GENERACIÓ DIGITAL
Mira, volia començar d'una forma diferent,
aplaudint, benvinguts al programa de Catalunya Ràdio,
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 692
i volem dedicar el programa a parlar de la situació del català
en l'univers del videojoc.
Parlarem de l'iniciativa que ha engegat Roger Valdomà
perquè a la plataforma Twitch faci una cosa molt senzilla,
que és integrar el català a la configuració de l'idioma.
Les coses que semblen fàcils en aquesta època
que la tecnologia tot ho facilita, al final semblen molt complicades.
Ens acompanyarà el Roger perquè ens expliqui
en quin punt estan en tot aquest procés,
aprofitarem per aprofundir la indústria catalana del videojoc,
anunciarem jocs que s'estan desenvolupant a hores d'ara a casa nostra
i l'Oriol Dalmau jugarà al Dead Cells,
un videojoc fet a Bordeus
que s'ha traduït al català de forma altruista.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui amb l'Star i Cris Vilce.
Benvinguts a tots, com esteu? Molt bé.
Què tal? Estàs amb el Xavier Spell a Tarragona?
Sí, senyor, ben acompanyat, com sempre.
Molt bé, tot bé? I tant.
Sí? Prova bé que t'inici d'any en general?
A veure, a donar-li temps, no, encara que han passat deu dies.
Espera, pregunta-m'ho demà o demà passat.
D'acord, d'acord, que va caure...
Ha caigut una cosa del sostre.
No, no, no, no. És un tap de bolígraf cagós.
És perillós.
Però què has fet, Cris?
Aquest tap ha caigut com quan obres una ampolla d'abcaba.
Com ha començat el bany, aquí, eh? Veig que aquí...
A Tarragona, no, però aquí, mira, eh?
Porter Gage.
Hem de dir que, si escolteu el programa a través de l'Streaming,
que fem el dijous, a les 6 de la tarda,
abans de les 6 passen coses que es poden escoltar.
Parlem de coses que de vegades no ens adonem de què parlem.
I l'Streaming ens diu, eh?, que ja és robustesa.
Sí, sí, sí.
Per cert, Francesc, has vist, aquesta setmana,
que s'ha recuperat aquella entrevista que vas fer al Vinton Serp,
que aquest any, i aquesta setmana, ha estat de notícia i actualitat,
perquè li han donat el premi,
que es diu Premi Internacional de Catalunya, amb ell.
Un home fantàstic, superamable, va fer un dandy,
des que la seva dona li explicava l'anècdota
que havia d'anar a fer alguna cosa important
i la dona li va dir, no, però posa't bé, posa't a la gata.
I un tratx de tres peces i, des de llavors,
s'ha convertit una miqueta en la seva imatge.
I, bueno, de fet, que l'entrevista és molt interessant.
I dins recordarem que té un títol molt curiós,
que té un títol que és Chief Internet Evangelist.
És cap evangelista d'internet.
Exacte.
I l'envien amunt i avall per dir a la gent,
països, us heu de connectar a internet,
les coses han d'anar més ràpides que internet és el futur.
I explicava, recordo, en aquesta entrevista,
la importància de l'internet planetària.
És a dir, que com canviarà el tema de les dades
que viatjaran a través de l'espai.
I és molt sensible, també, el problema de...
més que de l'obsolescència dels problemes que tindrem
quan totes les nostres dades siguin digitals,
el que costarà això és després que no es perdi.
El problema amb l'obsolescència dels propis formats tecnològics,
que va tan ràpida que molta informació es queda endarrere,
i ja no s'està passant a nous formats llegibles avui en dia,
i que això en el futur pot ser un problema gran.
Heu seguit el tema del CESC, que s'està fent a Las Vegas,
amb tots aquests jinys que estan presentant?
Sí, però tinc la sensació que hi ha moltíssimes coses
que es presenten al CESC que acaben no arribant mai al mercat.
I, per exemple, s'ha presentat una màquina
per fer cervesa a casa, cervesa artesana,
però és completament tecnològica,
tu simplement poses els ingredients,
és com una termomix de la cervesa.
I em sembla molt bé, però...
No té gràcia, no?
Hi ha molta gent que em fa brotar en extens com per tenir una màquina.
Estar tota... Te la compraràs o no?
I tant, quan val, quan val.
Aquestes coses... ha dit estar clar.
Veu cervesa...
A Amèrica es fa molt això.
I l'estar és molt americà.
Jo em quedo, per això, amb un anunci que han fet la gent d'Esferó,
que us en recordeu, d'aquelles boles
que estaven connectades al mòbil i podries veure...
Les tinc totes.
En un armari, sí.
És veritat. L'altre dia ho pensava, quan obria l'armari jo també.
Perquè tinc la de Star Wars, jo.
Mira, doncs ja en tens més que jo.
No, ara han presentat, a veure si també quedaran a l'armari,
una cosa que es diu Spectrums,
que són com una espècie d'anells de silicona,
que, a més, fa molta gràcia el vídeo,
perquè tu te'l poses i estàs, per exemple, al banc,
i aquests anells es connecten al mòbil i als auriculars.
I tu, quan, per exemple, fas això,
és a dir posar el dit o donar un ritme mal dita
a la roba o a la fusta, etcètera, etcètera,
es crea música.
Bueno. Molt bé.
Fins aquí.
A veure, més enlloc que a l'armari.
El Spectrum era una interfície
que hi havia pels ordenadors Spectrums,
que era un sintetge de música.
Vull dir que potser tenen problemes amb el registrament de noms.
O potser han fet un partnership, que vol dir una aliança.
I amb aquell senyor, com es deia, el Sinclair.
El Sinclair. Exacte.
Encara viu, per cert? Sí.
Ara ja el donava. Ja l'estaves matant.
Però, per cert, va aparèixer una tele que sí que s'enrotllava.
Sí, pantalles d'aquestes flexibles,
d'aquestes se n'estan fent moltes, però d'aquí a que les veiem,
és que vés a saber. I cal.
I per què serveix? I cal.
La meva àvia no sap utilitzar la tele com per enrotllar-la.
Doncs mira, vés a saber. Se tressaran molt.
No, no, seguirem.
És veritat que molts els jinys són això.
Es queden en res, però les marques saben que es fa molta publicitat
de tot aquest material que surt.
S'ha de fer, s'ha de provar. Exacte, exacte.
Gèneració digital.
Catalunya és, sense cap mena de dubte,
un dels motors del sector del videojoc a Espanya.
Aquí es concentra en bona part de les empreses tecnològiques
i d'entreteniment digital.
Tenen a Barcelona gegants com Ubisoft, King o Riot Games,
i desenes d'estudis independents mouen els seus jocs
i consoles com la Switch, la Xbox o la PlayStation.
Però si el talent català està tan present en aquesta industria,
per què no ho està també el català?
La veritat és que el nostre idioma ha anat traient el cap
per les plataformes digitals durant tots aquests anys.
Per veure on anem, per això ens cal recordar d'on venim.
Així que, Albert, posem-nos al barret i agafem el fuet
perquè toca fer Arqueologia Digital.
És molt gran.
Serà la barretina, no? És una clàssica.
Però el francès la posa tan poc que quan apareix el programa...
Feia molt de temps, ara, eh?
Era mítica.
Com comença el desenvolupament dels videojocs a Catalunya?
Doncs vinga, anem-nos cap als anys 80.
En concret, cap a l'any 1983,
quan Ventamatic, que era una empresa barcelonina
que importava jocs pels ZX81,
decideix començar a crear els seus primers jocs
per al nou ordinador que arribava aquell any,
que era també del senyor Sinclair, l'Spectrum,
que era de les Roig,
aquell any 83 seria considerat per alguns
un dels primers videojocs fets a Catalunya
a nivell de sistemes domèstics.
Si un dels altres pioners va ser l'empresa catalana
de l'Hospitalet Techfree,
que aquesta es va dedicar al camp dels recreatius,
fundada per Xavier Valero i Josep Kingler,
va desenvolupar, també, aquell any 83, Ambush,
una recreativa de caire especial,
que, a més, es va arribar a importar fins i tot al Japó.
Van arribar recreatives des de l'Hospitalet cap al Japó.
L'any 83 hi havia més projecció, en aquells moments.
Ara, si el que volem és veure digitalment el català
per les pantalles, ens hem d'anar una miqueta més juny.
És l'any 85 i el nom, coneguts per tots nosaltres,
és el Joan Argemí i el Guillem de Vergadà,
que era una aventura conversacional
sobre un dels trobadors més importants del segle XII.
Després parlem una miqueta amb l'Star d'aquest videojoc,
però, actualment, com es troba el panorama?
La veritat és que és força desencoratxador,
així, en línies generals.
La veritat és que l'Star deia que només un 9% dels videojocs
al mercat es poden jugar en català.
I si traiem una miqueta, doncs,
eines educatives pel públic infantil i jocs d'aquests
una miqueta senzillets,
i anem cap al cas del mercat de AAA,
doncs la xifra és bastant més baixa.
Casos notables, per exemple, serien els d'Oxsiapp,
l'equip de desenvolupadors de videojocs del Rafael Pérez,
que ja el 2015, per exemple, amb el seu joc Canvaleon per Wii U,
tenia incorporat el català,
el 2018, just l'any passat, ho feia amb bitLogic,
que està a Steam i per Switch, i que també incorpora el català.
Afortunadament, per això,
cada cop hi ha més empreses catalanes fent jocs,
i per força, en algun moment o altre,
el català va traient el cap.
El Bloc de Cultura Digital de la Generalitat, per exemple,
informa cada mes d'aquells videojocs catalans que es publiquen,
i entre els últims del 2018, per exemple, a part de Gris,
hi havia també Read Up, un joc per millorar la lectura,
que estava en llengua catalana.
Les videojocs que surten en la nostra llengua és la web Gaming.cat.
Al final sembla que molt d'aquest esforç ha de recaure
a la mateixa comunitat de jugadors, no?
La veritat és que sí.
A més, molts dels canvis lingüístics al nivell del univers digital
han vingut per l'acció dels usuaris.
No podem oblidar, per exemple, la norma de tasca,
que en aquest sentit s'ha fet des de soft català,
que proporciona eines i programari en català,
que avui sembla molt normal, com, per exemple,
descargar-te un corrector, que sigui força completa en el teu idioma,
però que l'any 98, quan ells s'hi van posar,
era gairebé impensable, o es demanava a les empreses,
i les empreses no contemplaven el nostre idioma per res.
De part de la comunitat,
s'ha fet possible que molts jocs tinguin l'opció de jugar en català,
ja siguin jocs lliures, com el Open Transport Icon,
que és un joc de codi obert,
i molta gent pot aportar les seves traduccions als seus idiomes,
o inclús jocs que són dels seus propietaris,
com l'Unepic, que va acceptar la col·laboració de la gent
perquè posessin el català en el seu idioma,
o inclús Minecraft, que és en català gràcies a la col·laboració de la gent.
Després parlarem d'aquestes traduccions, amb un exemple molt clar,
i del joc que jugarà l'Oriol Dalmau després, que és el Dead Cells.
Exacte, que ha passat exactament el mateix.
Doncs tot això ho han fet els mateixos usuaris,
i també han sigut ells els que han iniciat moltes campanyes públiques
per agrupar suport perquè algunes empreses incorporin el seu català.
S'ha fet campanya per tenir Twitter en català,
s'ha fet campanya perquè el LinkedIn també tingués la interfície en català,
i va ser bastant sonada una campanya,
una iniciativa que va durar diversos anys, el 2011 al 2015,
fins que va desaparèixer totalment,
en la que s'intentava que la plataforma de videojocs Steam
estigués també en català.
Es van fer traduccions del programari,
però, curiosament, va ser la pròpia empresa
la que va rebutjar totalment que s'incorporés el català,
encara que la traducció estava feta per grups totalment independents
i que no els costava res, perquè van desenvolupar una política
en què només acceptaven una sèrie d'idiomes,
inclús alguns que tenien, com el Suomi, de Finlandia,
molts menys parlants que el català.
Ara mateix, per exemple, tenim una campanya impulsada
per un conegut nostre del programa, en Roger Valdomar,
perquè Twitch, la plataforma de streaming per videojocs,
permeti seleccionar el català com l'idioma dels vídeos,
i d'aquesta forma sigui molt més fàcil facilitar l'acerca
de les persones que vulguin veure Twitch i Streams de videojocs en català.
I és el que dèiem, al final, o ho fem nosaltres o no ho fa ningú.
Exacte.
El Battle Royale de la ràdio.
I, efectivament, avui volem parlar de Twitch, la plataforma de streaming,
on podem veure i escoltar majoritàriament
persones jugant i comentant videojocs en directe.
Els qui consumim aquesta xarxa ens encanta anar d'un lloc a un altre,
i ho fem a través de les recerques
i les propostes que ens recomana Twitch.
Podem fer recerques per joc,
podem veure hostings i descobrir nous usuaris,
i podem visitar streamers per idioma.
Dimarts vaig comptar els idiomes que en surten, i són 30 diferents.
En Roger Valdomà,
en la pàgina de suggeriment de la mateixa plataforma que ha creat,
i que ara publiquem a les nostres xarxes, ho podeu veure,
comença d'aquesta manera.
Com a streamer català, m'encanta veure altres usuaris
que fan servir el meu idioma,
però la plataforma no em permet especificar
que els meus vídeos estiguin en català.
He de triar altres.
I, de fet, si rasquem, perquè hem de rascar una mica,
això, per exemple, són uns exemples.
Cobriu-vos, si podeu. La dimillona per l'esquerra, eh.
Tots a dins. Oi, què és?
Ara, ara tornarà. Correcte, vale.
Sembla petitona, eh, des d'aquí.
És a dir, remen els tres són bons,
perquè fer més dàmage va bé,
les recompenses d'energia donen un 50% més quan no es dolint...
Tu, aquesta fa molta feina, aquesta noia.
A veure si tenim sort i no hi ha ningú per aquí dalt,
i podem recollir cosetes.
I res, comencem un Fortnite, en principi,
a veure si podem canviar de joc després, però, bueno,
de moment, un Fortnite per escalfar una miqueta les mans.
Tema mecanismes i això, a veure.
Vale, aquí, entres.
Ojo, que em posa cuidado, eh.
Només tenim una cinta per gravar, també, cal dir-ho,
i una clau, llave de la mansión.
Els interès em plagues poca d'heroi,
perquè tenim aquella llegendària que si has fet 8 punts de mal,
invoces regneros.
Escolta'm a Catcom,
la comunitat catalana d'Astar Citizen,
a Mironet, a Xesco TV, a Jerry 8 Co, a Gaming Català.
Aquest és un petitíssim exemple dels col·lectius i persones
que es dediquen a fer streaming a Twitch,
una plataforma única que ha creat un univers grandiós.
Roger Valdomà, benvingut al Generació Digital.
Hola, moltes gràcies per convidar-me.
També t'escoltavem a tu. Sí.
Sí, que ets Roger Vela. Correcte.
I ara estàs enbrancat fent streamings del videojoc
que sona de fons, que és Life is Strange.
Com va? Va bé o què? Molt bé, molt bé.
És un videojoc que jo vaig jugar a la seva primera edició
i que vaig gaudir molt seguint una persona que feia directes
i jo després comparava les decisions que prenia amb les meves.
I sempre molt millor.
Molt millor, Roger, molt millor.
Aquest és un joc que tu n'has parlat fa molt de temps
i que t'agrada molt a tu, Gina.
És molt divertit. I ara que escoltava els streamers catalans,
fa molta gràcia perquè diuen coses com
ui, això fa més dàmage, ojo, que posa cuidado.
És que òbviament hi ha un llenguatge que no en podem treure.
És com parlar en català i començar a dir nerfejar i aquestes coses.
Estaves obligat.
No, no, però és evident que tu quan fas una recerca d'aquests vídeos
t'hi has de posar.
És a dir, no és fàcil.
I suposo que això és el que et va fer anar cap aquí, no?
Sí, exacte.
Ja fa molt temps que, per exemple,
amb la iniciativa de youtubers catalans,
que va ser com va néixer tot el tema dels directes i tot plegats,
vam començar a impulsar des de gaming.cat
i la pàgina web youtubers.cat,
doncs tot el tema d'una comunitat catalana,
per donar-nos suport als uns als altres i fer-nos créixer,
i ara ha vingut Twitch,
que està deixant de banda a YouTube totalment,
i sobretot en el tema dels videojocs i els directes,
doncs ens estem unint una altra vegada
per tornar a potenciar aquesta comunitat.
A veure, aquí donem tots per fet
que coneixem Twitch, però és una plataforma
encara molt desconeguda per molta gent, no, Star?
Sí, c'est moi. Sí, Albert.
Que em sembla que de tots els que estem aquí al programa,
soc l'únic pobre xiquet que no té compte a Twitch.
Roger, no en tinc ni idea de què va això.
Fes-me un resum, cinc cèntims.
A veure, Twitch és una plataforma
que et permet emetre contingut en directe
i orientar totalment a emetre contingut en directe
cap al món, no?
I la gent es connecta allà, mira què fas,
tens un xat, et va comentant,
et posigarà el teu contingut, et paguen diners,
subscrivint-se al teu canal,
i en resum, una altra manera de viure de l'streaming.
Per això necessito, diguéssim, una aplicació de Twitch.
Necessites l'aplicació de Twitch, per exemple,
en el mòbil o si tens una videoconsola,
doncs des de la mateixa videoconsola ja tens l'aplicació
i directament apretes un botonet i comences a emetre.
Me pentino, me fai tu, em poso guapo i tal.
Exacte. No cal, no cal.
Sí que cal, sí que cal.
Una mica, una mica.
No posen la fotografia, no posen la imatge
de com estan jugant, sinó només la veu.
A mi no em molesta, tampoc, eh, això.
Però estar, abans, que nosaltres jugàvem a la matinada,
que era una experiència molt íntima, el jugar,
i ara ha canviat.
Hi ha molta gent que es connecta,
juga, i li és igual que hi hagi o no hi hagi gent veient,
sinó que ells el que fan és, mira...
Sí, que ho vegi tothom. Exacte.
Sí, jo, de fet, el que faig amb Life is Strange,
és que jo quan he de prendre una decisió,
dic a la gent que està connectada,
és el que faig a mi.
Jo és que soc més curós, saps?
Jo menjar, desmenjar, i aquestes coses en privat.
I t'ha de ser molt igual, eh,
que t'escolten i et vegin fent segons quines coses,
perquè quan jugues a saber.
Pots no mostrar la teva imatge, eh, i després només t'escolten i prou.
Perdona, jo he fet tuits alguna vegada amb pijama, eh,
i no passa res.
Jo també, però són molt macos, les pijames que tens.
El Cris ens comentava aquesta setmana,
a través del Telegram, que volia pujar un vídeo,
i que dius, no m'aclaro gaire.
Clar, és que tuits és en directe.
Clar, tuits és molt de streaming.
Jo soc més de fer vídeos en postproducció, clar.
El sistema tuits em torna boig,
perquè no sé com adaptar el sistema de vídeos, diguem-ho,
amb postproducció, a tuits.
He intentat pujar vídeos, però, d'alguna manera,
tuits em diu que he d'anar-hi de la Xina,
i no puc fer res.
Recentment han fet uns canvis, últimament,
de polítiques, de quines accions pots fer i no pots fer,
així com va fer una mica YouTube,
segons el nivell que tens,
doncs et permet fer unes coses o unes altres.
Hi ha un sistema d'assoliments,
on, si tu no has aconseguit certs assoliments,
com jo que sé, està 23 dies fent streaming en directe.
Tenies 100 persones en directe a la vegada.
És com un capxe, no? No ets un robot.
Que estàs motivat amb la plataforma.
Correcte.
Si no has aconseguit això, no et deixen accedir
algunes funcionalitats, però sí que té el Premier,
que, de fet, YouTube sovaco va copiar de tuits,
i tu podries publicar vídeos,
i després que hi haguessis produït,
i després està al xat només comentant amb la gent.
I tu, que portes molt de temps publicant,
quina és la teva experiència jugant a Twitch?
Et satisfa?
A mi em satisfa molt, sobretot quan hi ha interacció
amb altres persones.
És a dir, si jo estic allà sol...
És la meva por, eh? A mi m'ha passat, eh?
He jugat... De fet, tinc un vídeo que vaig jugar
que crec que va ser zero o una persona.
Una persona?
Papa, què fas aquí?
I jo parlant.
Com si hi hagués molta gent allà, no?
De fet, quan mirem Twitch i no juguem,
el que fem és seguir usuaris
que hem trobat de forma casual,
anant a la pestanya del joc en qüestió
o conèixer jugadors que gràcies als còstings
de d'altres que tu segueixes, doncs veus.
Si volem sentir usuaris en anglès,
és fàcil, vas a la pestanya en anglès,
pam, en francès, és fàcil.
I en català, què és el que passa? No hi ha.
No hi ha manera, o sigui, tens una opció
de seleccionar que és altres,
i llavors et comença a inventar
a la descripció de la cerca, doncs,
cat, català, catalan...
el que se t'acudeixi,
i si tens sort trobaràs alguna cosa,
i aquest és el gran problema, no?
I que fa que, com tu deies, Albert,
si tu estàs 100 dies fent directes
i no tens ningú allà que et miri,
al final dius, saps què?, me'n vaig.
Però per això es pot definir?
Si tu quan transmet pots posar l'idioma?
Sí, exacte. Però has de posar altres.
On som invisibles.
El que estàs demanant a Twitch, que ara parlarem una miqueta,
és molt senzill. Totalment.
Jo m'actem a ella.
Estem dient una cosa que jo sé fer, m'actem a ella.
Bàsicament, en aquest desplegable, en comptes d'altres,
apareix entre... Bueno, a veure, sí, català.
Català. I altres.
I altres, correcte.
Com ho has fet? Quins canals has utilitzat
per intentar que això arribi a bon port?
A veure, mira, el primer que he fet
és en el meu canal de YouTube,
m'he creat una secció esmenal, que es diu L'Objectiu,
on cada setmana vaig actualitzant
com està la petició
i quines seran les accions que faré la següent setmana.
A part d'això, vaig veure que Twitch
tenen una plataforma pròpia que es diu User Boys,
que la fan servir també altres empreses
per rebre el suggeriment...
El feedback una miqueta.
El feedback dels seus usuaris.
Aleshores, en veure això, vaig dir, doncs, aquí és la meva.
Vaig agafar, vaig posicionar...
Vaig deixar la meva petició,
on els deia simplement això,
que volem que puguem seleccionar
que un streaming és en català i que quan el busquem
puguem seleccionar que el busquem en català, i ja està.
I a partir d'aquí, doncs,
no record...
Ja fa, ara diria, quasi tres setmanes
que vam començar amb la petició.
El primer va ser, doncs, pels xats de Telegram,
Coneguts, etcètera, xarxes socials, començar-ho a moure tot.
Aquesta setmana l'acció que tenia era moure-ho
amb gent de Twitter, que no ho he fet,
o sigui, tinc deures per la setmana que ve.
Molt bé, molt bé.
Perquè aquesta... i la setmana que ve volia començar
mitjans de comunicació de ràdio i podcast.
M'heu avançat una mica el plànic.
I el que m'ha aconseguit ara mateix
és que avui en dia aquesta petició,
si tu vas a les classificacions de peticions,
hi ha una pestanya que diu Hot.
Estem Hot.
Extreme Topics.
És la primera de la plataforma.
Molt bé, Roger.
És la vuitena del top de totes.
I no sé, espero que això faci que Twitch sumiri,
i algun dia em posin allà l'opció planificat.
Per curiositat,
què competim amb algú altre?
Hi ha algun altre idioma que hagi també demanat el seu?
Jo allà he vist,
que hi havia Suïssa,
que demanava el Swiss German.
O sigui, l'alemany de Suïssa.
I després he vist també
Ucrània, que demanava
la traducció total
de tota la plataforma.
I això està planificat.
Per cert, has pensat posar-te en contacte amb la gent d'Amazon Espanya?
És a dir, Twitch la va comprar Amazon.
Correcte.
I t'ho dic perquè hi ha directius que són catalans
que potser poden arribar d'una manera més fàcil a Twitch?
Doncs sortint d'aquí ja saps què hem de fer.
No, ho dic perquè Amazon també
ha tingut moltes vegades crítiques
amb el tema de les pestanyes en català dels llibres,
però que és una empresa que ha fet molt l'esforç,
sobretot als Sant Jordi, etcètera,
quan venen cap aquí
i fan aquest tipus de coses,
i potser ens poden ajudar amb aquest tema.
No, ho tindré totalment en compte
i em posaré en contacte amb ells.
L'adreça que hem posat,
que està vinculada amb la teva explicació,
el que demanes són uns vots.
A veure, per aconseguir-ho,
a veure, expliquem-ho bé.
Ara estaven dient que és Amazon,
tu, per anar bé i per votar,
imagino que has de tenir una conta d'Amazon,
o sigui, una conta de Twitch o no?
No et cal. Evidentment, és millor si la tens,
però no cal.
Simplement, quan accedeixis aquesta barrela,
a dalt a l'esquerra veuràs un número
on hi ha els vots, que ara en portaven mil i poc,
aleshores hi ha un botó que posa la vota.
Apretes aquell botó i et dirà
quants vots li vols assignar als que tindràs,
d'un total de deu.
Trieu tres, sobretot.
I després us demanarà
el vostre correu electrònic i ja està.
No us faran spam de cap tipus, ni res.
Simplement és per evitar que la gent voti...
Que voti Pikachu.
És molt curiós perquè quan tu votes,
tu tens deu vots per poder votar,
i després, quan tot acabi positivament,
aquests vots et tornen.
És una cosa força curiosa que no coneixia,
que fa Twitch.
No sé, què en penseu?
Què en penses?
Si fossis un directiu de Twitch, què pensaries?
Jo pateixo una miqueta.
No sé si ho veieu, un any que us vaig passar,
ara que deia Sant Jordi, Amazon i Alexa,
quan li preguntes per l'aniversari del Jordi.
Ah, sí, sí.
Ho veig tot una miqueta així, tan disbarat,
poc controlat, diguéssim.
És el típic affair del jefe, el que mana,
que diu fer amb això, i després aquí es queda.
Saps per què? És el que diem, això.
El que deia la gent a l'HTML és que és senzillíssim,
no té cap complicació.
No crec jo que no sigui perquè no ho volen fer,
perquè ho vegin molt complicat.
O no és el secut o és, vaja, una correcció.
Ara això tindríem que donar a entendre
que sí que, entre cometes, ens hem equivocat,
que fem...
Clar, si amb aquest li diem que sí,
aquí li hem de dir que sí també a més gent.
I creus que pot ser per temes polítics, Roger, per exemple?
O sigui, que hi hagi algú que digui,
mira, és que la situació ara està...
Jo no ho crec, a veure, al final, ho heu comentat al principi.
Quantes llengües hi ha? Mira, també ho creia.
O sigui, per la mateixa regla de tres.
Exacte.
Quantes llengües hi hem dit que hi havia ara?
30, faig comptar.
30, de la infinitat que n'hi ha al món.
Per tant, jo crec que, a veure, Twitch és relativament una cosa nova,
per tant, està en creixement.
Llavors, no crec que tinguin cap problema
en incorporar molts més idiomes en aquesta llista desplegable.
I així, fent números de gent que faci contingut,
vols dir que els que parlen en català són prous?
A veure, jo, que conegui i tingui clitxats,
i que ho facin regularment,
te'n diré que potser n'hi ha uns 20, que jo conegui.
Evidentment, n'hi poden haver-hi molt més.
Clar, no sé si són molts o pocs.
El Generació Digital també té canal de Twitch, eh?
I qual volguem, podem seguir fent Twitch en català.
És evident que no és com a YouTube, no és com a altres xarxes,
però jo crec que és un detall que pot portar molta més gent, penso,
perquè després fa que la gent s'apunti, no?
Si hi ha audiència, hi haurà creadors.
Perquè, clar, evidentment, aquests creadors demanen una audiència.
O sigui, demanen una audiència.
Si la gent no busca contingut en català,
els creadors parlarem en castellà, clar.
Aniran a un altre lloc.
Iolians, ara, molta atenció.
Escoltareu un programa del Generació Digital,
a més, en directe des de l'estudi o de Catalunya Ràdio,
un 11 de setembre del 2007, a les 3 de la tarda, ara fa 12 anys.
En aquell programa van carregar el videojoc Guillem del Vergada,
pel ZX Spectrum, que és aquest joc que comentava el Francesc,
i el que farem ara és un salt al passat.
O sigui, que tenim un ordinador Spectrum,
tenim una cinta de casset,
que evidentment els uients més joves
potser ja no sabran ni ben bé què és això d'una cinta de casset,
i el fet de carregar un videojoc amb una cinta de casset
ja deu semblar una cosa completament inimaginable,
completament del passat.
Què hem utilitzat per connectar tot això?
En aquests moments està connectat a un pantallot,
que jo mai havia vist un Spectrum amb aquest pantallot,
que deu ser de 26 posades,
i res, estem a punt de posar el lot comilles comilles code,
que en aquest cas és el que hem de posar per carregar el joc,
i que posa les instruccions, i apretar el play.
Jo no sé si vols que ho provi, ja ho provem?
Jo, Albert, crec que ja podem donar atret de sortir d'aquest moment històric.
Molt bé, comencem.
Fantàstic.
Segurament farà plorar una mica d'emoció molta gent,
perquè aquest soroll...
Jo sí, m'ha caigut una llacrimeta.
Ara haurem d'esperar uns quatre minuts, a veure si...
Fan falta quatre minuts per carregar aquest joc,
de sentir aquests sorollets amb la cinta,
per poder carregar aquest joc.
Star, que ahir era el moment, l'any 2007,
en què històricament crec que no ha passat mai més,
cap ràdio n'hi havia passat mai,
que carregàvem en directe aquest videojoc Guillem del Vergadà.
Es pot dir que és el Sant Grial del videojoc a Catalunya?
Aquí comença tot o no?
Sí i no. És el Sant Grial en el sentit
que és el guapo que troba més informació.
Sí? Sí, perquè jo en aquell moment,
i abans fins i tot havia anat a...
ara potser farem una crida més endavant,
però jo vaig anar a la Generalitat,
al Departament d'Ensenyament,
amb la cinta,
val a dir que la cinta aquesta és una cinta
que va fer el Departament de Cultura Digital
de la Generalitat de Cultura Informàtica
de la Generalitat de Catalunya, que hi havia en aquell moment.
Encara no era digital? No, bueno, no.
Però per mi ja sempre ho ha sigut.
Sí, ho sé, ho sé. Erem zeros i uns.
Exacte. I el van treure per Spectrum,
el van treure per Amstrad, per MSX i per Commodore.
I jo em vaig saber que només havia sortit per Spectrum,
perquè es veu que el portaven als col·legis
i feien una demostració i tal,
i jo vaig començar a trobar les cintes de tots els sistemes
i vaig dir, jo vull saber més d'això.
Vaig anar a l'Ensenyament
i vaig rebre la cinta, em van veure
i em van dir, això és de marcianos, tal qual.
Es van quedar així tots, van trucar uns als altres,
van començar a trucar a Barcelona.
Diu, mira, aquí hi ha un paio que s'ha vingut
amb una cinta de casset.
Sí, una cinta de casset. Sí, allò que posaves al cotxe.
I jo amb una cara dic, mare de Déu,
ara trucaran els Mossos, se'n fotran fora.
Dic, mare de Déu.
I no vam poder trobar cap mena d'informació ni res.
Malauradament, després, amb l'ajuda també del francès,
vam aconseguir tirar una miqueta de fil.
Tu també vas participar
i vam arribar...
ens van assabentar que el pobre Joan Arzami,
que va ser el programador de la versió d'Amstrad original,
doncs es va morir
i aquí es va perdre una miqueta
tot el fil per saber
d'on sortia això, per què es va fer,
quantes unitats es van distribuir
i tot això. Tot el caliu
de la informació s'ha perdut en el temps.
En aquella època, hi havia, per exemple,
portades de videojocs en català?
Hi havia un parell d'edicions.
Opera Soft va treure una compilació,
una compilació d'aquestes i de Passo Catamboli,
dos jocs amb una cinta
i era molt sorprenent perquè
la van trobar així, de sobte,
que a la part darrere, les instruccions estaven en català.
O sigui, un joc comercial normal i corrent,
que podies trobar a qualsevol
videoclub, que és on venien
les cintes i vessars,
i la contraportada, doncs, no sé com,
també he intentat esbrinar preguntant
amb unes o amb les altres.
Teniu en compte que quan dic intentar esbrinar
estem parlant d'arcadiologia de la bona.
O sigui, que aquí tots ja tenim una edat,
tenim contactes, coneixem els programadors originals,
o sigui, som ja,
ja ens hem fet i refet.
I no saben, no ens saben dir
d'on ha sortit allò, què és,
perquè es va fer, és el mateix que va passar una miqueta,
també, amb el programa aquest que teníem a TV3,
el Conecte al micro i Piclestar.
Sí, i tant.
Que també mític,
ajuntant amb la Caixa de Catalunya,
van treure una col·lecció
de sis llibres.
Vaig posar en contacte amb la Caixa,
amb el director de la Caixa
que tenia al costat de casa meva,
el David, doncs també em va ajudar,
vam trucar... Ets boníssim, eh?
Era molt de marcianos, com jo.
Sí, sí.
Parlant jo amb la gent de Barcelona,
mirant amb els arxius de publicitat
a veure com havia sortit,
i vam trobar un palet ple d'aquests llibres,
bueno, ple, una capa de llibres d'aquests,
i jo vaig demanar,
era una sèrie de cinc llibres de color blau
i una mena de diccionari de color marró.
I vaig dir, sí, sí, són aquests.
Diu, però és que no són cinc llibres i un diccionari,
són sis.
Són cinc de blaus i un de verd
que no es va arribar a comercialitzar mai.
I clar, jo els farai,
els vaig aconseguir, me'ls van portar,
i també no sabem exactament
com es van fer aquests llibres,
perquè tot això es veu
que tenia a veure amb Euroheart,
que era una empresa d'Elts
que era la distribuïdora oficial
d'un model d'ordinador que es deia Dragón,
a Espanya, i aquesta gent
va arribar amb un acord amb la BBC d'Anglaterra,
veus que la cosa es comença aquí
a posar-se molt bèstia,
i van comprar els drets
per fer el programa aquest de TV3
de Connect al micro i Pick up the start,
que era utilitzant imatges
de la BBC.
Es va donar el cas que tot això,
tant el programa com el software,
com la literatura, era en propietat d'Euroheart,
per això no es pot aconseguir
el programa a l'arxiu de documentació de TV3,
i l'empresa aquesta
va fer fallida, va desaparèixer,
i també estem darrere
d'aquí es va quedar amb l'empresa
per veure si podem aconseguir
tant aquestes llicències,
com informació dels ordenadors Dragón,
com tot el que és la caixa
el que va aconseguir de publicar
aquesta col·lecció de llibres,
que és al·lucinant, és una cosa
escrits tot en català,
tant el text normal i corrent,
com en bèixig, com els rems,
escrits en català.
I ara parlem amb una persona
que està treballant precisament en aquest tema,
però, Cris, aquesta setmana em comentaves
que has trobat una publicació interessant
que parla justament d'això, no?
Sí, es diu L'ús del català en l'àmbit dels videojocs,
és un treball de sociolingüística catalana
escrit per Carme Mangiron
per la Universitat Autònoma de Barcelona
i que parla sobre el posicionament i l'ús
i, sobretot, els videojocs.
Descriu la situació de la indústria
dels videojocs a Catalunya
i analitza la presència del català en el sector.
Parla també de mesures adaptades tant pel govern
com de la meravellosa comunitat
que de vegades, o sempre, fa autèntiques obres d'art.
Per acabar, fa també algunes propostes
per augmentar la presència del català
en el món dels videojocs.
Tot això que acabo d'explicar forma part
del resum que podem trobar en aquest treball
tan interessant de la Carme Mangiron.
Molt bé, que es diu L'ús del català en l'àmbit dels videojocs.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris.
En aquesta sala, segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Marisol López, benvinguda al Generació Digital.
Hola, què tal?
La Marisol és la directora de l'Àrea de Cultura Digital
de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta àrea vol reunir totes les actuacions
relacionades amb el món digital,
siguin reals o no reals.
La Marisol és la directora de l'Àrea de Cultura Digital
de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta àrea vol reunir totes les actuacions
relacionades amb el món digital,
siguin nascudes digitalment, com els videojocs,
o bé les que s'hi vinculen
a través del transmèdia o la implantació digital.
És una àrea de caràcter transversal
i incideix especialment en els sectors del videojocs,
l'audiovisual, el llibre, la música i el multimèdia.
I a la seva base en el videojoc,
que és el que més ens interessa en el programa,
la feina es veu en els diferents esdeveniments,
per exemple, que hi ha a Catalunya,
com la Barcelona Games World.
I, Marisol, jo, la última edició de la Barcelona Games World,
vaig veure molt de múscul.
No sé si estàs d'acord amb això,
no sé si estàs d'acord amb mi,
molt de múscul i moltes desenvolupadores
i moltes propostes, no?
Home, jo crec que hi ha moltes propostes
i, sobretot, el que crec que es nota molt
és que són propostes cada vegada més professionals.
Però també hem de pensar que no s'ha de quedar
només en fer el projecte, sinó anar més enllà, no?
I aquesta vegada, allà a Barcelona Games World
van venir publishers estrangers
que van tenir reunions amb ells.
Esperem que en uns mesos puguem tenir moltes notícies
per donar-vos de com tot això pot anar esclatant, no?
Sí, estem molt contents. Jo crec que el panorama està molt bé.
Marisol, tu comentes una cosa
que jo també estic bastant d'acord,
que és que el talent hi és, la il·lusió hi és, no?
Però el més important que és el màrqueting
que a vegades hi manca.
Sí.
Noi, és que això jo de debò que és dels temes
que hem donat mil voltes,
estem fent mil proves,
és molt difícil, perquè la gent
que està fent desenvolupament
el que volen és tenir un projecte meravellós,
però els costa molt veure
què han de fer per explicar-lo,
per vendre, per transmetre aquesta energia, no?
I potser el que hem de fer és obrir-ho
a gent del sector del màrqueting
que vingui a treballar amb els videojocs,
a gent que vingui del sector financers
a treballar amb els videojocs.
Potser el que hem de fer és obrir el sector
a professionals d'altres llocs, no?
Perquè el que està clar és que la gent que està creant
el que han de fer és crear.
Al final també arriba un moment que és el que saben fer
i el que fan bé.
Marisol, en aquests anys que portes,
com es fa experiència positiva en aquest aspecte?
Home, i tant, de debò es nota molta diferència.
Vam començar fa uns 5 anys
i és això,
hi havia molta gent treballant,
però potser era la meitat de la gent que hi ha ara.
Amb la part bona i la part no tan bona,
què vol dir això?
Què vol dir que hi ha molts més equips,
hi ha moltíssimes més universitats,
tot el tema de formació ha esclatat molt.
Això a vegades agafa una mica de vertiga,
perquè vol dir que el sector ha d'assumir
tots aquests professionals
que arriben, perquè vol dir que la gent
que està treballant està molt més formada.
Què t'ha semblat aquesta sorpresa final
que per molts era anunciada
que ha estat,
jo crec que ha estat molt important el 2018,
que és la sortida de Gris,
i aquesta repercussió mundial que ha tingut?
Molt fan, molt fan.
Gris, és que jo encara no he pogut jugar
perquè els Reis m'han portat la Switch.
Molt bé.
Estàs bona nena.
Estàs bona nena.
Ja me l'he comprat la Gris,
però encara no he tingut el cap de setmana
per jugar-lo,
però és la Rosalia dels videojocs.
I amb auriculars.
Marisol, amb auriculars.
Aquest prohibit escoltar-lo sense música.
Has escoltat el que explicava l'Estar,
el que feia la Generalitat,
que era regalar jocs a les escoles?
Això està bé, és una bona idea.
Ho dic perquè...
Jo crec que hem de pensar,
això estaria bé que comencessin,
però és un moment que no...
Això que deies potser és una mica naïf,
però la gent que treballa amb l'administració
també necessitem que ens vingueu a donar idees
de què podem fer més enllà
del que es fa i del que nosaltres veiem.
Ara hi ha una mesa de videojocs
de tota la Generalitat a finals d'aquest mes de gener,
i aquí ens reunirem tots,
o sigui, benestar social,
educació, salut,
indústria, economia...
I jo crec que serà un moment
en què veiem com tot el que és la part aquesta,
més de l'administració pública,
fa aquest encàs definitiu
per recursos al videojoc,
i això pot ser una cosa molt interessant.
Escoltem ara una música que és el joc
que jugarà l'Oriol Dalmau.
De fet, fa temps que tenia ganes de parlar-ne,
i és que aquest joc està fet a Bordeus,
i està traduït al català pel Nil,
una persona que juga videojocs
i que es va animar a traduir-ho.
Em vaig posar en contacte amb ell
i m'explicava que els desenvolupadors
del joc donaven facilitats a la comunitat
perquè qui volgués traduís el joc.
Va veure que era bastant fàcil
i s'hi va posar.
Actualment són, em va dir, 2659 línies de traducció,
i imagino que va per parts
i potser encara li queda una mica per fer.
El Nil ens deia també
que per a ell ha estat una experiència interessant
i realment satisfactòria.
Tot i portar moltes hores de feina,
li obliga a buscar maneres de dir les coses
que són difícils de traduir
o que no sonen gaire bé.
I fan reflexionar sobre la manera que parlem
i les coses en les altres llengües.
Si les desenvolupadores ho fessin més sovint,
de deixar-ho tot tan preparat, diu el Nil,
de ben segur que ho faria moltes més vegades.
De fet, és una mica el que deies tu francès, no?
Aquestes desenvolupadores que deixen aquesta porta oberta
perquè tothom pugui fer la seva, no?
I ho faciliten perquè a ells els dona la repercussió
de poder arribar a molts més mercats
que parlen el seu propi idioma.
El que passa, que ja ho sabem, donar suport a un idioma
moltes vegades per l'empresa és la por
d'haver-se de fer responsable,
que allò estigui bé, que allò no estigui malament,
que envien alguna cosa, llavors han de tenir en compte
molts més idiomes en el que actualitzar-se,
i és aquesta lluita, no?
Una mica de dir o fem només per dos llengües
que les contourem molt bé nosaltres
o obrim a la comunitat
i també ens arrisquem que quedin males traduccions,
traduccions penjades, traduccions anticuades
que no estan al dia del nostre producte.
Bueno, és una balança, aquí.
Marisol, abans de combinar-me de tu,
tenim aquí el Roger Valdomà,
que és qui està fent aquesta campanya de Twitch en català,
que no sé si l'has escoltat, us coneixeu, els dos?
Sí, sí.
Jo sé qui és, personalment no ens hem vist,
però tenia ganes de trobar-te aquí i començar a parlar amb tu,
però a partir d'aquí haurem de parlar, està clar.
Sí.
I una mica, Marisol, el que dèiem
és que la comunitat té la força
de canviar les coses en aquesta situació, no?
Sí, per això que jo crec que aquesta força, a vegades,
saps en què consisteix, també?
Aquesta força de la comunitat és
el dia que les empreses, si feu aquest canvi,
hi haurà molta gent que el farà servir.
Jo crec que el que ha passat, per exemple,
amb Twitter o amb altres grans d'aquestes,
que aquí teniu la verqüesta
que va estar molt darrere d'aquesta campanya,
el que s'ha provocat és que molta gent,
i en qüesto ho demanava, eh?
Baixeu-vos el Twitter en català, perquè ens ha costat molt que ho facin.
Ara demostrem-lo, no?
Jo crec que és això, hem de demostrar que realment,
si es fa aquest canvi, que és un canvi
que no ha de ser tan costós per ells,
ostres, després, nosaltres responem com a país treballant, no?
Treballant amb aquest idioma
i posant-lo bé, no?
Amb aquestes eines, no?
Doncs Marisol López, directora de l'àrea de cultura digital
de la Generalitat de Catalunya, moltes gràcies per acompanyar-nos
i que gaudeixis el gris a tope, eh?
Ja, us ho explicaré, jo us ho explicaré.
Que vagi molt bé. Moltes gràcies.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
Efectivament, és temps per l'Oriol Dalmau
perquè ens expliqui com li ha anat amb Dead Cells,
que, per cert, li va fer molta il·lusió
quan li vaig posar el codi per estim.
Li hem fotut una mica de canya al Dead Cells, de Atzell.
L'hem jugat amb PC,
però el teniu amb totes les plataformes imaginables,
amb PS4, Xbox One, amb Switch, amb Mac, amb Linux, amb Ubuntu...
I atenció, perquè avui aprendrem vocabulari nou vídeo jueguil.
Aquest joc és un roguelike, o roguelite, roguelike.
Això vol dir joc de mesmorres que es generen aleatòriament,
on hem d'anar matant enemics sense preguntar l'hora.
Però no és un roguelike pur,
perquè es barreja amb un altre gènere que es veu que es diu metrovania,
que és la barreja de joc tipus Metroid i tipo Castlevania.
És a dir, mesmorres que seran amb 2D, scroll lateral,
per la part de Castlevania,
i tindrem portes secretes, zones,
on només s'arriba de determinades maneres
o amb determinades evolucions per la part Metroid.
És una mica com l'arbre generacional de tot aquest joc.
Doncs tot això dona el que els creadors del joc n'han dit roguelike.
Rovania, així l'han definit.
Perdoneu el rotllo, però és que ara ja estem situats,
i ens imaginem quina mena de joc que és.
Encara hi ha més referències, que és Dark Souls, per exemple.
I tant que hi ha la referència a Dark Souls. Per què ho dic?
Perquè allò que em feia sentir Dark Souls,
que és bàsicament manco o idiota,
també m'ho ha fet sentir Dead Cells.
No es pot triar el nivell de dificultat.
És un joc que preveu que moriràs i moriràs i moriràs.
És part de la diversió, morir constantment.
Per les referències que hem comentat,
ja us podeu imaginar que aquí no hi ha una gran història al darrere,
no hi ha un gran per què més enllà
que arribar el més lluny possible abans de morir.
És un joc difícil de pebrots,
però just, allò que els encanta dir en Dark Souls, doncs aquest també.
Cada cop que et matin, tornes al principi de tot.
Que pot semblar infernal, però, paradoxalment,
no resulta tan frustrant com en Dark Souls.
Per què? Doncs pel que dèiem al principi.
Perquè com que les masmorres no són mai les mateixes,
tot i que comences des del principi, el joc és sempre diferent.
La gràcia és que mentre juguem
anem aconseguint millores permanents del personatge, de les armes,
i quan hi tornem, som millors que abans,
podem arribar una mica més lluny i ja està.
Ja teniu el caldo de cultiu perfecte per picar-te amb el joc.
Però si aneu a Steam, per exemple, i mireu les opinions del joc,
veureu una abrumadora majoria de muy positivos.
Per tant, algú més a tenir aquest joc, aquest Dead Cells,
perquè la gent en parli tan bé, doncs sí, si ho he deixat pel final.
Els gràfics, potser, podria ser, perquè són una passada.
És Pixel Art en 2D, realment llueixen brutal,
estan molt ben fets, però no és aquest el punt clau.
El punt clau, clar, estem davant d'un joc estil old school.
Necessitaria una bona jugabilitat, vaja, un bon combat.
Doncs, amics, el combat de Dead Cells és, bueno, per enmarcar-lo.
Per enmarcar-lo i enviar-lo a totes les facultats
on dissenyen videojocs, és meravellós.
Ho té tot. Per començar, el combat és frenètic, rapidíssim.
És una mica acostumar-se al principi,
però això no vol dir que sigui una porrea a botones.
Si vas a lo loco, et maten de seguida.
No, no, aprens ràpidament una sèrie de moviments molt bàsics,
però a partir d'aquí creix i creixen possibilitats,
amb armes que evolucionen,
amb 50.000 moviments, habilitats noves que van sorgint,
totes realment molt útils, totes molt gore,
i el que té aquest combat, que és difícil d'explicar,
és que et fa sentir el puto amo.
És com aquelles mantetes de la natura, que les toques i dius,
i no sé què tenen, que em generen un gust.
Doncs el mateix, genera un gust
omplir la pantalla de pixels vermells a gore pixel art,
que no es pot explicar, ho heu d'experimentar vosaltres.
Realment, medalla als tios que han dissenyat aquest combat.
És meravellós. Tios i ties, si és que n'hi ha.
Ho dic perquè no s'emprenyi la Gina. Hola, Gina.
I bueno, anem al tema de l'idioma, perquè està en català.
De bones a primeres no, perquè tu has de descarregar.
Però vaja, vas a una pantalleta i veus que allà tens idiomes,
fins i tot hi ha el Suajili, diguem, doncs et baixes al català.
Què tal la traducció? Doncs molt bé, està escrit la mar de bé.
Es veu que ho ha fet un voluntari, doncs un aplaudiment, de debò.
Pot semblar una xorrada jugar-lo en català,
però quan un joc és una mica hostil, una mica cabró amb el jugador,
mira, que et parlin en català et fa sentir una mica més a casa.
És més important del que sembla.
La meva generació, que va créixer en bola de drac en català,
mai entendrem que s'ha tan escorpetit es digui Piccolo.
Piccolo és el nom d'un menú infantil del Tagliatella per mi.
A jo sí, el voluntari que el va traduir, o es va cansar,
o no li van passar tot el word,
perquè hi ha menús d'evolució de personatges en perfecte anglès.
Però bueno, Catalunya és no-tes-pay-now, no és tan greu.
Apreneu anglès.
Resumint, no és un joc per tothom, és un joc all is cool,
per a jugadors hàbils, però és un joc molt addictiu
d'aquells que sempre tindreu ganes de tornar-hi
i els que es dediquen a fer videojocs
sempre el tindran en compte per copiar-hi idees a partir d'ara.
Som els de generació digital.
I, Roger, deies que el Nil el coneixes.
Sí, el Nil és un usuari de la comunitat de Gaming.cat,
que ha traduït el dels cels
i ho recomano als seus dos canals de YouTube i a Twitch,
amb el mateix nom Nil66.
Aquest 2019, al nostre país, els creadors ja s'han treballant,
els que fan videojocs.
Sabem alguna cosa que estigui a punt de sortir aquest any?
Que ara tot just encetem, Gina? Doncs sí, mira, aquest.
I què escoltem?
El nou joc de Carlos Coronado, que es dirà Coral,
i és una aventura submarina on ens conscienciarà
sobre el canvi climàtic, l'ecologia, el fons marí
i la seva vida salvatge.
No té d'estar de sortida, com sabeu, Carlos Coronado treballa sol,
i ens ha explicat que el vol treure cap a l'abril,
però que, si el té abans, sortirà abans.
Depèn de com li vagin les properes setmanes amb el desenvolupament.
I per qui no el conegui, Carlos Coronado
és el creador del mot de Left 4 Dead,
de Barcelona i dels jocs Mind,
Pat Totalamus, Any Amber i Infernium,
un dels creadors catalans de referència.
I que, per cert, vam fer un programa on ens va acompanyar
i va explicar, sobretot en Infernium, com el va fer.
Sí, sí, i, per cert, Coral està inspirat en la costa de Cadaqués
i sortirà en català.
Coral, per cert, en K.
El següent joc que esperem que surti aquest 2019
és Colossus Down, de l'estudi barceloní Mango Protocol.
L'artista Mariona Valls dirigeix un estudi de videojoc fantàstic
i, la passada edició del Barcelona Games World,
vam poder jugar al Colossus Down,
una aventura protagonitzada per la Nika,
un personatge que havíem vist ja en altres jocs de la companyia,
i que té aquest caràcter fantàstic que té la Mariona
a l'hora de dibuixar animes així com molt cute.
Però atenció, perquè aquesta aventura és un beat'em up
i el nostre objectiu és eliminar tothom que se'ns posi al davant.
Mango Protocol ha tret jocs com Meca... Nika? Mecànica?
o Agatac Knife. El joc Colossus Down és una secuela directa.
Per als interessats, el joc de Colossus Down
s'està desenvolupant per PC i per consoles,
però no té data de sortida.
I aquesta música tan èpica, un videojoc, de què va?
Doncs és un joc de cartes. De cartes?
Sí, d'en Fernando Ruiz,
que és un desenvolupador independent de Barcelona
que ja té disponible el Deckhunter, estim com a beta oberta.
Com deies, Albert, Deckhunter és un joc de cartes rock-like,
i la història explica que, en el món de canoix,
ha estat maleït per Glata,
la deesa de la ira que ha de construir la teva protecció,
fabricar combos, vèncer les criatures de la fantasia
i enfrontar-nos al mal per restaurar l'equilibri,
que, per cert, té una protagonista femenina,
però no està en català.
Deckhunter ja està disponible a Steam,
però encara no té data de sortida.
I, per cert, el 27 d'abril de l'any passat
va sortir el joc Monster Prom
de l'estudi barceloní Beautiful Gage,
i en parlem, però si ja ha sortit.
Doncs perquè aquest Nadal ha entrat un DLC
pel seu joc que parla sobre tradicions catalanes.
Allà hi trobareu el tio, els castellers, el correfoc, etcètera.
Fins i tot parlen del cagani.
Aneu-vos-lo a veure, perquè val la pena.
No està en català, però val la pena.
Prem el bot obert i obre la porta. Fes-ho.
Hem arribat fins aquí, gairebé al final del vídeojoc.
He corregut, saltat,
i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Doncs estem a punt d'acabar,
però volem saber què ha passat a les xarxes
i què ha passat a les xarxes socials.
Què ha passat al grup de Telegram?
Com sempre, el grup de Telegram és el que té més moviment,
tot i que els ullens no ens abandonen
a la resta de xarxes socials.
Telegram Be Happy, Be Smile ens compartia una notícia
que ens deia que l'UNO de Xiaomi
és un projector LED econòmic i de tamaig reduït.
I això ha creat un debat sobre els carregadors
i la manera de carregar.
Una cosa, deia el Serafil Itera,
és una cosa que els falta, aquests miniprojectors,
per ser realment portàtils.
És una connexió de càrrega USB-C o micro-USB.
Que sigui inalimentable es mitjançant bateria externa.
Quan funciona amb bateria,
només arriba a la meitat de potència alumínica
i, en canvi, amb USB-C com a connexió de càrrega
seria una compra, 10.
Serafil Iteras, per cert, estar tens una teoria.
Em farà molta gràcia quan ho escolti.
Tu dius que és un bot.
Sí, perquè no pot ser perquè sempre està allà.
Sempre, sempre, és veritat.
I viu, i viu a Telegram.
És un bot.
Va venir, vam saludar, recordo que va venir de Mallorca.
Però no sé jo, perquè no va parlar gaire.
No va parlar gaire.
Potser algú el suplementava.
Un impostor.
Ho deixem aquí i a veure què diu ell.
Si es respon automàticament, és un bot.
Exacte.
En Carlos també va parlar.
Creia que hi hauria d'haver una normativa
que obligués de tenir càrrega universal
a tots els aparells electrònics, que vol dir el mateix conector.
Jo crec que la cosa va cap al contrari, justament, no?
Però sí que seria interessant, potser.
No ho sé, jo crec que abans era més problemàtic, això.
Sí, no, de fet s'han fet grans esforços
per intentar estandaritzar tota mena de connectors.
De fet, s'ha aconseguit amb el micro-USB una mica,
i ara s'està anant cap al conector de tipus USB-C,
però clar, triguen temps,
hi ha sempre patents i propietaris
que volen una cosa o l'altra.
I han dit alguna cosa més, Eli?
Doncs mira, ens agrada molt que la gent ens expliqui
els seus projectes, com en Nico Tornati,
que ens ha escrit a Facebook.
Ens deia que és un estudiant de disseny de videojocs
i que va publicar fa res uns dies
el seu primer joc per mòbil,
el seu primer joc per mòbils Android.
El joc és temàtic, que es diu El tió de Nadal,
que és un tio que baixa la muntanya
esquivant obstacles.
És un joc per totes les edats.
Jo me l'he descarregat. Què dius, ara?
Sí, està a Google Play. La gamer.
Has vist quin nivell? Ara ja ho provo tot.
I escolta, està molt bé.
És molt senzillet, els gràfics són senzillets
i el sistema de joc també, però és molt divertit.
I a mesura que vas avançant, és anar esquivant obstacles,
però va pujant de velocitat i es va posant complicat.
I juga l'Eli per donar-li el vestit blau.
Sí, sí, vigila Oriol Dalmau.
Es diu Cagatio Runner, pot ser?
Sí, Cagatio Runner.
Molt bé, molt bé. Me'l baixaré ara, eh?
Una poca broma.
Això és el programa Generació Digital,
programa de tecnologia, creativa i videojocs
de Catalunya Ràdio, que si l'escolteu en directe
el dijous a les 6,
és més llarg que no el que amatem
a l'FM el dissabte a les 9.
El dissabte a les 12.
Tenim un rotllo que no ens la quedem.
Roger Valdomà sort amb la campanya...
Per cert, com es diu en anglès?
Twitch, love, catalan, no?
No, catalan, love, twitch.
L'etiqueta, sí.
Catalan, love, que hauria de ser loves,
acabat amb S, love, twitch.
Molt bé, recordem, aneu cap allà,
és molt fàcil, només hem de posar el correu electrònic,
si en tenim més d'un...
Podeu votar. Exacte.
I escoltem, anem apretant,
arribis a bon port i t'ho agraïm sempre,
perquè al final passaràs a la història o com passi,
ho saps, no? No ho sé, no és l'objectiu, eh?
L'objectiu és el català.
Però una nota a peu de bicifèrie, de bicifèrie...
Com a mínim te l'hauràs guanyant.
Segur que sí.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu, gràcies, Elisabeth Sánchez,
Francesche B. Blasco, Gina Tost,
Estari i Cris Vilchez, gràcies a tots 5
per fer possible el programa d'avui.
Avui el control tècnic en Ricard Portal
i també la revisió lingüística de concepció col·lumina
que m'encanta quan em truca
per comentar-me algunes de les coses
que ha llegit el guió.
De veritat, són moments que els gaudeixo moltíssim
i ho dic de veritat.
I després venim nosaltres i fem el que ens dona la gana.
No, no, si al final llegim el que ella ens diu.
Ens acomiadem, però, i us volem recordar
que ens podeu seguir al Telegram, a Twitter,
a Facebook, a Twitch, Instagram i a gatzradio.cat.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.