Bona nit, passant 6 minuts a la una de la matinada,
aquest és el programa número 551 del Generació Digital.
Ginatós, Francesca Iblasco, Xavier Serrano, molt bona nit.
Hola, bona nit.
Avui s'avança l'hora.
Ui! I què fem, aquí, dos?
Teniu una hora més de programa, vols dir?
Perquè una hora menys de programa? No, perquè si no, de marxa, ja.
No, el tema és que la gent que ara se'n va a dormir
o que ho farà a l'estudi del programa, dormirà una hora menys.
Com ho porteu, vosaltres, això? Oteu?
No, no m'afecta.
A mi tot el que sigui dormiments em sembla molt malament sempre.
Jo sempre dormo igual de poc. Però per què tens fills?
I perquè vaig a dormir tard, habitualment.
És l'hora de veure sèries i de veure pel·lícules.
Sí, sí.
Elisabet Sàngel, molt bona matinada.
Molt bona matinada.
A tu t'afecta el tema de les nits?
Jo la veritat és que no ho noto, a no ser que tingui una activitat...
Molt d'hora.
...i sobretot vosaltres amb fills que teniu partits i aquestes coses,
aleshores sí, perquè has d'estar a l'hora,
has dormit una hora menys i es nota.
Recordem, Eli, estem plenes setmanes santa,
els uients han tingut dues setmanes de temps
per enviar-nos missatges, notes de veu,
per un fantàstic joc que podran aconseguir si són els guanyadors.
Doncs sí, i aquesta setmana tenim un Street Fighter V per la PlayStation 4.
Exacte, Street Fighter V.
Francesc, aquest joc sembla que no passi mai de moda.
És que segueixen un dels preferits, jo crec,
de tots els fans dels jocs de lluita,
i tot intentant mantenir,
excepte uns petits cameos amb el 3D,
tot intentant mantenir aquest aspecte clàssic
marcat per la Street Fighter II...
És veritat, perquè s'assembla molt al Super Mega Drive.
Em sembla que ho dic bé, oi?
No, no, és i tant, és que manté aquest estil de gràfic,
molt maco, molt polit, molt gros, també.
Ha canviat l'estètica, ningú que s'esperi veurà pixel.
Però segueix mantenint això.
16 lluitadors, 4 lluitadors nous, els altres ja són coneguts de la saga,
i novetats pels fans dels jocs de lluita,
quan a barres, estratègies...
Però, bàsicament, segueix sent la mateixa jugabilitat de sempre.
Estic esperant que facin l'Street Fighter Liam Neeson Edition
bufetades com pans de pagès, que és el que tocaria avui dia, no?
Francesc, tu que deies que hi havia 4 jugadors nous,
jo el que no m'imagino és un Street Fighter
sense els 4 jugadors clàssics, no?
Chun-Li, Ryu, Ken, Daslim...
Tots aquests hi són, i és... hi ha un blanc que ha redibuixat...
Com que ha redibuixat? Blanca és blanca.
Però aquells que espereu veure un monstre verd no hi és, eh?
És més com una persona amb unes rastes molt grans...
No, que està molt bé, jo trobo que està molt bé,
i la veritat és que falten potser alguns dels coneguts,
però gairebé tothom hi trobarà una mica el seu preferit.
Doncs comencem el programa,
i sobretot amb els que ens han comentat, els uients.
Doncs sí, comencem amb la Laia Claret,
periodista del Matí de Catalunya Ràdio.
A mi m'agradaria saber si hi ha alguna alternativa al Google Maps,
perquè s'empenja, a vegades em triga a carregar-se,
i sense el Google Maps moro.
Per tant, si hi hagués alguna alternativa, m'interessaria bastant.
De fet, quan diu moro, ho diu de veritat,
perquè ella és la que es va movent per tot el territori
al control claret al Matí de Catalunya Ràdio.
Gina, què li podem dir?
Que soc molt fan del control claret,
perquè quan va amb rodalies, quan va als hospitals,
jo entenc que el necessiti,
perquè sempre penso com pot trobar tanta gent tan desperta
per entrevistar a les 7 del matí a l'altra punta de Catalunya.
Ella no m'ha dit quin telèfon porta,
però m'ha dit que Google Maps, que se li penja.
A veure, si va amb cotxe,
li recomano Waze, que és una startup de San Francisco i Tel Aviv,
perquè pot trobar la millor ruta quan anem amb cotxe,
no la més curta, la millor,
perquè el que fa servir és el coneixement col·laboratiu.
Crowdsourcing, com la Wikipèdia.
Crowdsourcing, es diu?
Crowdsourcing, com la Wikipèdia.
Crowdfounding, diners, coneixement.
De la resta dels usuaris que l'estan fent servir.
És a dir, com més persones fan servir Waze,
més coneixement té l'aplicació i et pot donar una millor ruta.
Per exemple, els usuaris poden indicar
si hi ha un accident o un control amb un gest molt ràpid
i el conductor, però també, gràcies a la nostra velocitat relativa,
si no li diem res a l'aplicació,
sap a quina velocitat anem i sap si hi ha retencions o no.
Gràcies a la nostra i a la de les altres cotxes, no?
Per tant, com més gent faci servir Waze,
millor seran les dades i les rutes.
Això ho fa servir, també, Google Maps?
Sí.
De vegades veig aquell tronja i vermells...
Saps ara com ho fan servir? Com Waze.
Clar, perquè l'han comprat ells.
I Waze és seva. Ah, amigo!
No ho sabia.
Aquesta és una aplicació que us la recomano tant i està en català,
que sempre, des d'aquí, reivindiquem aplicacions en català,
perquè una de les parelles dels directius de Waze és catalana
i es va dedicar ell a traduir-ho quan tenia temps lliure.
Molt bé.
Va dir, carinyo, jo t'agafaré l'aplicació i la traduiré.
I alguna altra, li podem dir?
Sí, mira, Citymapper, per si va en transport públic per Barcelona.
El que fa servir és les informacions
dels diferents serveis de transport públic
i sí, com moltes, no, no, no,
perquè té en compte, fins i tot, el temps per on has de caminar
per fer transport o si t'has de posar al principi o al final de l'andana,
si hi ha escales mecàniques o ascensor o no hi ha res, no?
A més, té el bicing, el bicing... Bicing, bicing.
Sempre he tingut aquest dubte. Jo sempre he dit bicing, però...
Doncs bicing, la UAL que ens ajuda.
Bicing, bicing elèctric, tram, ferrocarrils...
Fins i tot et dona opció de taxi.
Aquesta que dius és Citymapper, eh?
Sí, Citymapper amb dues pes i dues ters.
La part té, doncs, el TomTom,
que tot i que era, us en recordeu,
de quan posàvem aquell aparatet al cotxe,
també té la seva pròpia aplicació de mapes, MapQuest,
HereMaps, que, per cert, és de Nokia, o del que queda d'ella,
Yahoo Maps, Bing Maps, Ask Maps, Gear Repsol,
Apple Maps, que no us recomano que ho fem servir.
Això és una antirecomanació. Què dius?
Sí, Apple Maps és horrorós, només funciona als Estats Units,
perquè quan va sortir Apple Maps era molt dolent,
els directius d'Apple van dir, no, això ho heu de solucionar,
perquè els treballadors solucionaran als Estats Units,
però la resta del món, una mica, doncs, que els hi és igual.
I si no, us recomano OpenStreetMap.org.
Fantàstic. Aquest conec.
Una opció lliure i oberta que fan servir serveis com Foursquare.
I, a més, pots, fins i tot, veure camins per anar en mountainbike,
per anar caminant per la muntanya...
És espectacular. És lliure i obert, ho fa la gent.
És a dir, aquella bona voluntat que trobem a vegades per internet,
doncs aquí està.
I ara una altra nota de veu relacionada amb la gent que fa esport
i vol controlar les dades que generen.
Hola, soc la Natàlia.
He vist que Fitbit ha llançat nous rellotges.
Quina és la millor opció si el que m'agrada és córrer
i controlar tot el tema dels quilòmetres o les calories?
Gràcies.
Gràcies a tu, Natàlia.
Si hem de parlar de córrer, d'esport,
el Serrano ens pot donar...
Fer veure la llum.
Jo, que em moc menys que un sant,
de fusta, per favor.
Doncs vaja, mira, a principis de mes
va sortir a la venda el Fitbit Blaze,
que es pot comprar a través del web de la companyia.
El van presentar al passat CES de Las Vegas
al principi de gener,
i el seu preu és de 229,95 euros.
Entre les novetats de Fitbit Blaze
hi ha l'opció de fer exercici amb el vídeo Fitstar
que la companyia va comprar l'any passat per 25 milions de dòlars.
Quin pam.
També ofereix una funció
que mesura la intensitat del son durant la nit
i t'informa via aplicació mòbil
si has tingut una nit tranquil·la o si has estat inquiet.
Encara que molt possiblement això no ho necessites per quarany.
Això ho notes, no?, perquè jo ho noto molt.
No fa falta, no?
Mira, he dormit malament i no sé per què
o quines hores ha passat tot això.
És resistent a l'aigua de pluja, però no és submergible.
I atenció, perquè han detectat errors
de fins a mil passes en el tuïn de dòlars.
Que greu, que greu.
Si ho comparem amb altres dispositius com el d'Apple.
Home, avui em proposo fer 25.000 passes.
He fet 24.000 perquè hi ha 20.000 de mes.
O 26.000.
He acabat cansat, no?
Una bona alternativa és el Samsung GS2,
que, com ja sabeu,
és un smartwatch amb totes les aplicacions necessàries
per al nostre dia a dia i, esclar, també per fer esport.
El preu és significativament superior al del Fitbit.
D'altres, l'Apple Watch,
els rellotges Pebble amb tinta electrònica de color.
Molt macos.
Amb una durada considerable de la bateria.
Fins a cinc dies sense recarregar.
Exacte, també tenim els models de Motorola,
de Sony, Alcatel, Huawei, etcètera.
Tots ells es comuniquen amb el mòbil via Bluetooth
i una aplicació en recull les dades.
Alguns incorporen tecnologia NFS,
o qualsevol cosa que ens permetrà pagar a les botigues,
o en algunes botigues,
simplement posant el canell al terminal.
N'hi ha de molt bonics,
en què el disseny està per sobre de les característiques.
És el cas del Suís Withings Activité.
És un rellotge dels de tota la vida,
fet de sèrie inoxidable, corretge de cuir...
És preciós, de veritat, és molt bonic.
El vidre és resistent fins a cinc atmosferes
i amb una pila de botó de les de tota la vida.
Dura vuit mesos, la pila.
A l'esfera, agulles, i ja està.
No té res més.
La informació via Bluetooth cap al mòbil.
Directament, de forma transparent, no?, diguéssim.
Sí, sí, sí, és molt bonic.
Mirà-vos-ho, perquè jo crec que...
com a regal pel dia del pare,
que va ser fa uns dies,
pel tant de l'any que ve...
Ja estem pensant, a l'any que ve.
Sí, o sigui...
Molts fills encara no em regalen res,
perquè són petits, pobres, però ja els hi posaré.
A qui re? A qui re?
Poca broma amb la gama de productes dels Estatudis...
Estatunidens, que és difícil, aquesta,
amb seu a Suïssa, tot s'ha de dir,
els de Garmin, com, per exemple,
el Garmin Vivo Smart, a guerra, que és una polsera
que recull tota la informació de la nostra activitat física,
però sense GPS.
O el Garmin Forerunner 225, aquest sí,
amb GPS, per poder deixar el mòbil a casa.
Precisament crec que això és una de les característiques
més importants a l'hora de triar
un d'aquests dispositius,
que tingui GPS o no, depèn si voleu portar
el mòbil a la butxaca o deixar-lo.
Jo optaria per una polsera o una banda,
en teniu de molt barates, com la de Xiaomi Mi Band,
que val 17 euros a Amazon,
o de molt més cares,
com la Microsoft Band 2,
de 299 euros també a Amazon.
Però per aquest preu ja tenim smartwatches
molt més competents.
Són compatibles amb iOS i Android.
Natàlia, torna a escoltar,
i a veure si entreu d'entrellat,
perquè realment les opcions són moltes,
i ho vam veure fins i tot en aquest Mobile World Congress,
que també Garmin, etcètera, moltes marques...
L'any dels Werewolf.
Doncs Francesc, molts esquiar ens escolten,
encara els queden uns dies a vacances.
Quin joc els recomanaries perquè no pensin
que tinguin la feina a l'escola o en el que sigui
i deixessin d'una vegada per totes el Candy Crush?
Doncs mira, et porto dos jocs,
he intentat buscar dos jocs que fossin allò que en diem
encefalograma pla,
però no he pensat res,
però no n'he sigut capaç del tot.
Llavors, un és una miqueta més intens que l'altre.
Molt bé.
Perquè home, de Berning, n'hi ha,
però mira, el primer de tots es diu Stuck.
Aquestes estones...
és on aquestes estones...
Esteu sentint ara com una mena de sorolls,
una escaleta i tal.
Com un xilòfon que li cauen coses.
Doncs mira, Stuck vol dir apilar o apilar,
en anglès,
doncs el joc va bàsicament d'això,
una sèrie de peces quadrades o rectangulars
que van entrar a la pantalla i tu apretant només un botonet,
pam, pam, pam, pam,
les has d'anar apilant justament una sobre l'altra.
El ritme de la música?
Quan aconsegueixes fer, elles van amb velocitat,
amb el qual et porten al seu ritme.
Quan no aconsegueixes fer, sona la nota musical correcta
i va passant per l'escala.
Quan no, sentiu aquest soroll xilofònic...
I atenció, perquè aquí la cosa es complica.
La peça es retalla per allà on tu t'hagis passat.
Per tant, si t'has passat per més o per menys,
la peça queda retallada
i ara la base a què les noves peces s'han d'ajustar
és molt més petita. I així, molt més petita.
Què passa quan fas tota una escala sencera, eh?,
de do a do, que canvies d'octava?
En aquell moment tens un bonus i ping...
La peça se't fa una miqueta més gran
i torna-se una miqueta més fàcil.
Però és d'aquests llocs tipo flappy verd una mica,
que vas apretant només un sol botonet
i és a veure qui fa més peces,
qui apila més peces.
220, 117, 52, 31...
El teu record.
Jo n'he arribat a fer 54. Molt bé.
Ostres, Déu-n'hi-do, eh? Recurrem el nom, que és...
Estac amb C-K, eh?, C-K.
Exacte. Està parat i és gratuïta.
Ui...
Estan tranquils.
Una pel·lícula de Miyazaki.
Mira, tindríeu raïda, eh?, senyor.
Doncs mira, aquest que us porto es diu Dimo,
amb dos es, Dimo.
És per Android i per iOS
i és un joc que a mi m'ha agradat força.
També és molt simple de jugar,
és apretant amb un parell de dits la pantalleta,
sense haver d'aprovar-te res més,
i és una miqueta com un Guitar Hero.
La mecànica, eh?
Són cançons, peces molt maques, com les que estem sentint,
i van caient unes peces,
i hem d'apartar la pantalla en un moment adequat.
Aquí hi ha una miqueta més de tensió,
però bàsicament no hem de preocupar-nos de res més.
Ara, el que m'ha agradat és que, a part que les cançons són molt maques,
tot es desenvolupa a través d'una història,
amb uns dibuixos molt ben fets,
d'una nena que està en una mena de castell,
amb un ésser bastant estrany,
i vols veure què passa,
quina és la relació que tenen els dos.
Es desenvolupa una història on la nena es passeja
buscant una clau.
I tot això passa mentre vas passant nivells
i descobrint i desbloquejant noves cançons.
Cansons com aquesta. Per tant, em sembla un joc molt tranquil...
Sona bastant relaxat, eh? Molt interessant.
De vacances, una miqueta. Sí, fa vacances.
Costa dos dòlars per Paralles i en Android,
em sembla que són gratuïts, els primers 30 nivells,
i més enllà, doncs, ja has de parar.
Ara fa unes setmanes us parlàvem de l'aniversari
de la partida entre l'ordinador DBM D-Blue
i el recordat mestre dels escacs Dari Casparov.
El mateix any d'aquest aniversari
s'ha produït un repte mundial encara més espectacular,
la competició home màquina en el joc Go.
Segons l'entrada que podem trobar a la Viquipèdia,
el Go és un joc d'estratègia de tauler per dos jugadors,
originari de la Xina,
on es va desenvolupar entre els anys 2000 i 200 a.C.
Videojoc antiquíssim que juga amb unes peces
de color blanc i color negre,
de fet, no són peces, sinó que són pedres, n'hi diuen,
i que si continuo parlant en diré alguna de grossa,
perquè hi ha alguna incorrecció,
perquè és un joc que jo no domino gens.
Per això hem portat avui el generació digital Joan Pons.
Molt bona nit. Bona nit.
El Joan ets jugador de Go des de fa molt de temps?
Més de 30, em sembla que cap als 35.
35 anys, Déu-n'hi-do.
Doncs en Joan, a més a més, és membre del Club la Pedra,
i durant tots aquests 30 anys
ha estat cinc vegades el campió d'Espanya.
Joan, com et va arribar l'afició fa tantes anys d'aquest joc?
Bueno, sempre, des que vaig aprendre a jugar a escacs,
que devia tenir sis o set anys,
que els jocs d'estratègia em van agradar.
Es vaig anar provant, tots els que passaven per davant.
I aquest és el que més m'ha agradat.
Sempre vinculen el Go amb les escacs,
moltes vegades, per explicar-lo, fins i tot, no?
Bueno, són dos jocs per dues persones,
fitxes blanques i negres,
i normalment, quan s'acaba la partida,
un que guanya i un que perd,
s'ha de pensar, buscar una estratègia,
no interver l'etzar, tenen moltes coses en comú.
Per entendre aquest joc,
una bona manera és anar a una associació com la Pedra a aprendre'n?
Perquè he llegit que una bona manera d'aprendre a jugar el Go
és veure com es juga el Go.
Aprendre sol costa una mica més,
tot i que hi ha casos excepcionals
que han fet aprenents sols, han arribat molt lluny.
El problema és que les regles són...
per una part terriblement simples,
poden resumir en dos o tres,
però les conseqüències d'aquestes regles
poden arribar a ser bastant subtils,
i no són gens evidents.
Aleshores, si algú t'ho explica o veus en acció les conseqüències,
és molt més fàcil.
El que ara escoltarem és la roda de premsa de Lee Seedle,
que és jugador de Go amb un rànquing de nou Dan.
Em sembla que ho dic bé, nou D.
En el moment de la seva darrera partida amb Alfagó,
el programa d'ordinador desenvolupat per Google,
que el van programar per jugar al Go.
Escoltem.
Aplaudiments
Bé, bàsicament,
jo no necessàriament crec que el Go és superior a mi,
no necessàriament crec que...
Joan, nou Dan és una barbaritat, no?
És molt, és un nivell molt alt.
És el més alt. És el més alt.
Això, són molts anys de joc i...
I sobretot moltes hores d'estudi.
D'estudi, eh? Sí.
Perquè d'estudi de les jugades, de les...
No sé si dir moviments,
perquè aquí em sembla que no hi ha moviments, no?
No, les peces no es mouen.
Es comença amb el tauler 8
i la jugada que fa un jugador
consisteix a agafar una de les pedres,
una de les fitxes del volt,
posar-la en el lloc on et vols jugar,
i aquelles pedres queden allà tota la partida,
no sé que sigui capturada i es retiri del tauler.
Vol dir que abans de posar-la en un lloc
has de pensar una mica perquè allà es quedarà.
Molt bé. De fet, ha estat espectacular,
no sé si heu vist les partides que ha fet aquest campió,
que estaven comentades per experts cadascuna d'elles,
i era realment espectacular
tot el llenguatge que porta cadascuna de les jugades.
Però tu, quan jugues amb un altre jugador, tu estàs sol,
pensant quina serà la millor propera jugada, no?
Sí, exacte.
Això també déu-n'hi-do. Tu ho has seguit, Francesc?
Doncs m'ho he seguit només una miqueta, no?,
a partir de la tercera partida,
i que és la que va guanyar l'Isidol,
perquè han acabat el retard final de 5 partits, ha sigut 4 a 1.
O sigui que ha sigut una derrota bastant, bueno, evident.
No es pot queixar.
I no, no, la veritat és que molt bé.
Una de les coses que s'han trobat,
parlant de l'intel·ligència artificial
que hi havia al bar de Google lluitant contra l'Isidol,
és que una de les coses que ha passat s'ha fet popular,
o s'ha fet famosa, un cert moviment,
perquè diuen que ha sigut molt estrany per part de la màquina.
Tan perfecte que ha estat jugant durant tot el campionat,
resulta que no sé quin moviment ha sigut,
però em sembla que ho podeu buscar per Google,
en moviment 73 o així,
fa un moviment totalment... un error totalment de principiant.
I dius, com pots estar jugant a un nivell tan alt i de cop i volta...
A la màquina, no?
A una persona, igual, en aquell moment,
està pensant en la que està a primera fila i, ups, mou la pedra i no...
Però que la màquina hagués comès un error tan evident en aquell moment.
És curiós, no?
Tot i això, la intel·ligència artificial encara pot cometre errors.
De fet, jo recordo haver llegit fa temps un...
De fet, amb el llibre que em venia a aquest joc,
un proverbi, no sé si és un proverbi,
és una dita xinesa que diu que...
la vida és una gran partida d'ego que s'ha complicat inútilment.
No sé si estàs d'acord amb això.
Va, hi ha uns quants proverbis, així.
Perquè, en el fons, el go és un joc d'estratègia militar?
O ve del tema militar o no?
No, no realment.
És un joc de construcció...
i de negociació, més aviat.
L'objectiu del joc és repartir-se el tauler.
Ah, sí?
Quan s'acaba la partida
és quan tots dos estan d'acord
en que el repartiment del tauler s'ha acabat,
que cadascú ja té el que ha de tenir,
que no hi ha res a repartir,
i aleshores es mira qui ha aconseguit més espai,
i el que ha sigut més eficient col·locant les pedres
i aconseguint espai és el que guanya.
Ara que parlaves de proverbis xinesos,
jo vaig conèixer el joc del go
en unes novel·les bastant, bueno, cutrecilles, podríem dir-ne,
d'una dona autor que es deia Eric Van Loosvader,
que tenia un personatge i tal,
i jugava amb el nom xinès Weiki, vaig conèixer el joc del go.
I allà hi sortia també un proverbi que definia el joc.
I era...
Tardaré 7 minuts d'ensenyar-te a jugar,
tardaria 7 anys d'ensenyar-te a guanyar,
que suposo que és una cosa que podem aplicar
als escacs i altres jocs d'aquest estil.
Abans hem comentat que aquest campió a l'Isabel
té 9 dans.
Tut, ets 3 dans?
Però són escales una mica diferents.
Totes les coses asiàtiques que hi ha en nivells
estan reglamentats.
Està molt reglamentat, diguem.
Aleshores, podríem dir, un jugador
que acaba d'aprendre les regles
i s'asseu a fer la primera partida,
que està al graó més baix de l'escala...
Tots els qui som aquí.
Hola, soc jo.
Hola, soc un 25 quiu.
Hola, soc un 25 quiu.
Quiu vol dir graó.
Dans també, però diferents graons.
Molt bé.
A mesura que vas progressant,
arribes a primer quiu.
Quan arribes a primer quiu
i tornes a seguir progressant,
llavors comences amb l'escala següent
i ets primer dans.
Molt bé.
Quan arribes a sisè dans,
en principi, per la gent normal,
a qui s'ha acabat, en teoria.
Però llavors estàs més o menys
al nivell que tenen els primers dans
amb títol de professional.
Llavors comença una tercera escala,
que és la dels professionals,
la gent que s'ha dedicat
com qui va a la universitat
a estudiar, no ho sé,
veterinària,
doncs, aquests van a una escola a estudiar go.
Master, no ho sé, com podríem dir.
En tres més dos, no?
Sí, sí.
I més o menys el primer dans professional
equivale al següent pas
d'un sisè dans aficionat.
Llavors això continua fins a nou dans.
Més de nou dans no donen.
I de fet fa 50 anys
n'hi havia molt pocs.
O dos.
Sí, dos.
Dos només.
I existeixen competicions
de totes aquestes categories?
A partir d'alguna d'elles?
No, competeixes quan vols.
I teòricament amb gent més o menys
de la mateixa o tothom contra tothom?
Normalment es procura
que jugui gent
del nivell semblant al teu,
perquè les partides són molt més interessants per tots dos.
I tu ets un tres dans
del nivell aficionat o del nivell professional?
No, de l'aficionat.
I si jugo contra tu, em quedo al teu nivell?
Podria ser que jo soc 25 quió?
Em podria quedar amb un tres dans si guanyo?
Complicat.
Prova-ho, a veure què passa.
Escolta, però, per exemple, Francesc,
el tema dels tablers de Go
han aparegut
en molts manges,
videojocs, abans comentaves aquesta novel·la,
pel·lícules...
Doncs la veritat és que, com totes,
el Go és un referent
en tot l'arc oriental.
Aquest campió,
el joc és d'origen segurament xinès,
aquest campió és coreà,
és popular...
Tota l'arc oriental
és un...
No sé si és un tòpic,
però és una imatge totalment reconeguda.
Per tant, és molt normal que aparegui
en milers de llocs.
Hi ha una referència molt gran.
Potser parlant de manga, la referència més gran
és la del Hikaru no Go.
És un joc que ha fet popular el Go
una altra vegada al Japó,
des del 98, quan va sortir,
perquè es va fer molt famosa.
És una imatge que ha publicat aquí, a casa nostra,
coses com Vacumant,
una història sobre uns nois
que es dediquen al món del manga,
i la veritat és que ha fet que repopularitzi
el Japó, aquest joc.
Com així, és una imatge que surt
en moltíssimes pel·lícules
i en moltíssimes estapirijocs i tot.
This desert is here from Atari
Can you hear that?
And only the systems from Atari
Have you played Atari today?
Alguna vegada ho hem parlat.
És un moviment del joc Go?
Sí, és una jugada...
les jugades tenen
nom, la major part,
la major part,
quasi la major part,
i una d'elles és Atari.
És l'atac contra una pedra
o un grup de pedres.
La subsidiària d'Atari
que es dedicava a fer versions
de recreatives per consola,
que també tenia un nom de moviment de Go,
que era Tengen.
És un moviment relacionat, no?
És un punt del tauler,
és el punt central del tauler.
Com has vist el tema d'aquesta partida
entre màquina i home
que s'ha produït aquests darrers dies?
Molt interessant per dos motius.
Un, tenint en compte
la quantitat d'ordinadors
que ha hagut de fer servir Google
per fer córrer el programa
i poder-li plantar cara al paio queia
que anava amb una tassa de cafè
i tirar milles.
Hi ha 120 CPUs i 280 GPUs
tota l'hora treballant contra l'home.
El mare nostre, home.
Doncs no queda gaire lluny.
Que fort.
Per altra part, el sistema,
que és la part important
del que es feia la propaganda Google,
el sistema com ha estat programat,
que podríem dir que no ha estat programat,
sinó que a partir d'una estructura mínima
el programa ha anat ajustant-se
fins arribar a poder guanyar,
ha fet que el sistema
ha fet que no tingui jugades
molt fixades
de prepreparades,
sinó que cada vegada
improvisava segons el que li semblava.
I això ha fet que fes unes quantes jugades
originals que ha deixat
uns quants professionals bevejant
allò de jo vull jugar contra aquesta màquina
a veure què fa.
També ha provocat alguns errors
que heu comentat abans
de jugades inexplicables de si havia jugat
fins ara com ha pogut fer això.
Doncs el motiu és aquest,
no té les dades,
no té una base de dades que vagi tirant
i vagi copiant,
sinó que va improvisant sobre la marxa.
Això ha fet coses molt originals i molt bones,
però també algun error sorprenent.
Doncs el professional amateur
és el Joan Pons,
que és jugador de Go de fa més de 3 anys,
és membre de 30 anys,
és membre del club La Pedra.
De fet, si aneu a internet
directament es troba molt fàcil.
A l'Avinguda de Roma,
si no estigui equivocat els dimarts
a partir dels 7, dos quarts a 8,
a partir de les 7 ja comença a haver-hi gent.
A l'Avinguda de Roma, 159 segons
que comparteixen espai amb el club de Bridge Maida.
I que allà podeu trobar informació,
contactar amb ells i si voleu
començar amb aquest apassionant món del Go
pot ser una gran manera.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
aquests minuts al programa Generació Digital.
De res, vosaltres per recollir-me.
Continuem amb el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Xavi, què has portat aquí? El joc de Manresa?
Això és una cosa divertidíssima.
Bé, divertidíssima per dir alguna cosa.
Ha jugat, ja. És un joc de taula, eh?
Sí, sí. És una mena de tríbil.
Farem fotos, les penjarem,
oportunament, d'aquí una estona,
al nostre Twitter i al nostre Facebook,
si voleu, si l'Eli...
I tant que vull. Home, home!
Fantàstic. És un tríbil sobre la ciutat de Manresa.
Això es va fer fa uns...
10 anys, aproximadament, 9 o 10 anys.
Està perfecte, eh?
L'Ajuntament de Manresa, amb una sèrie de col·laboradors i patrocinadors,
es tracta d'això, un tríbil de preguntes de la història de Manresa.
El que és divertit és que les preguntes
les va fer moltes persones,
les van aportar,
persones van demanar especialistes en diferents temes
que portessin aquestes preguntes.
Fins i tot jo em sembla que em va tocar fer.
Què dius, ara? Sí, sí, perquè ho va coordinar la meva dona, això.
Molt bé.
Jo treballava a l'Ajuntament de Manresa
coordinant un pla educatiu de ciutat,
i aquesta és una de les propostes que s'hi vam fer.
La capsa està perfecte, eh?
Realment val molt la pena i...
Encara té instruccions i tot.
Sí, sí, totes les cartes dins.
Per exemple, personatges d'esports i entorn.
A qui s'atribueix l'escultura de la façana lateral de la Santa Cova?
Clar, si no ens demanes res, doncs no t'interessa, sí, sí.
Quin jugador del Rico Manresa va fitxar
pel Pamés a València a la temporada 2008-2009?
Bueno, aquesta encara, no?
Si ets aficionat al bàsquet, ja la sé bé.
Gràcies.
I tu creus que encara podem trobar, a hores d'ara,
bons jocs de taula, no?
Està en un bon moment, no, totes les relacions de taula?
Sí, sí, sí, no?
El joc de taula està ara en un moment fantàstic.
De fet, ho comentàvem abans fora de micro amb en Xavi,
des de tot el segle XXI, una mica,
dins el món del joc,
de la gent que més s'hi dedica, una mica de més friquirol,
però dintre del món, de l'univers del joc de taula,
ha agafat una miqueta la davantera,
la vanguardia que en el seu moment
van ser durant els 90 els jocs de rol,
que tu parlava de jocs de rol,
els jocs de cartes, que van desbancar,
inclús, una miqueta, el joc de rol,
dintre del joc preferit per tots els frics del món.
I avui en dia, el joc de taula,
que estava com una mica més denostat,
ha fet una explosió molt gran,
amb una gran qualitat de producció,
jocs molt ben fets, amb molt bones fitxes,
moltes temàtiques diferents, moltes mecàniques diferents,
i realment hi ha jocs de qualsevol tema i per totes les edats.
I això és fantàstic.
Doncs mira, començar a fer un petit repàs
de les possibilitats per a la gent
que ens estigui escoltant de jocs d'aquest tipus.
Doncs vinga, quin comentaries primer?
Doncs mira, primer, quan parlem de jocs de taula,
a l'era digital,
jo crec que el que ens hem de fer
és dirigir-nos a un lloc imprescindible,
que és boardgamejig.com.
B-O-A-R-D...
gamejig.com.
Molt bé, allà hi ha informació.
Allà hi ha una passa de dades brutal
de gairebé qualsevol joc editat,
és un fòrum, diguem-ne, americà,
està en anglès, però...
la base dades recull jocs editats
en gairebé qualsevol idioma.
M'he trobat jocs de taula editats a casa nostra,
en català bastant minoritaris.
Segurament el joc de Manresa també hi formi part,
tot i que estigui fet només per l'Ajuntament,
perquè està fet sobretot pels aficionats.
Allà trobareu informació,
resoldran preguntes, còpies d'instruccions,
veureu les fitxes,
veureu com són els jocs per dintre,
les puntuacions que hi donen...
Si mai teniu algun dubte sobre algun joc,
o busqueu per internet jocs antics
i voleu saber si val la pena o no,
BoardGameGeek és el vostre lloc on anar.
I després, com sempre,
us recomano també que si teniu interès
en algun joc molt concret, passeu per YouTube.
En l'era digital, YouTube està ple de gent,
que t'obre la capsa, t'explica el que hi ha,
partides de demostració,
gairebé mai hauríeu de comprar un joc
sense saber si us agradarà
amb tota aquesta informació que teniu al vostre abast.
Com era allò? Molt fotut ha de ser el teu problema
perquè no trobis un llatino-americà
i no trobis un llatino-americà.
Doncs vinga, va, fem aquest repàs, Francesc.
Doncs mira, estàvem parlant...
Us proposo diverses opcions de jocs
que us podeu aficionar durant aquestes vacances,
si encara teniu temps,
i ja que hem estat parlant del joc del go,
durant tota aquesta... al primer part del programa,
us comento un parell de jocs tradicionals
d'altres parts del món que poden ser interessants.
Estàvem parlant del món oriental
i del shogi i el majol.
El shogi és el... o shogi, depèn de com el vulgueu pronunciar,
és una mena d'escacs.
Tu preguntaves si el go tenia algo a veure amb la temàtica militar.
Doncs el go no, però el shogi sí.
El shogi és realment uns escacs.
Peons, dames, cavallers, reines...
Més o menys, s'assembla molt.
És el paral·lelisme més clar entre un joc oriental
que s'envia als escacs que tots coneixem.
Les fitxes són molt característiques,
tenen una forma com de pentàgon allargat.
I tots els aficionats al manga us sonarà,
ho coneixereu perquè és el que juga el pare del Ramma.
En aquella sèrie tan mítica, en Ramma a mig,
doncs el pare del Ramma i el seu amic
estaven tota l'estona jugant a aquest joc, el shogi.
I és també molt divertit i molt interessant.
I després el majoc.
El majoc és un joc que molts també segurament us deu sonar
de jocs en solitari,
d'aquest joc que tens una piràmide de fitxes
i les vas apartant, les fitxes tenen forma de bambú,
números en xinès, rodonetes...
Difícil, al final, de dir a veure aquesta quina és.
És igual que aquesta?
Que has de treure dues fitxes iguals
netejant la piràmide.
Això és el joc solitari, que se'n diu el Taipei o el Shanghai,
però fa servir el set de fitxes del majoc.
Tot i això, el majoc és un joc que juguen 4 persones,
que té molta complexitat,
però la base és molt simple,
i la base és la del Remihio, el joc de cartes del Remihio o el Rumi,
que segurament molts de vosaltres coneixeu.
Doncs amb aquesta base ja podeu jugar al majoc.
Xavi, tu ets d'aquests que busquen les parelles?
Sí, sí, sí.
El Taipei, aquest famós...
I tant!
Quan estàs jugant, dius, aquí, l'antífiat,
hi ha un error de programació, no?
Ajuda!
Però si no la veia! I tant, i tant! Impressionant!
No, no, res, un petit secret,
que suposo que és com un muet o un altre,
que és un joc fantàstic per la babo, aquest.
Sí, sí.
Perfecte.
Vinga, Francesc, més coses.
Ara, parlant de jocs tradicionals, passarem a una altra banda del món,
que segurament molt neus vi, fixeu, i és l'Àfrica.
Hi ha molts jocs que tenen...
Home, no, parlem de jocs a taula.
Dius, jocs a taules africans. Per favor, que no estàs parlant, no?
Doncs sí, us recomanaria, per la curiositat,
doncs, mira, un parell de jocs curiosos,
no africans, eh?,
hi ha el Backgammon, que no és ben bé àfrica,
però són jocs aquests de moure fitxes a través d'un tauler curiós.
Mira, el Mancala és el nom gairebé... és d'un joc,
però gairebé molts jocs s'assemblen,
jocs d'origen africà s'assemblen molt.
Són aquests en què vas movent pedres d'un costat a l'altre d'un tauler.
Es poden trobar les botigues de jocs,
i és un estil de joc bastant curiós i bastant original.
Els taulers, moltes vegades, com que en origen es jugaven amb llavors,
doncs poden ser molt macos, molt ben decorats i molt bonics.
I també són gairebé molt estètics.
El pots tenir al menjador de casa i sembla...
És el típic joc que venen a la botiga de comerç just.
Sí, o com el deixen al te, exacte, per decorar i estar...
També a les botigues de decoració moderna,
o venen sabons al costat i a aquells jocs.
Exacte.
Doncs per què no? Proveu el Mancalas.
Estan molt bé, tots els jocs derivats.
El Backgammon és aquell típic joc que molts heu conegut
perquè estan tots els jocs reunits
i reculls de jocs de viatge i ningú sap com es juga.
El dels triangles. Exacte, no?
Però, escolta, si us hi pareu una estoneta,
us dic que és molt fàcil, és molt fàcil, és com un parxís, eh?,
una versió extranada del parxís,
però us donarà la sensació que allà de dir...
Tants anys amb això per casa que no sabien com es juga
i al final és un joc prou interessant.
Jo recordo que me'l vaig trobar en un dels primers jocs
que vaig tenir per la Nintendo DS, que era el 42, jocs a taula,
i sortia...
I el dia que descobries com funcionava dius...
Home, doncs no està malament, és com un parxís.
És com un parxís per a dues persones,
però és un joc que s'hi aposta que l'és i tot, eh?
I després, per acabar aquests jocs curiosos, diria el Senet.
El Senet és un joc d'origen egipci, eh?, d'origen, doncs...
Exacte, i s'ha descobert,
s'han descobert jocs de Senet complets a les excavacions,
i, per tant, avui en dia se sap totes les regles,
se saben les fitxes,
i en podeu trobar versions de Senet que podeu tenir a casa
i jugar amb la família.
També té semblant al Mancala,
d'aquests de moure fitxes per un tauler que és molt quadrat,
que no hi veus res, però té la seva lògica.
I la gràcia d'estar jugant un joc antiquíssim,
que s'ha descobert en excavacions,
i que avui en dia pots jugar a casa teva.
I coses més modernes,
és a dir, que ara ho puguis trobar,
i que hi hagi l'anata, i que vegis el 2010, per exemple.
El 2010. Exacte, és el que anava a dir jo, ara.
Doncs mira, anem a parlar una miqueta de jocs moderns.
Jocs moderns, no podíem... ens hi estaríem molta estona parlant,
però vinga, us recomano coses curiosetes, clàssics,
carcassons, per tota la família.
Un joc d'aquests, i us el poso en comparació amb els zombies,
que no tenen res a veure, però són jocs d'aquests...
on el taulell el va muntant el jugador torn a torn,
en el carcassó poseu petites fitxetes
que representen un entorn medieval,
amb castells emburellats, camins, granges,
i en els zombies aneu posant trossos d'una ciutat, no?
En els zombies heu d'escapar d'una invasió zombie,
en el carcassó heu de ser el que al final de la partida
controla més territori.
En els zombies podeu jugar amb la família, amb els nens...
Perdó, en el carcassó podeu jugar amb la família dels nens,
en el zombie jo he jugat amb els meus nens,
però és un estil diferent.
Com et trobes al carcassó?
Jo hi jugo, jo ja ho he dit alguna vegada en aquest programa,
que jo hi jugo quan trobo gent amb qui jugar.
A mi no m'has convidat.
Veus, xavi, tu no hi eres, quan ho he dit tu alguna vegada.
Només he vingut un cop al mes.
El que em passa és que estic encara com en el primer nivell,
perquè es pot anar fent una mica més complicat.
És tot un negoci, eh, també?
No em redo ningú.
La veritat és que a nivell digital,
carcassó és un dels jocs que té versió per tablet,
versió per ordinador, per tant,
si vols jugar en línia i amb altres persones...
La volti, no?
Falta gent per jugar i pots jugar a través d'Internet,
amb altres persones, tot el que tu vulguis.
Hi ha una altra sèrie de jocs,
que no són d'aquests de muntar el taulell mica a mica,
sinó són, com podríem dir-ne, el seu objectiu és...
fer línies comunicades cada cop més llarga.
Per exemple, Catan, un altre clàssic, no?,
has de portar els teus...
has d'intentar fer que els teus...
les teves caravanes comercials
arribin al més lluny possible.
Aventureros al tren, un joc molt maco per jugar també en família,
en el que has d'intentar fer la via fèrrea més llarga
a través d'Europa o a través dels Estats Units.
Que bonic.
Un joc que et porta una mica del tema de viatjar i les vacances,
que ara estem de vacances, també és molt interessant.
Alta tensió.
Un joc on has d'intentar establir línies elèctriques,
conquerir línies elèctriques
i donar electricitat a altres llocs,
també, dels Estats Units o d'Europa.
Abans parlàvem d'aquest joc, del joc de Manresa,
s'han fet també aquí a Catalunya jocs, no?, de taula.
A Catalunya s'han fet jocs, i, a més,
a través del 1714, del Tricentenari,
s'han fet diversos jocs.
I mira, això em serveix per parlar d'una sèrie de jocs
que potser molts que penseu en jocs de taula no els teniu en ment,
que són els jocs col·laboratius.
1714 Victus, per posar-hi un exemple,
és un joc basat en la novel·la d'en Sánchez Pinyol.
El joc és un joc col·laboratiu.
Què vol dir?
Vol dir que no tots els jugadors no competeixen entre ells.
Tots tenen el mateix objectiu comú.
El 1714 Victus és intentar resistir a l'assalt borbònic
tot el que es pugui.
Sí que és veritat que, al final,
algunes coses marquen la diferència dels jugadors,
s'estableixen punts, i hi ha un guanyador.
Però tots els jugadors han de col·laborar entre ells.
Tu no pots dir, jo faig això per guanyar,
però, a més, ara puteixo a tu. No pots putejar-lo.
Si perdem, perdem tots.
La intenció és que intentem guanyar tots,
i després ja decidim qui és el que ha guanyat més que els altres.
Està molt bé. Són jocs col·laboratius.
Tenim, per exemple, la illa prohibida,
un joc molt senzill,
un joc que, a més, està en català i és recomanable per jugar amb nens,
on heu de trobar quatre objectes en una illa,
però heu d'intentar col·laborar
perquè l'illa s'està enfonsant torn a torn,
i heu de col·laborar tots els jugadors
per intentar mantenir l'illa flotant tot el que es pugui,
perquè, si no, perdeu una oportunitat de recollir objectes.
Déu-n'hi-do, n'hi ha molts, eh?
Hem de fer una llista, això, directament,
una notícia al nostre espai web, eh?
Hi ha moltíssims.
Jo el que us recomanaria també és que intenteu anar
a una botiga de jocs especialitzats en jocs de taula,
on trobareu, ja et dic, jocs molt divertits,
de temàtiques molt diverses i de moltes mecàniques diferents.
I ja per acabar, el que sí que us vull dir...
és que hi ha jocs de taula digitals.
Jocs de taula, o sigui, jocs de...
com comentàvem ara l'Eli, el Carcassona, el Catan...
Ara me l'ensenyava el Xavi, el Carcassona m'ensenyaves, oi?
Sí, sí, correcte, i el Catan també.
Estarà 3 euros i escaig...
Sí, trobareu molts jocs de taula clàssics
en versió digital, això ho trobareu.
Trobareu també jocs d'ordinador o jocs de consola
que estan fets amb esperit de joc de taula,
per exemple, el Hearthstone, aquesta mena de jocs de cartes
semblants al màgic produrament de World of Warcraft,
o, per exemple, l'Animal Crossing Amiibo Festival,
en què tens... perdoneu, acabo de carregar el micròfon.
És igual, és Catalunya Ràdio.
Teniu un taulell i moveu els vostres Amiibo pel taulell
com si fos un joc de taula tirant buits d'aus
i després competiu en minijocs.
I, per exemple, us trauríeu una de les coses que...
Jocs basats en videojocs,
teniu jocs de taula del món de BioShock, del món de Doom,
de The Witcher, inclús jocs de taula del món de World of Warcraft,
i una de les coses que ha fet l'univers digital,
ha afavorit el tema del joc de taula tradicional,
són els jocs print-and-play.
Jocs moltes vegades gratuïts que apareixen gràcies a haber camis,
jocs fets per persones o complements,
altres jocs que, gràcies a la possibilitat del print-and-play,
et pots descarregar d'internet el joc sencer
i tota la llista de peces
preparades per ser impreses i enganxades en una cartolina.
Per tant, pots distribuir un joc a tot el món
sense que et costi un duro,
a tu com a persona que ha creat el joc,
si l'has vendut o si l'has regalat, això ja és cosa teva,
i les persones se'l poden imprimir,
poden llegir les instruccions, poden jugar amb peces de plàstic,
se'l poden imprimir en cartrós, poden fer el que vulguin.
Cada cop amb la popularització de les impressores 3D
hi ha molts projectes de jocs de taula
on tu et pots imprimir figures,
pots imprimir elements d'escenografia
per decorar més els teus jocs.
La possibilitat de l'era digital
és que la taula està al seu costat.
Parlant d'impressores 3D, a l'escola on van els meus fills,
Col·legi Homs i de Brat, projecte de final de curs,
els nens, en comptes de vendre polvorons o vendre loteries,
estan venent clauers fets amb impressores 3D.
Home, molt bé. Està molt bé, no?
I tant. Totalment generació digital.
Exacte, exacte.
I ja per últim una cosa molt curiosa que us trobareu
si mireu per la xarxa, si mireu per Steam,
són els simuladors de taula.
Una de les coses que passa amb els jocs de taula tradicionals
és jugar en xarxa amb altres persones que tens a fora,
excepte que algú hagi fet una versió del teu joc per jugar online.
Els simuladors de taula el que fan és simular una taula de joc.
Una taula hi tenen el seu mateix mecanisme de moure fitxes,
el seu mecanisme de barallar cartes,
però ets tu el qui després decideix quina forma té el tauler,
quines són les cartes, quines són les fitxes...
No hi ha regles.
Aquests simuladors de taula no controlen la partida.
Et mostren una taula virtual
i et mostren la possibilitat
d'entrar en aquella taula, però després ets tu qui,
barallar les cartes, els teus amics que juguen, pots fer trampes,
has de vigilar que els altres no moguin la fitxa quan no els hi toquen,
i si t'enfades, a més pots agafar i tirar totes les fitxes a l'aire,
que és un bonus afegit.
Simuladors de taula, TableTop Simulator o Basel, ja ho teniu.
Basel amb V i dues S. I dues S.
I aquest dimarts, un nou episodi del Generació Digital del 33.
Ens en parla el Lluís Marquina.
Bona nit, segurament sentiu un sorollet de fons.
Us estic explicant tot això des dels encants vells de Barcelona,
perquè serà la localització des d'on podreu veure
el generació digital d'aquest dimarts a la nit al 33.
Un generació digital en el qual parlarem d'un software
que no pot ser utilitzat.
El generació digital del 33.
El generació digital d'aquest dimarts a la nit al 33.
Un generació digital en el qual parlarem d'un software
que han desenvolupat a la Universitat Oberta de Catalunya,
a la UOC, pensant en poder enxampar la gent que fa els treballs
o els exàmens, inspirant-se en el coneixement dels altres,
allò que tradicionalment s'ha dit copiar.
També coneixerem el perfil digital de l'Agnes Marquès,
la nostra companya dels serveis informatius de TV3,
i parlarem dels bitcoins.
Concretament ens preguntarem si és possible comprar
els bitcoins que fem servir en el nostre dia a dia
pagant amb aquesta moneda virtual.
Doncs estem a pocs minuts de les dues de la matinada,
i hauríem de dir que les dues de la matinada són les 3.
I és que l'hora s'avança.
Dormireu una mica menys, segurament,
perquè això, com dèiem al principi, està a les vostres mans,
i segurament el ritme de les escoles, les botigues,
i el dia a dia fa anar que aquest nou horari
agafi el vostre ritme, també.
Per parlar-ne hem trucat amb un molt bon amic nostre,
en Jordi Ojeda, que és, a més de ser professor associat...
de la Universitat de Barcelona, també és director de Rational Time.
Molt bona matinada, bona nit. Hola, bona nit, què tal?
Molt bé, escolta'm, entres minuts abans,
molt pocs minuts abans, d'aquest avançament horari.
És un moment que no sé per què, però tu no deus estar gaire content, no?
Bueno, esperem que sigui de l'última o de les últimes vegades
que fem aquest canvi.
Sí? De veritat, Jordi?
Bueno, hi ha, diguem-ne, hi ha unes pors...
que o canviem tots, tota Europa, o quedem igual.
I, per tant, com que s'han de posar d'acord molts països,
és complicat.
Ara hem de dir que l'Angela Merkel,
amb el seu partit de la Unió Cristiana Demòcrata,
va posant el seu programa electoral 2014,
que acabarien amb aquest canvi,
i van guanyar, i està governant ella.
I abans d'aquests 4 anys, o sigui que ens queden un parell d'anys,
ella continua dient que ho posaran en marxa.
Si realment acaba a Alemanya fent-ho,
acabarà fent-ho tothom.
Déu-n'hi-do, tant de bo!
I a més, m'alegra molt sentir-te amb aquesta seguretat,
perquè des que hem nascut, almenys jo, que soc del 70,
és un tema ja que ha passat a la normalitat,
aquest canvi d'horari, no?
A veure, des de l'any 74 es fa cada any,
i des de fa uns 10 anys,
a les mateixes dates, a tots els països.
Des de l'any 74 es fa arrels de la crisi del petroli.
I, de fet, el canvi d'horari ve quasi de principis de segle.
Inclusa la Primera Guerra Mundial es va proposar
un canvi d'horari per tenir una estalvi en el consum del carbó.
Sempre s'ha associat el canvi d'horari
amb una estalvi energètica.
És veritat?
Això no és del tot cert avui en dia.
Es calcula, es diu a Espanya, per exemple,
que pot haver-hi una estalvi d'uns 6 euros per iard a Espanya a l'any.
6 euros a l'any.
I això està en dubte perquè cada vegada més...
doncs...
diguem-ne, tenim bombetes de baix consum, etcètera.
Pensar que amb una iard el consum més important és de la nevera,
que no és el canvi d'horari,
o és de la tele, que això segurament tampoc li deu afectar, etcètera.
I el discurs és un discurs ecològic.
Si fos un discurs des del punt de vista de recaptació d'impostos,
inclús podria estar en dubte.
És a dir, si tu proposes un canvi d'estiu
per afavorir que tinguis més relació amb la natura,
amb el sol, etcètera,
hi ha estudis que demostren que pot provocar, per exemple,
que hi hagi menys ganes d'anar a sopar fora, per dir-ho així,
perquè, per exemple, s'està passejant.
Des d'un punt de vista de recaptació,
podries arribar a ingressar menys impostos a l'Estat,
perquè la gent consumeix menys, diguem-ne, això,
d'anar a un sopar o una activitat, diguem-ne, amb un lloc tancat.
Jordi, l'empresa que dirigeixes és Rational Time,
que no només vetlla per aquest canvi obligat,
sinó que explica la importància dels horaris a la nostra vida.
Per què us són tan importants, aquests horaris?
Nosaltres diem que el temps és un factor sistèmic,
perquè ens entenguem que la grip és sistèmic,
perquè quan tens la grip estàs fet pols i et fa mal tot.
Doncs el temps passa d'algú similar,
és a dir, que tot el que passa en un moment
té un efecte en un altre moment.
Per exemple, tu pots estar a la feina i dir,
ostres, no m'acabo de trobar bé o no acabo d'estar concentrat,
i al millor és perquè la nit abans te n'has adormit tard
perquè estaves veient una pel·lícula a la tele.
O, per exemple, tens un fill, una filla,
que suspèn matemàtiques i el poses amb un professor particular.
Però en realitat al millor suspèn matemàtiques
perquè ha dormit poc.
Es calcula que dormir una hora menys cada dia
pot afectar la teva capacitat d'abstracció,
i això té un efecte directe sobre les matemàtiques, per exemple.
I mai se'ns passaria al cap que si el nen suspèn-lo
queda a fer dormir una miqueta més.
Sí, a mi se'n passa pel cap, però de veritat és que, de vegades,
penso, per exemple, i t'ho pregunto,
tu la tecnologia, els mòbils, la comunicació en xarxa,
fa un bon favor, per exemple, a la conciliació?
Bueno, com sempre,
totes les coses ben utilitzades és positiu
i mal utilitzades té un perjudici.
En el cas de les associacions, sempre explico,
nosaltres estem en un moment molt curiós
de la història de la societat
en què pràcticament els nens petits estan ensenyant els pares
a gestionar el temps entès, per exemple,
a ensenyar a fer anar el WhatsApp o a fer anar el Facebook.
Això ho dic de veritat.
Quan en el segle XV o en el segle XVIII o al principi del segle XX,
el dia eren els pares que ensenyaven com organitzar el dia.
I inclús els festius, diguem-ne, de l'any,
eren festius associats a la feina.
Hi havia la festa de la collita, etcètera, etcètera.
Avui en dia el que trobem
és que hi ha un mal repartiment dels festius,
hi ha un mal repartiment entre el món acadèmic de l'educació
i el món laboral,
i després hi ha molts factors que ens estan fent canviar
la forma en què les persones gestionem l'horari
i no en som conscients.
Com, per exemple, la televisió,
que cada vegada, en el cas d'Espanya, va retardant el prime time,
o, en això que t'acabo de dir ara, que és molt curiós,
que n'hi ha nens petits que els estan ensenyant els pares
a fer anar això, el mòbil, el Facebook, el Twitter, el WhatsApp.
Tot això està alterant.
Jo m'hi dedico a explicar, en cursos, diguem-ne, amb empreses,
com utilitza el WhatsApp.
Jo recordo un cas molt divertit,
quan divertit, entre cometes,
amb una directiva d'una empresa que, quan anava a sopar amb els clients,
quan sortia del sopar, diguem-ne, a quarts de dotze de la nit,
enviava un WhatsApp a tots els treballadors,
amb el mòbil particular dels treballadors,
dient, el sopar ha anat molt bé, estic molt content.
Doncs perquè entengués aquesta senyora que això no era necessari,
que la gent no tenia per què rebre un WhatsApp a la nit,
diguem-ne, amb aquesta informació,
doncs em va costar molt que ho entengués, per exemple.
Molt bé. Déu-n'hi-do, Jordi.
Els senyals acústics estan a punt de sonar a Catalunya Ràdio,
i aquesta hora se'ns perdrà.
Tant de bo, jo ho dic perquè també he estat sempre a favor,
sigui a la darrera o la penúltima vegada que ho vivim.
Moltíssimes gràcies per despenjar el telèfon a aquesta hora,
i molta sort.
Gràcies a vosaltres. Vinga, desitjam-ho.
Gràcies.
Elí, Francesc, Xavi, gràcies, molt bona nit, i descansar,
i poseu l'esportador una hora després.
Exacte.
Molt bé, generació digital, sou tots vosaltres,
i també la Ginatòs, Francesc Serra i Blasco,
Xavi Serrano, Albert Garcia, Star, Elisabet Sánchez,
i qui us parla d'Albert Murillo, el control tènic,
en Lluís Àngel, Alonso, dimarts a la nit al 33.
I nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.
Gràcies.