Avui, comencem l'edició número 733,
un programa, el d'avui, molt especial,
perquè és el mítim programa obert al públic,
i el de la nostra digipanera, i tenim públic!
A veure que s'escolten.
Això està molt bé.
Avui ballarem amb el Just Dance 2020,
el programa que es diu Just Dance 2020.
Avui, a la tarda,
és el programa que es diu Just Dance 2020.
Avui, amb el programa que es diu Just Dance 2020,
és el programa que es diu Just Dance 2020.
Avui, amb el programa que es diu Just Dance 2020,
riurem amb els videojocs amb més sentit de l'humor
i coneixerem el darrer videojoc de l'estudi Undercoders
de la mà de David Jaume Andreu.
A més, us farem un avançament
dels programes del Generació Digital d'aquesta setmana,
d'aquesta setmana anterna, que seran dues, de fet,
i parlarem amb els nostres uients,
que avui ens acompanyen molt amablement.
Comencem!
Això és...
Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb Albert García, estàs amb nosaltres.
Albert García, estar, Chris Vilchez i Oriol Dalmau.
Molt bé. Bravo, bravo, bravo.
Avui també...
Full equip, full equip.
Sí, full, full.
Avui, la gent que ve al programa ens veurà a tots,
o ens escoltarà o ens veurà.
Ens veurà fent el ridícul que acabem de fer.
Però si mola molt.
Sí, mola, mola.
És com els guerrers de l'espai.
Has deixat de fer la salutació a l'Alejandra.
No t'he vist, no t'he vist.
Però que soc la primera, és com molt sutil tot.
Molt bé, a veure, Elisabet,
vam entrevistar fa un temps
un desenvolupador de Biot Games.
Els Biot Games, sí, que ens van presentar un joc que es deia Stargaze,
que recordem que era per persones que tenien problemes de mobilitat.
I és un joc que es pot moure amb els ulls.
Aleshores, ells han fet el primer nivell,
el van presentar la Nice One, ha tingut molt bona rebuda,
i ara el que faran a partir de gener és fer un crowdfunding
per aconseguir fer la resta de joc que els falta.
Molt bé, ens ho van dir, que estaven treballant en això.
Ens ho van dir i els hi vam dir, sobretot,
quan estigui puntet a puntet, aviseu-nos.
Nosaltres ara ja ho diem, el crowdfunding no comença fins al gener.
Però sí que ara tenen una pàgina web
que tothom que pugui estar interessat,
hi ha un vídeo de dos minuts i mig, més o menys,
que t'explica de què va el projecte, és molt xulo.
I tothom que estigui interessat en tenir informació
ens envia un correu electrònic i ells ja t'expliquen de què va la història
per poder després participar al crowdfunding.
Està molt bé.
També hem de saber que aquesta setmana a Twitch, no sé,
hi ha certs problemes amb Twitch.
Com cada setmana. És com una soap opera, no ens tothom.
De fet, s'enfronta a una demanda de 2.800 milions de dòlars
per emetre partits de futbol piratejats
a través de la seva plataforma,
perquè hi ha gent que es dedica a emetre aquests partits.
I aquesta demanda l'ha interposada el Rambler Group,
que no sé si el coneixeu, que és un grup de Rússia,
que són els que tenen els drets d'emissió de la Premier League.
I la demanda l'EGA, que s'han violat els drets exclusius,
i això s'ho ha fet en més de 36.000 ocasions,
únicament entre agost i novembre del 2019.
Tot el que hagi passat abans no ho han comptat.
Déu-n'hi-do.
Twitch diu que no han rebut cap notificació prèvia
i que, per tant, per ells aquesta demanda no té cap fundament.
Però Twitch, a veure, no s'ha de ser molt intel·ligent
per saber que el futbol molt mou diners
i que emetre partits de Lliga amb drets per streaming,
darrere vindrà el seu propietari amenaçant amb 2.800 milions d'euros.
Aquest divendres, 20 de desembre, per tant, avui,
comença el judici i veurem com va.
Jo, de fet, havia vist alguns streamers
que el que feien és com fan moltes teles,
és a dir, no tens els drets, parles,
i ells veuen la tele o el partit, però tu no ho veus.
Exacte, i no podem posar ni una petita imatge,
però hi ha molta gent que ho sabeu,
que per veure un partit abans anaven a pàgines web pirates
i ara entren a Twitch i busquen a veure què poden trobar
per veure el partit.
Francesc, com estàs?
Ei, molt bé.
Com estàs?
Estaves molt interessat en una festa que faran d'aquí a poc?
Tens una millora plataforma de donar la benvinguda a l'any,
i sou fans dels videojocs, del manga i l'ànima una mica.
I és que ja s'ha confirmat la Tòmic Pixel Party,
una festa que des de, crec que fa cinc anys,
convida digeis, videojocs, música,
i es farà el 3 de gener a la discoteca Wolves de Barcelona.
Hi haurà músiques de sèries,
hi haurà també una actuació de la cantant Mirin
i una zona gaming amb jocs retro, jocs actuals i zona VR.
Sé que hi ha totes les persones que ho vulguin...
Fins a quina hora es pot jugar?
16 de matinada.
La festa que volem nosaltres.
Exacte, exacte. Albert, i tu què que ens expliques?
Doncs jo us porto a l'esdeveniment de Star Wars dintre de Fortnite,
que s'ha parlat molt aquests dies,
aquesta és la setmana també de l'estrena de la nova pel·lícula,
ja s'ha parlat moltíssim.
Però a mi em va sorprendre molt
com aquest espai d'interacció social, de socialització,
que ha esdevingut aquest videojoc d'Epic Games tan popular,
les campanyes de promoció,
més enllà que t'agradi més o menys el videojoc, és espectacular.
Si no l'heu vist, rescateu els vídeos que van capturar els jugadors
de com arribava l'alcohol mil·lenari enmig de l'escenari,
es va reproduir una nova escena de la pel·lícula en primícia...
És el product placement modern una mica.
Modern, però al mateix temps molt interessant.
Jo feia la reflexió i comentàvem per Twitter
sobre com potser en un futur la gent veu les pel·lícules
dintre d'un videojoc, cosa que era increïble.
I una cosa molt curiosa, un fenomen que ha esdevingut aquests dies,
arran del fet que els jugadors portaven l'espasa de llum per lluitar,
hi ha hagut moltes partides on han dit
prou armes de foc i lluitem tots amb les espasses molt a bastant.
Molt a bastant. Segur, segur.
A mi em sembla molt curiós perquè és una mica el que pretenia fer Second Life,
però ara ho està fent Fortnite.
Exacte, o PlayStation Home, aquí al servei.
Estar, ara connectarem amb tu d'aquí una estoneta,
però tu estàs, com sempre, en aquests programes a la zona amb el públic.
Si la gent està mirant el programa per YouTube,
ha vist un pòster,
que aquest any, aquest pòster, és com el número de la rifa.
Sí, la bulleta.
Debo fer X, X, X, X, X, X, X, L, si és és que queda molt petita,
si no es veien de lluny,
digueu ara que surto aquí a redovisió,
digueu, farem una cosa que es vegi des de lluny.
I se m'annotna la mà.
No, no, no, és perfecte.
Si home, no fotis això.
Deu-n'hi-do, el que es veu.
Fa mig metro per dos pams.
És per penjar una paret de casa.
Sí, sí, clar, clar.
De fet, la D.Garcia en comentava, diu,
esse color són els típics colors de la Game Boy, es deies?
De la Super Game Boy.
Sí, quan posa el cartut...
He encertat, era així?
He encertat.
Boníssim.
Jo voldria fer una punta amb ell,
hi ha algú que no ha acertat, el Francesc, per exemple.
Francesc, la tassa que tens al davant.
Sí, sí, no, no, no, no.
Ah, no.
Aquesta és la meva.
Pregunte-la, que no era la seva.
Aquesta és la meva.
Per què fem digens?
Per què posem els noms?
I les fotografies?
Si no les feu servir.
De fet, aquesta tassa que has dissenyat,
estar, una d'elles, que és la genèrica dedicat,
anirà a una de les persones que avui ens acompanya.
Sí, som per veure.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Doncs res,
comencem amb una miqueta la teca del programa
i comencem, com sempre, amb el videojoc de l'Eli,
que avui m'ha sorprès tant.
El què?
Perquè sí, m'ha agradat molt que hagis llegit aquest joc.
Generació digital.
Ara posarem en pantalla gran el videojoc en concret.
I per què et dic que m'ha sorprès?
Perquè és un joc força potent
i jo diria que molt, molt difícil a jugar.
Molt difícil?
No, jo t'he de dir que abans de descarregar-me aquest joc,
m'he descarregat altres de batalla també amb el mateix tipus.
El joc és el Mobile Legends.
Correcte.
Veus la reacció de la gent?
Sí que em sorprèn que juguis aquest joc.
Has passat de no puc passar-me al Super Mario
a baixar-me a Mobile Legends.
Són per la d'Oscuro ara mateix.
Eli ha caigut al costat fosc.
I a dir-me, si us plau, para de jugar.
Tindré problemes jo per culpa vostra, perquè és massa enganxader.
És feina.
No, el tema és que n'he provat altres,
però bàsicament perquè, a part del tema de la batalla,
guanyes cofres, monedes, pots canviar-les per no sé què...
És un embolic.
Al final, el que m'importa és la batalla
i el que puguis fer allà i ja està.
Tota la resta, la veritat és que no l'he entès ni d'aquest,
perquè si que vas guanyant coses,
doncs jo vaig guanyant i vaig fent-ho.
Us recordo que fa quatre setmanes o així parlàvem d'un de pingüins.
Sí, mai tant.
Sí, sí, sí.
En un mes ha evolucionat moltíssim.
Doncs aquest m'encanta.
Sí?
Sí, sí, sí.
És un joc de batalla de cinc jugadors contra cinc jugadors reals.
És a dir, que és on-line, has de jugar i no abandonar mai les partides,
perquè si no deixes penjat els teus companys.
I res, passa dins d'un bosc, hi ha tres camins,
i en aquests tres camins hi ha unes torres de l'enemic
que tu has de tirar a terra, les has de destruir,
i l'enemic ha de destruir també les teves alhora.
Aleshores, és una barreja entre atac i defensa,
perquè alhora que tu estàs atacant les seves torres,
ells atacen les teves.
Estem parlant d'un joc molt semblant ara diré de League of Legends.
No té res a veure amb League of Legends.
És un MOBA.
És un MOBA, però no té res a veure amb la marca.
No, aquest en concret em sembla que no,
perquè de fet, League of Legends ara traurà el seu League of Legends Mobile,
però és molt semblant al concepte.
De fet, totes les marques així una mica potents tenen o han tingut
una mica més de respecte al concepte del League of Legends.
També Blizzard tenia el Heroes of Storm,
exacte, tenia, perdoneu, el Heroes of Storm.
És a dir, que és un tipus de joc que té molts fans,
però que al mercat sobretot se'l menja League of Legends.
I les pantalles, què tal?
Tens dues modalitats de joc.
Pots triar les pantalles o les partides sueltes,
o pots triar una de classificatòria i altres modalitats
que tampoc he entès,
però quin tipus de personatge ets?
Doncs mira, ara tinc bastantes opcions per triar,
perquè tu comences amb un de molt bàsic
i a mesura que vas guanyant tens moltes més opcions que són més potents.
Aleshores, jo m'he anat especialitzant en un.
En quin? És un que cura o un que...?
No, no, és un que dispara.
És un que dispara i és com una mena de dimoni amb unes ales
que té tres pòsimes, tots ells tenen tres pòsimes
o tres atacs especials i un de normal.
I amb això has d'anar jugant.
I quan et maten desapareixen
i a mesura que vas matant tot vas recuperant aquests poders.
És un DPS de tota la vida.
Sí, sí, sí, absolutament.
Està molt bé, també, perquè no és només batalla,
sinó que també premia bastant el joc en equip.
I coordinació i estratègia.
Sí, perquè tu pots anar pel teu cantó però acabes ràpid.
Això també demana molt que...
Bé, és una responsabilitat quan estàs en un equip d'aquests.
Clar, clar, clar.
Quan et maten també tornes a la partida,
és a dir, que passen uns segons abans que tornis a la partida,
però tornes i l'única cosa que posa molt nerviós és que comences
amb que trigues dos o tres segons al tornar a la partida
i a mesura que et van matant més vegades trigues més.
I aleshores vas veient com passa tot i tu no hi ets
i aleshores el que has d'intentar és que et matin poc
perquè així estaràs sempre a la batalla.
Molt bé, estem parlant d'un joc vertical, no, és horizontal.
És horizontal, també.
La veritat és que com la setmana que vinguis amb un Conecta 3
o una cosa d'aquestes...
Sí, no valdrà.
Perquè arribarà un moment...
És que això és ja molt gamer, eh?
Això ja no són com aquests que ens portaves fins ara, no?
Per això t'ho deia.
El tenies des del primer dia, eh, Lili?
Doncs ja està.
Doncs ara continuem amb el nivell, ja veuràs per què ho dic.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
És que a l'Oriol Dalmau li van passar el joc Just Dance 2020.
El tenim aquí per la Digi Panera, no?
Exacte.
Jo no sé si ha aprofitat el temps o no
i el que m'agradaria saber, Oriol, si l'has aprofitat.
A veure.
Just Dance 2020, eh?
El videojoc del Bailoteo,
el videojoc preferit per alguna gent que fa stream a Twitch
i que ja coneixem, eh?
I el teniu a totes les plataformes,
amb la Play, amb l'Xbox, amb la Switch i amb PC.
Ja fa una dècada que tenim Just Dance,
és un videojoc anual, per tant alguna cosa tindrà,
perquè el que és els seus germans bessons,
que seria 5 Star i Guitar Hero,
doncs més o menys han desaparegut.
Nosaltres l'hem jugat amb Xbox i la pregunta és, com?
Com perquè jo no tinc allò que em deien al Kinect,
ni ni ganes de tenir-ho, doncs amb el mòbil.
Això té un avantatge claríssim,
i a més és una de les gràcies del joc,
perquè si no tinc 4, 4 col·legues simultàniament,
doncs clar, potser no tinc 4 joycons
si estem jugant amb la Switch, per exemple,
doncs molt probablement no els tindré,
però en canvi tothom té mòbil.
Això sí, has de tenir els mòbils connectats al mateix wifi
que la consola, sobretot és un problema
si a la festa hi ha el teu veí, per exemple,
perquè com que al teu veí li donis la contrasenya del teu wifi,
a partir d'aquí un moment no canvies la contrasenya,
o el teu veí t'estarà amengant wifi des de casa seva forever.
Hi ha 40, que no són poques, però tampoc són moltes, 40.
Has de comptar que d'aquestes 40 te n'acabaran agradant la meitat, 20,
i sincerament, tampoc són tantes, que em podries dir,
bueno, home, és que és molt complicat fer cançons del Just Dance,
és que has de fer unes coreografies,
és que has de fer una captura de movimientos,
és que clar, 40 són moltes, a veure un moment,
és que no n'hi ha en 40, és que n'hi ha en 540.
El que passa és que les altres 500
són per subscripció de pago.
Ja hem arribat, Ubisoft, ole, ole, ole.
O sigui, has de pagar amb una cosa que es diu Just Dance Unlimited
i que aleshores sí, tens 500 cançons més les altres 40.
A mi me parece mal, eh, amb un joc que val 40 euros,
doncs dame lo todo ya, no?
O al mínim dóna'm 100, 150.
No, no, me'n dónes una petita part, que tu podries dir,
mira, a mi m'és igual, jo amb aquestes 40 ja tiro,
perquè només ho faig servir per les festes i tal.
No, perquè Ubisoft t'està recordant constantment en el menú
que ets un pringat, que no tens el servei Unlimited.
T'està dient tota l'estona, su, su, suscríbete,
t'està sortint tota l'estona,
i després has detectat un altre problema
que no he vist que el comentin al lloc,
que és un tema de lag, de retard.
És a dir, entre la imatge i el so,
hi ha unes petites fraccions de segon de retard.
En un videojoc que és tan important el ritme,
back, street, back, alright,
has de marcar les coses exactament,
que hi hagi un retard entre la imatge i el so és terrible.
Per la resta, és un joc molt ben presentat,
és un joc superdivertit, diria que si el jugues
amb quatre col·legues t'acabaràs pixant de riure, segurament.
Només li falta a Ubisoft, deixi-li intentar recuperar
la inversió fallida d'altres videojocs,
d'altres assassins crits i similars,
i en comptes d'intentar colar-te subscripcions,
t'endinyin les 500 cançons en el joc base,
i aleshores tindries mig dièces.
Perquè aquest joc et dona algo
que sincerament no te'n dona cap altre.
És una experiència totalment diferent.
Et dona això.
La gent que en aquests moments
no està veient el programa per YouTube,
hem d'explicar una miqueta el que estem veient per la pantalla,
que és l'Oriol Dalmau ballant.
Porta malles de ioga i uns mitjonets molt monos de color rosa.
Es veu al seu menjador, on clarament hi viu la seva filla,
i s'ho està passant molt bé.
La samarreta barça que li va a tres dits per damunt de la cintura
és un mast.
De fet, no sé si els pantalons se n'estan caient,
en aquest moment se n'acaba de pujar una miqueta.
És el que passa quan no tens cul.
Que fins i tot els pantalons de ioga
que són molt arrepadets se'n cauen.
La samarreta és oficial.
És oficial la del Barça.
Però se la va comprar fa vint anys,
perquè li va una mica petita.
El Barça no sap que en aquests moments
la seva samarreta es mou d'aquesta forma.
És una marca universal.
Digueu què us ha semblat aquesta actuació memorial.
Fantàstic.
És fantàstic.
Sí, hem de connectar amb tu per veure si algun dels nostres ullins
que li ha semblat aquest bai.
Aquí el veterà dels espectadors,
que té una certa edat,
ja ha jugat molt més que nosaltres.
Com et dius?
Julià Patrosop.
I què et sembla, l'Oriol Pobrizó?
Li ha sortit bastant bé.
La veritat és que li ha sortit molt bé.
I, a més a més, ha sigut bastant graciós, crec, per tot arreu.
I els mitjons què tal?
Veus que combinaven de color amb la samarreta?
No, gaire no.
L'estètica.
Però el divertiment, l'entretaniment,
i la jugabilitat d'aquest joc,
l'Oriol ha ficat dins els dièses.
Ja té els dièses que volia.
Exacte.
És increïble com pot anar bé una samarreta del Barça, també,
en aquest sentit.
Tots estàvem mirant els mitjons.
Ho sento, Oriol, eren els mitjons.
Estàs donant la bulleta?
Sí, ho he donat.
Ha sigut una mica improvisant i molestar una mica la gent.
El vols desplegar, Julià?
Sí.
Desplega-ho, a veure.
Perquè vegem una miqueta la magnitud de la tragèdia que deia.
Sí, però mira,
perquè ho veig jo.
És espectacular, perquè apareixem tots els...
Generació digital, posa.
Generació digital, amb totes les freqüències d'HFM,
que he il·lucinat la quantitat de freqüències que hi ha.
No hi ha excuses per no escoltar-nos.
Els mitjons són una altra cosa per escoltar-nos.
I aquests codis QR que té?
Ajuda'm a llegir.
Hi ha 6 codis QR.
Què posa aquí?
Posa.
Pàgina web.
Facebook.
Instagram.
YouTube, Spotify i Alexa.
És totes les possibilitats.
Si tens un dispositiu mòbil amb un lector de codis QR,
és un moment fantàstic que tenim aquí a les xarxes.
Veig gent que ha repetit de públic avui.
I tant, que aixequin el braç la gent que repeteix.
Hòstia!
És una comunitat molt clara.
Si toca algú d'aquests la panera, què farem?
Els donarem, home, els donarem.
Tema homes, dones, com estem?
Des d'aquí, com ho veus?
Jo malament, eh?
Molt malament.
No pot ser.
Homes, eh?
Un camp de naps.
I ara també es diu.
Tinc una edat.
Tenim que fer alguna cosa.
Podríem ampliar-ho, posar dues grades.
Que hi hagués més gent.
Abans ens ha visitat el dissenyador d'aquest estudi.
Se li podria haver dit que...
Unes grades.
O ampliar cap a la diagonal.
Si hi hagués finestra, podem aixecar la finestra.
Si no hi hagués finestra,
ens faríem més munió.
Que participi.
Ara són idees.
No ho fem gaire a casa.
Escolta'm, d'aquí una estona parlem una altra cosa.
I tant.
Molt bé.
Generació digital.
El vídeojoc és un esplèndid.
Fa una setmana,
teníem a l'estudi els creadors de Rise.
Avui, tornem a tenir un vídeojoc creat a casa nostra.
Estem parlant de Super Epic,
la nova producció del veterà.
Estudi Barcelona.
I si era un joc sobre les emocions,
Super Epic és un joc sobre el món dels vídeojocs.
Sobre la jugabilitat clàssica,
la diversió de tota la vida.
I una crítica ferozja al perill que s'opina.
El perill que suposen els jocs free to play.
Tot això amb una aventura de plataformes, acció.
Estil Metroidvania.
Ara parlarem del Metroidvania.
Que ja podeu trobar en ordinador.
Nintendo Switch, Play 4 i Xbox One.
Per parlar-nos del Super Epic,
estem molt contents de tornar a tenir amb nosaltres
el seu màxim responsable, el dissenyador de vídeojocs.
I vell amic del Generació Digital, el David Jamandreu.
Molt benvingut.
Què és Super Epic?
Aquest joc s'ha d'explicar molt bé.
S'ha d'explicar bé.
Super Epic és, com bé ha dit l'Albert,
un joc d'acció i aventura
que transcorre en un futur no gaire llunyà.
Una societat urgueliana.
En què hi ha una gran empresa
que controla tota la població
a través d'algoritmes de manipulació mental
disfressats de vídeojocs.
Molt bé.
Els vídeojocs són normal.
El canal, una miqueta.
Per aconseguir aquesta alienació
de tota la població.
Tenim la societat
que està enganxada als free-to-play
en aquest fictici 2084.
I què passa a continuació?
A continuació comença una petita revolució
de dos personatges
que viuen una miqueta al marge de la llei.
I que es posen en contacte amb ells
per trobar un forat per entrar a l'empresa.
I, bueno, a la societat,
que és una ciutat on hi ha una gran empresa.
I, bueno, a les seves oficines
és on transcorre tota l'aventura,
una miqueta en plan David contra Goliath,
en què aquests dos herois,
que són un mapatge paralític a sobre d'una llama,
que són amics i, per tant,
la necessiten per moure,
doncs per enfrontar-se a tota aquesta corporació maligna.
Tu has dit un nom que és l'etiqueta del joc.
Explica una mica, Albert.
El tema metroidvania,
que és aquesta barreja de gèneres
que fan molt la boda
per a la gent que no conegui el que és el metroidvania,
com ho podríem definir?
Doncs un joc, diguéssim, d'acció, principalment,
però amb un progrés no lineal,
que vol dir que està basat una miqueta en l'exploració,
en què et deixen anar, diguéssim,
una pantalla en què, en comptes d'anar d'esquerra a dreta,
doncs pots anar amunt, a baix, endavant, endarrere,
en què vas desbloquejant certes habilitats
que t'obren noves portes, claus, atacs, etcètera,
que et permeten anar coneixent una miqueta el món,
i a mesura que tu vas coneixent més i guanyes més habilitats,
doncs pots anar més lluny, diguéssim.
Tenim plataformes, jocs d'acció, exploració,
i com era d'esperar amb un joc d'undercodes,
perquè ens veniu acostumant des de fa molt de temps,
tenim molt de sentit de l'humor.
Sí, sí, sí. És una cosa que ens agrada.
A veure, com deia l'Albert una crítica feroz,
bueno, una sàtira, més aviat diria, no?
I creiem que des del punt de vista de l'humor,
que creiem que fa molta falta en els videojocs,
que abans en teníem molt més, ara és com tot molt més seriós,
doncs nosaltres estem molt còmodes en aquest punt,
intentant primer proposar algo diferent,
i després crec que la sàtira, en el món de la sàtira,
l'humor és el millor canal per mostrar alguns dels problemes
que posem de manifest aquí.
I com de més marca de la casa,
un dels dos protagonistes és una llama.
Parla'ns una miqueta dels dos protagonistes del joc.
Bueno, la llama és un animal amb el qual estem molt encarinyats.
Des de fa temps que hem fet videojocs protagonitzats per llames,
i quan vam dir,
seria molt graciós un metroidvània,
una aventura on un dels protagonistes fos un quadrupet.
Una pèsima idea,
perquè ens ha costat moltíssim a nivell de físiques,
pujar i baixar escales,
quatre potes, un desastre,
i què passa si queden dues potes davant i unes darrere,
es queden dues a l'aire...
Un desastre, no ho tornarem a fer, ja ho aviso.
I ens feia molta gràcia que fos un duo protagonista,
perquè tu sol no pots fer les coses,
i ens imaginàvem...
Primer va ser la idea que era un hàmster a sobre d'una llama,
algú molt petitó amb armes molt grans,
però un hàmster era massa petit,
llavors vam tirar per l'or rentador,
que ens agradava molt també com a animal,
la personalitat que té,
no que és adorable per una banda, però quan s'emprenyen...
Ojo, cuidado.
Vosaltres heu tingut a prop una llama alguna vegada?
L'heu acariciat?
Sí, he estat al perru.
No m'ha pesat, però sí.
Molt bé, del públic,
hi ha alguna persona que ha vist i acariciat una llama?
Tenim voluntari de llama.
Espera't, a veure...
Podria dir que em van escopir, però no va ser el cas.
Però també a Perú està molt bé.
Perdoneu, no li he preguntat el nom. Roger.
Roger, moltes gràcies.
Tu també has vist llames de prop, reals, o no?
No, he estat a una granja del Pacas, però no de llames.
I sí que em van escopir.
Sí?
Sí, per fortuna va passar...
Vas fer alguna cosa perquè ho fes, no?
Sí, estava donant de menjar a una i a l'altra es va emprenyar.
No és allò que coneixis els teus jocs i potser estava emprenyada?
No.
Molt bé.
Hem parlat dels personatges, de les llames, del sentit de l'humor...
Els gràfics també són una cosa supercaracterística.
Tenen un estil com de 16 bits.
Què volíeu fer dintre d'undercodes?
Voleu fer un numeratge a aquesta època dels videojocs?
O simplement us agrada més aquest estil gràfic?
Una miqueta de tot.
Ens agrada molt aquest estil gràfic
perquè som molt fans dels videojocs clàssics.
Però per altra banda,
és un estil artístic que ens permetia crear mons molt grans,
com requeria això,
amb els recursos que teníem.
Recursos d'un estudi petit i modest.
Els costos de treballar en pixel art són menys elevats,
que no pas si haguéssim tirat de còmic.
La música que escoltem és música del joc.
Sí, així és.
Així m'ho ha passat a l'Albert i és original.
Podem parlar una mica de la banda sonora,
que també, a banda dels gràfics, és de Mian Sánchez,
que ha fet alguns dels jocs
dels quals hem parlat molt a la generació digital.
Ha fet la música del Superdodgeball,
que és un joc molt important.
Tu vas estar implicat,
imagino, amb la part musical,
vas indicar-li molt com volies.
Sí, a més a més,
el Mian i jo som amics des de fa molts anys,
des que vam començar en el món dels videojocs,
i des de sempre havíem volgut col·laborar,
i saps allò que mai, mai arribava el moment.
I amb aquest joc, per fi, va arribar l'ocasió,
i la veritat és que va ser una passada de treball amb ell,
i ha fet una feina fantàstica.
I entrem ara, jo penso, per mi,
el tema principal, després d'haver estat jugant al Superèpic,
que és la part aquesta de sàtira.
Jo li dic crítica, perquè trobo que és bastant crítica
amb la situació.
En aquest videojoc, en situant en un món on la població
està enganxada als jocs free-to-play...
Se'n diu retenció, Albert.
Exacte, com l'Eli, que està enganxada ara en aquest nou vídeojoc
que està jugant tipus League of Legends.
Tu creus que igualment aquest moment ja ha arribat?
És un moment de retenció,
i és el que ha passat a Catalunya en el 84,
però no estem ja en aquest moment d'enganxament...
Quan vam començar el joc, la veritat és que, diguéssim,
la política no havia passat en aquest punt,
i arran de les últimes situacions que hem tingut, per exemple,
amb Activision Blizzard, amb Riot,
tot just avui hi havia una notícia
que havien tret a més sotozil d'un videojoc a la Xina,
perquè havia fet unes declaracions crítiques amb el règim,
doncs sembla que a poc a poc ens anem arribant,
perquè les empreses són tan, tan, tan grans a nivell econòmic,
doncs que m'invent la llibertat d'expressió
a la gent que està jugant els seus videojocs,
doncs perquè incomoda, en aquest cas, el règim xinès o el que fos.
Llavors, sembla que estem una miqueta més a prop, per fortuna,
estem molt lluny de la situació que proposem,
que expliquem en Superèpic, però bé, alguns indicis i ja, no?
De fet, alguna vegada em coincidiré jo al Twitter
comentant formes de fer d'alguns videojocs amb les capses,
les retencions, etcètera, que una miqueta està bé,
estaria en contra.
Sí, sobretot, més que estaria en contra,
crec que el que falta és molta informació,
hem de ser conscients del que agafen de nosaltres aquests telèfons,
aquests software, dels perfils que es creen de nosaltres,
de com ens trobem, de com ens trobem,
de com ens avaluen i com ens estudien,
de com ens presenten totes aquestes loot boxes,
aquestes caixes regals,
i de com pot afectar a les persones,
de com ens fiquen realment coses que són més dels Jocs d'etzar
dins del món dels videojocs,
per tant, primer, regular-ho, si cal,
perquè és un món que encara no està regulat com podria ser
el Joc d'etzar, i després, per altra banda,
educar perquè no es caiguin en aquestes coses.
De fet, una de les característiques que a mi més
m'han semblat originals del Super Epic
és la possibilitat, enmig del videojoc apareix un codi QR
i tu, per obrir una sèrie de portes que hi ha dintre del videojoc,
has de jugar aquests videojocs en el teu telèfon mòbil.
L'altre dia, veient una persona fent un streaming
del videojoc, estava jugant al videojoc i al mateix temps
en el mòbil, i us he portat aquí, que jo vaig provar l'altre dia,
el Flappy Peak, que és una paròdia del Flappy Vert,
i tu has d'anar jugant-lo per desbloquejar una cosa
dintre del videojoc. Això és una idea molt original.
El que volíem fer aquí és fer que el videojoc en si
és Super Epic, que és el món de fantasia, però en la realitat,
els videojocs de Ragnancorp, que és aquesta corporació
malvada que està dintre dels videojocs, existeixen, no?
Tu pots anar a la web de Ragnancorp, jugar els seus jocs,
i existeixen de veritat, no? I així com en el videojoc fem
i en els videojocs seus estan representats com si fos
un videojoc actual. I ens agradava aquesta idea de,
bueno, ciutadans de Super Epic a què juguen, no?
Doncs pots provar-ho, pots jugar-ho, i si completes
els reptes que et posen, accedeixes a noves habitacions,
nous secrets, nous ítems, etcètera.
I era molt bo, eh, jugar al... Sí, per això te'l volíem
fer tu, perquè diries, escolta, farà el rècord.
Jo vaig jugar durant molt de temps i m'agradava molt aquest joc.
En el tema desenvolupadent, quanta temps heu estat fent-lo?
Hem estat una miqueta més de dos anys i mig.
Quanta gent, per cert? És que, clar, a Undercoders,
jo sempre et veig a tu, però... Només és ell.
És un equip bastant camaleònic, no? Anem canviant.
Ha estat un equip de... un nucli d'equip de quatre persones,
que som els mateixos components que vam fer conga master,
amb el Xavier, el Javier Peña, Miguel Murat i jo mateix,
i després amb els que han col·laborat, doncs,
amb la música, en el tema dels gràfics ens ha ajudat
Juan Jesús Ligero i Rubén Leyte,
dues persones que han estat ajudant una miqueta,
i després dos nanos d'ENTI, dos bacaris,
que ara ja formen part de l'equip, que ens van ajudar
precisament en els videojocs Maximale 5 del mòbil.
Molt bé. Jo hi ha una cosa que abans estàvem comentant
i m'he quedat amb ganes de preguntar-li al David.
Aquesta empresa que es diu Regnan Corp està inspirada
per a l'empresa social, aquesta empresa de...
Qui és aquesta empresa? Explica'ns-ho.
Aquesta empresa no és cap empresa en concret.
Aquesta empresa recull les pitjors pràctiques
de totes les empreses que tenen pràctiques una mica dubtoses,
que ens posen roletes i màquines tragaperres en videojocs,
per exemple, doncs agafa una mica el pitjor de totes elles.
Però quina és? És King? És Social Point? És Supercell?
És Undercoders.
És una
de les que tenen el logo basat en el nostre.
Era perquè no li posessin una demanda de 2.800 milions d'euros.
Però heu mirat a Google que no existeixi, no?
De fet, aquesta empresa tenia un nom diferent al principi
i ho vam haver de canviar perquè vam veure que existia.
Has deia Queen. Abans d'acabar, David,
vull escoltar una música o vull posar una música
perquè té una certa història.
Aquesta història ens la podries explicar una mica d'Albert, no?
O iniciar el per què la posem.
Sí, doncs recordareu que al començament de la temporada
vaig comentar-vos que havia estat al Japó, finalment.
I vaig estar amb el David, que hi havia el Tokyo Game Show,
i amb el David vam anar a fer alguna excursió per comprar videojocs.
I jo recordo estar en una botiga d'aquestes de segona mà
i no per abans sona aquesta cançó.
Aquesta que pot sonar de fons, eh? Aquesta que sonava de fons ara.
En bucle, en bucle.
I llavors jo vaig dir al David que aquesta música és molt pesada,
pobres treballadors, tot el dia amb la música aquesta.
I el que em va sorprendre és el que em va dir el David,
que havia incorporat aquesta cançó dintre del videojoc.
Així és, són unes botigues de segona mà, serien com uns encants,
que estan a tot arreu i a mi m'agrada molt anar a comprar.
I tenir la seva música oficial, eh?
Correcte. I a mi i al Miguel, que som molt fans d'aquesta botiga,
un dia estàvem allà comprant i vaig dir,
que seria boníssim a l'ascensor, perquè en videojocs d'ascensor,
posar aquesta música, que és música molt d'ascensor.
Vam estar rient una estona i jo vaig quedar allà
i un dia m'escriu el Miguel i em diu,
que he trobat que aquesta cançó la podem llicenciar
i ficar dins del joc, i vaig dir, no s'hable més.
Fins al darrer detall, eh? Sí, boníssim.
També hi ha personatges d'altres videojocs,
que són molt importants.
I per a qui recomanaries el Super Epic?
Doncs a tots aquells que vulguin una aventura desenfadada,
graciosa, còmica, amb molta acció.
És un joc que té un nivell d'entrada bastant baix.
Per tant, no cal ser un hardcore gamer per ficar-s'hi.
Simplement algú que tingui ganes de passar una bona estona
i de tenir una aventura d'acció.
Recordem les plataformes que es pot jugar?
David, Joan Andreu,
moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat un dia més al programa
i moltíssima sort en els darrers projectes i en els que arribin.
Moltíssimes gràcies a tots vosaltres. Gràcies.
Bé, anem a fer un recompte del que tenim
una miqueta a la digipanera, Eli.
El primer joc és un cup de Rubik.
M'agrada molt aquest cup de Rubik que es connecta al telèfon.
Es connecta i pot saber perfectament
en quina posició està cadascuna de les cares
i et pot ajudar per fer-lo.
Em sembla el més interessant del món.
Crec que no ho he aconseguit fer-ho mai,
perquè la meva falta de paciència no m'ho ha permès.
Potser el següent joc que necessites és un cup de Rubik.
Això, el jazz dance per a la PlayStation 4,
el Ring Fit Adventure per a la Switch.
Tenim una memòria USB. És que no vull tocar per no això.
Amb la forma de micro de Catalunya Ràdio.
Tenim el joc del Generació Digital per a Spectrum,
que va fer l'Start.
Tenim unes xocolatines que són especials
als 25 anys de la PlayStation.
Boníssimes, per cert. Les has provat?
Sí, la xocolata blanca.
Tenim uns auriculars, un lot de llibres,
entre els que es troben els dels homes clàssics
que ens van acompanyar en un programa.
Tenim una bossa de material reciclat de IKTFM.
I codis de descàrrega.
D'algun joc de gent que ha vingut al programa.
No, és que d'algun joc ha vingut.
La Rise, la Simple Story per a PlayStation,
són jocs d'aquests dels que hem parlat,
dels que més han despertat l'emoció de la gent a la xarxa.
Parlem una miqueta de les tasses,
d'aquesta tassa que també és una peça única.
De fet, aquesta que ara regalarem,
no surt en la nostra fotografia,
sinó en la d'IKT, diguéssim.
Un gatet d'IKT.
IKT faig joc de paraules amb gat amb anglès.
Gràcies per l'aclariment.
Per si de cas, jo què sé.
Es va posar aquí un gatet, veus?
Hi ha un satún, sí.
És una tassa que cada un de vosaltres
té una tassa intransferible.
És molt personalitzada, no només amb la foto,
sinó també amb paraules clau de les nostres vides personals.
Que estan en idiomes raros perquè no cal que ho sàpiga la gent.
Mira, el meu, posa.
Next-gen business queen, attitude i make-up.
A mi em dius surf the earth's waves.
I posa.
Game master.
També està el nom amb sirilic.
Veig que no l'hauteu pronunciant.
Complicat, no?
Francesc, què diu el teu?
Treasure bounty hunter.
I em traies sweet western dandy.
T'encanta, t'encanta.
Radio control.
I una cosa de touchdown també.
S'ho ha descobrit la gent al seu proper videojoc.
I n'hi ha una que és menys personalitzada per sortejar.
Aquí, un altre cobre.
Tu saps anglès, oi?
Sí.
Aquí.
Què vol dir?
Al ràdio sense descans.
Aquí.
Cultura de videojocs.
Té millor anglès que tots nosaltres.
Ens acaben enfonsat.
Continuem amb altres videojocs que crec que ens faran riure.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, iCat.
Super Epic és un joc que, a part de divertir-nos,
proposa una mordàs crítica a la seva pròpia indústria,
referències ocultes i d'altres no, tant que aporten un toc d'humor
i acció que fa gran el joc d'undercoders.
Per exemple, crítiques al sector, quadrúpex en dins...
I ens preguntem, molts dels elements que fan Super Epic
tan especial els havien vist abans en altres videojocs?
Doncs mira, jo, per molt que costi de creure,
jo crec que hi ha molts d'aquests elements
que ja havien passat per davant de les nostres pantalles.
He fet un petit recull d'ocasions on hem pogut veure abans
algun d'aquests trets tan característics d'undercoders.
Ui, aquesta música és molt de l'època, eh?
Doncs a mi només veure aquella llama
amb el cap en Jeff Minter.
És un personatge icònic dels videojocs,
està una miqueta com una cabra, per cert, és el seu animal preferit,
viu amb dos cabres a casa seva, i és el creador de jocs...
La seva empresa es deia Llama Soft, per aquí ja van els trets,
i alguns dels seus jocs de la dècada, els 80,
compta amb quin animal fa referència, són Andes Attack,
un clon de Defender on t'atacaven llames, Mama Llama,
Llama Tron o Metagalactic Llamas Battle of the Edge of Time.
Molt bé, cuidadísim.
Hi ha una fixació amb els camells i les girafes.
I un dels seus jocs per Xbox 360 va sortir el 2007,
que es deia Space Giraffe,
era una mena de barreja entre el Red i el Tempest,
doncs passava una cosa que se'n fotia una miqueta
d'altres jocs del món dels videojocs.
Tenia paraules en anglès mal traduït, a l'english,
pels japonesos que passaven en molts videojocs dels 80,
recordeu aquells All your bases are belong to us,
i quan acabaves el nivell et deia
que la teva girafa era en un altre castell.
Ja és fer una miqueta de conyeta del Mario.
Recordo haver-lo jugat perquè em recordava molt el Tempest,
aquest joc.
Què més?
Què fan aquests dos rentadors en els videojocs?
Però què fa?
Cavalca un animal molt estrany.
A mi l'únic joc que se m'ocorreix amb un animal
igual de surrealista que ha cavalcat
és un joc que s'enfrontava en un món de plataformes
a sobre d'un estrus volador
i que anava posant ous.
Recupereu-lo perquè està en qualsevol d'aquests grans recobilatoris
de jocs del passat i és absolutament delirant.
Estem parlant de l'any 1982.
Exacte.
Un dels elements més interessants que presenta Super Epic
és aquest jugar a jocs fora del joc.
Salvant una mica les distàncies,
això també ho hem fet abans.
Hi havia una sèrie de videojocs adults per l'antiga Videopac,
una saga de videojocs adults,
que tenia una mena de monopoli econòmic i que anava amb tauler
i amb videojoc.
O el que estem veient, que és el Quest for the Rings,
on jugaves a un joc de taula però resolies coses en un videojoc.
Jugaves a una cosa però part de l'acció et passava a l'altra
i havies d'anar anant i tornant.
Per les limitacions de l'època, en aquells 80,
el joc principal era el de tauler i en el videojoc
hi ha un joc de super-èpic,
en el qual tu lluitaves amb altres, amb drags,
però aquí, en canvi, el joc de Super Epic és diferent,
però la filosofia és la mateixa i la mecànica ja estava aquí.
I ara parlem de videojocs que es parodien a ells mateixos,
que això és tot un metamon, diguéssim.
Amb aquesta música, molta gent recordarà quin joc és.
M'encanta, m'encanta.
El que va fer el Jai de la Mare,
el que va fer el Jai de la Mare,
va ser conamí amb la saga parodius,
on reunia molts dels personatges dels seus videojocs principals,
la nau del Némesis, el Goemon,
el Popoloni, la frodita o el Pentaro,
i els posaven un joc de nous absurd i ridícul,
tots feien papers totalment diferents,
hi havia armes absolutament ridícules.
Per exemple, la més famosa era potser el Megàfon,
on parlaven frases que destruïen qualsevol cosa
que tenien absurdes com de Pilar no fa mal,
o nena tinc la sardina fresca, coses així.
Referent als mercats, perdoneu.
Queden molt malament, però la cosa anava per aquí.
I és un dels primers exemples d'empresa
que se'n riu una miqueta d'ella mateixa.
Però més en la línia del que Super Epic fa,
que és riure una miqueta o fer molta crítica de la indústria,
hi ha un altre joc que també va fer bastant de crida,
i és un joc de Sega,
i és un joc dels últims anys de Dreamcast,
que es deia Sega Gaga.
En aquí, Dreamcast,
Sega, una miqueta preveient el que anava a passar,
es presentava com una empresa en plena fallida,
amb un 3% del mercat només,
i deixava el futur de l'empresa en mans d'un nen.
Un fan de Sega que tenia el poder absolut.
Havia de recordar els passeïdors de les oficines,
que es trobava amb moltes paròdies de personatges reals
del món de Sega,
s'enfrontava a dissenyadors de videojocs, a fans,
jugaven a jocs tipus pedra, paper i tisora,
però amb frases com,
ets un fric a acabar, no tindràs mai nòvia,
els teus gràfics són horrendos,
i així els anaves desmoralitzant
i feies que treballessin per menys diners
i així pogués aixecar l'empresa cap al futur.
Sega Gaga, molt d'humor negre,
ha agafat una aire de culte,
i sobretot per aquesta forma en què Sega
es va enriure una mica de la mateixa
en un dels seus pitjors moments.
Podríem acabar aquesta sessió amb un aplaudiment, no?
Jo crec que sí.
Moltes gràcies per aquests repàs.
Ara farem un altre repàs
de les coses que podreu veure al Generació Digital
durant les properes dues setmanes,
que també tenim programes i molt interessants.
Generació Digital
Què ens espera aquest Nadal
en referència al Generació Digital?
Tinc una molt mala notícia per tu, Albert,
i és que nosaltres seguirem treballant.
Visca!
Per tant, no ens podeu abandonar
perquè nosaltres estarem aquí fent feina.
I per no obrir amb boca us he preparat uns talls
per saber tot allò que passarà.
Agafem la màquina del temps i anem una setmana endavant.
D'acord, doncs comencem pel primer,
que serà el 27 de desembre.
El 27 de desembre, just després de menjar
i haver cagat el tió,
ens acompanyaran els homes clàssics de Catalunya Música,
dos cracks absoluts de la música
que ens donaran la seva opinió
sobre les bandes sonores de videojocs.
Els analitzaran.
Ell sol l'Albert Galzeran i el Pedro Pardo.
Per exemple, ens explicaran
per què ens agraden tant les bandes sonores de videojocs
i per què és important conèixer el que anem a escoltar.
I després escoltarem parlar de la música del Tetris,
tot i que ens envortarem una gran sorpresa.
Si coneixeu totes les cançons,
el músic segueix sent igual de bo
si el coneixeu com si no el coneixeu.
Però us rebeu molt millor si coneixeu totes les cançons
que si no les coneixeu.
La clàssica és el mateix.
Si tu vas a un concert a la novena de Beethoven
i la coneixes perfectament,
el gaudiràs molt més que no pas si vas de nou
i et pot fascinar igualment,
però hi ha aquell valor afegit de conèixer l'obra
que s'està interpretant.
I després apareix la Game Boy amb el Tetris
i la música que se't posava al cap abans i ara
és aquesta cançó popular russa que es diu Korobeiniki.
Sí.
Que té molt a veure amb el joc.
Sí, perquè això es basa en un poema del 1861
en què ens explica ràpidament la història d'un drapaire
que vol donar-li o vendre-li una roba
a una noia d'ulls negres.
Aquesta noia acaba enamorant-se d'ell
i quan es besen, quan soneixen, desapareixen.
Molt bé.
Com m'agrada.
És una música tradicional russa.
Això va ser un gran moment.
Escoltarem tota la història perquè no només parlem del Tetris,
parlem de moltes músiques de videojocs.
Sí, la veritat és que hem fet molta feina.
T'ha agradat, Albert?
M'ha agradat molt, no la coneixia, és boníssima.
És molt bona.
I el dia 3 de gener, divendres, què tindrem?
Doncs mira, parlem de Shenway.
I de la sortida del Shenway 3,
anem a parlar de l'1, del 2 i una miqueta del 3.
I per què és important, si no l'heu jugat i no l'heu provat,
i no, us heu d'endinsar aquest món?
De fet, ens visitarà l'Alfonso Martínez,
que és un gran fan de la saga i gran coneixedor del Japó.
Només us direm que ha entrevistat a Juzo Suki tres vegades
i realitza l'únic podcast en castellà de Shenmue.
El programa es veu que es troba a gust
i ens posa bona nota a la retrospectiva que fem.
Alfonso Martínez, benvingut al Generació Digital
i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres.
Jo pensava que era una miqueta emmercià perquè m'agradés Shenmue
i estic veient que no, tot al contrari.
Aquí tenen Francesc i l'Albert, que són uns friquis com tu.
Heu fet una bona retrospectiva dels llocs
i jo estava assintint completament.
I sí, sí, el seu dia va ser meravellós.
Shenmue sí que és un lloc una miqueta maltractat.
Jo penso per la premsa i per al públic, no?
A vegades obres una miqueta trencadores.
I sí que hi ha els altres llocs a l'esquadra,
i aquí també hi ha els altres llocs a darrere.
El bar té una recepció bona,
i sí que és un lloc on les persones
que hi ha al bar han d'experimentar el seu dia,
aquest record és imborrable.
Ja ho tenim, si no us ho voleu perdre,
cada divendres a les 4 de les 12 de la nit a Icat,
i també durant aquestes setmanes de vacances,
també podeu escoltar-nos a YouTube, a podcast, a Spotify, a l'app,
hi ha moltes possibilitats.
Tornem a l'estudi dedicat d'avui,
que és com un metarràdio això.
És molt estrany, molt estrany.
Generació digital.
Doncs ara és el moment, quan arribem ja gairebé,
queden deu minuts de programa,
a agafar, doncs a escoltar la persona que avui falta de l'equip,
juntament amb l'Oriol Dalmau,
connectem amb Chris Vilche del Canal de Chris,
que ens explica detalls dels darrers premis importants
que hi ha hagut del món dels videojocs.
Què tal, què tal, com estem?
S'apropa el Nadal, les festes ja estan aquí,
i també s'apropa al final d'any, final d'any,
i doncs s'han donat els premis.
La setmana passada es van donar, de fet,
els premis als millors jocs.
En aquest cas, doncs el Goti, el Game of the Gears,
se l'han portat al Sekiro, aquest joc que tinc aquí darrere.
Un joc que s'ho mereix,
com tots els nominats s'ho mereixien,
però se'l van portar a Sekiro.
Però molta gent va pensar, ostres, el Death Stranding,
és un joc que està molt bé,
per què no s'han portat premi al Death Stranding?
Es van portar premis, no al millor de l'any,
però es van portar a millor direcció, per Hideo Kojima,
i se'n va portar també a la millor interpretació
per al Mats Mikkelsen, actuaràs.
Per altra banda, els amics de Nomadestudio
es van emportar un premi, també.
Gris va guanyar el premi a millor joc d'impacte,
que no sé què que ara hi és,
però ara tenen un premi a l'estanteria amb aquest nom.
Però, sens dubte, el joc que va brillar més va ser Disco Elysium,
que es van portar a quatre galardons, quatre premis.
El millor joc independent, si no m'equivoco,
el millor estudi independent,
la millor narrativa i el millor RPG de l'any.
Una borrada, eh?
Per altra banda, no m'estranya gens,
perquè és un juegazo.
Però, sens dubte, el premi que més em va sorprendre,
de veritat, personalment, va ser el premi que va donar la comunitat.
El millor joc, segons la gent,
és el Fire Emblem Three Houses.
Pensava que s'emportaria aquest premi
un joc mediàtic com, jo què sé,
o el Death Stranding, o algun d'aquests, no sé.
Llavors, com avui tenim públic,
i vull aprofitar-ho perquè això mola molt,
vull llançar una pregunta.
Per tots vosaltres, a veure si podem escoltar-vos,
quin és el millor joc de 2019?
Pienso la pregunta i jo me'n vaig,
que he de preparar el Nadal,
i tots els regals i totes les coses.
Vinga, adeu a tots.
Gràcies, Cris, moltíssimes gràcies per tot,
i ell ha llançat una pregunta.
Bona tarda.
Estem molt contents perquè avui,
en el públic, hi ha dos amics,
Xavi Serrano.
Acaba de començar amb aquest món,
amb la ràdio de la locució.
És jovenet, encara.
Xavi, quin és el teu vídeojoc del 2019?
Això és un atracament a mar.
Hola, bona tarda, som en Xavi Serrano.
Estic molt content.
Em reconeixereu per altres èpoques de generació digital.
Però estàs igual, eh, Xavi?
Sí, gràcies.
Jo també us estimo moltíssim.
Ara això és un atracament enorme.
Jo tinc les expectatives molt posades
en un joc que espero que em portin els reis ben aviat,
que és el Link's Awakening.
Ah, boníssim.
Tothom va parlar molt bé, se'n va parlar delícies,
l'Albert Garlo fa uns instants,
abans de començar el programa em parlava molt bé,
parlava molt bé de Luigi's Mansion.
El meu fill petit m'ha demanat a Luigi's Mansion,
i així em fa que sí, que molt bé, a Luigi's Mansion.
I ara tinc les expectatives molt posades en el Link's Awakening,
ja us ho explicaré un altre dia.
Al teu costat està el Janis Roca, és amic,
és una persona que crec que no juga a videojocs.
Li dono directament el micro, perquè jo no el braço.
Exacte, Janis, et demanaria que t'aixequessis, sisplau,
perquè així et veurem.
Un aplaudiment.
Janis, què fas en un programa de videojocs 100% hardcore gamer?
Flipar molt.
M'ha semblat veure...
He entès que hi ha un mapatge paralític damunt d'una llama?
Sí, és un joc de culte.
Vale, vale, ja ho he entès.
D'acord, no. Què tal, el generació?
Molt bé, molt bé.
Quin és el teu videojoc del 2019?
No ho sé, però per les notícies aquests últims dies,
crec que la màgia i la poesia de gris em podria interessar.
Sí, és un joc que n'hem parlat molt en aquest programa,
i que sí que t'agradaria.
Fixa't una cosa, no hi ha programa que no parlem de gris.
A més, ho mereixo, penso que és un joc que s'ho mereix.
Ja et dic una cosa, Janis, tu i jo un dia d'aquest jugarem junts
i ho enregistrarem perquè la Catalunya vegi que ho hem provat.
Vale.
Gràcies per acompanyar-nos.
I qui farà de Olivia Newton John?
Ah!
Continuant, ja una miquesa.
Ha acudit fàcil, perdoneu, perdoneu.
Ha acudit fàcil, perdoneu, perdoneu.
Aneu a Google i poseu gris i gris, dos tipus de gris,
i veureu el què.
Mira, aquest molt bé.
Podríem estar fins al final del programa.
Te la saps?
De memòria.
Per favor, no te la saps?
No me la sé, no me la sé, però ja me la prendré.
El que sí que sé és que ens queden 5 minuts, per favor,
i hem de fer moltes coses. Vinga, anem-hi.
Bé, una mica de resum que he passat a les xarxes, Eli.
Molt ràpid, a Telegram, una conversa que venia de telèfons i NFC,
s'ha obert un debat imparable sobre pagar o no amb el mòbil.
En Jan Intervención Raben diu que a ell no li agrada gens
pagar amb el mòbil i que, a més a més,
no vol tenir tota la seva vida en un mateix dispositiu.
Jo conec gent, perdona, que és que té com...
O sigui, quan paguen el mòbil,
jo crec que els passa alguna cosa... Vull dir que els agrada molt.
Ara li he de dir una cosa molt forta...
Jo conec poca gent, eh?
Potser aquestes hores ja poden dir bastant el que vulguis.
De veritat, que jo es veig ja posant...
Fins i tot que ho fan amb el telèfon.
Jo ho faig, m'has de senyalar a mi.
No, no, no, soc jo, senyor.
No t'he vist mai pagar. No, no vull dir això, sí que pagues.
Però deixa't davant teu, pagant.
No, he fet una broma.
Sí, però jo conec gent que li agrada molt pagar amb dispositius.
És com si no fóssim diners de veritat.
Perquè ara és molt nou i fa gràcia, no?
Exacte. No són diners.
Què més ha passat? Doncs mira, a Twitter,
que mai diem coses de Twitter, però passen moltes coses.
Retromaniacs diu que dels 80 fins als 90
arregnaven els ordinadors de 8 bits
amb els quals molts vam jugar i vam aprendre el bàsic.
A Espanya va existir el Club de los Cinco,
compost per 5 meravelles,
i preguntaven quin recordaven amb més carinyo, amb més amor,
i hi ha hagut moltes respostes,
i a casa meva hi havia el ZX Spectrum,
el que recordo amb molt de carinyo,
per les seves tecles de goma.
I després va tenir un MSX que tenia entrada per cartutxos,
i diu que aquella època va ser increïble,
l'edat d'or del sop espanyol.
Sí, sí, tots diuen els records meravellosos...
D'aquelles èpoques, no?
D'aquelles èpoques que els hi venen al cap quan parlen d'aquestes coses.
Molt bé, doncs, anem a dir qui és el guanyador, no?,
d'aquesta fantàstica digipanera.
Anem a aquesta part final del programa.
I el que hem de fer, el que he vist, estar,
és que tenim, doncs, aquesta...
Sí, la tenim a la tassa, amb els números...
Va, no es confoneixi, no vagis els d'això,
i no poses la mà dins de l'altre, que té el líquid.
Per això, per això, que el posarem aquí.
Em deixo aclarir que he agafat aquestes bulletes,
que són pòsters XXL, els he posat un numeret...
Ah, directament, eh?
Amb un gomet, de color groc, i hem fet una rèplica,
amb uns paperets, i els hem ficat dins de la tassa,
aquí, com a recipient, així.
A l'Heli mateix, ara, el Francesc l'està remenant aquí...
Jo, mira, demanaria potser que fos el David Jaume Andreu...
Va, sí, jo no vull tenir aquesta responsabilitat.
Sí, sí, que ell sigui el que...
David pensa que el número que agafi és la persona
que tindrà el millor regal de la temporada d'aquest 2019.
Tant tu que li pots tocar a ell.
Jo tinc un també... Si li toca...
Jo deia a l'Heli, vosaltres a un guanyador...
Qui paga mana, jo no.
N'hi ha dos, n'hi ha tres?
El 12, segurament.
Bueno, és el 12. És el 12.
Home, sí, senyor, ha guanyat, sí, senyor.
Fem la verificació, sí, senyor, és el 12.
Hòstia, bona pregunta.
És el 12. Molt bé, a veure com es diu.
Em dic Carlos.
I des d'on vens? Vinc del COVID.
Això és costat de Tarragona.
No ens coneixem de res.
Que ma germà treballi allà, tampoc té el que veure,
que no té res a veure...
El fet que hagi vingut en cotxe i que potser pugui acompanyar...
Tampoc, tampoc. I ara no.
Jo he de pagar el peatge a mitja.
Aquí a Catalunya no paguem peatges.
Abans ens ha dit que no era la primera vegada que venies.
No, no.
Quan vas venir?
Vaig venir l'últim programa d'aquesta temporada, juny.
Va ser pel primer cop i avui és el segon cop.
I no et va tocar res, aquella vegada?
No, no em va tocar res.
Em va tocar molt bé.
M'agradaria saber com ens veus o com ens escoltes.
Ara la cosa està molt difuminada i m'agradaria saber-ho.
Últimament vaig sentir que volien canviar els horaris.
Us he perdut una mica el fil.
I també...
Abans érem a Catalunya Ràdio era Cicat.
L'altre era groc i aquest és vermell.
Intento seguir-vos com puc.
Per streaming alguna vegada us he vist.
I després...
El tema Youtube alguna vegada.
Moltes felicitats.
Moltes gràcies.
Esgaudir tots aquests regals.
Que vagi molt bé.
Elisabet Sánchez,
Turiól Dalmau, Albert García,
Francesca Iblasco i Cris Vilchet,
moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui
espacial de la Digipanera.
Gràcies.
Ens ho passem molt bé.
Gràcies, Òscar.
Gràcies, Dani.
Moltes gràcies a ell i a tota l'ajuda tècnica del programa.
La ràdio visual de Lluís Armengol.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, Facebook,
Instagram, i per als podcasts de Spotify i per YouTube.
Que passeu un bon cap de setmana.
Que tingueu temps per jugar a videojocs.
Aquesta setmana marxem amb una cançó que està inclosa.
El Just Dance 2020.
Que ens ha portat...
Turiól Dalmau.
Moltes gràcies, Dani.
Moltes gràcies, Dani.
Bad bitch, nigga, nerd.
Que rero como es y que viva la raza, yeah.
Me gusta en boricua y me gusta en cubana.
Me gusta el acento de la colombiana.
Cómo me ve el culo la dominicana.
Lo rico que me chinga es la venezolana.
Andamos activos, perico, ping-ping.
Billetes de cien en el maletín.
Que reto un berbajo y valentín, yeah.
Aquí prohíbido a Maldives, charistín.
Que per pico les tengo claritín.
Llego a la discusa, forma el montín.
Como Celia Cruz tengo el azúcar.
Tú que vas me vio y se fue de pecho como Ginny Luka.
Te vamos a tumbar la peluca.
Y arranca pa'l carajo, cabrón.
Que a ti no te va a pasar la uca.
Mi tele y Valencia me reciben en la entrega.
Pa-pa-pa-para, see, like I'm Lady Gaga.
Y no te me hagas.
Que en cover de Billboard tú has visto mi cara.
No salgo de tu mente.
Donde quiera que viajes he escuchado mi gente.
Soy como el que está rosa.
Soy el que se la vive y también el que la goza.
Cosa, cosa, es la cosa.
Mami, es la cosa.
El que mira sufre y el que toca goza.
I said I like it like that.
I said I like it like that.
I said I like it like that.
I said I like it like that.
I said I like it like that.
I said I like it like that.
I said I like it like that.
Oh, he's so handsome, what's his name?
I said I like it like that.