Icà, la ràdio inquieta.
Oh, yeah.
Molt bon any i benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat que cada divendres a les 10 de la nit
us parlar de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Aquest és el programa número 775
i és una edició molt especial perquè avui també escoltarem música.
De fet, escoltarem les millors bandes sonores de videojocs,
però aquesta vegada de tots els temps.
Comencem any i ho fem amb música a la ràdio inquieta.
Tot l'equip del programa ha participat amb les seves bandes sonores
i ens explicarà el perquè volen que les escoltem.
Comencem.
Generació Digital.
L'Albert García, la Gina Tos, França Xavier Blasco,
Star, Chris Vilchez, Víctor Mame i Elisabet Sánchez
seran els que hi participaran en el programa d'avui.
Abans d'escoltar-los, comencem amb la banda sonora d'un videojoc
que em va captivar per la seva originalitat
i, sobretot, per la seva música.
Mai havia escoltat una cosa igual
i mai m'havia vist en un videojoc portant una bola enganxosa
on s'hi adherien les coses de les més petites a les més grans.
Diversió absoluta del videojoc de Ramco Katamari Damasi,
amb un exemple en aquesta peça,
Katamari on the rocks, de l'artista Do Kaka i The Line 2005.
能能能能能能能能能能能能能能能
能能能能能能能能能能能能能но
能能能能能能能能能能能
能能能能能能能能能能能能能
Don't worry, do your best!
Picnic even feels so good!
Suteki na afternoon!
Fura-chinamina, yeah!
Katamete koronesu I love you
Itsu demo smile for you
Kimi dake ni ramu
Hey, so ganbaranakuche
Compilation, compilation
Osoroi no T-Shirt, hey!
Teami no Masurado, oh yeah!
Heart warming mejirochi
Keep the way, say goodbye
Bye bye!
Minna katamete shimai
Masho kun batsu shichai masu
Kon'na hi wa utatte
Odoroi shuuyaku wa boku dakebu
Itsu my way, Itsu my way
Na, na, na, na, katamari demashi
Na, na, na, na, katamari demashi
Na, na, na, na, katamari demashi
Na, na, na, na, katamari demashi
Wow!
Yeah, yeah!
Va-va!
Katamari demashi
Va-va!
Visu nah kibon yoishirete
Kanae ki heaven nahogarete
Sенныхki sa sono atama
G�� ma揍 suivre sa
G�� ma kibon yoishirete
Seisugoto ga marude
Big bye!
Anata iro ni sometmasu
Mani ka to riyuu wo mitsuketeba
Haikige shitai no desu
Katamatte
Katamatte
Na na na na na na na na
Katamari damashi
Na na na na na na na na
Katamari damashi
Na na na na na na na na
Katamari damashi
Na na na na na na na
Na na na na na na na
Na na na na na na na na
Katamari damashi
Na na na na na na na na
Katamari damashi
Na na na na na na na na
Katamari damashi
Na na na na na na na
Na na na na na na na
Generació digital
Avui dia, Hideo Kojima és conegut sobretot per la sèrie de Jocs Metal Gear,
per títols més recents com Death Stranding
o per totes les excentricitats que comparteix a Twitter.
Ara bé, molt abans de ser un dels creadors de videojocs més famosos del món,
aquest dissenyador japonès ja destacava amb títols com Snatcher.
Aquesta novel·la interactiva és un joc de culte que Konami va publicar a finals dels 80.
Som davant d'una aventura policíaca ambientada en una Japó futurista
i que en el fons és una barreja d'algunes de les pel·lícules preferides del seu creador,
com Terminator o Blade Runner.
La versió del joc per a l'accessori Mega CD de SEGA
aprofita el format CD-ROM
per oferir-nos una de les seqüències introductories
més memorables que ha tingut un videojoc.
Benvinguts a Neocove City.
No és ni la primera ni l'última vegada
que posarem a aquesta banda sonora el programa,
però és que ens encanta, és tan rodoneta.
El videojoc gris de nom a d'estúdio ho ha guanyat tot
i si hagués després d'especialitzar-se a una altra banda sonora,
no hauria d'haver-hi hagut cap problemàtica.
I, per tant,
el joc de culte de la història de la història de la història de la història
és un joc de culte de la història de la història de la història de la història de la història de la història.
El videojoc gris de nom a d'estúdio ho ha guanyat tot
i si hagués despertat interès a gent aficionada als videojocs
i gent allunyada d'ells.
Però la seva banda sonora també.
Composta pel grup de Barcelona The Verniest,
s'ha arribat a tocar fins a dues ocasions per a una orquestra al nostre país,
una vegada al Sonar de Barcelona
i l'altra en format sinfònic a les Terres de l'Ebre pel BAC.
Per cert, el disc de vinil de gris
el podeu trobar per internet a un preu de 250 euros de segona mà.
Neus, ja no en queden.
Escoltem Perseverència, una peça de molts contrastos,
ja que forma part d'una pantalla on ràfegues de vent ens intenten arrossegar.
Quan puja la intensitat, sabem que ve un fort vent.
Quan la peça és més tranquil·la, podem caminar amb calma
buscant un lloc on resguardar-nos de la tempesta.
Música
Generació digital, el battle royal de la ràdio.
Una banda sonora que va definir per sempre el so de l'era de la Mega Drive
és sense cap mena de dubtar la de Streets of Rage 2.
Obre de Yuzo Koshiro amb aportacions de Motohiro Kawashima,
és sorprenent pensar que va estar programada
en un modest ordinador de 8 bits, un PC-88 de NEC,
usant un llenguatge de programació musical, MML,
que el propi Koshiro havia modificat i recodificat
per ajustar-se millor a la seva forma de treballar
i al que anomenava Music Love.
Aquesta banda sonora els entesos l'han encasellat
entre l'Electro-Funk i el House Dance,
amb tocs de Trance i Trip Hop.
Fins i tot adelanten-se a l'aparició d'aquestes tendències
a les sales i discoteques.
Dreamers és la meva peça preferida de tot el joc.
És la música de la fase 3, la que comença en un par d'atraccions
i entre màquines recreatives repartim justícia
amb els nostres punys.
El 1991 hi ha el món dels ordinadors domèstics,
en aquest cas, el Satari ST.
I no pas a un videojoc, sinó a l'entorn de la Demos Thin,
que es desvindria la cantera
per desenvolupadors professionals de videojocs.
Un món grapat de jovenets que feien demos,
uns programes artístics com si fossin una mena de videoclips,
pures demostracions del que es podia fer amb un ordinador
i, de pas, demostracions del talent tècnic i creatiu
dels seus autors.
Talent que es convertiria més tard en fissatges i contractes
per fer videojocs per Nintendo 64, per PlayStation
i dispositius mòbils.
L'any 1991, com deia, un grup anomenat The Lost Voice,
va donar un cop de puny sobre la taula
amb la seva demo O'Crikey Boat a Xorxa,
que vol dir renoi, quina calda.
I començava amb una seqüència de títols de crèdits
amb un zoom com no s'havia vist mai abans.
De fons, sonava una atonada composada per SPATH,
quatre canals de Sound Tracker amb samples de 16 Hz
que ben bé mereix crear un país nou
i que aquest sigui el seu òmne oficial.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Generació digital.
El 2011 es va llançar el Zelda Skyward Sword,
un joc que coincidia amb el 25è aniversari de la saga.
I, clar, i volíem fer alguna cosa especial.
Aquesta cosa especial va ser un CD
amb cançons mítiques dels 25 anys de Zelda.
Clar, si sou fans com jo, ara disfrutareu del tema principal
d'aquesta meravellosa saga
i coincidireu amb mi que sigui un orquestre
el que interpreti aquesta melodia fa que sigui molt més èpic
i molt més emocionant, ja ho veureu.
Us deixo amb el tema principal de Zelda
tocat per l'orquestre dels 25 anys de la saga.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
I en un programa titulat
Les millors cançons de videojocs de la història
no podien faltar les versions del nostre estimadíssim Víctor Mame
que ja hem adoptat com a pianista particular del generació digital.
Si les cançons originals són bones, tocades pel Víctor,
no us les podeu perdre per res del món.
Va, vinga, us animo a encertar-les sense dir-vos el títol.
I aviam quin diu més a través del nostre grup de Telegram.
Escolteu bé, les reconeixeu?
Hola, estimats i estimades amants del videojoc de la música i del piano.
Jo soc el Víctor, Víctor Mame, a les meves xarxes socials,
i avui us porto una nova secció d'Adivinar Cançons.
Com que vau gaudir tant la passada edició,
doncs avui us porto més cançons perquè adivineu.
M'agraden molt les cançons de Víctor Mame,
perquè és una de les cançons que m'agraden molt més.
És una de les cançons que m'agraden molt més.
És una de les cançons que m'agraden més.
I, un cop més, acabem aquí, amb aquestes cançons que us deixo,
perquè, adivineu, jo confio en vosaltres
segur que la majoria sabeu quines cançons són.
I si no, investigueu una mica.
Ireu al vídeo de Youtube com l'últim cop que tindreu l'any de sortida de les cançons,
com a pista, i espero que adivineu i que seguiu participant
en aquestes dinàmiques tan estressantes del canal.
Em despedeixo, que vagi molt bé, una abraçada fins la propera.
Malgrat les seves limitacions tècniques,
els microordinadors dels anys 80 van ser capaços d'oferir unes músiques que encara avui es recorden.
Ordinadors com el ZX Spectrum, el Commodore 64, l'Amstrad o l'MSX
eren capaços de convertir-se en veritables instruments musicals electrònics
si caien en les mans adequades.
Després d'esperar uns minuts a que el programa es carregués,
el primer que veia el jugador era una espectacular imatge estàtica o un menú
que moltes vegades arribava acompanyat d'una espectacular música
feta amb poc més de tres canals de so.
Rob Hubbard, Ben Daglish o Chris Hulsbeck són alguns dels compositors d'aquesta època,
com també Tim Folin, responsable de convertir l'Spectrum
en una orquestra futurista amb el joc Let It Storm.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
¡ sake mateikan!
Hollow Knight va sorprendre a la crítica l'any que va sortir.
Tant per la seva jugabilitat com pel grafisme i la banda sonora.
Composta per Christopher Larkin, i us explico la història perquè la del videojoc és millor que la jugueu.
Christopher és un músic i actor nord-americà que apareix a la sèrie de televisió de One Hundred, entre moltes d'altres.
Per a que ens entenguem, és l'equivalent a que l'actor Carlos Cuevas hagués fet, a part d'una carrera rica i plena com a actor,
una banda sonora complexa per a un videojoc.
No esperes que una sola persona tingui dos talents tan grans i tan diferents.
A més, la història de Christopher Larkin podria haver sigut una sèrie per si mateixa.
Va néixer a Corea i el van adoptar a una família americana molt benestant.
A partir d'aquí, tot va ser treballar per a tenir un futur com a artista.
Escoltem la peça City of Tears del videojoc Hollow Knight.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Generació digital.
Des que l'Albert em va demanar fa un temps
que provés i comentés pel programa
el joc Where the water tastes like wine
d'un antic enamorat de la seva música,
una composició d'arrels folk i blues
genuinament americanes
que el compositor Ryan Icke va crear pel joc.
Durant el nostre vagabundeig
pels Estats Units de la Gran Depressió,
diverses peces musicals ens submergiran
en les històries i llegendes que altres
arrans miserables ens explicaran el cali d'una fuguera.
La peça principal, però,
és la que narra en la seva lletra la nostra història
i la nostra maledicció,
i l'arribarem a sentir de diverses maneres,
ja sigui animada, melancòlica,
mental, altres amb veus i arranxaments
diferents segons quina part del país
estiguem creuant.
La versió que he escollit és la que
correspon a la regió dels apalatges,
on predomina el violí, el banjo
i la meravellosa veu de la cantant
Gillian Aversa.
Well, I'm gonna scrawl my name
on the bare bones of the earth.
I'm gonna dig my heels into the ground
cause when that very man come
for the tally of my worth
I won't leave much behind
to drag her down.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Well, I'm gonna heft my spade
up upon my weary back.
I'm gonna keep that stride
stuck in my soul.
Cause when my toes burn low
and my trains run out of track
I won't be no one else
to dig my heels.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Well, I got no companion
except the wind and the sea.
And when I'm gone empty
they're the ones who bury me.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Well, I'm gonna cast my stones
over the waters of this land.
And by and by I'll see them far and long.
Cause when the night come down
for to take me hand in hand
this will be my tale, my vagrant song.
This will be,
this will be my tale,
my vagrant song.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Ooh, ooh, ooh, ooh.
Martin Galway, Ben Daigleis, Alistair Brimble,
Chris Halsbeek, Rob Huber, David Whittaker.
Aquests noms vindrien a ser els Giorgio Moroder,
Pet Soap Boys, Stephen Haig
o Stoick Heiken-Waterman de les músiques de videojocs
per ordinador dels anys 80.
Itzgeron Tel, un holandès que feia màgia
amb el CIT 6581, el chip de so dels Commodore 64.
Un chip considerat avui en dia com un dels 10 millors
dissenyats de tota la història de l'electrònica.
Itzgeron Tel no només era un màgic de la composició,
també de la programació del CIT
per crear els seus propis sons,
demostrant una llei no escrita que diu que l'important
és el com sona, no el què sona.
Itzgeron va compondre una pila de cançons per videojocs
i una de les més aclamades, i de retruc,
una de les millors que s'han fet mai,
és la que va crear pel joc de Rafael Itzeko l'any 1988.
Cybernoid 2.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Si pensem en Nintendo, segurament el 99,9% de les persones pensin en Super Mario, o bé Luigi, o bé Pidge,
però sí com sigui amb Super Mario segur, perquè encara a dia d'avui continuen traient jocs i col·leccions que s'esgoten els pocs dies o dies abans del seu llançament.
Fins i tot la seva música ha traspassat al mainstream. I és clar, la banda sonora d'aquest joc no podia faltar en aquest programa d'avui.
I per això he escollit una versió d'un grup, d'una orquestra del Japó, que se'n diuen Japan Game Music Orchestra, abreujat Yagmo.
És de les primeres orquestres sinfòniques que van començar a fer música de videojocs, el 2014.
I realitzen actuacions d'orquestra amb la visió de fer de la música de videojocs una cultura que quedi a la pròpia història de la música general.
Òbviament, jo que soc de la generació Millenial, a mi el joc que més em va marcar, sobretot, va ser Super Mario 64 perquè va ser dels primers que vaig jugar.
Tot i que vaig jugar al Super Mario World, a la NES i tot, però clar, el 3D, aquella nova consola que em va arribar a casa amb el joc inclòs, va ser un salt, per mi, increïble.
Llavors avui porto una versió especial d'aquesta orquestra, tocant i interpretant algunes de les millors cançons de Super Mario 64.
Fa temps que vaig perdre l'esperança en els jocs per mòbil. Sempre que intento buscar-ne un acabo desconnectant sense ganes d'instal·lar-ne cap.
Tots em semblen còpies els uns dels altres i semblen estar més pensats per designar-me a base de micropagaments que per divertir-me o explicar-me alguna cosa.
Sort en tenim el generació digital de l'Heli, que cada setmana ens recomana un joc per mòbil, que si no ja faria temps que hauria desistit.
Recordo que un dels que més van agradar l'Heli, i a mi també, va ser Florence. Aquest joc barra còmic barra novel·la interactiva és capaç d'explicar una història romàntica sense caure en tòpics.
El seu dibuix és una delícia, de la mateixa manera que la seva música, obra del compositor australià Kevin Penkin.
La seva música és una delícia, de la mateixa manera que la seva música, obra del compositor australià Kevin Penkin.
La seva música és una delícia, de la mateixa manera que la seva música,
obra del compositor australià Kevin Penkin.
La seva música és una delícia, de la mateixa manera que la seva música,
obra del compositor australià Kevin Penkin.
La seva música és una delícia, de la mateixa manera que la seva música,
obra del compositor australià Kevin Penkin.
La seva música és una delícia, de la mateixa manera que la seva música,
obra del compositor australià Kevin Penkin.
La seva música és una delícia, de la mateixa manera que la seva música,
obra del compositor australià Kevin Penkin.
Generació digital
L'Albert García, Ginatós, Francesc Xavier Blasco, Star, Chris Vilchez, Víctor Mame i Elisabet Sánchez
han estat els que han participat en el programa d'avui.
Si saps quines són les músiques que ha interpretat Víctor Mame,
ens ho pots comentar a través del nostre Telegram.
I si vols, pots veure el nostre Youtube per veure també quines pistes ens ha posat en el vídeo.
Pots seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook, a Twitch, a Instagram, a icat.cat barra GD
i pels podcasts de Spotify i també de Youtube.
Avui és un molt bon any i que tingueu temps per jugar a videojocs sols o en família.
Ens retrobarem la setmana vinent amb un programa on desgenerem
què és el que ens espera aquest any en quant a novetats relacionades amb els videojocs.
Adiós i au!
Bona nit!
Bona nit!