Yeah.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al programa dedicat que parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem l'edició número 726
i fem ràpid aquesta introducció perquè tenim moltíssims continguts.
L'Oriol Dalmau ha fet centenars de quilòmetres amb grip.
La Gina Tost ha visitat el nou espai d'exposicions immersives ideal.
I l'Albert García ens parlarà del League of Legends World Championship.
I tenim la sort que avui ens acompanyen en aquest estudi 2
dedicat als responsables de Final Boss Games.
Comencem.
Això és...
Molt benvinguts a tots i també a l'Albert García, com estàs?
Molt bé. Bones.
Oriol Dalmau, tot bé? Bona tarda, Murillo.
Tot bé? Tot bé, tot bé.
Amb els quilòmetres que deies de grip...
Sí, n'has fet. Després en parlarem, però n'has fet uns quants.
Uns quants, però tampoc no és molt arriscat.
Si te la fots contra els murs, no passa res.
Ara t'ho explicaré.
D'acord, d'acord. És un truc d'aquells que rebotes.
Ja, ja, ja.
Gina, han passat moltes coses aquesta setmana.
Interessants, a nivell de videojocs.
Doncs sí, ha sortit el tràiler del llançament de Death Stranding,
aquest joc de Hideo Kojima, que surt el 8 de novembre.
Ja està, ja està.
I escolta, posava la vanguardia, que està ple de spoilers,
aquest tràiler que, per cert, dura 8 minuts, Albert.
Una cosa molt habitual del Kojima,
és fer uns tràilers molt extensos, maravull,
perquè la gent, aquests dies, com deies, diu,
hi ha molts spoilers, però el tràiler l'ha muntat el Kojima.
Ja vol, que hi hagi... No ho entenc.
Se l'acusava que durant molt temps no explicava res del seu joc.
Doncs mira...
Com funcionava, que semblava un senyor repartint Glovo, no?
I ara, per fi, el tio potser s'ha passat de frenada amb els spoilers.
Continua semblant el repartidor Glovo.
Però no us fa il·lusió que aparegui un joc de Hideo Kojima?
Que no sigui, vols dir, que no sigui un Metal Gear?
Que no sigui de Konami? No, sigui una obra de Hideo.
Algú ha embarlat que és un tio que va contra corrent
i que es deixa la pasta,
perquè normalment a contra corrent només van els jocs indi.
A mi em va fer molta gràcia aquell tuit que va posar
que ell era un creador indi
i posava una fotografia d'una Playstation, saps?
I els indis...
Quan va dir, jo l'he escrit, l'he dirigit, l'he guionitzat,
l'he actuat... Vull dir, va començar a dir-ho tot.
Però això va ser una mala traducció del japonès,
perquè realment ell no va dir això.
És que la realitat espatlla un bon tuit.
Gina, tu has dit que avareix ja, o sigui, la setmana vinent.
El dia 8 de novembre, és a dir, si us voleu regalar alguna cosa
per la castanyada una mica d'avançada, que sigui aquest joc.
Una bona castanya.
Escolta, a mi em sorprendrà el dia que Kojima tregui una pel·lícula,
no un joc, una pel·lícula.
S'ha deixat la pasta, heu vist l'estudi que té,
l'estudi que treballa en Dead Stranding.
Va sortir en un late night americà que es veia com el fèiem, el joc.
Hi ha molta gent amb uns estudis de la parra...
Un indi, un indi de tota la vida.
Això és un triple A. Sí, pot ser, pot ser.
També poden ser actors que fan veure que estan treballant.
Podria ser un mirall, com el Gremlins, que va repetint el...
I no deixem Japó, Albert García,
perquè també han passat coses aquesta setmana, allà.
Totalment. De fet, és una amigueta del Hideo Kojima,
segurament, que és el Shigeru Miyamoto.
De canyes, els dos, cada divendres.
El creador de Super Mario, de The Legend of Zelda,
de molts videojocs de Nintendo,
i un dels dissenyadors més coneguts de la història dels videojocs,
que ha rebut un premi al Japó, que és el premi al mèrit cultural.
És un premi que es dona des de l'any 99,
han repartit ja com uns 500, és la creu de Sant Jordi del Japó.
O sigui, la que tu com, tots els japonès us tenen aquesta.
La primera, i n'han repartit 500 des de l'any 99,
la primera a algú del món del videojoc.
Això és el Japó, seria com si al príncep de Astúries
li donessin a una persona que fa videojocs.
És que et diré més, el príncep d'Astúries ja el té Shigeru Miyamoto,
i no tenia aquest premi del mèrit cultural del Japó.
No el tenia encara, era com un brocadís.
Sí, llavors està... Està content, no? Està content, segur.
Està content, sembla que sí, que agraeix molt el premi,
el fet de haver fet els videojocs,
que no és una tasca que es faci amb solitari, ha recordat.
No és Miyamoto només, és tot el seu equip.
Molt bé, molt bé, doncs dues notícies importants que passen al Japó,
i que a nosaltres ens arriben...
Uuuuuu!
Quina por, quina por!
Una castanyada!
Sí, sí, no és casualitat que el joc amb el qual ara parlarem
és precisament el nou Luigi's,
el Luigi's Mansion 3,
la saga dels Casafantasmes de la Nintendo,
i que és una de les úniques oportunitats
de portar el control del germà.
Correcte.
D'aquest germà que sempre està, doncs, darrere, no?
Sempre està a l'ombra de Mario,
però aquesta vegada és el protagonista absolut.
A mi em sorprèn molt, d'aquest joc,
una cosa que no sé si esteu d'acord o no,
els personatges són molt grans,
és a dir, la pantalla es veu força grans.
Sí, però bé, bonics, no?
Molt xulos, gràficament és molt maco.
L'has jugat, Albert? No l'he jugat encara.
Jo m'acaba d'arribar ara mateix,
o sigui, mentre estem fent el programa m'acaba d'arribar,
i tinc unes ganes d'acabar el programa
per anar a instalar-lo i posar-me a jugar a aquest joc.
Potser el fet que els personatges siguin grans,
això que deies, Muriel,
perquè Nintendo pensa que la majoria de la gent
el jugarà portàtil.
Quan jugues amb moda portàtil, els gràfics molt petits són un problema.
Potser és que és un joc de joc casual,
que té les tonetes curtes i que compten que la gent el jugarà,
doncs esperen el bus.
No ho sé.
Hi havia una màquina arcade de Luigi, oi?
Aquí no tenim el Francesc avui.
Aquí el públic ens diu que sí.
I portaves l'aspiradora.
Tenies l'aspiradora per anar espirant fantasmes.
Boníssim.
De fet, és curiós perquè el personatge Luigi
passa molta por tota l'estona.
Jo no sé si aquest joc jugat amb la Switch,
amb la pantalla petita, pot fer por,
o li pot fer por un nen petit.
I el cartoon no és allò on till dawn.
Els encanta Halloween.
I aquest Halloween bon-rullístic,
que la meva filla que té 4 anys li flipa
a les calaveres que fan risses.
L'altre dia llegint les crítiques que ha tingut el videojoc,
que són molt bones,
vaig llegir una que deia que en el comandament de la Switch
hi ha un botó que només serveix per cridar Mario.
En plan Luigi amb la gata...
Sí, sí, és veritat.
En plan com si estiguessis amb por.
Exacte, perquè està tota l'estona,
està compongit i passa molta por,
però ella, a l'aventura,
amb el seu aparell que porta a l'esquena,
el que fa és una mica de caça fantasmes.
La història és igual.
Però vaja, que la Switch porta una temporada molt heavy.
No parem de parlar d'aquests jocs de Switch.
No, de veritat.
Però està bé, perquè ja era hora que Nintendo, no?
Va haver-hi una època de saquera absoluta
i es nota que ens acostem al Nadal
i per això van sortint aquests jocs.
¿No trobeu a faltar molt jocs de la 3DS?
Però és que la 3DS, jo crec que està morta.
De fet, la 3DS...
Ningú ho ha dit, ningú ho ha dit.
Però amb la Switch li té... Com li diuen? Light?
Ha estat morta, la 3DS. Ja s'ha acabat, oblida-la.
Que fa poc que et vas comprar una.
Ahir em van passar 3 codis d'amigo de la 3DS
i vaig dir, i jo, amb això, què em faig?
El regala, això ja.
No, código de amigo de... Serem amigos.
Però si jo fa mil anys que aquesta consola no té bateria.
Està morta, està morta, Murillo.
Tu el tens, el joc, la setmana que ve,
o d'aquí unes setmanes ens parles una miqueta de...
Home, jo, si vol la setmana que ve, em fem 5 cèntims.
Jo penso que val la pena. Jo t'ajudo.
Es pot jugar online, això?
No.
Quan el jugui t'ho diré.
Però jo juraria que no, eh?
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
De fet, estem escoltant de fons la música del videojoc Grit.
Aquests jocs de cotxe sempre tenen una banda sonora
que han comprat llicències de cantants, etcètera.
Sembla que hagi d'entrar Taylor Swift en qualsevol moment.
Sí, una mica això. Home, acompanya, això també va bé.
Ah, tot és important.
Parlant de Grit 2019, jo l'he jugat amb una PlayStation 4,
però el teniu amb Xbox i amb PC, també.
És una saga llarga de Codemasters, que ve de la generació anterior.
De fet, ve d'aquell toque Race Driver.
No sé si recordeu, que fa força anys,
després va venir Grit, Grit 2, que va tenir molt d'èxit, Grit Autosport,
i ara aterrem amb Grit 2019, que el 2019 l'hi posem nosaltres.
Perquè és Déu Grit.
Però aquests de Codemasters és com Apple,
quan treuen un nou iPad, li diuen Nuevo iPad.
S'han de tenir nassos, no hi ha com líderes els següents.
Nuevo de verdad.
Saps com quan vas fent carpetes? Aquesta sí que és la bona.
Tu fas les carpetes així? Sí, sí.
Hi ha un arxiu de Word... Bueno, bueno, sí, de verdad.
Definitivo final.
El Colors Duty Modern Warfare, el nou, és el mateix, exactament.
En fi, anem a definir-lo amb una frase.
És joc de carreres a Arcade.
A Arcade, a Codemasters, oblida de la simulació.
És a dir, aquest joc s'assembla a un partit de futbol
com Oliver i Benji, s'assemblava a la realitat, és a dir, gens.
Però jo estic veient el vídeo que t'anima aquí a l'estudi
i no veig que sigui una mica Mario Kart.
Que a mi quan em diuen Arcade penso en...
No, ell diu Los Daños.
Tot plegat, és a dir, a veure, per exemple,
en aquest joc no cal volant,
que és la típica frase de Millo, el Gaudireu...
Ah, d'acord, ja. Aquí no és necessari.
De fet, és millor si jugava amb el comandament,
perquè és un joc per passar-hi el ratet,
per desestressar-se el típic dimarts que tornes a casa emprenyat amb el jefe.
Vull dir, no ho dic com a algo dolent.
O sigui, el gran joc de simulació de Codemasters,
que és el Fórmula 1 2019, a vegades fa mandra jugar-lo, sincerament.
Per connectar-ho tot, no? A mi m'encanta la Fórmula 1,
però clar, los reglajes, el árbol de evolución del motor híbrido,
la caja de cambios, que si lo cambias por los tokens,
i si el vas posant al rato dius, hòstia...
Prou, prou.
Vaig a posar-me el mame i a córrer-me l'outrun un estoneta, saps?
O sigui, al final, fem les coses una miqueta més senzilles,
que sigui casual, com deia la Gina, no vol dir que no estigui cuidat.
Gràficament, no és una revolució, però està molt bé.
Els cotxes estan modelats amb molt de detall per fora i per dins.
Per fora és important, perquè molta gent el jugarà des del cul,
com si fos un GTA, no?
Hi ha com 70 cotxes, que tampoc són molts.
Però estan ben fets, o...? Molt ben fets.
A nivell gràfic.
Licències oficials.
Moltes licències de molts tipus i oficials.
Hi ha unes 12 localitzacions diferents,
amb 3 o 4 circuits cada una, tampoc són molts.
Hi ha alguns circuits reals, però la majoria no.
Tornem al tema d'aquests que són un joc arcade.
Hi ha un circuit de Barcelona... Què dius, ara?
Però ja et dónes compte de lo ràndom que és tot,
perquè tu agafes la recta i veus l'art del triomf,
gires una corba, estàs a la Sagrada Família...
Hi ha uns mariatxes. Fas una xicanga.
I a la Torre Àcbar, i gires a l'esquerra i el pergüent.
Però l'ambient de Barcelona està molt aconseguit,
perquè, si la fixa, està molt guai,
no hi ha containers per Barcelona, els han retirat...
Ostres, no hi ha barricades ni cereals...
S'ha encorrat molt la intel·ligència artificial,
que és ultraagressiva,
i han incorporat una cosa que està molt bé, que és el Nemesis.
Que tu li fots una putadeta a algun pilot,
i llavors t'indica a la pantalla, ara és tu, Nemesis.
Vol dir que la té jurada i que te la tornarà.
Hòstia, això em passava a Skyrim.
Un dia vaig matar una gallina,
i el propietari de la gallina va venir per mi.
No sabe cómo ni cuándo, però te la tornarà, i te la torna.
I aleshores tu vas tornar a la cursa amb el cul apretat,
que no et passa el bigoti d'una gamba,
perquè saps que tard o d'hora te la fotrà i te la fot.
És un joc completament arcade,
però té un defecte molt important.
Anem a la Gram, un en contra?
Sí, anem a escoltar una altra cançó d'aquesta banda sonora.
Veus? Aquí sí que has cantat, eh? Això és banda sonora de grit, eh?
Ja està, això volia ser de Radio Flash, perquè...
Absolutament.
Una salutació.
Tinc uns companys darrere.
Estem escoltant ara mateix a grit.
Per tots vosaltres, salutacions, Canella, com esteu?
Ja està sonant, la banda sonora de grit, eh?
Ara mateix seguim amb els defectes del vídeo, això.
Vinga, bon cap de setmana a tots.
Segona vegada et falta feina, tens tan...
És que vaig estar tants anys amb la ràdiofórmula...
Has de fer de comentarista del grit, per favor.
I me'l compraré.
No, comentarista de la ràdiofórmula.
Exacte. Mare meva.
No he pogut passar la meva.
Anem al grit, un defecte que té molt important,
i és que ells volen que flipis des del primer cotxe que agafes.
És a dir, tu comences amb un Citroën Saxo,
i com que això és un arcade, el Citroën Saxo corre moltíssim.
La que passes a un Audi A3 tunejat ha de córrer el doble per l'àudio.
Veieu per on vaig?
Vas passant categories, i quan comences amb els cotxes bèsties,
són tan ràpids que sembla una pel·lícula...
Saps el Benny Hill? Sí, sí.
A càmera ràpida...
Però això passa amb tots els jocs aquests,
que quan agafes un Ferrari Testarossa...
Un Ferrari Testarossa hauria de ser capaç de portar-lo.
Un problema de grit, perquè grit 2 jo ho vaig patir,
que hi vaig jugar molt.
Aleshores, quan agafes el cotxe més ràpid del videojoc,
que és un Fórmula 1, l'R26 de Fernando Alonso,
la sensació és que Kim Jong-un ha disparat un missil,
i tu t'hi has pujat a sobre com si fos sardini.
No és absurdament ràpid.
És impossible de controlar, no té cap sentit.
Aleshores, clar, conducció d'arcade sí,
però si exigirem tantíssim les potències,
és que et fa patar el cervell.
Aquest any ja no és divertit.
L'evolució del videojoc, com us podeu imaginar,
amb modo carrera, vas passant categories,
una mica com Gran Turismo Sport,
però sense tanta parafarnàlia.
La caixa diu que Fernando Alonso ha participado mucho en este juego.
Sí, pero no con Kojima.
Fernando Alonso está al Dakar, no está haciendo juegos.
Es nota la seva presència perquè hi ha la Copa Alonso,
i perquè hi ha molts cotxes que tenen la publicitat de Kimoa,
que és la seva marca de roba,
i aquí és Clean Kitting...
Exacte, la connexió és la seva conta corrent.
Correctament, ara ho has vist, Murillo.
Més enllà d'això, el que us deia,
com pot ser que Fernando Alonso estigui tan implicado,
i la gran decepció, el pitjor cotxe de tots és el Fórmula 1,
com se l'emporta.
Definitament, jo crec que per això està tan implicado.
Sí, exacte, la seva conta corrent.
Jo us recomano que siguin molts fans de la saga,
que els cridi l'atenció, però tinguin dubtes,
és difícil recomanar-lo, perquè tenen el Gran Turismo Sport,
a uns 23 euros ara mateix,
el Forza 7 per Xbox, a uns 30,
que potser no són tan arcades,
però són millors i molt més barats.
Per tant, si voleu aquest joc, com a mínim,
espereu que baixi de preu, que baixarà aviat.
Doncs molt bé, em demanava al Dani
que fessis un tancament d'ICAT.
Va, puja la música.
I això és de tot, aquest estat del resumat de Grit.
Aquí l'heu tingut, amics.
Ara pararem d'un altre videojoc, segurament de Luigi Mansions,
que espero que us agradi.
I ara mateix ho deixem amb la resta de Generació Digital.
Vinga, va, canalla! Bon dia!
Mare, molt les coses que passen en aquest programa.
És molt divertit, aquestes coses,
perquè et passa amb l'Oriol, et passa amb l'Albert,
et passa amb l'Eli, és molt divertit.
Hem de parlar d'una cosa important,
perquè aquesta setmana serà molt potent
pel que fa als videojocs.
Per una banda, a Madrid es celebren
les semifinals del Mundial de League of Legends,
on s'enfrontaran els 4 millors equips del món
d'aquest popular videojoc.
I per altra banda, a Califòrnia,
se celebrarà la BlizzCon 2019.
Una BlizzCon on l'Albert Garcí va anar, recordo, l'any passat.
És l'esdeveniment anual on Blizzard presenta les novetats.
Dues grans celebracions
i els quals, Albert, vols fer-nos una mica de previsió.
Doncs sí, és molt interessant perquè Blizzard i Riot Games,
l'empresa de League of Legends,
en el fons és com Darth Vader i Luke Skywalker.
Espera't, espera't. Una mica similar.
Però no n'hi ha cap de bona. No n'hi ha cap de bona, és veritat.
Podrien ser Darth Vader i un look dolent.
El del Mundial Paralelo.
Perquè en el fons, Riot Games, l'empresa de League of Legends,
que ara està en un moment molt dolç,
si ara en treu a Twitch, segurament sigui el joc més jugat
al Fortnite, al League of Legends, ara mateix.
Doncs Blizzard era com la mentora de Riot Games.
I ara estan coincidint amb un cap de setmana.
Ràpidament, això de la Mundial, el Mundial de League of Legends.
A Madrid, a Vista Alegre, no?
Al Palacio Vista Alegre.
Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, hi ha les semifinals.
Els millors equips del món d'aquest videojoc tan famós.
Els 4 millors equips.
Són gent professional que es dediquen a això
tot el sent dia que estan entrenant.
Encara més. O sigui, els tops dels tops.
Tenim dos equips xinesos, que són Invictus,
que són els vigents guanyadors, i Phoenix, que és un nou equip.
I l'equip coreà SK Telecom,
on juga, doncs, el Messi del League of Legends.
A més, va estar desaparegut durant una temporada, i per tant...
I ha tornat.
Ha tornat, i clar, és com si...
Imagineu-vos que Messi desapareix una temporada
i, de sobte, torna.
Perquè estava lesionat, li fotia mal un dit.
No us ho perdeu, perquè ha tornat
i ha fet un rècord que no havia fet ningú.
El passat cap de setmana, 100 victòries en partits internacionals.
És el millor.
És com el Messi.
I el seu equip, el del Faker, i competirà amb l'europeu G2,
aquest equip del famós Ocelote.
El Carlos.
Exacte, aquesta persona emprenedora, per dir-ho d'una manera.
Bé, que li va fer un headshot...
Que li va fer un headshot al Lolito fa cosa de dos anys.
Us en recordeu? Sí.
Però esteu amb el detall, eh?
Podríeu fer comment-casters de la LWP ja, per favor.
No, mira, dels poc que conec és de l'Ocelote,
que un dia...
Semblava que li han tingut el comptell de veu a la generació.
El vaig entrevistar en un Mobile World Congress, que em dius...
Sí, en un Mobile World Congress, el vaig entrevistar i molt bé tot.
Bueno, no ens en anem.
Tornem a aquestes semifinals aquest dissabte i aquest diumenge,
partits que seguirà molta gent.
Penseu que la semifinal de l'any passat
va tenir pics de 90 milions d'espectadors simultanis.
Què li dius, ara?
És que és una brutalitat.
Quan hi ha equips asiàtics,
els asiàtics es volquen en veure aquestes competicions.
No és només que siguin els més bons,
també són els que atrauen més públic.
Hi ha televisions oficials o tot és per internet, això?
Tots aquests milions de visites. Sobretot és internet.
És streamer, sobretot, això. Increïble.
I, de fet, ser el mitjà oficial, és a dir, ametre-ho per Twitch,
o per YouTube, o ametre-ho per Facebook,
és que en aquestes marques és el més important per ells.
A banda del Mundial,
League of Legends ha estat notícia en els últims dies pel seu desaniversari.
Exacte. Ha fet deu anys, el League of Legends.
Jo recordo quan fa deu anys em van passar la review
d'un joc que es deia League of Legends,
que en aquell moment estava Eurogamer,
i jo estava llegint-lo, aquest joc, aquesta merda que és.
Això no farà res.
Aquesta merda, li van posar un 8, tio. Posa-l'hi un 7, aquesta.
S'ha de rebre la review d'aquest joc amb què s'ha convertit.
No has notit cap altre joc ben bé
que l'hagi pogut substituir en deu anys?
Dota 2 és bastant...
Dota és molt potent,
i inclús els premis dels grans finals són molt més bèsties.
I el que deies dels deu anys és que fa una setmana,
com a celebració del desaniversari,
Riot Games va presentar un munt de videojocs
que per això deia que potser es convertirà en la nova Blizzard,
cosa que ens porta a parlar d'un altre esdeveniment d'aquell cap de setmana.
Moltes gràcies.
Efectivament, amb aquesta música,
paral·lelament a aquestes grans finals d'esports electrònics,
Blizzard també presentarà les seves novetats
i les respectives finals dels seus jocs.
És a dir, ells tiraran cap a casa.
Exacte, la Blizzard presenta la final d'Overwatch.
És que m'encanta sentir aquesta...
No us passa, sentiu aquesta música i és...
Anem a salvar el món!
Hi ha persones que conec que defensen tant l'Overwatch.
Sí, però a Blizzard no el defensaré, però a Overwatch sí.
Algú t'ha donat aquest joc. I el meu fill Bruno també.
El meu fill no està amb el Fortnite tot el dia.
No, combina, Fortnite i l'Overwatch.
Va jugar a l'Overwatch el dia que Fortnite tenia el forat negre aquell dia.
Exacte.
Bé, m'uneixo al fanatisme per aquesta música, Gina.
Què passa? Ara mateix, quan s'està matent per l'FM
al generació digital,
és quan Blizzard està fent els anuncis.
Per tant, ho tinc complicat per anar veient el que estan presentant.
Però jo vaig fent la meva anticipació del que posé presentat.
Es parla molt d'un Diablo 4. Potser el presenten, potser no.
Ja tocaria, eh?
Jo penso que sí que el presentaran després de l'any passat
el tema del Diablo Mobile, que no va agradar gens,
tot i que a mi em va agradar, vaig jugar-lo.
El que va criticar el League of Legends,
el que va agradar el Diablo Mobile,
és aquest, el periodista de referència.
Ningú ha provat el Diablo Mobile i és guapo,
però que tothom el critiques, tu, no?
Jo l'he provat i m'ha agradat.
Blizzard s'ha de pronunciar sobre la seva política d'empresa
sobre el tema de Hong Kong.
Ho vam comentar la setmana passada, no?
Vols dir que no maten aquest tema i prefereixen no comentar-ho més?
Jo em posicionaria i aprofitaria que tens tots els fans per dir...
De fet, el que deien és que els fans que estiguisin allà,
que, per favor, activament i proactivament,
preguntessin a la gent per fer-los posicionar en aquest tema polític.
Perquè s'han preparat la resposta, segur.
Des de fa uns dies hi ha rumors sobre novetats sobre Overwatch,
a veure què farem.
És que està de cap a caiguda.
I bé, novetats de World of Warcraft es parla d'una nova expansió,
Hearthstone, a veure si recuperen els antics jugadors,
que s'han perdut com jo,
o Starcraft, que ja estem perdudíssims amb l'Starkraft,
només juguen quatre enginyers de la NASA
i cal recuperar el fan de tota la vida.
Només amb Diablo IV ja ho petarien si realment és un Diablo com ha de ser,
no com el Diablo III, sinó com era el dos.
Exacte, gòtic i fosc.
Escolta'm, hi ha banda d'aquests anuncis,
el que sí que podem dir són els horaris d'aquestes competicions, o no?
Doncs sí, per exemple,
que aquest dissabte podreu seguir les finals de Hearthstone i Starcraft,
i el diumenge 3 de novembre
serà el torn de la gran final de Overwatch.
Molt bé.
El Generació Digital.
iCat es juga en mode expert.
Jo no sé si jugàveu al pati del col·le a un joc que...
Bé, oficialment es diu el balon prisionero.
Oficialment per tu, en el teu pati.
Sí.
No, no, no, jo al meu pati es deia...
juguem a matar o juguem a...
Sí, al matar, dèiem, al matar.
A matar. Sí, sí, a matar, no ho sé.
Als Estats Units es veu que es diu 12 volt, jo no ho sabia.
Què és, la xepa, això? Adar?
La matar, aquell de Adar, exacte.
La xepa. Exacte, que tu te'n veies de quedar quiet i...
És això, ja. Sí, era molt dur.
Dos equips, un davant de l'altre, una pilota i una mica...
Jo penso de mala llet, a l'hora de tirar la pilota al contrari,
perquè feia pena, fins i tot...
Bé, no ho sé, ara... Tu, perquè ets molt senzilla.
Rememoro... No, perdona.
Mira, bona persona. L'Albert és bona persona, tu no.
Perdona, jo recordo... Sí, no ho sé, recordo, recordo.
De fet, no ho recordava fins que vaig començar a jugar a aquest joc,
del que parlem avui.
Jueu o no? Jo sí.
De fet, no em feia por matar la gent, no, no.
I des de mitjans de setembre hi ha un nou joc
que agafa una mica la dinàmica d'aquell passatemps,
però li dona una estètica manga
i introdueix aquesta variable de música que estem sentint.
Molt bé. El joc es diu Super Dodgeball Beats.
I Manuel Ocero és CEO,
i Pera Funudella, Funuyeda,
és Lead Programmer de Final Boss Games.
Diem-ho bé, Manuel Ocero és CEO,
i Pera Funuyeda és Lead Programmer de Final Boss Games.
Molt benvinguts al Generació Digital, tots dos.
Ara fa dos anys... Podeu parlar pel micròfon, eh?
Ara fa aproximadament dos anys que vau venir pel Vesta.
Sí, venimos hace dos años,
y os agradecemos que os invitéis, que siempre es un placer venir.
Sí, escoltem, això del Ballón Prisionero...
He vist a YouTube imatges de campionats de veritat de Ballón Prisionero,
però espectacular, gairebé professional, diria jo.
O sigui, públic, al·lucinant.
Riu tant de la final d'Overwatch, no?
Sí, sí, no, no, bé, no ho sé.
Com us va venir la idea de fer un joc amb aquesta dinàmica, entre cometes?
Bueno, queríamos hacer un juego musical.
Realmente, el tema del dodgeball vino un poco después,
y fue también porque vimos una peli que nos gustó mucho,
se llama Cuestión de Pelotas, que es de dodgeball, así, de cachondeo.
A veós, mira.
Y bueno, la vimos y dijimos, ¿por qué no lo ambientamos un poco?
Al final, el dodgeball no deja de ser una excusa,
porque es un juego musical,
y bueno, pues un poco y no un poco, porque nos hacía gracia
y porque también pensábamos que...
Como queríamos darle un toque como muy japonés,
muy anime, manga y tal,
era un deporte que encajaba bastante con la estética que queríamos.
Al final, lo que hay de fondo es un tema musical de ritmo,
rollo guitarro giro, ese es el...
En veritat, és una mica el revés, és un joc musical.
El dodgeball és una mica el que està de fons, és una mica la...
Que ho podries canviar per un joc de golf, també.
Podríem jugar al curling i funcionaria més o menys igual.
Molt bé, Super Dodgeball Beat,
portem el control d'un equip de quatre jugadors,
i a més, pots controlar molt bé cadascun d'aquests jugadors,
com si diguéssim, perquè cadascun és com un botó, no?
Claro, está mapeado igual que el botón del mando.
Hace como un... La cagueta, ¿no?
Exacto.
Y bueno, pues al final es muy sencillo.
Cada jugador es un botón y tienes que darle cuando toca.
Y luego sí que es verdad que tienes como varios variantes.
Tienes el botón largo, el botón direccional,
que tienes que usar el stick y tal, pero bueno, sí, sí.
La mecánica es muy sencilla. Molt bé.
El meu personatge preferit no és cap dels personatges jugables.
M'hi faltaria més, si no sé quin diràs.
Exacte, l'àrbitre. És un àrbitre molt basat en Akira Toriyama,
s'ha de dir,
i és la persona que diu en quin moment té el torn cada persona al camp.
Suposo que us du tothom, això.
Sí, a part, lo curioso de esto es que no lo teníamos ni siquiera previsto.
O sea, que no era un personaje que dijéramos...
No, es que lo queremos poner...
Un poco de una necesidad de enseñar que el jugador,
o más que el jugador, la gente que viera el juego,
viera más quién va ganando, quién no va ganando y tal.
Fue un poco como vamos a hacer un refuerzo gráfico
y pusimos el àrbitro como podríamos haber puesto otra cosa,
pero no salió el àrbitro porque era un poco...
Una mica el que deies això del Toriyama,
l'àrbitre del torneig dels marcials,
una mica la idea... S'ha engreixat.
Ha passat uns anys dolents i...
Sí, anys dolents, però realment és un tio feliç,
que es veu al ritme... És l'oficà, no?
Sí, doncs sí, sí, és feliç.
Fatworking, fatworking.
Té el cos de Saint Bay, de Dr. Sloom.
Sí, sí, exacte, exacte.
Efectivament, Gina, també ens encanta, nosaltres.
A veure, una cosa que recordo del vostre joc anterior, Vesta,
era l'edició limitada que va aparèixer per PlayStation 4.
Recordo una capsa on tenia un còmic
i on tenia, doncs, la història, l'artbook...
Era preciós.
Aquí, una altra vegada,
veiem uns personatges molt japonesos, com deies tu abans,
això és una manera final boss?
Com ho veieu, això?
Al final me viene un poco de profesión.
Yo he trabajado muchos años, soy environment artist,
soy artista, y digamos que me gusta poner mucho mimo
en la parte artística del juego,
y es un poco la parte que más me toca a mí, ¿no?
Entonces sí que intentamos, en final boss intentamos hacer juegos,
aparte de divertidos, que visualmente sean atractivos.
Això ho fas també perquè pugui entendre's
o es pugui jugar a altres països, com el Japó, per exemple,
aquest joc, sí? Això també s'intenta?
És que en este caso, en el caso de Dodgeball,
como era un juego también que era musical
y que los juegos de género musical,
digamos que tienen mucho tirón en Asia,
pues para nosotros era un poco hacer todo el completo, ¿no?
No solo vamos a hacer un juego musical,
que creemos que en ese mercado puede funcionar,
sino que visualmente también lo vamos a...
a la Tokyo Game Show del año pasado, o sea, desde último.
Ensenyant això, eh? I ensenyandolo.
I quin era el feedback? Pues bastante bueno, la verdad.
Sí? I a més, és un joc que és veritat que des de l'inici
es pot entendre i ràpidament es pot jugar, ¿no?
Sí, teníamos un poco de miedo porque jugábamos en su casa.
Claro, estábamos haciendo un juego que era como...
Vienen aquí estos... ¿cómo los llaman?
Los gaijins. Los gaijins, ¿no?
Vienen aquí a... És com els pixapins de...
No, però inclús ens ho van dir, no?
Ens ho van dir amb un Pablo Cerdolla de Japó
que ens ho preguntava si hi havia algú japonès a l'equip
en el tema d'art, no?
Això és el millor que et poden dir, no?
L'artista estava contentíssim, perquè...
Molt bé, és fantàstic.
Les dibuixos estan fets de mà?
Sí. I les animacions?
El Cupcake català.
Sí, exacte.
Perdona, Cupcake, no Cupcake català.
M'ha traicionat el subconscient, tinc gana.
Escolta'm, és que fins i tot
hi ha hagut una sèrie d'anime aquí.
Bueno, de hecho, a raíz de salir el juego,
ha habido gente que lo ha dicho.
De hecho, hay un comentario de una persona que decía...
A mí el videojuego no me interesa.
Si llega a ser una serie de animación, sí.
Pero el videojuego no.
Hi ha gent que mai està contenta.
Hi ha imatges i tots els personatges tenen molta personalitat.
Això és difícil d'aconseguir, normalment.
No hi ha molts jocs índic, al final un dels problemes
és que els personatges són molt genèrics.
Recordo un de Switch de futbol, no recordo com es deia.
Aline Zoom. No és Aline Zoom a l'event, no?
Tenen molta personalitat.
És molt difícil, ara mateix estic veient en pantalla,
vuit personatges, tots són diferents.
I tots tenen molta personalitat, això és molt difícil.
Això és algú que s'ho ha treballat molt, al darrere, segur.
És que hi ha molts power-ups, també, aquí.
Tenen 10, no? 10.
9. 9, perdó.
I n'hi ha un que s'emporta de palma d'utilització, quan els sents?
A veure, el más potente es el Rocket, no?
El Veneno, no?
Bueno, es que hay dos.
Us ho dic perquè he vist força reviews per YouTube.
I amb dos coincidia, ara no recordo quin personatge era,
no recordo quin és,
però que l'agafaven perquè funcionava millor, no ho sé.
El Veneno lo que hace es que casi siempre haces fallar,
al contrario, casi siempre.
O si no fallas, al menos no le das y con eso pierdes puntos.
Y el Rocket lo que hace es que te recupera muchísima puntuación de golpe.
I després hi ha una part que et surt un personatge
que et tapa la meitat de la pantalla i que no veus res,
i que, per tant, et dificulta molt això de continuar...
El Donut.
El Donut te pone un Donut en cada uno de los personajes.
Entonces tienes que ir a oído, no ves.
I la música és aquesta que estem escoltant, eh?
Sí, sí, sí.
Que és original, també, no?
Sí, la he hecho Damian Sánchez de Sono Trigger, és de València.
Molt bé, a veure.
Molt bé.
Aquí... no, no, aquí poca broma,
però aquí una de les coses que no sé si és senzilla tècnicament o no,
però és el fet que sempre...
O sigui, que el teu puig, el botó,
coincideixi absolutament amb el joc.
Això, de vegades... A l'oït?
Sí, sí, clar, és que si no, te'n vas en seguit.
Això suposo que ho heu tingut en compte, no?
Sí, ha sido nuestro grande reto, realmente.
Sí, no? Sí, sí.
És complicat, perquè tant la part del jugable, diguéssim, no?
Tu ets el programador, eh? Jo soc el programador.
La part complicada és la jugable, no és la meva.
Però tant la part jugable com la part de...
de feedback, no?, de quan estàs jugant,
d'on és la sensació que estàs miquant.
La part has de tenir zero impulsat, aquí.
Perquè si no, t'estàs venudíssim.
Bueno, ho fem una mica de trampes, també.
Ah, punyadero! Molt bé, molt bé.
Hi ha gent que no té ritme, eh? Jo conec gent que...
Oh, i tant! A aquest joc estàs venut.
Bé, de fet, també hi ha gent que no, Antoni.
No, no vull això, moltíssimament.
Baixa, baixa. Dóna'm un to.
La...
La...
No, no estàs a sobre!
És que jo volia demostrar-vos.
Morello, estàs nominado per abandonar l'Acadèmia.
Però tu tens ritme, Morello?
Un, dos, tres, quatre...
No, fes-ho! Un, dos, tres, quatre...
No, això és un desastre.
I, Casper, la ràdio jove i musical...
Ni afinar ni ritme, molt malament, això.
No, tio, Morello, vinga de la ràdio.
El ritme, aquí, m'heu tocat una mica la moral,
perquè sí que en tinc. Sí? Doncs ara no en tenies.
Perdoneu, el joc...
El Superdots Ball Beat es pot jugar amb multijugador.
O sigui, jo puc tenir el joc a casa
i jugar amb un altre jugador, oi, al local?
Al local, sí.
Al local, això sí que es pot jugar, dos jugadors.
De hecho, es uno de los puntos chulos del juego,
jugar contra alguien.
De hecho, cuando vamos a ferias, es...
Es más divertido. Es lo más sencillo.
I fer-ho en xarxa és complicat?
Suposo que sí, no?
Bueno, no és tant que fos complicat,
al final éramos un equipo muy pequeño,
teníamos pocos recursos,
y hacer un multiplayer para nosotros
era unos costes que no podíamos asumir en ese momento.
A veure, que són indis, Albert, que aquestes coses són servidors,
i sent gent que t'estaven al manteniment d'aquests servidors.
I després, quan els tanques,
perquè estàs fent el següent joc i t'estàs cendrant,
i has de tancar l'anterior,
i saps els disgustos de la gent quan et tanquen el servidor
i ja no pots jugar mai més el joc que tu volies jugar?
Jo només preguntava, eh? Ah, no, jo estic explicant.
Ara ja es veu que l'overwatch havia dit tancarant,
ja ho està veient.
Ara deies que sou un equip petitet, quanta gent sou?
Bueno, en Dodgeball hemos sido cuatro personas, realmente.
Luego ha habido gente que se ha incorporado un poco,
a la música, a hacer un poco de soporte y tal,
pero lo que es equipo o base hemos sido cuatro.
Molt bé.
¿Realment és possible, a quatre persones,
llençar-se a fer un videojoc
amb tota la il·lusió de la mònica que surti bé,
o és una odissea, això?
Hay muchísimos juegos.
Bueno, al final hemos ido con un publisher
y esperamos que con el publisher la cosa vaya mejor,
con Vestal no lo hicimos, y lo pagamos un poco por encargo.
Literalmente, ¿no? Sí, sí, lo pagamos literalmente.
Però ha anat a poc a poc.
Primer joc, vosaltres ho heu intentat, ho heu fet molt bé,
el Vestal, és que jo el recomano des d'aquí, és brutal.
Ara hi ha un tercer, esteu treballant amb un tercer?
Estamos prototipando. Molt bé.
Ahora mismo tenemos alguna idea ya,
pero estamos prototipando,
estamos en un punto en el que realmente no podemos decir nada,
porque dentro de tres meses es otra cosa.
És que és així.
A vegades, quan veus els costos d'un videojoc,
una gran part és promoció. Sí, exacte.
I publicitat.
T'adones de com és difícil que la gent el conegui i el vegi,
tenir visibilitat, per més bo que sigui.
Però l'acceptació del joc ha anat bé?
És a dir, a la gent li ha agradat?
Sé que sou quatre, que és petitet, etcètera, però...
Les nostres expectatives.
El problema que hemos tenido de la gente está guay.
El problema que hemos tenido es que...
N'hi havia poc.
No hemos llegado a toda la gente que nos hubiese gustado,
incluso teniendo un publisher como hemos tenido.
Perdona, estem parlant. Salimos, perdona, eh.
Salimos en una semana amarísima.
12 de setembre, no, va sortir?
Estabamos con el... El Blasphemous.
Blasphemous, con Zelda, con el...
Borderlands.
Molt bé, no? Molt encertat.
Lo clavamos.
No, però realment cada setmana apareix un videojoc potent.
Que és veritat, això.
Potser no ho pots preveure, això.
En Steam estábamos, en Steam salimos,
y a las 12 horas estábamos en la página dos o tres, ya.
De los lanzamientos, era como...
Ya, ya, ya.
És complicat, el tema.
No hem parlat... Volia preguntar-vos els modes de joc.
Quins modes de joc hi ha?
Per jugar, hi ha competitiu, hi ha... Com va, això?
Hi ha un mode, diguéssim, carrera, un mode campionat.
Tens tres campionats diferents, tres dificultats.
I després hi ha dues modes, un d'entrenament per jugar a tu sol,
i una altra, que és el multiplayer aquest que dèiem, local,
que és un contra l'altre.
Molt bé, no ho sé...
Tenim la banda sonora en Spotify, ja.
Ah, jo l'havia vist a Bandcamp, potser, però estàs a Spotify, també?
Sí, fa una setmana la subimos.
Han de treure el vinil, una mica com a gris,
que han tret el vinil, que tal, doncs són el gris del bit.
No, home, no?
I el joc per quan, no sé si ho heu dit, a la data de sortida del joc?
Sí. Perfecte.
No, no, diguem-ho, diguem-ho, està disponible.
Doncs està disponible,
i recordeu-nos les plataformes per jugar a aquest joc, on es pot jugar?
A banda d'Esteem?
En Steam, PlayStation 4, Xbox i Switch.
És que, veus? Sí, independientes, pocos, però aneu...
Una paliza a hacer ports.
Sí? No, però això és un...
És un motor, és un motor.
Exacte, passa molt...
Això és el que fa Ubisoft, aquesta gent, no?
Què costa més de fer o de lligar la versió que més costa?
No t'ho sabria dir, no? Sempre han dit que n'entén, no?
Poder la de Switch, sí.
Com que és la primera que vam fer, li vam dedicar molt més temps.
Nosaltres anàvem molt més a contrarrellotge
i va ser més difícil, però poder la de Switch.
Sí, però la plataforma és massa agradable, o sigui, és millor.
El que és la plataforma en si. Sí.
Les eines que tenen ells són molt còmodes, funcionen molt bé,
però és molt específic.
Sí, però jo me l'imagino amb una máquina arcade,
però de botons molt grossos.
Sabeu com aquella rentadora que tenen a Japó?
Una mica com la rentadora, però amb dodgeball bits.
Ja el teniu o no? Teniu una...?
Hicimos una para llevarla a ferias, la llevamos a un par de ferias,
pero luego dejamos de llevarla porque un pollón pesaba un montón.
Y ya dijimos, mira, la dejamos aquí, y la tengo en la oficina ahí.
Ah, claro, ¿dónde la vas a dejar, en la oficina?
En la oficina. La salud es lo más importante.
Sí, el pinyón es un poco debadido.
Doncs Manuel Ocero, CEO, i Pere Funolleda,
lead programmer de Final Boss Games.
Molta sort amb el superdodgeball bit.
Jo crec que encara té recorregut d'aquest joc, fa poc.
De vegades diem, sí, fa un mes i pico, però és que fa molt poc.
Encara se li pot donar una mica de canxa.
Esperamos que el publisher, en principio,
tiene actuaciones al respecto.
Vamos a sacar el juego en caja,
aún nos falta sacar el juego en Asia, que no hemos salido en Asia,
y debería ser un mercado importante, entonces tenemos margen.
Doncs moltíssima sort i gràcies per venir a Generació Digital.
Doncs moltes gràcies a nosaltres per invitar-nos.
Merci.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit a iCat.
Continuem el Generació Digital d'iCat,
on parlem de videojocs, de cultura digital,
i és que aquesta setmana, Gina, de fet, no,
la setmana passada vas anar a l'estrena del Centre Ideal,
al Poblenou de Barcelona.
Sí, l'Ideal, per qui no ho sàpiga,
era un cinema de barri que es va inaugurar el 1917,
a sobre d'una antiga pista de patinatge.
De fet, a l'Ideal se'l coneixia com el Rellis,
perquè relliscava, no és broma,
això no és una broma que m'hagi inventat jo,
és, de veritat, el Rellis.
Que bo!
Va tancar el 1984,
i després vau obrir com a platós de tele per sèries com Força Barça,
Porca Misèria, Lo Cartanyà...
Eren platós molt cutres, he dit, molt barats.
De fet, jo hi vaig estar una vegada,
vaig posar un fil a Twitter,
on explicava la meva experiència en aquella merda de plató.
Però per què? Era molt...
Era molt cutre, estaven superbruts...
Sí que la tenia... Sí, sí, no, esclar.
Molt cutres, però eren molt famosos i es feia molta cosa.
Segurament eren molt barats. Segur, segur.
Estaven molt barats, estaven relativament a prop de Barcelona,
estaven al poble nou, s'arribava en metro...
Jo crec que estava molt bé, era barat, i ja està.
I per això s'han fet tantes sèries catalanes.
I ara què ha passat?
Doncs que l'han comprat entre diverses empreses
i n'han creat un centre d'art digital, molt generació digital.
A veure, són gairebé 2.000 metres quadrats d'art digital immersiu,
tot el que us pugueu imaginar com a immersiu i digital,
i és un centre únic a Catalunya,
i que ara esperem que artistes d'arreu vinguin a omplir-lo
i que hagi hagut que l'aprofiti.
Molt bé, m'agrada molt aquesta música. I per què la posem?
Per ideal l'obertura de monet. Exacte, de monet.
Perquè ara mateix hi ha una exposició de monet
que per a aquells que gaudiu amb la pintura impressionista
està molt bé.
I si els vostres pares no s'han posat mai
unes ulleres de la realitat virtual a la vida,
podria ser una bona oportunitat per fer-los gaudir de l'experiència,
perquè no els hi deveu voler posar l'antildown,
perquè es caguin de por.
Però molt millor monet per evitar emocions fortes,
i ja anirem pujant el nivell, comencem així amb natura, peixets,
arbres d'aquests salses llorones...
I després ja provareu altres coses.
Exacte, i després anirem a coses una miqueta més fortes,
i després que es caguin de por.
Però de moment, fem-nos entrar en coses fàcils.
Per cert, he parlat amb el Jordi Cellas, que potser us sona.
A mi no, a mi no.
Doncs és un cofundador de l'ideal,
i també va ser creador i ex-presentador dels gerracers digital.
És l'ex Murillo.
Li he preguntat per què és important l'ideal
per als ulls del programa.
Doncs l'ideal sembla fet pràcticament a mida
per a la gent de generació digital,
perquè és un centre d'arts digitals,
no n'hi havia cap de permanent a la ciutat de Barcelona.
Teníem esdeveniments al llarg de l'any, com el sonor més D,
o com el mira, o com d'altres espais tipus Game Lab,
on es parlava de cultura digital,
però no hi havia un espai permanent
dedicat 365 dies l'any a les arts digitals,
i això és el que serà l'ideal,
sempre des d'una perspectiva que va a cavall de tres puntes,
amb el mateix triangle, que són art, ciència i tecnologia.
I amb aquesta visió, amb ganes de divulgar, amb ganes d'explicar...
Doncs sí, tot això està molt bé, Jordi.
Ara tenim aquesta exposició de Monet,
on les obres cobren vida amb projeccions gegants
i la realitat virtual, però és que volem més.
Què ens donarà l'ideal en un futur?
L'ideal comencem amb una exposició sobre Monet i els Impressionistes,
que van ser uns dels primers artistes clàssics
que es van trobar amb una revolució tecnològica,
com va ser la fotografia i el cinema,
però a partir d'aquí tindrem molts altres espais.
Tindrem espais per públic generalista,
com Impressionisme i Monet,
però també tindrem franges nocturnes
programades per la gent del festival Miram,
l'estudi turc OUCH, que és un dels més populars del món,
de la immersivitat, amb tècnica, tecnologia d'avantguarda,
que farà sessions de nit vinculades també amb música electrònica.
Per tant, trobarem les dues vessants.
Trobarem exposicions de gran format, per gran públic,
i també tot allò d'aquella gent que li agrada més la tecnologia,
de l'art i la innovació,
i que podran trobar-ho en les seves franges nocturnes.
És molt interessant.
De fet, és molt curiós perquè t'adones,
per gent que treballa aquí a Catalunya Ràdio,
que han vist la notícia o han escoltat,
i s'opta molt,
i la gent té moltes ganes de veure aquesta nova forma d'art.
De fet, no ho havia pensat,
però el que diu la Gina ha de portar, per exemple, el meu pare,
que és un amant de la pintura,
que ha portat al món de la tecnologia,
jo crec que això l'hi al·lucinaria.
Hi ha una sala, que és enorme,
no sé quants metres quadrats té aquella sala,
que és tota de projecció.
I quan dic tota, les quatre parets hi ha el terra,
i a més hi ha catifes i empufs,
on pots seure i durar 35 minuts la projecció.
És com una pel·lícula corteta, però una pel·lícula,
i seus allà i et van passar les obres de Monet,
però no et passen les obres,
és a dir, tu estàs a l'obra, a dins de l'obra,
i finalment acabes amb aquestes ulleres de realitat virtual,
que crec que és molt interessant.
La Gina ha anat a la inauguració, però ja hi podem anar, no?
Sí, ja hi podríem anar,
això està al carrer Dr. Trueta 196 de Barcelona,
i si no, es pot trobar tota informació
a la pàgina web idealbarcelona.com.
Aquesta música suposo que us donen ganes de fer esport, Gina?
Tota, tota. Jo sento qualsevol música,
ja em donen ganes de fer esport.
De fet, estàs treta d'aquest nou joc que ha fet Nintendo,
que és el Ring Fit Adventure.
Has jugat, Gina?
El tinc a casa per provar-lo demà.
Demà tinc un dinar amb els meus amics,
i el que els hi he posat és, ei, primer barbacoa,
i després Ring Fit Adventure.
I tots m'han dit, no superarem cap rècord.
I jo els he dit, tindrem agulletes.
Mira, jo us dic una cosa ara sobre aquest joc.
D'aquí un any, tots els aros que la gent està jugant,
estaran al Cash Converters, a un euro al costat,
i estaran al costat de la Balance Board.
Estic convençut que passarà això,
però us he de dir que m'ha sobtat en algun instant
i que m'ha agradat el joc.
És per aquella gent que vulgui fer esport amb la Switch
i que no hagi trobat el joc.
Perquè aquí no hi ha una Wii Balance Board,
ni un Wii Sports, ni un Wii Fit.
Però tenim un aro.
Sí, i després tens una espècie com d'allà,
d'allà, a la cartutxera, que és on l'Ara Cross guarda la pistola.
Doncs en lloc de guardar-hi la pistola,
hi guardem el Joy-Con de la Switch.
I, clar, amb això, hem de fer veure que estem suant i fent esport.
I jo, Nintendo sempre intenta sortir-se de la norma.
Fa molt més d'una dècada, us recordeu,
d'aquells jocs de la Nintendo DS
per exercitar la ment, com es deia?
El Brain Training.
Després el Balance Board.
Ens fa treballar molt.
Li agraeixo.
I la veritat és que el que sí que m'ha agradat d'aquest joc
és que, a banda de l'adventure, és a dir, del videojoc en si,
que és divertit,
els exercicis i les posicions que et demana que facis
estan molt ben pensades
i es nota que hi ha fisioterapeutes o gent que hi domina.
Home, és que tu imagina't que s'anessin lesionant
tots els nens japonesets i catalanets del món.
No, no.
I no, m'ha agradat.
El joc és divertit, pots disparar...
I sí que hi has jugat, no? No ho notes?
Sí, no? No ho noteu?
Aquesta espatlla de Michael Phelps que em gastes?
Doncs sí, jo l'he provat i, de fet, bastant intensivament,
m'he enganxat a la cosa aquesta,
que inclús pots programar un alarma,
i l'altre dia estava per casa i jo...
Què és això?
Que jo no tinc notificacions, no?
I eren els comandaments de la Switch que estaven sonant,
però com que mai els havia sentit,
i em deia, Albert, has de l'entrenar.
Però com sona un comandament de Switch?
I tenen so d'alarma.
A mi m'ha semblat una cosa molt cuidada,
sorprenent la quantitat de contingut que hi ha en aquest videojoc.
O sigui, jo he vist un 10% i he jugat bastant, eh?
I una cosa que em va sorprendre moltíssim
és que el comandament que poses dins aquest ring,
tu poses el dit i et calcula...
Bé, et veu les posacions per minut,
cosa que no sabia que podia fer el comandament.
I et diu que frenis, segurament, no?
Quan estàs molt a tope, et diu...
Albert, prou, no?
D'aquella forma que t'ho diu Nintendo.
Sí, superagradable.
I després et diu que facis estiraments quan has fet això.
Ah, molt bé, perquè s'ha de ser responsable.
I no només això dels tipus d'estiraments,
els estiraments que fas abans de començar,
que són actius o no sé què,
i els al final que són passius o no sé què.
Enfriamiento. Sí, sí, vull dir que molt bé.
Tu t'agradaria, eh? A mi m'encantaria.
I el que dius dels estiraments és que si no els fas al principi i al final,
les agolletes les tens segur.
No ho creguis, eh? Ho alivia bastant, no?
Suposo que sí que m'encantaria jugar-hi.
Sí, sí, la veritat és que bé, no ho sé,
això que he dit a l'inici que potser la gent s'ho vendrà, etcètera,
potser no passa,
però jo sempre penso que costa molt, de vegades, posar-te,
saps, agafar...
Vull dir, no és composar-te una samarreta i sortir a córrer.
Jo la Willow Balance Board la vaig aguantar fins al final,
fins que ja no la vaig tenir avui, eh?
O sigui, la Balance Board a mi m'ha aguantat,
a veure això que em dóna.
Jo penso que dependrà molt de la situació de cadascú.
Si tens un espai a casa teva perquè requereix una mica d'espai
pels moviments on puguis tenir-ho tot més o menys a mà
i no hagis de fer grans esports per buscar-ho,
potser sí que ho aguantes molt de temps.
Penseu que hi ha gent que es posa vídeos de YouTube
i que són cada dia que els fan i no se'n salten ni un.
Per tant, imagino que amb una motivació més, encara millor, no?
Home, si em donen punts i el logros, allò dels soliments, molt millor.
Mentre jugues, no te sabent que estàs fent esport.
Una de les coses que sí que trobo a faltar d'aquest joc
és que sigui multijugador.
Això sí, es nota molt.
Això, per exemple, a casa meva que va arribar aquest joc,
van venir les cosines i vam veure que era d'un jugador.
Un per un.
Han d'anar un per un, crear-se un perfil i...
Home, crearan...
Vindrà un DLC, hauràs d'anar al Caix Converter
a comprar-te un altre aro d'aquests
i jugareu tu i la teva cosina.
Doncs fins aquí el Ring Fit Adventure.
Només una pregunta, Albert, quan fa l'inici,
que és la força cap a dins i la força cap a fora,
quina puntuació vas arribar?
Però, escolta, té una funció online,
té una funció online que podem comparar...
Ah, doncs ho fem. Ens comparem aquí amb el tema online.
Ho fem quan vulguis, eh, Albert? Doncs vinga, d'acord.
Trencareu l'àmbit. Això no et deixa ni pam.
I com sempre, al Generació Digital,
el que volem fer també és donar veu als uients que ens escolten
a través de l'AFM o YouTube, quan tenim YouTube,
o en els vídeos que posem per la xarxa,
i és que he passat una mica a les xarxes durant aquesta setmana,
al Telegram, per exemple.
A Telegram, doncs ens pregunten coses de tot tipus.
Per exemple, el malarqui33 està dubtant
entre comprar-se un projector o una tele.
Dubtes, a veure, diu que ell no mira els canals convencionals
de televisió i que, a més a més, té una paret blanca preciosa
i que no li caldria comprar la pantalla.
Ens està portant cap a una banda.
Això està fatal, eh?
Jo crec que ell ja ho té mig decidit,
però necessita que li acabem de donar l'empenta.
Diu que projectors de 3.000 lumens i full HD
surten bastant més barats que una tele.
Ah, sí? Sí.
Però al Serafí li apunta una sèrie d'històries.
Diu que ell té les dues coses
i que ell, sens dubte, es quedaria amb el televisor,
perquè pel projector necessites apartar una sala molt gran
a les fosques.
El tema de la il·luminació no és fàcil.
La tele la pots tenir en sèrie de qualsevol moment,
perquè pot estar tancant i tot,
i, en canvi, el projector necessita una sèrie de preparatius, etcètera.
Bé, les projeccions amb més gent sí que estan millor
quan tens projector, perquè pots haver-hi més gent,
però, clar, té altres inconvenients.
És un gran tema.
És curiós, perquè jo pensava que això ja s'havia acabat
amb aquestes teles que fan de 80 pulsades, saps?
Sí, la meva. La teva, sí, sí.
Però, clar, el problema...
Jo també em vaig estar pensant el tema del projector,
però sí que és veritat que el tema de la il·luminació
és que s'escalfi la bombeta.
És a dir, cada vegada que has d'encendre el projector,
perquè vols veure una cosa ràpida, has d'estar una estoneta.
Una estoneta, clar.
I si hauries de jugar al Ring Fit Adventure, doncs...
Sí, ja, mira, em fa més mal d'encendre el projector
que jugar al Ring Fit Adventure.
Molt bé, més coses, Eli.
Doncs en Mironet ens comparteix una notícia del 324
que ha trobat a Twitter
i diu que rastrejaran tots els mòbils d'Espanya
durant vuit dies per saber com ens movem.
Això és l'Institut Nacional d'Estadística.
El David Navarrete diu que,
d'aquí a fer com la Xina,
només hi ha un pas
i no ajuda gens a tranquil·litzar sobre els perills tecnològics
que sempre ho acabem comentant.
Això me'n parlava força el matí de Catalunya Ràdio
d'aquest dimarts,
amb l'Albert Cuesta donant dades força curioses,
i va haver-hi un moment que l'Albert deia
que ell estava d'acord
que s'agafessin dades,
com, per exemple, el tema de la mobilitat,
perquè després la mobilitat sigui millor.
El problema és que després...
Però una cosa és que tu donis el queis,
i tu et baixis, per exemple, al Weis,
i tu proactivament estàs convençut i tal.
Una altra cosa és que tu no saps quant ni com
t'agafen les dades per fer-les servir
per millorar-te la teva vida.
És com allò d'agafen de la paperera
el teu got de paper amb l'ADN
per veure si ets el que ha fet un crim,
o que tu proactivament el donis.
Tu potser no ets la persona que ha fet aquest crim,
però no et dona la gana que no et demanin permís
perquè al final són les teves dades.
Exacte, i estem en disposició de nosaltres mateixos,
amb aplicacions, com una que ara ha tret eurecat,
que precisament és per al funcionament
de com va la mobilitat a Catalunya,
que tu te la descarregues i tu dius...
Escolta, vull que veieu com em moc durant una setmana.
Exacte, però tu ho fas proactivament, és la diferència.
I es tracta de si es pogués triar exactament
què és el que expliques de tu o el que no,
perquè que t'agafin les teves dades
significa que les agafen per tot,
no només per saber com et mous, sinó que hi ha...
que són anònimes dades i que estan agrupades i tal,
però tot i així hi ha un article molt interessant al New York Times
que explica que tot i això poden saber exactament qui ets,
creuant-les amb altres bases de dades que ja tenen.
Per tant, fora.
Ferran Escric també ens ha comentat alguna cosa.
Sí, que ha escoltat el programa,
imagino que el de la setmana passada li ha semblat molt interessant
la part que parlàvem de videojocs i política.
Ens fa una proposta, si això va ser l'Albert,
que va parlar la setmana passada, l'Albert García,
i ens proposa que preparem un programa dedicat al tema,
ja que té molts enfocaments que poden ser entesos
com productes culturals, els videojocs,
o que també poden tenir un enviaix polític o social.
L'Albert ens està dient que ok, que agafa...
Repte acceptat.
El Ferran Escric pot estar tranquil,
que l'Albert ja està preparant el guió.
Doncs sí, va ser realment molt interessant
el que ens va explicar l'Albert García la setmana passada,
i fantàstic, com sempre,
les nostres xarxes del generació digital.
Ara estem amb moltes ganes de saber el joc de la setmana de l'eli.
Generació digital.
I és que aquesta setmana, Eli,
de fet, no t'has descarregat cap joc,
perquè ja te'l vas descarregar fa força dies
i hi has jugat molt, no?
És un dels pocs que fa bastants dies
que estic molt enganxada jugant molt.
Ho sabia, ho sabia. Però saps quin és, el joc?
Sí, perquè està a la pantalla. Ah, ja l'hem posat.
Sí, sí. Per favor, aquest...
Us el vaig recomanar jo, el Sònar. Sí?
Però és que no m'escoltes. No me'n recordava.
El Sònar? Com es diu?
Es diu Arquero.
La setmana passada, quan vas dir Fletxa,
et vaig dir... Jo ja sé quin és.
Em penso que l'Albert García també se n'havia adonat de quin era.
Sí, sí, sí, perquè també m'ha tingut molt enganxat.
Sí, sí, sí.
L'únic que he preguntat...
Ho han parlat el Sònar, l'Albert i jo.
Doncs sí, és un joc que va sortir l'abril d'aquest any.
És de la desenvolupadora Hobby
i es pot jugar per Android o per iOS.
Com dèiem, és molt addictiu.
I bé, el funcionament és molt bonic.
És molt addictiu.
I bé, el funcionament és molt simple.
Al final, ets aquest senyor que va tirant Fletxes
i va anant per un mapa,
i es tracta d'anar avançant en les pantalles d'aquest mapa,
mentre que surten diferents monstres
o diferents animalons que et volen matar.
Ui, ja molt.
Jo ara estic veient,
per la gent que en aquests moments no està a l'estudi,
estic veient molta acció
i he sentit massa Fletxes que està passant aquí.
A veure, jo he de reconèixer que a aquest punt jo no he arribat.
Ah, d'acord.
O sí que he arribat, però a l'inici d'aquest punt.
D'acord. És que perdona, eh?
Venim de la setmana passada dels penguins, eh?
Que tot era meravellós i bonic.
Sí, molta calma, molt relax, que encara els tinc, però això...
No, realment és molt diferent.
No, comences amb un nivell de dificultat baix,
és fàcil avançar,
quan et maten,
en comptes de començar, sí que comences un altre cop,
però en comptes d'anar a l'inici del tot,
ja has pujat al nivell d'aventura,
per tant, tornes a començar amb pantalles que no coneixes
i una miqueta més difícils.
Aleshores...
És curiós perquè, pel que veig,
hi ha pantalles que el color canvia molt,
és a dir, a vegades semblen com jocs diferents.
Això fa que no t'avorreixi.
Aquesta és quan ja t'has desbloquejat com el primer món.
És un mapa que té diferents mons.
Jo he fet el primer i ja vaig pel segon.
Aquest blavet és el segon i és el que ja comença a pujar.
Jo crec que massa la dificultat.
De fet, he llegit comentaris de gent que diu que hi ha moments
que no hi ha manera, és impossible.
És lo típic dels jocs free-to-play, que comencen molt bé,
estàs amb un gust i de cop i volta es presenta el dilema.
Continuar jugant amb molt esforç
o em rasco una mica la butxaca per potenciar el meu personatge.
Us he de dir que per primer cop m'he rascat la butxaca.
No podia més, ja.
Explica què has comprat.
Això volia passar de nivell, volia passar al següent món,
i a la pantalla final, ja després de 50, la cinquantena,
no hi havia manera.
Una mica d'avorrida, s'ha espegat per avorriment.
Un continue, unes gemes...
Digues.
Tres preguntes alhora.
Puc saber què vas comprar? Gemes, un continue...
Un continue.
Em passa que hi ha un cop que ja has passat al següent nivell,
i quan et maten ja comences d'aquell nivell.
Per tant, ja em va anar bé, perquè ja està, ja vaig passar de fase.
I res, el que m'agrada a mi és que,
a part que no tornes a començar mai de zero a zero,
sinó que va pujant al nivell d'aventura,
a més a més vas recopilant, segons el que vas guanyant monedes,
vas recopilant fletxes que funcionen millor, armadura...
Ara, per exemple, jo porto una fada que va amb mi tota l'estona,
i m'ajuda a matar també aquests monstres que van sortint.
És a dir, que pots anar millorant el teu equipament i tal,
i cada cop la teva evolució és molt millor i més fàcil, diguem-ho,
però sí que és veritat que déu-n'hi-do.
És complicadet.
A mi em va agradar aquest joc quan el vaig provar fa uns mesos,
perquè considero que la idea, base del joc,
el fet que moguis el personatge amb el dit polza, simplement,
ha fet fàcil una cosa que amb mòbil es veia difícil.
Per mi aquesta ha sigut la gràcia de l'arquero, no?
Un joc que ho veus i dius, això s'ha de controlar amb un mòbil,
però es controla bé, i per mi aquesta és la gràcia de l'arquero.
De fet, aquest joystick no està en un punt fix,
és a dir, posis el dit a la pantalla,
allà apareixerà de manera virtual un joystick.
Per tant, sempre et pots adaptar al que et sigui més còmode.
I, en canvi, quan pares, quan deixes de moure't,
és quan el personatge comença a disparar com un boig.
Quant creus que s'ha gastat, l'Eli, en...?
Un euro.
1,89, no? 1,89. No està mal, no?
Està molt bé, està molt bé.
Quina felicitat que m'ha donat, aquest euro.
Eli, vaig pel món 6, has d'arribar.
Vinga.
Doncs, Elisabet Sánchez, Gine Tost, Oriol Dalmau, Albert Garcia,
moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui,
i molt bon cap de setmana.
Igualment.
El control tècnic en Dani Jiménez, la radiovisió de Lluís Armengol,
i l'assessorament lingüístic d'Anna Llubet.
Moltes gràcies al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram, a icat.cat, a RGT,
i pels podcasts d'Spotify, sobretot també per YouTube,
però estem en aquells moments en alfa, en prealfa, jo diria.
Aquesta setmana han aparegut un munt de videojocs de por.
Avui ja es poden trobar unes noves reedicions
del Resident Evil 5 i 6 per a Nintendo Switch.
Acabem el programa d'avui amb la banda sonora del Resident Evil 6,
un joc que des de l'any 2012, Albert,
ha venut 6 milions i mig de còpies.
Sí, sí, els jugadors no tenen criteri de vegades.
Bona castanyada. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.