Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio,
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Un número rodó on aprofundirem per parlar de les darreres notícies de Harry Potter i els videojocs.
Ens preguntarem si formem part d'una simulació com si tots fóssim personatges tipus sims.
Coneixerem a fons el D-Rally 2.0 i, entre altres continguts, també farem un tastet a l'Spellbrick.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez i avui en Bastard i Cris Vilce.
Molt benvinguts a tots, com esteu?
Benvinguts!
En Xavier Spell el tenim a l'al·legació de Catalunya Ràdio, a Tarragona.
Estar tot bé?
Perfecte, més que bé.
Més que bé, fantàstic.
A veure, aquesta setmana hi ha hagut una gran polèmica en el món dels videojocs
i que, curiosament, ha coincidit a la setmana del Dia de la Dona, divendres.
Steam és una gran plataforma de videojocs que l'any passat
va decidir automatitzar el filtre de publicació de videojocs.
Això permet que la quantitat de videojocs publicats setmanalment
sigui ara per ara molt alta, molt més que abans.
De fet, una de les declaracions dels responsables de Valve,
que són els que han desenvolupat la plataforma Steam,
deia que a partir d'ara, o de llavors, que perquè això va ser a l'estiu de l'any passat,
es publicarien tots els jocs i serien els jugadors qui tindrien l'última paraula.
Rape Day, el dia de la violació,
és un videojoc desenvolupat per Desplan, que volia sortir publicat al mes d'abril.
Durant uns dies, a Steam es veien unes fotografies i un vídeo
del qual sentim la música de fons, aquesta que escolteu.
El joc deien els desenvolupadors que és una aventura gràfica
de més de 500 imatges i 7.000 paraules.
Els mateixos desenvolupadors admeten que la novel·la visual,
que de fet l'anomenaven així aquest videojoc,
conté violència, assetjament sexual, sexe no consentit, necrofilia i incest.
Una mica les instruccions deien que controlem les eleccions d'un violador
durant un apocalipsa zombie en un món perillós sense lleis.
Els zombies gaudeixen menjant la carn dels humans, càlids,
i els violen brutalment, però vostè, és a dir, el jugador,
és el violador més perillós de la ciutat.
Finalment, aquest dimecres, Steam ha decidit no distribuir el joc
i han dit que ho han alegat, que no poden ajudar-los
per la tria de continguts que ha fet el mateix desenvolupador.
Una resposta que penso que és freda i que en cap moment condemna el videojoc.
Això ho han fet els usuaris, de fet, molts els usuaris.
El que ha fet Steam és una mica quedar bé amb els desenvolupadors
de cara que vegin que poden publicar qualsevol videojoc
sigui violent o no, i que després la comunitat és qui decideix
de publicar-lo o no.
Heu estat al tanto d'aquesta fer, que se n'ha parlat molt, sobretot a xarxes.
Sí, sobretot en aquesta setmana del 8 de març,
en el que passen totes aquestes coses.
No sé, al nostre país, a més, s'han demanat 18 anys de presó
a la gent de l'Amanada pel tema d'assetjament sexual i tal.
De sobte apareix aquesta notícia,
en un moment així com que tot està tan tendre i tan calent,
i, clar, tothom es revoluciona.
Un munt de blogs, d'entrades al Facebook, de gent,
fent fills de tuits parlant d'aquest tema.
Vèieu clar que Steam no publicaria aquest joc?
Jo ho veig bé, eh? Ho veig normal, perquè, òbviament...
A veure, l'única de les coses que podem treure,
la gran vantagem que podem treure és que apareixi de tant en tant
coses com això, perquè no és l'únic cas,
no en aquest sentit de la violació, però sempre de tant en tant
que apareix algun joc que encén les alarmes i que de cop i volta
posa un debat sobre la taula que moltes vegades s'ignora.
Per exemple, hi ha hagut un joc basat en una matança
dins un institut semblant al que ha patit Columbine
i que dels Estats Units es repeteix cada dos per tres.
Que també és un fet de dir, ens sembla molt bé
amb el Call of Duty anar matant gent a la Sona Mundial,
però si ho fem en un institut, llavors ens preocupa?
Hi ha preguntes que està bé que es plantegi
que a vegades el món del videojoc les intenta ignorar.
De totes maneres, és veritat que a vegades no sabem
si aquests videojocs es posen perquè realment creuen
que és una forma d'entreteniment vàlida
o si els desenvolupadors busquen una mena de publicitat
anant a buscar sempre el tema més escabrós.
I a vegades les plataformes s'han de protegir
perquè tal com està evolucionant també tot el tema de la careta de internet,
moltes vegades s'està començant ja a posar la culpa
en els distribuïdors o en les plataformes,
com és el cas de YouTube, amb el tema dels drets d'autors
i els d'autobus d'audar, encara cada cop el que es vol és que...
Si una persona que realment té poder i calés
per afrontar una demanda, que és el distribuidor,
aquest serà el culpable.
Amb l'Starr dèiem l'altre dia que buscavem una mica
estirant el fil qui eren els desenvolupadors
i tampoc ha quedat gaire clar.
O sigui, no és una empresa que sapiguem que està a Polònia,
sinó que és un desenvolupador que de moment no se sap qui és, no?
Sí, gens una mica, i això fa una miqueta de farum.
Més que res perquè és un joc que ha aparegut de cop i volta,
no saps qui és, presenta el joc així,
amb unes instruccions una miqueta com a provocatives.
Sí, és veritat.
I les fotografies del vídeo ho eren molt.
És molt provocatiu i sembla que estigui fet gairebé expressament.
O molt expressament, és molt que canta molt.
Hi ha la pàgina web del Repday.com, però res més.
Vull dir, no és que no calgui ser una empresa.
És un noi, són cinc, són quatre, són de Tarragona,
són de Honolulu, d'on són aquesta gent?
Jo ara que he començat a fer un joc,
que et tires moltes hores treballant amb imatges, amb sprays,
de tot, pensar en aquestes persones que estan fent el joc
tantes hores, perquè en un moment donat pots pensar,
potser pot funcionar, però clar, tu comences a fer això,
les imatges, a preparar-ho tot, i penses, què estic fent?
Aquesta sensació que han completat el joc,
fent tot això amb aquest contingut,
no sé, jo no podria.
El joc no està acabat, encara l'estan desenvolupant.
Han posat la fitxa a Steam, però no es pot descarar.
A més de ser visual novel·la, no cal que es mogui res.
De fet, ara Steam el que ha fet és, perdona, borrar-ho.
Un altre tema molt diferent, l'altre dia vaig llegir a Iudemi,
van una miqueta posar en blanc negre sobre blanc,
les tendències dels cursos,
quins eren els que la gent volia fer més.
I en aquest sentit pots fer una idea
de les tendències tecnològiques que la gent més demanda
o que la gent més vol aprendre.
I m'ha semblat molt curiós, perquè en la primera posició
hi ha un llenguatge de programació que es diu Solidity,
que el que fa és treballar o desenvolupar
contractes intel·ligents que s'executen amb Ethereum
dels bitcoins, és a dir, l'interès de molta gent
per programar en aquest...
En blockchain, més que en pernada.
Exacte, que està en primera posició.
La segona, també una animació en 3D, un programari que es diu Houdini,
que es veu que està basat en les mates i que ara ho està petant molt
en tot el tema de l'animació 3D.
Després, en tercera posició, hi ha la seguretat PHP.
En quarta, Tensorflow, que és l'aprenentatge automàtic
i de les xarxes neuronals, que això alguna vegada
amb el francès ho hem parlat, intel·ligents artificials, etcètera.
També és un terme que... Machine learning, deep data,
i aquestes coses estan molt de moda.
I després, en cinquena posició, la programació funcional,
que es veu que és una programació que es basa en el càlcul lambda
que va ser desenvolupat a la dècada dels 30, i que ara
es veu que han desenvolupat una programació o uns logaritmes
que la gent està començant a aprendre.
I això és un tema que realment és per estar al dia...
Està molt relacionat amb les xarxes socials, YouTube i tot això.
El que estàs dient sí i totes. En principi, el Tensorflow,
la programació funcional, això de la red neuronal
és com funciona tot el tema de YouTube,
que home, et recomana vídeo i tot això.
Per cert, va sortir un estudi l'altre dia a la BBC que deia que
6 de cada 10 empreses del Regne Unit
que diuen treballar amb intel·ligència artificial no ho són.
No ho diuen però no.
No són intel·ligents o no són empreses?
No fan servir realment intel·ligència artificial.
Sobre la Solidity i treballar amb base a la plataforma
Ethereum de blockchain, és una cosa que segurament molt aviat
ho començarem a veure ja amb forces videojocs si no hi ha,
perquè porto un parell d'edicions de Gamelab veient desenvolupadors
que parlen de les aplicacions de blockchain i en concret de Ethereum
com a moneda compartida virtual entre diversos mons,
i també per tenir la possessió dels teus vents digitals dintre de joc
al qual s'apliquen blockchain basat en Ethereum.
Hi ha una altra raritat, un món paral·lel que viu entrellaçat
amb el nostre invisible però a tocar de la mà.
Un món de màgia que vosaltres, Muggles, que ens escolteu,
no us podeu ni imaginar, almenys fins ara.
Alguna cosa no va bé. Una perturbació misteriosa
està fent que elements del món dels mags apareguin sense control
dins de l'univers Magal.
El Ministeri de la Màgia ja intenta fer el que pot,
però la cosa va a més i aviat aquest món secret
correrà el risc de revelar-se davant dels ulls de tothom.
Tot això no patiu perquè amb l'ajut de Niantic i Warner Bros Games
ja s'està reclutant a tot un exèrcit de bruixots voluntaris
que atraparan tots els elements màgics que s'hagin colat en la nostra realitat
i lluitaran per preservar el món de la màgia.
Amb això ajudant, no us caldrà viatjar al Carreró Diego
a buscar una vareta a Calolivander, tindreu tot el que us cal
al vostre smartphone.
Doncs els fans de l'obra de JK Rowling
i del mag de les ulleres ja estan més a prop al llançament
del que tothom anomena el Pokémon Go de Harry Potter,
tot i que els detalls segueixen envoltats de misteris
i no sé que ho van dir molt a poc a poc, però se'ns sap alguna cosa, no?
Doncs mira, el joc es diu Harry Potter Wizard United,
es va anunciar el 2017 i està sent desenvolupat per Warner Bros Games
San Francisco, Portkey Games i el publicarà Niantic.
Serà un joc basat en geolocalització que funcionarà per Android
i per iOS i sembla que la seva data,
segons estem veient a la bola de vidre i entre a les fulles
del te que ens acabem d'aprendre, sembla que anuncien
que serà cap a l'estiu.
Niantic és un vell conegut de la fórmula del geocoaching,
què hi és? Niantic és una empresa que va néixer dintre de Google
i que el 2012 va treure el seu primer joc,
que n'hem parlat força en el programa, que era Ingress.
Dos faccions de gent secrets lluitaven per conquerir portals
que estaven geolocalitzats a punts estratègics de ciutats i pobles.
El joc havia agafat força empenta
i va començar a tenir una mena de seguiment de culte
i s'havien d'organitzar trobades bastant grans
de jugadors d'ingress per fer accions comunes,
que va arribar a sortir a les notícies.
Per això encara es pot jugar a una versió millorada
i evolucionada anomenada Ingress Prime del seu primer joc.
Me'n recordo el dia que vaig parlar-ne amb la Mònica.
T'arribes al matí de Catalunya Ràdio
i, realment, recordo que no entenia res.
Diuen que anem al mòbil i mirem els anys com això és més normal.
I això va servir una miqueta de plantilla
pel gran èxit que vas sortir després,
i això va ajudar a generar tota aquesta xarxa de llocs.
Després arriba el joc i dius,
com és que saben que al meu poble hi ha una placa?
Com ho saben, perquè algú ja els hi ha fet la feina abans.
Això és el 2.0, molt col·laboratiu.
Agafant aquest esquema, el 2016 apareixia Pokémon GO
amb la mateixa mecànica que Ingress,
però amb l'elicient que encaixava perfectament
amb l'univers Pokémon.
I, per tant, el 2015, quan va haver-hi aquesta decisió de Google,
Nintendo ja va ser un dels inversors principals de Niantic.
Per tant, jo crec que ja tenien clar que la cosa anava per aquí.
Home, si no, no inverteixes en una empresa.
Entre els èxits de Pokémon GO, a part d'altres rècords Guinness,
hi ha la bona manera com han gestionat un joc massiu
que juga a nivell mundial i que, a més, és consistent.
Això vol dir que, per exemple,
en l'èxit de Pokémon GO,
quan un jugador li apareixen una sèrie de Pokémons en llocs concrets,
altres jugadors poden anar i, més o menys, per aquella zona,
segueixen trobant el mateix que ha trobat el primer jugador.
Molt bé, veu jugar a Pokémon GO.
Sí, i us haig de dir que és molt més fàcil
caçar Pokémon sense la realitat augmentada
que amb la realitat augmentada.
Com que havies de tirar la Poké Ball, la bola per caçar-los,
com que la realitat augmentada, diguéssim,
en el món real, si se't mou una miqueta el mòbil...
Bloqueja el Pokémon a on surt. Exacte.
De l'altra manera, si estàs quiet, com a mi em pots seguir fot caminant.
És que si no, és una mica complicat.
Veu tenir alguns de vosaltres el d'allò?
No, jo no, però estic segura que si surto de Harry Potter
em compro una vareta, però superràpid.
Doncs sembla que sí que ara arriba la versió basada
en els mons de Harry Potter.
Vull dir que aquest Wizards Unit és simplement una còpia
del Pokémon GO. En què és diferenciada?
Com hem comentat, encara no hi ha detalls oficials,
però han sortit tres teasers molt significatius.
En un es veu una noia bruixa que apareix de cop i volta
en un carreró i atrapa un snitch que va volant,
un carreró real atrapa un snitch que va volant per allà.
En un altre, una mena de càmera de tràfic que està enfocant
la carretera, de cop i volta li comencen a passar per allà
i van passant per la carretera.
I per últim hi ha un animal, aquell que apareix
a la pel·lícula d'Animals Fantàstics i on trobar-los,
que apareix com dintre d'una mena de tragaperra de les antigues
com de fira cutre anglès i apareix allà,
entre tot de monedes, i va escopint monedes
mentre unes nenes salveuen totes al·lucinades.
I això, més o menys, ens dona una idea del que haurem de fer
en aquest joc. Atenció, de moment tot és conjectura,
perquè no s'han filtrat gens de detalls.
Però els fem interessats en el contacte.
Busca indrets geolocalitzats on hi hagi objectes del món màgic
que representa que no hi han de ser i que les persones no els han de veure.
Com a mags, el que haurem de fer és intentar trobar-los
i capturar-los perquè ningú els trobi.
A Catalunya Ràdio estic segura que algun hi haurà.
A través d'algunes empreses que han sigut comprades per Niantic
recentment, sembla que el pes de la realitat augmentada serà més gran
i que la realitat augmentada serà molt millor i amb molta més eficiència.
Potser com ens queixaven que en Pokémon GO no era tan pràctic
com podia ser, crec que aquí es farà un ús més intensiu
de la realitat augmentada. Utilitzar el mòbil, atenció,
com a vareta, no només per capturar, sinó per aprendre
i executar diversos encantaments que tindran efectes en el joc.
Wingardium leviosa, no leviosa.
Molt bé. I què més? Alguna cosa que creus?
No només trobarem objectes i essers màgics,
sinó que trobarem personatges principals o capdals
dintre de les històries de Harry Potter.
I si segueix el patró dels altres jocs de Niantic,
hi haurà segurament portals per recarregar màgia.
Potser hi haurà bàndols de bruixots que competeixen entre ells.
Home, és fàcil, no? Ravenclaw, Gryffindor, Slytherin...
Hi haurà comunicació entre membres dels mateixos equips
com passava Ingres, per ajuntar-te en trobades
i realitzar accions comunes. De moment, tot això
està molt obert, però la cosa pot apuntar molt interessantment
cap aquí.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Jo encara recordo el dia que vam anar al Red Helmet Experience
el Chris li deia a la persona, per favor, feu un joc
amb el qual jo pugui fer màgia amb les mans.
I no et van dir que estaven preparant alguna cosa?
Estaven desenvolupant alguna cosa. I de fet ja van quedar
amb les mans.
Tu això ho valores, eh?
Jo vaig créixer amb Harry Potter i ara em diuen que surta
el Harry Potter Go a què? Clar, jo estic emocionadíssim.
Creieu que hi haurà futur cada vegada més aquest tipus de jocs?
Sobretot amb IPs com aquesta, no?
El tema és que si està enganxat amb una IP com Harry Potter
o com Pokémon, evidentment, és que es ven sol.
Això una mica es ven sol.
Si hi ha batalles, u contra u, a la classe d'Arts Oscures,
tot allò, si fiquen això, serà tot un encert.
Perquè al Pokémon, per exemple, no podies tenir combats amb amics
o combats amb la gent. Només podies combatre amb Pokémon
que estaven a gimnàsos perquè algú l'ha deixat i lluitaves
amb la màquina, amb la IA. Però clar, en aquest cas,
u contra u, un PvP, m'agradaria molt que existís en aquest joc.
Tu vols anar matant gent pel carrer? Bueno, no, però bueno, un duelo, no?
Clar, home, tu, d'aquí voltes...
Dos a la parada del metro que s'aparten, se saluden,
es poden anar a 10 metres i es comencen a sacsejar el mòbil
un davant de l'altre. I un dels mòbils cau a la via
i tenim un problema. És igual. Jo recordo, per això,
que fins i tot va haver-hi notícies del Pokémon Go
que hi havia hospitals que deia, si us plau, traieu aquest Pokémon
de l'hospital perquè està al costat de no sé on...
Sí, s'han donat casos curiosos. Jo recordo, anar a Vietnam,
o sigui, imagineu-vos, arribes a Hanoi, arribes a Ho Chi Minh,
a Ho Chi Minh i en un parc, és que no us exagero,
potser 2.000 persones... És que és un infierno!
Tothom jugant a Pokémon Go i de sobte cridant,
alguna cosa en vietnamita, i tots... Un shiny!
Tothom movent-se cap a la dreta o cap a l'esquerra,
però cridant i corrent. L'agina, ha vingut l'agina!
No era per a mi, no per al Pokémon. Al principi hi havia gent
que entrava a casa de gent, a propietats privades,
per agafar Pokéballs, perquè hi havia una paradeta d'aquestes
coses, de gent que... És que això a nivell de geolocalització
és un problema. És un problema.
Perquè no saps mai on t'acabaràs geolocalitzant una cosa o una altra.
Amb això, amb el Jesus Go no passava.
Era una espècie com de Pokémon Go
que van fer... Buscaves els sants,
i hi havia gent que estava beatificada,
i els havies de capturar... No, és boníssim!
Els havies de col·leccionar.
Hòstia, Regina, he col·leccionat...
No, perquè el que feien era així.
Són estampetes virtuals.
I, de fet, el que us feien era...
La Verge de Guadalupe.
Aleshores et feien una pregunta sobre la Verge de Guadalupe.
Si l'encertaves, et quedaves a la Verge de Guadalupe
i la col·leccionaves. I si no, et deien, molt bé,
aquesta desapareix, i quan et torni a sortir la Verge de Guadalupe,
quina altra pregunta hauràs d'encertar?
No en recordo res.
Estudia religió per trobar-te una altra vegada a la Verge de Guadalupe.
Era tipotest.
Encara que sigui una te, ho pot encertar.
Jo vaig arribar a col·leccionar bastantes coses.
I la moreneta hi estava?
I tu ho vas jugar o no? No, jo no.
M'esteu fent descarregar?
I qui va jugar?
El dia del judici final, el que faran
serà demanar-te el telèfon.
Quants en tens?
Es diu Follow Jesus Christ Go, i si em deixeu una estona,
ai, necessito wifi.
Si em deixeu una estona, us prometo que us ensenyo.
Molt bé.
Nosaltres continuem al Generació Digital
i ens ho explica l'Aleix Canals.
Una de les empreses que vam trobar al Fories from Now
i que no vam poder encabir el programa és Seggy.
Aleix Canals i Karim Enakli són els responsables de Seggy
que ofereix una plataforma en línia
pels analistes d'experiència de jugadors.
Seggy ajuda a les empreses de videojocs
a comprendre l'experiència dels jugadors
a través de la informació comportamental, biomètrica
i de la informació de l'experiència de jugadors.
Tot el que sigui, vull gravar el gameplay
i després veure com estan jugant.
Jo els vull fer una entrevista, una enquesta concreta
per resoldre quatre punts.
La plataforma et permet fer tota la gestió
d'aquesta informació de forma automàtica, còmoda, etc.
Els desenvolupadors pugen el joc a la plataforma,
identifiquen qui és el seu target
i els donen accés als desenvolupadors
per veure què està passant amb el joc.
El que funciona, el que no funciona,
el que la gent no entén.
Creieu que és important tot aquestes dades
de saber com un jugador juga al joc,
com es connecta, a quins nivells arriba,
tot això per a l'empresa.
Em va semblar molt curiós
que hi hagués aquesta informació.
Encari Menacli de Sexy també ens comenta la complicació
perquè aquestes dades estiguin ben enregistrades.
El que és important és entendre com construir una arquitectura
que sigui sostenible.
Nosaltres, en el moment de fases de pre-producció,
el que trobes és que no hi ha tant de volum
com el que podria haver en jocs múltiplayers massius
de milions de jugadors jugant.
El volum de dades és rellevant.
S'ha de saber com emmagatzemar-lo, com processar-lo,
com fer que no caigui el sistema, com fer que els jugadors
que estan a Nova Zelanda tinguin una connectivitat suficient
perquè les dades puguin arribar als teus data centers
i poder-los processar.
S'ha de tenir molta cura de com ha de ser l'arquitectura,
inclús abans d'haver començat a programar el producte.
M'explicaven l'Aleix i el Karim que, fins i tot,
ens van donar una idea que imagina't tu que càsters d'eSports
puguin saber els batecs d'un jugador o una final
i poder veure com un està patint més que l'altre.
I veuríem que els asiàtics no s'hi mutuen per re.
L'altre dia vaig estar veient un campionat de Overwatch
i eren gent de Toronto versus gent de Los Angeles.
A veure, què passa?
El que passa és que els asiàtics no s'hi mutuen per re.
El que passa és que els asiàtics no s'hi mutuen per re.
Als comandaments, ara,
els dubtes de l'Aleix eren gent de Toronto versus gent de Los Angeles.
Ens veies amb una parsimònia de més igual.
Sí, dom surprise.
przedstawien salut i les concentrated.
Normalment són els millors del món.
Us puja en les pulsacions quan may 이야♥
J
幸 seats.
L'var sortiu els colors massius.
i en un moment les pulsacions
fins i tot estan tremolant de l'adrenalina.
Jo us diré que a la nit no puc jugar.
Si no, no dormo, i me'n recordo, a la meva època de jugar,
que algun matí havia jugat, perquè m'aixecava molta son,
i gràcies a jugar em donava piles, com si em prengués un cafè.
Jo arribaria a dir que ja per la nit ja no puc fer gairebé res.
Això és l'edat, eh?
Volia arribar aquí.
Però als menys petits els passa el mateix.
Depenent de quina hora ja no els pots deixar fer,
no es poden anar tota la nit.
L'edat no, eh, no.
Ja sabeu a quines hores vaig jo al gimnàs, ja ho sabeu.
L'edat no ho és.
Hauràs de començar a fer un programa d'estils de vida.
Saber vivir.
Totes aquestes dades amb els videojocs d'abans, als 80,
això no importava gens ni mica, no?
En certa manera, ho feia una miqueta les recreatives,
per veure les puntuacions, per això les plaques tenien aquests suits.
Si tu poses una màquina, és fàcil,
però si tu poses una màquina, és fàcil.
I això ho miraven després dels desenvolupaments?
Sí, sí, sí.
Però era més pel joc, que no per treure dades importants
de si està patint un risc
o si podem fer que guanyi més quartos per aquí per l'altre,
era més per fer el joc més jugable.
Amb la Gina, per exemple, a mi m'encanta que passi por,
perquè si passa por és que el joc està ben fet.
Ella està gaudint de la seva manera.
Tu imagina't que tu fas un joc i dius,
saps?, es queda a mig.
Per cert, parlant de recreatives,
heu de veure una sèrie que està ara mateix a Netflix,
que és d'anime, que es diu High Score Girl,
que són 25 minuts per capítol, són 10 capítols,
i parla una miqueta de l'evolució de les màquines arcades
amb un anime d'aquests molt tontos, però que està tan bé...
A més, surt el Crazy Climber.
L'altre dia va sortir un capítol amb el Crazy Climber, Albert,
i vaig pensar tant en tu.
És molt curiós perquè barreja curiositats amb aquesta historieta.
Està molt bé.
En vaig parlar quan vaig al Saló del Manga,
que vaig fer una xerrada sobre videojocs i anime i manga.
Una de les sèries que recomanava,
també tot de manges amb paper que parlen de videojocs,
era aquesta precisament per a la que diu la Gina.
Gina, l'altre dia vas penjar un tuit en què hi havia un article
que es parlava que si els humans eren una simulació,
és a dir, com si estiguéssim integrats en uns sims.
I bé, és un derivat molt interessant,
la mare de totes les teories de conspiració,
i és una idea pseudocientífica o no,
però filòsofs de prestigi, físics reputats i tecnòlegs milionaris,
que no tenen res a veure amb les teories de conspiració,
no tenen res a veure amb les teories de conspiració,
que no tenen res a veure amb les teories de conspiració,
sinó que són unes imatges que no tenen res a veure amb les teories de conspiració.
I per això,
els teòricos de la realitat i tecnòlegs milionaris
estan considerant la possibilitat que nosaltres i el nostre món
puguin o no ser reals,
sinó només part d'una mena de videojoc,
una simulació enormement sofisticada,
heu de pensar en una espècie com de Second Life 2.0
o els sims del futur, enriveu-vos dels pacs d'expansió.
Des de Matrix, que no s'ha tornat a fer,
una miqueta així, sense poder fer filtracions, Upgrade.
L'altre dia la vaig comentar al morir, Upgrade.
Té una coseta així, també.
Doncs que sabigueu que el tema ve de lluny.
Al segle IV, abans de Crist,
el pensador xinès Zhuang Zhu somiava que era una papallona,
i en despertar no podia evitar preguntar-se
no sabia si abans era Zhu, somient que era una papallona,
o si ara soc una papallona, somient que soc Zhu.
En la seva forma moderna,
la hipòtesi de la simulació
se sol atribuir al filòsof suec de la Universitat d'Oxford,
Nick Borstrom,
autor d'un treball que des del 2003
ha generat un interminable debat.
Sota el títol Are you living in a computer simulation?
És a dir, estem visquent en una simulació computeritzada?
Borstrom exposava la revista Philosophical Quarterly,
que almenys una de les següents afirmacions és certa.
O bé els humans ens extingirem
abans d'arribar a una etapa posthumana,
que és molt interessada en construir simulacions dels seus ancestres,
o ja vivim en una simulació per ordinador.
Per tant, una d'aquestes és la correcta.
Per saber si és veritat l'última, a Matrix teníem els dejavis,
o els errors de Matrix,
que molta gent ja no en diu dejavis, en diuen errors de Matrix.
I fa gràcia perquè, tot i que estan explicats científicament,
sempre et queda el dubte de, és un error de Matrix,
o realment és un dejavi i el meu cervell està fent
allò que va una miqueta més lent.
Alguns experts diuen que ens haurien de deixar algun senyal,
si fóssim realment una simulació.
Un pop-up, imagineu-vos que en la vida real
us aparegués un pop-up que diguéssim si volem ser o no una simulació,
o un error en la física dels rajos còsmics,
com si algú ho hagués calculat malament,
una fórmula matemàtica,
o fins i tot una pantalla de Game Over al final d'un videojoc.
Te explicaré por qué estás aquí.
Estás porque sabes algo.
Ha sido así durante toda tu vida.
No sabes lo que es, pero ahí está,
como una pastilla clavada en tu mente.
¿Sabes de lo que te estoy hablando?
¿De Matrix?
Matrix nos rodea.
Está por todas partes.
Incluso ahora, en esta misma habitación,
puedes verla si miras por la ventana o al encender la televisión.
Puedes sentirla cuando vas a trabajar,
cuando vas a la iglesia, cuando bajas tus impuestos.
Es el mundo que ha sido puesto ante tus ojos
para ocultarte la verdad.
Sempre és un bon moment per escoltar la banda sonora de Matrix.
Una cosa, Albert, perdona'm.
De veritat, hi ha tanta gent obsessionada amb aquest tema.
Amb el tema de pagar impostos.
També, també.
Amb el tema de la simulació.
A veure, l'octubre passat,
en un reportatge de la revista The New Yorker,
el Ted Friend, sobre l'emprenedor de Silicon Valley,
Sam Altman,
revelava que dos milionaris de la tecnologia
han arribat fins i tot a reclutar secretament científics
perquè treballin en treure'ns de la simulació.
Friend no especificava de qui es tractava,
però alguns magnats tecnològics
no han amagat la seva obsessió per la qüestió.
Entre ells, Elon Musk, que és com...
No sabem mai si és bo o dolent aquest senyor.
No us passa?
Sembla un dolent de les pel·lis de James Bond.
A més, l'any passat, que el tema de la simulació
s'havia tornat tan recorrent en les converses
que havia acordat amb el seu germà
no marcionar-lo quan estiguessin de relax.
Saps allò? Sopors de Radal, el jacuzzi...
No parlarem d'aquest tema.
Més l'entenc, perquè, com que dorm dues hores al dia,
doncs, esclar, es deu estar parlant molt d'això.
Exacte, passa el dia al Twitter, ja t'ho dic ara.
Musk pensa que hi ha només una possibilitat
entre milers de milions
que estiguem visquen una realitat base.
Ara bé, com diu David Chalmers,
que és un filòsof que ha tractat el tema obertament,
jo espero que no sigui una simulació
d'un hacker adolescent amb ganes de treure
allò, l'escala de la piscina dels temps.
Sí, sí, certament.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola
hi ha una gran batalla.
Francesc, separats de Javier,
hi ha estudis, una mica, que parlen de què és
o què és el que li passa a la ment?
Hi ha estudis que parlen, sobretot,
de com el cervell interpreta la realitat que ens envolta,
i que apunten a coses que ens semblen molt poc lògiques.
Realment, el cervell ens cuida molt a nosaltres
i ens fa que el món sigui molt perceptible
i molt fàcil i molt entrenador.
I sembla que, a vegades, la realitat no aniria cap aquí.
Per exemple, les coses que són més sorprenents
són les que van apuntant cap a la causalitat de les coses.
Nosaltres percebem un món que, bàsicament, és causal.
Una bola va cap a un costat,
s'atura a un punt molt a prop d'una altra boleta,
i aquella altra boleta es posa en marxa.
Per tant, òbviament, una colpejada a l'altra i l'altra,
i això forma una cosa que no és real.
Una colpejada a l'altra i l'altra,
i això forma una seqüència perfecta,
i nosaltres l'entenem, i és fantàstica.
A vegades, les coses no són així, i el nostre cervell ens enganya.
Però, per fer-ho, existeixen certs retards.
I això és el que fa que, a vegades,
tinguem sensacions com el déjà-vu.
Com, a vegades, tinguem aquella sensació,
no sé si us ha passat mai, que agafeu i mireu un rellotge
si porteu un rellotge de manetes,
i diu, com és que quan el poso a mirar,
en aquell moment l'agulla del segon sembla que estigués parada,
i es posa en marxa en menys temps d'un segon?
A mi això mai m'ha passat.
Però heu sentit parlar d'algú que es queda fent el moviment
en el mateix joc, i després segueix avançant.
Dius, que li ha passat algun rellotge.
És un tema de percepció.
Molt interessant.
Per cert, ja que formem part d'un videojoc,
en aquests moments són pixels,
quin personatge us agradaria ser?
Mira, si fóssim uns sims,
estaria molt bé que fessin servir
el truc aquell del Rosebud,
com el dels diners infinits.
Tu o Christian, hi ha algú que...
Jo en un primer moment vaig pensar en el Link,
perquè soc molt fan de la saga Terra,
però això d'anar lluitant amb monstres
i esperits no m'agrada gaire,
llavors vaig pensar en el nen del The Last Guardian,
que està amb la mascota que està gegant
i que me'n recorda molt el meu gos,
i que és molt tranquil el joc.
Hi ha moments de tensió, però és bastant relaxant.
A mi em relaxa molt.
Francesc, que estàs?
Jo, en el moment de la nostra existència,
jo la Carmen Sandiego.
Carmen Sandiego?
Una superlladre barra, agent secret,
que viatja pel món,
pel temps, per l'espai,
wearing equips, equips, equips,
Carmen Sandiego, allà on vulguis.
Em quedo la Carmen Sandiego.
I tu, Star?
Molt cansat, eh, Carmen Sandiego.
Jo preferia ser el Mànic Miner, tu.
Mànic Miner perquè després era el G7 Willy,
la fitxa vertical del Tetris,
és la més esperada.
Un NPC que ven armes al protagonista, no?
Amb els braços, el cos, no?
És igual, quan surt la fitxa vertical del Tetris,
tot es posa de bon humor.
És veritat, és veritat.
Molt bé, doncs no, cadascú d'uns altres...
Tu què vols, eh? No, jo ja...
A veure, abans de cita crisis... Jo ja ho sóc.
Jo ja ho sóc, jo ja ho sóc.
Jo ja ho sóc, jo ja ho sóc.
T'ha tocat ser la Gina, tu la Ellie...
Parlant del tema de les simulacions,
he vist ara fa poc, i no és per donar-los molta volada,
però, bueno, vista a Netflix, hi ha un documental
bastant interessant sobre el món dels terraplanistes.
Ui, ui, per favor, quina mandra.
I tant. I fa molta mandra, però és curiós
veure des de dintre com la gent ho viu.
I, simplement, una de les persones, bueno,
un de les corrents que hi ha dintre del món dels terraplanistes
és que estem vivint
dintre d'una simulació estil
el show de Truman.
El món és pla, el cel és una cúpula
com el món de Truman, el show de Truman.
A vegades ho penso, eh. I diuen tots,
les estrelles, allò, són projeccions, no existeixen.
Bombetes. És el món de Truman, el show de Truman.
Cris, som actors tots de la teva vida.
Però és que mai ho sabré, aquesta és la cosa.
No, ja t'ho estic explicant jo, entre cufis.
Ja, però bueno, és veritat que no m'ho sabré.
Ara veuràs que m'agafaran i se m'emportaran per la porta.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
Aquesta música roquera,
a quin tipus de videojoc creieu que forma part?
De cotxes?
Doncs sí.
Està mostrat al guió, clar.
Ara acabes de trencar la màgia.
Prometo que no l'he llegit.
Tu prometo.
El Murillo et pot dir que jo no he llegit el guió.
Jo diré un Guitar Hero, de primeres.
Sí, sí, doncs no.
És d'un joc de cotxes,
és un joc de cotxes de rally
i resulta que l'Oriol Dalmau ens en parla,
perquè és el videojoc que acaba de sortir
que es diu Dirt 2.0.
Primer de tot aclarim conceptes,
perquè el món del rally videojueguil
que ha creat Codemasters és una mica confós.
En primer lloc, hi ha el joc que es diu Dirt.
Ja està, que n'hi ha cinc.
Hi ha el Dirt 1, 2, 3 i el que es diu Showdown,
que era de la generació anterior,
i el Dirt 4, que és perquè aquesta generació
va sortir l'any passat.
No confondre amb la sèrie Dirt Rallies,
que jo li haguéssim pogut fotre un nom diferent
per diferenciar un de l'altre,
al Dirt Rally n'hi ha dos,
que els dos són per aquesta generació
i acaba de sortir ara el segon, que és aquest.
Quina diferència hi ha entre Dirt i Dirt Rally?
Doncs que el Dirt és més arcade, entre cometes,
i té com moltes coses.
És un gran turisme perquè ens entenguem de rallies.
I la saga Dirt Rally és més realista,
més simulació.
Per tant, ja ho diem d'entrada,
aquest Dirt Rally 2.0 no és un joc per tothom,
és simulació exigent, és un joc que pots gaudir
si ets un patata, com jo,
però realment li trauràs tot el suc si ets un expert.
És un simulador i això es nota en moltes coses.
Els gràfics, tot i que estan molt bé,
i ha millorat molt el tema de l'ombres i tal,
no és el més important.
S'han primat els frames, aquí sí que es nota
que va fluït d'aquells famosos 60 frames,
i aquí, en aquest cas, era molt important,
ens ho prenem molt en sèrio.
Punt número 2, es pot conduir amb mando?
Sí, però es nota que està pensat de cap a peus
i que es pot conduir amb un volant.
3, no és gens fàcil, un error i te'n vas a la merda.
És cert que amb nivells fàcil pots fotre't a les 500 vegades
i guanyar la tapa, però la sensació de patata
la tens exactament igual, no?
El realisme està potenciat amb 50.000 opcions
per regular el cotxe, els danys,
que estan molt bé, el cotxe es pot deformar
de mil maneres i afecta la conducció,
i que hi ha molta diferència entre conduir amb grava,
amb terra, amb asfalt, quan plou, quan no plou...
Realisme per un tubo!
Els que en saben i fan rallies fins i tot de debò,
els hi deuen caure les llàgrimes de plaer en aquest joc.
Però és un joc que li passa una mica
com les cuines professionals.
Saps aquelles cuines de sèrie inoxidable
que són molt bones, són molt fortes,
però no són gaire boniques, diguem-ne, no?
El joc no és que no sigui bonic, però és aspre,
és a usted, és sec.
Per exemple, totes les proves que et proposa,
les tens allà, sense més ni més.
No hi ha un trofeu, no hi ha un context,
no hi ha aquella sensació de campanya,
que tampoc demano un RPG, ja sé que és un joc de conducció,
però, hòstia, l'han fet tan prou que els ha quedat una mica sec.
Es nota amb els modes de joc, que són pocs,
hi ha un parell de novetats que m'han encantat.
Per exemple, el Rally Cross,
que són cotxes de rally,
però competint, no contra el crono,
sinó amb una carrera més tradicional,
hi ha el circuit de Catalunya,
i aquí hi ha intel·ligència artificial dels rivals,
que són bastant agressius,
i hi ha rallies històrics amb cotxes mítics,
basant-se en un R5 que mola molt.
O sigui que té coses que estan molt bé,
hi ha altres que són diaris o setmanals i van canviant,
els temps allà són aleatoris,
i no tenen cap context, no hi ha cap campionat,
no hi ha cap copa, no hi ha res.
Són per guanyar crèdits i comprar cotxes,
sec, sec.
El joc, això sí, no m'entengueu malament,
és imprescindible pels aficionats del rally
i molt recomanable pels que els hi piqui el gosà,
d'estrenar-se fent rallies.
Jo, per això, sí, he d'acabar
amb una estirada d'orelles a Codemasters forta,
perquè anem al famós problema del DLC del dia 1.
Aquí hi ha una superfície clau en el món dels rallies,
que és la neu, que la neu ja ha de ser.
Doncs la neu va per DLC de pago.
I, és més, la meitat dels rallies
que hi haurien d'anar, doncs també van a part.
És com treure un FIFA que no hi hagués
el Santiago Bernabéu, diguem-ne.
És una mica estrany, és a dir, hi ha la versió de lux del joc
que aporta aquests continguts i que costen 90 euros,
aquest és el joc de debò.
La versió estàndard costa 70, però és una versió lite.
Per tant, el que deia, molt recomanable,
imprescindible pels fans,
però jo crec que es mereix que espereu
que abaixi una mica de preu, perquè s'han passat
una mica de llestos a Codemasters.
Doncs moltíssimes gràcies, Oriol Dalmau.
Molt interessant les dades del DiR 2.0.
Sou de jocs d'aquests tant, tant, tant realistes de cotxes?
Si jo tingués una cadira d'aquestes potents
amb un volant guai i uns pedals i tal,
et diria, ostres, m'encanta.
Però clar, he de jugar amb un comandament.
És una mica el que és el joc.
El tema del realisme aquí és perversal.
Doncs mira, canviem una mica de joc,
ja que avui el Cris ens parlarà d'un nou Battle Royale.
Recordem que un joc Battle Royale,
el concepte, és un gènere de videojocs
que combina supervivència, exploració i sequets,
en un mapa limitat on l'objectiu
és ser l'últim supervivent de tots els que participen.
I ara sembla que tots els jocs han de ser
o han de tenir un mode Battle Royale.
I algú pot pensar que el final format
es desgastarà amb tanta saturació.
De fet, vull parlar d'aquesta alfa tancada
que s'anomena Spell Break,
perquè té tots els ingredients per trencar
amb les mecàniques més tradicionals
dels jocs com el Fornite, el Battle of Gnomes, l'Àpex, etcètera.
Com el Tetris 99, no?
Com el Tetris 99, per exemple, i llavors li pot donar
un aire nou en aquest estil de joc.
Primer de tot, hem de parlar de per què és especial
i per què és diferència de la resta de jocs del seu estil.
Tots sabem que en els Battle Royale
només pot quedar un jugador o un equip
i has de tenir armes per eliminar els altres jugadors, no?
Doncs a tots ens ve al cap
l'Escar Legendària o la M16 amb silenciador,
però és que en Spell Break no n'hi ha d'armes de foc.
Només hi ha foc, literal.
Foc, gel, vent, barí, electricitat,
i és que la nostra arma és la màgia.
Ah!
Ai, poter!
Sí, sí.
De fet, sí.
Durant el joc anirem trobant diferents tipus de guants,
diferents tipus de màgia,
però la màgia té un perfil de combat diferent.
Amb el guant de gel podem apuntar a llargues distàncies
com si es tractés d'un sniper,
però amb el guant d'aire podem ser més àgils
i més ràpids atacant,
de la mateixa manera que amb el guant elèctric,
per exemple, podem paralitzar els rivals
o fer molt mal amb el guant de terra, per exemple.
Però aviam un moment, Cris,
això és una mica el que ja coneixem dels Battle Royale, no?
Només que canvies una escopeta per una bola de foc.
De moment sí, però el joc incorpora dues mecàniques
relacionades amb aquest estil de combat.
La primera.
Us he comentat que podem trobar diferents tipus de guants,
però només trobem un sol guant
que podem equipar bé a la mà dreta o bé a la mà esquerra.
Jo ho estic veient.
Podem equipar dos tipus de guants diferents.
I això què vol dir?
Que podem combinar diferents elements.
Per exemple, tenim un guant de foc a la mà esquerra
i un guant d'aire a la mà dreta,
i amb la mà dreta fem tot un torbellino d'aire,
i amb la mà esquerra llencem el foc
i es converteix en un torbellino de foc.
És increïble.
Es combinen.
I això dona una visió tàctica que no existeix en altres Battle Royale.
La segona és més comuna que la primera,
però continua sent un punt diferenciador
respecte a la resta de jocs d'aquesta família.
I és que incorpora el concepte de classes dels MOBA.
Això què vol dir?
Pel que fa a l'experiència del joc.
Doncs que en les partides a duo o en equip
serà vital tenir un personatge tipus Tank,
un personatge de suport,
i una altra que sigui full damage,
que mati a tothom.
I, a més, que això no només depèn dels guants màgics que puguis trobar.
Abans de començar una partida,
has d'escollir dos perfils de mag
amb diferents passives i nivells,
i, a més, pel mapa també trobaràs botes, cinturons i amulets
que també tenen diferents passives i millores.
A quin joc et recorda? Com és, visualment?
Visualment és molt el Tell de Breath of the Wild.
O sigui, per això t'encanta.
De fet, he estat mirant qui eren els creadors del joc,
i he vist que és una desenvolupadora que es diu Proletariat.
Proletariat.
I dels quatre jocs que tenen,
tots són d'un estil molt similar, estèticament.
Estil low poly, poc realista, amb molts colors...
És veritat, el que sorprèn és això.
Certament, a nivell gràfic,
et veus un joc que sembla que...
Un indie.
Sí, no és espectacular.
Molt fornit, eh? Potser també has entrat un precedent.
Però a mi ja m'agrada això.
Una mica que porten coses diferents.
Sembla tots els videojocs en què es del lluita
són grisos o marrons.
Sembla que tot el que hagi de ser una mica de dulç
té aquest tint de color marró tan avorrit.
A tu t'agrada?
A mi m'encanta, clar.
És un estil de joc.
Hi ha molts colors, hi ha molts efectes visuals.
Això, esclar, t'alegra sempre.
I el tema pasta, és a dir, se sap una miqueta quan costarà,
perquè, mira, recordo l'article que ha fet l'Albert García,
a l'avantguàrdia que parlava dels free to play,
una mica al futur que...
Serà free to play o com anirà?
Bueno, encara no s'han pronunciat en el preu,
tot apunta al fet que serà efectivament free to play,
però del que sí que han deixat alguna pista
és en el seu interès de consolidar
una bona comunitat competitiva.
Hi ha molts vídeos de presentació i actualització
del desenvolupament del joc,
el CEO de Ploretariat o Ploretariat,
el SetSeabag, ha dit clarament que Spellbreak
té un perfil que seria molt bé en els esports.
Home, és que ara mateix tots els videojocs
que surten al mercat o la gran majoria,
tots volen ser...
És que el meu videojoc té molt de perfil per a esports.
Mira, l'altre dia vaig estar veient,
em sembla que va ser el cap de setmana,
que estava el Lolito a Polònia,
que estaven fent una competició del Fortnite,
i llegint articles sobre aquesta competició,
deien que, clar, que abans, quan tu jugaves,
per exemple, als esports al FIFA,
o jugaves a un altre joc,
eren màxim 6 jugadors, o al Lol.
Ara, clar, són 100 jugadors,
i que es complica d'una manera bàrbara la producció.
I això, sobretot, és això.
Perquè a l'EUBP, que van fer això dels youtubers,
a la Gamers i que, bueno, van jugar 100 persones,
per fer, clar, els comentaristes, què han de comentar?
Perquè hi ha 100 persones jugant.
Llavors, no tens només una càmera,
tens com a màxim dues càmeres per veure,
la resta es perd.
És que fixa't que jo crec que quan hi ha competicions aquestes,
veure és què és el que emet el teu streamer.
Exacte. I tu les deixes a l'streamer.
Exacte.
Jo em veig que aquí, al futur, està amb allò de gol en les gaunes.
Mira.
Doncs tu imagina't això, mirant una part diferent de cada.
Aquí, en la part rosset, és el carros.
És una il·lusió.
L'altre dia, no sé si vau veure la competició
que va fer el Lolito,
i que la part més important,
no que ell jugava,
sinó que ell comentava,
que ell era l'administració militarista.
50 jugadors professionals feien parella
amb 50 youtubers, a més de tot el món.
I va ser molt interessant,
perquè jo crec que la persona més important allà
era el realitzador.
És a dir, el senyor que anava punxant la càmera
del Salvador Ralla, del Forfas...
I amb el Valium al costat.
Però és una feinada, això.
El senyor que t'està ensenyant el que passa,
tot depèn d'ell, si no t'ho ensenya, no ho veus.
El mateix, en una entrevista, el Lolito deia que, clar,
són 100 persones jugant a l'hora,
amb 100 ordinadors que han de funcionar perfectament,
que tot ha d'estar ben connectat,
i hi havia, es veu, darrere de cadascun dels jugadors,
una persona per si fallava l'ordinador
i per intentar solucionar.
És que això és caríssim.
No és el mateix jugar, ja us ho dic,
al League of Legends que al Fortnite.
Però també estem al segle XXI,
amb aquestes alçades de la vida.
A veure, és que l'ordinador vagi a petar...
A veure, o sabràs tu, que la tecnologia,
quan no ha de fallar, és el moment...
Per això, no ha de fallar.
I falla, i això és el que me toca als trons.
M'encanta que ho digui l'Star, que treballes amb un Mac de quin any?
Del 2005.
Si l'ascència programada...
I la mar de tranquil, eh?, la mar de maco.
El seu no falla.
Com els Nokia antics, no fallen mai.
Encara vaig amb l'Engage, ja. Tinc els dos, l'Engage i l'iPhone.
I amiga tens a casa? Sí, el 1200.
Un dia us he de treure una foto del meu desktop.
I tant, que ens encantarà.
Us he de posar fletxes indicant què és cada ordinador.
I us asseguro que tots funcionen i tots els faig servir.
Cada un per una cosa diferent.
El que podríem fer al Telegram la setmana que ve
és que la gent faci una foto del seu desktop,
de com està funcionant i com treballa.
Vull dir que pot estar molt bé. I tant.
Prem el botó verd i obre la porta. Fes-ho.
Hem arribat fins aquí, gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Cali, han passat moltes coses aquestes setmanes, sobretot a Telegram.
Com sempre, el Telegram no para de parlar tothom,
de parlar de molts temes.
Ens han parlat coses com, per exemple,
amb els navegadors de carretera.
El Seraphí Lliteres preguntava si algú feia servir el Sàigic,
que diu que serveix com a navegador de carretera pel cotxe.
L'Ignasi li deia que abans que existís el Waze,
que sí que l'utilitzava, que anava força bé.
I el que a mi m'ha cridat l'atenció
és que és un navegador que permet reflectir el que està passant
en el vidre davant del cotxe.
Això no... Deu anar molt bé, la veritat.
Segurament, però no sé si ha passat tot el tema de seguretat.
De seguretat, no?
I funciona tant de bé, tant de dia com de nit i aquestes coses.
Això s'hauria de veure bé.
Sí, s'hauria de veure bé, però sembla ser que és molt clar
en les indicacions perquè posen fletxes.
El concepte està molt bé. S'haurà de veure.
Doncs sí, i seguim amb altres comentaris.
Aprofitant que demà és el Dia Internacional de la Dona.
Si ens escolten el dijous.
Si ens escolten el dijous.
La Laura ens deia que...
Ens compartia una notícia que l'ha fet posar bastant nerviosa,
que era, segons ella,
al Mobile van negar l'entrada d'una dona amb un nadó,
amb un nen petit que encara l'havia de lletar.
Aleshores deia que li semblava mentida
que aquestes alçades del partit encara s'estigués així.
I molta gent ha comentat aquest tema.
El Ricard deia que era una vergonya,
que no li servia d'explicació,
que no podien entrar ni els menors de 16 anys
ni que s'hagués d'avisar amb entel·lació,
i que això havia passat precisament
a la secció de Women for Tech.
No fotis.
Va passar el For years from now
i aquell dia hi havia una xerrada de Women for Tech.
Però sí, l'explicació que ha donat el Mobile World Congress
ha sigut que havien de registrar abans
que entrava amb un menor,
perquè no poguessis agafar qualsevol període de carrera
i t'apareix alguna cosa.
És un nadó de pit.
És menys que un menor, diguéssim.
No és un tema que facin ús o que deixin de fer ús,
és un tema de seguretat de tot el que pugui passar dins.
Jo crec que d'aquí uns temps...
El Mobile hauria de tenir una espècie de guarderia.
Ho penso produir.
És una ordre negre d'entrada a moltes dones
que no poden deixar el seu fill en una altra banda.
Aumentar el nombre de dones que assisteixen al Mobile
és una bona manera,
el tema de la conciliació mobile, feina, família, criatures,
poder anar allà amb el Mobile.
Fins i tot tenir...
Hi ha una startup que fins i tot es dedica a crear
una espècie de booths,
una espècie d'habitacions tancades
perquè les dones puguin allà els seus fills amb una intimitat
i que no ho hagin de fer al lavabo.
Fa uns anys vam presentar una app
que va ser un dels plors dels nens.
Això és una tonteria.
Ho feien amb un gos.
Algú té un nen petit,
tot el Mobile, algú nen petit...
No ho deixem entrar.
Això ja va passar l'any passat.
Ja, però me'n fot de mala llet.
Hi havia un altre comentari que també em feia bastanta gràcia.
A part d'això, per què no hi ha paritat entre ostesses i ostessos?
Per què està ple d'ostesses i no hi ha senyors guapos?
Perquè el 80% dels assistents al Mobile...
Són homes, però si tenen problemes les dones, per entrar-hi,
per aquestes coses tampoc no ho aconseguirem res.
Sí, però pràcticament és aquest el gran motiu.
I perquè no tothom és europeu
i hi ha molts països que encara és alt,
que hi hagi una dona que sigui guapa cada estant a cada estant.
Que es fotin, aquests països.
De totes maneres, potser el Mobile no és un lloc on hagi vist jo
un gran exemple de dones ostesses a tots els pavellons
com en altres menes de fires.
Per exemple, la zona Android,
on sempre hi ha assistents que t'ajuden,
a tota la zona que sempre muntes, sempre hi ha nois i noies.
A més, les noies van amb xàndel vestides de lavage.
No veus cuixa, no veus...
Fa uns anys, fa cinc o sis anys, el Mobile era un altre Mobile.
També s'adel·lava.
Per això, que això està canviant molt ràpidament,
i que gràcies a Déu estic convençut que això ho recordarem,
i sobretot gràcies a vosaltres, les dones, que canviareu,
i fareu la revolució,
i això serà història d'aquí molt poc.
També vam comentar que avui parlaríem
de si formàvem part d'una simulació o no,
i m'ha fet molta gràcia el Ricard,
que deia, mira, ara que ho dius,
potser sí que estic en una simulació
perquè tinc molt l'ac, jo, normalment, d'una banda.
Tinc molt l'ac.
Jo també tinc molt l'ac.
Sí, sí, vull dir que parla molt. No sé si hi ha alguna cosa més.
Mira, parlàvem, per exemple, de l'Alita, que no sé si heu vist.
De Pollo.
Exacte.
Demanava a la Laura si ens havia agradat.
Ella deia que diu que li va faltar història,
a part que...
que la recull que es veu, clar,
tots els problemes que arrossega, la resta de gent no ho entén,
si no tens una miqueta de històries.
Necessites una miqueta de feedback d'abans
per saber el que està passant.
No sé si vosaltres penseu el mateix, si l'heu vist.
M'han recomanat veure Alita en cinema 4D,
que jo sé que el Cris és molt fan.
És una passada. Doncs Alita en 4D.
Això ho hauríem de fer amb el Francesc, un programa repàs,
perquè la gent que hi vagi a veure
sàpiga quins personatges es provaran.
Un decàleg de l'obra de Yukito Gishiro,
que és l'autor del manga original, i vinga, anireu ja tots preparats.
Doncs això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Doncs, Eli, Gina, Francesc, Cris, Estar,
gràcies per participar en aquesta edició d'avui del programa.
Els vostres pixels no són com sígrons,
realment estan molt ben posats. Molt ben fets.
Estem en 4D, estem en 4D.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a tot l'equip,
al control tècnic Enricard Portal.
Pots seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook, a Twitch,
a Instagram, a catràdio.cat, barra GD i als podcasts de Spotify.
Adéu-siau. Adéu.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.