Benvinguts. Aquest és el programa número 572
del Generació Digital.
Comencem una nova edició d'estiu del Generació Digital
on recuperem els millors moments que hem radiat aquesta temporada
i on també escoltem continguts nous.
Avui, una conversa amb un músic i col·leccionista
que ha aconseguit una màquina Enigma,
la que feien servir els nazis per comunicar-se de forma segura.
A més, els nostres col·laboradors del programa,
en Seixabí Blasco, Gine Tost i Albert García,
aquesta setmana ens fan propostes que podem descarregar avui mateix.
Recordeu que aquesta edició d'estiu del Generació Digital
s'emet els dissabtes i diumenges a les 4 de la tarda
i que podeu escoltar edicions anteriors
a través de catradio.cat i generaciodigital.cat.
En aquest temps d'estiu,
la Gine ens proposa aprendre idiomes d'una forma senzilla.
Hola, Albert.
Jo sé que aquest estiu, en algun moment,
te n'aniràs fora i necessitaràs parlar anglès.
Així que et recomano un podcast de la BBC
que es diu 7 Minute English,
que és això, doncs 7 minuts d'anglès en un podcast setmanal.
I tens conceptes bàsics resumits en peces molt curtetes de 7 minuts
perquè ho entenguis molt fàcil.
A més, parlant molt lent, no et preocupis que ho entendràs tot.
7 Minute English, en podcast fantàstic.
Doncs anem ara cap a la primera consulta del programa.
Hola, bona nit.
M'agradaria saber què opineu
de que Nintendo faci un joc tipus Tekken dels Pokémon
i l'estreni ara al març.
Bona nit.
6-3-8, 6-8-70-30.
Doncs era el Pedro Pulpillo,
guanyador d'una Nintendo Wii U, recordo.
Sí.
Sí, que em va guanyar fa dos concursos.
Des d'aquesta gent que té sort. Sí, sí, exactament.
I què li podem dir d'aquest Pokémon Tekken?
Sí, perquè a tu t'agrada Pokémon, t'agrada Tekken...
No sé què és Tekken, era un joc de lluita, no?
Sí, Tekken és un joc tipus Street Fighter.
I Pokenturnament,
que és el nom que portarà a tot arreu menys Alemanya,
que sí que es dirà Pokémon Tekken,
Pokenturnament és un arcade de lluita similar al Tekken,
però amb personatges de Pokémon.
És a dir, saps? Sí, sí, sí.
I de fet és un arcade que ja existeix al Japó,
on, si no, existeix des del juliol de 2015,
és a dir, és un arcade relativament nou.
Ara arribarà el joc per Wii U, aquesta primavera,
en un llançament global simultani el 18 de març.
Molt bé.
A veure, s'ha creat, a més, un comandament especial,
Desamulopat per Ori, que és una empresa gran de comandaments,
que és el mateix que fan servir les màquines d'arcade
per jugar aquest joc.
Però, clar, és la Wii U,
i sabem tots que la Wii U té aquell comandament gros amb la pantalla.
Per tant, aquest comandament
només estarà disponible pel jugador 2 i en local,
ja que el jugador 1 haurà de jugar obligatòriament
amb el comandament gros de la pantalla.
Molt bé.
I també es confirma que aquest comandament
no es pot fer servir per cap altre joc que no sigui aquest.
Per tant, clar, s'ha despertat en que arriba un arcade a la Wii U,
un arcade que només està disponible al Japó,
un arcade que pinta que han intentat ajuntar
els dos fans de les dues franquícies en una
i han creat un comandament, que barato tampoc serà,
que només podrà jugar el jugador 2 al local.
I comencem ja amb tots els peros, no?, una mica.
Aquesta marca, Ori,
oi que fa també comandaments per jugar a Apple TV,
si no estic equivocat?
Podria ser, sí, em sembla que sí.
Precisament en una entrevista que vaig escoltar
de Digital Legends, el Xavier Carrillo comentava
que el seu joc es podia jugar amb aquest comandament
i que suposo que han trobat un nou mercat
perquè cada vegada hi ha més sistemes i diferents.
I es pot jugar a coses encara més rares,
com, per exemple, l'aparella amb la qual mires la tele.
Ah, sí? O la Apple TV?
Ah, sí, sí, sí, certament, certament.
Sí, sí, o Chromecast o coses d'aquestes.
Anem ara a una consulta relacionada amb pastilles.
Què opineu de la premonició de Nicolás Negroponte
sobre la possibilitat d'aprendre idiomes
a base de pastilles?
Doncs, en un principi, Xavier Serrano no ens ho havia plantejat.
Jo no m'havia fet aquesta pregunta.
No, és un vell somni de la humanitat, eh?
Sí? Sí, sí, sí.
Aprendre's una pastilla i fer alguna cosa,
deixar de fumar només amb una pastilla,
o alguna cosa d'aquestes.
Perfecte, no? Sí, el país ho ha publicat.
Ha publicat a la pàgina web aquesta entrevista
de Nicolás Negroponte, que és aquesta mena de guru
de l'internet des de fa molts anys.
Ha vaticinat moltes coses, moltes de les quals
s'han fet realitat i d'altres no.
Però, evidentment, com més coses diguis,
més números tens d'encertar-la, evidentment.
Ha parlat amb aquesta entrevista de diverses coses,
la més espectacular de les quals és l'ús futur de nanorobots
per arribar a les connexions neuronals
i depositar-hi informació.
D'aquí ve el titular aquest de
en un futur podem aprendre idiomes
a través de la ingesta d'una pastilla.
La primera meitat dels vuitanta,
hem de recordar que Negroponte ja apostava
per les pantalles tàctils,
abans d'adeugurar que internet ens igualaria tothom.
La qual cosa, això sí que s'ha complert així.
Sí, és veritat. Això sí.
I per què és important puntualitzar el patrocini
d'aquesta entrevista?
Aquesta entrevista venia patrocinada per Vodafone.
Power to you, no?
Perquè acaba parlant en aquesta entrevista
de com la connectivitat mundial ha portat a vent
sus igualtat i com a través de projectes
desenvolupats a diversos punts del món,
alhora i connectats,
permetran alimentar milers de persones,
per exemple, menjar, crear laboratoris
a partir d'ADN animal clonat.
Déu-n'hi-do.
Doncs tot això amb aquesta pregunta que ens ha fet aquest uient.
Per cert, tenim una uienta
que com que ha vist aquesta setmana que parlaríem d'això,
volia dir-hi la seva.
Pastilles per aprimar-se? No n'hi han.
Per aprendre idiomes sí?
Quin desastre.
Té raó, eh? Sí, sí.
Però per aprimar-se... Sí que n'hi ha, no?
Sí, sí.
A la farmàcia en venen moltes d'aquestes que en diuen
miraculoses. Sí, però no gaire recomanades.
Jo tinc un parell d'anècdotes
relacionades amb això. Per favor, explica'ns-ho.
Una és una amiga meva que és farmacèutica
i un dia li va entrar en una farmàcia.
Perdó, aquestes pastilles que té aquí fora per aprimar-se?
No, no, això són pastilles, són preservatius.
Prime.
És social, nom de prime.
És pròviu, no? A veure què passa.
Una miqueta grans, la pastilla.
I l'altra és aquella famosa notícia
que va sortir fa uns anys, que van vendre unes pastilles
per aprimar, i en realitat
contenia ous de tènia, i evidentment la gent
s'aprimava, però perquè...
Ostres!
I ho van detectar perquè una persona tenia les pastilles
sobre la tauleta de nit i va veure que allò es movia.
I eren coquets.
Això sembla una llegenda urbana.
Doncs és cert, va sortir a la primsa.
Generació digital.
La cultura digital a Catalunya Ràdio.
You have a new message.
Això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio
i ara iniciem una conversa
amb Òscar Rafón, músic,
dissenyador gràfic
i moltes altres coses. Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
L'Òscar ha sortit a molts mitjans
darrerament de comunicació
després d'aconseguir una màquina
enigma original.
Òscar, com dónes amb una màquina d'aquest tipus
i com t'ho fas per aconseguir-la?
Perquè crec que fàcil no deu ser, o sí?
No, no és gens fàcil, no.
La veritat és que no.
La vaig trobar ara el mes de desembre,
el 15 de desembre pujava a Manchester.
De fet, a l'Òscar,
a l'Òscar, a l'Òscar,
a l'Òscar, a l'Òscar,
pujava a Manchester.
De fet, la vaig anar a comprar el 15 de desembre,
la vaig anar a recollir,
però l'havia trobat el mes de març.
El mes de març vaig trobar mitjançant internet.
Avui en dia això és fantàstic.
Una publicació en un diari local
d'un poblet a prop de Manchester
explicava que un dels seus veïns,
enginy industrial,
estava reconstruint quatre màquines enigma
de la Segona Guerra Mundial
que les havia comprat a pes de ferralla,
que havien estat enterrades més de 70 anys
i que, com a projecte, un cop jubilat,
ell era enginy industrial,
tenia la maquinària i la traça per fer això,
va reconstruir aquestes quatre màquines.
Hi havia tres que ja les tenia col·locades,
però n'hi havia una que encara no.
I llavors és la que jo li vaig reservar
pel preu que fos.
Dic, escolta, guarda-me-la,
ja trobaré els calés d'aquí a quan la tinguis acabada.
De fet, t'ho expliques en aquests mitjans
que et vens una relíquia que tenies
per poder-la recuperar?
No, en veig moltes de relíquies.
Una és la que sempre treu l'interès dels mitjans de comunicació,
però n'hi havia d'altres
que potser també els atraurien si les expliqués.
Està molt bé, relíquies molt curioses.
Un instrument del Woody Allen.
Un clarinet del Woody Allen.
Després tenia una màquina de xifrar,
de criptogràfica,
que havia trobat a la selva de Colòmbia.
I era una de les poques màquines
que va comprar el senyor Pablo Escobar,
que era un traficant,
un dealer de drogues,
dels anys 70s, 80s.
Aquest home, per comunicar-se,
utilitzava una maquinària molt sofisticada,
utilitzada durant la Guerra Freda.
Era maquinària militar, aquestes màquines criptogràfiques.
I una d'aquestes màquines es va trobar
ara fa molt poc temps
enterrada en una granja
enmig de l'Amazònia.
No l'Amazònia, l'Orinokia.
Perdó, l'Orinokia.
Vull ser exacte.
I vaig poder comprar aquesta màquina,
perquè la persona que la va trobar no sabia ni què era.
Ho va penjar en el segon amà de Colòmbia,
i el tio posava màquina...
Què deia?
Com si amb una màquina d'escriure,
si antiga, no sabia què era.
I jo de seguida vaig veure el que era.
Una CX-52 d'Alboris Hagelín.
I vaig buscar l'anumeració
i era una de les poques màquines
que va comprar el senyor Pablo Escobar.
Objectes històrics.
Perquè tu estaves interessat en aquesta màquina,
perquè estàs interessat en la criptografia.
Cripto és amagar,
grafia és escriure.
Cripto grafo és una paraula que sona rara,
però no sona raro.
Bolígrafo tampoc ens hauria de sonar raro.
Escriptura oculta.
Bolígraf és escriure amb una bola.
Cripto grafo és una paraula que a vegades sona estrany,
però és una cosa molt quotidiana, molt normal.
I tu tens interès en aquesta tecnologia des de fa temps?
Sí, des dels 12 anys.
El meu pare em regala un llibre que es deia
Despies, que potser algú el recordarà.
Algú de la meva edat recordarà que tingui over 50 anys.
Hi havia com fer despies, disfresses, avions de paper...
Sí, ja el tenia.
Hi havia el de com fer despies, com fer detectives.
Vaig tenir aquests llibres
i em va enganxar la part d'enviar missatges secrets i tal.
I jo al col·le estava allà amb els mosèmics
intentant convèncer-los.
Però passaven de mi, ells els agradava el futbol
i jo era l'única espia del col·le.
Està bé, també.
Quantes màquines hi ha d'aquestes d'Enigma?
D'Enigma... Està controlat, això?
Així, al capgrós, aquí, unes 300 màquines.
Unes 300 màquines, 310.
No més.
Si se'n troba alguna enterrada, 311, va, però no més.
Llavors, la meitat d'aquestes estan en museus, més o menys,
i l'altra meitat les tenen col·leccionistes,
milionaris excèntrics que volen aquesta màquina.
I l'escriptor, en T1, cantant dels Rolling Stones,
de fet, ells feien un cameo en una pel·lícula que es deia Enigma,
de fa molts anys, amb la Kate Winslet, no sé què.
El tio sortia allà vestit de militar, perquè li agrada la criptografia.
I el tio es va poder comprar una màquina, va tenir els calés.
Lo raro és que un tio de Barcelona que viu a Gràcia es compri una màquina.
Això sí que és raro.
Però fas moltes coses amb aquesta màquina, ara en parlarem.
Qui la va fabricar, aquesta màquina?
La va dissenyar l'ingenier que va dissenyar aquesta màquina,
que era un senyor alemany,
i que el 1918 patenta una màquina Enigma.
Aquesta màquina Enigma, el primer model,
semblava una caixa registradora, era enorme, pesava més de 50 quilos,
en va vendre quatre, perquè, a més, s'espallava que dos per tres,
perquè, a més de màquina criptogràfica, també era màquina d'escriure.
I la part de tinta, no sé què, s'encallava, era un problema,
i el tio va veure que amb allò no fotria calés,
i el tio va haver de reconduir el negoci,
i es va quedar només amb la part de màquina criptogràfica.
I en lloc d'utilitzar rodets de tinta per posar el paper,
el tio tot ho va substituir per uns cables,
una pila i unes bombetes, i aquí va enganxar el negoci.
Esta guerra no la estamos ganando.
Si revela algo de lo que le voy a contar,
será ejecutado por alta traición.
Magnífica, es la mejor máquina de cifrado de la historia,
y los alemanes la usan para todas sus comunicaciones.
Todos piensan que Enigma es indecifrable.
Déjeme intentarlo y lo sabremos con certeza.
¿Sr. Turing sabe cuántos han muerto a causa de ella?
No lo sé.
Tres, desde que iniciamos esta conversación.
Aquesta és la pel·lícula de fa un parell d'anys,
amb la vida de l'Alm Turing en un moment determinat.
Et va agradar?
Molt, em va agradar molt.
Perdona, en la teva pàgina web la poses com a exemple
per iniciar-nos en aquest món, una miqueta.
Correcte.
Jo dono classes de criptografia per instituts i universitats,
i recomano que els alumnes, abans de la xerrada,
sensibilitzin ja una mica el tema,
entri en el tema mitjançant aquesta pel·lícula,
que està molt ben feta, molt llaminera, molt xula, la recomano.
Molt bé, perquè de vegades moltes coses de les que es diuen
potser hi ha errors d'aquesta forma,
aquí no diguéssim que està ben resolt en aquest aspecte.
Està ben resolt,
tot i que hi ha alguns errors una miqueta gruesets,
però diguem-ne que està bé.
Jo penso que com a pel·lícula divulgativa i tal,
havia de ser emocionant, la història per si ja ho era,
però han volgut fer-la més emocionant,
i han ajuntat coses que al millor no encaixaven gaire,
però està ben resolt, està bé.
De fet, a la pel·li ens fa entendre una miqueta
la importància de la criptografia a la guerra.
Moltes vegades parlem de la tecnologia
i com avança gràcies a la guerra,
hi ha moltíssim exemple en aquest aspecte.
En aquest tema, el tema militar,
vam veure la importància de enviar missatges,
perquè una altra persona no les pogués entendre.
I el van fer servir i suposo que li van donar molta importància.
Sí, de fet és molt legítim,
volem tenir la privacitat de les comunicacions.
Això és molt legítim.
A la Segona Guerra Mundial,
el que va avançar sobretot va ser el criptoanàlisi.
Això és el que va avançar
i el que va fer que la guerra s'escurçés quasi dos anys.
El criptoanàlisi, haver de xifrat aquells missatges
encriptats amb la màquina Enigma.
El criptoanàlisi ha fet avançar
i ha fet canviar la història de moltes maneres.
I la guerra també.
Gràcies a aquesta màquina, la guerra et va canviar?
Es va escurçar dos anys,
és a dir, milions i milions de vides salvades.
Probablement hagués acabat en 1947 o 1948.
Per exemple,
aviam,
un exemple típic,
el Bismarck, aquella pel·lícula.
Un dia era el Bismarck.
L'havien perdut, no sabien on era.
Sabien on era, perquè els missatges que s'enviaven des del Bismarck
els havien desxifrat i sabien on era el Bismarck.
La pel·lícula l'han de tornar a fer.
Perquè això...
Totes les pel·lícules fetes de segona R mundial,
fetes fins als anys 70, 80,
s'haurien de tornar a fer,
perquè els aliats comptaven amb informació privilegiada.
I tot això no se sabia. Fins als anys 70 no se sabia.
Llavors s'haurien de tornar a fer, aquestes pel·lícules.
Igual el Pearl Harbor.
També ho sabien, que atacarien el Pearl Harbor.
I coses com aquestes... Mira, ha anat així.
Per desxifrar,
un missatge
amb una màquina com aquesta,
que tenim, per cert, aquí una peça, que no sé si és...
M'has dit que era el cor de la màquina.
Sí, el cor de la màquina. Això són els rotors.
Els tres rotors originals de la màquina Enigma els he portat aquí,
perquè la màquina pesa molts quilos, però els rotors els podia portar.
Aquí tens els rotors originals de la màquina Enigma.
Si jo estigués a un dels dos llocs
i agafés un missatge codificat i el desxifrés,
per què l'he desxifrat?
Perquè hi ha un codi que he pogut agafar-lo i posar-lo a la màquina?
És a dir, darrere d'un missatge sempre hi ha un codi?
Aviam, hem de dir de diferència entre codis i xifrats.
Xifrat és una cosa, codi és una altra.
Un codi és un conjunt de lletres que volen dir una paraula, un concepte.
Molt bé.
Un xifrat és lletra per lletra.
Això és com...
Quan dius el MANAC, Museu d'Art Nacional de Còrrer,
dius MANAC.
És com un codi, diguem-ne, quasi.
És unes lletres que representen unes paraules molt més llargues.
Sabem que, en alemany, les paraules són molt llargues
i necessitaven codis.
Els codis eren tres números que volia dir
oberleitenant, no sé quantos, jo què sé.
Això es parlava de codis.
La màquina aquesta xifrava.
A l'hora, tu podies xifrar codis.
Però la màquina xifrava.
Llavors, la pregunta que em dius és...
Al darrere d'un missatge que tu no entens,
hi ha un codi.
Què estem buscant per saber què estan dient els nazis?
Vale, vale.
L'Alan Turing, el que va de xifrar...
A part, es van de xifrar els missatges.
Però l'important va ser que va aconseguir esbrinar
els ajustos de la màquina.
Els ajustos de la màquina Enigma.
Cada dia els nazis ajustaven la màquina de formes diferents.
Cada 24 hores canvien els ajustos.
De quantes maneres es pot ajustar la màquina Enigma?
De 186 trilions.
I cada dia l'ajustaven d'una forma diferent d'aquests 186 trilions.
Llavors, troba-la, aquesta forma.
I no era eletòria?
No podia ser eletòria?
No, tots els alemanys,
totes les màquines havien d'estar ajustades de la mateixa manera.
I llavors, totes les màquines, tots els oficials de transmissions,
tenien un full d'ajustos.
I amb el full d'ajustos,
cada dia ajustaven totes les màquines d'Enigma de la mateixa manera.
I com que la màquina és simètrica,
és a dir, que si jo apreto una F i s'encén una S,
si jo hagués apretat una S, s'hauria encès una F.
És a dir, la màquina és simètrica.
El mateix que fas per xifrar ho has de fer per desxifrar.
I has de tenir la màquina ajustada de la mateixa manera.
Per això podíem desxifrar els missatges, perquè la màquina és simètrica.
Llavors, un dels grans errors d'aquesta màquina
és que al final havies de tenir un paper amb uns números
perquè tots funcionessin.
És a dir, aquí hi ha, diguéssim, el lloc on podies anar.
Clar, si trobes els ajustos...
Eureka, pots desxifrar totes les missatges,
si trobes els ajustos que n'havien trobat.
Però els fulls d'ajustos normalment corresponien a un mes, només.
Només tenies els ajustos d'un mes.
Si el trobaves el dia 15,
tenies 15 dies encara per desxifrar missatges.
Però al final del mes ja canviava el full d'ajustos
i ja no el tornaves a tenir.
Els submarins, a vegades, tenien dos mesos.
Tenien dos fulls per dos mesos, perquè sortien al mar
i millor s'estaven més temps.
Però habitualment, la Verma, qui l'ho va fer,
tenien fulls per un mes.
És curiós perquè jo no sé si en aquella època...
O sigui, tota aquesta tecnologia que es va treballar,
a hores d'ara ens estem beneficiant d'alguna forma
de tota la feina que es va fer en aquella època.
Sí, ens estem beneficiant.
Tota l'enginyeria, a resultes de la Segona Guerra Mundial,
per intentar desxifrar aquests missatges,
sobretot la màquina que va dissenyar l'enturing,
que el van fer els americans l'última hora,
les peces i tot allò...
Tot això va ser un avenç molt important.
I a resultes d'això, la criptografia va fer un pas de gegant
de com estava abans de la Segona Guerra Mundial
a com va estar sis anys després, no tenia res a veure.
Realment va fer un pas tremend, la criptografia.
I els mòbils, ara que moltes vegades diuen
que jo vull un mòbil que cada vegada sigui més difícil,
que sàpiga on estic...
Tota aquella tecnologia s'ha fet servir després per això?
S'ha fet servir, estaríem parlant de sistemes de substitució,
fins als anys 70,
que inventen una altra manera d'enviar missatges secrets,
que s'anomenen sistemes de clau pública.
Els sistemes de clau pública canvien completament les regles del joc
i és una altra cosa completament diferent.
Passejant per internet,
he vist que hi ha fins i tot simuladors d'aquesta màquina Enigma.
Això vol dir, imagino, que, evidentment, està totalment estudiada.
Se sap perfectament com funcionava, no?
Se sap perfectament com funcionava, sí.
I fins i tot he vist que pots comunicar-te
amb altres màquines de forma simulada
i aprendre una miqueta de com funcionaven.
Jo amb el meu fill li envio missatges
xifrats amb la màquina Enigma a l'institut.
I ell em respon des de l'institut
amb missatges xifrats amb la màquina Enigma.
Que bo. Abans ens comentaves
que havies trobat una màquina de l'Amazon,
no sé de quina zona comentaves.
Això vol dir que, abans de la Segona Guerra Mundial,
hi ha tecnologia que es podia fer servir
o que ja feia servir això?
A cap on ens hem d'anar cap a la història més enrere?
És a la Segona Guerra Mundial o més avall?
Aviam, mecanismes.
Estem parlant de mecanismes,
ja una mica sofisticats.
Estem parlant, a partir del 1915,
els alemanys comencen a experimentar
amb els primers mecanismes de xifrat.
Abans, a finals del segle XIX,
sí que s'havien provat coses a França,
però, diguem-ne,
que habitualment els sistemes que s'utilitzaven
eren amb llapis i paper.
Amb llapis i paper,
i llavors a cada lletra li aplicaves un algoritme,
i a cada lletra es xifrava d'una forma diferent.
Però sí que hi havia gent que, escolta,
hi havia el senyor Thomas Jefferson,
que era el segon president dels Estats Units,
que inventa, a més de president era inventor,
i llavors aquest tio inventa un cilindre
composat de molts discos,
i cada disc tenia un cintru amb lletres
de l'alfabet,
i tu giraves aquells discos
i podies composar paraules i tal.
Això ho inventa el senyor Thomas Jefferson.
Estem remuntant ja un segle senrere.
I com aquest,
després hi ha uns discos de xifrat.
Hi ha un senyor que es deia León Alberti,
que el León Alberti,
ens anem ja cap a l'edat mitja, diguem-ne,
doncs aquest senyor també inventa
uns discos de xifrat,
és a dir, dos alfabets,
que un llisca envers l'altre,
i llavors, doncs,
també són sistemes de substitució.
Però vaja,
fora d'això...
Incas no, no s'han trobat res estrany.
No, no, hi ha hieroglífics tampoc.
Hi ha gent que ho relaciona amb el hieroglífic
o amb l'escriptura que coneix formes dels sumeris.
No, els inicis de la criptografia
els hem de datar cinc segles abans de Cristo,
és a dir, els grecs, els expertants.
Els expertants són els primers
que utilitzen un sistema
criptogràfic,
que era molt bèstia,
que li repaven el cap al zero
i li tatuaven el missatge al cap.
S'esperaven dos mesos a que li creixés el cabell
i enviaven al xaval a portar el missatge.
Impressionant.
Quan el tio arribava a puesto, li repaven el cap
i llegien el que posaven allà.
Atacaremos la segunda luna del mes d'abril.
Però vaja, és un sistema molt bèstia, no?
Primer sistema.
A partir d'aquí la cosa va evolucionant.
Per cert, si anem a Twitter,
veig que el teu usuari és Enigmatitis.
Enigmatitis, com una malaltia és això.
Hola, aquell primer llibre que et va arribar.
Anant a la teva pàgina web,
el que fas, com comentaves,
és anar a les escoles
i explicar amb la màquina
els nois i noies com funcionava.
Què poden aprendre aquests nois
quan tu portes la màquina?
Matemàtiques?
De fet, es queden amb l'escuma de la onada.
És la part més llaminera de les matemàtiques.
La criptografia, una miqueta,
és una part molt lúdica.
Pensa que darrere de cada sistema criptogràfic
hi ha uns algoritmes.
Llavors, és allò típic que els nens diuen
que les matemàtiques, això que estudiem,
això per què serveix? Això no ho utilitzaré mai.
La meva mare no ho utilitza.
Aquest tipus de frases, els profes de mates
les han d'escoltar cada dia.
És molt difícil, l'ensenyament de matemàtiques
d'una forma abstracta, és molt difícil.
Jo el que intento és paliar això una miqueta
i quan els nens diuen, això per què serveix?
Doncs mira, això serveix per això.
Llavors els explico que el sistema criptogràfic
i resolent enigmes d'aquest tipus
els proposo una sèrie de reptes criptogràfics
i els tios veuen que, ostres,
les operacions aquelles que estudiavem
sí que tenen servei.
Una miqueta és trobar-li utilitat
a les matemàtiques
i veure que les matemàtiques
poden ser una cosa molt interessant
i a nivell històric també, escolta,
una cosa apassionant.
Estem al mes de juliol, d'aquí poc al setembre
començarà l'època de l'escola
i he vist també que hi ha un contacte.
No sé si hi ha alguna escola que ens està escoltant
o hi ha algun professor,
es pot posar en contacte amb tu?
Correcte, hi ha una pàgina web fantàstica
d'escola i criptografia.
Tu poses escola i criptografia i ja surt allà la cosa,
tot el rotllo aquell i tal.
I si algú escolta l'interessa, doncs endavant.
Ja porto uns anys anant amunt i avall
per Catalunya i també per Espanya
fent xerrades,
història de la criptografia d'una forma sempre molt amena
i que els nanos s'ho passin bé
i a última hora els hi ensenyo
la màquina enigma i tal, que els tios
estan acostumats a la tauleta, però la que veuen
la màquina enigma xala perquè s'adonen
que allò és seriós. I què t'ha costat?
I què t'ha costat? Aquesta és la cosa.
Escolta'm, però no han vist
ni màquines d'escriure a ell, segurament.
No, és així.
L'Oliveti no l'han tocat.
Ja directament els hi ensenyo això.
Per cert, va endullada? No, porto una pila de 4 vols.
Què dius ara? Una bateria d'aquelles
grosses antigues dels anys 40 que pesa un colló.
Però bueno, escolta, estupenda.
I funciona, eh? Funciona estupenda, la màquina.
Les bateries, moltes vegades, al cap del temps.
Sí, no, no, no.
I es pot recarregar, i va estupenda.
I també, evidentment, té, doncs, les bombetes, no?
Les bombetes i tot plegat.
Eh, una màquina enigma, tu. No, no, no.
És la que hem vist a la pel·li. És aquella.
Exacte. I funciona, sí.
Òscar, moltíssimes gràcies.
Per cert, estem, doncs, això ple estiu.
Tu formes part de la locomotora negra.
I estàs a tope aquests dies amb concerts.
Amb assajos i concerts i orquestetes
i estic amb tot això. Què diuen els teus companys?
De la locomotora i tot aquest tema?
Ens ho trobem la mar de bé.
Pensa que, per exemple, la locomotora negra
és una orquestra bastant amateur,
en el sentit que tothom treballa de coses.
Hi ha arquitectes, hi ha de tot allà, no?
Hi ha mestres, hi ha, bueno, i llavors,
ho tenen com una afició, eh?
Jo, fins ara, sempre he estat professional de la música,
però arran de la màquina enigma i tot plegat,
però, escolta, potser sí que ara ja també
tindré dues, aquestes dues vessants, no?
Pels dematins fer les classes i a les nits de tocar.
Jo aquesta nit tinc vol, oi?
Jo què sé, saps què m'ho he dit?
Avui he d'anar a Palamós, no ho sé, jo què sé.
Doncs, escolta, moltíssima sort, Òscar Font,
músic, dissenyador, gràfic,
i, de veritat, per portar-nos aquesta peça
al cor de l'enigma i el que faré,
jo, personalment, és el que m'ha agradat molt,
és aquests missatges encriptats amb el teu fill,
ho farem el meu.
Sí, em ve de gust. Home, és una cosa molt divertida.
Si vols, ara, al micròfon de cat,
ja t'explico com funciona. Molt bé, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Generació digital a Catalunya Ràdio.
Això és el generació digital d'estiu.
En Francesc Xavier Blasco, que és cul inquiet,
s'ha proposat un repte per aquest estiu
i està relacionat amb una anissaga de videojocs.
Ei, Albert, hola.
Escolta, a veure si endevines quin joc és aquest.
És una saga bastant mítica, és Assassin's Creed.
Estic jugant per Xbox 360 amb el primer, l'Assassin's Creed 1,
que el vaig deixar a mitges, eh?,
perquè ves a fer una miqueta repetitiu
i jugues estones,
amb el qual, doncs, escolta,
necessites un control, un bon control del personatge,
i aquest joc, si no es jugues de forma seriosa,
doncs t'acabes cansant
perquè no acabes de trobar-hi mai el punt.
I mira, és un dels meus reptes d'aquest estiu,
és un repte que et llenço tant a tu
com a l'audiència del generació digital.
Agafem una saga mítica de videojocs,
uns quants d'aquests que conformen grans històries,
i que els teniu una miqueta raconats
perquè no els hem pogut jugar,
doncs, escolta, el meu repte d'aquest estiu
és intentar-me acabar una de dalt a baix,
de tots el màxim número de jocs que pugui.
Jo he començat per Assassin's Creed,
que en té déu-n'hi-do quants jocs hi han de ser inscrit.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 2, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
A la meva estanteria ja m'estan esperant
el 3, el 3 i el 4.
Però sobretot quan la tecnologia mòbil permetrà,
la tecnologia i les operadores,
permetran que no hi hagi límits de dades
en tota la mobilitat
i a més a més tinguem una tarifa plana.
És a dir, no estem pendents de si ens gastem o no ens gastem.
Però que això ja sigui una cosa normal
o una mena de wifi brutal que està tot arreu.
És a dir, quan ens deixarem de preocupar
de quants diners ens gastem amb la tarifa
i sobretot que no tinguem límits de dades,
que puguem navegar i veure el que vulguem
i fer el que vulguem a través de la xarxa
sense tenir cap límit.
Això ens ho diu un coordinador d'una ràdio per internet
i que evidentment per la nostra part
hi ha molt interès que això passi.
Són dues preguntes.
Primer ens fa la pregunta del 5G, que quant es podrà tenir?
No sé si el Carles té fills, però...
No en té.
Carles, pots posar-te a tenir fills?
Tenir-lo?
Un nen, una nena, portar-lo a la guarderia,
fer P1, P2, a l'escola, P3,
i em sembla que aleshores començarà a arribar al 5G.
Quan et demani un mòbil, quan tingui 12 anys o 9 anys,
et demani un mòbil.
En aquest Mobile World Congress, que és d'aquí 3 setmanes,
el 5G és un dels temes estrella.
Mira, Estocolm en principi serà una de les primeres ciutats,
per dir la primera,
que oferirà aquesta velocitat en la transmissió de dades
al 2018, estem parlant.
Tallinn d'Estonia serà la següent,
però no paral·lela segons les proves que s'hi estan fent.
Les companyies Ericsson i Telia Sonner
van ser pioneres a l'hora de crear a la capital sueca
la primera xarxa 4G.
Amb la tecnologia 4G LTE, que és l'actual,
podem navegar fins a 100 Mbps, que no és mai real,
sempre és bastant menys.
Amb la 5G arribarem a 5 Gbps.
5 Gbps no vol dir 5 Gbps, però coincideix, en aquest cas.
I per què aquest interès?
Perquè l'ample de mòbil sigui tan gran.
No només per l'ample d'usuaris per tenir wifi il·limitat,
sigui on sigui,
sinó també per la digitalització industrial,
per aquesta revolució industrial que vivim,
la digitalització i la robòtica,
per poder controlar totes aquestes bèsties enormes
de robots que estan matant els llocs de treball,
i també per l'internet de les coses,
com que ho sapigueu.
Huawei i Samsung, esclar,
són les capdavanteres en el desenvolupament de terminal 5G,
i molt possiblement estem parlant del 2018,
doncs de les terminals fins al 2020.
D'això s'està parlant ara d'aquí pocs dies
al Mobile World Congress, veurem què és el que confirmen.
Poca baroma amb el 5G perquè es calcula que ho faria això,
navegació de 40 a 50 vegades més ràpida que la 4G.
En aquest sentit, tenim indicis de cap on va la cosa.
Google està fent experiments amb drons alimentats amb energia solar
per oferir aquest servei.
És el projecte que s'anomena SkyBender.
Ha comprat terrenys a Mèxic per fer les proves aquestes.
Això de les dades, aquesta segona pregunta que feia,
és un dels negocis de les operadores i de la indústria.
Arribarem a aquest futur o és una utopia?
Doncs depèn de com t'ho miris.
Us en recordeu com en internet abans de les tarifes planes?
Sí, horrorós.
Internet no tenia tarifa plana, no?
I va haver-hi un moment que n'hi va haver, eh?
Doncs home, a mesura que cada cop més i més serveis operen
des de terminals mòbils, com deia en Xavi,
sobretot l'internet de les coses,
a part de nosaltres mateixos,
s'estigui connectant a algun lloc per a ser controlat
o per a ser supervisat o enviant-se informació,
doncs cada cop hi haurà una pressió més gran, tant del consumidor,
per poder disposar lliurement d'aquests serveis,
intentar fer pressió a les companyies
perquè ofereixin cada cop tarifes planes,
o accés a internet, més ràpid i a millor preu.
Ara, hem de dir que,
a diferència del que passa amb la internet terrestre,
que funciona per cablejat,
és el que és l'aspecte radioelèctric.
Tenim un problema d'ample de banda
que no és tan fàcil solventable a l'internet,
que ens connectem tots a la vegada a través d'un cable
i el nostre proveïdor d'internet,
que quan ho fem via inalàmbrica,
allà hi ha un ample de banda que és limitat per llei,
perquè hi ha uns usos reservats per certes coses,
i, per tant, no es pot donar un accés de tota velocitat a tothom.
Per això, quan us reuniu 50.000 persones
veient un concert al Primavera Sound,
us deixeu sense internet.
Per tant, aquí tenim un problema.
També hem de dir què vol dir tarifa plana.
Jo tinc una tarifa que va de sobres pel que necessito,
i quan la supero no em quedo sense internet.
Segueixo i podem tenir tota l'internet que jo vulgui,
a una velocitat més baixa.
El que no podré fer és veure vídeos
i descarregar-me coses inalàmbricament
a través d'un servei de 5G o 4G,
que suposo que és el que ell demana,
i ho ha fet tot a través d'un inalàmbric global i mundial.
Jo crec que això encara està lluny.
Com es deia l'oïent, l'Edo? Carles.
Carles, que sàpigues, ara faré publicitat,
però que l'Oigo té una tarifa que es diu sin fin,
que ofereix internet il·limitat. Molt barato.
És un sin fin de diners o no? Sin fin de dades.
Sí, però després has de pagar un sin fin de dades.
No, és barat, crec que val 20 euros.
De fet, de vegades estem més pendents de les coses en streaming,
de periscop, ja siguin pel·lícules, sèries de televisió, partits de futbol.
Doncs ara que parlàvem de si ens venen els videogocs sense acabar,
en Rubén DR ens diu a Twitter, diu, sense acabar diria que no,
però tot el que no és imprescindible ens ho intenten cobrar amb els DLC.
I si no, el divideixen en parts.
Déu-n'hi-do. Més coses?
Doncs uno ja ens parla que li faria molta il·lusió guanyar el Fallout.
Hola, em dic Pau i soc d'Alaba.
Vull participar en aquest concurs del Fallout 4
perquè he sentit que he vist molt bones crítiques a internet
i també perquè un amic meu té aquest joc i diu que és molt guai.
Llavors, a mi m'entren moltes ganes de jugar-lo.
Així que si em toqués aquest joc us ho agradaria molt.
I si no, doncs moltes gràcies per escoltar el meu àudio.
Doncs aquest uient, Pau, moltes gràcies pel teu comentari.
Com sempre diem, el boca-orella fa que, evidentment,
molts jocs el vulguis tenir perquè tinguis bones o males crítiques.
Què tenim més? Ens estem acostant a la final del programa.
Doncs sí, molta gent se'n recorda del GD d'Ossers,
nosaltres també, òbviament, i el Marc també.
Sí, hola. Us truco des de Londres
i m'agradaria que féssiu una altra pel·lícula.
Sí.
I m'agradaria que féssiu un programa especial
al GD d'Ossers sobre David Bowie.
Moltes gràcies, salutacions.
Doncs, com que de moment GD d'Ossers no en tenim,
encara que estem treballant, però la cosa no tira endavant,
podem fer un mini GD d'Ossers, Francesc.
Vinga, va, fem-ne un ara, eh? Molt bé.
La veritat és que sí una figura d'en David Bowie
que ens ha deixat recentment, i entre l'altres, per exemple,
a mi m'ha sentit molt la mort de l'actual Larry Rieman,
que avui té un GD d'Ossier i molts més,
i això només si parlem de la seva faceta musical.
Un artista d'aquells que es diuen totalment camaleònics,
que va estar constantment reinventant-se a ell mateix
i provant estils musicals molt diversos,
i a més, l'ús que se'n feia als primers 80
de tots aquests efectes de vídeo dels seus videoclips,
que eren bastant avançats.
Ara bé, si li fem un dossier, centrem-nos, potser,
en els aspectes més vinculats tant a la tecnologia
com a aquells culturalment dispersos
de la seva figura, que en té molts.
Com a estrella del glam rock,
això vol dir extravagància, espectacle teatral,
ambigüietat, disfressa i molt de maquillatge,
ens va donar aquest personatge als Yiggy Stardust,
acompanyat de la seva banda que es deia Spiders from Mars,
i això ja sona com a ciència-ficció palpe dels anys 50 i 60,
amb un esperit molt de còmic.
I parlem de còmic, precisament.
Sandman, l'obra mesta de l'escriptor britànic Neil Gaiman,
té un malvat, és un personatge que es diu Lucifer,
que per petició expressa de Gaiman
s'inspirava en l'aspecte del David Bowie,
una mica d'aquella època, d'aquells primers anys,
el Neil Gaiman deia,
jo imaginava Lucifer com una mena d'Angel Yonkey,
i la persona que més encarnava d'aquest aspecte
el que teníem en aquell moment era la imatge del David Bowie
dels primers anys.
Gaiman, a més, explicava que l'any 2009, a la revista Wired,
li agradaria que una hipotètica pel·lícula
sobre el Batman de Dark Knight Returns,
l'obra mestra Frank Miller,
en David Bowie interpretés el joker crepuscular d'aquell còmic.
Déu-n'hi-do.
Un personatge tan polifasètic no podia deixar fora,
ara que parlàvem de cinema,
la seva carrera amb alguns flirtejos amb el cinema.
El 68 va començar a fer papers per la tele i pel cinema,
el seu gran paper per això va ser l'any 76,
amb l'adaptació de la novel·la de ciència-ficció
L'home que va caure a la terra.
Després vindria Bona del Mr. Lawrence,
Herència de l'any 83,
el paper del rei dels goblins a dintre del laberint, l'any 86,
del que ell feia a la banda Sonore,
que l'estem sentint en aquest moment,
l'última Tantació de Crist, d'Escorcese,
on feia el paper de Ponzi Pilat,
o ja bastant més recentment, el 92,
la pel·lícula que continuava Twin Peaks,
fent de Nikola Tesla al prestigio,
també se l'ha reconegut per molts cameus i moltes posades de veu.
El seu cameu més mític recentment és el de Zolander,
on feia una mena de rei de la moda,
que havia de jutjar quin dels dos era el millor model masculí,
i ha posat veus, per exemple,
en pel·lícules com les del Bob Esponja.
Hi ha alguna cosa de tecnologia, hi podem trobar?
Sí, senyor, amb tecnologia ha tingut també un paper molt curiós.
Bowie va arribar a tenir el seu propi ISP,
el seu proveïdor de contingut d'internet,
que es deia Bowinet. Déu-n'hi-do.
Atenció, l'any 98, i via modem,
la gent que es connectava a internet,
molts ho podien fer a través de Bowinet,
que va durar fins l'any 2006.
Aquesta no és l'única aventura digital d'en David Bowie.
Hi va haver dos personatges en el videojoc,
D.I.2, Nomad Soul,
o Microm, Nomad Soul, per B.C. Dreamcast, PlayStation 2.
I, esclar, a part de posar la veu,
algun personatge i la seva imatge en un dels personatges del joc,
posava també la seva música,
que es va recollir en l'àlbum Hours de l'any 99.
Aquest àlbum, atenció, que és digitalment bastant rellevant.
La cançó que estem sentint ara, que és What's Really Happening,
va treure la seva lletra d'un concurs obert a internet,
que va fer a través de la gent que estava sospita a Bowinet.
La lletra la va posar una persona.
I quan es va gravar el single d'aquesta cançó,
va ser la sessió de gravació retransmesa,
atenció, el maig del 99,
retransmesa per internet amb un webcast
amb una de les primeres tecnologies de càmera en 360 graus.
El 99. Estem parlant de 15 anys abans,
de YouTube en 360 graus i ulleres VR, etcètera,
que avui en dia estan una mica...
estan marcant com serà el futur en que consumin l'entreteniment.
I una altra cosa que no podem deixar de destacar,
és que jo crec que la seva relació amb tots nosaltres,
és que cada cop que juguem un videojoc
agafem un comandament, què estem fent?
Intentem ser tots una mica herois per un dia.
Música
Generació digital.
Això és el Generació Digital edició estiu.
I ara és el moment per l'Albert García
que ens recomana un llibre del qual hem parlat molt durant el programa.
I mentre segueixo esperant que torni el generació digital,
aquí em teniu novament amb una recomanació.
Ara bé, em sembla que amb la d'avui no seré gaire original.
Primer, perquè vaig a recomanar-vos un llibre.
I segon, perquè aquest llibre és un d'aquells clàssics moderns
que em sembla que tothom, o millor dit,
tothom que trepitja el gigameix s'ha llegit.
M'estic referint a Ready Player One,
una novel·la que no havia llegit però que m'està agradant força.
Aquesta novel·la d'Ernest Klein ens transporta a un món virtual,
una història plena de referències a la cultura pop dels 80,
a músiques, a pel·lícules, a sèries
i també molts videojocs com no d'aquesta època dels anys 80.
Spielberg ja està preparant la pel·lícula
per estrenar-la d'aquí a un o dos anys.
Així que és un bon moment, aquest estiu,
per posar-vos les piles si encara no heu llegit aquest Ready Player One,
perquè, a més a més, la cam en editar en català per columna
i el podeu trobar tant en suport físic com electrònic.
Doncs passen 21 minuts de la una matinada.
Això és Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Ara fa uns dies vam rebre un missatge al Generació Digital d'en Rodrigo Teva
i, més o menys, ens venia a dir que havia desenvolupat
una eina de recerca rural que és molt útil pels cossos d'emergències.
Amb l'ajuda d'un informàtic, en Rodrigo ha desenvolupat
una aplicació que ja està operativa al 100%
i que es diu IRN, que és Irural Navigator,
que es pot trobar per Android i per iOS.
I tenim al telèfon el Rodrigo, molt bona matinada.
Hola, bona matinada, què tal?
A veure, l'aplicació, com deien, té una feina molt clara,
que és la direcció o direccions rurals tan difícils
de col·locar en un mapa de geolocalització
i que pot servir per a emergències, repartiment o per a qualsevol
assistència que es pugui fer, no?
Sí, exactament és això.
Actualment comencen a sortir noves aplicacions
que te donen informació, te localitzen les direccions rurals.
Si bé és veritat que ningú no té vincula aquesta informació
a un navegador GPS, que és el que hem fet nosaltres.
Molt bé.
Llavors, la diferència és que avui dia
nosaltres vivim en una direcció urbana, en un carrer, en un número.
El problema és que quan has d'anar a una direcció rural,
que és a tot Espanya, a tres països baix que Navarra,
són està en una nomenclatura de polígon i parcel·la.
Llavors, si jo ara t'invito a una calçotada
i et dic que has d'anar al municipi de Baix,
a la calçotada hi ha una calçotada de polígon.
És molt complicat.
És un problema que històricament
els cossos de policia, sanitaris, bombes...
Avui dia, aquesta eina no existeix.
Llavors, jo vaig tenir l'oportunitat d'adonar-me d'aquesta realitat.
La vaig investigar una miqueta i vaig veure que feia falta.
I bé, és efectiva, funciona molt bé.
Actualment, des de l'any 2010,
va començar la policia local de la Meia de Mar
i continua funcionant,
malgrat que voldríem anar algun mes enllà d'on estem.
Rodrigo, perquè vosaltres el que dieu i reivindiqueu
és que una emergència en una zona urbana
no és el mateix que una emergència en una zona rural, no?
És evident. Per una zona urbana tenim GPS,
tenim mapes que més o menys són fàcilment interpretables.
El problema és que, posem un exemple,
la comarca del Baix Ebre,
la comarca del Baix Ebre,
n'hi ha 55.000, 7 partícules rurals.
Si una patrulla de mosos o una ambulància
ha d'anar a una finca o a un païs a Presmal,
és molt complicat.
És una qüestió fins i tot de sort.
De vegades ha passat que s'ha hagut de concertar una cita
amb aquesta persona que baixa en un camí conegut.
I, clar, s'endarreria molt l'assistencia.
Si no tenen solucionada l'aplicació, funciona força bé.
A tot l'Estat són capaços de trobar
40 milions de parcel·les rurals.
De forma immediata, igual que si ja t'he dit
que has d'anar al carrer major número 24 de ball,
si hauries d'anar a una finca rural,
la mateixa precisió i exactitud podries anar-hi.
Tu ets policia local, oi, Rodrigo?
Sí, porto 22 anys i he anat canviant de diferent cost.
Com hem dit al principi, que és una aplicació
que pots descarregar-te per iOS i per Android,
jo en algun documental, perdó,
en alguna entrevista que t'han fet per televisió,
he vist com deies que ho pots veure en el GPS.
És a dir, que ho tens vinculat al GPS, no?
Clar, hem fet una base de coordenades de cada finca.
Llavors l'hem vinculat a una informació molt més completa,
la informació cadastral, el perímetre de la finca,
la base de coordenades vinculada a la informació
que requereix la persona.
Sí que és cert que actualment, perquè el tema de l'evolució digital,
ja sabeu vosaltres millor que jo com està,
que comencen a sortir noves aplicacions també de molt bones
i complementàries, com una molt famosa ara, l'Alpify,
que en el món de la muntanya és la bomba, és una gran eina,
però sí que és cert que l'Alpify és
més evolucionat del que fa el WhatsApp,
que és el que fa la ubicació.
El problema és que la gent del camp no està familiaritzada
amb les noves tecnologies, majoritàriament,
no disposa, no pensa, les coordenades són una cosa
molt engorrosa, s'ha de donar el tatu,
s'ha de donar el format correcte, no t'equivoques en els números,
i la realitat és que no funciona. Nosaltres com ens han requerit,
ens han requerit donar-nos la direcció rural.
Podria ser que et diguessin, mira, si has d'agafar
aquest tipus d'administracions,
que són referències que no són clares i són poc precises,
i se poden malinterpretar.
El que no hi ha gènere de dubte és la direcció.
Igual que al carrer major número 24,
el polígon a la parcel·la és igualment precís.
Només cal trobar-ho, i és el que hem fet.
Aquestes aplicacions, Rodrigo, ja fa temps que les tens fetes i operatives,
però has aconseguit que les utilitzin més les administracions?
Sí.
No han estat capaços de fer-nos escoltar.
Aquesta aplicació,
que la gent que ens escolti,
posant iRuralNavigator,
es pot trobar tan fàcilment per iOS i per Android.
Rodrigo Teva, que és un dels responsables d'aquesta aplicació,
iRuralNavigator. Moltíssimes gràcies i bona nit.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Fins aquí el Generació Digital.
Nosaltres hi tornem demà diumenge,
amb més propostes i més moments que creiem importants
i que han passat durant tota aquesta temporada al Generació Digital.
Ho farem també amb nous continguts,
que ens portaran part de l'equip del Generació Digital.
Aquest programa sou tots vosaltres, i també la Gina Tos,
Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano, Albert García,
Elisabet Sánchez i, qui us parla, l'Albert Murillo.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.