El programa és dedicat a vídeojocs, creativitat i cultura digital.
Comencem l'edició 743, bona part de la qual estarà dedicada
a Nape Games, un estudi independent de vídeojocs
que els desenvolupa per a plataformes tan modernes
com la Nintendo Switch o tan antigues com la NES
de Nintendo dels anys 80.
El Francesc Xavier Blasco recupera Legos
i avui l'Oriol Dalmau ens havia de presentar
el nivell del generació digital fet exclusivament per Dreams
i veurem si se n'ha sortit o no. Comencem.
Això és...
Generació digital Gina Tost,
Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Includer.
I avui també tindrem la connexió...
De fet, serà una connexió Gina Chris
i una connexió amb l'Oriol Dalmau
que farem al final del programa. Com anem? Tot bé?
Sí, com sempre.
En general, la setmana ve?
Sí, no ens podem queixar.
Tu què? Alguna cosa a comentar, aquesta setmana?
Sí, vaig anar ahir a l'estrena d'una obra de teatre
a la sala Flieher, que em va agradar molt.
Es diu Instruccions per enterrar un pare.
D'acord.
Com el seu nom indica, és...
Així, resumint, és la història d'una família
que té dificultats a l'hora d'enterrar el seu pare,
l'avi de la família,
perquè no tenen diners.
I enterrar una persona, avui en dia, és molt car.
És car. Un home es pot morir.
Exacte. Aleshores, ell es mor en un moment que no s'ha de morir.
I res, és entre...
És comèdia, però té el seu moment de llagrimeta,
va pujant i baixant, està molt bé perquè vas rient
i et vas emocionant.
Ets a teatre?
M'agrada molt el teatre. De fet, faig teatre.
No us ho vaig dir, això, mai.
Jo tinc el problema de ser sempre una caixa de sorpreses.
Ara ja no em preguntes mai si tinc gos,
perquè ara ja saps que tinc gos.
Però el teatre, no ho recordo.
No, ara fa dos anys, aquest és el segon any que faig teatre.
Impressionant.
I m'agrada molt veure, sobretot obres com les d'ahir,
perquè és en sales petites, l'escenari està davant,
està al mig, la gent està asseguda a una banda i l'altra de l'escenari,
tens els actors molt a prop, i em sembla supercomplicat.
I m'agrada molt, els tres actors són boníssims,
els directors també ho són molt,
el Lleagüe Alonso i la Carmen Marfà,
que van fer una altra obra que es diu Ovelles,
que va tenir força èxit l'any passat i ara torna a la Villarroel,
i jo els vaig seguint.
Fantàstic.
Quan tu t'hi dediques o t'hi vols dedicar,
després valores més el que hi ha...
No ho sé si algun dia m'hi dedicaré, però...
Pràctiques.
M'encanta, m'agrada molt anar al teatre.
Francesc, tu què?
És una institució, Smithsonian,
que és una autèntica institució de la ciència i de la història
als Estats Units,
posarà disponibles, o crec que les ha posat ja,
2,8 o més de 2,8 milions d'imatges, de fotografies.
A més, és una institució que és un tresor de la història,
ha preservat la història i la cultura nord-americana
des dels seus inicis,
i el fet que aquesta institució posi disponible del seu propi catàleg
tota aquesta quantitat d'imatges a internet és fantàstic,
és una oportunitat de poder veure cultura a través de la xarxa
i de les coses que m'emocionen,
perquè és el que tots creiem que internet havia de ser.
Aquesta font d'informació, d'imatges, de qualsevol cosa,
disponible en un clic des de casa teva, estiguis on estiguis.
Una de les coses que també són molt importants
és que aquestes imatges estaran amb una llicència Creative Commons lliure,
perquè tothom les pugui utilitzar, que les pugui utilitzar
en els seus propis projectes.
Per tant, crec que enriqueixo una miqueta
de gent creativa que amb aquestes imatges podrà fer meravelles.
Doncs mireu, jo us volia explicar, de fet, Francesc,
m'ho pots passar a tu, aquest comandament que tens aquí,
aquest d'aquí, que és el Google Stadia.
M'he comprat el Google Stadia.
Molt bé.
Me l'he comprat per provar-ho.
Tenia ganes de provar de primera mà els videojocs al núvol.
És aquesta plataforma de Google que el que fa és amb una subscripció,
que pot jugar a jocs sense cap tipus de màquina,
encara que tens un Chromecast, el 4K,
però no hi ha una màquina que guardi doncs el joc i que el pugui jugar,
sinó que jugues amb un servidor que no saps on està,
però la veritat és que m'ha agradat.
Funciona molt bé, molt ràpid,
allò que quan tires a l'esquerra, tires a l'esquerra ràpid,
i dreta a dreta.
És a dir, si n'hi ha, jo, que no soc jugador del Fortnite,
no l'aprecio,
hi ha encara molt pocs jocs.
Però sabeu una de les coses que més m'ha agradat?
Clar, jo tinc màquines, el PlayStation 4,
que fa un soroll horrorós.
I per primera vegada estàs jugant al saló a la nit
sense cap soroll.
De fet, després veurem jocs amb la NES,
que eren de cartuts que tampoc feien soroll,
i vaig pensar, mira, està molt bé, està molt bé.
L'única cosa que penso moltes vegades
amb la petja ecològica que això genera,
tu estàs fent anar una màquina no saps on,
que segurament està consumint molts recursos.
I no només és una persona que hi juga, sinó moltes.
I això és l'única cosa que m'agradaria investigar
i veure si realment la petjada ecològica
és forta o no en aquests sistemes.
Que cada vegada va més, el núvol cada vegada va més.
Sí, i el núvol sabem que consumeix bastant,
el que passa és que hauries de veure
què significaria que cadascú tingués una consola a casa seva,
no només a nivell de consum elèctric, per exemple,
sinó a nivell de tot l'envolum, tota la maquinera, tot el plàstic,
i això t'estalvies, eh?
Sí, 5.000 persones a casa nostra amb la nostra consola,
si això equilibra,
el molt que ha de consumir en refrigeració i en electricitat...
I moltes cases amb més d'una consola i amb molts jocs.
És a dir, no sé si això posaria la balança, no?
De fet, moltes empreses estan posant aquestes plataformes
on estan els servidors a llocs del planeta freds,
que després penses, esclar, per estalviar-se,
doncs la tecnologia que fa que aprofiten el fred.
Però clar, aquest fred també és calor cap a aquelles zones.
També n'hi ha algunes que ho posaven, recordeu, amb vaixells,
a les parts de sota aigua, del casc,
perquè així estaven molt més refrigerades.
Sí, però clar, el que fas és escalfar l'aigua, llavors.
És que tot té un efecte, eh? Exacte, exacte.
És tot un cercle que interacciona.
Jo de l'energia que no se'n coneix.
Certament, però bé, ja us aniré explicant la meva experiència,
perquè ja us dic que hi ha molts jocs cada vegada en teoria,
n'hi ha d'haver-hi més,
però no sé, us n'aniré explicant l'experiència
amb aquesta plataforma nova, que de moment és molt early access.
Jo crec que hi ha poca gent i estan molt en període de proves,
Google, per veure si funciona o no funciona.
Anem-hi, doncs.
Generació digital.
I quan dic anem-hi, anem al joc que has jugat aquesta setmana,
El, i que ens agradaria que ens expliquessis.
Aquesta setmana he jugat a un joc que m'ha recomanat la Laura,
el grup de Telegram. Ah, sí?
Sí, i es diu Los Ríos de Alis.
És un joc que ja és del 2013, ja porta un temps.
Va sortir en aquella època per mòbil, per Android i iOS,
i crec que ara hi ha una versió extesa,
o va sortir una versió extesa que està per la Wii U.
Molt bé. Diria, eh?
Sí.
Aleshores, és un joc que està desenvolupat per Delirium Studios
i Pequeño Sartó Mortal,
amb la banda sonora de Betusta Morla.
I és un joc que, sobretot, s'ha de gaudir la seva imatge,
la música, evidentment, perquè està dibuixat a mà,
amb aquarela, amb grafit.
És un joc per jugar-lo tranquil·lament, per gaudir-lo,
i per no estressar-se gens ni mica.
Tu portes el control d'una noia, no?
Sí, és una noia que es diu Alis,
i aquesta noia, cada cop que es queda adormida,
entra al món dels seus somnis i té una sèrie de pors
que estan representades amb 15 pantalles durant tot el joc.
Cada por d'ella és una pantalla diferent.
Està bé.
Aleshores, el que has de fer és anar-la fent passar
de pantalla en pantalla i fer-la que aquestes pors es veïn.
Està bé.
Com ho fas?
Hi ha una sèrie de personatges que et vas trobant al llarg del camí,
amb el que pots parlar,
i ells t'expliquen, amb uns pictogrames,
et van donant les pistes de com avançar i anar a les següents pantalles.
Està molt bé.
I d'una d'elles també vas agafant uns objectes
que has d'anar guardant i has d'esbrinar
en quin moment hauràs de fer servir aquests objectes.
Està molt bé.
Sí que és veritat que jo l'he trobat bastant complicat.
Jo recordo que el vaig jugar per PC fa temps,
i no sé, per mòbil, si aquesta dificultat no hi ha.
No és tant la mecànica, perquè la mecànica és molt fàcil,
al final és només agafar objectes i posar-los allà on han de ser
i arribar a personatges, parlar amb ells, és molt fàcil.
Però sí que els trencaclosques són difícils,
són força difícils,
n'hi ha alguns que costa molta estona a resoldre-les.
Home, és que les poses són difícils també.
Exacte, no pot ser tan fàcil.
Aleshores, hi ha un personatge que es diu Mandra,
que està al principi del joc,
que sempre pots anar un altre cop cap al principi,
que no és el que vols, perquè tu el que vols és avançar,
però quan ja et veus molt perdut pots anar al principi,
i amb això et fa uns pictogrames i aleshores et va donant unes pistes.
Està bé.
I amb el que et diu pots tornar a avançar
i intentar resoldre aquests trencaclosques.
Molt bé, com ho portes? Com va de pors, l'Alice?
Ara estic atrapada en una por,
en una por que està dins d'un edifici,
que hi he arribat a través d'encendre i apagar uns llums
i fer unes combinacions que les fas a través d'uns estels.
No és fàcil, i he arribat a una sala
que té una sèrie de maquinàries i hi ha un trencaclosque complicat.
Però aquestes pors després es reflexen en una por real,
és a dir, la por està sol.
No.
O sigui, les pors no estan personalitzades.
No, és el títol de cada pantalla.
Sí que és veritat que l'estètica potser de la pantalla
et dona una idea.
Hi ha alguna d'elles que té una estètica així una miqueta fosca,
una mica fosca, però no van lligades.
I res, no sé, és això, és per gaudir-lo
i sobretot fixar-se molt en com està fet,
perquè és molt xulo.
I a més a més, la música, de Beto Stavor Morla,
que en el seu moment eren temes exclusius,
que els van fer expressament pel joc.
I després els han editat.
I jo els he trobat per YouTube.
No sé si hi ha un disc, però sí que es poden trobar.
Molt bé, aquest joc, efectivament, estava per Wii U,
una versió, vull dir que és el 2013, que ja fa anys.
Ara no és gratuït, eh?
Ara es pot comprar per 1,99.
Tampoc em sembla car, vull dir que...
Molt bé, Laura, una bona recomanació.
Sí, ja li diré que me'n digui més.
Exacte, moltes gràcies, Ali.
Avui, atenció, perquè la Gina Tost i el Chris Vilchez
han volgut col·laborar junts en aquesta connexió
que tot just començarà ara.
Atenció, Cruanyes, perquè...
Tramola, perquè ara hi ha competència.
La Gina i el Chris connecten a nosaltres
per explicar-nos coses relacionades amb el món del videojoc.
Hola, com esteu?
Bones, Equip GD, bones, Chris Vilchez.
Molt bones, Gina Tost.
Estem en contacte,
replegats per fer el Car Rossell de notícies en tres minuts,
que tothom vol saber, aquí, al Generació Digital.
Comencem.
Minecraft treu la seva línia de ninots inspirats en Minecraft Dungeons.
I ho farà en tres edicions diferents.
D'una banda, amb les figures clàssiques de coleccionista
per a tenir a la prestatgeria un recordatori que som uns friquis
i recordar les visites que, tot i l'aparença normal,
a dins portem un nerd dels boxers.
I, de l'altra, les minifigures mida-clawé
i les figures amb connexió NFC,
que ens donaran diferents avantatges a l'app de Minecraft,
tot per no oblidar mai que els minifigures
tot per no oblidar mai qui som, d'on venim i que no estem sols.
Una altra notícia pels fans del Nathan Drake,
a la pel·lícula d'un chartet,
podria estar a punt de començar a rodar.
La pressa per a les dates, que arrencarien al març.
Deixa fora la idea que el paper principal
recaigui en Nathan Filion,
conegut per ser protagonista de la sèrie Castle
i l'opció preferida pels fans.
Sony ha preferit una opció més arriscada,
com l'herànic Tom Holland.
I ara s'ha enviat l'altre actor que acompanyaria Tom
en aquesta aventura.
Les reaccions dels fans no s'han fet esperar
i ja han muntat disturbis i barricades a Urquinaona
demanant a la productora que, si no pot ser Nathan Filion,
haurien de triar la seva segona opció, Jaime Cantizano.
El presentador ha agraït als fans
tot el recolzament per xarxes socials
i només espera que Sony reculi
i han posat un xaval amb patinet.
I ara els esports, més o menys.
Microsoft Flight Simulator
comptarà amb tots els aeroports del món.
S'han anunciat dades sobre el joc
que has de jugar amb una bossa de paper
i cacauets a la mà.
La companyia ha confirmat que 37.000 aeroports
han estat editats un a un per treballadors
que no mai de la vida,
no mai mai mai,
però mai han estat explotats, ha dit un responsable.
A més a més, uns 80 aeroports
comptaran amb detalls addicionals
i en tots es podrà sentir la vida real
del dia a dia.
Un grup especialitzat en efectes especials
està ja treballant amb detalls realistes
com les vagues dels controladors
demanant més vacances i salari
entre pans secs a 15 euros,
wi-fis que van molt lentes
i conills corrent per la pista d'aeroport del VCT.
Els pilots de drones són la sorpresa d'un DLCE
que sortirà més endavant,
igual que aquell espanyol
que va obrir una porta
en un aeroport de Berlín,
provocant així l'aturada de 130 vols.
Moltes gràcies, Cris.
I fins aquí les notícies del món dels videojocs.
Tornem la connexió a l'estudi 2 Dicat.
I pim pam, Gina, fins una altra. Adéu-siau.
Està molt seriosa, eh?
Estan donant les notícies, la veritat.
Sí, molt bé, Gina, Cris.
Crec que els demanarem
que continuïn algun dia fent aquest format.
Sí, si ells volen.
Sí, si ells volen, exacte.
Doncs nosaltres continuem amb un record
que crec que val la pena
comentar al Generació Digital.
I és que el recient ben desaparegut
Jens Nygard Kudsen,
ho he dit així,
però de fet és un nom una mica estrany
perquè és un enginyer danès,
però segur que és una de les persones
que ha fet feliços a milions
de nens i nenes de tot el món.
Era el creador de les figures Lego.
Sí, figures.
Els sets de peces de Lego
ja corrien des del 1949,
però Nygard va ser qui durant els anys 70
va pensar que tots aquests objectes
fets pels nens,
les cases, els coets, els cotxes,
doncs eren mons que desenvolupaven les seves històries
i tot món necessitava persones
que hi visquessin.
Doncs sí, i avui no parlarem de kits de Lego,
no parlarem de figures de Lego,
sinó parlarem d'aquesta estranya relació,
d'aquesta fantàstica relació que Lego té
amb el món de la tecnologia i també dels videojocs.
Que bo.
Aquesta música té a veure amb Lego.
És la famosa peça de la Lego Película.
No ho sabia.
És que no l'he vista.
Tot el que té a veure amb Lego és fabulós.
És veritat.
Tots somriuen.
Sí, està molt bé.
Albert, tu quan penses en Lego i tecnologia,
què és el primer que et ve al cap?
Videojoc, suposo.
Videojocs?
Videojocs i el del Batman, per exemple.
És el primer canvi.
La veritat és que videojocs, sí,
però jo crec que el primer que li ve a molta gent al cap
és tecnologia i Lego són robots.
Robots, sí, també.
Perquè tots tenim al cap moltes imatges aquestes de les lligues,
la First Lego League,
nens creant, nens fent anar robotets
amb peces que fan coses amunt i avall.
I la veritat és que tot això
té el seu llibre centrat en el kit Lego Mindstorm.
I és un kit que es desenvolupa
amb una col·laboració entre Lego i el Myt de l'any 85.
I els meus amics col·laboren amb en Seymour Puppert,
que és el creador del llenguatge logo.
Déu-n'hi-do, que es van ajuntar...
Sí, amb un dels grans, de veritat.
Tot i això, fixa't, que és de l'any 85
quan comença aquesta col·laboració,
però el kit només veu la llum l'any 98, 14 anys després.
Déu-n'hi-do.
En aquests moments estem a la tercera evolució d'aquest kit.
I s'han fet coses absolutament fantàstiques.
La veritat és que...
I gràcies a això és part de la comunitat.
Bona part de la culpa la té la pròpia comunitat,
perquè la comunitat coneix com una experiència tancada,
propietària de Myt i de Lego,
però ràpidament és hackejat pels fans,
pels entusiasmes, els entusiasts de Lego,
començant a obrir les seves especificacions
per construir els seus propis controladors,
dissenys, etcètera.
Al final Lego acaba acceptant això
i l'obra una miqueta perquè tothom pugui tocar,
hackejar, pensar, crear i fer.
Clar, per això estava fet, no?
I va reconèixer una miqueta això.
El gran avantatge que tenia
era fer que la comunitat hi participés de forma activa.
Si ets fan dels cups de Rubik,
l'any 2014 el robot que tenia el rècord
de resoldre automàticament un cup de Rubik
estava fet amb Lego Mindstorms.
I una càmera que veia els colors i feia la màquina.
De veritat és impressionant.
De totes maneres, tot i que això és de l'any 98,
és el que més tenim al cap quan pensem
amb Lego i tecnologia robòtica,
molt abans Lego ja havia passat pel camí,
el camí de programar peces de Lego,
de fer coses amb peces de Lego.
El primer que té és un que es anomena Interfisa,
i és de l'any 86.
El teu ordinador podia controlar
algunes peces de Lego tècnic.
Pensa que estem parlant de l'any 86.
Quins ordinadors teníem?
Era tot molt més complicat,
tecnològicament parlant, clar.
I era tot una miqueta més senzill.
Això podia controlar peces.
L'any 90 ja té el primer kit que permet ser programat.
I l'any 98, just quan apareix el Mindstorm,
tenia en el mercat un que es deia Fibermaster,
el nom que té,
i l'avantatge que tenia
és que funcionava via radiofreqüència.
Per tant, no tenies que tenir el típic cable connectant
el teu mòdul de Lego
que responia al teu programa i al teu ordinador.
El podies tenir ben lluny i amb el teu ordinador
i la seva radiofreqüència per USB,
doncs pogués-lo programar.
I després hi havia el que deia ja els videojocs.
Es va passar més a l'entreteniment, Lego, no?
Doncs la veritat és que, a veure,
el tema dels videojocs, no vull parlar-vos
ni dels videojocs clàssics que pensem
amb personatges de franquícia Lego,
ni els de Star Wars, etc.
Pirates of the Caribbean,
Harry Potter, que són els més coneguts.
Si no, de quina manera Lego ha intentat
virtualitzar la seva experiència i convertir-la en un videojoc?
El primer és molt curiós,
perquè el primer videojoc oficial és de la consola Sega Pico,
una consola que no va sortir mai fora del Japó.
Hem d'esperar fins a l'any 97
per veure a Europa, a Estats Units,
un videojoc que intentava recrear
el que era fer un set de Lego.
Podies muntar petits vehicles
i conduir-los per una illa virtual en 3D.
Està bé.
És una cosa molt estranya, però era la primera vegada
que Lego es posava en aquests assumptes.
Hem tingut el Lego Creator,
hem tingut el Lego Land,
que era una mena de gestionador de parc
que et podia semblar el Rollcoaster T1
o el Theme Park, però d'un parc de Lego.
Que existeix, a més.
I molt més recent hi ha hagut Lego Walls.
Lego Walls és aquest joc que ja el teníem
inclús per a la Nintendo Switch,
en què tenies l'experiència de poder muntar,
crear, i és més, d'una forma
consistent i compartida amb altres persones,
universos de Lego.
I aquí és on volia anar a parar.
Una de les altres experiències que té jugar a Lego
és que tu t'imagines el teu propi món
i vius en aquest món.
Tu crees un set de pirates,
un cop l'has muntat, que és una part del hobby,
l'altre és jugar a pirates o jugar a l'espai
o jugar on sigui.
Lego també ha intentat anar cap al món dels MM o RPGs,
mons on tu podies ser una figura de Lego,
viure en aquests universos Lego
i, a més, muntar, crear coses,
ha tingut dues vegades
dos MM o RPGs actius.
Un del 2010 al 2012,
que es deia Lego Universe,
i un altre del 2014 al 2016,
que es deia Minifigures Online.
Aquest és molt curiós,
perquè té una comunitat de fans molt gran a darrere,
que, tot i que els servidors oficials estan tancats,
estan desenvolupant un emulador
per poder continuar jugant, no?
Perquè encara puguin, de forma totalment apartada de Lego,
puguin seguir creant mons
i compartint aquest MM o RPG.
Com a curiositat, els dos últims jocs oficials de Lego
sortiran aquest any
i són per Apple Arcade.
Molt bé, que també s'està posant les piles.
Hi ha jocs, per això,
videojocs que tu anomenes híbrids una miqueta, no?
Doncs mira, jo crec que aquests híbrids,
que ara us parlaré,
són intents de Lego, que jo crec que ha sigut molt interessant,
com ha intentat combinar
tant joc clàssic de muntar figures
amb joc virtual.
Ha tingut un èxit regular,
però la veritat és que han sigut experiències molt interessants.
La primera és el Lego Dimensions.
Jo crec que tots el recordem perquè hem vist
les botigues plenes d'aquests kits, minikits de Lego,
però va arribar molt tard,
va arribar en el moment en què el mercat de les figuretes
estava saturat.
Disney havia abandonat ja Infinity,
AmiBos i Skylanders
estaven a tot arreu
i no va acabar de penetrar bé.
A més, era un petit joc molt semblant al Disney Infinity,
una base, muntaves peces de Lego
que les posaves sobre la base
i apareixien en aquest món del videojoc
que ells ja havien, no et recordeu?,
Equipo A, Regreso al futuro,
Caza fantasmas, Doctor Who,
jo crec que portava més els pares que els nens,
segons què volguessis fer.
No va acabar de funcionar
i encara en trobareu molts kits a saldo.
Una altra cosa que no va ser molt coneguda
és el Lego Fusion.
Fusion era una petita plaqueta
com de realitat augmentada
i tu construies a darrere d'aquesta plaqueta
la façana d'una casa,
després ho capturaves amb la teva aplicació
i la projectaves en 3 dimensions.
Per tant, es convertia en un objecte sòlid en 3D
en un món virtual
que tu la podies col·locar en un barri,
en una casa que formava part de l'aplicació del joc,
la podies visitar per dintre, la podies decorar, etc.
Avui en dia, aquests sets encara es venen,
però compta, si algú alguna vegada ho troba
i vol provar-ho, és que l'aplicació no està disponible.
Per tant, ja no hi podreu jugar.
Els servidors les han apagat.
Aquí hi ha l'aplicació i ja no funciona.
I avui en dia en tenim una que em té gairebé el cor robat,
tinc moltes ganes de posar-hi les mans a sobre,
que és la Hide and Sight,
i aquesta és una autèntica aplicació de realitat augmentada.
Aquí, jo crec que ens ha vingut a conjuntar
el positiu de totes aquestes experiències en una sola.
Construeixes un set de LEGO, doncs la mar de normal.
A més, maco, bé, gran...
Per exemple, una menció encantada.
I gràcies a l'aplicació de realitat augmentada,
mentre et vas passejant pel costat, la veus cobrar vida.
Les portes s'obren, els surten tentacles a sota l'escala,
apareixen fantasmes,
i el joc està tant en que pots crear coses,
anar-les posant i cobre en vida la realitat augmentada,
sinó que també tot de fantasmes,
pot jugar a capturar,
pot jugar a buscar tresors...
És a dir, que pots jugar a LEGO, com sempre ho has fet,
i després una capa digital...
I tens un plus extra d'això,
i jo crec que aquí sí que ens ha vingut a combinar
totes les coses, digitals i de plàstic,
i de joc tradicional,
en una cosa que té molt ADN,
molt ADN, LEGO.
Per tant, jo crec que aquí, LEGO ha anat molt bé.
I no ha tancat els servidors d'aquí, eh?
Aquesta és novetat, aquesta, encara.
Segurament aquella l'han tancat
perquè potser hem vist aquesta més bona idea,
i, no sé, aquestes coses, al final,
com que van creant coses...
Doncs molt bé, hem fet un petit de la pas
a l'univers LEGO, que n'hem parlat molt,
al generació digital, amb els anys,
perquè, evidentment, han sortit molts videojocs,
i sempre ha fet gràcia el fet que el personatge,
quan has mort, has despullit,
has despullit les peces, cosa que sempre ens ha agradat.
Moltes gràcies, Francesc.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, iCat.
Doncs fem un canvi al generació digital,
un canvi de registre.
Us he de dir que quan passeges
per la pàgina web de Nape Games
t'adones que desprèn passió.
Per exemple, per anunciar els seus treballs
ho fan amb un timeline marcat
per a l'univers de cadascun dels seus jocs
que passen en diferents eres.
Ells expliquen, per exemple, una era que és la híbrida,
una altra que es diu la Cristal,
l'altra, Plot Mec...
No ho sé, són diferents històries
que dius, mira, quina manera més bona
de plantejar-se directament
un videojoc,
o de manera que t'ho expliquen.
Els esforços de Nape Games
a més a més van destinats a crear videojocs
divertits i desafiants,
sorprenent als jugadors de totes les edats.
A més, i ho demostren també a la seva pàgina de presentació,
perquè els jugadors volen animar l'art
de programar videojocs a tothom que vulgui entrar
en aquest món.
Tot això ho explicarem ara, perquè tenim la sort
de tenir a la Clàudia Rabantós,
dissenyadora d'art conceptual i tècnic i guionista
i Napoleón Malpí, que és fundador, product manager,
director creatiu i tècnic.
Molt benvinguts al Generalitat Digital Dicat.
Moltes gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
Per l'invitació, moltes gràcies.
Estem encantats que vingueu, perquè això de la passió,
esteu d'acord, sou gent passional
i que ens acompanyi.
De fet, amb tu vam parlar fa uns mesos.
Sí, sí, sí.
Moltes gràcies per tornar-nos a convidar.
És un plaer estar aquí.
De fet, també em vam convidar per un altre projecte.
No sé si continua o no.
Sí, tot continua.
L'únic que és això, com a artista,
és això que volia fer de la meva entrada professional
en el món del videojoc.
També buscava una feina sòlida.
Vaig acabar la meva formació en el màster
i va ser conèixer el nap.
Napo, eh? Et coneixen com a Napo, eh?
Això és el que volíem saber una mica.
D'on venien la Clàudia i el Napo?
Quins estudis els havien portat fins aquí?
D'on surt, Net Games? D'on surt?
Bueno, en realidad,
todo salió por amor al arte, por decirlo así.
Yo, en realidad, mi profesión es otra.
Yo soy capitán de la marina.
Capitanao.
Napoleón, capitán de la marina.
Lo han dicho ya muchas veces.
No entremos en el tema.
¿No es tu nombre entonces? No, es mi nombre.
Es tu nombre, pero te inspiró.
Bueno...
Lo cierto fue que me retiré
y empecé a estudiar el tema de programación de videojuegos
pero enfocado a lo que era la...
Esto, pues, videojuegos.
Programación enfocado a los videojuegos.
Vale. Pero más que nada por hobby.
Y con un amigo, Christian, que es parte del equipo,
decidimos crear nuestro primer juego,
que se llama Boy.
Ese juego lo publicamos en Steam
y una vez que lo publicamos ahí,
a raíz de eso empezamos a conocer más personas,
empezó a salir la iniciativa de lo que fue el Indie Dead Day,
que es un evento que organizamos
en conjunto con la asociación ICOA.
Exacte, que m'hem parlat aquí, de fet, a principis de temporada,
perquè és al setembre.
Sí, sí, al setembre.
Ya este año sería la tercera edición del evento, sí.
Molt bé.
Parleu-nos una miqueta d'aquest timeline
que ens ha comentat abans l'Albert,
perquè hi ha una cosa que jo em pregunto.
És una cosa que es porta molt en el món del fàndom avui en dia,
de crear universos
on tots els teus productes acabin convivint?
Sí, es algo así la idea.
La idea es crear un universo
y que algún juego, indirectamente
o directamente con otro,
tenga algún tipo de conexión.
Això està molt bé.
Veniu en representació amb més persones.
A l'equip quanta gent sou?
Som 5.
Podem dir els noms, si voleu.
I aquest dedició?
Bueno...
Digamos que...
Bueno, Napoleón...
Digamos que yo soy el que me encargo
de la parte de unir todos los trabajos
que hacemos entre todos
y hacer la parte un poco de programación
y crear el producto final, por decirlo así.
Molt bé.
Clàudia, tu què més et dediques?
Bé, jo estic a la branca més artística,
pactar dintre el que és
a l'univers retro
i aquest univers de ploït
que estem intentant desenvolupar.
Això, les pautes una miqueta,
els colors, que tot segueix a la mateixa línia d'estil.
Molt bé.
Estem veient unes imatges per a la gent
que ens pugui veure per YouTube.
De fet, ho hem agafat del vostre YouTube,
que és un personatge
passat ràpid de com està creat
des de zero.
No sé si ho has fet tu o algun company teu,
això no sé qui ho va fer.
No, aquest cas crec que va ser ell.
Però està passat molt ràpid.
Quant de temps pot portar
a fer un personatge d'aquest tipus?
Depèn.
Si és una cosa en pixel art,
si és una cosa en 3D...
També depèn de deadline.
S'ha d'entregar ja,
llavors ho fas.
I és igual.
Tenguis 3 dies o 3 setmanes,
el resultat tot està a fer.
La qualitat de feina no és la mateixa,
però per sort,
per part meva,
pot oferir el millor disseny possible.
Molt bé.
Els altres nois o noies que hi ha,
qui són, els noms,
de les persones que estan a l'estudi
per tenir un record?
Hi ha Inés Miras,
que s'encarga de la part de la música,
ella és youtuber,
és compositora.
De fet, la música que escoltarem de fons
està feta per ella.
I ella creu que també...
Sí, per exemple,
en el lindy and day,
ella toca con instrumentos.
És una màquina,
això de l'instrument físic,
també està en un grup,
és una passada.
El otro del equipo es Christian Prada,
que es el que conmigo fue
cuando nació todo lo de NAP Games.
Y él hace todo un poco también,
un poquito de ilustración,
hace un poquito de lo que es de testeo y esto.
Y la quinta persona es mi esposa.
Sí, sí.
Que ella entraría un poco
en lo que es el tema de redes sociales
y también me ayuda con el tema de testeo
y meter presión para que haga algo mejor.
Parlem una mica d'Eli, si et sembla, dels videojocs,
perquè la idea és una mica
que coneguem la obra que han fet ells.
Sí, aviam si ens podeu resumir una mica
o explicar-nos dels jocs
dels que vau començar fins ara.
Comencem per Void,
que va ser publicat el 2018 per PSI
i el 2019 per la Switch.
Sí, però un moment.
El Void es una plataforma que tiene dos personajes
que, dependiendo del que tú escojas,
juegas tipo Mario Bros,
en una plataforma convencional
o un Ron & Gon que es puro de disparar
y avanzar como algo tipo...
digamos que un poco como Contra.
Ese fue nuestro primer proyecto.
Después de ese hicimos un juego gratis
que publicamos en Steam que se llama Mobile Wars,
que es un shoot-and-up
que lo hicimos como una práctica.
Queremos probar un poco más o menos
cómo van ciertas mecánicas
y queremos recibir el feedback de la gente
para después implementarlo bien en otros juegos.
De fet, el Mobile Wars X està a Steam.
Es gratuito, sí.
Sí, sí, molt bé, fantàstic.
Fue un ejercicio que hicimos
y bueno, nada, lo publicamos
para quien lo quisiera jugar.
Después de eso hicimos un par de juegos de NES,
que uno era el Regnum,
digamos que fue el primer prototipo que hicimos
antes del juego que diseñamos para consola.
Un minijuego, el que hicimos de NES
y se puede descargar la ROM también gratuita.
Y después de ese juego
fue que ya trabajamos
bien el Regnum como tal,
que es el que está publicado en PlayStation 4
y en Nintendo Switch.
Molt bé.
Ara parlarem d'un joc que encara no té data,
però veiem que publicava en moltes plataformes dimerents
i també parla NES, oi? Com és?
Sí, perquè se parla en PlayStation 4, Switch i NES.
Nintendo NES, que és una consola antigua.
Sí.
¿Por qué?
Nos gusta, nos gusta lo retro, lo viejo.
Al capitan le gusta la consola.
I bueno, de hecho,
actualmente,
después del Regnum,
hicimos un Kickstarter,
que lo empezamos hace, no sé, una semana.
¿Cuánto fue que salió? El 18, ¿no?
Sí, no sé.
Es que ha sido todo muy rápido.
De fet, volíem parlar d'aquest Kickstarter
i explicar als uïents que existeix,
però us va molt bé aquest Kickstarter, no?
És a dir, heu arribat ja al que demanàveu, no?
Llegamos a la meta en cinco horas
de haberlo lanzado.
Madre mía.
Sí, es un juego de NES, aquí lo tengo,
en cartucho físico, no sé dónde está la...
No, no, así se verá seguro.
Un juego de NES en cartucho físico,
que lo hicimos en varias presentaciones,
y empezó siendo un plataforma de exploración,
pero como el Kickstarter ha tenido bastante aceptación,
de hecho, yo creo que ya tenemos el recaudado,
casi el 600% de lo que hemos pedido,
y...
y bueno,
le hemos colocado un montón de cosas,
que de hecho tengo un update que sacar ahora pronto,
porque activamos una serie de modalidades nuevas,
que va a ser una sorpresa,
porque la gente siempre era más un plataforma
y ahora va a encontrar eso y otras cosas más.
Déu-n'hi-do.
Tu ets una persona molt jove
que estàs treballant per plataformes d'aquestes
que tots tenim a casa
i d'altres que segurament tu no havies nascut
quan va aparèixer.
Exacte.
Què et sembla tot això i que hi hagi tanta gent
que t'hi hagi posat?
Doncs mira, reconec al principi,
doncs em va sorprendre molt de rebuda
que està tenint això a veure,
jo per part meva he encantada.
Clar, llavors ho vaig intentar observar
d'una perspectiva allò més analítica
i em vaig adonar que realment
qui disfruta realment aquests jocs
és de gent que quan el jugava
era perquè realment volia,
perquè sortia de dintre,
perquè no només per evadir-se de la feina allò,
però també perquè és un joc nou
que transporta a les sensacions que tenies
quan jugaves per diversió,
ostres, doncs t'has d'agrair.
Déu-n'hi-do.
De fet, Elia, ho parlàvem,
el fet d'aquesta inspiració de jocs antics, no?
Doncs sí, aquesta inspiració vostra.
No sé si és que intenta recuperar
el que tenien abans els videojocs
que potser ara no tenen o per què.
Què hi busqueu?
Pues la verdad con los juegos que hacemos
buscamos es recuperar cosas
que se hacían antes y se han dejado.
¿Cómo, por ejemplo?
Los retos,
la jugabilidad clásica,
mira,
por si le darte un ejemplo,
vi algo en las noticias hace poco
que colocaron a los jugadores del Fortnite
los que eran top
de torneos y tal,
los pusieron a jugar el primer nivel de Contra
y no lo pudieron pasar.
Contra es un videojuego de la época, ¿no?
Hace 30 años y no pudieron avanzar ni la primera pantalla.
Entonces, no sé,
es algo que nos ha gustado,
pues esa jugabilidad de antes.
Entonces tratamos como que de combinar un poquito
lo nuevo con lo viejo para llegar a un intermedio
y eso que resulta de todo es lo que estamos haciendo.
El que esteu fent per a Kickstarter,
per deixar-ho clar,
és aquest joc que també es podria descarregar
si no tinguéssim la NES i no volguéssim el cartutx.
També es podrà jugar per PC?
Sí, sí, en teoría con el Kickstarter
está incluido a parte del juego en formato físico
y una versión digital también,
para que lo puedan jugar con cualquier emulador y todo eso.
Y una cosa que agregamos
es de que,
como ha estado llegando a todos los tiers
que hemos estado desbloqueando,
prácticamente el Kickstarter se ha convertido en un bundle,
entonces estamos dándole los juegos que hemos publicado anteriormente
también como bonus a todo eso,
más soundtracks y cosas, o sea, al final es...
No, y claro, esto va surgiendo,
va surgint,
y hasta decidir que estos son decisiones de marketing,
digamos, que está muy bien.
Y una curiosidad, porque ya en su momento
las empresas tenían muchos problemas,
hacer un cartucho para la NES no era fácil.
¿Cómo lo habéis conseguido?
¿A quién habéis recurrido para poder fabricar físicamente
un juego para la NES y que funcione una consola real?
Bueno, esto yo podría decir que es tanto físico
como a nivel de programación, son las dos cosas.
Sí, sí.
A nivel de programación, déjame empezar por ahí primero,
porque es que a nivel de programación
utilizamos un motor que lo creó yo y Granato,
que se llama NES Maker,
y también salió en un Kickstarter,
es un motor, digamos, que se parece un poco
a una mezcla entre Unity con el NES Maker Studio,
pero para hacer juegos de NES.
Entonces a ese motor nosotros le hemos agregado
una serie de scripts personalizados
para precisamente el juego tenga su propia identidad,
y de ahí sale la parte de nivel de programación.
Y la parte de, digamos,
lo que dice, de formato físico,
ha sido un trabajo de investigación,
porque las cajas,
tenemos un contacto acá en España,
esta de acá,
tenemos un contacto acá en España que las hace,
tiene las plantillas y todo eso,
esa es una caja de muestras.
Y lo que es el juego,
lo que es la placa base,
sí, la plaquita del juego nos viene de Estados Unidos.
La que está dentro de la caja.
Sí, el cartucho, ¿no?
Que es curioso, ¿no?
La plaquita es pequeñita y el cartucho gigante,
uno pensaba que la placa era todo completo,
pero no.
Y no lo era tampoco en esa época, ¿eh?
No, tampoco.
El cartucho viene de Estados Unidos, sí.
Molt bé.
Entonces, como que de todo un poco, la caja de un sitio,
el cartucho del otro, la placa del otro,
y ahí entre todos con los contactos, bueno.
Molt bé, Napoléna, ens agradaria molt que anessis.
De fet, avui estrenem una zona, la zona de gaming.
No sé si li podem dir nom.
Sí, la zona de gaming.
La batallem ja així, sí.
La zona de gaming del generació digital.
El Dani que diu, està bé, zona de gaming,
sí, diu que sí, d'acord.
Aniràs allà, cuido dels auriculars, sí.
Tu ja em sentiràs directament.
Aniràs allà perquè ens agradaria que tu juguessis
al teu propi videojoc,
a veure si funciona el tema,
i que és el que una miqueta...
que l'autor del joc ens comenti
el seu propi videojoc.
De fet, el que has fet, has portat la Switch
i també has portat la consola
directament.
En quin vols començar? No sé quin està connectat ara.
El de Switch.
El de Switch, aquest ja està, evidentment,
pot ser que sortís a la venda
en el mes de...
en el mes de gener?
Pot ser?
Sí, quan sortís a la venda.
Sí, el poble de Switch.
Salió l'últim gener.
L'últim gener, exacte, sí, sí, correcte.
I aquest joc, què ens pots explicar?
No sé si pots jugar a la primera pantalla.
Sí, sí, espera, que tengo que...
Pues es un juego de exploración,
plataformas,
que está muy centrado a lo que es el gameplay.
Aquí empezamos
un poquito explicando lo que es
de qué va el juego.
Y ya cuando iniciamos el gameplay,
fíjate que no es como esos juegos actuales
que te dan una serie de tutoriales ni nada.
Aquí ya empezó el juego y ya está jugando.
Molt bé. Això és ràpid, eh?
Directo al juego.
Com era abans, eh?
Abans també era això, o sigui, anava a la via.
Sí.
Y entonces, digamos que en vez de explicar con tutoriales,
el juego explica
que las mecánicas ya trabajan
directamente con él, pues.
En el juego te explica cómo va el juego, digamos.
O sea, te ves forzado de esa forma.
Por ejemplo, aquí no puedes subir,
pero si saltas, ya aquí te das cuenta
de que puedes saltar con las paredes.
O, por ejemplo, aquí,
cuando presionas un botón con la espada,
ya sabes que aquí tienes un cofre
donde puedes sacar ítems
que te pueden gradiar.
Aquí no puedes subir, pero ves que tienes una escalera,
entonces ya sabes que cuando presionas la flecha,
es una experiencia de que
el jugador, a medida que va...
Vas probando.
Va probando, ya va viendo cómo
avanzará a lo largo del juego.
Feu canvis, feu molts canvis
quan feu un joc, és a dir,
jugueu i després mireu.
Bé, potser això ho hem de fer d'una manera diferent.
No ho sé si ho feu.
Bé, això és bastant curiós. Vull dir,
tu veus ara el Napol jugar
i realment ell fa que sembli molt fàcil.
Però jo recordo, per exemple,
les meves primeres experiències amb el joc,
perquè clar, jo vaig entrar que ja tenia
diversos jocs al mercat i dic, va,
m'he de posar el dia, m'he d'incorporar,
m'he d'empapar de referents.
I recordo un moment de dir,
Napol, per favor,
jo he de mirar tots els bossos a tots els nivells,
posa'm una xudeta, posa'm alguna cosa,
perquè no hi haurà manera de poder
analitzar bé tot a l'hora del joc
si no puc saltar d'un nivell a un altre.
I clar, m'encanta la resposta,
que em diu, saps que no ho havia plantejat?
Vull dir que sí, perd el moment,
jo quan he de fer algun canvi
em passo tot el joc sencer per arribar al nivell
i llavors aplico el canvi.
Demana'm molt en aquesta empresa, eh?
No, no, molt bé, Napoleón.
Escolta'm, en tens una altra, perquè ens has portat l'original,
l'anés original, la que tenim alguns
que ens vam comprar a l'època,
i aquí també, de fet,
vols que et passem el joc? És el blau, eh?
Mira, ja te'l passem.
Francesc, passa-li tu,
i aquest és el cartutx que ara posarà
el napo
dins de la consola,
diguéssim, antiga.
És, ara ho està posant,
ara escolteu el soroll.
Aquests no diuen que no fa l'estàdia, no?
No fa l'estàdia i no fa la suïts, tampoc.
I que directament el que es pot fer
és, doncs, veure
amb aquesta, doncs, màquina dels anys 80
amb una pantalla
que tenim ara nosaltres de l'any 2015
o 16,
però que s'ha pogut connectar
i ara podem veure, doncs, aquest joc.
Això mola molt, eh, napo,
d'un joc amb aquesta consola
que es pugui jugar avui dia, no?
Sí, sí. I bueno, de fet,
el joc, aquí,
està en dificultat normal i difícil,
però li estem agregant més contingut.
Precisament perquè, com que el Kickstarter
va bé, una manera de també
recompensar encara més a les persones
que estem donant més modalitats. Aquí no estan,
però ja estan,
en el programa ja estan. I una pregunta,
tu, quan has fet aquest joc,
l'has programat com has programat abans
o utilitzant altres tipus d'eines?
És a dir,
abans no sé com es programava una NES,
però ara hi ha més facilitat de fer-ho?
Sí, sí, hi ha un motor
que es diu Nest Maker. Directament?
Que és el que et permet això, no?
Que et permet, sí, però en el cas
de nosaltres, per exemple, això, que són les Cotsins,
això no ho pots fer. Les Cotsins què és?
La, diguem-ne, cinemàtiques. Ah, d'acord.
O sigui, les escenes que t'estan mostrant,
però, clar, la Nintendo, la primera...
Per a aquestes coses hem fet certes trucos
amb scripts que l'hem col·locat dins del motor
per a que pogués funcionar.
Molt bé. I, doncs,
aquí ja estem en un joc antic,
ja és una altra història, no?
I, bé, òbviament,
això provoca veure-ho en un altre tipus
de format, no? Exacte.
I, bé... Tu recomanes
que aquest joc es jugui amb una pantalla
de les antigues, com es deia?
Una tele de tub? De tub de raig catòlic?
Sí. Sí, eh? Sí, sí.
És que... Se ve mejor.
Se ve mejor, sí. Se ve mejor
i una tele antigua, eh, Napoleón? Claro.
Vale, vale. Molt bé, molt bé. Molt bé.
Escolteu, estem molt contents que vosaltres
heu estrenat el nostre set de gaming
del generació digital. Això quedarà per la història.
Estem molt contents.
No volem que us eneneu encara,
perquè nosaltres hem de continuar el programa,
i volem, i voldrem, voldríem,
comentar amb vosaltres algunes coses
i notícies que han tingut, doncs,
cabuda dins d'aquesta setmana.
Així doncs, abans que us eneneu,
el que m'agradaria és que escoltéssiu
l'Oriol Dalmau, perquè ens explica
la seva experiència amb Dreams.
I per això es volia tenir aquí, perquè és un videojoc
que fa videojocs.
La setmana passada va ser l'Albert García,
que ens va parlar del Moda Història,
i avui ell ens explica
com es fa un videojoc amb Dreams.
A veure si ha tingut sort. Oriol, què tal?
Dreams. Avui intentaré
fer una review de Dreams.
I dic intentaré perquè
és, en diferència, la review més complicada
que he fet fins ara
per al generació digital, i em porto unes quantes.
I per què és difícil fer una review de Dreams?
Perquè Dreams és un joc de Fórmula 1,
també és un joc de plataformes laterals,
també és una espècie de Mario Kart,
o també és un Mario directament,
Mario 64 exclusiu de Sony,
o és aquell
el PT, aquella demo mítica de Kojima,
o és tot el que et puguis arribar a imaginar.
Dreams és una eina per crear videojocs.
Però és clar, això també ho era Mario Maker,
i tu quan veies diferents creacions
de Mario Maker,
reconeixies ràpidament
que allò era Mario Maker.
En canvi, les creacions de Dreams
són totes tan diferents entre si
que no tenen cap nexa comú.
Cada una és un joc totalment diferent.
No és ben bé un editor de videojocs,
és un motor gran.
És un autor gràfic.
A palo seco.
I aquest és el seu gran punt a favor,
i aquest és també el seu taló d'aquí.
És el seu gran problema.
I és que parlaré d'entrada del tema més important, del tall.
La creació dels teus propis videojocs
amb Dreams.
Mira, jo per aquest programa de la generació digital
volia crear un nivell propi,
com vaig fer amb el Mario Maker.
No he pogut.
No he pogut. Per què?
Crear els teus propis Dreams
dura més de 20 hores.
I jo tinc una vida.
O sigui,
hi ha màsters universitaris
que et demanen menys hores
que el tutorial de Dreams.
Dreams et rep amb els braços oberts,
però després et demana moltíssimes hores
i moltíssima dedicació.
Tantes que t'arribes a plantejar si això
realment té sentit,
perquè pel jugador casual
no en té de sentit.
Però el públic professional, creadors de videojocs,
sí, però acabaran pensant
que el que creu jo en aquesta plataforma a mi no m'ho paguen.
Per tant, Media Molecule, que són els creadors,
han fet una bèstia.
Han creat una bèstia parda,
però té públic objectiu, realment, aquest joc?
Perquè el joc és una bèstia.
Les possibilitats que et dona són brutals.
No només a nivell gràfic, sinó a nivell de programació.
És a dir,
no has d'entrar a línies de codi,
però és que pràcticament és l'única cosa que li falta.
A part del potentíssim editor gràfic,
no és una cosa de les decisions lògiques,
les jugabilitats es decideixen
amb unes caixes, amb unes connexions,
amb uns fils...
És que és complicat, fins i tot, d'explicar-ho.
I segur que s'han barallat moltíssim
amb intentar crear un editor
el més senzill possible,
però és tan potent i vol fer tantes coses
que simplement hi ha coses
que són complexes perquè ho són.
No es poden fer senzilles.
Crear videojocs a alt nivell
és que és una professió.
Al final, sent molt clars.
O sou gent realment interessada
amb la creació de videojocs
o a Dreams no creareu nivells.
Ho intentareu,
explorareu una mica l'editor,
fareu dos o tres hores de tutorial
fins que us esclati el cap i ho deixareu estar.
I ja està.
Per tant, allò que esteu llegint a tots els anàlisis
que el punt fort de Dreams
és la creació de videojocs, jo discrepo.
Per la gran majoria de jugadors,
per la immensa majoria de públic,
aquest no és el punt fort.
El punt fort és explorar la creació d'altres jugadors.
Aquí sí.
Perquè aquí sí que Dreams
et deixa literalment amb la boca oberta.
És a dir,
cada vegada que entres al joc
tens milers de possibilitats noves
d'un infinit ventall de videojocs,
tots tots completament diferents entre si.
Alguns et faran partir de riure
perquè seran totalment absurds
i que no estan ben realitzats,
i altres estan molt i molt currats.
Tens una sensació permanent de descobriment.
A mi em recorda quan entravem
a les primeres pàgines web
amb l'altavista, saps?
I entraves a les primeres web
i veies el que havia creat una persona i una altra,
doncs tens aquesta sensació de descobriment
que és infinita.
El joc té una campanya pròpia,
amb el sueño de art, es diu,
que està molt bé, que és una demo
de quines possibilitats té
el motor de Dreams,
que és moltíssima,
està molt ben fet però dura unes dues hores.
Recordem que el tutorial durava 20.
Per tant, en definitiva, si el que busqueu
és un creador de videojocs,
a Casual compreu-vos el Mario Maker.
Dreams és una altra cosa.
Dreams és com una plataforma online
on la gent va penjant
unes creacions al·lucinants
on hi ha de tot.
Hi ha videojocs de plataformes, hi ha videojocs,
hi ha escenes de pel·lícules recreades amb el motor de Dreams.
Això és el millor del joc per a la gran majoria.
Per tant, de què depèn que Dreams sigui
al final un gran joc o no?
De lo gran o petita que sigui la seva comunitat.
És a dir, si Dreams es vent molt
i la comunitat és activa
i no para de crear contingut nou,
Dreams serà una joia.
Si es vent poc i la comunitat va morint,
Dreams morirà també.
De moment s'està venent poc
i Sony n'està fent molt poca publicitat,
així que veurem.
Dims!
Fa molta gràcia el final, no?
Sony no fa publicitat, s'està venent poc,
fa les seves càveles.
Sí.
Però de fet ho dèiem, eh?
La mandra que és posar-te a fer un joc,
i ell ho deia,
això és una professió.
Clar, demanen al jugador que faci un joc
i fer-lo un joc no és fàcil, no?
No, no, no lo es.
No és fàcil, aquí també.
No, no lo es, no es fàcil,
te quita mucho tiempo
y bueno,
fíjate, el motor te permite hacer juegos,
pero lo que publica es dentro de la plataforma.
Sí.
Yo diría que más bien esta herramienta
sería para algo, digamos que educativo.
Exacto.
Mira, és que pot ser un molt joc,
un bon joc per les escoles, per exemple,
depèn de quines escoles,
mira, escolta, pots fer un videojoc,
però potser millor que no sortim fora el joc,
perquè la competència a empreses
que se dedican a hacer videojuegos
si uno puede hacer un videojuego con esto...
No lo veo, no lo veo, no?
Porque es que hacer un videojuego
te involucra tanto,
tanto en tiempo como en secciones,
porque está el apartado gráfico, el apartado sonoro, etcétera,
y todo eso demanda mucho.
Entonces yo no veo que un jugador casual,
bueno, no sé.
Se ha visto caso, ¿no? Se han visto casos.
Pero tiene que,
o sea, para dedicarle todo ese tiempo
productor d'una gama media alta que se pueda publicar i que no lo
podes publicar, per a eso hazlo en otra parte que no podes publicar.
Tendrías que dedicar todo el dia, no?, per a ello.
Exacto, sí.
En tot cas, espero que serveixi menys per poder incentivar amb
aquesta gent que realment es planteja o si no entrar o no en
el mundillo i llavors poder donar el pas i llançar-se, fer-ho de
veritat, crec que sí.
De fet, encara jo veig a Twitch, que hi connecto força, encara
veig una comunitat molt gran del Mario Maker, del Mario Maker 2,
fins i tot de gent que fa molts videojocs, però la gràcia és,
com deia l'Oriol, és que els jocs són molt Mario, és a dir,
aquí sí que Nintendo va fer una comunitat molt més, molt
molt més curiosa en el fet que ha fet jocs molt semblants als seus.
Aquí realment pots fer un joc de cotxes, cosa que realment és
al·lucinant.
Si tenés més llibertat, perquè és un motor, pots fer el que
vulguis, però està la limitant que fins aquí arribes.
Exacte, exacte, exacte.
Molt bé, doncs ha estat el comandari que ens ha fet l'Oriol
d'Almau de Dreams i, Elis, jo crec que hem de parlar ara una mica
de les xarxes abans d'arribar al final del programa.
Generació digital.
I com sempre, temes diversos.
Sí, hem descobert que els nostres ullents no només juguen a videojocs,
sinó que també són molt manetes, o com a mínim ho intenten,
els agrada molt treballar amb les mans.
S'ha obert un debat molt interessant sobre les caixes d'eines,
cosa que jo no m'havia plantejat mai.
Les capses normals, sí, sí, sí.
Amb tot d'eines, en concret en Jimbo ens ha ensenyat molt orgullós
la seva capseta de puntes per treballar amb aparells electrònics
o petits muntatges i en francès, precisament, li diu que n'està buscant
una de caixeta de les generals, però també amb puntes especials per Nintendo
i consoles. I jo em pregunto, això existeix?
Doncs sí, sí, se'n diuen GameBit.
Ah, sí?
Sí, són uns tornavisos de dues mides diferents,
perquè una de les coses que fan moltes companyies és utilitzar, bueno,
doncs, cargols, perdó, que tenen caps especials.
Per què? Perquè la persona normal a casa seva no tingui l'eina per obrir-se
i no toqueteixi per dins.
Llavors, quan vols reparar, quan vols veure com està fet per dintre,
quan vols netejar o recuperar alguna cosa, moltes vegades
no és la cosa que trobes a la ferratària.
Has de buscar-ho per internet.
Saps què és una de les coses que més m'agrada de la televisió en aquests moments?
És un programa que es diu Jolles sobre Ruedes.
Ei, molt bé.
O sigui, m'apassiona.
És un programa en el qual hi ha com un venedor
que aconsegueix cotxes així més o menys antics
i després hi ha una persona que domina molt de mecànica, que l'arregla
i després fan el periperda a vendre'l, que és un periper, però que et fa molta gràcia.
I una de les coses que més m'agrada és les eines.
Les eines, l'altre dia hi era un jawer que havien d'obrir la colata o no sé què,
i que van haver de demanar una eina especial a no sé on per poder obrir les eines.
I el Jimbo diu que hi ha gent que quan no té l'eina que necessita
la pot duplicar a utilitzar en masilla.
Suposo que amb un motlló.
Tu la poses i el teu cargol es converteix en el motlló que tu necessites
per replicar el cap d'aquella eina que no tens.
Molt bé.
Molt fan dels nostres uients i la que ens expliquen.
Doncs si voleu saber-ne més, l'Isaac Cisa és tot un expert en puntes de tornadís.
Se la sap totes.
Fantàstic. Què més?
Doncs seguim parlant de sèries que darrerament no fem sovint.
Els uients ens parlen de Hunters,
que és una sèrie d'Amazon Prime protagonitzada per l'Al Pacino,
que parla de l'Holocaust, però que sembla que està tenint bastant polèmica
perquè no és gaire fidedigna i s'inmeta fets que no van passar de veritat.
Aleshores, el Seraphim ens explica que ha acabat de veure el primer capítol,
un hora i mitja, que diu que és un tema que ja està força gastat
i emprat políticament.
Però així com altres sèries com The Man in the Hide Castle era una història
a totes llums de ciència ficció,
Hunters pot induir aquest 70 o 80% de la gent que es creu,
tot el que surt a la pantalla,
que el que està explicant aquesta sèrie, Hunters, és real.
I en realitat no té gaire de real.
Diu que la sèrie és bona, que l'Al Pacino no fa res que no sigui bo,
però que s'ha de veure com una història de fantasia i res més.
Déu-n'hi-do. I el David de Barrete també ens ha comentat alguna cosa.
Doncs sí, ens diu que al principi del segon capítol ja val la pena,
que li agrada, però que la veritat s'ha de ser bastant conscient
de la superficialitat amb què tracten el tema.
Però bé, també diu que li agrada Jack Ryan
i fins i tot li va agradar les dues primeres temporades de Van Helsing.
Per tant, no és un referent pel que fa a criteris seriófils.
Per cert, aquesta setmana ha aparegut un joc que vaig pensar en tu.
Ah, sí? Sí, Elí, perquè ha aparegut ara un joc per consoles,
però que n'ha parlat molt la Gina, que és al Two Point Hospital.
Sí. I vaig pensar, l'has jugat?
No l'he jugat. Doncs fes-ho, no?
No, no, no. Tu decideixes o, no sé, truques a la Laura,
que la Laura és la persona que et dona ara les idees.
Ens en recomana molt, sí.
Però vaig pensar, aquest pot ser un bon videojoc,
no per a consoles, sinó per a recuperar-lo en mòbil.
Doncs mira, ja me l'apunto, també.
Sí, sí, sí. Per cert, també, aquesta setmana s'ha parlat molt
del fet del final del plàstic dels videojocs,
és a dir, tot un estudi que explicava
el que ens estem gastant amb les capses
i com algunes d'empreses que fa videojocs
ha decidit fer-ho amb paper o el màxim paper possible
per no gastar en plàstic.
No pot ser amb el teu, perquè el teu cas és...
Vull dir, no ho podem fer amb una cosa que no sigui plàstic, no?
No. Vull dir, és difícil, no?
No passa res, no passa res.
Vull dir, a veure, però mira, també és un tema
que s'ha parat força aquesta setmana.
Doncs estem arribant al final del programa,
escoltem la música del final,
perquè jo us volia dir, Clàudia Rabantós,
dissenyor de l'art conceptual i tècnic i guionista,
i Napoleón Malpica, fundador, product manager,
director creatiu i tècnic, moltíssimes gràcies
per venir al Generació Digital.
Estarem molt atents per veure com acaba aquest Kickstarter,
que queden... Qua queda, més o menys?
20 dies. 20 dies?
Uf! I ja han superat, què?
El 600%, va dir? Sí, sí, sí.
5 hores, vull dir.
Moltíssimes felicitats, perquè això...
Hòstia, és que deu ser molt guai, això,
per una empresa com la vostra, no?
Fet que hi hagi gent que agraïgui el vostre producte
abans de llençar-lo, no?
És molt guai i molta feina, perquè és això,
deixar de sumar-se a altres projectes que també
tenim oberts i que seguim treballant.
I tu, que has de jugar els jocs sencer,
a cadascun dels jocs, és un drama, jo ja ho entenc.
Gràcies, i algun altre dia
vindreu a explicar-nos més coses que heu fet.
Seguramente, cuando quieras.
Moltes gràcies. Tornaràs a la mar, algun dia?
Volveràs a la mar? No.
No, eh? Ho tens molt clar.
Bueno, sí, però no.
Vale, iràs...
Por placer? Sí, por placer, no?
Sí, por placer y por trabajo, pero no...
Sí, pero no.
No us ha quedat molt clar.
El control tècnic amb Dani Giménez,
Radiovisió, Lluís Armengol.
Gràcies, Lluís, que estàs a dos pisos més amunt.
Està molt amunt.
Algun dia el farem baixar i algun dia jugarà algun videojoc.
Tot aquell ens ha dit que no.
Exacte, exacte. Pot seguir-nos al Telegram,
a Twitter, a Facebook, a Twitch, a Instagram,
i als podcasts de Spotify,
i sobretot també per YouTube.
Oients, que passeu molt bon cap de setmana,
que tingueu temps per jugar a videojocs,
que vagi molt bé també la setmana.
Gràcies. Igualment.
Aquesta setmana marxem amb la música de Yakuza Zero,
la precuela de la saga Yakuza,
que ara, justament, ha sortit per Switch.
Avui mateix. Adéu-siau.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies.