Música
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Comencem l'edició número 683.
Avui bona part del programa estarà dedicat a Blizzard.
L'Albert García va tenir la sort d'assistir a la Viscón
i avui ens explicarà les seves sensacions
i les de les persones que van visitar aquest gran esdeveniment.
Per cert, també tindrem temps de parlar d'un dels videojocs
que a mi més il·lusió m'ha fet aquesta setmana,
que és la sortida d'un nou tèdris.
Això és...
Generació digital.
Gina Tos, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert García, l'Estar i el Cris Vilcé.
Avui sortiu tots al muntatge.
Està molt bé.
El locutor gairebé es queda sense aire.
Com que li poses una persona a més, ha d'agafar aire a fora.
És espectacular.
Per cert, hem de dir que el Víctor Lorenz està al control central.
El Xavi Espel, t'està aterregant amb l'Estar.
Hola, com estàs? Hola, com estem?
I avui vull un aplaudiment per l'Eli, perquè avui ens acompanya l'Eli.
Sí, senyor.
De fet, has estat durant tots els programes treballant,
però no estaves físicament.
Enànima, present, però físicament. Tinc nervis avui i tot.
És com el primer dia. Així que aneu a l'oficina.
Em sembla que no hagi passat el temps, per mi, de totes maneres.
No, és veritat. Estàvem dient que l'última vegada
va ser el darrer programa de la generació digital de la temporada passada,
que va ser en juliol. Sí, sí, déu-n'hi-do, ja.
Passar el temps volant.
Si no saps com funciona, t'ho podem recordar.
Això és un micròfon, un auricular. Avui aniré practicant.
La gran pregunta és si t'has passat al Super Mario World.
Sabia que em faria aquesta pregunta, però no.
Et vaig fer cas amb una cosa.
Em vaig quedar molt encallada i vaig voler sortir d'allà
i he estat jugant amb altres jocs, amb el Donkey Kong.
I no has tornat? No, no he tornat encara.
Però sí que és veritat que m'he enganxat bastant a jocs de tauleta.
El Candy Crush, he jugat al Preguntados...
Ostres, sí? Fins i tot a un arcanoid.
Sí, sí, sí. Més de tauleta que de consola, no sé per què.
Per seu, he escoltat o heu sentit a parlar en aquest videojoc
que realment ho està petant a les 10 de la nit cada dia?
Alcoho 12. Sí, jo ho faig. Que donen diners, de veritat.
De fet, un dia vaig arribar a l'última pregunta i vaig fallar.
Molt bé, Tost. Molt bé, Tost.
Però després, els diners, el que fan és repetir-se, no?
Sí, a veure, si queda una persona, te'ls quedes tots tu.
Si en queden 500, es reparteix tothom que estigui allà.
El meu fill de 13 anys, l'altre dia em va comunicar
que se la va descarregar i jo no ho vaig trobar bé,
perquè penso que és un videojoc que... un tema de joc, no?
A veure, jo crec que és un videojoc complicat
perquè hi ha un tema de diners i 10 de la nit,
que és una hora que potser no és la més adequada...
No hi ha bases legals, per edat.
Segur, segur, però clar, se l'ha saltat com se l'ha saltant tots els nens.
I, de fet, em sembla que ha hagut de donar el telèfon,
cosa que també...
Vam quedar que provaria un dia i ja està.
Aquesta nit hauré de vigilar una mica.
També està molt bé que facis el Q12 amb el teu fill,
perquè d'aquesta manera li podràs demostrar que ets molt intel·ligent.
Sí, però quina mandra les deu, no?
Li fa més mandra, ell, que el fill, clar.
Em fa mandra posar-m'hi.
Realment és una bona idea, perquè tothom en parla,
perquè és força novedós, això, que una hora concreta...
A veure, al final és el típic programa de televisió
de Quién quiere ser milionario, etcètera,
que tu sempre contestaves a la tele,
doncs aquesta vegada contestes al telèfon mòbil,
però el format és el mateix.
Preguntes fàcils, difícils?
Ja de totes les primeres són molt fàcils,
i les últimes són alga verde, alga roja o boletos.
No ho sé.
No ho sé diferenciar.
És d'aquells que et dona temps de tenir la Wikipedia al costat?
No, no, no.
Ni posar el Google, eh?
Un bolet, ja està.
És veritat allò que diuen que tu ets el guionista de les preguntes?
Com que les guionitzin? Què dius, ara?
Ah, no, feia broma, feia broma.
No, no, perquè, clar,
darrere d'això és com els guionistes
que estaven a aquests programes de televisió
que les preguntes són fumudes, evidentment,
perquè no facin negoci.
O les fan perquè hi hagi algun jugador que sempre guanyi.
Ah, ja ho havíeu pensat.
Ja hi ha pel·lícula de tot.
El nom d'un pufu que va haver a Estats Units,
d'un sorteig tipus 123,
de preguntes i respostes,
i pel moment cultural que ve en aquell moment,
que faven amb un prototip de mar i cà mitjà,
doncs feien que guanyés un o l'altre.
Quan les coses anaven malament,
agafaven el guaperes amb un concursant guapo
i li donaven les respostes correctes.
I quan la cosa veien que l'audiència començava a baixar,
agafaven un altre concursant que no era tan guapo,
i llavors feien que guanyés l'altre.
En el Q12 podeu veure les persones que més diners han guanyat,
i crec que la persona que ha guanyat més en té com 700 o 800 euros.
O sigui que tampoc és tant.
Doncs vinga, parlem ara d'algunes notícies
que han passat aquesta setmana a la indústria dels videojocs.
I parlem una setmana més de Microsoft,
perquè aquesta setmana han anat de compres els estudis de videojocs.
Sí, dos estudis més rellevants
a l'hora de crear nou jocs de rol clàssics, Inexile i Obsidian,
són una propietat de Microsoft,
que ha anunciat la compra de tots dos equips
a l'X18 de la ciutat de Mèxic.
Parlem de la compra dels equips darrere dels Fallout Originals,
The Wasteland, Alpha Protocols, South Park La Vara de la Veritat,
i múltiples obres en el camp del rol més pur.
Aquests dos estudis s'assumen ja als altres que ha comprat Microsoft,
com Ninja Theory o Compulsion Games,
per intentar solucionar els problemes d'exclusius
amb els quals compta la Xbox.
Microsoft que aposta pel contingut, al final, no?
És així, el tema és que és molt interessant
perquè no paren de comprar estudis
i tot és una estratègia de cara al futur.
De fet, aquest esdeveniment que es va fer a Mèxic no va agradar,
als fans de Microsoft no es va presentar res de res,
però aquests acords no són vistosos a nivell de nous tràilers,
però preparant al futur.
I deuen estar preparant moltes coses,
perquè, com ha dit la Gina, han comprat molts estudis.
I una notícia que agradarà el Cris,
es filtren unes imatges d'unes suposades noves ulleres
de la realitat virtual de l'empresa Valve.
Fa uns anys que Valve va llançar HTC Vive
per endinsar-se en el mercat de la realitat virtual
i competir amb Oculus Rift,
però la veritat és que aquest dispositiu pertany al fabricant HTC,
i ara els de Newell semblen disposats a llançar un producte propi,
com han fet amb l'Stim Link o l'Stim Controller,
que és un producte que s'estima molt,
i és un producte que s'estima molt,
i és un producte que s'estima molt,
com han fet amb l'Stim Link o l'Stim Controller,
que és aquell comandament.
El servei d'allotjament d'imatges Imgur,
que, de fet, soc superfan,
han aparegut unes fotografies de dispositius de realitat virtual
amb el logotip de Valve imprès als circuits.
Poc després, fonts del mitjà Ubload VR
han volgut confirmar que els dispositius existeixen
i que es vendran amb uns comandaments
que responen al nom de Knuckles
per la seva particular forma que cobreix els artells.
I una experiència amb VR
que es fa en una mirada en Half-Life
que podria servir com a preqüela del nonat Half-Life 3,
que per cert això és com Half-Life 3 Confirmed, més o menys.
Això és una última mera especulació del mitjà,
que es fa ressò d'aquesta informació.
També la informació, suposadament filtrada,
apunta a un angla de visió de 135 graus
amb una resolució idèntica
a la que fa servir el model de HBi Pro d'HTC,
o sigui, el més papino.
Cogumbras.
Això estem parlant que és més potent que la PlayStation.
Sí, sí, sí.
Estem parlant que l'HTC Vi Pro val mil euros
i necessites un ordinador de dos mil euros per moure-ho.
És el sistema més potent que hi ha darreretat virtual.
No cal dir que Valve, com sempre,
no s'ha pronunciat sobre la filtració
o la veracitat del projecte que, si ja existeix,
ens tindrà esperant molt de temps
fins que ens apiquem alguna cosa pels canals oficials.
A Knuckles hi havia un Sonic que es deia Sónica.
Hola, hola.
Ah, sí? Sí, sí, sí.
La guineu, diguéssim, la que volava amb la cua.
No, aquest era el Tails. El Tails, sí, sí.
El Knuckles va sortir al Sonic 3.
Tenia pinta com d'Arisó, també, però era diferent.
Però Knuckles, en anglès, són artells,
és a dir, la part que està als dits
amb la qual donaries un cop de puny.
Això. Exacte, això són els artells, els Knuckles.
Molt bé.
I un dels jocs que més m'agraden,
el Katamari Damacy, tindrà versió per Switch
i tindrem una demo el 7 de desembre.
Albert, amb ganes de jugar el nou Katamari Damacy Re-roll?
Sí, i la veritat és que jugo fortes hores,
és un joc que sempre m'agrada.
És el teu candy crush. Sí, exacte.
Bandai Namco ha anunciat als aficionats
tindran l'oportunitat d'aprovar una versió demo
el proper 7 de desembre,
el mateix dia en què es posa a la venda
una versió per PC i Nintendo Switch de la remasterització
d'una de les obres més genuïnes de la batalona PlayStation 2.
A més, de l'esperada millora gràfica,
el nou títol de la sèrie Katamari
donarà suport al multijugador local cooperatiu.
O sigui que multijugador
per jugar amb gent de fora, no,
però sí a casa amb altres persones.
Exacte, hauràs de venir a casa meva si vols jugar amb mi.
És una excusa perfecta.
A veure, jo estic segura que, com tot,
si té èxit, després obriran servidors
i podrem jugar de manera online.
A tu no t'agradaria, Albert, això?
Molt, Katamari és el millor.
Katamari, de fet, és com el Lumines.
És aquell joc que de tant en tant
faig de les plataformes, és com un valor segur, no?
Sí, sí, és un superoriginal
i impressionant, imprescindible.
Te doy la bienvenida.
Chicos, ¡hace sitio junto al fuego!
Doncs, del videojoc més japonès possible,
canviem de continent per traslladar-nos
fins als Estats Units.
Allà fa uns dies que hi va viatjar l'Albert Garcia
per assistir a una fira de videojocs molt especial.
La BlizzCon, aquest és un esdeveniment anual
organitzat per Blizzard,
la companyia responsable del World of Warcraft,
i, Albert, ens comentaves
que ha estat una experiència molt diferent
d'altres fires, no?
Diferent completament d'altres fires que hem pogut anar,
E3, Gamescom...
És completament diferent.
És una fira sobre una companyia
i dedicada als fans d'aquesta empresa.
I s'hi presenten moltes novetats que avui repassarem,
però, sobretot, és un punt de trobada
de tots els fans d'aquesta companyia d'arreu del món.
I s'han transportat molts talls de veu, que ho demostren.
Sí, sobretot, prepareu-vos,
perquè sentirem moltes veus diferents
de molts països.
Es van reunir persones de 180 països
en aquesta fira de Califòrnia,
i el que he volgut ha sigut
tenir moltes veus diferents
i, sobretot, gaudir una mica de com sonen, no?, totes elles.
Escoltarem els talls sencers,
són curtets, és per...
Ens agrada que s'escolti d'aquesta forma.
Eli, quins idiomes?
Tenim coreà, italià, portuguès,
anglès, evidentment...
Molt bé.
Com ja sabeu, he dedicat tot aquest temps
a aprendre tots aquests idiomes...
Exacte. Per tant, cap problema.
Doncs us explicaràs una mica el que expliquem.
Va, som-hi.
Una mica de context per començar, si us sembla, de BlizzCon.
Se celebra, com he dit, a Califòrnia,
en concret a Anaheim,
que és una ciutat que és famosa per Disneyland,
és on va aparèixer un dels primers parcs
de Disneyland de tot el món.
Se celebra des del 2005.
Hi ha 5.000 persones, la majoria és públic.
Atenció, perquè l'entrada
per anar a aquesta fira són 200 dòlars.
Però perquè et donen moltes coses.
Et donen coses prou, tampoc tanta.
Una emblema, una xapa, tampoc...
Però només ho tens tu d'aquesta taula.
Amb el que vaig acabant... Perquè els va pagar.
Però tampoc és...
Trobo que és com un festival de música, per mi.
Pagues 200 dòlars i no et donen res.
Per mi, el símil és això del festival de música,
perquè hi ha concerts, hi ha esports,
hi ha cosplay, hi ha tot.
Fins i tot actuen bandes de música,
com Metallica, Foo Fighters,
Ozzy Osbourne, Linkin Park...
Aquest any, per exemple,
no hi havia cap banda superconeguda,
però si coneixeu Joc de Trons,
en Hodor,
el personatge de Hodor feia de DJ.
Què dius?
Ja estan ben pagats, eh?
Déu-n'hi-do, això que comentes de l'entrada,
jo estic convençut que hi ha molta gent
que pagaria això
sabent que té una contraprestació material
de coses.
Sí, ja ho saben, també.
De fet, hi ha una cosa que és l'entrada online,
que se'n diu que tu tens accés a les conferències
i algunes coses,
i també val molts diners,
i et donen també material digital
exclusiu de Blizzard.
Ara que estem situats, comencem a repassar
tot el que ha donat de si aquesta BlizzCon 2018.
Endavant, Albert.
Quina emoció sentir Diablo, el Diablo original.
Va ser la gran notícia
d'aquesta BlizzCon,
l'anunci del Diablo Immortal, no?
La sèrie de Jocs Diablo
dona al salt els telèfons mòbils
i això als fans no els ha agradat.
La majoria de gent estava superindignada
per aquest anunci d'en joc per mòbils.
Com pot ser que l'empresa més hardcore del món
faci un videojoc per telèfon mòbil?
Perquè sembla que si és un joc per mòbil
és un joc per telèfon mòbil.
Sí, sembla que si és un joc per mòbil
és menys videojoc, no?
És com l'Ali ara deia que ella s'ha aficionat
als jocs de tauleta i aquí ho hem vist molt bé
i molta gent segurament a casa haurà pensat
que això no són videojocs de veritat.
Segueix tenir una miqueta la etiqueta del casual gamer,
el que juga amb el telèfon mòbil a l'autobús.
Totalment, però és que si ets fan de Diablo
i has jugat a les versions originals,
jo vaig jugar molt al Diablo original,
és un joc de mòbil que va sortir fa 20 anys.
Només es tracta d'anar a fer clic amb el mouse,
no té cap altra mecànica, és molt senzill,
i aquesta versió ja a mi em va agradar, no?
Però, per exemple, sentim l'opinió
d'un periodista coreà en Doohyun Lee,
que, com veureu, no li va agradar gens al Diablo.
En Doohyun Lee ens explica com és la seva primera Blizzcon,
però, com heu pogut sentir,
està força decebut amb l'anunci del nou Diablo immortal.
Pel to, eh?
Ho hem deduït pel to i per l'última paraula que he dit.
Per ell hauria estat millor que hagués seguit anunciat
el Diablo 4, ja que un joc per mòbils
diu que no és digne d'aquesta fira.
Estava contrariat, eh? Estava contrariat.
A més, Blizzard també té part de culpa, tot s'ha de dir,
perquè van escalfar l'ambient dient
que hi haurà un nou videojoc de Diablo
i tota la gent estava emocionada,
i la gent de la policia de mòbils va ser sorpresa per molta gent.
No va agradar.
Hi ha gent que sí que li va mular el videojoc.
Per exemple, volia buscar una segona opinió d'algú,
i un periodista espanyol, en aquest cas, en Saúl González,
troba que hi ha hagut altres coses que s'han fet malament,
però el Diablo li va mular.
Lo que menos me ha gustado
son las novedades de Starcraft 2, que son bastante...
Bueno, tenemos a Zeratul y poco más,
y es una IP que necesita ya algo más de chicha.
Y en contra de la opinión general,
de lo que más me ha gustado es el Diablo Immortal,
porque lo hemos podido probar aquí,
y me ha parecido poder tener Diablo en la palma de tu mano,
me parece fantástico.
De fet, va haver-hi com una mena de torn de preguntes,
i una persona va preguntar
si realment havien descartat la idea del Diablo per PC,
i van dir que de moment no,
però això no descarta, que més endavant pugui haver un Diablo per PC.
Sí, han dit que l'estan fent,
però volen obrir-se al mercat com és lògic fer jocs per mòbil.
La gent ho sap molt bé, té molt futur, aquest mercat.
A Starcraft tens que la gent s'emprenyi perquè hi hagi un hype
o uns anuncis i després no existeixi,
i aquesta persona... Tu creus que està enfadada amb raó?
Per la seva raó, sí, eh?
Vull dir que són friquis.
Amb el bon sentit de la paraula, eh?
Agafa qualsevol, no sé, el Barça.
Tu agafa i digues que canvien l'entrenador,
que posen un jugador que no agrada,
però en aquell dia el Messi no juga.
Veuràs la gent. Com és que no juga, el Messi?
És això que diu l'Estar.
La BlizzCon és el culer més recalcitrani més que patidor,
és el públic de la BlizzCon, és el fan extrem de Blizzard.
Ara sentíem la música d'Overwatch,
que la gent estava celebrant perquè no és qualsevol música,
és la música de victòria.
Exacte, és la de hem guanyat, hem guanyat.
És el joc que no entenc quan veig a Twitch, no l'entenc mai.
Quan juga algú em costa molt de prendre quines són les regles.
Després us parlo de la final,
que era com, mare meva, mig dels coreans, no entenia res.
Hi ha novetats, en aquest joc.
Han presentat un nou personatge, que és l'Aash.
És un personatge que és com una pistolera, podríem dir.
Pistolera vampírica. Sí, exactament.
El van presentar amb un curt espectacular.
Per cert, aquest joc a l'Overwatch,
ara com deia més un joc d'acció en primera persona,
40 milions de jugadors actius al mes,
que és una barbaritat, això.
Tu també jugues?
Vaig jugar amb la Gina 4 o 5 cops, vam perdre totes les partides.
Per això no coneixia aquesta cançó, era de victòria.
No sé de què parlarem ara, doncs mira, l'Overwatch.
Els crometratges de Overwatch són tan populars
que la gent demana que, a part de videojocs blizzards,
dediqui a temes d'animació, com ho faria Pixar,
perquè estan molt ben treballats.
Estan fent molt bones coses,
les companyies transmedia de videojocs,
un vaell amb una realitat augmentada,
que s'està movent, no només en els jocs i actualitzant-ho,
sinó fent altres coses.
El vídeo aquest del LOL va ser una passada
la presentació de les noves personatges.
Ara parlàveu de victòria, jo tampoc acostumo a guanyar-ne moltes,
però per mi va ser bastant victòria poder entrevistar
el director de l'Overwatch, en Jeff Kaplan,
que és una persona molt estimada, director d'Overwatch,
i vicepresident de Blizzard.
Li vaig preguntar per una característica
d'aquest videojoc, que és la diversitat en els personatges,
una diversitat en tots els sentits, i això és el que em va comentar.
I, a més, que la diversitat en els personatges
és el que hem de fer.
I, a més, que la diversitat en els personatges
és el que hem de fer.
A més, que la diversitat en els personatges
és el que hem de fer.
Jo crec que els videojocs s'ha de realitzar ara,
que hi ha molts diferents tipus de persones a tot el planeta,
i que tots volen enganyar-se en aquesta experiència,
que no hi ha una raó d'anar a fer-se por de coses,
perquè són diferents.
Són les persones que juguen arreu del planeta.
I, com totes elles, comparteixen una experiència,
afirma que no hi ha una raó per a aquelles persones
que són diferents de nosaltres.
Al contrari, hem d'abraçar la diferència i gaudir tots plegats.
Molt maco, no?
Jo penso que us reflecteixen els personatges d'aquest videojoc,
inclús a nivell d'orientació sexual dels personatges.
No és la clàssica història de personatge masculí, d'acció...
És uns personatges molt diversos,
una cosa que al públic li agrada
i és el futur dels videojocs, com deia en Kaplan.
A banda de presentar nous personatges per a l'Overwatch,
van presentar per a altres videojocs.
De fet, és una fira molt d'anar actualitzant els videojocs.
Els jocs de Blizzard duren molts anys.
El Diablo duren molts anys, el WoW porta 15 anys,
l'Overwatch porta 2 o 3 anys.
No és habitual que durin tant.
I cada x mesos van triant nous personatges,
nous mapes, nous modes...
Aquests 40 milions de jugadors tornin.
Ja la competència és molt gran.
Però això passa també amb el Fortnite.
El Fortnite sembla un joc diferent
quan l'agafes amb un mes de diferència.
Precisament sobre el tema de l'evolució
dels jocs d'aquesta companyia,
vaig preguntar-li a un periodista nord-americà, Michael Haigam,
del portal GameSpot.
El periodista Michael Haigam ens explicava ara
com aquesta BlizzCon potser no ha tingut un gran anunci,
però sí moltes novetats més petites.
Ell valora com aquesta fira és una bona oportunitat
de veure com evolucionen els jocs d'aquesta companyia.
I, evidentment, si som a una fira de Blizzard,
no pot faltar el seu joc d'aventura.
La fira de BlizzCon és un joc molt important.
La fira de BlizzCon és un joc molt important.
I si som a una fira de Blizzard,
no pot faltar el seu joc per excel·lència,
el World of Warcraft, el WoW.
El gran joc de Blizzard, 15 anys,
jo quan escolto la taverna, la música que estem sentint ara mateix,
m'emociono perquè és la taverna del WoW.
És algo molt mític.
Per cert, estava per allà,
es podia visitar una mena de taverna virtual, real,
del World of Warcraft, i em va fer il·lusió poder veure-la.
I sonava aquesta música?
Sonaven cançonetes d'aquestes...
Aquestes sprites Lion, em sembla, la taverna de l'Aliança,
sempre a WoW, al Barça i al Madrid.
Això ja ha acabat ja.
Ja ha acabat ja ara el paio aquest, el DJ.
El DJ de la taverna sempre punxa el mateix.
Canvia, canvia de música.
Els fans volen això, a estar.
La mateixa cançó un altre cop.
Era a l'Odor. 15 anys.
Semblarà el Despacito un altre cop.
Digue-li un DJ que et foti el Despacito deu vegades.
La gran novetat del World of Warcraft d'aquest any
és que l'any 2019...
Perdó, perdó que m'estic liant.
El proper any, l'any 2019,
els jugadors de World of Warcraft
podran tornar als orígens d'aquest joc de rol online
i redescobrir com era fa 14 anys el World of Warcraft
a partir d'una cosa que es diu World of Warcraft Classic.
Amb els polígons.
Amb els polígons, amb quins gràfics del passat,
una experiència de tornar als orígens.
Vaig preguntar a la productora de WoW Classic,
la Kahlia Shay,
sobre quin és el tipus de públic
per a aquesta nova versió retro entre cometes.
Ara sentíem la Kahlia Shay,
la productora de WoW Classic,
que ens explica quin és el tipus de target
per a aquesta nova versió del joc.
Per una banda, els jugadors que volen reviure
amb nostàlgia les seves primeres aventures,
però també aquelles persones que no van tenir
l'oportunitat de jugar al WoW a l'original
i volen fer-ho.
Això mateix recordeu quan fèiem les cròniques de Montforte?
Sí, era World of Warcraft original.
El clàssic de tots.
Aquell pit de l'aire que era el personatge aquest de Montforte.
Podrem tornar a reviure les aventures
perquè a més és el mateix personatge.
Si algú que ens escolta no sap ni té ni idea
de si surt alguna cosa estranyíssima de fa 10 anys.
Això ho trobaran.
Les cròniques de Montforte,
quan va agafar la borratxera de l'Octoberfest,
vaig fer captures a pantalla.
Estaven a internet encara.
Agafem el millor de Montforte.
Tot era en moments així.
Els jocs d'aquesta companya,
com hem dit abans,
generen un vincle molt especial amb els seus fans.
I això m'ho vaig trobar
amb una noia que estava molt emocionada
per anar a entrevistar-la.
És la Isabela, de Rio de Janeiro.
La vaig veure justament
que s'estava fent una fotografia amb en Chris Metzen.
En Chris Metzen, per qualsevol fan de World of Warcraft,
és com Déu nostre senyor.
És el Messi.
És la persona que he fet gran part del guió
i és la veu de Zral.
Jo soc apassionada pels jocs de Blizzard
i com a jugadora,
tot per mi és màgic.
La experiència, la atmosfera del lloc
i el lloc on soc,
per poder conèixer l'event
i tenir la honra de tirar fotos
amb una persona tan important
com el Chris Metzen.
Com comportes?
Ho anava a dir en portuguès.
La Isabela, de Rio de Janeiro,
ens explica com és apassionada
pels jocs de Blizzard.
Ara ens relatava com aquests jocs
tenen una màgia especial per ella
i com ha tingut l'oportunitat
de fer-se una fotografia
d'alguna cosa que és el Chris Metzen.
Tu també vas fer alguna foto fan com ella?
S'ha confessat que vaig fer una foto
amb el Chris Metzen també.
Jo només per sentir la veu,
que m'hagués fet una foto amb la Isabela.
Ho anava a dir també.
Francesc!
Tota l'agenda hi ha diferents fotos
perquè és com una reunió de família.
La BlizzCon estan tots allà,
tots els fans al·lucinant.
Parlem, per cert, del que per mi va ser
la gran sorpresa d'aquesta BlizzCon,
del mític Warcraft III.
Aquest joc, el Warcraft III,
és joc d'estratègia
de quan encara no existia el WoW.
Quants anys té, aquest?
Al voltant de 15 anys, i és exactament el que has dit.
Quan Warcraft era sinònim de joc d'estratègia.
A mi em va encantar aquest joc,
vaig jugar-lo molt, recordo amb el meu germà
que em fotia unes pallisses mentre jugàvem.
Li vaig enviar la fotografia
i he jugat el joc a la nova versió.
Ara treuen el Warcraft III amb alta definició.
I, com veureu,
no soc l'única persona que es va emocionar.
El periodista suec Simon Kruna
també es va emocionar moltíssim.
Aquesta BlizzCon va ser una vegada abans, l'any passat.
I per a mi aquesta BlizzCon
és com un somni
arribar a ser real
amb el Warcraft III reforjat.
Perquè tinc una gran història amb el Warcraft III.
Va ser la meva passió al dia d'avui.
És molt bo veure-ho de nou.
És un joc que va ser molt important per ell ja fa uns anys.
I també, doncs,
a banda de les novetats,
una cosa molt habitual, com sabeu,
és el tema del cosplay.
I molt, molt brutal.
O sigui, unes...
No diria disfresses perquè és com un insult
per la gent que fa això,
unes personificacions en personatges espectaculars.
Tu no vas a la BlizzCon amb el mateix
que fas allò a casa teva per disfressar-te
d'alguna cosa del World of Warcraft.
No, tu vas allà amb les teves millors gales.
És així.
Vaig poder parlar, doncs,
amb una de les noies que feien BlizzCon,
que feien cosplay, allà.
En aquest cas, és la Esmirka, és el seu sobrenom.
És una noia russa
que havia aixecat des de Rússia fins a Anaheim,
a Califòrnia, per quedar amb altres aficionats
dels Jocs de Blizzard.
Esmirka és una cosplayer russa
i ara ens explicava com ha viatjat a la BlizzCon
des de Rússia per poder compartir la seva afició.
Ens explicava com el seu cosplay
es basa en la bàrbara del Joc Diablo,
ja que és un joc que té el cor.
Era espectacular o no?
Molt espectacular. No és que en peflotges digui bàrbara, eh?
La bàrbara, o sigui, la part femenina del bàrbar,
doncs, la bàrbara. Espectacular.
Molt bé. Anem acabant aquest reportatge
sobre el BlizzCon. Està fantàstic, Albert.
Ens estem fent molt a la idea de què va ser
amb aquest viatge a Llanpec, que vas fer
doncs, a prop de Los Ángeles.
I un altre de les seves vessants més importants
que parlem ara és les competicions
dels esports electrònics, no? Totalment.
I és que també en traten els esports electrònics,
també en traten els esports electrònics,
també en traten els esports electrònics,
també en traten els esports electrònics,
també en traten els esports electrònics,
també en traten els esports electrònics,
i també en traten aquest món.
Sí, sí, des de fa uns anys, Blizzard aposta molt
per al món dels esports.
De fet, tots els seus videojocs tenen part
d'esports, el World of Warcraft,
Overwatch, evidentment, StarCraft,
StarCraft és el primer esport,
que comentàvem fa molts anys...
A Corea del Sud, que retransmitien partides
a la tele i tots ho flipaven. Sí, sí, sí, doncs,
continuen fent-se partides i, precisament,
sobre StarCraft va haver una final
espectacular.
Per primera vegada, em sembla, un jugador europeu
ha aconseguit guanyar un jugador coreà,
i vaig veure una mica el partit
i va ser impressionant
com a poc a poc va anar guanyant-lo
amb una estratègia boníssima.
No vaig ser l'únic que va avançar això,
un periodista italià del Corriere de la Cera
també va estar allà i va flipar amb aquesta final.
Debo dir que he trobat la part
millor de tota la fiera
l'acte dels esports.
La final de StarCraft ha estat bellíssima
i veure una arena de 7.000
posti plena per Overwatch
és una altra cosa molt bella
i que demostra la
llunyimirança de Blizzard,
que ha començat a investir en l'esport
més de 10 anys fa i ara n'està recolzant
els resultats.
L'Estefano Silvestri del Corriere de la Cera
ens explica que el que més li ha agradat
de la BlizzCon han estat les competicions d'hi esports.
Ha destacat la StarCraft
com a belíssima i també les 7.000 persones
que es van aplegar a la final d'Overwatch.
A mi em va tocar la final, vaig agafar
un seient dels pocs que hi havia disponibles,
vaig poder entrar, era molt difícil.
Vaig tenir sort, autèntica sort per entrar allà
i vaig posar-me darrere de
de la grans aficionats coreans
una experiència
increïble.
I van plorar quan van perdre el seu...
No, van acabar guanyant
l'equip coreà
contra Xina, un combat potent
i era impressionant
estar allà, molt potent.
De fet,
representació de l'estat espanyol
hi havia molt poca, però hi havia un equip
de Hearthstone, que era la selecció espanyola
de Hearthstone, van perdre
la fase de grups, es van presentar com si fossin
les forces de l'espai, de bola de drac,
una cosa espectacular, però...
No m'està allavós que perdessin, eh?
La presentació va ser espectacular,
el resultat no tan bo, però
van competir, és un joc complicat
i han acabat el partit, van fer una roda de premsa
i vaig entrevistar amb un dels seus
membres, que és l'Esteban Akawander Serrano.
Aquí te tratan
com si fossis una estrella del rock.
No ho sé, jo no he vist una experiència així antes.
Nosotros cuando jugamos torneos, pues sí, te tratan bien,
eres un deportista y demás, pero aquí
este es el máximo,
el campeonato del mundo, al final
esto es espectacular todo, desde que
se presentan las presentaciones
antes de nosotros jugar, hasta que nosotros jugamos,
la producción es algo grande,
esto es una cosa que vives una vez en la vida.
Aquest està encantat de la vida, clar.
I va tenir un moment, aixadir-ho,
de llàgrima quan va perdre la roda de premsa,
que era com un partit de futbol.
No, és pitjor, és com si hagués perdut la guerra,
en un partit de futbol.
Va haver un moment en què aquest noi va tenir un moment
de bajón màximo.
És que no l'entendes? No, però a mi m'agrada
perquè més enllà del futbol, que diuen el que diuen,
aquest noi se'l veu apassionat
i viu una cosa que estem a l'inici, una miqueta.
Sí, sí, va estar molt curiós.
Com juguen al Hearthstone, que és un joc de cartes,
en equips de 4 persones.
Els que han de decidir, és un que mou la fitxa.
Quatre serveis pensant
i un que finalment mou la carta.
Gràcies per aquest resum, Albert,
és fantàstic que ho hagis pogut portar
al Generació Digital.
Una pregunta, hi tornaries l'any vinent?
Doncs si no existissin els avions i fos,
canvia lloc instantani, per descomptat que sí.
Generació Digital, un programa 100% lliure
de caixes de loot,
pay-to-win i microtransaccions.
Tetsuya Mizuguchi
Doncs Tetsuya Mizuguchi
és un dissenyador de joc japonès
responsable de retornar el nom Tetris
a l'actualitat dels videojocs, però molt abans
de fer caure peces dins les ulleres d'aritat virtual,
Mizuguchi ja havia explotat
la relació entre música i l'art visual.
De fet, es pot dir que porta tota la vida fent-ho.
El Mizuguchi va començar
al departament de Jocs Arcade de Sega,
ja que el seu interès no eren realment els jocs en si,
sinó les interaccions entre el joc i el jugador,
la qual cosa la podia desenvolupar molt més
treballant en disseny de recreatives,
d'aquestes que es podien moure
i podien interactuar amb el jugador de moltes més formes
que no pas en els jocs de consola.
Va estar vinculat al Joc Sega Rally
i al Sega Touring Card als anys 90
fins que, visitant un festival de música a Múnic,
va fer que s'adonés
de com la gent responia a la música,
allò que tot el públic anava allà movent el camp
mentre anava sonant música electrònica,
i així va arribar re.
És que estic veient aquests moments
com estic disparant els enemics.
De polígons i línies i fractals per allà darrere.
Red va ser un dels grans últims jocs
per a la Dreamcast a nivell mundial.
Aquest xúter que ens movia per universos de grafisme
així molt vectorial, de coloraines,
mentre els nostres trets, per cert,
acabaven amb els enemics
i anaven generant parts del bit de la música que sentíem.
Molt bé.
A Red, de fet, Mizuguchi experimentava
per primer cop
amb un terme que es pot aplicar
en molts dels seus jocs
i que en aquella època era molt nou,
que era la cinestèsia en el videojoc.
La cinestèsia és la capacitat de percebre objectes
amb característiques pròpies d'altres sentits.
Hi ha un percentatge de la població
que associa números amb colors.
Ell veu números i els números es veu com en colors.
O, no sé,
tacta els colors, també.
El verd és rogós
i el blau és brillant, o és mate,
o aquestes característiques.
Diuen que és una persona de cada 2.000, aproximadament.
Doncs en ciber-red
cau també bastant
en el cantó totalment cerebral de percepció
i vanguardia en la seva proposta.
Vaja, una cosa que podria ser perfectament
una instal·lació del Mira Festival,
que hi vam ser-hi la setmana passada.
El Mizuguchi va llançar dos jocs musicals més,
per a Sega, però aquí ja explorant
el concepte del ritme,
i que van ser molt més convencionals
en quant a l'estètica i la música.
Teníem l'Ulala, aquesta noia
que semblava sortida d'un episodi dels Jetson,
i que amb els seus...
Havia de salvar persones
i cada cop que salvava una persona
d'una estació especial es posava darrer allà a ballar.
Exacte. Era tot a ballar.
Després, amb el seu propi estudi,
Co Entertainment, l'any 2004 i el 2005,
van arribar dos jocs de trencaclostres
que han sigut bastant definitoris
de l'estil Mizuguchi.
Primer Luminis per PlayStation Portable
i després Meteos per Nintendo DS.
Doncs tots dos són jocs amb un punt similar,
fent caixar peces
en un entorn gràficament minimalista
i on la música juga un paper molt important.
Mizuguchi ha revisat els seus jocs diverses vegades,
però s'ha apartat mai d'aquest estil?
Sí que ha revisat els seus èxits, sí.
El 2004, a Red, per exemple, va veure un successor
en Everestend Extra per PlayStation Portable.
Va ser un joc de trencaclostres.
Va ser un joc de trencaclostres.
Va ser un joc de trencaclostres.
Va ser un joc de trencaclostres.
Va ser un joc de trencaclostres.
Luminis va tenir relació amb!]
una pel·lícula de workplace
pinned Extra per PlayStation Portable
i fins i tot Child of Eden per la Xbox 360
per Kinect
El Luminis va tenir versió per 360
i una sequel per PlayStation Portable
i també el 2012 per PlayStation VITA.
I recentment ha sigut adaptat a les Switch
amb Luminis Remaster HD,
on, segons Mizuguchi, la vibracó
del comandament, la vibració en alta definició
del comandament de les Switch
juga també un paper molt important.
sentit també ha variat de gènere 99 nights per exemple és una estranya barreja molt rara de joc
de rol i joc d'acció amb combats entre herois acompanyats d'exèrcits que li servia per
desenvolupar una altra manera d'explicar històries. El seu darrer joc és Tetris d'efecte del qual parlarem
ara amb el Cris però un cop vist el que ha sigut la seva carrera si haguéssim de destacar o definir
el seu estil què diríem? Doncs bàsicament molta una gran presència de la música electrònica un
grafisme també molt minimalista molt que intenta una resposta emocional utilitza les formes i els
colors i el moviment d'objectes doncs perquè el jugador ajunt amb la música doncs reaccioni i
experimenti coses diferents de la que és simplement jugar al videojoc i aquesta mena de mecàniques
repetitives que hi ha un concepte que li agrada que és la zona és portar els jugadors a la zona.
Doncs mira en parlarem ara amb el Cris perquè jo he tingut l'oportunitat de jugar,
tu també? També sí avui aquest matí. Hem de dir que Mizoguchi el que ha fet és el gameplay,
he estat llegint, ell no, pel que he vist no ha estat en l' desenvolupament diari com estava
abans en aquests jocs, jo crec que ara deu viure una mica com el com es diu el Tetris, el pàgit 9,
que deu estar retirat i dona les idees, no sé fins a quin punt ha estat a l'estudi treballant
a cent per cent però és un personatge que sempre que treu un joc jo a mi personalment tinc ganes
de jugar-lo perquè penso que és com d'autor una miqueta. Tu Cris què sabies del joc abans de jugar-lo?
Doncs jo he de ser sincer, el primer Tetris que vaig jugar va ser de molt petit, potser en 4 o 5 anys,
el joc original del Tetris és del 1984, jo no havia ni nascut encara, recordo però més que el Tetris
un joc de Sega, no sé si el recordeu, de Mega Drive, que es deia Columns, que estèticament recordava molt el Tetris,
no era ben bé el mateix, no jugaves en formes geomètriques, jugaves amb columnes de colors que havies de fer coincidir
en grups de 3 o més peces iguals per eliminar-les però encara que recordo poquet el Tetris algun cop sí que l'he jugat
però no a l'original sinó a les maquinetes dels xinus aquests del bassar amb 200 jocs instal·lats
perquè a casa meva no hi havia diners per la Gameboy, mítica consola que va triomfar gràcies també
Ara després de més de 30 anys ve Sony i ens planta el Tetris Effect
Molta gent pot pensar que un joc com el Tetris Effect que va començar a desenvolupar-se al 2012
hauria de poder fer-se molt menys temps i és que han trigat 6 anys a llançar el joc
fins i tot jo m'ho pensava, com pot ser que un joc on només s'han d'anar col·locant formes en un buit
trigui tant a desenvolupar-se?
De fet, recordem que el darrer Dead Redemption 2, potser el joc AAA més recent i més impressionant
ha trigat poc més de 8 anys a fer-se, només dos anys de diferència
Sí, exacte, és que el truc està que el joc no només es sabés gestionar bé aquests tetrominos
l'he hagut de buscar, el concepte
En Tetris Effect, l'experiència in game té molt més pes la música que el propi gameplay
llavors, fer lligar i crear tota aquesta experiència no ha de ser gens fàcil
cosa que no és d'estranyar si el Tetris original el va desenvolupar, com va explicar Tal Blasco, el Tetsuya Misoguchi
De fet, en Misoguchi va explicar en una entrevista que després d'acabar de desenvolupar Red
i abans que sortís la PSP, volia crear un joc que combinés elements de Red amb la mecànica de Tetris
i va ser d'aquesta idea que va sorgir de fet Lumines, tal com comentàvem abans
i és ara que ha pogut crear el joc que va pensar en aquell moment
on la música es fusiona amb la nostra manera de jugar
i fa que la sensació de ser tu mateix qui porta el ritme de la música
sigui el motiu principal de jugar-hi
Abans parlava francès de la zona
en aquest sentit, en aquest joc hi ha un apartat o un nivell
o una forma de joc que es diu Zone, la zona
Jo el categoritzaria com un Power Up
la zona bàsicament és una espècie de moda Matrix
on el temps se lenteix i on pots en cadenar jugades
i guanyar més puntuació
o tenir temps simplement de pensar on col·locar una peça
perquè jo soc dolentíssim avui jugant
per poder utilitzar aquest poder
has d'anar trencant files de peces per omplir la barra de la zona
i jo soc nefast
Això és el que sortia a la pel·lícula aquesta del Jutge Dret, no?
A les 9 Mou
No l'heu vist, la pel·li del Dret?
Jo no
Ah, doncs molt recomanable
Hi ha una droga
Ah, sí, és veritat
I va tot així, es veu així també
És veritat, és veritat
A Mizo Gucci, pregunteu-li ara què pren
S'ho anava a dir ara jo
Lligant una miqueta tot això que estem parlant de la zona
amb el títol del joc, l'Efecte Tetris
hem de dir que l'Efecte Tetris és precisament una condició mèdica
que es dona a les persones que porten molt de temps
fent una mecànica repetitiva
era el cas aquell dels nens que deien
i veig peces dels tetris que cauen
i aquí ve una miqueta, la zona en aquest sentit
és aquell joc on el jugador
no està percebent directament el joc
però està jugant, està jugant, va encaixant totes les peces
està en aquesta mena d'estat trans o místic
on tot funciona a la vegada
Aquesta és una de les cançons dels primers nivells
El que m'ha passat amb aquest joc
l'he jugat en realitat virtual, després en parlarem
però per primera vegada jugo el tetris al ritme de la música
és a dir, tu només canvies la posició de les peces
i jo només ho faig al ritme de la música
perquè la música m'ho porta absolutament
És que vols que et digui, són més del folclore rus
jo movia les peces al ritme de la balalaica
Aquesta és molt lenta per moure-ho així
La banda sonora del Tetris Effect és espectacular
i és feta pel joc
i quan arribes al tercer
no sé si has arribat al tercer
al tercer hi ha com uns tambors
al segon passa també a la meitat
es posa tot vermell i comença...
Jo m'he estressat una mica
Després hi ha altres configuracions
hi ha un buit que t'ha quedat penjat
i pots omplir amb una peça en forma d'ela
allà pots salvar una mica la partida
I també pots fer una altra cosa
que no sé si amb altres tetris es podia fer
que és guardar una peça
Es podia fer amb altres tetris
Si no estàs jo, malament anem
El tetris és un gran joc
Hi ha una estratègia en el tetris
Total, si no mors als 10 segons
Ho has pogut comprovar
Per últim, creus que val la pena jugar aquest joc
amb les ulleres a raïda virtual?
Penso que aquest joc si no és amb UBR
perd moltíssim del seu atractiu
Si no estic equivocat, crec que encara hi ha una demo
per jugar el tetris a través de la Playstation 4
En capsa, que déu-n'hi-do
Crec que és un preu una mica alt
Potser és el tetris més car de la història
Potser sí, segurament
Tinc aquí l'Amazon
Amazon Echo
Ara us heu d'ensenyar que el tinc a la bossa
Ara pujaré el volum del meu mòbil
I vaig a dir-li una cosa a Alexa
Alexa, quines són les notícies del dia?
Aquí tienes el resumen de notícies
De Catalunya Ràdio, la portada de Mònica Terribas
Mira
El podcast?
Sí, de fet...
Alexa, Alexa, para, sisplau
Què deies, Eli?
Aquesta setmana, fa un parell de setmanes
van sortir els nous aparells d'Alexa
Els nous aparells d'Amazon Echo
I nosaltres parlem amb una de les persones
que ha aconseguit que Catalunya Ràdio i TV3
estiguin al servei Alexa, que és el responsable
de les noves plataformes de Catalunya Ràdio i TV3
Amazon ens va oferir dues opcions
La manera que ha de funcionar Alexa és un assistent de veu
A partir d'aquí, tu li pots anar afegint certes habilitats
com funcionalitats extras, com si l'adopessis
una mica, li fotessis vitamines
Aquestes funcionalitats extras, Amazon les anomena
skills, habilitats, literalment, en anglès
Aquestes skills el que fan és proveir a Alexa
d'unes capacitats que de sac no té
Aquesta manera de funcionar Amazon, de cara als mitjans
ens oferia dues opcions, podem desenvolupar un skill
O ens oferia, de manera més pràctica
perquè vam començar les converses una mica tard
respecte a la data d'estrena aquí a Espanya
integrar-nos amb un tipus de funcionalitats més senzilles
que ells li diuen flash briefing, un resum de notícies
on senzillament nosaltres no controlem el diàleg
amb l'usuari, aquesta interacció la controla Alexa
però nosaltres integrem els continguts d'una forma neta
el sumari del TN Vespre o la portada de la Mònica Terribas
o els bulletins de Catalunya Informació
nosaltres tallem aquest tros d'informació
que sabem que per la durada que té i pensant en les circumstàncies
en què l'usuari estarà escoltant aquesta informació
pensem que li pot ser útil aquest format, aquesta durada
aquest tipus de contingut, el preparem tècnicament
per poder-lo endullar dintre d'Alexa
i que Alexa et pugui servir aquest contingut d'una forma fàcil
personalment estic absolutament convençuda que això creixerà
Fa temps que es parla en el sector que hem viscut una època
en què la interacció entre l'home i la màquina passava
a través de pantalles visuals. Hem tingut molts anys
en què la nostra manera de comunicar-nos amb intel·ligències
artificials o ordinadors és igual, coses més senzilles
sempre era a través d'una pantalla visual on s'han establert
una sèrie de codis comuns, uns estàndards de comunicació
que nosaltres sabem que si hi ha un rectangle amb un text a dintre
això és un botó que podem clicar i aquí passarà alguna cosa
o un menjar de textos, això vol dir que és un menú que em dona accés
a un altre tipus d'informació. Tot aquest llenguatge
és una cosa que hem hagut d'aprendre i que les generacions
potser més joves tenen més interioritzat. Creiem que hi ha
altres sectors de gent, gent potser d'edat més avançada
o també els nens més petits o altres països que la tecnologia
no està tan implementada com en el nostre en els darrers anys
que aquests estàndards visuals de comunicació amb les màquines
no els tenen tan integrats. El món dels assistents de veu
que implicaven el coneixement d'uns estàndards visuals
a una època en què ens comunicarem amb les màquines
d'una forma que és molt més natural per nosaltres, que és la veu humana
és el llenguatge natural. Això jo crec que implicarà
abarcar sectors de població molt més amples, d'una forma
molt més natural, amb molta menys fricció, amb menys necessitat
de coneixement tecnològic del que ha implicat la relació
amb la tecnologia en les darreres dècades. O sigui, estic absolutament
convençuda que és un món que el tenim per llarg
de la nostra dia a dia. Dit això, també crec que ara mateix
està verd, està immadur. No estem en aquest punt.
Encara li parles de les màquines i segons com canvies la frase
a la màquina immediatament, pobra, acluca els ulls, baixa el cap
i et mira amb pena i et diu no t'estic entenent.
Això ens estem trobant molt sovint, però jo crec que per aquí evolucionarem, segur.
Doncs era la Judith Argila, responsable de les noves plataformes
de Catalunya Ràdio i TV3. Estic totalment d'acord amb ella.
Quan estàs una estona amb l'Alexa, el tenim ara aquí a sobre la taula,
és un moment, quan portes una estona preguntant-li coses amb els nens,
que després vas a la tele al saló i trobes a faltar a dir
obre la tele, saps?
T'acostumes ràpid a demanar coses.
Això és el que, en teoria, recordeu la Xbox One,
venia construïda amb el seu propi Kinect
i havia de ser un pack per gestionar tot l'entreteniment
en el saló del menjador de la casa, així, amb la veu.
Dient que et posés que integrava la tele
per poder veure tot el que volies veure,
la música que volguessis veure, i tot a través de la veu.
Però tots els que hem jugat amb reconeixement de veu
sabem que en el pitjor dels moments la màquina no t'entén
i se't cospeix en viu.
Hem d'explicar que l'Alexa és el servei de veu,
és el núvol, i hem de dir que hi ha uns quants aparells,
un que es diu Eco, Eco Plus, Eco Dot i Eco Spot.
Algun té pantalla, algun és més gran, com aquest que tenim aquí,
que sona com molt supervitaminat,
i la veritat és que pots fer,
des de demanar coses de la Wikipèdia fins a dir-li
que estàs cuinant i dius, compte tres minuts.
I al cap de tres minuts et diu,
doncs ja han passat els tres minuts, treu la pasta.
Marquès té un rap, em sembla que ho fa, moltes coses aquestes.
Si els nens comencen a demanar, compte un xiste.
Això és el que m'agrada de les intel·ligents.
Per què? Canta.
O fer els deures.
De fet, Amèrica va començar a riure sola, mitja nit,
a moltes cases, i va fer una mica de bo.
Busqueu-lo, busqueu-lo.
Digue'm, estar, què tens?
Anava a dir que és com si tinguessis una mascota.
Tu quan tens un gos, dóna'm la poteta, agafa això,
li tens un mitjó, veus-la a buscar.
Una, per allò que deia la Judit, que encara estan molt tendres.
Està molt verd, això.
Jo crec que el problema que això, moltes coses, no acabin de triomfar,
precisament per això, que els posen al mercat quan encara estan molt tendres
i et treuen de polleguera.
Tu esperes, alexa, fes-me això, alexa, tal,
i t'ho comencen a entendre malament i dius, això és una merda,
i ho deixes estar perquè dius això, no s'ho veig per res.
Si el traguessin quan la cosa està més desenvolupada i funciona millor,
ja heu llegit la notícia que Sony treu el seu Aibo
l'altre cop, el gosset?
Doncs ho trobo molt bé, és la millor notícia de l'any.
Però també és el que deia,
haurien de ser més orgànics, més reals,
que no fos una estatueta de lladró.
Però ells el que volen és treure ja el tema perquè si no són els primers,
malament.
I per l'altra banda, el que em deies que jo potser el tindria,
ara me l'anava a veure, la tinc pendent per veure a casa,
una pel·lícula es deia Dimoncite,
ho sona?
Em sona, però no la recordo.
Doncs si teniu alexa, no la poseu.
És aquella de la noia, un matrimoni,
que el senyor treballa amb un sistema d'intel·ligència artificial
connectat a l'empresa i el té connectat a casa,
i li va dient coses teriars de casa per fer i tal.
El proteus, que es diu, agafa i tanca la dona a casa.
Això no surt al Simpson?
I li puja la temperatura, amb la mimès i la crema viva.
I la té ja recloida perquè el proteus és més intel·ligent
i diu jo vull ser pare.
Jo aquesta pel·li la vaig veure de molt petit.
I a tot això on és l'home?
A treballant.
I ell truca i diu, proteus, com està?
Està com en el tròpico.
A Netflix hi ha una pel·li que es diu Tau,
que també em sembla que és d'intel·ligència artificial.
Aquesta és del 77.
I ja comentaven això.
Si l'agafeu amb DVD, no doneu la volta perquè hi ha l'espoiler total.
T'ho explica tot i hi ha la foto de com acaba.
És molt xula.
Em va donar la cosa.
Ens faran mil pirules que fliparem tots.
Aquests dies que tu no hi eres, quasi no heu fet xarxes.
Les hem deixat per avui.
Què ha passat?
S'ha parlat molt d'actualitat.
S'ha explicat que Samsung portarà els jocs d'Xbox i de PC
als seus smartphones i tablets
gràcies al suport de Microsoft xCloud.
Ens explicava que Samsung acaba d'alçar la mà
i es confirma que serà el primer fabricant
que té suport Microsoft xCloud
o Project xCloud, que és la plataforma de videojocs
que ens promet tenir l'experiència i fluïdesa
d'una Xbox a smartphones i tablets.
És un programa de l'obsolescència programada
que va sortir en una notícia que donava TV3 fa uns dies
i deia que els mòbils estan programats per durar dos anys
i l'Isaac deia que saperem les coses,
que no s'actualitzi una parella no implica que l'haguem de canviar.
És la necessitat que tenim d'estar sempre a l'última
que fa que el canviem, no perquè no funcioni,
sinó que no cal canviar-lo, que es pot seguir amb el mateix.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabet Sánchez, Francesc Xavier Blasco,
Gina Tost, Albert García, Cris del Canal de Cris
i Albert Murillo, el control tècnic Enricard Portal
i avui l'assessorament lingüístic, que no ho dic mai,
de l'Helena Vergés.
Pots seguir-nos al Telegram, el Twitter, el Facebook, el Twitch,
a Instagram, a carradio.cat, Barra GDI, l'Alexa també, segurament.
Gràcies per acompanyar-nos a tots.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.