logo

Generació digital - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 16d 13h 35m 20s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bona nit, us informa Arad Mazouké.
El fiscal de París, François Moulin,
ha identificat l'home abatut aquest matí a l'aeroport d'Orly
com Zillet Ben-Belgazem, de 39 anys,
ciutadà francès de religió musulmana,
amb antecedents per robatoris i tràfic de drogues,
i fitxat pels serveis intel·ligents de l'estat espanyol.
I fitxat pels serveis d'intel·ligència
com a sospitós per haver-se radicalitzat.
El ministre de l'Interior ha explicat que abans d'anar a Orly,
els sospitós havia disparat contra una gent de policia
que l'havia aturat durant un control rutinari de trànsit.
Un vell conegut pels serveis de seguretat
tal com ha avançat el ministre de l'Interior.
Els elements disponibles fins ara
indiquen que la seva identitat era coneguda.
Era conegut pels serveis policials
i pels serveis d'intel·ligència.
I l'opina a la fiscalia d'establir què ha passat exactament
i donar-ne les informacions.
Segons el fiscal, l'home abatut hauria cridat
soc aquí per morir per al·lar i hi haurà morts.
Els fets s'investiguen com un acte terrorista.
La llegenda del rock Chuck Berry
ha mort als 90 anys a Missouri als Estats Units a la dècada del 60.
Berry va interpretar cançons com Rock over Beethoven,
Rock and Roll Music, Route 66 o aquest Johnny Bigwood
com a pioner del rock and roll.
Chuck Berry va influir significativament a músics
com Richie Valens, Bill Halley, Little Richard
i Buddy Holly, entre altres.
El ministre francès d'Interior, Bruno Lerro,
assegura en un comunicat de premsa
que l'única solució pel desarmament d'ETA
és el respecte a la llei i que això només es pot fer
assenyalant a les autoritats la localització dels seus arsenals.
La intenció d'ETA de desarmar-se a partir del 8 d'abril
s'hauria de completar entregant la llista
de tots els seus amagatalls d'armes a la justícia francesa.
A partir del 8 d'abril s'hauria de completar
la llista de tots els seus amagatalls d'armes
a partir del 8 d'abril s'hauria de completar
la llista de tots els amagatalls d'armes a la justícia francesa.
Aquestes armes i explosius constitueixen elements de prova
en algunes investigacions que hi han curs
i per tant l'autoritat judicial és l'única que se'n pot fer càrrec.
Aquest escenari no és incompatible amb el guió
que està preparant ETA per entregar els seus arsenals.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont,
ha reivindicat la via catalana pacífica i dialogant
com el camí correcte per arribar a la independència de Catalunya.
Aquest és el tema de l'anunci del desarmament d'ETA.
Nosaltres, que sempre hem estat,
som i serem sempre gent de pau,
gent de diàleg i gent de conviccions convivencials,
nosaltres avui hem de reivindicar, no només ho hem de practicar,
ho hem de reivindicar amb orgull
que aquesta via catalana d'arribar a la independència
és la via correcta.
I l'home que ha estafat 60.000 euros a dones
de tot l'estat inscrit en webs de contactes
amb la seva confiança i els feia creure
que tenia una oposició econòmica solvent.
La matrícula d'un dels vehicles d'Alta Gama, amb el Canave,
ha servit als Mossos d'Esquadra per identificar-lo a Sant Joan d'Espí
ja ingressat a presó.
A Catalunya hi ha constància de cinc víctimes,
i a una d'elles, de Martorell, li va estafar 40.000 euros.
El festival Blues i Ritmes de Badalona
augmenta l'assistència de públic un 50%.
El certamen ha acabat aquest vespre
amb el concert del texà Alejandro Escovedo.
Unes 2.000 persones han passat pel Blues i Ritmes
segons càlculs de l'organització.
Ha estat una edició que, de fet, s'ha expandit.
Han inclòs un concert més així com a activitats paral·leles.
Noms com els dels tuaregs Tinariuen,
també han atret públic nou a Badalona,
cosa que satisfa el codirector del Blues i Ritmes, Guillem Vidal.
Ha estat un Blues i Ritmes que crec que ha vingut gent
que no havia vingut mai.
És a dir, que hem descobert el festival a un nou tipus de públic,
i, vaja, doncs, en aquest sentit, el balanç és molt satisfactòlic.
De l'actualitat esportiva,
el central de l'Espanyol, Òscar Duarte,
estarà entre 7 i 8 mesos de baixa
després de lesionar-se en el partit que l'Espanyol ha empatat a Ipurua
contra l'Eibar.
Duarte té un trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre
i espert del que queda de temporada.
L'entrenador del Barça, Luis Enrique,
considera que els jugadors del fons d'armari han de demostrar
que pot seguir fent rotacions.
El Barça rep el València aquest diumenge amb l'obligació
de l'Espanyol i l'Espanyol,
i l'Espanyol ha d'anar a l'Espanyol
contra l'Atlètic per 1-2.
Fins aquí les notícies.
En Guàrdia, amb Enric Alpenar.
A 1962, l'Holocaust nuclear va estar a punt d'esclatar.
Cuba va instal·lar un seguit de zones de llançament de míssils
que va posar en peu de guerra els Estats Units.
Els míssils de Cuba aquest diumenge a l'En Guàrdia.
En Guàrdia, els diumenges de 3 a 4 de la tarda.
Segueix-nos també a través de l'app de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat.
I tant!
I tant!
I tant!
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Nominàlia us ofereix Generació Digital.
Generació Digital.
Generació Digital.
Benvinguts, aquest és el programa 606
del Generació Digital al control tècnic Ricard Portal,
al control central en Carles Morales.
Si ens estàs escoltant, passen uns 6 minuts de les 12 de la nit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar-ne tots els continguts a catradio.cat i generaciódigital.cat.
Generació Digital.
Generació Digital.
Generació Digital.
Generació Digital.
Generació Digital.
Generació Digital.
Generació Digital.
Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
de les nostres pantalles i de com podem alimentar la nostra
creativitat amb la tecnologia, amb la programació,
i, entre molts altres continguts,
entendrem del perquè de la gran crisi de la indústria
dels videojocs ara fa unes quantes dècades.
I descobrirem si hi ha o no aplicacions per milionaris.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb l'Albert Garcia.
Benvinguts a tots. Com esteu? Molt bé.
I tu, què tal, Albert? Molt bé.
Bona tarda.
Gràcies per fer el programa i explicar-vos les coses
que avui tenim, que són molt diferents.
Albert, avui has portat el teu espectrum i jo el meu.
Volem fer una prova que ara explicarem i encara funcionen
aquestes màquines, després de tant de temps.
Ha costat d'endullar-la, però hem vist la pantalla d'espectrum.
Hi ha una foto que sortiu els tres, tu, el Francesc i l'Albert.
Els tres mirant la pantalla. No l'he vist encara.
Bona tarda.
En aquests moments són gairebé 200 persones.
Si no hi sou, us descarregueu l'aplicació,
ens busqueu per Generació Digital.
Telegram.me barra Generació Digital.
Allà explicarem durant el programa d'avui
com podeu aconseguir un fantàstic regal que ja vam parlar
en un vídeo que vam fer la setmana passada.
Per cert, Gina, l'altre dia vas anar a Giga Meix.
Hi ha gent que no surt a la fotografia.
És la segona part d'un llibre d'un senyor que es diu Kent Liu.
M'agrada molt.
Com que sabeu que tinc molt temps lliure, de tant en tant,
fins i tot llegeixo.
Tu viatges molt.
Ara tinc la Switch.
Ho dèiem abans d'entrar al programa.
T'està costant aquest joc?
Sí.
T'ajuden moda retro, sense buscar res per internet,
només preguntant als meus amics.
I fer-me amiga pesada.
L'Albert i el Francesc són els meus millors amics.
Després en parlarem si tenim temps,
però jo al·lucino amb aquest joc perquè són molts detalls
de vegades que dius que has de posar la poma,
has de fer un menjar i aconseguiràs...
Un lloc, un forat, i no podia passar.
I de sobte se m'ha ocorregut amb la meva destral,
que ha caigut de tal manera que he construït un pont
sense voler.
Estic segura que el pots travessar de mil maneres diferents
i a mi se m'ha ocorregut aquesta.
Eli, avui regalem el videojoc Yakuza Zero per la Play4.
Sí, ha passat el vistiplau de l'Oriol Dalmau,
i el regalarem a algú que hagi participat a les xarxes socials.
Molt bé, i, de fet, el regalarem a alguna persona
que hagi participat molt al nostre Telegram.
I, a més, avui regalarem un videojoc per qui?
Doncs hem pensat que avui regalarem un videojoc per tothom.
Molt bé, escolteu això.
No ho escoltareu sencer, però escolteu això.
Fora, fora, fora.
Després escoltarem sencer aquest tall
i explicarem el perquè.
Evidentment, si teniu espectrums o msx,
us ha recordat el so que sonava quan carregaves un joc.
Doncs sí, avui intentarem fer un invent
i és que carregarem aquest joc als dispositius,
als ordinadors, si encara els teniu.
També es pot utilitzar per emulador.
I és que posarem un joc per a la ràdio.
S'ha fet ja alguna vegada en la història de la ràdio,
però aquest som dels primers que ho fem.
Coneguem ara, a través d'una nota de veu,
l'espectacle familiar que s'estrenarà d'aquest mes de març
al Triat a Romea.
La tàtiana Halbach, directora artística
de l'estudi Desilents,
ha estat responsable de crear el disseny de l'escenografia,
l'il·lustració, l'animació i el disseny de vestuari.
Desilents som un estudi que fa 12 anys que treballem
i estem especialitzats en escenografia visual
i visuals en directe.
El que fem amb l'Alícia és dissenyar tot l'escenari
i fer mapping sobre els elements físics,
i utilitzem el Kinect per projectar sobre el vestuari.
Així aconseguim que la imatge segueixi els actors.
Sona al Teatre Romea tots els diumenges de març,
a les 12, i han prorrogat ja dues funcions més a l'abril.
Desilents, d'aquesta forma es diu bé, per cert,
he vist que existeixen uns videojocs d'Alícia
al País de les Maravelles que són força curiosos,
un de l'any 2000, i que després va tenir seqüela
anomenat America McGee's Alice.
Això és molt típic, cap girar la història d'una nena
que és encantadora, dolça, però aquí surt la portada
i porta allà un punyal directament i és dur, eh?
Va una mica també quan va sortir aquesta nova Alice
al País de les Maravelles a Timbàrton,
que era d'un aire tot una miqueta més fosc,
però sí, sí, això també s'ha posat de moda,
perquè és una història que s'ha posat de moda,
perquè és una història que s'ha posat de moda,
però sí, sí, això també s'ha posat de moda una mica,
agafar personatges molt típics i donar-los aquesta volta,
a vegades una miqueta gore,
hi havia un joc que es deia Fairytales per Xbox,
on també... Fairytale Fights,
on podia ser la caputxeta vermella, el llenyador,
personatges de contes i era, bueno, una massacre,
amb un aspecte molt còmic i divertit, en aquest sentit,
però sí, sí, amb aquest gir macabre.
Doncs un altre estudi creatiu, Domestic Data Streamers,
ens presenten la seva propera exposició,
que es diu L'experiment de l'aigua,
una iniciativa de l'Agència Catalana de l'aigua,
com a part del Programa d'Activitat del Dia Mundial de l'aigua.
L'expo serà fins al 22 de març, i Martina Nadal,
que és responsable del projecte a Domestics Data Streamers,
ens explica de què va.
L'experiment en si es mou en un terreny de nous formats,
de nous llenguatges, estem molt acostumats
a la conscienciació, sovint ens donen informació que és difícil d'entendre
i fins i tot ens pot arribar a fer sentir malament.
L'experiment el que fa és proposar per una banda
una plataforma digital que et permet generar l'alter ego en planta
d'algú a qui tu coneguis molt bé, i llavors acabes creant,
a través de respondre a una sèrie de preguntes sobre aquesta persona,
una nova espècie de planta única,
que et permet entendre com aquesta persona pot millorar
la seva relació amb l'aigua.
Aquest espai físic està articulat al voltant d'una instal·lació central,
que és una instal·lació interactiva,
que el que et permet és, a través del contacte amb l'aigua,
et convida a prendre un compromís per millorar la teva relació amb l'aigua
en algun dels camps principals del teu ús i consum diari.
El dimecres 22 és el Dia Mundial de l'Aigua,
per això aquesta iniciativa ja es pot veure,
sentir i interactuar-hi a h2oexperiment.com
i la seva part física a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
del 17 al 22 de març.
Doncs l'oïent Oriol Bartomeu ens deixa una pregunta
al nostre WhatsApp.
Després de l'èxit comercial que ha tingut aquesta mini NES,
Raspberry, que s'ha vengut de forma oficial per Nintendo,
recuperant aquella NES de 8 bits,
hi ha molts rumors d'una supermini NES,
una reproducció en petit de la Super Nintendo
amb també 30 títols preinstal·lats.
Seguirà Nintendo amb això? Hi haurà una supermini NES
i una mini Nintendo 64?
Ha dit directament que és una Raspberry?
Sí, ha dit directament. A veure, jo que la tinc
i l'he agafat i pesa molt poc. Molt poc, realment.
No m'atreveixo d'obrir-la perquè ha costat diners,
però, ostres, realment podria ser-ho.
Era la original? No, era la mini.
Hi havia una perspectiva, una consola molt petita,
però el comandament molt gran. El comandament sí que semblava original.
L'Oriol ens pregunta si creiem que hi haurà altres consoles?
Jo veient la Switch i veient que està posant
jocs de consoles antigues, no sé si tindrà gaire sentit.
Per què no? La veritat és que no és cap novetat.
Corren des de fa gairebé més de deu anys
versions fetes amb emulació sobre un sol xip,
no amb resverris, però amb emulació sobre un sol xip
de consoles NES amb format pirata. Aquesta ha sigut la primera
oficial de Nintendo, però amb versions oficials sí que n'hi ha hagut
d'Intellivision i han hagut d'Atari 2600.
Per exemple, aquests comandaments amb jocs de Namco, etc.
És una cosa que ja és SEGA, per exemple,
sí que té per la SEGA Mega Drive des de fa bastants anys
la seva mini-consola versió oficial amb jocs,
i, a més a més, aquesta sí que era una diferència,
perquè era un joc original, el qual estava força bé.
I això, home, SEGA està en el seu públic, per tant,
jo crec que és molt probable que també, si a Nintendo li ha agradat,
en trei més. De la Switch us heu descarregat algun joc
antic d'aquests de... Jo m'he descarregat un d'aquesta consola
que era tan cara, com es deia? Albert, tu em pots ajudar?
La Neo Geo? La Neo Geo, sí. Jo també m'he descarregat algun.
I bé, és curiós perquè al final ho veus amb la pantalla
com abans, és a dir, no és 16.9, sinó...
4.3. 4.3. Té scanlines i té com les típiques filtres d'imatge,
per semblar. I són versions emulades d'Arcade,
no de la consola, la versió consola, sinó de versió Arcade,
que, de fet, posa insert coin... Això és gràcies.
Estàvem parlant de futur de videojocs i ara recordem
la primera crisi sonada d'aquesta indústria.
Doncs mira, per això ens hauríem de remuntar cap als anys 80,
els inicis dels 80. De fet, l'any 82 és un any
que marca una mica un punt significatiu en la indústria
del cinema. Mira, veiem Rambo, veiem E.T., Tron, o Blade Runner.
A les pistes de ballos ho petava Dabra Cadabra,
el Common Eileen o el thriller de Michael Jackson.
I en els videojocs tots anaven bojos pel Pac-Man.
Havien passat ja vuit anys des que l'Odyssey Magnavox
o el Pong en els arcades havien iniciat
aquesta gran febre pels videojocs.
Què és el que ens trobàvem en aquell any?
Doncs que aquelles consoles s'havien anat mantenint
en el temps i havien començat a sortir-ne moltes més.
S'havien copiat unes de les altres, hi ha una barreja molt gran.
La tecnologia havia avançat però aquelles consoles
no havien avançat prou i teníem el mercat totalment inundat.
Fixeu-vos-hi avui en dia que tenim moltes preguntes
de què ens agrada més, Xbox o Playstation.
Recomaneu-me'n una, imagina't si haguéssim hagut de recomanar
que el públic hagués tingut un ventall d'opcions
de més de vuit o nou consoles diferents.
Atari 2600, Intellivision, Coleco, Videopac,
Valiastro, Canal F, estem parlant del mercat amànic.
Aquí no vam tenir tantes opcions, les Vectrex,
les maquinetes tipus Pong que seguien en el mercat.
Cadascuna tenia el seu sistema i no funcionava amb l'altra.
Una de les coses que va passar i que va ajudar
que la qualitat dels jocs baixés molt és que, per exemple,
es va clonar moltíssim, ja que estava feta
no amb peces específiques, sinó amb electrònica comuna,
i no hi havia un tema de patents molt clar.
Moltes consoles, per exemple, la Intellivision o la Coleco,
havien fet el seu clon d'Atari 2600
com un mòdul insertable a la seva consola
per dir que tenien un catàleg molt gran.
Imagina't ara que la Playstation 4 tragués un mòdul
per carregar jocs de Xbox i digués
que era la versió pirata de la consola de la competència.
És impossible i impensable, curiosament.
També hi havia molt poca informació i aquí he portat un llibre
que m'agrada molt, que és de l'any 84, que es diu Videojuegos.
I això era intentar donar un panorama a la gent,
als composibles compradors, de què eren els videojocs,
quins jocs feien servir, trucs inclús per alguns jocs
del catàleg, perquè la gent estava molt desinformada.
Avui en dia tots sabem que les consoles tenen uns cinc anys
i l'Estrònica va millorant i en sortirà una consola més bona.
Però en aquella època era la primera vegada que la gent
havia estat en contacte amb els videojocs.
Moltes empreses havien invertit en això pensant que això era
una inversió com un juguet. Era el videojoc.
No n'hi haurien més, era allò, i allò duraria molts anys.
Cosa que no va ser així. Però estem en un moment fantàstic,
hi ha llibres que expliquen el tema, hi ha molts videojocs,
què va passar? Una gran falta de control.
Tots els jocs estaven controlats per les empreses que feien les pròpies consoles.
Recordeu el Nintendo Seal of Quality, que acompanyava molts jocs?
Era una forma de dir que Nintendo provava tot el que sortia i que, més o menys, estava bé.
En aquella època això no passava.
Van començar a aparèixer programadors independents que feien els seus jocs en cartutx per tota mena de consoles.
La qualitat va començar a baixar.
El català, que era tan gran que les botigues tenien un sobre-stock brutal,
t'ho imagines haver de mantenir més o menys un stock de vuit o nou sistemes diferents.
Imagina't la bogeria que era això.
I això abans va fer que la qualitat, en general, baixés molt i arrossegués també la idea que la gent tenia
que les consoles ja no era un lloc on podies trobar un entretament de qualitat,
mentre que en els arcades les coses anaven millorant tècnicament i en els arcades teníem el Pac-Man, per exemple.
Què va passar amb el Pac-Man? En un cas molt paradigmàtic.
Atari 2600 fa una versió del Pac-Man, que és el joc estrella de l'època,
i fa una cosa infecta de la que, a més, produeix més milions de jocs que de consoles n'hi havia.
Pensant-se que allò arrossegaria els compradors a comprar-se Atari 2600.
El Pac-Man casero de Atari, diu el llibre que has portat,
el laberinto se diferencia del de las máquinas automáticas de Pac-Man,
en el que se adapta a la forma de la pantalla de nuestro televisor.
La vía señalada es un comienzo aconsejable y probado, pero existen otras probabilidades.
Era un mapa allargat, en 16 o 9.
Sí, sí, sí, certament, certament.
A veure, el joc era horrible, se n'anava a haver de menjar amb patates,
i va passar el mateix a E.T., un joc que van haver-lo,
i aquí l'empresa ho diu, van haver-lo de llançar en 6 setmanes.
Des que algú va decidir que es fes un joc d'ET fins que aquest joc havia d'estar al mercat,
només 6 setmanes per programar-lo, tastar-lo, fer caixes amb volums i portar-lo a les botigues.
I ho van fer, eh?
Ho van fer, i van treure el joc que van treure,
i va passar tot el que va passar a E.T., que no ho discutirem ara.
Però la qüestió és que tot això es va acabar una miqueta
i va fer implosionar el mercat dels videojocs en aquell moment.
Molt bé, i llavors la gent d'un dia per l'altre va deixar de comprar videojocs?
Doncs no, la gent no.
Pensa que això és un enfonsament de la indústria,
però el consumidor, el que es va trobar és que de cop i volta els jocs eren baratíssims.
Van anar a petar tots a les caixes d'oferta, la gent es treia els jocs de sobre,
les empreses tancaven, el que sí que va passar a nivell d'indústria
és que grans empreses, com per exemple Mattel, que tenia la Intellivision o Coleco,
es van treure de sobre les seves divisions de videojocs,
les van tancar perquè estaven invertint molts diners i allò no ho portaven enlloc.
I va donar sortida a que moltes de les famílies començessin a invertir en altres coses,
com per exemple en microordinadors. Va ser el naixement d'una altra era.
I aquí entra una mica el Japó, per exemple, no?
Doncs sí, què va passar? L'any 82-83 és aquesta mena de crac d'enfonsament dels videojocs,
però el 83 és també quan neix la Famicom, l'ANES,
que va ser una mica la que va recuperar un altre cop el mercat dels videojocs.
Quan la gent es pensava que això, Amèrica va abandonar aquest negoci,
arriba al Japó, treu l'ANES i fa que tot això rebifi moltíssim.
També passava una cosa que tot era molt informàtic,
tots els videojocs que hi havia eren com els ordinadors i tal,
i arriba Nintendo i presenta una joguina.
Al final, ho enfocava molt més com una joguina, el tema de la Nintendo.
Tot i el nom original, una referència social, no?
Era el Famicom, el Family Computer una miqueta,
però sí que és veritat que allò era molt diferent, sobretot perquè tècnicament estava fet per escalar,
mentre que les consoles de la primera època eren consoles que tècnicament no podien donar molt més,
i un cop passats 6, 7, 8 anys el mercat ja estava fart d'allò.
I no estaven acostumats a invertir diners en comprar noves consoles.
Avui sí que estem acostumats a això, però llavors era un món totalment nou.
El Computer Spiel Museum de Berlín fa 20 anys
i no se'ls ha acudit a altra cosa, per celebrar-ho,
que retre un homenatge a l'ordinador ZDI Spectrum
en una iniciativa que es diu History Worth Playing.
Per cert, en alemany hauria de dir correctament...
Computer Spiel Museum.
Berlín.
Berlín.
Així es diu.
Perquè està Berlín.
Clar, clar.
Berlín.
Berlín.
Molt bé.
I han creat un videojoc que es pot aconseguir gràcies a la ràdio,
i en concret avui gràcies a aquest programa.
Sí, perquè, mira, ens hi sumem.
El joc ha estat creat pel col·lectiu de Mohon Twins,
l'especialista en la creació de nous jocs per màquines antigues,
i de totes formes la idea ha sortit d'una empresa catalana
que es diu DDB.
Àlex Ademà, ets director digital creatiu de DDB,
que és aquesta empresa que si vas a la seva pàgina
posa molt clarament que les millors idees
sorgeixen de la col·laboració.
I en aquest cas és clarament una col·laboració, no, això?
Sí, a veure, és una col·laboració perquè hem implicat,
per exemple, els millors desenvolupadors retro que hi ha a Espanya,
que són els Mohon Twins, que són aquest col·lèctiu que fa per plaer,
per amor a l'art joc d'espectrum i de Nintendo NES.
I també hem tingut la col·laboració del Marc Eriksen,
que és un il·lustrador dels anys 80,
que va fer grans portades d'aviójocs com del Tetris,
o del Mega Man, o jocs així,
i hem tret la portada del joc que hem parit per aquesta campanya.
Doncs mira, la Gina, avui, per sorpresa, diu,
ah, mira el que porto, treu del bolso el joc,
tu vas anar al museu, no, Gina?
Jo vaig anar al museu i a mi me l'han enviat físicament,
per tant, jo tinc el caset.
És preciós, a més, està molt ben editat, com dius, eh, Àlex?
Està molt ben feta, això.
L'hem panjat una fotografia al Twitter.
M'agrada molt perquè, tot i que és un joc d'espectrum a la portada,
hi ha un tio que porta unes ulleres de realitat virtual.
Sí. Exacte.
Els enemics del joc.
Molt bé, els enemics porten un joc d'espectrum,
Escolta'm, la vostra empresa és una empresa creativa.
Com és que esteu treballant amb el museu de Berlín
d'ordinadors i de videojocs?
Bé, som una agència multinacional
i a vegades ens arribem prics així, una mica de fora.
I mira, al final vam treure aquesta idea, va agradar,
i ens ho hem encarregat des de Barcelona.
Molt bé.
Com dius, el que heu fet és contactar amb aquest col·lectiu.
Han fet dos videojocs, de fet, un.
Sí.
Que es pot, fins i tot, si vas a la pàgina que hem dit
historyworthplaying.com, allà podem trobar...
Em sembla que els dos o un joc podem trobar?
Es poden trobar els dos jocs.
Els dos, eh?
Esteu amatent per la ràdio el joc més petit,
perquè clar, per ametre a la ràdio aquest àudio,
15 segons d'àudio són dos cas, no?
Llavors, diu que és un joc molt, molt petit,
amb moltes hores de programació darrere,
i de fet, hi ha un joc més gran, que és una guia del museu,
que és un joc més complet, de 48 cas, tampoc és gairebé súper gran,
és un joc original, i bueno, aquest joc dels dos jocs
pot jugar-hi des de la guia.
Suposo que al museu li va encantar la idea, no?
I de fet, s'ha animat i l'ha fet gran, aquesta idea, no?
Sí, de fet, aquesta idea sorgeix d'una de les històries
que explica el museu.
Si el museu, una de les gràcies que té
és que t'explica anècdotes tecnològiques
perquè van oblidades, obsoletes totalment.
I una és aquesta, que durant un temps la gent va retransmetre
per mesures pirates jocs, per compartir jocs.
És un joc que es pot connectar a un espectrum,
i connectes un vinilàntic que és un bisjoc.
Maravillós, en vaig tenir un, però el vaig tirar amb el microhobi.
Vaja...
Sí, el flexi disc, es deia, sí, era de plàstic, sí, sí.
El vaig tirar, un dia vaig tirar...
Bé, és igual, no rememorem aquells moments.
I doncs Àlex, hi ha moltes ràdios que, a més al joc,
com farem nosaltres ara?
Sí o sí, bueno, òbviament, no ens heu parlat
perquè s'ha meti aquesta punyada de ràdio,
de ràdios que s'han interessat pel projecte, i clar, no més.
Espera, ens estàs dient que cobrarem?
Ens estàs dient que cobrarem? Ah, val.
Val, val, no, no, no. A veure.
El joc gran, són 4 minuts i escaig de ràdio,
i encara no l'ha més ningú.
Molt bé, molt bé.
Hem d'explicar als nostres ullents,
ara posarem, el que farem és ametre aquests xiulets
de l'espectrum, aquests dos cas de memòria,
que són aquests 15 segons, aproximadament.
Gent que ens esteu escoltant,
heu d'anar al Telegram,
si no hi sou, al Telegram del Generació Digital,
doncs ens donen d'altra.
Telegram.me barra Generació Digital.
Si ens demostreu, si ens demostreu,
que amb emulador o amb l'espectrum que teniu a casa,
o el que sigui, però ens heu de mostrar que la senyal B,
ja pot ser del mòbil, del programa Generació Digital,
que el programa carrega el vostre espectrum o emulador,
que al millor vídeo s'emportarà un lot de pins
del Mobile World Congress.
Poca broma, perquè vam parlar francès,
són pins que són molt estrany de trobar.
Exclusius, a més cada any és un lot diferent,
amb el qual no es repeteixen.
Sí, sí, pels aficionats de col·leccionisme,
és una peça brutal.
Eli, què ens ha de dir ara als ullents?
Doncs que jo crec que ha arribat el moment
que poseu els cables correctament,
ajusteu el volum de la ràdio o el mòbil o l'ordinador
i premeu Load, Cometes, Cometes.
I Enter.
Això que passarà ara és molt fort,
Generació Digital emet ara el videojoc per a Spectrum.
Aquest es diu Radio Game, és correcte, Àlex?
Sí, aquest es diu Radio Game perquè és el que estem mantent parlant.
Ullents, dos cas que venen cap a casa vostra.
He après karate.
Sempre que escolto això em ve aquell moment...
És Matrix, no?
És Matrix.
Ullents, si no heu pogut, el volum estava malament, etcètera,
cap problema, el podcast ho podeu recuperar
i a veure si ens podeu demostrar que aquest joc s'ha carregat.
Nosaltres no hem pogut perquè hem portat dos espectrums aquí.
Hem pogut sintonitzar l'ordinador a la pantalla
que arriba a l'estudi però hem tingut problemes alhora
amb el cable de connectar-lo i tal.
Són coses que passen amb el tema obsolet.
Un petit comentari que potser aquí ho expliquem una mica.
La gent que intenti carregar-ho a un ordinador original
compta amb el tema dels cables.
Els cables originals són mono.
Cuidao perquè si fas servir un cable estereo, per exemple,
pot ser que la pista per la que t'estiguis sonant
al teu audio no sigui la que l'ordinador té connectada.
Aquí tenim moltes vades.
Havies de fer un cable especial per fer això.
Jo crec que pot ser que tingueu sort si ho feu amb un emulador.
Perquè també es pot fer, Àlex, això amb un emulador, no?
Sí.
De fet, si la gent entra a la web del projecte,
que és historyworldplaying.com,
la web també, més que emular, simula un espectrum
i si carregues l'àudio, et carrega el joc.
És una altra opció per provar-ho.
I per la gent que mai va viure aquells temps,
perquè la càrrega d'un joc, de vegades,
havies d'esperar una estona fins que jugaves.
Era part de jugar a videojocs, això, abans.
Correcte.
Per cert, Francesc, tu has anat al Museu de Berlín?
No.
Aquest és un lloc on hem d'anar.
La Gina i he anat per dins.
De fet, vaig ser una mica de casualitat.
Jo sabia que hi havia un museu de videojocs
i tenia diferents dies a dins de Berlín.
I el primer dia, agafo una vinguda i a mà esquerra dic...
No!
Ja està.
Vaig entrar i m'hi vaig passar tot un matí,
perquè més pots jugar.
Tenen un munt de jocs, com bé expliques,
jocs molt curiosos.
Tenen un munt d'informació, un munt de consoles.
Crec que està molt, molt bé.
Doncs fantàstic.
Àlex Ademà, director digital creatiu de TDB.
Moltíssimes gràcies.
Sort amb els futurs projectes, però si són com aquest.
Bé, ho anirem mirant, perquè de veritat,
utilitzant la creativitat d'aquesta forma és fantàstic.
Moltíssima sort.
Gràcies.
Adéu-siau.
Doncs mira, arran d'una sèrie d'articles
que aquests dies hem vist publicats
a pàgines web de diaris com El País o L'Economista,
ens hem fet una pregunta.
Existeixen videojocs o aplicacions per milionaris?
Albert García, tu has investigat el tema, no?
Doncs és un tema molt sorprenent.
No puc avançar, perquè hi ha unes aplicacions
que ara comentarem que són una bogeria,
una borrada de diners que costen en perdó,
que és increïble.
Abans de repassar aquestes aplicacions,
sobretot en aplicacions, no són videojocs,
és important comentar una cosa.
Apple, en el cas de l'Apple Store,
doncs fixa quins han de ser els rangs
dels diferents preus de les aplicacions
que estan disponibles.
Hi ha un total de 87 franges de preu
en les quals tu pots posar-ho,
a menys de la teva aplicació.
Està tot molt controlat.
O sigui, aquí 0,99 euros
és una de les 87 franges disponibles.
La més cara són 999 euros.
A partir d'aquí, doncs els venedors d'aplicacions,
els creadors desenvolupadors,
han de treballar amb aquestes xifres.
Però al màxim són 1.000 euros.
Hem de tenir-ho en compte.
Ja que com parlem ara de l'Apple Store,
doncs comencem per les apps més cares
d'aquesta plataforma.
I veureu que, almenys en el cas
dels mòbils iPhone, iPads,
els seus usos, les seves aplicacions,
són bé.
Es pot entendre el preu.
Perquè, imagino, sense saber-ho,
que són molt especialitzades, no?
Molt, molt, moltíssim.
La primera de totes és una que es diu Barmax.
És una aplicació, un app,
que et permet preparar-te per l'examen
al bar exam.
Pel que sembla és un examen que han de fer
els advocats als Estats Units.
Llavors tu et descarregues aquesta barmax.
L'app és gratuïta.
Però el tamari, per fer aquest examen
per ser advocat,
costa 999,99 euros.
O sigui, aquí la descàrrega
adicional és pam!
Aplicació per 1.000 euros, eh?
Totalment. Després, aquesta encara
CyberTune.
CyberTune, per entendre'ns.
Una app per realitzar
afinacions professionals de piano.
Atenció, has de pagar
999,99 euros
per tenir aquest megaafinador
extrem amb el telèfon mòbil allà.
I, a més, inclou servei de subscripció anual.
A més, em fa molta gràcia perquè
quants pianos has de finar perquè et surti a compte?
Bueno, hi ha professionals que...
Sí, però no tenen una app, tenen l'ahuïda.
Correcte. Exacte, totalment.
Doncs tens, fins i tot cada any,
la renovació per si hi ha noves tendències
en l'afinació, doncs que estiguis al dia
en el teu tema aquest d'afinar pianos.
I un tercer. El tercer és
Beep Black, com les tarjetes black, no?
Aquestes aplicacions que
són una mica per fardar, per aquesta gent,
vaja, una mandra brutal és el que jo penso
quan veig en aquestes aplicacions.
Beep Black és una app que et permet
els seus propietaris tenir un tracte preferent
en diferents companyies
perquè són d'un club Super Beep brutal.
Ja, ja, sí. Bueno, no, no.
A veure, per tot.
Per cert, per aconseguir aquesta aplicació
has de demostrar, has de creditar que tens
al teu compte bancari més d'un milió de lliures.
Déu-n'hi-do. I què, fas una fotocòpia
a la llibreta o...? Fas un Photoshop,
li poses un munt de zeros al teu euro i ja està.
I escolta, pel que fa a Android què?
També n'hi ha o són més barates?
Doncs en aquest article que comentàvem abans
del país es mencionen també les de Android
i aquí sí que això és una
bogeria, escolteu, perquè és
una borrada els preus i sobretot
l'absurd és que són les aplicacions
més cares per al sistema
Android. La primera són una mena
de joies d'una empresa
que es diu Abu Mu,
amb dos os. Són una col·lecció
d'aplicacions que no tenen cap utilitat.
Són una joia, en concret són una
matista, una aigua marina, un diamant negre,
un esmarac d'un rubí i un safí,
que a mi em recorda quan jugo al Zelda.
No haig de fer res, vull dir,
només aconseguir-les passa amb matemples,
amb matis, la cosa. Cada aplicació
costa 350 euros, per tant
tenir totes les joies en el teu telèfon mòbil
doncs et puja més enllà
a 2.000 euros i no fan res, només són
per si vols impressionar. De fet l'eslògan
de l'aplicació que està a la descripció
de l'app és el següent,
ets ric, vols comprar apps cares
perquè pots, potser vols impressionar
els teus amics, ensenyals un widget que mai
podran tenir. Saps? És com...
M'agradaria saber quant desenvenut al final.
A mi m'agradaria saber quanta gent ha picat.
L'exclusivitat té un preu. Exacte, exacte.
L'exclusivitat i també com, no sé,
quedes molt malament.
Most expensive app,
la més cara. Una altra similar
per presumir, doncs, presumir entre cometes
davant dels amics.
Quan te la baixes veus un diamant al teu mòbil,
bueno, jo vaig a Google Imágenes
i hi poso ja i tinc tots els
diamants que vulgui. Correcte.
I el tercer, mira, és bastant útil,
atles d'operacions quirúrgiques, una basada
en la desenedició d'un atles
de utilitat per McGraw-Hill, bastant potent,
que té com una mena de descàrrega per tenir tota la informació
de 320 euros. Molt bé.
Això són aplicacions. Has trobat
videojocs? Tots videojocs no n'he trobat,
però pensant, preparant el time, he pensat
en un concepte que tenen els creadors de videojocs,
els developers, potser la Gina
també li sona aquest concepte,
que són les balenes. Quan creen
un videojoc, quan creen els micropagaments
d'un videojoc, ja sabeu, per exemple,
Clash Royale, un joc molt popular,
tens el 99 cèntims,
tens el 3,99,
tens els 10 euros, llavors
hi ha una, la més cara, que són el
supermicacofre brutal, ple de
cromos o ple de diamants o el que sigui,
que són 99 amb 99. I la gent
normal pensa, qui
es deixa aquests diners en aquest
micropagament de 100 euros?
Doncs hi ha gent, eh? Molta gent.
No sé si és molta o poca, tu
vine segur que controles més. Depèn del joc
i depèn de tot una mica,
perquè a vegades les balenes no compren
una vegada el de 99 amb 99, compren
a vegades mil vegades el de 0,99.
Clar, és una forma que té la gent, amb molts diners,
de sentir-se superior dintre d'aquest
videojoc, tenint totes
sobres i totes les cartes. Clash Royale,
l'Ultimate Team de FIFA,
el Candy Crush, tots aquests videojocs.
El que volen els nens.
Sí, sí. Directament.
També Tinder ha tingut una nova
versió, va sortir una notícia, nova versió
de gent també rica, és cert això?
Totalment, és una notícia que hem llegit molt aquests dies
en molts mitjans de comunicació, perquè és la típica
notícia cridanera, no? La versió
exclusiva de Tinder, no? La versió
aquesta que, atenció, segons la descripció,
també va dirigir a
CEOs d'empreses, consellers delegats,
supermodels, celebritats,
milionaris i persones
extremadament atractives.
Funciona per invitació, no sé si algú d'aquí
ha rebut aquí la invitació d'aquí.
La Gina, segur. No, jo no he rebut la invitació,
però no us preocupeu que us l'aconsegueixo,
una per cada un. Molt bé, molt bé.
I no sé si alguna cosa més has trobat o no.
Jo recordo, perdona,
Art Futura, et parlo de fa 10 anys,
que em van presentar un joc
que es deia Entropia Universe,
que me'l venien com
un joc, un Second Life
que em van dir
per shakes árabs. Dius el Second Life
que la gent jugarà, gent amb molts diners
i tal. Entropia Universe
em sembla que ningú més n'ha parlat, o potser
i no ho sabem. I és la bomba,
és com 4K
des de fa 8 anys. Correcte, correcte.
Recordo, fa molt de temps,
vaig llegir un llibre que es deia
The Kids Are Alright,
que parlava de les noves competències
que tenien els nois que jugaven,
que jugaven a videojocs
i com estaven canviant el món laboral.
De fet, recordo que detallava casos
de jugadors, per exemple,
del Counter Strike i demostrava
amb uns estudis la diferència
amb d'altres persones de la mateixa empresa
que no hi jugaven. Doncs ara resulta
que hi ha empreses com Unilever
que no fan pas videojocs, sinó
cosmètics, productes de neteja o menjar,
que, atenció,
sotmet els candidats per treballar-hi
a jugar a videojocs durant 20 minuts.
Doncs la Yolanda Manal, que és
directora de recursos humans d'Unilever,
a Espanya ens està escoltant. Hola, benvinguda.
Bona tarda. Molt bona tarda.
I han de jugar, dieu, almenys
20 minutets a un videojoc en xarxa,
o online?
No és que hagin de jugar 20 minutets,
és que han de fer 12 proves,
12 jocs. Una de les parts
del nostre procés de selecció
i consta de 12 jocs,
és a través de gamificació,
que van avançant, i a partir
d'aquí, doncs podem avaluar
part de les seves competències, el seu
perfil competencial. I com arribava
aquesta decisió de fer això?
Bé, doncs nosaltres ens enfoquem
a fer un procés de selecció
per les persones joves que s'incorporen
a la companyia, són a dius
digitals. Per tant, fem la
reflexió de com podem ser
rellevants també en el procés de selecció.
I a partir d'aquí desenvolupem
un procés que és 99% digital.
Comença amb l'aplicació
digital, o sigui, directament ells
entren a través de la nostra web i el seu perfil
es baixa des de LinkedIn,
i comença el procés
de selecció amb aquestes 12
proves de gamificació.
Llavors, com us deia, valorem el seu
perfil. I després
passen amb una
entrevista digital. No hi ha una
entrevistadora. Ells són
entrevistats, ells i elles són entrevistats
a través del sistema i han de fer
casos, casos que van relacionats
amb la nostra companyia, amb el nostre negoci
i el propi sistema, a través
d'intel·ligència artificial,
és capaç d'evaluar també
el perfil del candidat o la candidata
que està participant en el procés de selecció.
Això vol dir que, per exemple, alguna persona
que no hagi jugat
o no estigui tan avaçada a la
tecnologia pugui costar d'entrar
a la vostra empresa o no? No, no.
No hi ha res a veure.
A veure, diem que és el procés de
selecció que estem fent per la gent
jove, no és en tots els processos.
Ja veurem com evolucionem, no?
Però de moment és en aquest perfil perquè
entenem que directament ja és
una manera d'operar que tenen
i a partir d'aquí és igual que
siguin molt bons o no amb
totes les eines digitals.
És molt intuitiu, és com és el
entorn digital, no? I el seu rendiment
no va basat en com de bons són
d'un punt de vista de sistema, sinó de
com evolucionen
en les diferents proves que se'ls fan fer.
Sembla que a poc a poc la imatge dels
que juguem va canviant. Jo recordo abans que
bé,
continuem sent friquis, però sí que
era difícil moltes vegades
dir amb normalitat que jugaves i jugaves
molt. Això està canviant, no? Per exemple,
amb aquesta nova iniciativa
mira una cosa bona
més dels que juguen, per exemple.
Sí, i per altra banda, ja penso que
la gamificació és algo que s'està
integrant moltíssim en molts àmbits
de la nostra vida, inclús
amb eines d'aprenentatge
i de formació. Aleshores,
penso que el jugar és el com,
l'important és, a través d'això,
què aconsegueixes, no? I aconseguint
valorar quin és el perfil d'aquesta
persona, com aprèn, com gestionar
la frustració, quin és el seu pensament
analític, quin és l'empatia que té.
Aleshores, fins i tot són
comportaments, comportaments a través
d'un joc, en aquest cas,
o amb una entrevista digital,
però és com ens comportem les persones
en tots els àmbits, no?
Molt bé, Yolanda Manal,
que és directora de Recursos Humanos Unilever.
Et vull fer una última pregunta.
Si després
una vegada heu agafat aquesta persona
l'enxampeu jugant al lloc de treball,
què passa, Yolanda?
El món ha canviat.
Jo penso que nosaltres premiem
i reconeixem les persones per la seva
producció i, bueno, sabem que
la nostra vida és integral, no?
Home, si juga tot el dia tenim un problema, no?
Però
penso que les companyies
avançades com la nostra, el que valorem
és que les persones contribueixin
i a partir d'aquí entenem que la nostra vida
és un tot, no? I a vegades es barreja moltíssim.
Molt bé, doncs, Yolanda, moltíssimes gràcies
i, bé, moltíssima sort.
Gràcies a vosaltres. Adéu-siau.
Adéu, adéu.
Oriol, benvingut.
Què tal, com esteu? Molt bé.
És veritat que tu per entrar a la PM
vas fer una partida al Teatris, havies de fer una etapa...
Exacte. Sí, no?
Havia de demostrar que no estava sonat.
Que, més o menys, feia el mateix que tothom,
que és esperar que vingui aquella que és una columna.
Quantes línies vas fer?
Jo al Teatris em frustrava molt.
Primer la música russa aquella que tenia.
Veus el que va al Teatris del Game Boy?
M'encantava. I a mi em frustra que no té fi, allò.
Saps que moriràs, saps que arribarà el moment aquell de...
No té un objectiu clar més enllà de...
Es punts, es punts.
És com la vida, exacte.
És el que anava a dir,
d'aguantar el màxim possible, moriràs.
Però saps que al final serà xungo.
Aquella versió te la pots passar, jo me l'he passat.
Hi ha un final? Sí.
Surten tots els personatges de Nintendo fent un concert.
Surt al metroid tocant el violí.
Ara m'estàs deixant...
Ara buscarà YouTube.
Jo crec que, de fet, perdona,
no hauries d'estar a la PM, llavors.
Surt al Mario tocant uns instruments o d'això.
Ho miraré a YouTube perquè no cabria mai, el sol aquest.
Escolta'm, t'ha afectat bastant el joc que has jugat aquesta setmana.
Què has fet amb aquest tatu que t'has posat a tot el cos?
No, no, el que m'ha afectat és que m'he adonat que no sé anglès.
Hòstia, noi. És veritat.
Yakuza Zero, de PlayStation 4.
És una saga que ve ja de PlayStation 2.
Aquest Yakuza Zero és la preqüela.
Per tant, tothom tranquil.
Si no heu jugat als anteriors, no passa res.
De què va? Doncs mira, ràpidament.
És un joc de rol d'acció,
ambientat en el Japó dels anys 80,
i amb una història de mafiosos pel mig.
Molt bé, una bona història,
no escatima violència, llarg...
Entres a Google, mires les imatges i dius
hòstia, quina passada, aquest joc.
No és que aquest joc no és més conegut, si pinta de conya.
Bueno, pal al carro, perquè hi ha un motiu de pes.
No està traduït a l'espanyol.
I a mi això...
Mira,
si no em tradueixes un Call of Duty,
més o menys m'aclariré.
Però un joc de rol, ple de diàlegs,
ple de cinemàtiques,
on la història és fonamental,
és una merda.
Pensaràs, mira, no hi podràs jugar Mariano Rajoy,
però jo sí, perquè jo sé anglès, jo tinc el B1.
Ull, ull,
perquè llegir subtítols en anglès
cansa, una estoneta sí,
però dues hores no.
I aquest és el problema, que t'acaba cansant
d'entendre'l. I et penses,
bé, doncs mira, no llegiré, ho escoltaré,
faig un listening i més o menys aniré pillant.
No saps què passa? Això.
Sí, sí, l'àudio
és en japonès.
Que caures.
Jo recomanaria a tothom que no el compri,
per bo que sigui el joc que ho és,
i que les companyies de videojocs se n'adonin
que si no tradueixen no en vendran ni un.
Però en fi, com que el regalem, oi? Doncs segueixo.
Yakuza Zero és el successor espiritual
de Shenmue, aquell joc mític
de Dreamcast Cullonut. Un món interactiu,
ple de coses a fer, hi ha una vintena
de minijocs, pots cantar karaoke, ballar,
jugar d'Arlos a Villar, veure vídeos eròtics
amb un Kleenex a la mà, literalment.
Jugar a mercades clàssics de SEGA,
el millor de tot. Pots fer una partida
a l'outrun. És un metajoc,
joc dins del joc. Una història
potent, molta acció,
moltes hòsties i molt divertit.
M'ho he passat molt bé jugant-lo,
i si arribo a entendre alguna cosa del que estava passant,
ja hagués estat l'hòstia.
Molt bé. Què costa?
Què val traduir un joc? Però és que, a més, té molta raó
perquè l'anglès del videojoc no és l'anglès típic.
No, no, no, no.
No és el Matzi aquell.
No és el Matzi. Sabeu el bitxo verd?
Sí, sí, me'n recordo, me'n recordo.
Me'n recordo, però imita com les bajos fondos.
Clar, sí, sí. No s'entén res.
És poligonero, l'anglès aquell.
És bajos fondos d'extrany, no?
Dels 80 a Japó.
I els japonesos parlen un anglès que tots sabem que déu-n'hi-do.
Però jo crec que això és que
aquest joc està fet per la generació d'avui
acostumada a baixar-se a sèries,
i per tant ho veu tot subtitulat.
Clar, però és que el problema és aquest que el
listening jo crec que seria més fàcil. Si tu poguessis anar
sentint, més o menys, escoltant,
jo crec que pillaries un 50%.
Però clar, l'àudio és en japonès i el text
és en anglès.
Al primer quart d'hora estàs allà.
I diuen que vol matar.
Però quan portes una hora i mitja dius
x, x, x, passa, passa,
hi ha algo, passa, passa, vull matar algú, ja, ràpid.
I parlen moltíssim. Parlen molt.
I jo m'imaginava, realment,
això és un arxiu de Word de 3.000
pàgines, que li passes a 3
becaris, que això t'ho paga l'universitat,
i que ho tradueixen en dos mesos.
Els senyors de SEGA aquí han patinat.
I al final què acabes fent, jugant a l'Hotrura?
Que falla alguna cosa, tio.
I els becaris, a més, ho posen al currículum.
Sí, cobro poc i faig moltes coses.
Doncs jo crec que
una altra cosa és l'àudio en castellà.
Això, mira, el The Witcher
no ho tenia, tants jocs no ho tenen, però el text
no fotem. Jo crec que per això no ha arribat
a ser un joc molt més conegut, perquè
el joc està molt bé, eh. Té molt bona
pinta. I bueno,
és un port de PS3, eh. Això també s'ha de dir.
Però home, és un port ben fet.
Ara, és frustrant, eh, perquè
mira que jo veia coses que m'agradaria saber què està passant.
A fer la meva pel·lícula, aquest
és el dolent, aquest vídeo ha de ser bo.
Però no és el joc fantàstic perquè puguis anar
a fer el karaoke o puguis anar...
Al final recordem això.
Hi ha lluita de noies amb poca roba,
també. I això és noticiable.
Jo aquí no volia saber la teva opinió. Això et semblarà masclista,
m'imagino, no? No, jo crec que hi ha d'haver-hi
noies de tot tipus, amb poca roba i
tapades i com els doni la gana. Allà totes són amb poca roba.
És als anys vuitanta, també. Però cinema, també,
no? També hi ha cinema, pots entrar a veure la pel·li...
Sí, sí, tot va enfocat en aquest aspecte.
No hem avançat gaire,
hem arribat a la meitat,
no n'hi arriba.
No l'entenia, nois, em sap greu.
No marxis, el regalem, eh?
El regalem igualment, escoltem-lo.
O l'anglès...
O japonès, si vols el posa.
No marxis, ha jugat a l'Overwatch?
A l'Overwatch, no.
Doncs mira, la Gina si ens ho explica.
I és que et portes, Gina, poques hores
d'un nou joc, que de fet
no és nou, segur que molts
dels nostres uients el coneixeu,
és l'Overwatch, un joc que
diguessin que és de trets, en primera persona,
entre dos equips.
I en un Twitch tu estaves així.
Eliminaciones, 23.
Haciendo datos en objetivos,
17.
Daño enfligido, 3.991.
Rícord personal,
evidentment.
Mejor ratxo de datos asesinatos,
23.
No sé si és molt poc.
Ho estic fent molt bé, val?
He portat tres dies, tranquilitos.
A veure, l'Overwatch, per qui no ho sàpiga,
és un joc de Blizzard, dels mateixos creadors
que el Diablo, l'Starkrab o el World of Warcraft
o el Hearthstone, que va sortir
al maig de l'any passat i que jo
des del maig de l'any passat porto intentant
evitar-lo, gairebé un gran,
però ja he caigut. He caigut molt fort
i ara jugo a l'Overwatch i ho faig fatal.
És impossible, Xina, tu no.
Ja, jo també ho pensava.
Això és tot online, no hi ha una història aquí?
No. A veure, jo tenia experiència prèvia.
Vaig estar molts anys jugant al Counter-Strike,
que és un altre joc de trets d'aquests en primera persona,
i de fet tinc petites manies
que tenen els jugadors del Counter-Strike
quan arriben a l'Overwatch.
És que els veus, els veus. Ens veiem.
Ja.
Ens fem aquella mira de, ei, tu també jugaves allà.
Ets un counter.
Però no és el mateix.
A l'Overwatch i un altre shooter.
A veure, hem dit que hi ha dos equips, oi?
Doncs aquests equips estan formats per usuaris
que trien uns personatges amb unes habilitats.
Hi ha 23 personatges per triar
que estan classificats en 4 categories.
Atac, defensa, tanks i suport.
I jo tinc claríssim que soc.
Tank. Tank.
Jo soc tank. Ara, el tank és el que li agrada
anar al davant i rebre totes les bales
per salvar el seu equip. I com que jo soc molt
dolenta com a suport, perquè vaig al meu rotllo,
no vaig mai en grup, doncs, clar,
diguéssim que si tu em tens a mi com a suport,
acabes cru. Ja, ja.
I no tots els personatges són iguals, eh, en aquest sentit?
No, no, no. Dels 23 personatges,
tots són diferents. Fins i tot dins de la mateixa categoria.
Tots tenen una arma única, una habilitat
que poden fer servir durant el transcurso de la partida,
una cosa així com molt bèstia.
Quin personatge ets tu? Albert,
tu m'ho preguntes. Jo soc diva.
Ese eres tú, soldado 76.
¿Quién era? Soldado 76.
Al arco se encuentra tu salud actual.
Soy un señor con... Si llega a hacer
morirás.
Tu arma principal es un rifle de pulsos pesado.
Te enviaré algo
a lo que puedas disparar.
Apunta con la mina que hay
en el centro de tu pantalla.
Desplázala hasta el robot
y dispara. Bien hecho.
Bien hecho, ho feies, eh, Gina?
És el tutorial, eh? Sí, sí, ho sé, ho sé.
Però molt clar i molt bé, no? Sí, sí, a veure...
Això, perdona, és un tuit, el posarem a la xarxa,
perquè és un tuit llarg, eh, Gina?
Tres hores... De fet, tinc tres tuits de tres hores,
per tu, 9 hores jugant i estic al nivell 10.
Estic jugant amb gent que és de nivell 80,
saps?
Sí, sí, van triant novetats, a més.
El dia 21 de març treu un nou personatge
que es diu Orissa, que és un tank,
com jo, com el Maldiva, que ja el provarem.
A veure què tal. Molt bé, molt bé.
I per on el podem trobar, aquest joc?
A veure, si ens volem iniciar necessitem un bon PC,
una Xbox One o una PlayStation 4,
val uns 40 euros,
el podeu descarregar a 6PC a través del battle.net
i començar a gaudir.
El joc d'aprenentatge és fàcil.
Bàsicament, us dono un consell.
Si el primer dia et dediques a provar
tots els personatges,
i a partir d'aquí, tries un
i comences només amb aquell.
Veuràs que tothom és millor que tu,
no pateixis, eh, paciència, poc a poc,
escoltant els teus companys, pots aprendre,
pots començar a viure,
més enllà dels 15 segons per tornar a morir,
no us preocupeu. Jo vaig judiar
amb molt fort un tal Miguelito.
Miguelito.
Gina Tost.
Tu em vas matar a l'Overwatch.
Prepara't per morir.
Home, ho vas enregistrar i ho posarem aquí, eh.
Aquest és el joc que el meu fill mitjà
m'està demanant des de fa mesos.
I això per mi és la temperatura
del que s'està movent.
I crec que aquest joc
ho petarà força.
Tothom ho està jugant a la universitat.
Pregunta si tothom juga a aquest joc.
A més, a la presentació d'aquest any
a cada alumne li preguntava
quin personatge d'Overwatch tens.
I es van conèixer ja tots entre sí.
Increïble.
Volen jugar contra mi, volen matar-me.
Jo vull saber una cosa.
Al Generació Digital, quan jugarem a l'Overwatch?
Ho podem emetre pel meu Twitch.
Pots quedar amb gent, no?
De fet, és molt graciós perquè...
No, el Miguelito no jugaré.
El Miguelito el vaig a matar.
Ell no ho sap, però el vaig a matar.
El que vaig fer és que una persona
em va veure per Twitch,
i jo no vaig posar cap lloc
que estava fent un Twitch,
perquè em feia una vergonya terrible.
Va publicar el Twitter, va començar entre gent
i la gent es volia unir a la meva partida.
La gent del Twitch estava jugant amb mi
en el meu equip ajudant-me.
De fet, veia gent allà curant-me
i tots passant de l'equip i només centrats amb mi.
Això està bé, perquè al multiplayer la gent et tolera.
Al GTA V en un segon
venia un cotxe i et matava immediatament.
Jo tenia l'Anna, tenia el David,
tenia l'Ufita, tenia gent,
i no sé com es diu, Ufita, que m'ajudaven.
Estic molt feliç.
Hi ha gent que s'enamora amb aquestes coses.
Està molt bé.
Ho anirem seguint
i farem un Twitch, el primer Twitch
que vam dir que el setembre faríem avui.
Comença a comprartejar l'Overwatch per PC
i juguem.
Això, tots PC.
No es pot barrejar.
Jo diria que no, no?
Jo diria que no, però no ho sé.
Ja tenim dues versions de PC.
Tenim un problema.
Acabem el problema que se'ns ha tirat el temps a sobre.
Eli, gent que ens comenta coses al Facebook.
Sí, aquesta setmana a Facebook
la gent de droncamp.cat ens envia un vídeo
i info sobre la primera prova
que han fet amb el seu dron X6
per recerques i rescats.
Li han incorporat a la tecnologia
que ja porta un sistema de llançament
amb paracaigudes, farmaciola
i desfibrilador, si és necessari,
o altres utensilis d'auxili.
I es pot veure molt bé el vídeo, si algú
ho vol veure a la pàgina web d'ells,
és www.dronecamp.cat
i al·lucinarà bastant.
Que fort!
I per cert, hem de dir el nom del guanyador.
Doncs el guanyador de...
De la persona que sàpiga japonès
o ingressada.
Ai, sí, és veritat, per això no ho hem dit.
Ho sabran ara.
Doncs mira, és un noi que es diu
DB-S Soto.
Perquè el que hem fet és alguna persona
activa del nostre telegram.
Potser sí, potser sí.
Ja que ens ho expliqui, havíem sentit alguna cosa.
Doncs Oriol, Francesc,
Eli, Gina i Albert,
gràcies per ser Generació Digital.
A tu!
A Control Tècnic, per cert, en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem, com sempre,
al canal d'internet els dimecres a les 6 de la tarda
i a l'EFM dissabte a les 12 de la nit.
Però hi som sempre
a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook
i a catràdio.cat. I recordeu que aquest diumenge
abans d'Alta Notícies,
vespre, a TV3, un nou episodi
amb Lluís Marquina del Generació Digital.
Adéu-siau!
Gràcies per atendre'ns!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!