OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la Ràdio Inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Què tal? Benvinguts a la Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 973,
i avui estem molt contents de tenir a l'estudi
un pilot professional per parlar d'un llibre
que, doncs, parlar d'un simulador de conducció.
Estigueu atents.
Sabrem a quin videojoc ha jugat darrerament l'Eli
i també l'Egufolov, la Laia.
I també farem un repàs dels videojocs
que han sortit aquesta setmana, que sí que ha sortit al FIFA.
I, a més, també tindrem una connexió amb vídeo
amb el Pathos 64, que ens parlarà
i ens tancarà tot el tema del GTA
i totes aquestes imatges que han aparegut,
que van aparèixer ara fa un parell de setmanes,
robades directament.
El control tècnic tenim el Blaini, i està.
Molt bé, Eli, què tal? Com estàs? Molt bé, i tu?
Molt bé. La veritat és que estem, altre cop, a Twitch.
Estem a Twitch, sí, senyor.
Estem pendents de tot el que ens diguin els uients.
Nosaltres comencem sempre amb una pregunta,
avui, evidentment, relacionada amb cotxes i a videojocs.
I volem saber que quan els nostres uients
juguen a videojocs tipus GTA,
amb els quals han de conduir algun temps,
quin tipus de conductor són,
si s'assemblen al conductor de la realitat o no.
Mm-hm. O sigui, si apreten més l'accelerador...
Exacte, si corren més, si deixen anar les seves passions...
Sí, sí, sí.
O si simplement es porten bé, com ho farien a la carretera.
Jo saps que en algun dels videojocs d'aquests
que pots agafar cotxes tipus GTA, tal,
em paro semàfors quan estan en vermell.
Però a veure, ja has d'aprofitar, no?, ja que no et veu ningú.
Sí, de vegades sí que ho faig, però intento, doncs, no ho sé, saps?,
jo fer la realitat, no?,
i d'altres veus que tu estàs parat i et passa una altra allà.
Però això a la realitat també, de vegades passa, eh?
Hi ha països que et piten i tot en els semàfors.
Ah, sí? A mi això m'ha passat ahir, a Itàlia, a Argentina...
Països d'aquests que conduïs, complicat.
Jo he estat parada en un semàfor en vermell.
Tranquil·lament.
I la gent pitant-me darrere com aquesta bosa que fa aquí parada.
Bona nit. Bona nit.
Dani Juncadella, autor del llibre Simracing, guia per a pilotos.
Què tal? Benvingut al Generació Digital.
Gràcies, Albert. Tu com ets?
Quan jugues a jocs que no són simracing, per exemple,
intentes fer coses que no faries de la realitat?
Apretes més l'accelerador?
Jo, si vols, et puc contestar la pregunta que heu fet.
Estic segur que el 99,9% de la gent és molt més agressiva online,
a jocs, simuladors, el que sigui,
perquè hi ha un factor de risc i d'adrenalina que no existeix.
Realment és molt difícil d'estimular.
Sí que amb la realitat virtual hi ha coses que es poden fer,
amb les ulleres i demés,
però mai tindràs la sensació de risc que tens dins un cotxe,
que molts cops, encara que no estiguis anant ràpid
o que vagis per ciutat, és un risc que existeix.
I això no passa online. Llavors, tots...
Jo crec que prenem més risc.
O sigui que quan ho poses sobretot en cotxes com els que tu puges,
el cos està d'una diferent manera absolutament
que no quan estàs amb el teu set a casa teva, no?
Sí, total. I, a més, encara que hi hagi moviment.
Jo treballo amb Clarem Formula 1, el simulador.
Faig bastants caps de setmana de desenvolupament del simulador.
Els ajudo amb aquell desenvolupament,
perquè també tinc molta experiència amb simuladors.
I encara que hi hagi moviment dins el cotxe i demés,
sempre és molt més fàcil trobar el límit,
arriscar una mica de més,
això és el que té el tema online, que tot és molt més perfecte.
Fer la volta perfecta també és més fàcil que la vida real,
perquè tu quan fas un error o et surts o el que sigui,
pots parar, escape, tornar-ho l'altre cop.
És molt ràpid, és molt senzill tornar a començar.
Llavors, això et dona una habilitat
per trobar el límit molt més fàcil.
I quan estàs amb el cotxe de veritat, a banda dels murs,
també hi ha un equip que està treballant amb tu.
I sí, sí, t'imagino que és totalment diferent.
Oients, si teniu preguntes,
que ara ja esteu parlant a través de twitch.tv regeneració digital,
aprofitant que tenim el Dani,
aprofitant que ens parlarà d'aquest joc i d'aquest llibre,
doncs qualsevol pregunta que li vulgueu fer, què en teniu?
Doncs sí, Nako Arasmi ens diu que ella es porta massa bé als jocs,
també para els semàfors i recorda que l'Elea Noir s'emprenyava
no tenir controls per posar intermitents.
Ah, veus? Imagina't.
I el soroll, el soroll d'intermitent també s'ha d'escoltar.
Ara no recordo el nom del joc,
però era un joc que jo anava per una illa de Hawaii,
que a més estava molt ben reconstruïda,
i sí que és veritat que allà, com que tenies unes missions,
havies d'anar ràpid i feies aquells avançaments que no...
Que no faries.
Doncs molt bé, d'aquí res parlarem d'aquest llibre,
d'aquest guia para pilotos, Same Racing, del Dani Jungadella,
però abans hem de saber
el videojoc que ha jugat aquesta setmana l'Aeli.
Els teus amics estan connectats
al Generació Digital.
I aquesta setmana
ja has començat a rebre els missatges dels ullents
i has començat a jugar als seus encàrrecs.
Doncs sí, en tinc ja uns quants, i he començat pel primer.
Ens el va enviar en Xavi Linares,
i, per tant, serà el primer participant
del nostre concurs de la temporada.
I ja t'he de dir que hi ha posat el llistó molt alt.
No sé què passarà,
però he de vigilar com puntuo, perquè ara no tinc referències.
Aleshores, ara estic donant com molts punts,
i penso, ostres, com seguim així.
Aquest és un tema, el tema de les puntuacions, també.
Clar, clar, que no...
Igual m'estic passant ara i de sobte després no en sabré com puntuar.
És la teva secció, ja saps que aquí tu fas i te'ls fas.
Sí, sí, ja anirem fent.
El que ens recomana el Xavi Linares és un joc per mòbil
que es diu Into the Breach.
És un videojoc d'estratègia per torns,
ha desenvolupat i publicat per un estudi independent
que es diu Subset Games,
i que ja té uns anys,
es va llançar per Microsoft Windows el febrer del 2018,
per iOS i Nintendo Switch a l'agost del 2018,
i per Linux a l'abril del 2020.
Per tant, ja té un recorregut.
I ara la seva particularitat és que Netflix va publicar
una versió per dispositius mòbils,
Android i iOS, el juliol del 2022.
Molt bé.
Sí, que ha tingut un recorregut.
És un joc per mòbil, fa re,
i la cosa és que si tens Netflix és gratuït,
i si no tens Netflix costa gairebé 15 euros.
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, la diferència.
Molt bé. Dit això, Into the Breach
està ambientat en un futur llunyà
on la humanitat lluita contra un exèrcit de monstres gegants
que són insectes i que s'anomenen Beck.
Beck, molt bé.
Sí, aleshores, el jugador què ha de fer?
Doncs matar aquests monstres, controlant uns soldats
que van equipats amb uns robots que disparen,
llençant míssils o colpegen amb un puny gegant.
És a dir, hi ha varietat. Molt bé.
Aleshores, tu comences en un mapa
on tries la illa que vols alliberar d'aquests Beck,
n'hi ha moltes,
i en aquesta illa hi ha diferents regions,
has de començar per una regió i fer-les totes.
Fins que no aconsegueixes alliberar les diferents regions,
no pots passar de fase, és a dir, no pots anar-te'n a una altra illa.
És a dir, el joc no es guarda
i la següent partida has de tornar a començar.
Déu-n'hi-do. No és fàcil.
És amb això i amb aquest detall.
Sí, no, és bastant difícil.
Tu comences i et trobes a la regió triada,
i has de seguir el sistema de combat per torns.
Tens tres soldats,
amb un número de torns determinat que va canviant.
Molt bé.
En una illa, en una regió són 6, són 7, 5...
Has d'anar variant.
I, a més, a cada regió, a part d'aquests torns,
has d'aconseguir un objectiu. Molt bé.
L'objectiu principal sempre és matar els enemics,
i defensar els edificis,
perquè hi ha uns edificis que, a més a més de que no t'han de matar tu
i tu has de matar amb ells,
no t'han de treure energia d'aquests edificis.
Si et treuen energia, perds la partida,
i si et maten a tu, perds la partida.
Hi ha dues maneres de que et matin.
Molt bé.
I si aconsegueixes els objectius secundaris,
no el principal, vas obtenint més punts
que et poden ajudar a desbloquejar soldats o armes en un futur.
És a dir, ho pots fer o no pots fer-ho.
D'acord. Et pots liar o no pots liar?
Exacte. Pots anar per feina o no.
El taulers en forma de quadrícola
i cada torn tries el soldat que vols moure,
decideixes on el mous i després dispares.
Compte, perquè no sempre es pot moure on un voldria,
de vegades hi ha aigua, muntanyes i altres elements que t'ho impedeixen.
Molt bé.
Quan sales a la illa sencera,
pots passar a la següent del mapa i així consecutivament.
I una illa pot durar moltes hores?
Home, una illa té com sis, set regions,
i pot durar potser una hora.
Molt bé.
No moltes hores, però potser entre que vas passant de regions és una hora.
Més o menys.
I ja està, això seria el sistema de joc.
Si et sembla, passem a la valoració.
Home, és el moment que més ens agrada.
Comencem amb la jugabilitat.
Doncs mira, costa una mica saber com funciona al principi.
Li donarem un 3.
Molt bé. Música i efectes.
Són molt bons, sobretot la música.
Li donem un 4.
Doncs molt bé, ara la durada.
Mira, pots fer partides curtes, que és simplement fer les regions,
o passar moltíssimes hores. Li donarem un 4.
La narrativa.
Tot el joc explica una història,
i cada cosa que fas té unes conseqüències.
Jo li poso un 5, directament.
Molt bé. Mecàniques i aspectes tècnics.
És molt precis, de mecànica senzilla, un cop es brines com va.
Li donarem un 4.
Molt bé, dificultat.
És força difícil des de l'inici, li dono un 3.
Molt bé, i ara la rejugabilitat.
Doncs està molt bé perquè mai es repeteix un escenari,
encara que et matin i tornis a començar,
s'emporta un 5.
Anem a la originalitat.
És un joc d'estratègia,
però conté força elements que el fan original, és un 4.
I, finalment, les plataformes.
Doncs mira, està per Android, iOS i moltes altres consoles,
per tant, s'emporta un 5.
Molt bé, és l'apuntació màxima.
Molt bé, Laia, hola, com estàs? Hola, bona tarda.
Heu fet una pregunta i tinc ganes de saber...
Avui.
Mira, que avui parlem de cotxes, amb el Dani.
I parlàvem que, per exemple, amb el GTA,
o aquests videojocs que tu en algun moment pots conduir...
Sí.
Com ho prepares, els semàfors, quan es posen en vermell?
Jo soc bastant temerària en els videojocs i la conducció.
He de dir que, bueno...
Sí?
He hagut de començar diverses missions
per haver estampat el cotxe.
Molt bé, o sigui, tens pressa.
Jo sempre, sempre.
El que sí que faig quan agafo helicòpters, avions o tal,
sí que intento anar una mica sac.
Per feina.
Sí, però no sé què passa.
Perquè no és tan real, clar,
perquè tu no el conduixes mai, un avió, aleshores.
Bueno, no, el perill, del teix a punt.
Exacte, exacte.
Molt bé, ens ha agradat.
Recordem un altre cop el nom del videojoc, Eli, perquè...
Es diu Into the Bridge. Molt bé.
I l'únic que t'ho va enviar, que és el Xavi Linares.
Exactament, el Xavi Linares, primer concursant.
Exacte, el posarem en una llista.
I mira, un dels premis que podrà guanyar
d'un lot que li donarem és aquest llibre,
Guia para pilotos, Simracing,
del Dani Junkadella, que en parlarem justament ara mateix.
I és que, a través del segell editorial de Planeta,
Lundberg i 3G Juegos,
van apareixent llibres relacionats amb el videojoc.
De fet, en aquest programa,
ja hem parlat d'alguna d'aquestes sortides.
Avui tenim a les mans, de fet, l'Albert té ara a les mans,
el Simracing, guia para pilotos,
escrit pel pilot professional Dani Junkadella.
Malgrat...
A mi m'agrada molt com publicita aquesta editora del llibre,
perquè és tal qual, és...
guanya unes dècimes de segon en cada pàgina.
Sí, sí.
I, a més, és el que busca la gent que juga amb aquest...
No diré videojoc, però se m'escaparà.
Amb aquest simulador.
Benvingut, el recou, Dani Junkadella,
el Generació Digital.
Escolta'm, abans de començar, per la gent que potser no conegui,
ens pots definir el Simracing, què és?
No és un videojoc, eh?
Sí. Bueno...
És un debat, sí?
Depèn.
O sigui, al final, depèn de com t'ho plantegis.
El Simracing és per tots.
És... és un debat.
És... és, al final,
la simulació de la competició d'automobilisme.
Hi ha diverses plataformes on es pot competir.
Jo, al llibre, i en general,
sempre m'he enfocat molt amb iRacing,
que és la número 1, jo diria, a dia d'avui, en competició.
I és lo bo que té,
comparat amb l'esport real de l'automobilisme,
que és... és un esport...
i esport molt assolible per qualsevol persona,
si té un simulador.
Uns pàdals, un volant, una pantalla i un ordinador,
lo més limitat pots tenir una sensació increïble de competició
amb el tema del Simracing.
Molt bé. De fet, durant els darrers anys,
he vist molta gent que juga a Twitch a través de...
doncs amb aquests videojocs, amb aquests simuladors,
i m'he adonat que tots els seguidors
pregunten molt a la persona que està jugant,
que és força experta,
tot tipus de detalls tècnics, de conducció...
I jo, quan em van enviar el llibre,
dic que és necessari, un llibre com aquest,
perquè hi ha moltes preguntes per molta gent sense resposta.
Sí, sense dubte, hi ha més.
El que deia abans, hi ha moltes plataformes per competir.
I això és també el que obre el debat
sempre de videojoc o no videojoc.
Hi ha alguns que són més joc,
i alguns que són més simulador.
Llavors, sempre és difícil trobar aquella línia,
perquè és molt difícil, també, aquests temes.
Jo l'he enfocat molt, el llibre,
el tema més simulació professional, per la gent.
És un llibre que és per tots, és per tots els nivells.
La gent que, òbviament, sap molt i que està a un nivell altíssim,
potser no troba res que m'aporti moltíssim
de cara a la meva professió dintre del simracing.
La gent que està molt iniciada,
crec que entendrà molt bé el que vol dir el llibre,
i la gent a nivell mitjà tindrà molts temes
que diuen el missatge cada pàgina tres dècimes.
Al final, jo l'enfoco molt el tema de la simulació,
i això és el que jo crec que és el bonic del tema del simracing,
que hi ha un tema de competició que cada cop està més a prop
del que sentim nosaltres com a pilots a la vida real.
De fet, som a Twitch.TV per a Regeneració Digital.
Si voleu fer alguna pregunta, si jugueu en aquests videojocs,
també que ens ho diguin, si hi ha algun oient que juga.
Tu has jugat d'aquests simuladors seriosos, Laia?
Més tipus...
No, jo no he passat de l'Eurotrack Simulator, la veritat.
No, no, perquè sí que és veritat, com diu ell,
que hi ha molts que diuen que són més arcade allò que deien,
i d'altres que són més simuladors.
Però tu camions, eh? Jo camions, m'he quedat de moment.
Molt bé, molt bé.
Tu, Dani, ets pilot professional, ho dèiem al principi,
amb una llarga trajectòria.
De fet, a l'inici del llibre t'adones de la llarga trajectòria
que tenen molts professionals com tu,
per arribar on heu arribat.
Però també combines...
I ara parlarem, perquè cada setmana pilotaràs...
el circuit de Catalunya, de Sussan parlarem.
Però també ho combines amb competició virtual, no?
Estàs en un equip professional, també.
Sí, formo part d'un equip que es diu Team Redline.
És, jo diria, per excel·lència, sobretot a nivell de iRacing,
l'equip número 1 del món.
És un equip que el Max Verstappen
és un dels sòlids de l'equip
i realment estan els millors sim racers,
jo diria, del món a dia d'avui.
Sí que és cert que últimament, sobretot aquesta temporada,
estic corrent moltíssim.
Estic fent 25-26 caps de setmana de carreres a vida real.
Llavors, el simulador ara el tinc una mica de costat,
perquè no he pogut córrer gaire.
Però fora de temporada acostumo a competir molt,
també tant en quant a jugar.
A divertir-te, entretenir-te.
Sí, quan tens un simulador,
al final pots competir com en diverses plataformes
i pots utilitzar-ho per a ambes coses.
Sí que és cert, també he comentat, és molt fàcil.
Tenir uns pedals, un volant,
també, comparat amb altres jocs,
és complicat perquè necessites bastants materials,
però amb algo bastant senzill pots tenir aquella sensació.
President, parlant d'això, li anava a preguntar,
que crec que comences el llibre
amb això mateix, la dificultat de tenir tots aquest material
per competir, per dedicar-se o passar-se una estona amb el joc.
I has de saber-ne i has d'almenys preguntar a gent que ho tingui
i a veure per on tira.
Això és en què el llibre està molt bé,
perquè entro molt en detall en aspectes que la gent potser
no és tan experta com si diguéssim...
Una persona que té un simulador molt senzill
i vol fer...
Un moment d'aquestes sensacions,
vull fer uns canvis...
Potser no et sap per on començar, no?
I hi ha cops que un diria...
Bueno, l'ordinador una mica més potent,
o el volant vull un més xulo...
Al final, hi ha algo que jo he notat en els canvis que he anat fent,
és que els pedals és el més important.
És el primer que jo canviaria sempre.
I això passa perquè, al final,
és un món de motosport
que nosaltres pensem sempre a conduir les mans al volant,
però realment conduïm amb els peus.
Conduïm més amb els peus que amb el volant.
I això a Simracing passa moltíssim, també.
Les sensacions del punt de frenada,
on està el límit del neumàtic...
Això és molt de pedals.
I quan tens uns pedals una mica més professionals, ajuda molt.
Es nota.
De fet, jo veig molta gent a Twitch jugant.
Tu jugues amb mitjons o portes unes sabates especials?
Perquè he vist molta gent que juguen sense sabates.
Perquè agafen amb els dits del peu tot.
Però com pot ser si van a 200 virtualment,
però van a molta velocitat i estan amb els mitjons?
Jo també.
I he intentat fer-ho amb sabates de Simracing o de cotxes competició,
les que tinc jo,
i mai he aconseguit tenir la mateixa sensació.
I això t'explicaré perquè realment el simulador
és superimportant als inputs.
El tema de la frenada, sobretot a iRacing.
La frenada és molt tècnica.
Sempre estàs jugant al límit del neumàtic,
on està el límit de frenada, on estàs...
És molt detallista, en això.
I jo, el menys que tingui entrar el meu peu a la meva,
el meu tacte amb el pedal,
el mínim que hi hagi, millor.
Perquè tinc més tacte.
Però si pogués córrer el cotxe real amb mitjons,
cobraria amb mitjons.
Perquè no podem.
És sensibilitat, no? Però ho faries.
Ho faria.
Però a dia d'avui, les sabates de competició,
cada cop són més minimalistes.
Cada cop són més fines, però arriba a un punt que...
Per exemple, aquest any vaig tenir unes sabates que,
de les fines que eren, em feia mal el peu.
Perquè apretem molt fort el cotxe real.
No has de jugar amb aquell límit,
però a mi m'agrada sempre el mínim per tenir més tacte.
És que hi ha moltes variables amb tot això, i de fet,
tu ho expliques també aquí, que expliques, sí,
és molt important córrer, entrenar,
però sobretot, una vegada has acabat,
amb un software o amb un programari,
veure les dades que has generat per aprendre com condueixes.
Superimportant.
Però això ja és entrar molt en detall,
has de tenir el temps per fer-ho,
però si vols millorar,
això és el més important.
Però millora-te i també virtualment, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè al final això és com la caixa negra d'uns avions.
Tu quan condueixes, els inputs, tot el que estàs fent,
hi ha un anàlisi que es diu telemetria,
que tens per analitzar tot el que estàs fent,
on estàs acelerant, on estàs frenant,
la velocitat del pas per curva,
i això tu pots comparar amb els teus companys d'equip,
o amb un coach, o amb un pilot professional,
que estigui dins del teu equip,
jo parlo molt de l'URS, que és el Virtual Racing School,
on hi ha infinitat de coaches molt professionals
que fan temps de referència amb certs cotxes,
i tu pots comparar-te amb ells
i pots trobar on estan les diferències.
Si saps reagir a això i interpretar-ho,
milloraràs moltíssim.
Jo recordo quan jugava al Gran Turismo,
al PlayStation 1,
un dels mals de cap més horrorosos era, bueno,
anem a combinar els ajustaments
si la roda de la banca estigui més així,
que després de la conducció afectava,
i amb aquest tipus de simuladors
em trobo i sempre tiro cap al tema de Twitch,
que no havia vist mai
i que no em passa en cap altre canal,
com per exemple el de la Laia,
que hi ha moments perquè no vegin els ajustaments que tenen,
tapen la pantalla durant una estona i després tornen.
És com un secret,
i tu parles d'aquests secrets
i també dones importància a aquests ajustaments.
Moltíssim.
A l'equip que estem tenim un contracte
amb el que ens unim,
que no podem compartir certes coses,
certs setups,
i és superimportant perquè al final
t'estàs trobant centèsimes, dècimes de segon,
que són horror.
I al final és superimportant,
i jo també quan competeixo i faig streaming,
el tapo, el setup,
perquè al final molts cops no l'he fet ni jo.
Potser l'ha fet un company meu d'equip
que li ha dedicat 15-20 hores de treball.
I al final això és...
Les dècimes de segon es troben en aquests detalls.
I ara em pregunto jo, la gent que fa el joc,
la gent que fa el simulador,
que l'ha programat i que l'ha preparat,
suposo que també deuen estar molt interessats
en veure professionals com tu,
quins són els números que posen, no?
Teniu contacte amb la gent que fa el joc?
Sí, jo tinc contacte amb iRacing, per exemple,
tenen un pool de pilots de desenvolupament,
i jo he estat dins perquè va sortir ara
el Mercedes-AMG GT3, el cotxe en què corro al campionat,
l'han ficat al joc, perquè estava l'antic.
Molt bé.
Havia d'ajudar el desenvolupament,
però per desgràcia he tingut moltes carreres,
no vaig poder fer-ho,
però sí que estan en contacte
per intentar fer-ho lo més semblant al cotxe real,
però després jo no sé quin accés tenen els números de setups,
suposo que algú podria trobar-ho,
però també nosaltres és que els equips trobem
on estan els...
hi ha certs ajustaments de setup
que no són reals quan els fas al simulador,
perquè vas provant coses, vas provant un munt de coses,
i de sobte trobes que hi ha un ajustament
de convergència de nomàtics davant
que al cotxe real no funcionaria o seria totalment...
no tindria cap sentit, però funciona al simulador i és més ràpid.
I això són coses que segurament se'ls escapa a ells,
perquè pensen que aquest setting no pot funcionar,
però funciona, perquè...
Has fet tantes combinacions i tal que dius, això va.
És el que diem al metagame, trobar detalls.
Referent a això, diu el que mencés, diu com l'Alonso,
que quan guanyava en Hamilton deia que li havia copiat la configuració.
Ah, sí? Això deia?
Això són les guerres entre els equips i tot això.
Sí, però això passa sempre als equips,
perquè al final no és que l'Alonso comparteixi amb el Hamilton
els seus settings o el que fa,
són els enginyers, l'equip comparteixen tot,
el que prova l'un, el que prova l'altre.
Un tio que té més experiència
segurament provarà coses més en la bona direcció,
llavors al final es copien tot, però això és la llei de vida.
Jo l'altre dia, que en aquest sentit no tinc experiència,
amb el meu cotxe,
és que et diu quan les rodes estan desinflades.
Almenys això m'imaginava jo.
I un dia vaig dir que fot temps que no poso aire a les rodes.
Això és el teu cotxe real? Sí, el meu real.
Aquesta setmana passada, total, que vaig influir i dic,
uf, si estaven molt baixes.
Vaig conduir i dic, uau!
O sigui, la sensació, ja sé que és una xurrada que estic dient,
però la sensació és que sembla un altre cotxe.
Imagina, no només amb rodes, sinó amb angles, no?
No, no, però el tema neumàtic és molt important.
Sí, també ho expliques.
Tot el que té a veure amb neumàtics,
al final, si tu penses al cos d'una persona,
és com la continuació del cotxe,
que són els neumàtics, és com les nostres mans i els nostres peus.
És el que està en contacte amb el terreny, amb l'asfalt.
I llavors és superimportant tot el tema de settings de neumàtic.
De fet, molts dels que són aficionats
i que no es dediquen professionalment,
però que li dediquen moltíssimes hores,
doncs han de treure temps per entrenar.
I jo moltes vegades també veig que també han d'entrenar psicològicament.
Com que moltes vegades veus canals que porten...
que estan moltes hores,
de vegades veus una frustració molt gran en directe,
perquè no ho poden amagar, perquè no els hi ha sortit,
perquè estan preparant aquesta cursa,
i a la sortida veuen que un cotxe fa un tal i va fora.
I en aquest sentit, a nivell psicològic,
també és important, encara que sigui virtual?
Sí, és difícil.
Hi ha carreres molt importants i gent que es prepara...
no sé, fa 15-20 hores de preparació per una carrera de 24 hores, per exemple.
Encara que no siguin professionals, que ho fan per diversió,
però es preparen molt.
Tenen un equip i ho fan entre amics,
i comencen a la sortida una carrera de 24 hores i pum, accident.
És molt dur.
Jo recordo l'any passat vaig córrer les 12 hores d'Avazurs,
que és una carrera molt important d'iRacing,
vaig entrenar 31 hores.
31 hores vol dir 31 hores reals de fer voltes.
O sigui, afegir-hi, descarregar les dades,
analitzar això que estem fent, set-up, no sé què...
Vaig ficar 60-65 hores en total d'esforç,
i al cap d'una hora va haver un buc al game
que vaig tocar a terra i em vaig xocar.
I em vaig quedar fora, al cap d'una hora.
I el meu company ni va pujar al cotxe, eren dos.
I dius, uau, de la preparació per res.
I quan ho veus en directe,
clar, de vegades et sap molt greu, perquè també empatitzes absolutament.
Comparteixes sentiments,
perquè anaves a viure la carrera amb aquesta persona.
A tu també passa amb algun joc, segurament, de frustració.
Sí, però bueno, lo meu és videojoc en sí, llavors...
Diversió... Sí, sí.
Quan moris 20 vegades contra un bosc, en riem i ja està.
Jo em costaria molt, eh?
Apegaria, a les 20 vegades apagaria, segurament, perquè no sé...
I a les 3. Sí, sí.
La paciència que tinc jo. Autosuperació...
Sí, exacte, exacte, sí, sí.
A veure, també et recomanes que...
que per començar has de llegir bé les curses,
els cotxes...
No pots començar... És a dir, a qui ho expliques?
Hòstia, si vols començar, fes primer curses curtes,
i vas introduint-te a diferents categories, no?
Al final hi ha dos, jo crec que de dos perfils.
Sobretot això també ho veiem amb el streaming.
Hi ha streamers que els agrada molt donar contingut de tot,
de córrer tot, ara corro això, ara l'altre.
I també, aquella fase d'adaptació, adaptar-te a un cotxe,
està molt bé, però si tu vols arribar al límit
de les teves possibilitats, del teu nivell,
trobar els teus límits,
és molt important concentrar-te en algú en concret
i ficar-li moltes hores en això,
i intentar arribar al límit d'allò.
Llavors, així és com tu coneixes si tens la capacitat
per arribar al límit d'algú,
ser el millor o ser molt bo amb algú,
en un cert cotxe, en un cert circuit,
en certes condicions,
i així vas trobant el que més t'agrada a tu.
També ho dic això perquè soc molt competitiu.
Hi ha cops que faig streaming
i per donar contingut per diversió,
vaig provant cotxes i ara corro això l'altre,
però m'agradarà córrer coses que m'he preparat,
i donar un contingut de màxim nivell,
intentar guanyar, sempre.
Però això depèn molt de la personalitat de cadascú.
Per cert, tu que agafes les dues,
que competeixes en real i en virtual,
agafes bicis d'una o de l'altra?
Sí?
Molt. Bueno, depèn.
Depèn del joc o del simulador.
Jo parlo molt d'iRacing i R-Factor 2,
que són els que considero de màxim nivell,
però avui en dia hi ha un que està creixent molt,
que es diu Assetto Corsa Competizione,
que és, de fet, el campionat que corro a Barcelona
aquest cap de setmana és el joc oficial,
és patrocinador del campionat,
i fan els cotxes del campionat, els circuits del campionat,
però a mi no està molt ben simulat.
No m'agrada gaire com està simulat.
I els caps de setmana de carreres,
aquest cap de setmana correm una carrera virtual,
allà al circuit, amb un simulador de fanatec,
que també és patrocinador,
i fem una carrera el dissabte, abans del diumenge,
al circuit de Barcelona d'una hora,
nosaltres, un pilot per equip,
i fem una carrera d'una hora allà al circuit
amb el nostre cotxe, se suposa.
Però és que és totalment diferent.
Els petits truquillos, les traçades,
són diferents al cotxe real.
Els pianos que pots agafar, la forma de conducció,
són diferents.
Llavors, el dia següent, jo faig aquesta carrera a les 7 de la tarda,
acabo, vaig a dormir,
el dia següent, a les 9 del matí, tinc qualifying del cotxe real.
He de sortir, i a la primera volta...
I a part, qualifying és una volta que és la millor.
Sortir i la primera volta és la bona.
Ah, o sigui, surts i...
Surto de boxes, i quan passo per meta,
aquella volta és la millor, del neumàtic, de tot.
Llavors, arribo, que he fet una cursa d'una hora,
amb el simulador, amb un volant diferent...
El mateix circuit?
El mateix circuit.
Jo vaig proposar que canviessin el sistema una mica
i que correguem a circuits diferents,
però no ho han fet fins ara, però bueno...
I això passarà cada setmana?
I, a més, signaràs llibres, també, no?
Sí, tindré el...
Bueno, tenim un stand de Simtech Pro.
Simtech Pro és una empresa aquí a Catalunya molt bona
de simuladors, una de les pioneres...
De fet, aquí tenen pàgines, no?, que comenten...
De fet, ho hem fet conjuntament, per temes una mica més tècnics,
sobre hardware i, a més, parlen-hi molt d'això.
I tenen un stand amb un simulador, a Barcelona,
de... crec que és a l'agrada de la recta, a darrere.
Sí, molt bé.
Tenen el simulador i ara han petit stand amb uns llibres.
El dissabte a les 3 i mitja tarda, fins a les 5 i mitja o així,
estaré signant llibres.
Si compres el llibre, pots, a més,
provar el simulador durant 10 minuts i fer voltes.
Hi haurà un cotxe com el meu, el Mercedes,
i si fas el millor temps de dissabte, de tot el cap de setmana,
el diumenge pots venir al Vox i faré un petit tur al guanyador...
Que xulo. Del Vox, del cotxe, els ensenyaré...
Els explicaràs tots els assustaments del cos.
Els explicaré tots els confillos.
Molt bé, molt bé. Un cap de setmana.
A més, aquest cap de setmana no hi ha excusa per anar-hi
i per fer aquest doble virtual real,
que jo crec que hi ha poques oportunitats
per viure aquestes dues coses.
Jo crec que sí, correm molt poc,
i jo fa 3, 4 anys que no corro Barcelona,
que no corro aquesta carrera.
A més, el campionat NEM Primers, és el campionat europeu de GTS,
i ens juguem al campionat.
Això del real, eh? Sí, el real.
Bueno, és que també hi ha la competició online,
però tampoc és que hi hagi un campionat així,
però anem segons, crec que l'equip va segon, i corriré jo, també.
Molt bé. L'última cursa la vaig guanyar.
Com que vaig guanyar, porto 30 quilos de ballast al cotxe,
com per... que diuen els Success Ballast,
és com el primer, segon i tercer remen una mica de pes,
com per compensar que has guanyat...
Ah! Això no ho faries.
Sí, tot és...
Llavors serà un challenge guanyar,
perquè 30 quilos és... al final és bastant real.
Són números, eh?, però és com posar 30 quilos més al cotxe.
Aleshores t'acabi la gasolina abans, la benzina?
Això és important que no passi, eh?
Que també la benzina també és molt important, aquí, eh?
Sí, perquè al final benzina és pes, el cotxe,
i al final pots escollir com ho fas, no?
Si és una cursa més curta, una mica menys de benzina,
però intentes estalviar una mica durant la carrera...
Exacte, sí, sí. És tot...
Doncs molt bé, no teniu excusa del que passa aquesta setmana
al Circuit de Catalunya d'aquest llibre
que és un llibre, guia per a pilotos, simracing,
Dani Junkadella, Junkadella,
moltíssimes gràcies per haver vingut,
per haver-nos explicat tot això.
Per a molts dels audients, potser serà molt nou,
però que s'ha tan vinculat al món del videojoc
i al final de la diversió i de l'entreteniment,
ens ha encantat rebre-ho de primera mà amb tu.
Gràcies a vosaltres per aquest temps aquí.
Molt bé, molta sort aquesta setmana.
Gràcies. Vinga.
Molt bé, continuem amb el Generació Digital.
Avui som aquí a la taula, tots tres.
Sí, és com que estem molt íntims.
Amb família. Amb família, exacte, exacte.
Amb el Blai darrere del vidre.
I escolta'm, Laia, com han anat aquests dies al canal,
perquè he vist que has jugat a l'Hall and Wake
i que estàs sonant la musiqueta, eh?
Doncs sí.
Eh, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Doncs sí.
Eh, Josep m'havia passat el Màfia, que també és un joc... antic.
Ara no sé les dates, però crec que...
No, no, vam parlar l'altre dia i sí, sí, és un clàssic ja, es podria dir.
Home, jo per... un incís del Màfia.
Sort que vam treure el remake perquè ara per ara no hagués jugat el Màfia original.
Clar, clar, clar.
O sigui, es veu molt xulo el remake, xulíssim, el vaig disfrutar molt,
i vaig dir, ostres, hem acabat un clàssic,
tinc ganes d'agafar un altre clàssic.
O sigui, per tu, els remakes tenen sentit?
Per mi sí, però el de l'Alan Wake, obro debat, pregunta,
no sé si els fans realment estan d'acord amb el remaster de l'Alan Wake,
perquè en el meu canal ho deien,
però si es veu igual que l'original.
Jo vaig veure imatges i realment deia, ostres, potser...
sí que no hagués passat res si jugàvem l'original, però no ho sé.
No en sé els detalls.
Molt bé, i què, i com ha anat? Doncs molt xulo.
Lo més interessant, trobo, d'aquest tipus de joc com l'Alan Wake
és la seva història, la seva narrativa,
el que t'exploti el cap amb cada gir de guió,
perquè era això i em plenem...
Era com, ah, i començo a entendre de què va l'Alan Wake
o què està passant, mentida.
A la següent cinemàtica t'explotava el cap i deia, no en tinc res.
Molt xulo, l'Alan Wake és un escriptor de novel·les de terror famós,
que en una de les seves crisis d'aquestes de...
ja no sé què escriure, malsons,
i com a, podríem dir, inclús atacs d'ansietat,
està patint l'Alan Wake, decideix una retirada,
com diguéssim, per descansar, espiritual,
i se'n va un poblet perdut de la mà de Déu,
podríem dir-ho d'aquesta manera,
i de cop al seu voltant, en aquest retir,
li comencen a passar coses estranyes al seu voltant.
I podríem dir que lluita contra una presència estranya,
llavors, una presència estranya
que només la percebem en la foscor quan es fa de nit.
D'acord. Ja fa por, no?
Només us dic que els elements d'aquest joc són armes de foc
i llanternes, sobretot llanternes.
Llanternes amb piles que es gasten?
Per suposat.
Que no són alcalines, eh?
Exacte.
Per tant, molt xulo,
he de dir que m'ha costat una mica el moviment del joc,
perquè, clar, venint més de jocs d'acció, de lluita,
que és tot molt dinàmic,
aquí és tot més novel·la, visual,
i quan ens sentim amenaçats dins del joc,
és, no, m'agradaria sentar, córrer més.
No, no.
Demanava la Laia si els uients o els fans
estaven d'acord amb el remaster de Land Wake,
i diu al Roger Pimpam que creu que, tal com es veu,
l'original no calia,
i la Marta Mestres diu que ara ha agafat ganes de recuperar
la Land Wake, que el va deixar a mitja.
Doncs trobo que és un bon moment de recuperar la Land Wake,
perquè crec que ja és en aquest 2023 que surt a la Land Wake 2.
Està confirmat, sí, sí.
Molt bé. A veure què ens espera,
perquè jo ja he vist imatges superdetallades
que a la Land Wake hi ha un personatge que fa por
o posa més la pell de gallina,
doncs a la Land Wake 2 té pinta que serà,
que et posarà encara més la pell de gallina.
Ja. Però tu en ganes, no l'agafaries?
Jo sí.
Ara he de dir que encara no he entès el final de la Land Wake,
no me'l pot explicar.
No, és molt obert, és molt...
És un final així que...
O sigui, és com que et trenquen molt el cap amb la història,
i acaba la història i dius...
Què acaba de passar? Jo no ho sé.
Però és disfrutable, no, el joc? Molt, molt, molt.
A més, és un ritme, ja us ho dic, més...
A mi m'ha sentat més com una novel·la,
a més ho presenta com en episodis anteriors,
quan obres els capítols de la història.
D'acord.
O sigui, molt narrativa, molt novel·la,
molt d'anar a veure què està passant.
Molt bé. Has jugat amb PC, en aquest joc, no?
En ordinador, sí.
En ordinador i teclat? Sí, eh?
Sí, perquè quan vaig començar a veure imatges
i veia que era de puntar armes de foc i tal, vaig dir ratolí.
Molt bé, molt bé. Que s'apunta millor.
Quanta temps has estat? Quants directes?
Ostres, no sé si són cinc o sis episodis,
i crec que ho vaig marcar com un episodi per directe.
I tu notes la gent que, quan tu jugues,
la tensió que posen en la història i tal?
Aquesta és una història que ha enganxat als teus ullens?
Sí, bastant.
I, sobretot, la gent que ja l'havia jugat i coneixia la història
era com un...
Ai, em deien, però quina sort poder descobrir aquest joc de zero.
Això sí que és veritat. Doncs sí.
Sí, sí, és veritat. Totalment.
Molt bé, no sé si hi ha alguna cosa més que vulguis dir
d'aquest Alan Wake remake, que ja està a la venda,
que també surt per consoles i que es pot jugar.
Després, el remaster em sembla que va sortir a principis d'aquest any, al gener.
Remaster, això sí. He dit remake i és remaster.
Sí, eh? Jo també m'ho he hagut d'inculcar,
que hi ha diferències entre remake i remaster.
Sí, és que ho he dit al principi i vull dir d'aquesta forma.
Molt bé, en què estàs, ara, per cert?
Ara... m'he complicat molt la vida.
Per què?
Perquè he començat el Elden Ring,
que és com podríem dir el Dark Souls més llarg,
però m'està encantant, molt xulo,
i puja la dificultat al fet de, o no, que sigui monobert.
D'acord.
Ara és en plan, em costa molt aquest bosc,
doncs me'n vaig a una altra banda, a explorar aquestes ruïnes.
Molt bé, i pot anar fent-la, està bé.
Sí, sí.
Sí, això és important en els jocs, que tinguis altres històries.
Exacte, altres camins. Exacte, exacte.
Molt bé, Blay, mira, el que farem ara seran les xarxes.
Avancem les xarxes i després farem el Pazos,
que ens parlarà de tota la història que hi ha hagut
amb el tema del GTA i d'aquestes imatges, aquests vídeos,
que s'han filtrat, però abans ens agradaria saber
què han comentat els uients a través del nostre Telegram.
Participa la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
I de què hem parlat?
Doncs mira, començarem per una uient que no sabem com es diu,
un uient o una uient.
Ah, ja.
Sí, és que el seu àlies és una cara somrient.
He intentat veure si hi havia algun nom o alguna cosa i no.
És una persona que riu i que ja em cau bé.
Aquesta persona ja em cau bé.
Pels que sou mares o pares,
us recomano aquesta web que ens ha facilitat l'escola.
Jocs educatius online per nens i nenes de 3 a 12 anys.
Sense publicitat, ni registres de cap mena, i a més a més són gratuïts.
La pàgina és www.cristic.com i diu ella o ell,
és una alternativa als deures de tota la vida
que fa que els nens puguin aprendre mentre es diverteixen.
Jo ho he estat investigant una mica
i la veritat és que és molt xulo, val molt la pena.
A la web hi trobes jocs educatius dividits per edats,
ja comences triant l'edat,
i després de cada edat, dividits per assignatures o temàtiques,
poden ser idiomes, naturals, socials, matemàtiques...
I els jocs són de tota mena, poden ser tipus putles,
fer parelles, trobar diferències,
però tots relacionats amb aquestes assignatures.
Em sembla brutal, entenc que estudiar,
trobar la manera que un nen tingui atenció estudiant
és difícil i no sempre es pot jugar,
però amb aquest sistema crec que seria el millor.
Però bé la cara somrient. Sí, molt bona recomanació.
I parlem ara de NFTs.
Doncs sí, d'un món que a mi encara se m'escapa.
L'Ester ens recomana una lectura que diu que és interessant.
Diu que no ens dirà res de nou,
però que la visió en perspectiva fa pensar.
És un article del cccb.org
i es diu La bombolla dels NFTs esclatat, llarga vida, la bombolla.
Titular, rebastits amb una pàtina cultural i pop,
els NFTs funcionen com a narrativa introductòria al món de l'especulació.
Parla de l'exemple aquest de l'esclat de la bombolla dels NFTs
envers a la davallada del preu de la primera piulada de la història,
que es va vendre per 2,9 milions de dòlars quan va sortir al mercat
i un any després, l'abril passat, va baixar a 14.000 dòlars.
Jo és que encara no entenc com es pot pagar tants diners per una piulada.
No?
Sí, i sobretot perquè... Ja no hi ha ni els 14.000.
No, perquè no estem acostumats a que sigui una cosa que no sigui...
Que són intangibles. Sí, sí.
No sé, el tema NFTs suposo que donarà molt encara per parlar.
Molt bé, i algunes coses més, no?
Doncs sí, l'Isaac Besora comparteix el tràiler de la sèrie
que s'estrenarà el 2023 de The Last of Us.
Segons, ell té molt bona pinta.
L'Ed Caballé diu que està totalment d'acord.
En canvi, l'E diu que li fa molta mandra.
No sé si vosaltres heu vist el tràiler.
Sí, jo, bé, mandra, no.
No, jo... El tràiler es veu guapíssim.
El tràiler està molt bé, sí.
Jo només estic en plan, per favor, que valgui la pena, aquesta sèrie,
perquè, clar, té un... té un supervideojoc darrere.
O sigui... Sí, sí.
Espero que estigui a l'altura dels videojocs.
Un videojoc molt estimat per molta gent, eh?
I que se sentirien... És veritat, això, eh?
Jo conec gent d'aquesta ràdio que els seus fills
el consideren com el videojoc del segle.
Hi ha molta pressió aquí, eh? Exacte, exacte.
Per cert, aquests dies, avui i ahir, el Francesc,
que està posant al Telegram aquestes fotografies
que, a través d'Intel·ligència Artificial
i a través d'aquests programaris que et permeten,
doncs amb unes paraules, amb unes frases,
doncs que la Intel·ligència Artificial
t'ho retorni amb un pòster, amb un dibuix.
Quina gràcia, eh? Està molt bé.
I està triomfant amb totes les idees que està tenint el Francesc.
I ja han dit avui, aquest matí, que farem un programa i en parlarem.
I tant. De l'autoria d'aquestes imatges,
de com s'aconsegueixen, i bé, aquest tema que és com...
Curiós. Sí, curiós.
Que a molta gent li fa molta por i tot plegat,
però que també és força... no ho sé, força interessant parlar-ne.
Doncs res, nosaltres ara sí.
Escoltem... escoltarem, doncs, el nostre col·laborador,
el Paz 264.
Només Aicat, generació digital.
I és que la setmana passada em van parlar una mica
de tot l'efer del GTA i la filtració d'imatges i vídeo
que va haver-hi, doncs això, fa cosa de dues setmanes.
Doncs res, ell estava molt interessat en parlar-ne
i, sobretot, tancar el tema.
Hola, Pazos, com estàs?
Setembre de 2022.
La policia ja no era la meva llar,
i ara me les veia amb gent destrossada,
capaç de qualsevol cosa a carrerons mal il·luminats.
No hi havia investigació petita, però mai hauria imaginat
que conèixer els pous més negres de la condició humana
en trauria les ganes de dormir.
Però aquí estava, en un nou cas, el hackeig de Rockstar,
i descobriria tota la informació.
Demostraria que la meva expulsió del cos no tenia cap sentit.
Possaria sobre la taula tot el que havia après durant anys
de patejar carrers i enfrontar-me al pitjor de l'essència humana.
Trobaria el culpable i reconstruiria tota la hist...
Ah, no, no, calla, calla, que ja l'han trobat, sembla ser.
A veure si hi ha un fil a Twitter que ho explica tot.
O sigui, no he de fer-hi massa més.
Però res, ei, hola, què tal, generació digital, com estem?
S'ha parlat molt aquests últims dies
sobre la filtració aquesta del GTA 6, del Grand Theft Auto 6,
però anem a fer una recapitulació,
perquè ara ja sabem el final de la història, eh?
És mentida, no en tenim ni idea, però han anat passant coses.
El tema és que ens hem quedat amb la filtració,
vam veure uns vídeos, però no hem seguit.
No he vist gaire interès per anar seguint a veure què ha passat.
Jo crec que és boníssim, tot això.
El 18 de setembre d'aquest any, o sigui, fa res, a la web GTA Forums,
sí, vaig llegint, perquè jo no tinc memòria a corto plazo,
no me'n recordo, ja.
No me'n recordo a res, i molt menys de coses noves.
Algú han nomenat Tipo Tuberhacker, que ja hi ha nombres,
va deixar anar, així com qui no vol la cosa, 90 vídeos del GTA 6.
90 vídeos que no havíem vist mai.
Vídeos del desenvolupament, coses que estaven sense acabar,
coses que es veien als codis,
però vam veure armes, mecàniques, personatges,
ja et dic, coses que no s'havien vist mai,
que no sabíem res de la seva existència,
van aparèixer de cop.
El tema es va fer viral, no teníem cap confirmació de res,
va començar a tornar boja,
i aquest senyor, el Tipo Tuberhacker,
anava dient que sí, que tot això havia sortit d'un hacking,
i hi entra el Jason Sray, l'Erreder, que li dic jo,
que és el malo de les tortugues ninja,
que és el de Bloomberg, que des de fa un temps
és el periodista de videojuegos.
Cada cop que obre la boca, tothom va corrent d'un altre a l'altre.
I aquest senyor va confirmar que la filtració era real al mateix dia,
que, segons ell, havia parlat amb gent de Rockstar,
i li havien confirmat, així, destraper-lo,
que tot això era veritat,
així que es va començar a liar encara més la troca.
Evidentment, eren bills antics, coses de fa uns anys,
i, sobretot, bills sobre els que treballen els desenvolupadors,
que es veuen com el producte final, perquè és com...
ir por internet con Chrome, que es menja a la RAM.
Això és lo mateix.
Tot era... eren coses antigues, o moments del desenvolupament.
Però la cosa és que és cert, que l'Erreder aquest va dir que sí,
i sembla ser que sí.
Normalment, aquest senyor, l'Erreder, quan diu alguna cosa,
és que alguna cosa sap.
Aleshores, se li dona certa veracitat,
però, tot i així, no teníem confirmació oficial,
això podia ser qualsevol cosa.
O a mi m'agrada pensar així, a mi,
fins que, el dia següent, ojo aquí,
com que es va veure una viralitat molt bèstia,
amb aquesta història, el hacker, el supuesto hacker,
el TipoTuberhacker,
en un missatge molt cúcut, molt al·legant,
algo molt sutil,
va directament extorsionar a Rockster, va dir...
si voleu això, veniu a parlar amb mi.
Però molt elegant, eh?
Que sembla ser que no només tenien 90 vídeos
del desenvolupament del GTA 6,
sinó que, a més a més, tenia el codi principal,
el source code, del GTA 5 i del GTA 6.
Cosa sèria, cosa bastant sèria,
perquè el source code és tot el joc.
O sigui, tot, el... l'alma i l'estómago.
Això no són expressions ni les textures.
És tot.
I si tens tot el material amb què s'ha fet el joc,
tens tot el codi, pots trobar, per exemple,
si saps fer-ho, moltíssimes vulnerabilitats,
sobretot amb el GTA 5,
que ja és un tità no online.
Aleshores, bueno, això obligaria a Rockster
a refer bona part del codi, o a esborrar bona part del codi,
o a tornar a fer tot el codi,
cosa que retracaria totalment el llançament del GTA 6,
o s'hauria de carregar durant un temps el GTA 5,
perquè se li han vist totes les costures.
I aquí va passar algo molt maco,
que per mi és quasi el millor de tot.
Hi ha un senyor que va voler comprar el source code del GTA 6.
Va dir... eh, a mi això m'interessa.
Quant val això? I al hacker li va dir...
Això val 100.000 cúques.
I el tio va dir... 100.000 cúques per tu?
Total, que després va sortir el hacker de veritat i va dir...
No soc jo aquest, eh?
Vull dir que t'han timat, eh?
Si hi ha algú que va veure això,
ni a menys d'un dia se li va ocórrer fer-se passar pel hacker
per timar un paio,
emportar-se 100.000 pavos...
O sigui, és que això és boníssim.
No em diguis que no som una espècie brillant.
I per fer les coses bé, no.
Però per fer-les malament, hòsties, som llestos, eh?
Total, que hi ha algú que va perdre 100.000 pavos...
perquè sí.
Jo què sé, per lo que quisiera.
Però bueno, tornem.
Finalment, Take Two, que és l'empresa mare de Rockstar,
va començar a reclamar els vídeos de totes les plataformes,
inclús les comptes d'algunes persones
que estaven compartint aquest contingut a Twitter.
Vaig llegir un tuit el dia següent d'això,
que era...
Mucha gente se va a levantar mañana 50 de Twitter.
I és graciós, perquè era veritat.
La cosa és que va intentar lluitar a Take Two
per tombar tots aquests vídeos d'aquestes històries.
No tenien confirmació de Rockstar,
però amb aquesta acció que va fer Take Two
ja quedava força evident que era una filtració totalment real.
Va tancar el foro del GTA
i va avisar a la gent que deixés de compartir, sisplau...
També és molt sutil.
Que deixés de compartir, sisplau, el contingut que s'havia filtrat.
I aquí s'utilitza la paraula avisar com un...
Tu mismo, però vas a estar comentant denúncies
fins a diciembre,
d'aquí tres anys.
Però sembla que s'ha anat calmant, han anat traient-ho tot.
Inclus van caure, ja et dic, usuaris de Twitter.
Comptes de Twitter van començar a caure,
perquè Take Two va anar a mort.
O sigui, li va donar tot igual, com un ganivet.
Va anar tallant cap endavant. Sí, zero broma, amb això.
I aquí ve el girito, que sembla una pel·li de hackers dels 90.
El supuesto hacker va ser hackejat per altres hackers,
com el Simon, el GTA VI,
i no els va fer cap gràcia el que va fer.
Va començar a filtrar tota la informació de la seva família,
la dark web, un pollo molt xungo.
Va haver un ataque de hackers contra hackers.
I a més a més el van expulsar a totes les plataformes
en què estava, Telegram, Twitter, etcètera.
Acte seguit, aquest senyor va dir...
Bueno, igual el source code no está a la venta, eh?
Igual fue recogiendo cable y diciendo...
Igual se me está liando.
I finalment, el 19 de setembre, dos dies ha sigut tot això,
Rockstar va admetre que sí, que se li va filtrar tot,
però que continuarien amb el desenvolupament sense cap problema,
que aquí no passava res, que ho arreglarien i anirien tirant.
I aquí va començar la pluja aquesta de recolzament
dels altres desenvolupadors que heu parlat la setmana passada,
que era demostrar a la gent que els jocs on s'estan fent
són feos com un cuerno, però que a poc a poc,
que la cosa es va avançant, va ser molt maco.
I què ha passat amb el hacker?
Doncs resulta que Take Two, que també va ser hackejada,
no està per punyetes, i va entrar a l'FBI aquí, com una pel·lícula.
Sembla que van trobar a Anglaterra un xaval de 17 anys,
que es diu Lapsus,
acusats també del hackeig d'Uber, Nvidia, Microsoft, Samsung, etcètera.
I sembla que el xaval aquest nega
que està involucrat en aquesta història,
però persones de la premsa asseguren de fons policials que sí,
que no cuela, que està ahí dentro, este chico.
I bueno, també volen acusar-lo,
de pressa saltant la condemna de no poder estar x temps amb l'ordinador
perquè ja l'havien enganxat una altra vegada per una altra història.
I aquí està la cosa, de moment no sabem res més,
però la que es valia en dos dies...
No ho sabís mai, eh? Què tensió!
Lo de los hackers atacando hackers,
a mi em sembla d'hàbit de pel·lícula dels Nolans.
La filtració d'Envidia, que en el seu moment no ens vam enganyar ningú,
perquè no tenia cap sentit,
resulta que s'ha anat demostrant poc a poc que era cert
que estem tots encara tontos.
Els atacs informàtics massius a multinacionals,
que ens supremem a conya,
i ara ja parlem d'investigacions policials
i d'altres agències a nivell internacional.
O sigui, poca conya, poca.
Perquè seran videojocs, però fan moltíssima pasta,
perquè s'ha deixat el infierno.
I, sobretot, aquest xaval, que de moment està acusat, té 17 anys.
Jo amb 17 anys encara estava mirant Pokémon
i no m'entenava darrere a classe de física,
perquè si estem fent números,
què punyetes d'unes letres a l'equació?
Anem a serios, per favor.
Total, que això em recorda que potser hauria d'haver prestat més atenció
a classe i que els videojocs són molt guais,
però darrere no només hi ha gent que els crea perquè t'ho disfrutis,
també hi ha gent amb traje que volen fer calés
i accionistes que no passen ni una.
El que faig amb els 17 anys és que quan se mete l'FBI, corre.
Corre, perquè després de l'FBI venen els Men in Black.
O sigui, estàs fotut.
Però, bueno, ja està. Fins aquí sabem això.
Ja veurem què passa amb aquest xaval
i si les mantellen o si troben o si enganxa, però de moment...
Jo vaig proposar fer aquest tema perquè estava convençut
que això s'havia tancat, ja.
Albert, no em miris malament, per favor.
Jo estava convençut que això ja s'havia arreglat.
I no, encara queda, però bueno.
Igualment, igualment. Hòstia, déu-n'hi-do, eh.
És que s'havia d'explicar, una mica.
I ho havia d'explicar el Pazos.
És que no hi ha ningú que ho expliqui com ell.
Molt bé. Tu ho havies seguit, seguit, tot el tema?
Sí, sí, sí. Estic com ell, eh.
Sembla com irreal, el de la lluita de hackers, els atacs i tot.
I aquest pobre persona que ha perdut 100.000 dòlars...
Bueno, aquest és el més ridícul.
Sí, perquè no crec que li faltessin.
No, no, segurament no.
Li arriben a dir més i segur que dona més.
Exacte, exacte. Doncs res, queden pocs minuts
d'aquesta edició del Generació Digital.
Generació Digital és ara tendència.
Saoco, papi, saoco.
Saoco, papi, saoco.
Saoco, papi, saoco.
Com no pren apel·la en el cotxe...
Aquesta setmana apareix el FIFA 23,
i l'altre dia veia el cartell
de les músiques que incorpora,
com si fos el sonar.
Però, igual, saps?,
com una presentació d'aquestes són les cançons
que escoltaràs si jugues.
Novetats d'aquest videojoc.
Doncs el moment foot, per exemple,
amb reptes més ràpids pels jugadors,
que guanyarà estrelles, una nova divisa
que s'inventen els del FIFA.
Com la moneda del joc.
Sí, però també no s'ho situeix, eh?, la moneda,
sinó que és una altra.
És una altra per intentar fer-ne cada vegada més,
comprar-ne si vols comprar-ne, etcètera.
Moments destacables, jugables,
i jo què sé, després més novetats,
com, per exemple, a les repeticions,
com està passant ara als partits de futbol de veritat,
hi ha molta informació de realitat augmentada,
que si els metres, la potència del tir, del dispar, etcètera.
Tot això, doncs, ens ho anirem trobant.
I notícies com aquesta,
a mi em fa molta gràcia quan surt un FIFA,
de la gespa hiperrealista,
que es anirà fent malbé, saps?,
depenent de si jugues més cap a una banda, cap a una altra, i tot.
Molt bé, és com el que dèiem del cotxe, no?,
que al final és com si estiguessis allà dins.
Exacte, i en aquest, sí, sí, cada vegada absolutament més.
Apareix per consoles, també, l'Alfred Hitchcock, el Vertigo,
creat per l'estudi madrileny Pendulo Studios.
Ara, fa un any, va aparèixer per PC,
i ara ho fa per consoles, es basa de forma lliure,
que és una de les coses que més gràcia em fa,
amb la pel·lícula Vertigo,
on portem el control de Led Miller,
que ha tingut un accident de cotxe, un sortilès,
però que és el començament d'un trencaclòstes,
que és molt estrany pel personatge,
i que està passant, vull dir que de tant en tant,
s'agafa amb pel·lis,
i les persones o l'estudi que el fa crea una història
que de vegades no té res a veure, potser, amb la pel·li,
però que es basen en aquella...
Sí, a mi m'agradaria saber què n'opina, no?,
o què n'hagués opinat, el Hitchcock, d'això,
perquè, clar, pocs ho pensava, aquest bon home.
Hauria fet videojocs, ell? És molt probable, no?
Amb aquest caràcter que tenia... I tant, modern.
Modern i innovador, sí, sí.
L'altre dia el vaig veure amb una imatge
on estava tocant una espècie de...
com diria jo, com un piano, però que semblava un sintetitzador,
i que ell ja també tocava amb un músic al costat.
I hi ha alguna novetat més?
I és que apareix també per PC i consoles
el videojoc Moonscars, un videojoc d'acció de plataformes
amb un aspecte gràfic que a mi m'ha semblat preciós,
on cadascuna de les morts és una lliçó apresa.
Quan dius això, jo ja tanco la porta i em vaig...
O sigui, el fet de morir i aprendre la lliçó l'has vist o...?
És xulíssim, a més, l'art és pixel art, allò,
però aquell pixel art, com petit i molt definit, és brutal.
Sí, molt, molt. La veritat és que val molt la pena.
Aquesta és el videojoc típic per veure-li jugar al Pathos.
Sí, un collau ahir a Pathos del Moonscar, a veure què...
Exacte, exacte.
Doncs aquests són tres dels molts videojocs
que surten aquesta setmana.
La setmana vinent, ara no recordo el tema que tenim,
però el Francesc Xavier Blasco ens portarà un videojoc
que ha estat jugant aquesta setmana.
En tenim uns quants que estan a la càmera per comentar.
I, uients, ja ho sabeu,
nosaltres, si voleu escoltar el programa en directe,
estem a l'EFM a Icat els dissabtes a les 10 del matí.
M'encanta, aquest horari.
Sí, jo crec que sí, i a més, jo m'escolto.
Jo m'escolto per veure què puc millorar i tal,
i ho faig mentre esmorzo i tal,
els dissabtes a Icat a les 10 del matí.
Gràcies, Laia, Eli, també al Víctor Matute,
per haver-nos acompanyat aquesta setmana, que vagi molt bé.
Igualment, que vagi molt bé.
I al control tècnic, el Blai Iniesta, també fins la setmana vinent.
Jogueu videojocs i ja ho sabeu.
A Twitch.tv barra Generació Digital podeu veure
d'aquí res repetit com hem fet el programa.
Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Get the human eyes.