí potser jugar a les dues bandes.
La següent.
Aquesta em diu que no té motiu, perquè sembla...
Sí, exacte.
Sembla una cançó de Meatloaf, no?
Sí, sí, potser sí.
Sí, potser sí, eh? Sí, sí.
I bé, la següent, que és l'última, és Sauron.
En algunes...
Sí, ara escoltarem, perdona.
Si ens dius el títol, te ponem molt de repte.
Sauron.
Era una manera, també, de mirar, de fixar-nos, també.
Doncs sí, sí, perdona, eh, Víctor, digues, digues.
En algunes de les cançons haureu trobat el motiu clarament,
i en altres no, ja que la cançó està plena de motius
que fan referència a moltes altres coses, com a les races,
el moment de la pel·lícula, si passarà alguna cosa positiva,
si passarà negativa, si hi haurà alguna mort,
i moltes altres coses narratives.
Espero que us hagi agradat el vídeo, i ens veiem la propera.
Que vagi molt bé.
Digues, digues, doncs si sou fans de Tolkien
i sou de més fans de la música,
de la banda sonora de Howard Short,
m'agradaria recomanar un vídeo de fa uns quants anys,
d'en Jaime Eltozano, precisament,
on explica perfectament el que són això, no?
Com es fan servir els leitmotius de la banda sonora de Howard Short.
I és més, és fantàstic com el bé i el mal estan lligats,
perquè a vegades és la mateixa correspondència de notes
posada del revés, o baixant o pujant.
És genial.
Descobreixes una gran quantitat de pistes
que estan posades dintre de la música
per a aquells músics que la sàpiguin interpretar
des del punt de vista de la narració que està acompanyant,
que és genial.
És un vídeo brutal que us el recomano del canal de Jaime Eltozano.
Precisament ens explicava això mateix la Laura Torc,
que ens recomanava aquest vídeo,
i jo us he de dir que, evidentment,
soc molt fan de les pel·lis però molt de la banda sonora,
i vaig tenir la sort d'anar a un concert fa re al Palau Sant Jordi,
es veia a la comunitat de l'Anell,
i vaig veure la pel·lícula.
Va ser un cap de setmana que vas veure la pel·lícula.
Es va veure tota la pel·lícula?
Sí, tota la pel·lícula, és brutal.
Va ser un cap de setmana de veure-la,
vaig anar-hi divendres, la primera pel·lícula,
i t'adones que tot és música, tota la pel·lícula és música.
Fins que no vaig ser allà, no vaig ser conscient.
Molt bé, m'hem parlat de música i d'un dels videojocs
que surt avui dijous mateix, si no estic equivocat,
i és el que comenta la gent.
Després parlarem una miqueta més del gòlum i de tot plegat.
Anem a parlar amb l'Star una mica.
És que, Star, mira, fa poc va aparèixer un joc,
o ha aparegut un joc que es diu Humanity,
i m'ha deixat a mi molt perplex.
Ostres. Sí, sí.
O sigui, no sé què és...
O sigui, és tan estrany que m'han curiosit, saps?
I... però m'ha agradat.
I això no sé si és greu, de veritat.
Mira, això... una aspirina.
No és res que una aspirina no pugui arreglar.
Això també. Escoltem una miqueta el tràiler.
Sí, a veure.
El teniu al cap, aquest laia, Humanity?
Crec que sí.
I aquí hi ha un gos corrent caminant al costat.
Sí, sí. Què és això, Star?
Mira, doncs, a veure, tenim un Lemmings hipervitaminat.
En portem un gos... Saps aquests gossos japonesos,
el sakita, que els diuen?
Això sonarà més pels mems.
Saps aquests dos gossets que hi ha un mem
que surt plorant sentat a terra i un altre tret musculós?
Són aquests gossets.
Són exclusius, diguéssim, som nadius de Japó, no?
Per què aquesta raça de gos són aquests gossos japonesos?
És una raça que s'ha de caure en la paròdia i en els tòpics
que té tot el japonès, no?
Tant japonès, em penso jo, que es perd i deix de ser-ho.
L'estètica de tot plegat és el que dius, és molt inquietant.
Sí, oi?
Té moltes paraules per dir-ho, però inquietant és...
Mira, representa que un matí, nosaltres, com a jugadors,
ens hem despertat i resulta, ostres, que som un gos.
I que hi ha una bagüeta que ens diu que hem de fer de guia
de milers de persones que han d'anar cap a la llum.
I jo no m'ho he inventat, han d'anar cap a la llum.
No han d'essar a un lloc d'aquests, no es veu cap altra cosa.
Aquestes persones no tenen cara,
i el gos que portem és una silueta lluminosa.
Així, a primeres, jo diria que estem morts.
Seria com l'ost, diguéssim.
L'entorn visual, perquè us feu una idea,
és com un mònium en bàley, amb tons metalitzats,
i a mi em fa la impressió que estem en un cementiri.
Saps l'aspecte aquest dels nínxols, aquella mescla de màrbara i metall?
Sí, una mica fred.
Fa una mica d'enquietant, a més, allò.
A veure, jo, pel que he vist, divertit,
el que seria realment divertit allò que dius,
hòstia, m'ho estic passant pipa, no té pinta, eh?
La gent, que, atenció, que són nens, dones i homes,
que això és molt inquietant, també, que hi hagi nens,
es mouen com a titelles, es mouen així com a malament.
I això fa que, a més a més, s'afegeixi una miqueta d'angoixa.
A més, a mesura que anem avançant el joc,
les persones es converteixen en capgrossos,
els típics capgrossos de les festes de poble, diguéssim.
En ocells de peluig, que es mouen com ocells de peluig,
així, poc a poc, garrinxats, en formes geomètriques.
Mira, si amb el Tetris acabaven somiant amb peces que caien del sostre,
els malsons que pot provocar aquest humanity no me'ls vull ni imaginar.
Però bueno, reculem això que deies als teus símptomes, Murillo,
a fer una miqueta de metge, a veure.
El que passa és que has vist el que estem escoltant al tràiler,
i el tràiler, fixa't a la frase, és quasi molt japonès.
Vull dir que ho vol ser, però no ho és.
Per entendre-ho millor ens hem de fixar una miqueta
en el que és la publicitat japonesa,
però abans hem de passar una miqueta
per la miqueta de la història de la publicitat.
El mercat americà, el que sempre ha funcionat, ha sigut el jingle.
El jingle és la musiqueta amb una slogan empagada.
Primer eren repetitius, una frase que tenia sentit dins de l'anunci.
Com feieu en el peu, us veieu aquí? Total.
Això és d'ahir a Dormite 64, la slogan,
la musiqueta del Commodore 64.
Després va vindre la musiqueta amb frase,
però que aquesta frase podia funcionar fora,
podia funcionar per si sola.
Era la d'Atari, de l'Atari 2600,
que té el seu ritme, el seu terenat,
però que la podia fer servir fora.
Arreu del món, evidentment, van vendre nota dels americans
i els publicistes per ficar una musiqueta
que sigui així fàcil de detarejar
i una slogan popular va tocar sols trenant als anys 80.
El Mosto Grape no té el qual,
però això de la copa que te pone bien,
ja et dic jo que als estats de la nit es feia servir moltíssim.
Una frase molt recurrent.
Però és sobretot a l'estiu, i sobretot per Nadal,
on els anuncis eren frappants
i van marcar generacions amb aquestes tàctiques.
La típica d'estiu.
Sempre hi ha un motiu per usar Nivea.
Què no té falta, Nivea?
Aquí la Laia, la pobretta, la veig aquí a la pantalla,
posa unes cares d'aigua.
Aquestes ni jo.
La Nivea s'hi dona, va durar el Nivea.
Aquesta èl·lit traduccionarà més aquestes de Nadal.
Aquesta sí, no?
Aquesta sí.
Podríem continuar tots, no?
Sí, sí, sí.
Això pagava molt, això funcionava molt.
Però de sobte va aparèixer, atenció,
l'eslògan sense musiqueta.
Una frase que funcionava en qualsevol lloc
i es podia fer servir en qualsevol moment.
Karlsberg.
Probablement el millor lager del món.
Aquesta frase, aquest anunci de Karlsberg,
va guanyar tots els premis guanyats
i va ser superpopular, va ser increïble.
Aquesta frase de probablement la millor el que sigui del món
encara s'utilitza avui.
Aquests dies la podem veure a la tele amb un anunci de maionesa.
Probablement la millor maionesa del món.
És una cosa que no passa per temps.
Hi ha eslògans que són com l'acudit del gos
que es diu Mistetas.
L'acudit aquest, que ningú sap com tornen.
Para no quedarse fuera de juego,
no compres sin ton, ni son.
Compre un videotón, son VHs.
No compres sin ton, si ni son.
Si això sona, sabeu de què veia aquest anunci.
Del Pajares i l'Estejot.
Era un anunci d'un vídeo Thompson,
la marca es deia Thompson,
i ara no compres sin ton, ni son.
O també això, el clàssic absolut.
Por eso le puedo decir, busque, compare,
y si encuentra algo mejor, cómprelo.
Això em sona molt.
Això ho han utilitzat més una vegada.
Doncs això encara ha d'haver nascut.
És d'abans que tu n'esquegis.
Sí, has tornat bots, per cert, al Pol i al Dànim, tants talls.
No deies que eren japonesos?
Sí, de seguida parlen de publicitat i me'n vaig.
Tot això és per il·lustrar
que al Japó hi ha una altra civilització.
No és una altra cultura, és una altra civilització.
I fa anys que viuen en el futur, literalment.
I fa dècades que pateixen el que comencem a patir ara,
aquí a casa nostra, que tot vagi molt de pressa
i que sigui molt difícil estar a l'aguet de tot el que passa.
Per això fan anuncis estranyíssims, amb crits,
amb gent disfressada, anuncis absurds,
inquietants, provocadors, impactants,
tot perquè l'espectador es quedi amb la imatge a la retina.
Si fan una cosa que, esperant que la gent,
quan vegi una cosa molt impactant, recordi.
Però saps què passa, Morello?
Que són uns bèsties i tots els anuncis són estranyíssims.
Tots, tots.
Tant que l'espectador japonès ja no sorprèn.
A nosaltres ens queda amb sobte,
però a ells ho veuen una cosa normal.
És per entendre's.
A mi em miraven malament per portar una arrecada.
I això que me la vaig fer tard, me la vaig fer el 93.
Ara fa 30 anys.
O veure algú amb un tatuatge abans.
La gent feia que es canvies de vorera,
i ara, en canvi, és el més normal del món.
Tot plegat, tenint a la base tota la informació mundial,
allò tan bonic de l'aldea global, que es parlava als anys 2000.
L'aldea global, ai, ai, ai.
Ha acabat sent el que sempre ha estat.
Són reductes que no estan aïllats,
però que ens resulta totalment impossible accedir-hi a tots.
I això és el que et passa, Morello,
que tens tantes xarxes, tens tant accés a tanta informació
que no pots rebutjar totes, és impossible.
I, a més, com deia un polític, i ja que dèiem de frases,
és impossible i, a més, no ho pot ser.
Molt bé.
No sé si ho he explicat aquí alguna vegada, perdoneu, les meves coses.
Jo, quan treballava en una altra emissora de ràdio,
estava a prop del tema de la publicitat.
I em va arribar una publicitat que jo vaig haver d'entrar,
que era, no diré la marca, per no fer publicitat,
però era exactament això.
Mitjons Rubí.
No deia res més.
L'anunci tenia dos o tres segons, Mitjons Rubí.
D'acord.
Ja està.
Però clar, va sonar tant de temps a l'emissora
que al final sabies que anaven els mitjons Rubí.
Què t'havien d'explicar els mitjons, en teoria?
Són els millors del món, no es foraden, no?
Tòpics, no pots dir res més.
Quan feien una altra emissora de ràdio,
quan marcaven un gol quan es demistia en un partit,
deien, gol, carismau, carismau, com es digués, no?
Ho deies.
Sí, exactament.
Molt bé, anem a conèixer el videojoc
amb el qual ha jugat, també, aquests dies la Laia.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Hi ha de tot, aquí, en aquesta música.
Ja em veus, hi ha com un enrotllotge que clic-clic-clic-clic.
Es diu Slough Mincer.
Em costa pronunciar-ho, i tot.
Sí, sí, jo m'he esforçat, eh?
És Slough Mincer, ja està.
Doncs repetim una mica del joc anterior
amb quant a món de medieval fantàstic
i amb la triada de poder triar entre un arquer,
un soldat o un mac.
Ui, original.
Sí, però, en canvi, són jocs completament diferents.
I és el mateix, o sigui, pots elegir aquests tres, eh?
Pots elegir aquests tres, sí.
Però el guai és que, en qualsevol moment del joc,
tu, si et canses de tirar fletxes, pots anar-te'n al cavaller,
o canviar el mar.
Ah, molt bé, això està bé.
És increïble.
Sí, sí, canvi de personalitat ràpid, no?
Exacte.
Sí, molt bé, molt bé.
Volia explicar les sinopsis que posen els mateixos creadors del joc.
A veure.
Explicar-vos, vale?
Molt bé.
L'he traduït així, jo, al català, però...
Perfecte.
Diu, més o menys, vas néixer sense cap mena de talent.
I així, quan el malvat és l'Ormanzer
i els seus incompetents sacuassos tornen a intentar conquerir el món,
d'alguna manera aconsegueixes convertir-te en l'última esperança.
Genial.
Però bé, com et va dir el teu avi aquella vegada,
pot ser que no tinguis cap talent, però ganes no te'n falten.
Uf!
És curiós, aquesta sinopsi.
És molt curiós.
Diu, penses, moriré.
El joc serà tan complicat...
Això no t'ho ajuda gaire, eh?
No, no, no.
Qui l'ha fet, aquest joc?
Doncs el desenvolupador és Slormite Studios, un estudi petit,
i l'editor és Slormite Studios i Abiding Bridge.
Molt bé.
Es pot ja jugar o com va això?
Es pot jugar.
L'estan venent per Steam, l'únic que està en accés anticipat encara.
Ho expliquen superbé en el seu perfil.
Tenen un, com ho diríem, un full de ruta marcat,
de tots els, podríem dir, nivells que ja tenen complet,
i tot el que falta per fer.
O sigui, estan treballant, eh?
Exacte, ja estan treballant encara.
Molt bé.
Escolta'm, explica'm una mica la història.
Què passa?
De cop aquest famós Slormancer, que bàsicament és com un necromancer,
va, de cop, desaparèixer a més de la meitat dels ciutadans
d'on tu habites.
Què passa?
Que en aquesta...
Abans que desaparegui la meitat dels habitants,
cau fulminat, com podríem dir, no sabem si és un atac de cop,
o de cop li ha passat a algú, l'únic heroi del poble.
Hòstia, ara que se'l necessitava, no?
Exacte.
Llavors t'agafen de l'ombro i et diuen,
escolta, tu tenies alguna noció de lluita, no?
I tu, en plan, oh, no!
Llavors, et toca triar que si portes un cavaller,
un arquer i un mac,
i anar a acabar amb tot l'exèrcit d'aquest necromancer.
Tu vas agafar l'arquer, el primer?
Jo vaig agafar el primer, el mac.
Després vaig provar el cavaller,
i m'he quedat amb l'arquer.
Molt bé.
Però...
Hi ha moltes armes, no, imagino?
És increïble.
O sigui, no sé si vaig llegir-ho,
perquè menys passes molts armes,
però no sé si vaig llegir com més de 60, 80 armes per classe.
Llavors mola perquè tu potser et trobes un arc o una espasa
que la vas pujant de nivell a base d'utilitzar-la
i pot evolucionar fins a tres vegades.
És molt divertit.
Que guai.
I l'estètica és així, com pixel art, 2D,
que et poses en qualsevol racó,
i no sé si et fan entrar com als bans o a les clavegueres de la ciutat,
a netejar-ho d'enemics del necromancer.
Molt bé.
Hi ha moltes classes, moltes habilitats, això sí, no?
Sí.
Lo guai és que tu en qualsevol moment
pots retirar els punts d'habilitats que t'has posat
i posar-les a una altra banda.
Llavors, és un joc d'adquirir armes, d'adquirir puntuació per nivells,
però de com m'ho trec, jo què sé, d'una habilitat,
i ho poso tot a una altra.
És molt de fer-te les teves builds com vulguis,
i reconstruir-ho i provar coses.
Una passada.
Molt bé.
La ciutat, és una ciutat base o com va això?
Sí, és una ciutat molt pintoresca.
Els tres protagonistes, quan et diuen que no ets l'heroi ni molt menys,
tu creus.
Per exemple, jo què sé, el cavaller és així com més amb sobrepes,
o l'arquer sembla que no s'apiga ni a caminar.
És tot molt, molt pintoresc.
I van canviant quan tu vas millorant o sempre són així?
No sé si ho volen implementar,
però de moment jo els he portat com amb la skin base.
Perfecte.
No sé si hi ha alguna cosa que vulguis comentar més d'aquest joc.
Per exemple, tu pots treure entre cavaller, arquer o mac,
i el guai és que el perfil de cavaller, mac o arquer,
és una de les subclasses.
Per exemple, pot ser un mac que col·loqui trampes al mapa,
o per exemple que, jo què sé, o l'arquer ser més arquer pur i dur,
o que posi torretes com ballestes gegants,
o anar més com un... com ho diríem?
Que anar més a dagues, més amb L.E. com un...
No sé com dir, com un pícaro.
O sigui que són gairebé personatges diferents.
I a més és brutal perquè et pots fer qualsevol animalada de personatge.
Molt bé. L'has jugat per PC?
L'he jugat a Steam, sí.
De moment no està... com es diu, no està a cap altra plataforma.
Tu dius que enganxa, no?
O sigui, és un perill, és molt addicte, perquè...
Aquest guà ha molat molt, eh?
Sí, sí.
Perquè, o sigui, de cop comences a passar-te mesmorres, mesmorres,
que no són massa llargues, però tenen molta acció,
molts enemics a tot arreu, i és com...
Mare meva, quin problema, jo sense fer el TFM.
Clar, és que perdona.
És conflictiu, a vegades, la generació digital,
amb tirar endavant la vida, no?
Exacte, exacte. Correcte, correcte.
Recurrem el nom d'aquest joc, és de Slow Remaancer,
que és el joc que ha comentat aquesta setmana la Laia.
Som a la generació digital
i continuem amb més coses aquí,
al programa de videojocs de la ràdio pública.
Hola, bon dia.
El Pol, el vam parlar amb ell,
al programa 999, és el nostre tècnic.
Va quedar clar que ell va néixer abans que n'esqués aquest programa.
Un mes.
Un mes després, o més o menys així.
I com que sabem que tu ets bastant fan de la Terra Mitjana, és així?
Una mica.
Des de quan et ve, això de...?
Fa uns anyets.
Un anyets, eh?
Però podem dir quants?
O sigui, quan vas començar a llegir?
A llegir fa uns 3 anys,
però el Simba Lillian el vaig llegir al gener.
Al gener d'aquest any, sí.
Val, val, d'acord.
Perquè vaig veure la sèrie i vaig dir,
això no ho enquadra del que jo havia llegit als llibres,
però vaig llegir el Simba Lillian i em va quedar clar que no estava bé.
Que no estava bé, eh?
Molt bé.
Eli, tu també t'ha quedat clar que ets seguidora de Terra Mitjana.
Jo crec que la sèrie que ha sortit ara no em quadra, tampoc.
Francesc, tu l'has vista?
Sí.
I et quadra? Perdona, eh?
Bueno, és com tot s'empresta d'una sèrie de llibertats,
però jo crec que això és com...
com joc de drons, d'acord?
Hi ha un moment en què el format narratiu literari
i el format narratiu audiovisual no encaixen bé
si intentes traslladar un a l'altre de forma literal.
Amb lo qual,
i no intentem ser massa puristes,
perquè és que llavors no estaríem mai satisfets.
Jo també soc una mica defensor
de que deixem espaiar la gent.
Molt bé.
Pol, creus que les històries que es poden fer de la Terra Mitjana
són infinites?
Et diré que sí, perquè hi ha un motiu a Tolkien.
Si un personatge tenia els cosins, tenia tietes, els avis,
i, clar, la història de...
Tolkien escrivia tota aquesta història ja pensant en el futur.
És a dir, ell tenia com un mapa mental...
Ell va escriure el quenya, que és l'idioma dels Noldor,
i a partir d'aquí va dir, vaig escriure una història.
I la història...
I la llum van a les mans.
Exacte.
Més que el futur, ell pensava en el passat,
perquè tot el que nosaltres creixem del Senyor dels Anells
és la tercera edat, però hi ha la primera i la segona.
Sí, l'edat de les àrbores, l'edat de les làmpares...
La Eli comentava el tema del videojoc que surt aquesta setmana,
que és el Gollum.
Com has vist i hem comentat,
molts dels uients que tenim a Telegram han criticat aquest joc,
no ho veuen clar.
Tu com ho veus, el tema Gollum?
A mi m'agrada la idea del...
O sigui, veure el món de Gollum
des que surten les muntanyes nul·lades,
fins que arriba a Mordor, passant per Murgut,
coneixent una sèrie de personatges, com el torturen...
Tu prens decisions de tenir llibertat per escollir,
o pots ser més esmígol o ser més Gollum.
Clar, d'aprendre com prens les decisions fa una cosa o l'altra,
però clar, aquí hi ha un problema,
que hi ha tants personatges, tantes històries bones...
Sí, Gollum és molt bo, però clar,
hi ha un problema que pot donar, que és que sigui un walking simulator.
Jo vaig caminant, m'estic amagant, m'amago,
passo d'aquí que no em vegin, robo alguna cosa,
faig unes decisions, matoquet, que no em pillin...
Tiro pedres... Sí, sí, pot ser això, aquest és el problema.
Un joc de sigil, totalment. Sí, una mica de sigil.
Jo el problema que veig en aquest sentit és el mateix que tindria
com qualsevol altre personatge que té una narrativa molt fixada,
que és, quin és l'objectiu final del joc?
Que no passi el que passa a l'història.
Com el plantejaran perquè sigui un joc que tingui cert al·licient
a l'hora de jugar-lo a una narrativa,
de dir, eh, pot passar una cosa o pot passar l'altra?
A mi m'interessaria veure com ho plantegen,
perquè si no, també és en plan, no sé què hauré de decidir,
a més, és el joc del perdedor, perquè, bàsicament, pobra...
Bueno, ho aconsegueix, però en quines...
Sí, en quines sigles estan? La cosa és que en personatges tan bons,
jo és que soc molt de Vellérien, de la part del Cinmerillion,
clar, jo soc molt fan d'Earendil, un personatge que es diu Earendil
i de Turin Turambar, que tenen una història que pot explotar molt,
tens Gondolin... Són nans?
No, són... El Turin Turambar era un humà,
que era de los hijos de Urien.
Clar, tens tants personatges, tens tantes coses,
que tenen gran el que pugui explotar,
però, clar, suposo que està per tema de llicències...
Això és de la segona edat, no? Sí, no, de fet és de la primera,
abans de la no menor.
De fora ja molt lluny del tema del Gollum i tal.
Hi ha una altra cosa que també és curiosa,
i és dir que les llicències, ara que comentes les llicències,
els drets pel tema de tot l'univers Tolkien està molt fragmentat,
en el sentit que hem vist videojocs basats en les pel·lícules
que tots coneixem,
i hi ha videojocs que no estan basats en les pel·lícules,
estan basats en els llibres,
perquè els drets pel que és la mateixa història,
però en format literari o en format pel·lícula s'han separat,
amb el qual després persones han fet el mateix producte,
que és un videojoc però basat en coses diferents,
amb el qual després et trobes els d'Amazon que compren els drets
per fer coses inspirades,
però que no estiguin realment basades en cap narrativa i establert,
amb el qual això poden agafar i fer la seva pròpia sèrie,
i això és molt important.
De fet, el joc...
El vull jugar perquè vull veure l'experiència
amb aquesta animació, aquests dissenys que heu optat,
que us us la boca de Sauron,
ostres, és molt diferent,
el Thranduil com és, el Mithrandir, el Gandalf,
que impacta una mica.
Com que és un estil diferent,
s'ha de provar abans de res.
Per cert, s'ha d'acumular feina,
perquè també surt aquesta setmana el Warhammer.
Jo soc més de Warhammer Fantasy,
però 40.000 el que m'agrada és del rire fons,
que no en sé molt, però la base que hi ha és molt interessant.
Molt bé.
Escolta'm, quan l'hagis jugat,
bé, li hem de demanar que ens expliqui l'experiència.
Què ens diuen els ullents?
Doncs mira, el True Cape ens diu tant de bo la jugabilitat,
història i funcionament sigui com s'ha vist en trailers.
Aquest any portem alguns fracassos
i esperem que Gollum no en sigui un altre i a Hype.
Com ha anat Tolkien Reading Day?
El 25 de març, perquè és el dia, segons el calendari,
de la comarca al qual l'annei va ser destruït, l'annei única.
El dia que Gollum va morir.
Sí, 25 de març.
Igual vam fer programa i no hem dit res.
De la mateixa manera, popularment, el 3 de gener,
has d'agafar i has de fer un brindis pel professor.
No sé si ho sabeu.
T'has d'aixecar i dir pel professor.
No has de dir res més.
Ho fas tu?
No sóc que està en el parc, ni en els pubs.
Això és molt britànic.
No sóc que està en el parc.
Si alguna vegada estigués en algun lloc, ja ho faria.
Però avisa primer que si està a les xeques i ho dius,
potser està mirant.
És això.
El qui sàpiga, hi ha aquelles mirades de complicitat.
Sabeu que avui és el dia de l'orgull friqui?
Sí.
Estem d'acord.
Quan el Pol hagi jugat el joc,
ens fa ser una bona recomanació per veure exactament
si és un joc que al final es camina si diràs pedres
o que va una mica més enllà.
Esperem que sigui això.
Gràcies.
El Dani ve, no?
Va fent, no?
A veure quin joc ha jugat el Dani.
El Dani també ha de jugar.
És més d'Estar Wars.
A veure, continuem, que ens queden pocs minuts.
I volem parlar de les xarxes i de les novetats
que hi ha hagut a PlayStation aquesta setmana.
Què ens ha dit?
M'ha cridat l'atenció una conversa molt llarga
sobre un tema que em toca molt de prop,
que és els jocs per mòbil.
Sí, és veritat.
Ara molt sortien per Android i ios.
El Pau Montfort demanava recomanacions
sobre jocs senzills però bonics per ios.
I n'hi han donat una pila.
El Ventosa parlava d'un joc que es diu Fantasian,
que diu que és el millor joc a qualsevol histèria
de Hyrule o Final Fantasy.
És un joc exclusiu de ios de Mythwalker que cal jugar-lo.
El Oriol deia Children of Light.
No sé si coneixeu algun d'ells.
És molt bonic i també em sembla que es va fer per ordinador.
El Felip parlava dels mítics Altho's Adventure i Altho's Odyssey.
Diu que tenen bona pinta, com a jocs senzills,
però diu que al final no els va comprar i el monument val.
Tant lo com el dos, fantàstics.
El Daniel Casadevall hauria dit exactament els mateixos tres
que el Felip i el Magí Bernet ens en envia una llarga llista.
Que tu t'has apuntat.
Sí, que m'he apuntat.
Són amb subscripció de Netflix i podré jugar.
Hi ha molts que també es poden jugar per PC sense Netflix.
Sí, i per Android, que no són només per allòs.
El 12 minuts l'heu jugat?
Mira, el vaig jugar que l'estava jugant un amic
i érem com 4 o 5 amics més dient-li què havia de fer.
Que és desesperant, aquest joc.
Sí, oi? Però és especial, eh?
Sí, sí.
L'explico una mica.
Tens 12 minuts per jugar.
I el Giovanni?
Mira, el Giovanni diu que sense dubte,
subscripció a l'Arcade d'Apple.
Hi ha molts jocs d'una qualitat sublima,
com el Grand Mountain, que és un joc d'esquí.
I una cosa que també m'ha agradat el David,
que ens deia que hi ha jocs d'esquí a l'Arcade d'Apple.
És un joc d'esquí.
És un joc d'esquí.
És un joc d'esquí.
És un joc d'esquí.
És un joc d'esquí.
És un joc d'esquí.
I el David, que ens deia que hi ha jocs senzills per jugar
i que es poden jugar des de Telegram
a un lloc que es diu Arroba Game Me.
Molt bé, sí.
Sí, sí, de fet, són jocs molt divertits a l'Arcade,
que no sé si recordeu, fa uns anys els posàvem al Telegram
i perquè ràpidament es veuen els rècords.
I uf, enganxa molt.
Mira, doncs ens dona la idea per almenys una setmana
poder-lo posar i poder comentar a veure qui fa el rècord.
Vinga, fem-ho. Clar que sí.
Són jocs que són molt divertits, almenys això penso.
Molt bé, res, anem a parlar una mica de les novetats
que va haver-hi ahir, sobretot, de la presentació de la PlayStation.
Generació digital, reprenem la partida.
Hem parlat, eh, Pol, del Warhammer 40.000,
que a més surt per un munt de plataformes i és el Volt Gun.
Té aquest sobrenom, el joc.
Vull dir, haurem de veure també aquest que...
S'haurà de provar. S'haurà de provar, exacte.
M'he descarregat a l'After Ass.
Podem anunciar que la setmana vinent tindrem l'agenda Piccolo.
Aquí a l'estudi. Molt bé.
Súper bé.
L'estic descarregant.
L'estic jugant a través de l'Stim Deck, que es pot jugar, per cert.
Únicament diu que...
Com quan els jocs no estan preparats 100%,
et diu que les lletres són molt petites,
que això de vegades sí que són molt petites i no ho llegeixes,
però tinc moltes ganes i la setmana que ve parlarem amb ells.
Amb ells.
I, Laia, el tema de les showcase de PlayStation,
que tu estaves amb un ull aquí i un ull allà...
Sí, probable, eh?, però quina passada de jocs que venen, eh?
Va haver-hi algun que dius, mira, aquest m'ha fet molta il·lusió.
Quan va arribar l'anunci de l'Unwake 2 va ser com...
Per fi.
Recordo molta estima a l'Unwake 1,
perquè la gent estava al cap a cada moment
i els gràfics de l'Unwake 2 es veuen increïbles.
Molt bé.
Realment sí, és el que diuen,
és la presentació de PlayStation que tothom esperava,
els jocs que ara sí sembla que arriben,
després de més de dos anys...
Recordeu aquell dia que vam fer amb el Marc Pota,
aquell especial,
que ell va venir i ens va explicar que ja tenia la PlayStation,
això fa gairebé dos anys o més.
Va sortir el Neva,
un joc dels creadors de gris espectacular,
de veritat, no sé si l'heu vist, Francesc, no?
Es veu maquíssim. Molt bonic.
Molt bonic, a mi em va deixar impactat.
A primera sembla que hagi de ser un joc així,
molt de pau i tranquil·litat,
i de cop apareix certa lluita i tu, ui!
Però sobretot l'aspecte gràfic és un aspecte que dius,
hòstia, és molt novedós,
perquè és com un dibuix animat molt...
Molt suau, però molt...
Després el Metal Gear Solid Delta,
un remake d'un videojoc que va sortir per a PlayStation 2,
que sembla ser que es deia que sortiria,
pum, va sortir.
I després dels creadors del Journey,
us en recordeu del Journey, aquell?
Molt bonic.
El Sword of the Sea,
que també és un joc que recorda molt el Journey,
però és una persona que va amb una espècie de patinet,
no patinet, sinó aquests esquís monosquí, saps?
I que també és molt bonic.
No sé si el vas veure, laia, aquest?
Vull dir que, no sé, déu-n'hi-do, moltes novetats.
Tu el vas veure, Pau, el Pol?
El directe.
El directe, el vas veure?
Estava amb uns amics per Discord
i estaven tota l'estona dient coses dolentes sobre...
Sí?
Sí, sí.
De tots?
Sí, bueno, és que ells són molt crítics.
Però per què?
Per exemple, alguna cosa recordes,
algun joc que dius, hòstia, aquest o...?
Recordo, i no, perquè jo estava a la meva,
mentre ells estaven xerrant.
Tant l'Albert com l'Arnau són molt...
Molt bé. Ens estan escoltant?
Sí.
Molt bé.
No? Doncs escolta'm, jo estaria superinteressat
de poder saber el perquè ho critiquen.
Vaig veure la presentació a través del Passo64.
I bé, ell estava molt emocionat, sobretot,
ara no recordo el nom d'un dels jocs,
que no era l'Anne Wake,
però era un semblant, ja el diré la setmana vinent,
però ell estava molt content.
I de tots els que van ensenyar, en n'hi ha un que es diu Ultros,
que em va agradar molt a nivell visual, també.
Vull dir que, escolta'm, no tinc la PlayStation 5,
no les podré jugar, però bé, en parlarem aquí al Generació, no?
I tant. Molt bé.
Doncs nosaltres marxem, queden 30 segons,
ens veiem la setmana vinent.
Gràcies per haver vingut a tots.
Laia, Pol, Eli i Francesc, qui també està a Tarragona.
Que vagi molt bé. Adéu-siau, iens.
Adéu.