Tenim étape al cap.
Benvinguts a la Alabama,
el programa que parla de videojocs.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fem unes quantes conferències.
Relacionades amb els videojocs i l'exposició.
A més,
coneixerem en quin punt està Linux amb el videojoc.
I connectarem amb l'Star.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost.
Xavier Blasco.
Elisabet Sánchez.
I avui,
amb Albert García.
L'Albert García estarà amb nosaltres,
ens estarà escoltant,
però també connectarem amb l'Star.
L'Star és important que farem aquella connexió
d'on no sabem on és.
Sempre ens ho preguntem.
A veure avui...
On deu estar aquest home?
Si al fons se'ns dona alguna pista...
A Tarragona.
No ho sé, no ho sé.
Jo crec que està a Tarragona dins el Mazinger de Tarragona.
Jo crec que el faria des d'allà.
A una petroquímica de Tarragona.
Com anava la setmana?
Alguna cosa a explicar, Gina?
Doncs mira,
sembla que el tema de les caixes de botí i les caixes de l'UT
serà el tema pels propers mesos del govern espanyol,
perquè tot ve perquè el ministre de Consum,
que es diu Alberto Garzón,
que no sé si ho sabíeu,
però ara que anem canviant de govern...
Sí, és el que toca ara.
Exacte.
Està en plena lluita en contra de l'uropatia dels joves,
i per canviar-ho ha dit...
Escolta, mira, jo m'haig de posar
i et demanarà la lluita contra les caixes de l'UT.
Què us sembla?
No, de fet, aquí n'hem parlat alguna vegada d'aquestes capses,
del fet de...
Clar, jo ho visc molt de forma personal amb els meus fills,
i ara, si us plau,
de forma personal amb els meus fills,
i ara estan força tranquils perquè ara estan a la FIFA només,
i sí que han après a esperar que els sobres vinguin per si sols,
és a dir, que no els hagin de comprar.
I en aquest sentit estic tranquil, però sí que és un dels problemes,
és aquella partida que mai acaba i que saps que...
Mira, pagar una miqueta més i aniràs a aquestes...
Jo el que sí que trobo que és molt interessant
és que el govern s'hi posi a regular una cosa
que té aquestes derivades.
Hi ha molts temes del món del videojoc,
i aquests que tenen derivades tan importants
com la fomenta de la ludopatia, o el dispendi extra,
sobretot apunten a nois menors i apareixen dintre de videojocs,
que es reguli.
És una opció que molta gent està disposada a pagar per tenir aquestes coses,
però simplement que es pugui regular per protegir els menors,
em sembla molt bé, i més que el govern s'hi posi d'una vegada.
Penseu que l'únic país de moment a Europa
que ha més o menys regulat això va ser Bèlgica,
i que qui ho estava començant a parlar era el Regne Unit.
Per tant, una mica Europa està despertant,
i segurament hi haurà algun marc comú,
perquè no pot ser que cada país tingui una cosa,
una llei diferent.
Molt bé, s'estan movent les coses.
Eli, i tu què? Com anar la setmana?
Doncs mira, jo començo el bon temps i començo a fer activitats,
i vaig buscant-me la vida, ja molt les puc trobar,
i he recuperat també una aplicació
que ja havia fet servir fa temps que es diu Meetup,
que és una aplicació on la gent proposa activitats en grup.
Què dius ara?
Sí, gent que no coneixes de res,
doncs potser surt els diumenges a fer escalada de muntanya,
i aleshores crea un grup, t'explica quin és el pla,
i a tu, si t'agrada, doncs t'hi pots afegir,
i fer una sortida amb aquesta gent.
Molt bé, algun exemple que ens puguis donar, si es pot dir?
Sí, si es pot dir.
Mira, jo vaig començar aquesta aplicació,
la vaig conèixer potser fa 3 anys,
i vaig començar a anar a uns entrenaments
i per això organitzava una noia al Parc de la Ciutadella.
En comptes d'anar a un gimnàs, ella s'anuncia per Meetup,
feia un grupet de gent,
i quedàvem cada un dia a la setmana
per fer activitats a la Ciutadella.
Us he de dir que m'ho vaig deixar perquè moria,
perquè era molt heavy, era una tia superpreparada,
feia molt bé, però era duríssim.
Però igual que ella, hi ha una pila de gent
que proposa diverses activitats.
Jo aquest diumenge me'n vaig a jugar a bòlei
amb un grup de gent.
Hi ha un plaer de pagament o és gratuït?
No, és gratuït.
El que passa és que hi ha molta gent
que aquests grups, quan ja estan formats fora del que és Meetup,
perquè està prohibit cobrar,
sí que es munten al seu grup pagant.
Per exemple, aquest grup que jo vaig començar a anar a fer esport,
sí que ella ja va muntar el seu grupet
i sí que pagaves uns 5 euros per cada entrenament,
però això era a part.
Per separat.
Ella el que fa és posir els clients que pugui haver-hi,
utilitzen aquesta plataforma.
I això és el que passa.
Sí.
Pots fer-ho servir per això o simplement per dir,
mira, jo aquest diumenge o aquest dissabte o el dimecres
vull fer una cosa, no tinc un grup de gent per fer-la,
la proposo i aviam si hi ha sort.
Molt bé.
I Wikiloc, continues, també.
Sí, amb Maikan i tant, s'ha de perfeitar el bon temps.
Francesc, i tu què tal?
Doncs mira, jo estic fent una miqueta de neteja a casa
i em vaig trobar l'altre dia amb aquells estats,
les micromanies de segona època,
mensualment, i era de videojocs antics, diguéssim, d'Espèctrum...
Ja, però escolta, no, perdona, tu igual t'he dit la micromania,
la micromania segueix sortint ara.
Què m'estàs dient, sí?
La micromania, sí, jo crec que encara està aquí.
Vaig a buscar-ho.
Vaig a buscar-ho fa un parell d'anys.
Sí, pot ser.
Que no et confonguis amb la microhòpia.
No, la micromania em pensava que...
Ha desaparegut, no?
Sí, continua, la web activa, estàs parlant de History Empire,
de regalo en micromania, verdad?
Ja entuc i hòscol.
Home, Albert, el paper encara no ha mort,
el digital encara no ha matat el paper.
Tu has recuperat alguna antiga, eh?
Doncs sí, jo l'estava follejant i vaig obrir-ne una de l'any 94
i em vaig trobar amb una ressenya d'un joc ben petitet
que em va frapar bastant, el joc es diu Man enough,
i es va llançar oficialment a Europa i al nostre país.
I bé, la traducció vindria a ser com...
Ets prou home, d'acord?
I és el típic joc que estem molt acostumats a sentir-ne parlar
en països nipons, és el típic date simulator,
de simulador de cites.
Però bé, diguem-ne que tenia un...
Si parlem de que a vegades la dona està molt cosificada
en el món del videojoc,
diguem-ne que l'objectiu del joc era bastant cosificador en si mateix.
Molt bé.
No és res més que no sapiguem, sobretot que passa en altres entorns
on aquesta mena de jocs són molt més populars,
però mira, vaig tenir dues reaccions una miqueta enfrontades.
Una és, des de luego, Déu-n'hi-do, la micromania, per cert,
el deixava amb molt bona puntuació,
i no li vas fer foto i menjar o abaixar això?
Un bon comentari per gràfics.
Però l'altra cosa que em va dir és, ostres,
amb tot el que a vegades passa en el món del videojoc de la dona,
aquesta mena de jocs no han triomfat mai aquí,
on realment subjectifica la dona de forma...
amb aquesta versió tan occidental d'aquesta mena de date simulators,
perquè els orientals tenen molt bon gust de fer les coses,
n'hi ha molts que són molt romàntics i amorosos,
altres són molt més eròtics i pornogràfics,
però tenen la seva forma de fer i ho veiem des de fora
però vist des d'aquí, des de l'òptica americana i occidental,
era tot molt de cara a barraca,
i la veritat és que em va deixar això una miqueta curiós, no?,
el fet de dir, mira, a menys estic content...
que aquesta mena de gèneres aquí no hagin triomfat mai.
Ho estàs veient, Xina?
Jo ho estic veient, estic veient unes imatges del videojoc,
aquest Man in Off, de gameplay, és com en vídeo.
Sí, perquè era l'època del federom,
i llavors, clar, la gent estava fantasejant
que podies veure vídeos dins el teu PC,
això era una meravella,
en aquell moment i ho valoràvem molt,
però, clar, l'objectiu del joc era bastant...
era lligar amb noies fins a on les podies arribar a portar.
Veig que n'hi ha un en un gimnàs, n'hi ha un així com de negocis,
i totes estan com rexupant-se el llavi,
si mireu a Google Imatges ho veureu perfectament.
Serà un joc que no recuperarem, almenys.
I tant que no.
Ha arribat el moment al Generació Digital
de conèixer quin és el videojoc que ha jugat aquesta setmana l'Eli.
Doncs aquesta setmana he seguit els consells del Jordi
al grup de Telegram
i he jugat al Valiant Hearts,
que és un joc preciós,
és un còmic d'aventures animat,
amb uns gràfics espectaculars,
és d'Ubisoft Montpellier,
i, res, és un joc,
és un joc d'aventures animat,
és un joc d'aventures animat,
és un joc d'aventures animat,
i, res, vaig començar a provar el primer capítol
perquè era gratuït,
per veure com era, aviam si m'agradava o no,
i m'ha encantat tant
que vaig decidir comprar-me el joc sencer.
Ara estem veient imatges del de la setmana passada.
Sí, sí.
Perquè segurament m'he equivocat jo a posar el vídeo,
però no passa absolutament res.
Ara estava encantat.
Ara com explico jo aquest joc d'aquesta setmana amb aquestes imatges?
No, no, però el que tu dius
és absolutament diferent que el que vam veure la setmana passada.
Molt diferent, sí.
I què és el Fica-la?
Doncs és un joc que es basa en quatre personatges i un gos
que estan en el marc de la Primera Guerra Mundial.
Són...
Els quatre personatges parteixen d'un punt diferent de França
i et va explicant les seves aventures dins la guerra,
com es fiquen en aquesta guerra
i què els va passant en aquesta guerra
i de quina manera...
Com la viuen, no?
Com la viuen i de quina manera ells es van trobant
i es van entrelaçant les seves històries.
Aleshores,
val molt la pena escoltar-lo si es pot,
perquè és un joc que s'ha de fer amb auricular,
s'ha de gaudir molt de la manera que està explicat,
la narrativa és molt xula,
estàs constantment emocionat amb la història
i...
Bé, no és difícil.
A més a més, no és un joc difícil,
és en 2D.
És molt llarg o no, aquest joc?
Jo vaig ara mateix per la meitat del joc
i més o menys en total hauria estat 3 hores i algo.
Per tant, en 6 hores penso
pots fer-lo o molt detalladament,
agafant objectes,
agafant totes les referències històriques que n'hi ha,
perquè cada tant et va sortint una icona
que és un llibre que el pots pitjar
i et van sortint referències històriques molt xules,
no és gens pesat i és molt interessant.
O bé, pots fer-ho, pots no fer-ho, tot això,
i optar per anar seguint la història i prou,
i aleshores suposo que és una miqueta més curt,
en 5-6 hores màxim el temps.
Aquest joc va aparèixer per consola fa molt de temps?
Sí, sí.
Aquest recorregut que tenen els jocs ara
de...
Després en parlarem amb persones que fan el port
els jocs, però tenen vida, si val la pena,
una mica més llarga i està molt bé, no?
Sí, perquè han d'arrondar moltes vegades,
és per això, és gràcies a que quan apareixen
per primera vegada com a desenvolupador independent
poses el teu joc a la plataforma típica de PC,
a Steam, etc.
L'èxit fa que molt sovint se't fixin amb tu
i el vulguin portar a les plataformes
de desenvolupament i les botigues de consola.
A veure, en aquest joc,
tot i que sigui així venut com a independent i tal,
darrere hi ha Ubisoft Montpellier,
és a dir, hi ha Ubisoft, no estem parlant
d'un estudi petitet de dos estudiants
treballant a casa seva.
Jo parlava en general, no en aquest cas concret.
Però sí que és veritat que ha rebut molts premis,
la crítica és molt bona,
haig de dir que hi ha algun youtuber que el va deixar a caldo.
Ah, sí?
Sí, perquè bé...
Ho va agafar mal dia. Exacte, mal dia.
Però perquè potser és d'accions fàcils,
perquè sí que és veritat que és d'accions fàcils.
No, perquè diu que el joc és el que se'n diu
la dissonància ludonarrativa, és a dir,
que tu estàs fent una cosa molt seriosa
i tu estàs jugant a una mecànica
tipus Guitar Hero de Pratau Botonets.
Però tu dius que t'has emocionat en aquest joc.
Jo no m'he emocionat,
és que estic constantment emocionada
i constantment volem saber què els passarà a aquelles persones
i en quin moment es tornaran a trobar o es trobaran.
Doncs espera't!
I a més a més, és el que comentàvem abans,
no tinc ganes de saber el final,
però tinc ganes de saber quina és aquesta història.
I el que dèiem de la mecànica fàcil,
sí que és veritat que tot són accions molt fàcils,
i potser és fer baixar...
Has de posar per una escala que està enrotllada
en una viga, per exemple,
i l'has de desenrotllar i no saps com.
És només tirar una pedra i desenrotllar-la,
però primer has de mirar-t'ho en general,
saber que l'has de desenrotllar,
buscar la pedra...
Sí que té molts moments de pensar,
pensar una estoneta i després reaccionar molt fàcilment,
però té moments de pensar.
Jo les coses que sé de la Primera Guerra Mundial
me les vaig aprendre per aquest joc.
Per exemple, per què van canviar el color
a la meitat de la guerra?
Això encara no ho sé.
Cuidao, no pots dir.
És spoiler d'una cosa que va passar.
Que ja va passar, però l'Eli no ho sap.
Doncs molt bé.
Quant costa? Això ho podem saber?
Sí.
Hi ha el primer capítol que el pots comprar per 0,94,
em sembla, i després la resta és 3,49.
Però hi ha una manera de...
Es pot comprar tot sencer, que són 4 capítols,
i són 8 euros.
Jo crec que realment val molt, molt la pena.
Molt bonic.
Doncs ens l'apuntem, i com te l'han recomanat,
que crec que te l'han recomanat també els assessorians...
El Jordi, sí, sí, sí.
Nosaltres també el recuperarem i el jugarem.
Perfecte. Merci.
Generació digital amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, iCat.
Som un estudi independent
de la generació indi, que té com a missió
afegir sorpresa a la realitat desenvolupant videojocs
amb una nova mecànica addictiva.
Així es defineix l'estudi convidat d'avui
del generació digital, que és Two Awesome Studios.
Two Awesome Studios són David Jiménez
i Alejandro Santiago.
Mentre treballaven com a enginyers a l'Agència Especial Europea,
a temps complet, van començar a somiar
amb el desenvolupament de videojocs en temps lliure.
Amb aquest temps, el hobby es converteix en una professionalització,
i el 2017 van publicar el seu primer videojoc,
Dimension Drive.
Ara a l'estudi hi ha entre 10 i 12 persones
depenent del projecte que pot ser propi o per encàrrec.
Molt bé. David Jiménez, Alejandro Santiago,
benvinguts al generació digital. Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Abans de res,
expliqueu això de l'Agència Especial Europea
perquè a mi és una de les històries que més m'ha agradat.
Us vau conèixer allà?
Sí, sí, ens vam conèixer allà.
I què fèieu?
Treballàvem a projectes de navegació per satèl·lit, jo mateix.
A l'agència es feia coses de software.
Depenent de l'època,
feia coses de missions com la roseta i tal,
o en aquell moment coses de gestió i tal.
O sigui, programació.
Ho expliquen com si fos així, com de programació.
Ja saps, enviar l'espai, coses.
Moure satèl·lits i tal.
Al final no és tan diferent, no?
Home, sí, eh?
Al final el programa és qualsevol cosa.
Però sobretot l'empresa.
A mi m'agrada molt tot el tema, totes les missions,
tot el que es fa, l'espai, etc.
Són dos astronautes.
El que hauríem de veure
és el seu perfil del Kerbal Space Program.
A veure què han arribat a fer ells.
I allà, no sé quin any era això,
treballàveu junts, vau coincidir?
Bueno, vam coincidir jugant a futbol.
De fet, n'hi ha una allí que hi té interna, no?,
que jugàvem allà els divendres,
i jo vaig arribar després d'ell,
i els vam conèixer allà jugant a futbol,
i la cosa va sorgir.
Va, d'acord.
I veieu que aneu treballant
i veieu que hi ha una cosa en comú, que és el videojoc, no?
Exacte.
Ell era el porter de l'equip,
i ens vam fer amics,
i fèiem jocs a les tardes
per fer coses petites, no?, per fer...
Com a hobby.
O sigui, treballàveu, i després de la tarda treballàveu també,
però per coses no trossetes, sinó videojocs.
Molt bé, porter de l'equip, eh? De futbol sala.
Sí, sí, futbol sala.
Jo sempre he dit que els porters de futbol sala
reben molts pals, eh?
Sí, sí, perquè...
Els porters en general estan una mica...
I estan infravalorats, a més a més, penso.
Totalment d'acord.
Mira, els porters, astronautes,
programadors de videojocs...
Molt bé.
Encara hi treballeu, a l'estació especial?
Jo sí, jo sí.
Encara hi treballo part-time.
Estic a temps parcial,
i llavors a vegades estic aquí a Barcelona,
i a vegades estic treballant allà.
Molt bé. Déu-n'hi-do.
I en la vostra època a Primerenca
vau rebre uns quants premis perquè us presentàveu a Gamejams.
Quina importància té aquesta època per vosaltres com a estudi?
Diguéssim que, tal com ho veig jo,
aquella època de presentar-nos a premis
i viatjar pel món,
vaig ser que va ser això,
vam anar a tots els llocs, vas anar al Japó,
jo vaig anar als Estats Units, a Anglaterra, a Alemanya,
molts llocs.
I vam anar a la manera de fer networking,
de conèixer més gent a la indústria
i de posar-nos al món de l'indústria.
De fet, va començar una mica com per casualitat,
perquè vam anar a l'Indvelopment,
en Amsterdam.
Te'n recordes?
Sí, ja no existeix, no, aquesta conferència?
És veritat, ja no existeix.
I vam anar, la primera vegada,
vam anar a l'Indvelopment, a l'Amsterdam,
i allà vam conèixer gent,
i allà vam conèixer els...
diguéssim, els...
els llocs de l'incubadora que n'hi ha allà,
al Lodge Game Garden,
i ens van dir, hòstia, el que esteu fent,
estaves tan bé per ser un hobby,
podrieu treure-ho al mercat, això,
i si li fiqueu una mica més de temps.
Una mica més de temps va ser...
moltíssim més de temps i moltíssim més de treball.
Però us van dir, ei, si us professionalitzeu una miqueta,
potser la cosa pot tirar endavant, no?
Exacte.
I el primer premi?
Quina idea!
Ui, ui, ui...
Això és la típica preamuntada?
No tant, no tant.
Va ser Momocon, no?
Va ser el primer, sí.
Va ser l'Atlanta.
Li diuen la Comic-Con de l'est.
Perfecte.
Hem tingut de fons a la pantalla de l'estudi
el Dimension Drive, que ara sentim el seu gameplay,
i és un shoot'em-up molt clàssic,
de pantalla dividida, que va ser finançat per Kickstarter,
i que, a més, va tenir una incidència
que fa que quasi aventurin el projecte.
Ens la podeu explicar?
Què és el que va passar?
Vosaltres acabeu de fer aquest joc
que ens ajuden a Kickstarter
i ho veu tirar endavant com qualsevol Kickstarter.
I va haver-hi un moment que va passar alguna cosa, no?
Ha casat a l'aire, tu.
Bueno, eren els últims dies,
i encara estaven 7.000, 8.000 euros lluny de la meta,
i bueno, vam fer un stream, un Twitch en directe,
però bueno, festa de final de Kickstarter,
pensaven que no arribaríem, però no passava res, no?
I quan quedaven tres hores, més o menys,
de cop i volta, plop,
apareixen els 7.000 euros allà.
De cop?
Una persona.
Una sola persona va posar 7.000 euros,
que també va ser una mica de coincidència, no?,
perquè era el màxim que podíem posar en el nostre projecte i tal,
i clar, va ser una festa.
Home, imagina't.
El vídeo està a YouTube, encara.
Mira quina pena, que no ho sabia.
El vídeo està no, encara? O l'has tret?
No, no, l'he tret.
No, no, és que n'hi ha un moment molt dur.
Ara estem rient, però jo vaig passar dos o tres anys
que no vaig veure el vídeo, perquè clar,
de cop i volta, mitja hora abans, del final del Kickstarter,
jo vaig conèixer un dels nois de Kickstarter
en una conferència d'aquestes viatjant a Berlín.
I em van enviar un mail
i se'm explicava que havia sigut un frau.
Però sí, mitja hora abans,
la cara va ser prèvia.
Ens van dir que algú havia fet servir una targeta robada
i havia posat els diners per gastar una broma, no?
Sí, home.
La típica broma que gastes, no?
Sí, sí.
I clar, jo que me'n recordo, no vaig trobar el missatge,
i estàvem a l'inrevés, s'ha assegut,
i li vaig dir...
Mira, li vaig ensenyar el mail al mòbil i hòstia.
Però aquí la història és com arribar a aquesta conclusió, no?
Quan no havia estat així.
Suposo que a nivell de seguretat i tal,
ells ho han vist.
Mai van dir exactament...
Van parlar amb ells el dia següent,
després de tota la voràgine que va vindre després
i el polló que van muntar, no?
Però mai van dir exactament
com s'havien adonat o què havia passat.
Exactament.
El més important és que després ho van...
Van millorar les mesures de seguretat, no?
Mira, vosaltres, no?
Això va fer servir com a...
Però bé, després vau tenir una petita crisi,
però la comunitat us va animar, no?
Que vosaltres, ei,
torneu a fer-ho, que tornarem a apostar, no?
Per vosaltres, i ho vau fer.
Sí.
No, no, va ser dur, perquè vam acabar, no?
Vam acabar tot, i ens vam preguntar, no?,
l'any que estava al Twitch, i ara què?
Clar, ens miraven i dèiem...
Que això és molt fort.
A més, se la ha transmès per internet.
Clar, no, la meva cara de poder,
quan veig el mail per primera vegada,
ho vaig veure anys després, vaig trigar anys.
Ho entenc, eh?
I va ser dur, va ser dur.
I vam acabar l'estream,
jo estava a casa seva, de fet,
i va trucar...
I just després d'acabar l'estream,
van començar a trucar i arribar emails
de gent molt potent de l'industria, no?
Va trucar el Brian Fargo,
no sé d'on van treure el meu mòbil,
el hacker de la targeta de trucar...
El hacker de la targeta de trucar.
L'Ariadna Pratchett, el Rami Ismael...
També et va trucar Rami Ismael.
Estem parlant de les dues d'amaginada.
I em van dir, no us preocupeu, que això ho arreglem,
perquè això no pot quedar així.
Que guai, la comunitat, no?
No volien que quedés així,
com que es pot fer això
contra un estudi de videojocs més tan petit.
Contra una il·lusió que teníeu, sí, sí.
I llavors, durant el cap de setmana,
a Kickstarter, vam fer una trucada amb ells,
ens van dir, torneu a llançar el dilluns
i sortireu en portada,
us farem molta promoció i demés,
i tornem a començar.
I llavors vam començar.
De fet, estem veient aquí el joc,
perquè aquest joc ha tingut una història.
Estem parlant de fa molts anys, però continuem.
Sí, sí, no.
Encara, cosa d'aquest joc,
aquesta edició digital de Switch
va ser la primera que vam fer...
Aquesta és la física.
En algun joc per aquí està el número 1.
Molt bé.
Que bo, boníssim, boníssim.
I de fet, no sé si ho he llegit bé,
el motor amb el qual vau fer el joc
és el motor amb el qual heu anat fent els altres jocs,
amb això ho estic dient bé o no?
La tecnologia us ha servit
per continuar fent la vostra feina, no?
Sí, sí.
Vam decidir fer tot el port nosaltres,
va ser molta feina, va ser molt dur al principi,
però bueno,
ens va ajudar a tenir la tecnologia
i a fer el port i tot el que fem ara
i a millorar molt el procés que fem,
tot el procés tecnològic,
per fer els nous videojocs que estem treballant.
I també ens va ajudar a tenir
els contractes amb Sony,
amb Nintendo, amb Microsoft,
per poder fer el publishing nosaltres,
l'edició nosaltres mateixos, directament.
I vosaltres, una vegada,
traieu aquest Kickstarter,
el Kickstarter funciona perquè teniu l'ajuda
de Rihanna Pratchett i Rami Ismail
i tota aquesta gent,
com ho rebrà la comunitat quan traieu aquest joc?
Va tenir bona crítica,
crec que tenim uns 70 i escaig,
metacrítica, ara no, 72 o 73.
N'hi ha gent que li va agradar més,
n'hi ha gent que li va agradar menys,
està clar.
Però també crec que és un joc
una mica divisiu, no?,
perquè té unes mecàniques
que et fa explotar una mica el cap.
Ja, ja.
És un joc cooperatiu?
Pots jugar en cooperatiu,
però la mecànica principal del joc
és que jugues dos shoot'em ups
a la vegada en single player
i has d'anar canviant d'una a l'altra.
I llavors això,
n'hi ha gent que els va agradar un munt,
perquè és com molt difícil
i molt de multitasking, no?,
que li diuen, i n'hi ha gent que diuen,
no puc, no puc amb això.
Tu recordes Albert Licaruga?
Aquella que disparaves,
hi havia boles blanques, boles negres,
hi havia gent que allò ja no podia.
Doncs imagina't si a sobre canvia de nivell,
allò ja és trencador.
Ho dic bàsicament perquè quan treus un Kickstarter
la màxim por o el màxim repte
és agradar a aquella comunitat
que al final t'ha recolzat a l'hora de treure aquell projecte.
És fantàstic.
Per cert, hem de dir,
pels ullents que ens estan escoltant o veient a través de YouTube,
el joc Dimension Drive està en aquests moments d'estima a dos euros,
fins al dia 17 està en oferta.
És un esforç per poder rescatar aquest joc.
Gràcies per el broma.
No, ens faltaria.
La setmana passada vam tenir de convidats
la gent de l'estudi Devilite,
que ha guanyat algun premi per fer porting.
Volíem saber si vosaltres,
bé, crec que és la segona pota vostra de negoci,
que és portar videojocs d'altres plataformes.
Com ho feu, això?
Funciona, no funciona?
És més difícil fer-ho original que portar-ho d'una altra...
És més ràpid.
Almenys nosaltres ens triem molt menys temps, esclar,
en agafar un joc que ja està fet
i portar-ho d'una altra plataforma.
Fer un joc des de zero és entre un any i dos, com a mínim.
Però a vegades se m'ha aconseguit fer jocs...
L'inferno que vas trigar.
Una setmana després d'una setmana de destec,
i vam fer un parell més de setmanes.
En un mes estava.
Depèn molt de temps.
A més a més,
quan fas un videojoc,
has d'estallar moltes mecàniques,
has de fer molt...
Quan arribem al videojoc per portar,
tot això ja està tancat.
Aquest és el videojoc,
ha de funcionar a la Switch o a l'iPad, on sigui,
però aquest és el videojoc.
De fet, el que estem mirant ara, per cert,
que és com un somni,
aquest és molt divertit.
El podeu explicar una miqueta?
Si es pot explicar,
perquè és una miqueta...
No ho sé, és un delinear,
en alguns moments.
Aquest és un puzle.
I la idea és que tu has de guiar el personatge principal,
que és el bop aquest,
però no el controles directament,
controles el gos que va davant teu,
i el gos li ha de posar obstacles.
I quan arriba un obstacle,
el ninot, l'aigua, l'aigua,
el gos li ha de posar obstacles.
I quan arriba un obstacle,
el ninot, el bop,
només pot sempre girar mà dreta,
i després continua recta.
I has de portar-lo des de l'inici fins al llit,
sense que caigui de l'escenari, diguéssim.
I tot això està fet a una quadrícula,
llavors veus perfectament on anirà,
i si li has d'anar posant obstacles,
si cada vegada és més difícil.
De fet, estem ara veient molts videojocs que heu portat.
Aquests videojocs que ha fet alguna altra empresa
i que us les porteu,
podeu tocar l'art, per exemple,
o no?
És a dir, sí, eh?
Un port no és deixar-ho tal qual perquè es pugui jugar,
sinó podeu tocar coses.
En aquest que estàs veient ara mateix,
els menús estan molt pensats per fer servir amb ratolí.
I clar, amb el comandament d'una consola és molt diferent,
i van haver de fer bastanta atació aquí
perquè el menú fos còmode, no?, amb el gamepad.
O sigui que us donen permís per poder tocar.
Clar, al final, hem de tocar,
però és el mateix de vegades el back-to-back,
que amb ratolí o amb un touchpad de l'iPad,
és molt diferent de fer servir amb un comandament, un gamepad.
Molt bé.
Jo és que he jugat a tots aquests.
El back-to-back el vaig jugar,
i fins i tot el vam treure per generació digital tele, imagina't.
I aquest, el the back-butcher, l'he jugat i és un superpunk.
És un superpunk.
És un superpunk de tota la vida,
però en lloc de bombolles, o globus, o com vulgueu dir, són...
Sí, té unes mecàniques molt divertides.
Un dels últims treballs que heu tret és Lumini,
i el teniu per Switch, PlayStation 4, Xbox.
Parlàvem de porting.
Heu fet el porting, en aquest cas, a totes les plataformes?
Sí.
I quina és la que dius, uf, quina manera?
La més difícil.
Ara he de fer porting per Play4, no ho sé.
Depèn, depèn del joc i la plataforma.
El Lumini, per exemple, aquest,
ha sigut una mica més complicat a la Switch,
perquè és un món 3D molt ample.
I en el moment del joc està tot carregat a memòria.
I aquest concret està una mica més difícil aquí.
Depèn una mica del joc o...
A l'Inferno és una mica més difícil la PlayStation 4,
per temes també tècnics de...
Depèn una mica del joc i la plataforma.
I també els animadors.
Cada Lumini tenia una animació particular,
i quan tens moltíssim sepantai a la vegada,
doncs a la Switch li costa.
La Switch no té aquesta potència que té la Play4 o la Xbox.
Ara ja sabeu que a la Switch han dit
que és la seva vida, no?
Però si a mi m'agrada molt, és la meva preferida.
Ara diuen que hi ha...
No ho sé, ho vaig llegir l'altre dia
amb una premsa especialitzada a videojocs.
Doncs ho has dit tot, Albert, premsa especialitzada.
A veure, hi ha una cosa molt curiosa del vostre estudi,
i és que esteu entre els Països Baixos i Barcelona.
I això és un detall força típic,
perquè normalment estem acostumats
que quan la gent ha de treballar en un videojoc,
fer les reunions, connectar-se molt,
entendre's molt, com ho feu vosaltres?
Som raros, som raros. On sou?
Això és veritat, som raros.
Estem donant voltes pel món.
La veritat és que fins fa uns mesos,
la nostra oficina era el Discord.
Era virtual, era virtual.
Era virtual, treballàvem tot en virtual.
Jo tenia la meva oficina a casa meva,
tenim una oficina petiteta a Holanda,
on ens reunim ell i jo,
però la resta de l'equip estava distribuït.
Teníem gent arreu.
Tenim una a França.
Tenim gent...
Això ve molt de Dimension Drive,
que com que estaven treballant,
podien tenir-la, però no tenia sentit,
perquè ell i jo estaven en un altre lloc,
aleshores normals d'oficina.
I vam fer tot el videojoc amb gent...
Hi havia un alemany, un búlgar...
Sí.
El Daniel, que era holandès,
i nosaltres dos.
El Sergi també es va ajudar, que era d'aquí a Barcelona.
I es pot fer un videojoc a casa seva.
És complicat.
És complicat, suposo, d'organització.
De missatges i de...
I els xats són perillosos.
Els xats són perillosos.
Fem molts skypes...
No t'entenc.
Li veuràs la cara, no?
I diversos idiomes, també.
Déu-n'hi-do.
Esteu atents vosaltres a les novetats
de la PlayStation 5 i la nova Xbox?
No en podem dir massa.
Sí, sí.
Ja està aquí molt lerta.
Molt bé la pregunta.
L'últim he captat jo.
Sí, d'acord, molt bé.
Per tant, sí que estan al dia de les últimes novetats.
Esteu contents?
En general, sí.
Però d'això, vull dir que...
Sí, de tot.
Estan contents.
I projectes 360 graus o de realitat virtual?
Els heu plantejat alguna vegada?
No, encara no.
Però per què no ha sortit la possibilitat?
Ara que ho dius...
Els jocs que heu vist,
no és que tinguem, com veus,
tenim el Black Badger, que és un punk,
tenim shooters, tenim puzzles,
tenim el Lumini, que és com una experiència relaxant.
No tenim un joc que diguéssim aquest, no?
Fem jocs que ens agraden.
Molt bé.
I la realitat virtual no ens agrada massa.
El nou està passat a Barcelona.
Sí, així. Això és molt important.
I quan teniu data de sortida?
Encara no tenim data de sortida, però el presentarem a la GDC.
Molt bé.
Anem al San Francisco el mes que ve.
Ja el presentarem allà per primera vegada.
Molt bé. M'agrada molt tot el que expliqueu.
Per cert, abans ho comentàveu,
ens heu deixat aquests dos jocs,
perquè un programa que fem en públic el posarem...
A la Digipanera.
A la Digipanera o el que sigui.
Anem recopilant nosaltres.
La primera que s'ha fet en físic?
De Switch.
Van ser de l'empresa aquesta que feia físic,
que es diu Playasia.
Van ser els primers a fer el primer físic que vam fer.
Feien PC4 i PC8 abans, i encara.
I el de PC el vam fer per la gent de Kickstarter.
Aquest el vam fer nosaltres.
Perfecte.
Vam fer les caixes, ho van dir a nosaltres i tot.
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies.
Ha passat el temps volant.
Ens ha agradat molt conèixer el vostre producte.
Però sobretot,
la forma amb què treballeu.
I amb això que heu comentat,
que sí que esteu al dia amb aquestes noves consoles,
farà que d'aquí poc,
a veure si podem saber més detalls i ens pugueu explicar.
Sí, sobretot aquest joc de Barcelona.
Això sí que ho podem parlar.
Podem parlar del que vulguis.
I a partir del Nadal podrem parlar de la nova PlayStation.
Exacte.
Més endavant.
Si ens deixen, sí.
Està claríssim.
Està molt connectats, aquests nois.
Moltíssima sort i gràcies per haver vingut a Generació Digital.
A vosaltres, per mitjans.
Generació Digital.
Doncs ara és moment de connectar amb l'Star.
Cada 15 dies ho fem aproximadament.
A vegades cada setmana.
Avui ho tornem a fer.
No sabem mai on està.
Ho comentem moltes vegades amb l'Eli.
Però el que sí que volem preguntar és com està.
Com va? Connectem, connectem.
Bé, Murillo, gràcies.
Força bé, una miqueta cancel·lat.
Per la setmana aquesta que hem tingut.
Hola, per cert.
Hola, guapo i guapes.
Què deies?
Doncs cansat.
La setmana passada vaig estar aquí a Star Records.
Aquí a aquest esdeveniment.
I hem intentat, tots plegats,
estar una miqueta al dia del que estava succeint.
I les notícies del mòbil.
Ja ho sabeu, que és cancel·lat.
Sí, ja ho sabeu, ja ho sé.
Era broma.
Però m'ha fet gràcia que,
amb totes les tertúlies,
que quan passa alguna cosa,
tots són experts en aquella cosa que passa.
I m'ha fet gràcia un comentari.
Ha sortit diversos comentaris
per la televisió i a la premsa llegit
que deien, té la seva conya,
perquè diu,
coi, si és un certament de mòbils,
per què queden en un lloc físic?
Que ho facin per mòbil,
que, de fet, les reunions que vam fer
per debatre, a veure si continuava o no,
ho vam fer per videoconferència, no?
I, clar, té la seva conya, no?
Si fas un certament de telefonia,
per què no quedes per telèfon?
I per WhatsApp.
Hem vist emoticones amb la caca amb ulls.
Doncs el que deia aquesta gent,
per mi, que no ha anat mai amb un esdeveniment
i no ha parlat mai amb la gent en directe,
de cara a cara,
i d'història no en sap gaire.
Perquè això els negocis sempre s'han fet
precisament aquesta setmana passada,
que va ser la passada que vaig estar
a les Tarrako Wars,
llavors vaig avorrir, superavorrir,
amb 50.000 fotos per Twitter,
passava això,
va passar això.
No és que facis molts negocis,
perquè, clar, Tarragona no dona per tant,
diguéssim,
però sí que t'assabentes de moltes coses
involuntàriament, te les expliquen, no?
Perquè diuen...
Que ho veus? Un ratpenat!
Que l'heu vist, el ratpenat aquest?
Estic fot.
No veus què deia? Volguis o no,
te n'assabentes de coses.
I per això, per això coses com el Mobile o el Congrés,
és important que es facin presencialment.
No cal que es facin via telemàticament, no?
I aquest, mira,
és la cosa que voldria donar
l'apunt perquè és important,
molt important, el cara a cara.
Que també té la seva conya,
i jo, d'aquesta manera,
i des d'aquí, no.
Doncs sí, l'Estar amb un ratpenat que...
O sigui, que no està a l'habitació.
No, jo pensava que estava tancat a la seva habitació,
però no.
A la cova de Batman.
A les golfes d'abandonat.
A les golfes de casa seva, baix.
Feu-me cas, la cova de Batman.
Només ho sap ell.
Molt bé, efectivament, té raó que
en una reunió com el Mobile World Congress,
al final, el negoci es fa cara a cara, eh?
Sí, sempre.
A més, és una cosa com molt antiga, no?
Però sembla que agafes com més confiança
si veus la persona que no pas si fas un Skype.
Les encaixades de mans és el que valen,
no els contractes, no, no, les encaixades de mans.
Avui llegia un tuit molt bo que deia
mira, el 2010, si una empresa no tenia Skype,
era com que antiga.
I el 2020, si una empresa té Skype, és com que antiga.
Déu-n'hi-do.
Doncs ara parlem de Linux, que és un sistema operatiu
que ha guanyat seguidors, però que segueix sent
un gran desconegut pel gran públic.
Tot i això, el 100% dels superorinadors,
com el Mare Nostrum, per exemple,
utilitza Linux.
Més de la meitat dels servidors d'internet
l'utilitzen i granges de renderitzat,
com les de Pixar, per exemple,
amb aquesta musiqueta d'art que estem escoltant de fons,
són possibles gràcies a Linux,
per no parlar del sistema Android,
que es basa també en Linux.
Però hi ha un aspecte en què aquest sistema operatiu
no acaba d'arrencar.
I és que els jocs a Linux hagi estat sempre problemàtic
i ha tingut molt a veure.
Això està canviant a passes esgegantades,
gràcies a empreses com Valve.
Primer de tot centrem-nos una mica quan parlem de jugar.
Què volem dir a jugar? Perquè jocs en Linux
n'han hagut sempre, n'han hagut molts,
i s'han pogut descarregar, jocs independents, jocs a Twitch, etc.
Quan parlem de jugar volem dir els jocs que surten
a les revistes, el que pots anar a una botiga
i descarregar, i no descarregar-te'l,
sinó pots anar a una botiga i comprar-lo físicament,
o també descarregar-te'l, exacte.
I també volem jugar al Red Dead Redemption,
volem jugar al Witcher...
Exacte, Tomb Raiders, etc.
Durant molts anys no hi ha hagut versions Linux natives
per molts d'aquests grans videojocs,
i jugar, imagina-vos, si no n'hi havia per Mac,
menys encara per Linux.
Jugar sempre volia dir passar a través d'alguna capa d'emulació,
com per exemple la de Wine.
Amb el Red Dead Redemption, Wine, què és això?
Wine no vindria a ser una emulació,
sinó que vindria a ser una capa de simulació.
És una cosa que fa creure un programa
que s'està executant al Linux
que en realitat ho està fent en un escriptori Windows,
i que allà té totes les seves APIs,
té el DirectX, etc.
L'està enganyant.
D'aquesta manera, no tens la necessitat de tenir
una altra instal·lació de Windows
en el teu ordinador,
ni pagar una altra llicència, corre tot en el teu escriptori,
però corre d'aquesta manera simulada.
Òbviament, no funciona mai el 100%,
i moltes vegades has de passar-te
molt de temps amb les configuracions
per fer que tot funcioni bé.
Anar a tocar amb botonets.
Amb Steam sembla que comença a canviar.
Steam és aquesta plataforma per PC,
i Mac i Linux per jugar.
Molt correcte.
Sobretot, canvia el tema del gaming a Linux
gràcies a Steam per un motiu,
perquè comença a ser paraigua de distribució
de molts productes, sobretot petits i independents,
que escolten molt més la comunitat de jugadors
que tenen a darrere,
i malgrat que és un mercat petit
i que s'encaren cap a Windows,
molts dels Kickstarter, si els heu estat seguint,
normalment a les zones de...
fins on arribem per finançació,
moltes vegades els seus objectius tenen.
Versió per Mac, si en aconseguim tants diners,
si en aconseguim tants altres, versió per Linux, etc.
Això va fer que comencessin a aparèixer
jocs per Linux a la plataforma Steam,
versions per Linux de jocs que sortien per Windows,
i mica en mica ha anat cridant als grans
que alguns també han començat a fer versions
dels seus jocs que corren de forma nativa
a la plataforma Linux.
Hi ha un abans i un després, Albert.
L'altra part en què Steam s'implica en això
és quan Valve, recordeu, el 2015,
agafa i llença el seu intent
de sistema integrat de videojocs,
l'SteamOS i les Steam Machines.
Ai, sí.
Al llum del 2015 no va acabar de funcionar,
va ser una miqueta un tret al peu,
perquè precisament volien que funcionés amb Linux,
quan el catàleg que ells tenen a Steam,
en Linux, és molt petit,
i el jugador, una miqueta més hardcore,
que seria el client per tenir aquestes màquines
a la seva, vol jugar als grans jocs triple A.
Això sí, d'aquest experiment,
una de les coses que va quedar
és una capa especial d'emulació
dissenyada per funcionar a Steam
que van desenvolupar,
i és una de les grans coses que ens ha quedat d'això.
I es diu Proton, el sistema d'emulació d'Steam,
el que rebut una important actualització aquest mes.
De fet, si esteu mirant el programa per YouTube,
hi ha una pantalla on es veuen, doncs,
és com un ordinador, un escriptori,
que no sé si això és Proton.
No, això és Steam,
i aquí estem veient moltes vegades com s'està posant,
com alguns dels jocs que apareixen
funcionant en un Steam de Linux
són envidats versions per Windows,
i com es posa en marxa aquesta capa.
Però tu dius que això pot ser revolucionari, no?
Doncs és revolucionari per un motiu.
Mira, Proton s'ha actualitzat
perquè segueix les versions directes del Wine,
per tant, s'ha actualitzat Wine, s'ha actualitzat Proton,
i fa servir els nous drivers Vulkan,
que són drivers gratuïts
per funcionar a ple rendiment
en sistemes com el Linux.
I, per tant, les gràcies gràfiques a Linux
donaria per a un altre programa,
i ho parlarem en un altre moment.
Però la gràcia és que, gràcies a aquesta plataforma,
el nombre de jocs, i jocs importants i AAAs,
que es poden jugar en Linux
ha passat a superar als 6.500.
Ja estem parlant de jocs...
Mira, del top 10 dels jocs més jugats de Steam,
6 funcionen molt bé,
perdona, 7 funcionen molt bé
gràcies a l'emulació de Proton.
Quatre d'ells han estat com si successessin,
4 d'ells han estat com si s'estigués executant
directament en un Windows.
Els 3 que no funcionarien
serien jocs com el PUBG, el Destiny 2,
o el Rainbow Six Six,
jocs bastant importants,
però dels que sí que poden funcionar,
i estem parlant de jocs Windows funcionant en Linux
amb molt bon rendiment,
tindríem Team Fortress 2, GTA V, Monster Hunter World,
Dota 2, Counter Strike, Global Offense,
per tant, autèntics jocs estrella.
Com el Monster Hunter World,
aquest és un joc molt potent.
A més, és un joc per jugar en línia, etcètera.
No estem parlant només de jocs
que executis en el teu escriptori.
Quines han sigut les 2 característiques
d'aquesta última versió de Proton
que fan que realment el paradigma del joc en Linux
sigui un game changer,
que comença a canviar bastant?
Les 2 característiques són les següents.
Primera, a la plataforma Steam,
tots aquells que la tingueu,
sabeu que els jocs de Steam
tenen jocs per Windows, per Linux, per Mac.
Tu el compres
i el tens a la plataforma Steam
i quan vols jugar,
automàticament la plataforma te'l descarrega
segons la versió que t'ho tinguis instal·lat.
Sí, tu mira l'ordinador, exacte.
El que no podies fer fins ara,
cosa que sí que es permet,
és que si tu tens un ordinador amb Steam en Linux,
ara pots escollir a descarregar-te
i jugar a la versió Windows
del mateix joc que tu ja tens.
Per tant, pots escollir quina versió et descarregues
i quina servia executar-la dins Steam,
independentment que el que t'estiguis tocant
sigui la versió Linux de la plataforma.
I per què és bo això?
Perquè, tot i que és veritat,
molta gent comença a fer jocs per Linux,
moltes vegades la quota de mercat és la que és
i, per tant,
no s'assegueixen donant pedaços,
no s'actualitza tot el bé que s'hauria de fer,
a vegades, inclús, el joc no serien dedicats
al prou cura per fer-lo com s'ha fet
a la plataforma per Windows,
i jugar a la mateixa versió, inclús via cap emulada,
a vegades és molt més satisfactori,
arregla molts problemes,
permet jugar en línia amb altres persones
que utilitzen la versió per Windows,
i, per tant, és una bona opció pels jugadors de Linux
si el seu joc no funciona tan bé com voldrien,
intentar veure si la mateixa versió per Windows
a través de l'emulació de Proton
els dona una experiència de joc molt més satisfactòria.
Tu estàs més content.
Jo estic molt més content.
A més, hi ha una segona característica
que és bastant trencadora,
i és que si hem dit que per jugar un joc
pots fer-lo a través d'un emulador com Wine,
i haver-lo de configurar, haver-lo de posar en marxa,
haver-lo de posar...
Si Steam ja ho ha fet per tu,
per què no utilitzar-lo per altres jocs?
I això és el que es pot fer amb aquesta última actualització.
Agafar un executable d'un joc,
per exemple, un joc per Windows,
que jo m'he baixat de la plataforma Gioji
i que, per tant, tinc un executable en el meu escritori,
passar-li a Steam
i que Steam em permeti executar un que no està
a la seva plataforma ni l'has comprat a través seu,
i a través també de la plataforma
de la capa d'emulació Proton.
I per tant, poder jugar a jocs que no podria jugar
sense haver de passar jo per la...
Per l'aturra d'agafar
i tenir que configurar jo la capa d'emulació.
És que al final és clic-clic. Necessites un clic-clic i jugar.
Doncs la veritat és que sí.
Escolta, corre molt bon temps pel game in the Linux,
sobretot si us dic, perquè molta gent no s'haurà sabent de,
però,
si us parlo d'una plataforma de jocs
que utilitza una versió de Wine
i que, a més, utilitza els gràfics lliures Vulkan,
sabeu de què parlo? Google Stadia.
Per tant, són bones notícies,
perquè quanta més gent es dediqui a fer això,
millors drivers, millors compatibilitats...
I més fàcil.
Més fàcil per a tothom jugar, que és el que volem.
Visca el Linux i visca l'Stalman
i tots els que vam fer que tot això anés.
Anem-hi.
Doncs sí que entrem al Generació Digital Dicat,
vivint constantment enganxats a una pantalla
per pràcticament qualsevol aspecte de la nostra vida.
Tenim, doncs, a la pantalla
que ens permet fer la vida més fàcil.
I l'oci i l'entreteniment són alguns dels camps
que més han explotat les possibilitats
que ofereix aquesta tecnologia.
Però fins a quin punt els videojocs
són importants pels més joves?
Ha canviat la manera en què ens relacionem?
Quin tipus de relacions s'estableixen
en un món virtual?
I els professors i professionals del món educatiu
en són conscients d'això, de tot plegat?
Són capaços de seguir-li el ritme
a un món, aquest digital,
que està en constant evolució?
Per mirar de donar-hi resposta, o si més no,
per plantejar el debat,
el Cercle de Cultura Contemporària de Barcelona
ha organitzat el cicle de debats i conferències
al joc permanent oci digital
i societat hiperconnectada.
De fet, aquest dimarts, a la secció de xarxa Ocensa,
ha vingut, doncs, a acompanyar-nos
a la cap de documentació del CCCB,
que és l'Elisabet Goula,
on vam parlar precisament del Game Lab
i vam parlar, sobretot,
d'aquestes conferències
que es fan de forma paral·lela
i que funcionen, també, cada dilluns.
La veritat és que ara veurem algunes imatges,
si veieu el programa de YouTube,
de les dues que s'han fet fins ara.
Ella, l'Elisabet Goula,
ens explica el perquè d'aquesta exposició
i d'aquests debats.
Posar en valor el videojoc
com a producte cultural de primer ordre, avui.
Ens semblava que el videojoc no deixa de ser un producte cultural
que ha anat acompanyat de molts prejudicis
i de seriotips al llarg de molt de temps.
Molts d'ells, justament, des del món de la cultura, jo crec.
Les estadístiques, però, ens confirmen
que el videojoc té un nivell d'extensió en la societat
que va molt més enllà
d'aquest perfil del videojugador
que potser tenim una mica tots al cap
d'algú molt jove,
d'algú que necessita desconnectar del món,
que més d'un 60% de les persones a Catalunya
es declaren videojugadores habituals.
Sabem que hi dediquen més de 6 hores setmanals,
sabem que un 40% són dones,
que la mitjana d'edat és de més de 30 anys.
Quant d'arg, quant de raó.
Sí, sí, ja està, estem aquí.
Però bé, el fet que aquest programa
el féssim amb la Mònica Terribas,
que es parléssim de videojocs d'una forma tan natural,
potser fa uns vuit anys,
això no seria gens normal.
No, ens haguessin dit que estem fent propaganda
d'un videojoc,
i en molts programes d'aquests es parla de música,
o es parla de cinema,
o es parla, fins i tot,
d'exposicions de museus,
no es percep com a propaganda.
En canvi, semblava que quan parlaves d'un videojoc
estaves fent anuncis.
Sí, sí, realment fins al 16 de març,
cada dilluns, menys el dia 10 de març,
hi ha una conferència o un diàleg
al voltant d'un tema diferent.
Tots els diàlegs es poden veure a través de la pàgina del CCCB.
És superinteressant.
Us hem fet un petit resum de les dues que hi ha hagut,
que s'enrecau al Cos Virtual,
on parla de la capacitat transformadora del cos virtual,
i després Peter Borderer,
que ho va fer aquest mateix dilluns,
va fer la seva xerrada, es deia,
connexió permanent, interacció infinita,
on constata que a la societat hiperconnectada
ja no hi ha pràcticament temps
per parlar inactivitats.
És completament diferent,
perquè dues coses impliquen l'escriptura,
però s'utilitzen disciplines diferents.
La prosa és afilar l'experiència en una frase,
a nivell de la frase,
perquè quedi bellesa i sorpresa.
Els videojocs és més col·laboratiu.
Tens l'artista, el dissenyador,
tens els programadors...
Tothom ha estat treballant,
reiterant perquè hi hagi un resultat final.
És diferent, són mons diferents.
Suposo que és fàcil separar-ho.
És com treballar en comèdia o terror.
Perquè podem fer moltíssimes coses també als videojocs,
als jocs d'ordinador.
Els videojocs són coses que et mostren molta eficàcia per a tu,
agradant tant.
Amb un videojoc,
fent un parell de clics,
puc decidir grans guerres,
i puc fer grans avenços,
i passar, en general, amb el mòbil.
Puc fer moltes coses.
Em sento com omnipoderós amb el telèfon mòbil,
i aquí hi ha una ambivalència.
Mai no n'hi ha prou.
Quan més eficàcia,
més tinc la impressió
que potser podria ser encara més.
No acaba d'haver-hi prou.
Molt bé.
És fantàstic poder escoltar i veure gent
que potser no està dedicada al món del videojoc.
La primera que sí, és una persona, i tant que sí.
Però bé, de fet,
les xerrades que queden són filòsofs
i persones d'altres àmbits,
que parlen del videojoc i de la societat connectada.
És que el més interessant d'aquesta mostra
que s'està fent al CCCB de videojocs,
on podem anar allà i jugar coses,
i conèixer i tal,
jo crec que és totes les activitats relacionades
de coses que no t'esperaves relacionar amb el món del videojoc.
I això és molt important.
És molt important.
És molt important que hi hagi una gran exposició
dels museus i d'aquestes sales expositives.
Doncs ja ho sabeu.
Tots els dilluns, a les 7 de la tarda,
menys el dilluns 10 de març, hi ha una xerrada.
Fins al 17, 16 de març,
que el CCCB ha fet justament amb aquesta gran exposició
que es diu Gameplay.
Nosaltres hem de parlar de les xarxes aquesta setmana.
S'ha parlat molt abans i se n'ha parlat molt després.
Els nostres ullents van al cinema.
I ens han recomanat pel·lícules.
Roger Pimpam diu que acabava de veure fa uns dies el 1917,
que si no l'hem vist, que anem al cine a veure-la,
perquè és impressionant.
Jo encara no l'he vist, però en tinc moltes ganes.
I l'Ed Caballer diu que va flipar molt amb el joker,
i estic totalment d'acord,
perquè crec que és un paperàs el que fa aquest senyor.
El primer dia segurament la llogarem.
Segurament és de cinema, aquesta també, però la farem a casa.
Es pot veure perfectament a casa.
El tema és la interpretació d'ell.
Ell és la pel·lícula, és al·lucinant, la veritat.
És aquelles pel·lícules que les aguanta un sol actor, no?
Sí, totalment.
I també s'han comentat notícies.
Sí, seguim l'Ed Caballer,
que ens envia una notícia de newsdiario.oest.
Diu que els Estats Units donen llum verda
al primer vehicle de repartiment sense conductor.
I té permís per distribuir pizzas i altres mercaderies
a l'àrea metropolitana de Houston.
Tenim un problema.
Diu que és un vehicle que té molts sensors
per tal d'evitar qualsevol problema, és a dir, que és molt fiable.
Que li robin les pizzas.
Jo és que ho estava veient.
Passa per allà i tens una mica de gana.
Amb l'olor de pizza que l'empeta.
Com ho evites, això? Això és impossible.
Segur que hi haurà en càmeres que estan gravant, enregistrant.
I què?
És igual, tu ja te l'has halat.
Un dels problemes de tota la compra online
sempre és la logística.
Com fas que això t'arribi a casa?
Flotes gegants d'aquests repartidors? Autònoms?
El tema és que hauràs de baixar al carrer.
Aquí no et ve fins al portal.
El sistema de recollida de la teva mercaderia no l'acabo de veure,
perquè baixaràs al carrer, no parlaràs amb ningú, agafaràs...
Bona nit.
El carrer ja està.
El vehicle marxarà tan feliç.
Tindrà identificació facial.
Veurà que ets tu.
S'obrirà el compartiment perquè puguis treure...
Senyor Murillo, la seva trinxa.
Recordeu els taxis de desafió total?
Ja estem arribant.
Hi ha una altra notícia que posa la pell de gallina.
La veritat és que sí.
He vist el vídeo i és horrorós.
No sé si és entre mal gust.
L'Israel ens comparteix una notícia que publicava Xataca.com,
explicant que recreen una nena de 7 anys que va morir
perquè la seva mare pugui reunir-se amb ella
fent servir la realitat virtual.
Aquest desenvolupament ha estat a càrrec de Vibe Studios,
que va replicar la nena en 3D.
Per tant, pot interactuar i moure's
i compta amb un sistema de veu perquè pugui parlar amb la seva mare.
S'ha penjat a un vídeo d'un documental,
que es diu Meeting You,
que es va emetre per una cadena coreana
i es veu com la mare es retrova amb la seva filla,
que li apareix darrere d'una pedra en un lloc idíl·lic,
i es veu aquest retrobament i relació
d'aquesta mare amb la filla.
Ha estat molt criticat.
De totes maneres, s'hi ha pensat força en aquest vídeo,
perquè al final mai pot saber si a la mare això li pot anar bé.
El problema, jo crec que en aquell moment hi ha el retrobament,
després hi ha un moment que juguen i al final hi ha un moment
que la posa a dormir i li diu,
i al final hi ha un moment que la posa a dormir i li diu,
mare, t'estimo molt i se'n va a dormir i tal.
El problema, jo crec que allà no sé si hi ha cap terapeuta.
És a dir, en aquella experiència hi hauria d'haver
un psicòleg conductual o del que sigui que digués que parlés amb la mare.
En aquella experiència i després, perquè marxa a casa després d'això.
I arribes, no?
Això el que denota és la importància de l'hiperrealisme
que podem tenir.
De fet, les teràpies amb la mare,
de fet, les teràpies amb retrobament,
ja es comença a aplicar fa molt de temps.
Sobretot, recordo unes de fa bastants anys que vam anar a veure
el Harun Faro, qui em sembla que tenia una exposició
que es deia Sirius Games,
on hi havia algunes d'aquestes coses treballant amb gent
que havia vingut amb estrès traumàtic de llocs en conflicte,
gràcies a la realitat virtual i recreant aquells llocs,
una mica podia reconciliar-se amb alguns dels actes que havíem fet.
Però això segurament ha seguit per uns psicòlegs o per un...
I el que estem veient en aquest vídeo...
És Black Mirror!
Jo crec que és una miqueta d'això.
El que a molta gent li fa una miqueta de veure-ho
és dir, per què ho estic veient jo, que no soc aquesta mare?
Això és un moment molt íntim.
Té ella, el seu terapeuta, la seva família.
Per un costat, hem de tenir en compte...
És una forma que molta gent vegi un ús molt beneficiós
de molta tecnologia que a vegades s'associa només a l'entreteniment
i al joc i res més.
És un moment molt íntim.
Hi ha un ús molt comercial o de publicitari
d'aquesta cosa tan íntima d'aquesta dona.
Però això ho podríem dir de tots aquests vídeos
on es veu com algú sent un nen sent per primera vegada,
o algú que veu en colors,
o quan la tecnologia et permet a una persona
amb una cama o un braç artificial moure's, etcètera.
Aquí naveguem entre dos aigües.
Per cert, notícies d'aquesta setmana abans d'acabar el programa.
Avui ha sortit Dreams,
per una banda, li tinc certes ganes,
però per altra, em fa una mandra jugar un joc per fer un videojoc.
O sigui, jo quan jugo un videojoc,
el Dreams és aquest joc exclusiu per a PlayStation 4
de Media Molecule.
Els creadors del Little Big Planet.
Exacte, i que ara fan aquest, que realment veus el que pots fer,
i bé, és que pots fer un videojoc de cotxes,
pots fer un videojoc totalment diferent com si fos el Mario,
és que realment és al·lucinant.
A veure, jo només vull dir una cosa,
en aquest estudi tenim ara mateix un artista
que fa tasses i dònuts en 3D.
Aleshores, per favor, donem la benvinguda a...
Ni dius que en fa, eh?
Francesc, de fet, l'altre dia ens ho vas dir,
que tu estaves llegint un sistema de vídeo
per poder fer, doncs això, no?
Coses en 3D.
I ens vas ensenyar això, un dònut i un cafè.
I tenim gana.
Si no ho hem portat ens passaràs el vídeo per ensenyar-ho als ulls.
Sí, sí, però bueno, allò és un tutorial, eh?
Si aneu a YouTube i busqueu, trobareu centenars i milers de dònuts.
És igual.
Ens vam haver de preguntar si això era real o no.
Està molt ben fet.
I tu volies comentar una altra novetat?
A veure, Microsoft i Samsung s'han ajuntat
per millorar l'experiència del joc al núvol amb l'Xbox i xCloud,
que de fet hi ha una veta en alguns països,
però que si us compreu l'últim Galaxy S20 i el Galaxy Z Flip,
que és aquell telèfon que es plega,
tindreu l'Xbox aquest del núvol per jugar,
i per tant, per molt processador que tingui el telèfon,
és molt més la capacitat que tindrà l'ordinador al núvol
per poder jugar, doncs, imagineu-vos, jo què sé, al Halo,
o al Gears of War 6.
De fet, aquest telèfon que ha sortit,
us he posat una foto que s'assemblava molt a una...
A la Game Boy Advance SP.
Sí, l'antiga.
Sí, sí, doncs és el telèfon que ha presentat nou Samsung,
i és el telèfon que té.
Moltes gràcies per participar en el programa d'avui,
i molt bon cap de setmana.
El control tècnic avui amb la Iniesta,
redivisió de Lluís Armengol,
pot seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook, a Twitch,
estarem fent algunes coses segurament a partir de la setmana vinent,
a Instagram, a icat.cat,
i pels podcasts de Spotify i també, sobretot, a YouTube.
Aquesta setmana ha sortit el Florence per PC i Switch,
el joc amb el qual va jugar a l'Heli fa com dues setmanes
i que va comentar aquí ha tingut repercussió,
i ara surt per noves plataformes.
La Heli...
La tendència.
Sí, sí, marques la tendència.
Així doncs escoltem una miqueta la banda sonora de Florence.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
Lluís Armengol
Lluís Armengol
Lluís Armengol