Tots dos ja ho hem llegit els joves.
Benvinguts al programa del Computador Digital.
Avui parlarem del videojoc Eastworld,
dels videojocs que han aparegut aquesta setmana
d'algun videojoc de mòbil i de més coses relacionades totes
amb videojocs, perquè recordeu que això és el Generació Digital,
que és el programa de videojocs de la ràdio pública.
Has descarregat Generació Digital.
Doncs Dani Jiménez, que està al control de so, com estàs?
No sé què vol dir això.
Diu que no sap què he posat, però estava entre un rot
i una persona que volia...
Kratos, ah, Kratos.
Era un rot el Kratos, no?
Sí, sí, m'ho crec, pot ser-ho.
Star, des de Tarragona, com estàs?
Superben acompanyat, amb l'Albert Cots.
Molt bé, doncs saluda'l de per nostra.
Laia, com va tot?
Doncs molt bé, aquí estem.
Molt bé, Elisenda, com estàs?
Bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Laia, com va tot?
Doncs molt bé, aquí estem.
Molt bé, Elisabeth Sánchez?
Molt bé, jo tampoc em puc queixar.
No pots queixar, eh? I el Francesc es pot queixar?
Jo? De què va, home, de res.
Jo mai de res.
Mira, jo sí, perquè...
M'agrada que m'haguis donat la possibilitat.
Per cert, uients que ens esteu veient,
per exemple, a través de twitch.tv barra Generació Digital
i que ens esteu veient les nostres cares menys, la de la Star,
que sapigueu que si aneu a icat.cat barra GD
i també per a la gent que ens escolta,
veureu que potser podreu ja escoltar el programa que estem fent avui,
però també el que vam publicar el passat dimarts.
Un especial Mobile World Congress
fet pel Francesc Xavier Blasco i un sorvidor,
que ens ho vam passar molt bé, no?
Doncs sí, vam recuperar una miqueta aquest ambient de saló
ja prepandemi, amb tota la gent, amb els estants a topes,
veient moltes coses.
I la petita broma interna que teníem entre nosaltres
del senyor de la pala, que no el vam veure.
És veritat.
El senyor de l'antena, tot i que la Gina ens va dir que sí.
Diu que sí.
És un personatge que va amb una pala, que és una antena,
donant com unes voltes pel Mobile.
Mesurant radiacions.
És un gaki, un running gag del programa.
Sí, sí.
Doncs el que volem saber nosaltres, o bé, jo, que no hi he pogut ser,
és què és el que més us ha sorprès d'aquest Mobile World Congress.
Doncs mira, també fem aquesta pregunta als uients,
si ens estan veient a través de twitch.tv barra Generació Digital.
A mi, el New Calling,
un nou estàndard de trucada,
que es veu que en tres, quatre anys ja existirà,
que tu quan truquis, la trucada ja estarà preparada per dades.
Audio i vídeo.
Ah.
Tot preparat.
És a dir, que tu la trucada ja podràs passar,
per exemple, una fotografia o un vídeo.
A la mateixa trucada?
A la mateixa trucada.
Diguéssim que s'adaptarà a la sol·licitud de l'usuari.
I ens van fer una demostració a la gent de Huawei
que tu en aquesta nova tecnologia
li pots instal·lar també unes aplicacions per dins.
I va haver-hi una conversa entre un xinès i un espanyol
que es van comunicar sense problema
perquè en aquesta tecnologia
hi havia una traducció simultània per escrit.
I veies un xinès i un espanyol parlant sense problema.
Has fet això a l'ambulatori i ja ho he viscut.
Què dius ara? Explica'ns això.
Sí, sí.
Sobretot els xinesos ho utilitzen.
Però hi ha molta població que encara els costa inclús el castellà.
Però en quina tecnologia ho feu servir?
No ho sé.
Tu, quan t'acosta el mòbil, tu li parles
i apareixen el seu idioma.
Sí, sí, sí.
El Translate ja té una opció.
Però què vols dir, que el que tu estàs dient es fa amb auriculars?
No, no, no, directament la trucada.
És a dir, la trucada, tu quan truquis, per exemple,
al teu amic xinès i que encara no et parles xinès,
tu podràs parlar amb ell en català
i ell et respondrà en xinès i tu tindràs per pantalla,
d'aquí uns anys, ja la traducció.
D'acord.
I el que sí que van dir... Exacte.
I el que sí que van dir és que la idea és que tu rebis
directament la veu a temps real.
D'acord, d'acord.
Però això et trigarà encara un temps.
I fins i tot es deia, segurament la veu que et parli
serà gairebé igual que la teva.
Mare meva.
Aquests models, com els que vam trobar aquell dia
que imitàvem veu de personatges populars,
es podran crear en models que imitin la veu d'aquella persona
perquè tu puguis sentir.
És el que... Això que és Gate of the Galaxy,
amb el Babel Fish, que era un cercador fa molts anys,
era el Babel Fish, te'l posaves a l'orella
i tradueix automàticament tot el que...
Això deu a una idea, eh?
En el moment que es popularitzi, això canvia molt, no?
O sigui, el món anirà millor si parlem-hi i ens estimem més.
La cosa serà és que no haurem d'aprendre tants idiomes.
Necessitarà anar cap a bé o cap a malament.
Serà tot més fàcil i més ràpid, com ja comença a ser tot,
però, exacte, es perd la màgia d'aprendre llengües, no?, una mica.
Serem més babos. Exacte.
Jo voldria apuntar, amb tot el carinyo,
amb tot l'amor a la gent de Múrcia,
i tinc molts bons amics a Múrcia,
si heu sentit alguna vegada un murcià a parlar...
Qui té l'ouïda ja feta ho entenem, no?
Però, uau!
La intensitat artificial té camins inexorable, ja ho saps.
Sí, però vols dir que tenc compte, a Múrcia?
No ho sé, no ho sé.
Senyor Howaway, atenció, aquí hi ha una província al litoral.
L'Ai Vicent tancat, jo he hagut de patir també, és Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Jo crec que, com que ja ho has dit, i ja està a la xarxa,
la intel·ligència artificial ja està treballant.
Per cert, Dani, m'agradaria que apaguessis la música.
Us vull explicar una cosa.
Quan vaig publicar el programa, el dimarts,
va passar una cosa al dimecres, és a dir, ahir.
El community manager d'ICAT, no sé exactament qui,
va promocionar a través d'Instagram el programa.
Sí.
I jo us posaré, si esteu a twitter.tv barra generació digital,
veureu el que us vull explicar.
Van posar una story, es pot dir això, on surt un...
Ai, ha desaparegut.
Espera, espera, ara us ho poso una altra vegada.
On surt un personatge, qui diríeu que és aquesta persona?
Home, sembles tu totalment.
Hi ha alguna persona que m'ha dit que no, però sí, soc jo.
Tinc uns gadgets directament...
Tinc una espècie d'ulleres a l'edita virtual,
i després uns gadgets HTC al cap.
I estic tocant com una espècie de bola, les mans són meves.
Les mans segur que són teves.
Sí, sí.
Però jo, la boca...
La boca no, però l'orella sí.
El tema, per què vull explicar tot això?
Aquest jersei em sona, jo el tinc,
però mai a la meva vida em poso una camisa com aquesta amb aquest jersei.
És a dir, això està creat per intel·ligència artificial.
És a dir, la persona va posar alguna frase
perquè et generés aquesta imatge.
Ostres.
He pogut parlar amb la persona en concret,
i jo us pregunto ara, i si hi ha algun uient que ho està veient,
també ho pot dir.
Què creieu que va dir la persona perquè aquest programari...
Tries aquesta foto i ho generes.
És a dir, sabeu que totes les intel·ligències artificials
necessiten una frase.
Què creieu que va dir perquè sortís aquesta imatge?
Jo crec que va dir...
Senyor amb jersei i barba...
No.
I aliança tocant una pilota.
Videojocs Catalunya Ràdio.
Jo dic que va posar Albert Murillo.
Albert Murillo? I tu què dius?
No ho sé, però realment, aquest gadget,
aquestes ulleres de veritat virtual,
això és un matxembrat que et surten aparells pel cap.
És com quan la intel·ligència artificial fa persones amb sis braços.
Té aquest aire, una miqueta.
He pogut parlar amb la persona que la deixaré en l'anonimat.
I em diu que el que he posat és...
Resum de 20 anys de generació digital.
Aquest és el resum de 20 anys?
Que què?
Vols dir que és un matxembrat de les nostres cares extremitats
i de tot nostre?
I ha sortit gairebé el Murillo.
De fet, què quedenços estic tocant?
És a dir, estic com reverenciant una espècie de pilota.
No sé ni bé de les que llençaven els avions a les platges.
Però molt més gran.
O tu, molt més petit, perquè és de la intel·ligència artificial.
L'Estar entendrà la referència.
Una miqueta el gran d'Hormilón.
La bola aquesta.
Està tocant amb molta passió.
Jo no sé si aquesta foto existeix d'alguna forma.
Jo porto com una espècie de creditació d'algun lloc
que em posés algunes ulleres, no sé si me les vaig posar,
però sembla que, per la meva aspecte,
era un món virtual.
Estaves dins d'aquest món virtual,
però potser no estaves tocant cap pilota.
Estaves amb les mans pel pan.
I tampoc portaves una webcam al cap.
Sembla una càmera.
Amb auriculars.
És molt estrany.
Que sapigueu que, per la intel·ligència artificial,
el resum dels 20 anys de la generació és això.
Hem d'anar cap aquí.
Gaire intel·ligent no ho és.
Artificial tot el que vulguis.
L'hem dudat que us volia comentar.
Amb aquesta música de la pel·lícula...
Ah!
Molt bé, intel·ligència artificial.
No ho sabia.
L'he vista, però fa tant de temps.
Quina, perdona?
La del Bruce Willis.
No, no, la del nen.
Com es diu, ell,
el que va a pagar la garrotada...
No, tu dius el robot.
No, no.
La del nen del seco sentido.
Jo l'he confós amb el sexto sentido.
Era aquella.
El nen aquell, sí.
Escolta, que no estic tan iaia.
Som un programa de videojocs i no de cinema.
Exacte.
Vinga, doncs continuem.
Quina sort.
Va nevar aquesta setmana a Tarragona.
Vas fer, suposo, un ninot de neu al carrer.
No va nevar, segona pregunta, sisplau.
Perdona?
No va caure aigua neu.
Tarragona, Ciutat, Sant Pere i Sant Pau...
Però no va ferinar?
Què va?
Aquí hi ha un altre tipus de farina que ve del port.
Però no.
No va caure farina del cel.
Va fer il·lusió, perquè el fred ho feia.
I tots teníem il·lusió.
El cel era del color que era.
Els senyors de TV3 ens van espantar.
Jo vaig espantar ma mare.
Al seguit d'espants va passar d'uns als altres.
Ma mare va espantar ma germana,
va ser tot un seguit i al final tots com a tontos
deien el cap per la finestra.
Ai, ai, ai! I no.
Quatre flocs.
Sí que alguna finestreta, alguna cosa sí que es va emblanquinar.
Però no, semblava caspa.
Doncs res.
Bàsicament pregunta.
Ens hem assabentat d'un altre esdeveniment a Barcelona
de màquines recreatives d'Arcade.
Es diu Arcade Levels Tour.
Per què creus que ha tornat tot la moda d'aquests...
No ho sé.
Aquestes reunions,
per posar les màquines aquestes antigues.
Em permetrà ser una miqueta,
només una miqueta realista, encara que faci mal.
Jo soc una miqueta així.
No és la meva intenció fer mal, encara que la faig a vegades.
A veure, atenció, esteu ben sentats,
esteu ben apastofats.
L'origen de tot això, per mi,
ve d'una evident i normalíssima mal portada crisi dels anys 30.
Dels 30 anys, vull dir.
Quan tu fas 30.
Abans era la crisi dels 40,
és que sempre s'ha parlat.
I fins i tot tinc molts amics que comencen a patir la crisi dels 50.
Jo també n'havia sentit parlar.
Però això vol dir que el que pateix la crisi dels 50,
no ha patit la dels 40 i no la dels 30.
No pot passar dues vegades.
Exacte.
En la teva vida tens o la dels 30 o la dels 40 o la dels 50.
També és veritat que no tothom la pateix.
Aquesta crisi de l'edat seria fer coses
que s'haurien de fer de jove,
i que es fan a una edat per sobre, generalment,
de gent que té diners.
Es fan tard i amb quartos.
Si una persona que conec fa uns anys
va comprar-se una Harry-Davidson
i coincidia amb els 40 anys...
La crisi és dels 40.
I és el típic.
És un dels casos que he conegut.
Per exemple, gent que els 40...
Aquest va ser molt sonat,
perquè es va comprar un cotxe d'escapotable.
Un noi superclàssic,
de cosa familiar, diguéssim.
I un dia ens ve amb un escapotable
que no hi cabia ni jo.
Una cosa així molt xula,
i també els 40,
una altra que es va fer al Camino de Santiago.
També entra dins del tema, eh?
Sí, però és un noi que no sortia de casa.
Per anar al supermercat agafava el cotxe.
Un segon,
que em sembla que l'Helena ha fet a Camino de Santiago,
però va ser professionalment, no?
Va ser un programa que era sobre la Camino de Santiago,
l'hauré fet 50 vegades,
perquè vaig als trams moltes vegades seguint Pere Grins,
però no l'he fet tot seguint.
L'ha fet la Gerard, deia, què fa, aquesta?
Una enrere, no?
Una enrere i endavant.
Però el Camino de Santiago,
conec una persona que el va fer l'any passat,
que tenia 60,
i vaig tenir un cap fa temps,
que també devia ser la crisi dels 60,
que li va donar com per venir a la feina
amb sudadera i bambes
quan tota la vida havia anat amb corbata.
I ens quedàvem tots com,
per favor, que es vesteixin!
Fas una cosa que no et ve amb l'edat,
que està molt bé,
jo ho defenso, jo defenso aquestes crisis
de les edats.
També tenia un amic que es va comprar guitarres elèctriques
com si el món s'acabés.
Si vinguessis a comprar-se guitars,
i a més no tocava gaire bé,
jo dubto que toqués.
Jo també soc d'un estat social una miqueta més baix
del que és la classe obrera,
i en conseqüència la majoria de gent que conec,
amics coneguts, són més o menys de la mateixa condició.
Amb això vull dir que tardem més,
nosaltres, a tindre prou escalers,
i veig aquí que la crisi de l'edat
és molt important,
perquè els meus, diguéssim, pocs n'avan tindran els 30,
alguns n'avan tindran els 40,
i ara és qualsevol que surti aquí
que veu que és per xalar.
Per contra, hi ha gent que abans dels 40
ja ho tenen tot fet,
tenen família, criatures, casa, parella, feina estable,
i generalment una feina estable ben pagada.
I, amics meus, per què són els diners?
Per gastar-los.
Són per gastar-los els diners,
i amb una girada subordinada,
una persona que ja té la vida feta
el que vol, innegablement, és ser feliç.
Tothom vol ser feliç,
però el que ja ha fet les coses a la seva vida
li queden menys coses pendents per fer.
I moltes vegades el camí de la felicitat
es fa aconseguint allò que no es té,
ja sigui perquè encara no s'ha arribat a aconseguir-hi
o perquè s'ha perdut,
i no hi ha cosa que es perdi més que el temps,
el passat, el temps ja no torna,
això és una cosa que es perdi, ja se'n va.
Llavors, coses com la nostàlgia,
l'enyorança, la malenconia i sentiments
que sí que es poden simular,
o emular amb què?
Amb els calés, amb diners.
Llavors, si ajuntem nostàlgia,
pesat, no de pes,
el temps passat, els diners,
i la possibilitat de gastar-los,
que és molt important, el que el tenim
és que hi ha una gent que té prou quartos
com per comprar-se, per exemple, màquines recreatives,
i d'aquí ve el tema de què t'estic responent.
I tot plegat, al tindre ja la vida més o menys solucionada,
encara que ells sovint diguin que no,
però se la comparem en altres vides,
claríssim que sí,
i això vol dir comprar i muntar recreatives i consoles,
muntar cosetes.
Això vol dir que hi ha un interès, com deies,
per les màquines, l'arcade,
que és una cosa social i tal, no pas.
Al català normal, senyor català normal,
senzill i tranquil, a tant se li fot si hi ha recades o no.
No les demana perquè no sap que les pot arribar a demanar.
No sap que les vol, no?
El que sí que hi ha, per contra,
és gent que gràcies a les seves particulars crisis d'edat,
generalment dels 30 o dels 40 o dels 50,
es compra aquestes recreatives,
les ensenya i els compro,
i les posa a l'abast de tothom.
Aquí tenim un avantatge clar de fer-se gran.
I tant que sí, i mira, recordem aquest esdeveniment,
es diu Arcadia Levels Tour,
i es veu que, efectivament, fan tours.
I compreu entrada perquè té entrada limitada,
perquè no s'amuntuegui molta gent i hi hagi cua per jugar,
que està molt ben pensat, això.
En detall, en detall.
Doncs tu entres, no sé quan no ho poses a la pàgina u,
quan de temps has d'estar per dins,
però és allò que t'estalvies que hi hagi un munt de gent allà dins
i un munt de penya fent cua per jugar a les maquinetes.
I mira, parlant de maquinetes,
a través d'una pàgina web,
una publicitat crec que em va venir per Instagram
d'una màquina que es diu Beat Machine,
i que costa...
vaig veure que costava 10.000 dòlars.
10.000, eh?
I perquè la gent es faci una idea,
és com una màquina de marcianets d'abans,
les quals jugàvem a videojocs al bar
quan érem molt joves, molt jovenets,
però dins hi ha plug-ins per fer música.
Sí, sí.
A veure què em penses tu, Star.
Jo vaig veure un vídeo que hi havia com un cantant de rap,
exacte, que cantava,
i hi havia al costat un que semblava que jugava a videojocs,
però no, estava fent música.
Aquest és un altre cop l'invent aquest
del que sempre dic que és inevitable,
agafa'm la ratafia, això s'ha de fer, no?
I el que dius, no és un model recreatiu,
amb una mena de lògic pro i virtual DJ que estan dins,
pantalla tàctil, també,
els comandaments típics de recreatiu, per entendre's,
i pantalla tàctil.
És el que podem tenir a l'ordinador sobre taula
per dins d'una recreativa, tal que tots els llons.
Exacte, és una altra forma, no?
El món, l'univers dels músics,
està molt bé, perquè hi ha la qualitat musical,
el sonor, però després hi ha la part visual.
Jo soc molt tiquismiqui, soc molt punky amb la qüestió visual, no?
Sí.
El músic, per ser el que fa bolos,
que toca un instrument,
ha de tenir una actitud de rock star,
s'ho ha de creure, diguéssim.
I amb la maquineta aquesta, amb la beat machine,
és una miqueta el mateix.
Mira, perquè m'entengueu, per mi, al baix,
s'ha de tocar quan més lluny de la xisella és millor.
Què dius, ara?
O sigui, allò que es posen al baix sobre la panxa, no.
S'ha de posar quan més avall a sobre dels genolls.
Estàs parlant de baixistes, homes, no?
El baixista, home i dona, és igual.
Sí?
S'ha de portar ben avall.
La bateria s'ha de tocar als braços.
Ah, sí.
Saps això de pipipi, allò que fas aquí?
Va, t'has d'aixecar els braços.
Sembles un pop, saps?
La guitarra també s'ha de portar a baix.
I quan se toca s'ha de tocar amb ben esgarrinxat,
que és el més important.
Molt bé.
Si agafem els Rolling Stones, el Keith Richards,
és el millor guitarrista visual que hi ha al món.
Els teclats, també, el que toca els teclats,
sí que hi ha...
Heu d'optar-me una mica, perquè a mi m'agraden molt els skaters.
Els teclats aquests que es porten penjats,
si jugues amb una guitarra.
Però, així, a pensar-ho millor,
jo penso que s'han de tocar amb peus i enllunyats del cos.
Ja, t'entenc.
O sigui, les mans quan més enllunyades,
que t'hagis d'estirar.
El teclista de Ramson ho fa molt, no?
I el cantant, el cantant, això també, soc molt tiquismic,
és agafar el micro amb la mà esquerra,
per la dreta fer el que vulgui,
com agafar l'assa marreta i donar-li voltes,
i sempre empalmat el peu de micro.
El micro, vull dir, el micro està empalmat.
Ja, t'entenc, ja t'entenc.
Sí, senyor, això cantava en el...
en el futre playback.
Ja no baila nadie, tothom dos DJ.
Què fan els DJs?
Els DJs toquen entre moltes cometes d'en peus
i a les màquines regatives també s'ha de jugar d'en peus.
Clar, sí, sí, sí. Mai, mai, mai amb un taburet.
Ja. Mai.
Pobra de vosaltres que us vegi jo jugant amb una màquina regativa
amb un taburet, a no ser que sigui una d'aquestes japoneses
que són els tamborets més vegets, no?
Però la típica de bar, mai, mai, mai es juga sentat.
Els DJs sempre han semblat
que estiguéssim una miqueta a la cuina, no?
Tu quan veus un DJ... Sí, està al darrere.
Que estigui fent el dinar, sempre que estigui allà.
I el Xavi Serrano, que diu que els nops, els motonets,
com si cremessin.
Ja, sí, sí.
S'ha de donar a tothom com si estiguéssim cremant, saps?
I això li treu molta presència a l'escenari.
Perquè un DJ que està fent aquí un espectacle,
doncs allà a veure el més estàtic,
no és que no d'això. Clar, clar.
Què passa? Que la Bitmaging, sí, la Bitmaging
dona la possibilitat d'exhibir-se.
Perquè és una regreativa, te'n pots espatarre bé,
pots jugar, pots moure't molt...
És tot el grup, no? Pots moure les mans,
pots fer moltes coses, moltes coses,
molt, molt visuals, no?
Tot i que li veig una petita errada amb això, saps?
Perquè tu ara comentaves el vídeo
del raper i el de la regreativa,
i clar, tu els has vist de costat.
És veritat, això és un problema, sí.
Però clar, a l'escenari tindríem la gent a sota,
allà ballant, a dalt veuríem el raper,
i el DJ aquell amb la Bitmaging
estaria de front a nosaltres
i veuríem el cul,
veuríem la part del darrere de la regreativa.
Hi ha una expressió en castellà que m'agrada molt,
que és mafea que un muerto sumar un balcón.
Ja, sí, no quedaria jo...
No quedaria gaire bé.
Però bé, si a la gent no li importa veure
grups musicals a dalt d'un escenari,
vestits de carrer, amb xandall o amb calça curta
i sense faitar, com si acabessin de venir
de collir cols del tros,
tampoc els importarà veure un bolo d'un DJ
fent que juguen a l'Species Invaders, no?
I tant que no.
Generació digital.
Traiem la imatge, no?
Traiem la imatge d'aquest personatge
resum dels 20 anys.
Pusem la nostra.
Aquesta està molt bé.
Aquesta aquí sí que resumeix una miqueta.
Molt bé, com ha anat aquesta setmana, Eli,
amb el joc?
D'on t'ha vingut?
Aquesta setmana he estat jo que l'he buscat
perquè tenia ganes de jugar algun videojoc
que fos trivial, de preguntes i tal.
I he trobat aquest i estic molt contenta.
Porto dues setmanes encertant bastant.
Es diu Dilemo
i la mecànica és molt semblant a la del Tinder.
Ah, eh? Sí, sí.
A veure, com has arribat a aquesta conclusió?
Doncs perquè és un joc de preguntes i respostes
que s'han de respondre lliscant el nostre dit
cap a la dreta, si és certa,
o cap a l'esquerra, si és falsa.
I tu com saps que és...? OK.
No, però jo també ho sé. Ho sap tothom, això.
És cultura general.
Jo no sé com funciona el Tinder.
Com ho sabeu?
No, jo això ho sabia i tampoc, ho juro,
però això d'un joc i l'altre...
És com... O sigui que és a la dreta,
si a l'esquerra no, per exemple. Exacte.
Jo vaig tenir Tinder una setmana, aquí lo dejo, ja està.
I me'l vaig treure.
El que va sortir d'allà, ja ho veurem.
No et fa falta Tinder i en una setmana em vas tindre molt.
Perdona, tens encara el núvol, el perfil o algo així?
Ni idea, perquè és que em vas garripar.
Ah, sí? O sigui, no?
No, perquè tiraves cap a la dreta tota l'estona?
Em trobava tothom. Ah, coneguda?
Gent coneguda que després, amb l'exclusió del Tinder,
m'escrivia per Facebook o per Instagram.
I dius, un moment, un moment, un moment.
No, no, no. Què vols que et digui?
Una setmana, tu? Sí, una setmana.
En fi. Per on anàvem?
Doncs això, anàvem perquè aquest joc, que es diu Dilemo,
és d'estil com del clàssic trivial
i ens deixa triar entre diverses temàtiques
per sometre'ns a una sèrie de preguntes
que es resolen en un màxim d'un minut.
Un minut tens? Sí.
Sempre hi ha un rellotget allà,
una de les preguntes,
un rellotget que et marca el temps d'enrere
i has de respondre abans que acabi
perquè si acaba, doncs dona resposta errònia o incorrecta.
És senzill perquè pots jugar-lo a qualsevol banda,
com si estigués a l'autobús o el que sigui, és ràpidet.
Les temàtiques es presenten a moda de targetes o cartes,
el que vas triant.
Doncs hi ha moltes temàtiques,
hi ha anime, videojocs, música, cultura pop,
com això de Tinder, història i ciència.
Hi ha moltes temàtiques,
hi ha històries, ciències, pel·lícules,
cultura general i repte del dia.
Déu-n'hi-do, força modernet.
Hi ha moltes.
El repte del dia cada dia és una targeta diferent
amb una barreja de totes aquestes temàtiques
i aquest et dona més puntuació que les altres.
I cada temàtica té 7 o 8 preguntes
que si ens respons correctament un número concret,
aconsegueixes assolir el primer nivell i així successivament.
Si no resols un mínim de la meitat,
no passaries al següent nivell
i l'has de tornar a triar en posteriors vegades
per veure si acertes les preguntes.
Molt bé.
Mira que anem superant les primeres sèries de preguntes.
La dificultat, evidentment, anirà pujant
i es van guanyant més punts, a mesura que sigui més difícil.
És un joc que sembla fàcil, però no ho és.
És veritat que les preguntes són molt actuals,
és molt guai, perquè a vegades quan jugues al Trivial,
clar, depèn de quina edició.
No passa que et surti el toro que mató a Manolete,
qui va quedar en una etapa de la Vuelta de l'any 82...
És veritat.
És veritat que, segons qui inscrivi els treballs per a casa,
són complicats.
Sí, en aquest cas és bastant actual.
És complicadet perquè de vegades les preguntes tenen trampa
de la manera que estan formulades,
et fan pensar una cosa que no és.
Us he de dir que, inexplicablement, soc molt bona en videojocs.
Només faltaria...
No se'n podia saber.
Em considero una persona que té una mica de cultura d'altres temes.
Doncs mira, escolta, arraso en videojocs.
Al final, del que agarrelem aquí de videojocs...
Sí, al final, mira.
Doncs això, hi ha cartes especials,
que són especialment difícils,
que cal lliscar diverses vegades per construir una frase correcta.
No és allò verdader o fals,
sinó que has de fer en tres fases
que les tres siguin correctes perquè te la doni per bona.
Molt bé.
Hi ha uns punts guanyats a cada ronda de preguntes
si veus un anunci de vídeo
i així vas desbloquejant èxits i coses més ràpids.
Però bé, està molt bé perquè la interface és molt xula,
una atmòsfera que crida atenció, és bonica,
i no molesta gaire tot el tema aquest dels vídeos.
Si vols jugar gratis, doncs ho pots fer,
i no cal, tampoc, veure vídeos.
Vull dir que pots tirar.
Perfecte. Doncs, escolta, anem a fer la valoració
i parlem del disseny artístic.
Doncs és un disseny, com deia, molt xulo,
que és un disseny de la música,
que és un disseny de la música,
i és com amb dibuixos de budes i coses de ioga.
Està molt bé, és un 4.
La música i els efectes.
Això sí que no destaca especialment,
és bastant repetitiva, li posem un 2.
Anem a la jugabilitat.
Doncs és això, molt agradable, molt senzilla,
entretinguda, li posem un 4.
Anem a la narrativa.
Doncs tot i ser un joc tipus trivial,
l'ambient i la intenció de relaxació
pot ser aquesta que estaves sonant una miqueta,
en rotllo això, eh?
Mentre tu et penses la resposta...
Quan estàs pensant la resposta,
nota'm perquè tens un minut,
però sí que la resta, mentre estàs navegant,
és com tot molt tranquil·let.
Les mecàniques i els aspectes tècnics.
Doncs són mecàniques molt senzilles,
d'esquerra a dreta només i fàcil d'entendre, és un 4.
La dificultat.
De més fàcil a més difícil,
d'una manera molt paulativa i correcta, un 3.
La rejugabilitat.
És un 3, tot i que hi ha preguntes que sembla que es repeteixen,
però són trampes.
Estan reformulades i aleshores tu creus que estàs repetint,
però no.
És un 3.
La originalitat.
Crec que és força original donant la senzillesa del joc,
que és preguntes i respostes, un 4.
I finalment les plataformes,
per si la gent ens està escoltant i vol descarregar-ho.
La trobem a Android i iOS, per tant, un 5.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
La carrera espacial que porta des del 1986
lluitant per desbaratar els malvats plans
dels pirates espacials a les consoles de Nintendo,
torna ara per la Switch en format de joc d'acció en primera persona,
atenció, 21 anys després,
per fer-ho des que ho va fer a la Gamecube.
Sí, el 2021,
Metroid Dread ens proposava un retorn
a la proposta clàssica de plataformes
i acció 2D, que ha caracteritzat sempre aquesta saga.
Metroid Prime Remastered ens porta a jugar
a la primera aventura en 3D de la Samus,
mentre esperem la sortida de l'esperat Metroid Prime 4.
I això és una miqueta el que tenim a les nostres mans,
una edició remasteritzada d'un joc de més de 20 anys
conegut de sobres pels fans,
que ja no és un joc d'aquest any,
sinó que és un joc d'aquest any,
que és un joc d'aquest any,
que és un joc d'aquest any,
que és un joc d'aquest any,
que és un joc d'aquest any,
que és un joc d'aquest any
que ja havia sigut reeditat per la Wii
i una altra cop a la Wii U
en el recobilatori Metroid Trilogy.
Estarà la proposta a l'alçada de l'original,
satisfarà la remasterització dels fans de sempre
i quin efecte tindrà
sobre els jugadors més novels que no havien jugat abans?
Doncs mira, de tot això en parlem.
Laia, tu l'has jugat, aquest joc?
Doncs no l'he jugat i que sapigueu que quan vaig fer el meu primer...
la meva primera vegada amb el Mario
va sortir a títols de la Switch,
de Nintendo, i va sortir al Metroid.
I em vaig enterar per primera vegada
que era una noia, el robot,
i em van dir que és un robot
i la resta em van dir que què dius!
Sí, sí, però a més, et van parlar
que fessis el joc original, el del 86,
parlen és?
Perquè en aquella època eren molt...
jo crec que a molts els hi devia agafar a laia al cor
quan van acabar de lluitar amb aquest guerrer fabulós
amb aquest armadura.
Arriuen al final i surt aquella cavallera
i es treu la roba, diguéssim.
Això devia afectar més d'un, eh?
En aquella època.
Més de 20 anys des de l'original per Gamecube.
Com li ha sentat la remasterització,
l'actualització gràfica?
Ha sigut un canvi de motor, de render o ha anat més enllà?
Mira, aquesta és una miqueta d'aquelles pors
que tothom té amb els temes dels remasters,
les edicions HD de clàssics
d'una o dues generacions anteriors.
A veure, això és xapa i pintura o que hi ha una miqueta més, eh?
Què han fet? Doncs la veritat és que el joc,
que ja partia d'un original bastant excel·lent,
però és que l'apartat gràfic actual
li fa realment justícia.
És veritat que potser no arriba
a resolucions de pantalla excessivament altes.
Crec que en moda televisor estem a uns 900 punts de definició
i en moda portàtil baixa fins als 600,
però aquí realment ha primat el poder mantenir
un rendiment de 60 imatges per segon en tots els modes
i aconseguir una experiència molt fluïda
de joc de trets en primera persona,
que és una mica més el que avui realment es demanaria
a un joc per sistemes moderns.
I que, a més, alguns, incluts fets per consoles modernes,
no sempre soleixen aquesta fluïdesa d'imatges per segon.
Es mantenen molts dels elements principals del joc,
com els efectes d'aigua sobre el visor quan plou,
els reflexos de la Samus en el casc,
elements del casc, això sí,
pots escollir treure'l si et dona certa claustrofòbia,
i a mi al començament em donava aquesta sensació
una miqueta de massa informació a la pantalla a la vegada,
que no acabava de veure bé,
però és una cosa que pots escollir treure o posar.
La il·luminació ha millorat en tots els casos,
i això ajuda a crear aquesta atmosfera inquietant del joc.
Tot i això, hi ha hagut certs sacrificis,
que és curiós, que penses que una consola
amb molta més potència que l'original
no hauria de per què fer-los,
però sí que és veritat que alguns efectes de llums en temps real
no hi són, i els reflexos.
A vegades, per quina superfície passaves,
es reflexava a la Samus, i ara no es veu.
El que sí que no han tocat és una miqueta
l'excellent banda sonora que la sentim aquí,
aquesta fluixeta i misteriosa i inquietant,
que se m'han tingut com a l'original.
I en un joc d'aquesta mena,
el control del personatge crec que és molt important, no?
S'ajusta bé al comandament de la Switch?
Doncs la veritat, el control ha passat per diverses fases,
i això és bastant curiós, perquè, recordeu,
que comença amb la Gamecube,
però ha tingut dues edicions per la Wii, la Wii U,
dues consoles que tenien un sistema de control bastant particular.
I diferent, sí.
Doncs per la Switch ens proposen quatre tipus de control.
Un, com és el més actual, que és aquest joc en 3D
com tots sabem, un per moure't i per apuntar la càmera.
Doncs tindríem aquest moviment clàssic a la Nintendo Switch.
Però també tindríem un mode legacy
que seria com funcionava la Gamecube.
La Gamecube hi havia un sol estic
i després hi havia una mena de petit botonet
que també era semi-analògic en algun lloc estrany.
Funcionava per un sistema de lock.
Havies de posar-te sobre d'un enemic
perquè quedés fixat al punt de mira perquè moure't...
No era molt àgil a l'hora de moure't, diguem-ne.
I després hi ha dos tipus de moviment
que estan basats en el moviment de la Wii U.
És el que pots fer servir el sensor de moviment
per apuntar de forma física
o com faries amb el Nunchuk.
Recordeu, hi ha la combinació de Nunchuk i comandament i el Wiimote.
I després una mena de funció híbrida.
Barreja una miqueta el funcionament dels dos més populars.
De veritat, tens controls per tots els gustos.
Perdona, no hi ha control Tinder?
Per cert, que tenim en aquesta edició,
de més, tot d'ajudes a la jugabilitat,
pensades per persones que necessitin més temps de reacció,
millores de visibilitat, etcètera.
Cosa que s'està convertint cada cop més en un estàndard
i que jo crec que des d'aquí tot celebrem que es faci així.
I tu, Francesc, quins comandaments t'agraden més?
Jo havia jugat en el de la Wii U, no en l'original de Gamecube,
però he preferit el de doble estic tradicional,
que és el que més m'agrada.
Què ens diuen, els ullents?
En Curious Dark ens diu que es vegi també a 60 frames per segon.
En una Switch té mèrit, diu que és molt xulo.
La veritat és que l'aspecte gràfic està molt ben assolit.
La millora respecte a l'original és evident,
sobretot en les cinemàtiques.
Però és que es veu molt i molt bé.
És això, no tens una gran resolució,
però el que més m'agrada és que es veu molt i molt bé.
El que més m'agrada és que es veu molt i molt bé,
però el que més m'agrada és que es veu molt i molt bé.
És una gran resolució, però és que el tema és que es veu molt bé
i funciona de forma molt fluïda.
Aquesta és la combinació que jo crec per un joc d'aquest estil,
que no només és un joc de trets, sinó que és un plataformes d'acció.
I aquí has de valorar molt bé quan saltes, com esquives,
com et mous per l'escenari mentre estàs intentant donar la volta
per posar-te amb aquell punt dèbil de l'enemic, del jefe final,
que s'ha de quedar de cara per poder-lo atacar.
És molt important, doncs, aquesta fluïesa.
És el que dius, no? És que és un plataformes 3D.
És un personatge de Samus, veus aquell canó que porta al braç,
i va més enllà d'un trets primera persona.
Recordem una miqueta, per aquells que siguin...
Depèn si són novells o veterans del sector dels videojocs,
que hi ha aquest terme que potser alguns no ho saben tan bé,
que és el Metroidvania.
Aquesta forma amb què avui en dia definim una sèrie de gènere
que ve de la combinació del Castlevania i del Metroid,
del Metroid original, i fa referència a aquests jocs
que no tenen gaire exploració,
amb plataformes on no només has de saltar al Mario,
et mou sempre en línia recta, tens poques desviacions.
Aquí no tens molta exploració,
aquí al Sonic tampoc no tens gaire temps per explorar,
té lluites contra el relge per arribar fins al final.
En canvi, aquí vas endavant, vas endarrere,
desbloqueges, obres una porta, tens una clau, tornes endarrere,
has de buscar aquella arma o aquell objecte que et permetrà
passar en aquelles plataformes que has vist que hi havia alguna cosa
en el Metroid Prime Remastered.
Per tant, cal tenir certa precisió per moure't pels nivells.
Sabeu-vos el famós Moda Esfera.
Recordeu que la Samus es plega i dona voltes com una bola de billar
i dispara als enemics.
I sovint has de fer les tres coses a la vegada,
i a sobre, contra rellotge.
Alguns trams també són contra rellotge.
Estem obligats, per tant, a retornar sobre els nostres passos,
i aquí he trobat un problema que potser estava en l'original,
però que en l'original, igual, no estaves acostumat,
i és el tema del mapa.
Hi ha un petit mapa que t'ajuda a discernir per on et mous,
per tirar endavant...
No m'ha ajudat gens.
M'he trobat moltes vegades perdent-me,
sobretot, potser perquè sent un remaster de l'original,
i t'agrada utilitzar els mateixos gràfics més o menys que l'original,
masses llocs, masses escenes utilitzen el mateix tipus de gràfic.
Cosa que fa 20 anys seria normal.
Avui en dia, no t'ajuda tampoc a orientar-te.
Si tots aquells trams de passadís tenen exactament el mateix look,
o totes zones salvatges tenen els mateixos quatre arbres,
hi haurà un moment en què no t'ajuda gairebé a orientar-te.
Però, bueno, l'hi podem perdonar.
Avui en dia, un tema molt important dels jocs,
aquests AAA, de qualitat, és sempre la narrativa.
Quan una història ens explica si sobretot, jo què sé,
les mecàniques fan partícipes d'aquesta història o no,
com està plantejat, això?
Doncs mira, de nou, Albert, ens tornem a tenir que posar
en la mentalitat de fa 21 anys, altres temps, altres estàndards.
A la història tenim un parell d'escenes argumentals,
cinemàtiques, que ens expliquen una miqueta cap on va el joc,
tenint en compte que, històricament,
si seguim la narrativa o la història que ens planteja aquest
Metroid Prime, se situaria entre el primer i el segon
dels originals per a la Nintendo NES.
Per tant, tenim una miqueta de background de la història,
però no s'explica molt més.
Aquí tu tira, explora, dispara i cara barraca.
És el que demana un joc d'acció.
Fa 20 anys no es preocupa massa d'aquestes coses.
El remaster és el mateix, però sí que hi ha un element
que és l'escàner.
Tens una acció que és per escanejar tot d'elements
que hi ha en el mapa del joc.
Això et permet activar sensors, detectar botons o enemics.
Però a la vegada, a l'hora que vas escanejant
tota una sèrie d'elements que hi ha per a l'escenari,
es van acumulant entrades a una mena d'informe que tens
en el menú de pausa.
Allà pots anar descobrint que és una forma que han tingut
de posar molta més història al que abans no em portava tant.
Pots descobrir molt més sobre quins són els enemics,
què estan fent els pirates espaisals,
per què estan mutant aquests objectes,
per què han atacat aquesta nau espacial...
Tota la informació en petites peces que vas recollint
no té un efecte pràctic sobre el joc,
però té un element de donar-te molta més història i narrativa.
Parlàves ara mateix de posar-los en el marc mental de fa 21 anys.
Això és el que molts dels nostres uients i jugadors faran,
que és retornar al temps de la Gamecube,
o potser la Wii, si van jugar al Metroid Trilogy.
Però un adolescent actual que no té aquests referents,
com pot percebre el joc?
Fa unes setmanes, a l'última vegada que vaig estar al programa,
parlàvem amb l'Albert i la meva impressió li anava molt bé.
És la Switch, sí, però la forma en què veus els escenaris
estan plantejats, potser massa buits,
potser no hi ha tants enemics i tanta cosa com hauria...
Jo el veia molt buit, no?
I el fet és que el joc conté, a la més de disseny,
que jugadors, potser sense tant de bagatge,
trobaran estrany, com deia.
Cert avui dona als escenaris la falta d'ajudes o de tutorials
per saber utilitzar bé totes les funcions.
Aquí t'expliquen quatre coses de l'escenari.
Però realment el joc és una gran obra mesta dels videojocs
i aguanta excel·lentment el pas del temps.
I et donarà, jo crec que, hores de satisfacció,
tant a veterans com a novells, a parts iguals,
a si podeu trobar una còpia, per cert.
Per què?
Que hi ha el tema aquest típic de les edicions que es fan i tot plegat?
Doncs la veritat és que hi ha hagut bastant de problemes.
Han parlat molt a les xarxes,
del tema de les edicions físiques d'aquest Metroid Prime Remaster.
Sembla que hi ha hagut una falera especulatòria
i que han desaparegut.
Totes les botigues les tenen ja esgotades en preventa,
perquè encara no ha sortit.
I, tot i que no tindreu mai cap problema a trobar-la a la e-shop
de Nintendo, la pel·lícula de carrer en versió digital sí,
Nintendo mateix ha declarat que aquest joc no és especial,
no tindreu una tirada especialment limitada o especialment baixa,
per tant, en teoria s'hauria de trobar una altra.
S'hauria de trobar amb quantitats habituals a les botigues.
No sé si serà pel nom de Metroid o el que sigui
que li ha donat al col·leccionisme,
però les edicions físiques no és que només s'hagin esgotat
per interès de la gent,
sinó que ja estan a llocs de subhastes per dos o tres vegades més
del preu que es demanaria.
Això vol dir que realment s'han comprat i s'ha fet una gran compra
purament per motius especulatoris,
i no pas per motius col·leccionistes.
I estem parlant d'una edició que és normal,
que podria entendre-ho d'edicions especials
que venen amb la seva figura, les seves targetes o no.
Estem parlant simplement d'una edició normal.
Laia, tu compres edicions especials o físiques o no?
Sí, en tinc alguna.
Forma part de la teva compra normal de videojocs?
No, ha de ser un joc que m'encanti moltíssim
i trobi l'edició especial i digui que és molt guapa,
llavors sí que me l'agafo.
Quina l'has tallat?
La d'Ori and the Blind Forest, de la Switch,
és així com que es desplega tot,
com si estiguessis allà en el món fantàstic de l'Ori,
que ja me la vaig agafar.
Perfecte, abans de dir on podem trobar aquest videojoc,
què diuen els audience?
Andrew Cape, que és la primera vegada que hi intervé
en el nostre xat, benvingut.
Diu que ja li va donar una oportunitat al Metroid Dread
i que li va encantar.
Sense haver jugat a l'original,
potser seria hora d'encarar aquesta versió per la Switch.
Doncs mira, es diu Metroid Prime Remastered per la Switch
i ja és disponible a la Nintendo eShop per 40 euros
i a partir del 3 de març a les botigues en edició física,
si sou capaços de trobar-la, pel mateix preu.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Start, tu jugues al Catan?
Gens, no sé ni el que és.
Ai, m'encanta a mi.
Jo cada vegada que el veig...
No saps ni el que és el Tinder del Fliis Fliis?
Avui, avui, no, no.
Jo us diré que quan he vist les capses,
és que el color me tira cap enrere.
El color? El color.
Què dius?
Aquest color grogós... Això no val dir.
Així, hòsties, no.
Me fa rebuig, de veritat.
Me vaig donar compte. Jo vull veure què és això.
No saps el que estàs perdent.
És un dels jocs de taula més entretinguts que hi ha.
Més que el Parxís? I tant.
Amb el Parxís no pots comerçar i fumar els altres.
Pots negar-los i la llana que necessiten,
i a més, si no hi ha una llana de llocs on no fustes...
Jo soc del Monopoly. No em traieu.
Mira, he tingut una oportunitat...
Ara ha aparegut aquesta nova versió per consoles
d'aquest joc de taula, del popular joc de taula Catan.
I tenim un taulet 3D.
Podem veure, fins i tot, moviment de personatges,
que això no ho veiem a les veritat,
que es van movent pel mapa, diguéssim, del joc.
I podem jugar amb plataformes creuades,
és a dir, podem jugar amb gent que tingui diferents consoles
i, m'ha agradat molt, pots connectar-hi el teu mòbil,
perquè els companys, si jugues en local i estan amb tu,
no puguin veure les cartes que tens.
És a dir, que les tens al mòbil i formen part del joc.
Ah, molt bé. Que guai.
T'he convençut, Star?
Gens.
Són tots els greus, que és que no...
El Catan té el tauler que és quadrat...
Ai, perdona, circular, etcètera, una cosa així.
Sí, és com un hexàgon que pots muntar a la vella,
però també es pot muntar de formes diferents.
Jo ho he intentat, jo ho he intentat acostar, però...
No sé si serà un al·licient o un detractor,
però tens un Catan d'edició a Star Trek, per exemple.
Ah, sí? Aquest no el coneixia.
Jo no hi he jugat.
Ara diré la tonteria, soc més d'Star Wars.
Que no té res a veure, Star Trek amb Star Wars, però és...
Ja he vist que quan estàs negatiu estàs negatiu.
Sí, escolta, ara no...
És que estic la mar de bé aquí, amb l'Alcalureta...
El Joan, l'Albert... Exacte, exacte.
No és una ciutat, què crec que són?
Si el vols, Star... A veure.
El Miral, el pots jugar per PlayStation 4, PlayStation 5,
Xbox One i Xbox Series, i té un modí solitari, que està molt bé.
Aquest és el meu, per mi.
El pots jugar contra la intel·ligència artificial i dinàmica,
on cadascú té el seu propi estil de joc i objectius.
Molt bé. Per la Switch no ha sortit?
No ha sortit. No ha sortit, va.
S'ha creu, eh? Ja sortirà.
Hi ha hagut el Who Longed Fallen Distance, de l'estudi Team Ninja.
Quina pintassa que té, aquest joc.
De totes maneres, et diré que una persona d'aquest equip,
no diré el nom, em va dir que és un joc del montón.
Segur que jo no vaig ser.
Segur que algú que ja l'ha pogut provar.
Algú que és professor. Sí.
No ha dit res més. No està, avui no està.
Ja, ja, ja.
A veure, el videojoc va d'un drac que s'alça,
i la història d'un soldat de la milícia
va sobreviure als tres regnes,
i efectivament és espectacular, visualment.
Tu te'l provaràs, al teu canal?
El vull provar amb moltes ganes, sí.
Sí? Molt bé.
Doncs recordem el Who Longed Fallen Distance,
apareix per PC, per PlayStation 5, PlayStation 4,
Xbox Series, Xbox One,
i està inclòs a la Xbox Game Pass.
La setmana passada volia parlar d'aquest joc.
Va aparèixer el videojoc Sons of Forest,
una aventura de terror i supervivència
a una illa on està plena de canívals.
Hem de construir, crear armes,
intentar sobreviure sols o de forma cooperativa.
Sembla ser, a més, que som a la illa
per trobar un multimilionari que ha desaparegut,
i l'altre dia el meu fill,
que de jocs en juga pocs, el que té 17 anys...
Papa, el Sons of Forest!
L'he de comprar, l'he de comprar.
Tranquil, tranquil.
I em va fer gràcia, documenters,
perquè els seus amics estan, doncs, molt enganxats.
Deu estar bé, no?, perquè s'ha venut de forma molt bèstia
i espectacular a través de PC.
Dos milions de còpies en 24 hores.
Què? Dos milions?
Sí, sí, una barbaritat.
I tu veus el tràiler i dius, sí, està bé, però bé, no ho sé.
És que és un rotllo molt... rotllo rast,
o així, de sobreviure en un equip i tal, i...
Sí, sí, que primer de tot és un rotllo rast,
que és un rotllo rast,
que és un rotllo rast,
que és un rotllo rast,
que és un rotllo rast,
sí, que primer el que fas és fas la teva arma...
Exacte. that, puts-te.
Que estàs mitges pullats, i després vas fent.
Bé, ben curios. I vull seguir, a través de Twitch,
la gent que juga amb aquest vídeojoc.
organització
Doncs vinga.
Mira, hi ha un noi que es diu Jordi Gutierrez
que ens informa del joc
que vam treure a finals de l'any passat
per la PlayStation 5, PlayStation 4,
Nintendo Switch i Steam.
Es diu Astronite, un joc desenvolupat aquí a Catalunya
per Diom Games Studio.
És un metroidvania, l'estil uber retro,
amb idioma en català,
que ha estat desenvolupat per un sol desenvolupador,
el Domènec Claret, on l'apartat del so i la música
l'hem creat des de Z-Wave Sound,
un estudi d'àudio per a videojocs d'aquí de Barcelona
que ha estat dirigit pel Jordi Gutierrez, que és qui ens escriu.
Tres missatges que vaig borrar.
Tres o quatre?
Vaig veure missatges borrats, demà li preguntaré.
Ja ho diré, t'ho dic ara.
Era perquè et posessis en contacte amb aquesta gent,
perquè és molt fort, jo no vaig llegir aquest missatge
i fa temps que tinc apuntat de poder entrevistar
el Domènec Claret,
aquesta persona que diu el nostre uient, el Jordi Gutierrez,
que també serà molt interessant conèixer-lo
i podíem portar els dos, de fet.
El joc, no sé si l'heu vist, és absolutament espectacular.
A mi em recorda molt la meva època, diguéssim, del Spectrum,
un joc que es deia Jetpack,
que tu portaves un personatge que tenia darrere, a l'esquena,
un coet i que anava volant.
És en blanc i negre, efectivament,
i la veritat és que és preciós.
I t'ho dic ara, escoltem, ens posem en contacte amb ells.
Ens posem en contacte amb ells aquesta setmana.
Jo crec que amb el Jordi podem fer el pont perquè vingui ell
i a través de Telegram ens posem en contacte i tant.
Juraria que l'Homènec és de Manresa, vull dir que això,
però segur que alguna cosa podrem fer.
Doncs apuntat. Què més?
En Raül ens ha compartit un testet
que ha fet del que ha passat aquest cap de setmana a l'Animac.
Està molt bé perquè ha fet una recopilació
al seu canal de YouTube de 25 tràilers
d'entre 30 i 3 minuts del que s'ha pogut veure a la mostra.
I la veritat és que és molt guai,
perquè si no hi has pogut anar,
podries veure el que ha anat passant tots aquests dies per Lleida.
Molt bé, per un esdeveniment importantíssim
que es fa a Catalunya des de fa molt de temps
i que n'hem tractat aquí moltes vegades.
Moltes vegades, els hem tingut aquí que ens han presentat a la mostra.
Exacte. I per últim?
El Ricarda.
Hi ha algú a la sala amb un Samsung amb Xbox Cloud Gaming.
Diu que en algun moment de l'any canviarem la tele.
No sé si posar-ho en la llista de pros
el tema de l'Xbox Cloud Gaming.
Ara mateix faig un ús molt ocasional,
un ús molt ocasional dels jocs.
I el Xavi Linares diu que ell mateix
té un Samsung Colette, una Samsung Colette, de l'any passat
i just el divendres diu que va estar provant...
L'encant del Colette Colette.
El Colette. Diu que va estar provant de la Xbox.
Diu que de primeres impressiona estar jugant sense una màquina,
només mando i tele, amb força qualitat,
i que tots els jocs que van obrir, prèvia de prèvia càrrega,
d'un o dos minuts, funcionen amb un lag quasi impersentible.
Molt bé.
No sé si quan hi ha canvis, molts sobtats de textures,
es pot veure pixelat perquè no deu donar més de si la xarxa.
Per exemple, el Forza es veu molt millor baixant un punt
la qualitat dels gràfics per a aquesta raó.
Molt bé.
I diu que ell té la tele per cable d'un giga, no?
D'un giga. Molt bé.
Diu que personalment estava mirant d'actualitzar la gràfica del seu PC
i després de provar això s'ho està replantejant.
Mira, fixa, fixa.
I és veritat que hi ha una guerra entre marques de les teles
i les que els decidin aquesta i això és una part ara important.
Laia, vam parlar la setmana passada
que de tant en tant faràs la secció que faràs.
Estem preparant coses.
Això espero, tinc moltes ganes.
De fet, vam parlar amb la Dolors Martínez i ens va dir,
de fet, li vaig comentar,
escoltem, estem preparant una secció que ja li hem posat nom,
que ho sàpigues, i ha fet aquestes proves,
hauries de decidir quina t'agrada més de totes les veus.
La càpsula de la Gufolof. Aquest és un?
Segon? La càpsula de la Gufolof.
Tercer? La càpsula de la Gufolof.
Ai, són molt diferents, però molt i baix.
Jo en que diré amb la segona? Jo ja en tinc una, jo a tercera.
Em sento clara. Em esteu d'ajudar, eh?
Sí. Decideixes tu el final, eh?
D'acord. Després ja me les torno a escoltar.
Ah, val. Molt bé, molt bé.
És que no, no sé, ara. M'he posat nerviós.
No, no, no, no. Va, tornem-hi.
Si tornem, jo ho tinc molt clar.
Doncs la que tu diguis. No, no, no.
Aquesta és la teva secció, a veure què tal.
La càpsula de la Gufolof.
La càpsula de la Gufolof.
La càpsula de la Gufolof.
La càpsula de la Gufolof.
Jo segueixo pensant la segona. La segona?
Jo segueixo amb la tercera.
És molt semblant a la primera, la segona, eh?
Sí, però té un puntet al final. La primera està bé, també.
Potser, no ho sé. La tercera pot ser.
Francesc, tu què diries? No marxarem d'aquí.
Jo deia la tercera. La tercera.
Jo també deia la tercera. Molt bé, molt bé.
I tu també dius la tercera? Crec que sí.
Jo també estic amb la tercera, té una mica més de força.
M'agrada molt la quarta perquè li dona una intenció diferent
que també hagués pogut muntar alguna cosa, però això...
La quarta té un punt sensual, eh?
Les quatre la Montserrat ho ha fet de conya.
Felicitats a la Montserrat, que escolta.
Ha sigut... És difícil, eh?
Has dit Montserrat, però és la Dolors Martínez.
Dolors Martínez. Se m'ha quedat l'AMLK.
Perdona, Mari Carmen, perdona.
Molt bé. Doncs escolta'm, res, ja anirem fent,
i d'aquí 15 dies potser ja podem elegir.
Ah, una altra cosa que volia dir-te,
i ara em parles del joc que avui parlem.
Sí.
Els jocs sempre seran jocs que no existien,
o sigui, en el moment que tu vas néixer,
és d'abans que tu vas néixer.
Mare meva. D'acord? Sempre.
No fa tant, eh?, tampoc fa tant.
Hi haurà maris amb nassos molt quadrats.
Sí, sentint-ho molt serà així. D'acord.
No, no, està superguai, m'encanta.
Són jocs que crec que no hagués provat en la meva vida.
Estan en una altra generació teva. Ai, que guai, quina il·lu, eh?
Molt bé. No, no, escolta'm, aquí...
Em penso que creurem que estarem creant un monstre.
Jo només vull dir això. No, no, estic absolutament d'acord.
Doncs vinga, escoltem la música del videojoc
amb el qual avui parlaràs.
És un joc que l'hi anaves al darrere, dius, fa temps, no?
Doncs sí, sí que l'hi anava al darrere
perquè té un aspecte molt bonic.
És un indie, com diríem, així, rotllo de...
amb una història molt bonica, uns protagonistes molt macos...
Però no sé per què no n'ha estat convençuda.
Llavors vaig demanar opinions,
rotllo, em recomaneu aquest joc? Què en penseu?
Algú l'ha jugat i es veu que tothom està encantat.
És molt màgic. Molt bé.
I jo d'acord. Molt bé. És una història entre qui?
O sigui, qui hi ha al darrere, aquesta història?
Aquesta història està protagonitzada per dos.
No sé si dir-ho...
Dir-li Eastward viu en una societat que es veu com...
que s'ha quedat estancada en el passat, completament.
Ja. Utilitzen càpsules, encara, pels videojocs.
Imagina't. Però rotllo disquet, saps?
Com a les Game Boys antigues, així. Molt bé, molt bé.
Encara més antigues. Sí.
I el John és un miner, podríem dir, un excavador, que li diuen,
i es fica en diferents conductes, clavegueres,
o llocs, edificis ensorrats,
a treure'n les riqueses que queden per allà.
Podríem dir. Molt bé.
I en una d'aquestes expedicions...
Tot això passa en l'opening, la música de l'inici del joc.
Es troba dins d'una càpsula, una càpsula groga de líquid,
rotllo la del bebè del videojoc aquell,
de l'home que carrega molt, del Dead Stranding,
que penses, ostres, és el bebè que ha crescut,
doncs surt una nena amb el cabell blanc
i tota ella blanca, que es diu Sam.
Llavors és la relació com que el John l'adopta i cuida d'ella.
Molt bé. I és una relació especial, entre ells.
Sí, perquè és com que tothom la tracta,
rotllo aquesta nena rara que no sabem ni d'on ha sortit,
i el John que la protegeix, la va a buscar a l'escola,
tot molt bonic. Molt bé.
Visualment, què tal? Com és?
Visualment és superbonic, és pixel art,
però amb molt de detall a la pantalla,
i bueno, és que l'heu de mirar, heu d'agafar i buscar el John.
Molt bé.
Llavors, com he dit, tu vas explorant tota la...
Tu comences en una ciutat, com he dit, estancada,
els edificis estan supergastats,
es veu com allà no avancem,
llavors es parla d'una terra prohibida,
perquè tu et trobes soterrat a sota terra.
Soterrat a sota terra, està bé.
Ho he entès dues vegades.
A mi m'ha anat molt bé, de veritat.
Continua sempre així.
Doncs es parla d'una terra prohibida que es veu que és la superfície.
I la nena diu, però si jo he estat a la superfície, és superguai.
Aquí hi ha una història.
Clar, aquí hi ha una història.
Diu, però si el cel és blau i la terra és verda,
i per què no voleu anar allà?
Llavors, clar, la intenten censurar, rotllo mentidera,
i els diuen, però què feu aquí baix?
És com una bruixa, no?
És com si fos una bruixa, no agrada.
De fet, sí que és bruixa perquè a sobre té poders.
Imagina't. Molt bé, molt bé.
A veure, la música, a mi m'agrada.
La música és impressionant.
Llavors, el joc és màgic,
perquè tu vas ampliant horizons
i al final descobreixes una mica més tot el que hi ha soterrat
i tota aquesta societat que amaga l'exterior.
Sempre per sota, eh?
De moment, sempre per sota, jo no he vist l'exterior.
És una mica el camí a fer cap a l'exterior,
i a dir a la gent i a fer entendre el missatge
que vivim enganyats,
que hi ha una publicitat que us està tancant la ment.
A tothom que parla de l'exterior com algú guai,
se'l silencia i se l'envia a caronte.
A caronte.
Una mica una presó, un treball, un camp de concentració.
Que també està sota terra, aquesta.
Exacte, sí, sí, tota sota terra.
Llavors, com he dit, viuen estancats en el passat
i el tema de les càpsules que et deies,
perquè inclús els nens del poble juguen,
només hi ha una màquina rollo de recreativa en el poble,
i la nena que vol jugar també va anar a la tenda
i han de comprar com la tarjeta memòria,
la càpsula del joc.
I el botiguer li diu,
on hi vas passar hores i hores?
I és un únic videojoc que tenen pels nens per jugar.
És com que estan superestancats.
I t'ho fan demostrar amb els diàlegs i tot.
M'agrada molt que hagis parlat d'aquest joc
setmanes abans de la teva secció.
Crec que és com un preview.
Sí, exacte.
Jo, jugant, pensava,
no m'abandono el tema de la càpsula.
És un tema de combats.
Els combats són molt bàsics.
De fet, el John el produeix amb una paella a la mà,
i és bàsicament tu es pameges paella amb un llavall.
Però també hi ha altres mecàniques,
com que pots deixar bombes pel terreny i tal.
Sempre és el John que portes al control?
De moment, sí.
He portat una estona la nena, la Sam,
que és quan et descobreixen que té un poder.
És com que es desperta una mica ella,
que fa moltes hores de jugar el joc.
És molt xulo, és molt bonic.
Quant que creus que et queda de temps per acabar-te'l?
La vida d'un joc d'aquest?
He fet 4 hores només de joc.
Sí, però si pots fer una miqueta de càlcul, si ho saps,
què en tindràs per acabar-te'l?
Un mes, 3 setmanes...
A veure, jo crec que serà 12-15 hores.
Bé.
Home, si porta 4, ha estat només a baix.
Jo crec que si algun dia va a dalt i veu el cel,
seran 30-40 hores.
Té pinta, eh?
Jo he fet 4 hores, però perquè vaig fer directe de 4 hores,
que per mi la meitat són xerrant.
Tampoc és que...
Tampoc puc dir que hagi fet 4 hores.
Molt bé, recorrem el nom d'aquest videojoc.
Eastward.
L'he jugat amb PC?
L'he jugat amb PC, però està en Switch, en Xbox, òbviament,
i la Play ho hauria de mirar.
Perfecte, cap problema. Què ens diuen els ullents?
El que recorda, la sèrie nova de Nier.
I diu, esteu al cas?
Estic jugant el joc al mateix temps
i l'experiència està sent molt, molt tòpica.
El tinc superpendent, el Nier. També és molt bonic.
El Nier autòmet, estem dient?
Sí, entenc que sí. No se m'acut cap altra.
Molt bé. Doncs fantàstic.
És que estem arribant al final del programa.
Hi ha alguna cosa més? No, ja està.
Molt bé, doncs, re, Dani Jiménez.
Gràcies per estar al control tècnic, eh?
Bé.
Gràcies, Llaia, Elisabet, França Xavier, Star.
Molt petonets.
I a veure si la setmana vinent anem a Tarragona.
Home, per mi pot anar avui mateix, eh?
I a mi m'agrada molt la neu.
Molt bé. La que cau del cel, eh?
Per favor, sí. És la meva imatge que tenia jo.
Apa, adeu-siau, que vagi molt bé.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies.