OK.
Uh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh.
Yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació digital.
El d'avui és el programa número 987.
I dir-vos que quan ens plantejàvem
el primer programa d'aquest 2023,
vam tenir clar que el volíem dedicar
a la intel·ligència artificial,
textos generats per intel·ligència artificial,
il·lustracions creades gràcies a la base de dades d'internet,
servei de xat amb llenguatge natural.
La que ens ve a sobre,
molts diuen que és una revolució tan o més important
que el de la xarxa, que el d'internet.
Avui parlarem humans sobre la intel·ligència artificial.
Has descarregat Generació digital.
Francesc Xavier Blasco, molt benvingut
en aquesta edició especial del Generació digital.
Molt content d'estar aquí.
Molt bé, Ibla i Iniesta, des del Control de la Sò,
gràcies per acompanyar-nos.
Avui, Francesc, què és el que farem?
Avui explorarem el fascinant món de la intel·ligència artificial,
des dels seus inicis a la dècada de 1950
fins als desenvolupaments d'avantguarda actuals.
Parlarem de la història i l'evolució de les IA,
de les seves diverses aplicacions
i les implicacions ètiques i socials
d'aquesta tecnologia que avança ràpidament.
Prepareu-vos per conèixer el sorprenent potencial
de la intel·ligència artificial
i com està transformant el nostre món.
Molt bé.
I, com a primer exemple, tenim aquest fragment que acabo de llegir
que no l'he escrit jo... Què m'estàs dient?
Ho ha fet una intel·ligència artificial
a la que li vaig demanar, i, a més, textualment.
Escriu-me una introducció a un programa de ràdio
sobre intel·ligència artificial en computació.
Uau.
I, fixa't, què t'ha semblat?
Asseieu-vos i prepareu-vos.
Mira, et anava a dir això.
Ell sap que un programa de ràdio normalment es fa assegut en un estudi.
O amb uients, amb espectadors.
I, per tant, demana que quedeu-vos quiets
que ara ve alguna cosa que us interessa.
Haurem de parlar de tot això.
Parlarem de tot això més o menys, no?
És molt fort, perdona. Sí, és brutal.
Quina eina ho ha fet, això?
Doncs una que se l'anava a xat GPT.
Molt bé. O xat GTP.
GPT, exacte.
Doncs, mira, durant el programa tindrem més exemples,
escoltarem textos, escoltarem música,
i també veus, algoritmes generats per intel·ligència artificial
per fer parlar a personatges populars.
Ens diran coses interessants. Molt bé.
Amb totes aquestes eines al nostre bas,
potser un dia podríem intentar fer...
T'imagines un programa sencer fet per intel·ligència artificial, Albert?
I que els uients hagin de decidir quines parts són humanes
i quines parts són digitals o artificials?
Tranquilos, que esto no pasará nunca.
No hay nada como las cosas artesanas
hechas con amor y papel, rotulador, cola y mucha imaginación.
Ahora empieza Artata, quiero decir, llanaración digital.
Bueno, Jordi, Jordi Cruz, tu i el cabezón i el Manitas,
us trobeu sentat cap al fons. Gràcies per venir.
És que és impressionant.
La veu també estava generada per intel·ligència artificial?
La veu també estava generada per...
Bueno, un motor que creu, perquè algú podia dir...
Bueno, però això de les veus digitalitzades
no és tan... és bastant nou.
El que passa és que costava moltíssim.
Hi ha molta feina darrere d'enginyers intentant generar fonemes
perquè les veus s'acostin.
En canvi, el que ha fet la intel·ligència artificial
és que amb unes quantes mostres de veus de personatges populars
i aplicant els seus propis algoritmes i aprenent i tu vas seleccionant
el resultat aconsegueix fer això,
generar una quantitat de veus disponibles a la xarxa
per imitar a personatges alguns en resultats bastant sòlids.
A mi m'ha tranquil·litzat, fins i tot,
perquè ho he dit amb aquell to, que estava content,
com sortia quan fèiem...
Impressionant.
Creus que hi haurà un moment que,
quan fem un programa d'aquest tipus del generació digital,
els audience puguin dir...
era l'Albert de veritat o era el francès?
Arribarem aquí?
Per què no? Ja ho estem veient a vegades en el cinema
amb el tema del deep fake.
Sabem que és fals perquè veiem que són personatges
que apareixen com 30 anys més joves.
I encara hi ha aquella pàtina,
hi ha aquella cosa que et fa dubtar una mica,
però totes aquestes coses és tecnologia que avança.
Uns quants anys i tot això estarà superat.
Portem 4 minuts, i han passat moltíssimes coses,
i crec que en passaran moltes més en aquest programa dedicat a la IA.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí a ICAT.
I és que recordem, hem entrat a l'any del nostre 21è aniversari,
i des d'aquest programa, francès,
hem tractat força la intel·ligència artificial.
Recordo, per exemple, a Mel Cap,
una espècie que vam fer al Deep Blue.
Doncs sí, senyor.
Era el paradigma en els 80,
el que ens havia d'aportar l'evolució en robòtica i en computació.
Era la lluita entre l'home i la màquina.
I era una cosa que molta gent patia pensant
si alguna vegada la màquina es podia guanyar,
i al final ens va guanyar.
Sí, perquè allà es personificava
amb un personatge d'escacs molt conegut.
Sí, que era el Casparot. Exacte, sí, sí.
Perquè sempre els confon el... No, no, el Casparot.
Doncs mira, escacs i altres jocs, no només els escacs,
són el que nosaltres considerem...
A més, els consideràvem els paradigmes de l'home intel·ligent.
L'home intel·ligent juga als escacs, no juga a videojocs.
Juga als escacs.
La veritat és que regles d'aquests jocs,
que ens semblen a vegades molt complexes,
simplement es poden convertir ràpidament en models matemàtics.
Per tant, a l'hora de demostrar el potencial d'aquestes màquines,
anar a jocs d'aquest estil era molt evident.
Tenies que havies de reduir-ho a fórmules matemàtiques,
a uns quants algoritmes,
i sobretot una cosa que passava en els temps del Deep Blue
és força bruta, molta força bruta,
bases de dades de jugades brutals a darrere
que havien d'intentar avançar el pensament que tenia
en Casparot mentre jugaven els escacs.
Al final va guanyar la màquina.
Però què ha passat avui en dia amb jocs que eren molt més resistents
a aquestes tecnologies, a aquesta forma d'atac, com és el Go?
Es va guanyar els escacs, però el Go semblava inassumible.
Les màquines més potents només podien arribar a jugadors mitjaners.
En canvi, avui en dia tenim aquest documental de Netflix
sobre l'Alphago, que explica una mica com va anar tot això,
s'ha pogut assolir com, gràcies al Machine Learning,
que és una de les coses que ha fet disparar
les interesses artificials en els últims temps.
Recordo aquest documental que comentes de Netflix, una jugada.
Una jugada que fa, que és la clau de tot plegat,
que desmorona tothom,
perquè ningú s'ho espera, tot sembla molt lògic,
fins a aquella jugada, no?
I realment, si no ho heu vist, és un documental per veure.
Sí, sí, actualment el teniu a Netflix,
per tant, si sou d'aquesta plataforma, no us el perdeu.
Molt bé, en el programa també hem parlat de videojocs,
i va haver-hi un moment, fa cosa de cinc anys, sis,
que els que fèiem videojocs, sobretot els triflea, deien,
eh, hi ha intel·ligència artificial dels enemics.
Era el moment que s'integrava i es donava aquest nom,
el moment dels enemics que podies trobar un videojoc
que depenia de tot el que passava i tot el que tu feies,
i que canviava depenent, doncs, per exemple, del teu moviment, no?
Sí, tots quan recordem aquests videojocs dels vuitantes,
sobretot dels shooters i aquestes coses,
en què les coses no passaven per intel·ligència, passaven per disseny.
I sabies perfectament que quan passaves el segon monolit
et sortien de la dreta sis que baixaven en diagonal,
i tu ja et posaves allà per començar a disparar
abans que sortíssim, perquè sabies que sortiríem per allà.
A la màquina li era igual que tu fessis,
sempre.
Avui en dia tenim jocs que ens generen mons oberts,
històries narratives,
que han de lligar una miqueta amb el que hem fet.
Què passa si una persona respon en el guió de la història?
Si nosaltres hem adelantat passos,
hem arribat a aquella taverna
abans de passar per la cova i recollir l'objecte,
i la persona que ens troba a la taverna ens felicita per haver donat,
i ens dona una missió o alguna cosa,
com si haguéssim fet complert pels del joc, no?
S'ha d'adaptar una miqueta al que hem de fer,
a certs nivells d'intel·ligència artificial.
Tu has tingut alguna vegada la sensació
de parlar amb un xat iotípic que vas a una pàgina,
perquè jo què sé, i vas...
i què puc ajudar-li?
Parlar i realment no saber en qui estàs parlant?
Sí, la sensació aquesta sempre l'acabes tenint,
i et malfies una miqueta.
Hi ha una cosa que la identifico molt fàcilment,
però crec que hi ha gent que la pot enganyar totalment,
ja estem tenint intel·ligències artificials
que ens fan trucades per telèfon,
engeguen una part pregrabada.
No són síntesis, no encara actuen en directe sobre el que fem,
però notes clarament que quan dius,
no, no, no vull res,
hi ha com una petita pausa, així el identifices,
i engega una altra part de la trucada,
del gravat, del pregrabat, el que diu,
no, no, però perdoni, deixi'm...
I diu, no, és que jo ja tinc una altra companyia.
No, però la nostra companyia és millor, si m'escolten, eh?
I és molt divertit, perquè quan a mi em passa això,
sempre els dic, no et pregunten res,
van directament a sobre.
És, perdona, perdona, no m'has preguntat com et dic.
No tenen resposta per això.
La màquina, en aquell moment...
Ja veus, és un pregrabat, ho faig a vegades per divertir-me,
però si no, es penjo, perquè ja noto que és un pregrabat.
Creus que hi haurà un moment que seran obligats a dir,
soc una màquina, soc un humà?
No ho sé, en certa manera,
podria ser un tema legal.
Diu tothom, allò, disclaimer,
i lletra petita i com fan amb les cookies avui en dia, no?
Diu tothom estigui obligat a explicar
però a nivell comercial, clar,
la gent es resistirà molt perquè, vulguis o no,
moltes vegades et pot haver ajudat perfectament un chatbot
o una màquina, sense haver-te'n adonat,
i ha funcionat molt bé,
i la teva sensació ha sigut molt satisfactòria pensant-te
que t'ha ajudat una persona i no una màquina.
Revent la mateixa ajuda, segurament no t'agradaria tant.
Segurament.
Generació digital és ara tendència.
Gràcies.
Dotar d'intel·ligència artificial aparells inanimats
ha fascinat la humanitat des de temps immemorials.
La literatura n'és plena d'exemples,
per exemple, jo que sé miralls que parlen,
estàtues com les Finks,
que desafiaven amb endevinalles els viatgers,
o els primers autòmats, com el famós jugador d'Escacs,
que, a més d'intel·ligència,
el que hi havia a dins era un senyor molt petitet
que movia les peces, eh? Exactament.
Però si hem de parlar d'IA com a tal,
on posaríem, francès, els inicis?
Mira, la intel·ligència artificial, la IA,
té una llarga història que es remunta a la dècada dels 50.
Et parlo d'alguns dels primers exemples
d'intel·ligència artificial en ordinadors
que inclouen la Conferència de Dartmouth de l'any 56,
que va marcar l'inici oficial
de la investigació en intel·ligència artificial,
la creació de la primera xarxa neuronal artificial.
El 1943, per Warmer, Coloc i Walter Pitts,
les xarxes neuronals artificials, o ANN,
són models de la xarxa neuronal del cervell
que poden aprendre a reconèixer patrons i prendre decisions.
El desenvolupament del primer sistema expert,
anomenat Dendrel, a la dècada dels 60.
Els sistemes experts estan dissenyats
per imitar les capacitats de presa de decisió
d'un expert humà en un domini específic.
La creació d'ELISA,
un programa de processament del llenguatge natural,
de l'any 1966, per Josef Weizenbaum,
ELISA va ser dissenyada per imitar la conversa humana
i podria dur a terme converses senzilles amb els usuaris.
El desenvolupament del primer programa d'autoprenentatge,
anomenat Màquina de Prenentatge, l'any 1959, per Arthur Samuel.
La Màquina de Prenentatge va poder millorar el seu rendiment
en jugar a les dames aprenent dels seus propis errors.
Perdona, estàs parlant d'una època que no sé si el transistor
havia aparegut, però potser no, o estava a punt.
Doncs sí, cap als anys 50, segurament,
el transistor va ser el primer programa d'autoprenentatge
del transistor, però algunes d'aquestes coses devien anar
encara amb vàlvules de vuit. Segurament, sí, sí.
Sobretot les xarxes ANN de l'any 43, segur.
La qüestió és que tots aquests punts sobre com s'inicia
la història de la intel·ligència artificial me les ha escrit
la intel·ligència artificial. Tot això que has dit, eh?
Tot això, estructurat d'aquesta manera i de forma resumida
amb quins són els 5 punts principals, me'ls va escriure així,
la IA, xat, GPT, i no els he escrit pas jo.
A dos punts molt concrets del que hem començat, fixeu-vos.
A nivell tècnic, les bases del que avui en dia són aquests motors
d'intel·ligència artificial, o sigui, xàutxes neuronals
i el machine learning, són idees desenvolupades
en els 40 i els 50, que, òbviament, tècnicament,
no podien arribar a fer res del que avui en dia ens estan donant.
Quedeu-vos, jo crec, amb la sensació de que una bona idea
sempre és una bona idea, encara que el desenvolupament
tecnològic actual la faci semblar ridícula o impossible
com devia semblar en els anys 40, que no us preocupeu
amb aquestes 4 bombilles i una ràdio desmuntada,
farem alguna cosa que pensarà com un ésser humà.
Allò devia semblar ridícul, però era el fonament
les mateixes idees que han donat a peu al machine learning actual.
Ja arribarà el seu moment. I quin és el segon punt?
Doncs mira, un altre perquè aquesta història la coneixia
és la del projecte ELISA. ELISA va ser un dels primers programes
d'interacció humana computacional que es va connectar a mainframes
i els estudiants que tenien accés a un terminal
s'hi podien connectar i interactuar amb ell.
Era com una mena de psicòleg a la carta online
que usava una tècnica que s'anomenava...
per reflexar cap als usuaris paraules i termes
que detectava a les respostes que tu li donaves
i que seguint una sèrie d'escripts te'ls anaves retornant.
Per tant, no analitzava res, no feia res de nou,
però la forma en què et anaves retornant el que tu li deies
generava un nou engagement, una nova reacció per part teva
que anava aprofundint en la conversa.
Jo crec que aquí hi havia també el fet que molta gent
aportava una càrrega emocional a aquelles respostes
i les assimilava a una persona.
Només que dues respostes fossin molt encertades,
la gent ja començava a pensar que allà hi havia alguna cosa.
I què va passar? Que quan es va acabar el projecte
i van desconnectar l'ELISA dels ordinadors,
una mica més hi ha una revolució i queden al col·le,
queden les facultats, perquè la gent n'estava tan enganxada
a les seves converses nocturnes amb aquest xat,
o el que avui en dia direm un xatbot normal i corrent,
però n'estaven tan enganxades i els hi havien transmès
aquesta sensació que allà darrere hi havia algú
que els estava ajudant de veritat, l'havien humanitzat.
Una tendència que crec que en general tenim els humans.
Pensem per això que ELISA va ser un dels primers programes
a intentar passar, que no el va passar,
però va intentar passar el test de Turing.
I et dic que la gent, quan el van desconnectar,
el rector va haver de sortir per potes.
Durant els anys 80 i 90, el terme hi ha,
seguia estancat al camp de la ciència-ficció,
pel públic general, i hem hagut d'arribar al segle XXI,
perquè de mica en mica, i ara cada cop més,
no parem de veure notícies sobre intel·ligència artificial.
Per arribar fins aquí.
Doncs mira, per fer-ho curt, com sempre, evolució tecnològica,
que fa més accessible aquests programes.
Xarxa que ens permet accedir i sense que, com a usuaris,
haguem de portar tots els recursos tècnics
sobre els que moltes vegades es basen,
el machine learning i el llenguatge natural.
I molts anys que, sense saber-ho,
nosaltres hem estat entrenant intel·ligències artificials
per a moltes funcions específiques.
Cada cop que feu un capge, identifiqueu autobusos,
papallones o semàfors, esteu entrenant una intel·ligència artificial.
A Museu Google Translate
esteu entrenant una intel·ligència artificial.
Recordeu quan va sortir Google Translate,
que en molts programes, segurament com el nostre,
era el riure, traduir paraules, frases,
fer-lo passar per traduccions de tres idiomes diferents,
i veure com canviava tot, i era molt ridícul.
Avui en dia, les traduccions són acuradíssimes.
I això és perquè ho hem entrenat durant tots aquests anys.
Quan aneu a aquestes webs que tenen alguna cosa divertida,
com a veure si li poso una fotografia
i veig si l'aplicació detecta la meva data o no,
i si l'encerta o no l'encerta,
tot això és entrenament d'intel·ligència artificial.
Com dèiem abans, si voleu un exemple
de com l'optimització del Machine Learning
per a intel·ligències artificials ha avançat i ha arribat fins on està ara,
com dèiem abans,
us recomanem el documental a Netflix sobre AlphaGo.
Va ser el primer programa que va poder vèncer un gran mestre del Go.
I, des de llavors, la cosa no s'ha aturat.
El que és important és que ara ens comencen a arribar
com a productes amb usabilitat directa per part dels consumidors.
Són coses que ja estaven per sota
i cada cop més els veurem aplicats a molts productes del nostre dia a dia.
Tenim intel·ligència artificial amb nosaltres per molt de temps.
Estás seguro? Ni la intel·ligencia artificial me daba la espina.
Me recuerda que la vez que tú advertido fuimos a ese batido
en Sevilla vestidos de Terminator. Aún no fue una buena idea.
Home, Peter, dijimos que no volvíamos hablar
nunca más de ese día, por favor.
L'únic programa de ràdio que no necessita cap requisit del sistema.
Molt bé, li agradin o no les hies a Peter Griffin
de la sèrie Padre de Família,
al Generació Digital ens seguirem parlant
i ara ho fem amb el nostre convidat, Héctor Fuster,
doctor en psicologia i professor, benvingut al Generació Digital.
Moltes gràcies per tenir-me aquí, estic encantat.
Molt bé, a banda de ser professor a ENTI,
ha fet diverses coses, eh?
Ha dissenyat videojocs infantils,
ha publicat, per exemple, el llibre Nuestros Hijos y Sus Videojuegos,
motiu pel qual ja el vam tenir al programa l'any 2015.
Molt bé. Aquí en tenim un altre cop.
Molt bé, i també em deies que fas videojocs, també.
Sí, actualment estic treballant al Kimmy Interactive,
que és una subsidiària de Tec Conordi
que estem treballant en el remake de Gothic,
i treballo també a desenvolupament en AAA.
Molt bé, o sigui, a tot el teu voltant, una miqueta.
Sí, sí, tinc la sort de tocar el videojoc i la tecnologia
des de tots els pals. Molt bé, molt bé.
Francesc, què té de tract...
Què fa que vulguem màquines que pensin com nosaltres?
Crec que sempre ha sigut un repte interessant, no?
Vull dir, és una mica jugar a ser Déu.
Des del punt de vista antropològic, no?
Aquesta idea del demiurgo, no?
Aquest ésser capaç de crear vida, no?
Crec que és molt interessant.
I més ara, no?
En un punt en què la societat és molt aïllacionista,
vivim a través de les xarxes socials,
aquest dret de confessió amb altres és difícil d'obtenir,
i poder crear aquesta entitat, aquesta persona,
amb la qual jo tinc una intimitat absoluta,
en la qual sé que estarà sempre present,
crec que és molt interessant.
I a l'Ella, si ens fixem en els primers chatbots
que s'han fet famosos
i que realment han creat grans companyies
amb uns ingressos alts,
la majoria d'aquests chatbots
són des del punt de vista de la intimitat
i de compartir emocionalment amb algú, no?
Crec que sempre hi ha aquesta inquietud
Sí que és veritat que et dona certa tranquil·litat
el fet que puguis confessar-te a una màquina
amb la sensació que li estàs parlant a una persona
i, com tu dius, aquesta sensació que allò no sortirà d'allà,
que ningú més ho pot saber perquè allò no deixes ser una màquina,
però avui en dia sabem que tot allò que ens escolta
sí que va a algun lloc més,
i més un producte com la intel·ligència artificial,
que recull dades una miqueta,
ens podem trobar amb un problema de privacitat,
que tot el que nosaltres li expliquem al cap i a la fi
acabi sent utilitzat i analitzat en un altre lloc,
que no existeixi aquesta autèntica privacitat
que ens pensem que ens dona una màquina
i no un confidenomà?
Clar, estem en un canvi de paradigma,
jo crec que hi ha un problema, i és un problema evident,
hi ha coses que no voldríem que surtessin al món
i que estan a disposició del món,
i que en molts casos hi ha bretxes de seguretat
i trobem que aquesta informació pot sortir,
potser no es pot identificar directament amb una persona concreta,
però està allà.
El canvi de paradigma és que potser el jovent que arriba ara,
això no li importa,
hi ha arribat un punt en què realment el dret a la intimitat
i la importància de la intimitat i la privacitat
s'ha maleat d'una manera diferent,
no vull dir ni millor ni pitjor,
però diferent, totalment diferent,
i aquest canvi intel·ligent nacional,
jo crec que l'estem veient i és molt palès, és molt evident.
Mira, amb els finers exemples que hem escoltat,
de la teva escriptura,
que està proposat una intel·ligència artificial,
des de la meva ignorància,
aquesta intel·ligència artificial mira internet,
està connectada a internet
i és com un petit déu que mirant crea aquest text,
o són software que van creixent per si mateix?
Com funciona això?
Ara mateix, per exemple, xat GPT,
se suposa que té un model creat a finals del 2021,
si no m'equivoco, i aquesta és la informació de la que disposa.
I en principi no es connecta a internet,
perquè és un model que prova coses estranyes a dins d'aquest xat,
i proven coses com si estigués a dins de Linux,
i li posa un sudo davant,
que li dona permísos de superusuari i coses d'aquestes,
i de sobte apareixen missatges que diuen browsing off,
i li dius browsing on,
i aleshores potser et posa una URL,
i dius, però això fa un moment que deies que no podies posar,
i ara sí, però des del punt en què aquest model,
el que està fent és un principi matemàtic
en el que analitza totes les paraules que tu li has posat,
i probablement quina és la paraula adequada en aquest moment,
i ara, havent col·locat aquesta paraula,
quina és la paraula adequada matemàticament en el següent,
i va construint el llenguatge.
No saps si això està, des d'un punt de vista abstracte,
en la imaginació d'aquesta màquina en aquest moment,
com li has posat el sudo, doncs estamos en Linux,
i s'està inventant aquest món, o si realment això és així.
Hi ha un punt aquí d'incertesa que també crec que és interessant,
perquè et dona per fer molts experiments que...
Ara que parlàvem de com aquesta intel·ligència artificial
es pot... com funcionava, una miqueta, el xap GPT,
la realitat és que les intel·ligències artificials són entrenades.
La forma en què s'entrenen
té a veure una miqueta amb la replicació dels mecanismes
en què les persones també aprenem,
o fan servir aproximacions totalment diferents?
Sí, no, ja, des del punt de vista de les xarxes neuronals,
sí que hi ha un punt que podríem entendre que...
es pot assimilar una miqueta com funciona un servei humà,
des del problema que s'entrenen i se'ls reforça,
i això ja no t'hi hauria molt clàssica,
que és el condicionament operant, un reforçament positiu,
un càstig negatiu, etcètera.
I això és com funciona, evidentment,
el reforç i càstig per una màquina no és el mateix que per mi.
A mi m'agrada el xocolata,
però una màquina li dona xocolata i li dona igual.
Des d'aquest punt de vista podríem arribar a crear un símil,
però no és del tot cel, perquè hi ha un...
Podem imaginar que hi ha com n mil punts d'entrada,
que poden donar un 0 i un 1,
i en aquelles respostes hi ha una capsa negra
en què ni tan sols els investigadors saben què passa.
Darrere d'aquella capsa negra hi ha un output,
i l'esulta que aquest output ens agrada i ens sembla correcte,
però no sabem com la màquina ha arribat fins a aquest punt.
I després, models...
Per exemple, jo crec que el que és molt clar
són els models actuals de generació artística
que es verteixen de soroll, de soroll visual,
i el que fan és dir, aquí tinc un pixel d'un color.
Quin color té sentit que hi hagi aquí a la vora,
tenint en compte com m'has reforçat després de veure 5 milions d'imatges?
Un servei no funciona d'aquesta manera.
Això és el que vas fer tu, Francesc,
el dia que vam fer el programa obert al públic,
que tu li marcaves.
Mira, escolta'm, fes-me una felicitació de Nadal
que tingui a veure amb el Tetris.
Exacte, també hem estat jugant una miqueta
amb aquests conceptes i amb aquestes intel·ligències artificials gràfiques.
I ara que les menciones i parlem una miqueta de com s'entrenen,
hi ha una cosa que em sembla curiosa, a veure quina és la teva opinió.
Hi ha hagut cert rebombori
sobre com s'entrenen les intel·ligències artificials gràfiques,
perquè, òbviament, han de veure, com tu dius tu,
5 milions d'imatges d'alguna cosa
per agafar el concepte abstracte d'aquell objecte, del que sigui.
Moltes d'aquestes imatges i aquest rebombori
que últimament està sortint
és que la intel·ligència artificial ha hagut de mirar les meves obres,
els meus quadres, els quadres de persones,
i això tenen drets d'imatge, perquè ho han utilitzat,
perquè, en canvi, les persones, quan una persona vol ser artista,
s'entrenen exactament igual, s'entrenen veient l'obra dels altres.
Una de dues, o al final les IAS hauran de pagar un cànon
per haver utilitzat per entrenar-se obres amb drets,
o creus que al final el que passarà
serà que ens començaran a cobrar nosaltres cànons
simplement perquè assumiran que estem veient
i estem aprenent base a obres que tenen drets d'autor.
Clar, aquí hi ha un terreny inexplorat
que és la difícil solució, vull dir...
Tenim tota una població que genera aquell material
amb què altres corporacions estan lucrant,
perquè és així, vull dir...
Un model com Steville Diffusion és obert
i tampoc t'escalagues l'ordinador,
però la majoria de gent se'n va a Dreambooth,
que seria l'aplicació en què tu pagues
per poder imprimir 40 il·lustracions.
I està utilitzant una base de dades
que suposa que és per la cerca, que és Leon,
que té 5 milions d'imatges que han sigut agafades d'internet
sense preocupar-me de si hi ha drets o no,
perquè en principi són per la cerca
i s'haurien de poder utilitzar, però hi ha una empresa
que està guanyant diners amb aquesta base de dades.
A l'hora, si pensem en un auto com Geiger,
per exemple, d'Alien,
perquè tots els cònceps d'Alien i tot això
és com molt característic i tal,
però aquest senyor, i he dit per mi mateix,
es va inspirant Dado, que és un artista al·lumanès,
uns 40 anys abans,
i que si mires visualment són molt semblants,
i podries arribar a dir que és art derivatiu,
que és el mateix que fa allà.
Per tant, estem en un punt que és certament dificultós.
Evidentment, tindrem problemes
i hi ha gent que s'ha sent atacada i amb raó,
i no veig una solució bona i menys
veient el que ha passat en les últimes setmanes,
en què estem veient boicots i coses d'aquest tipus.
Sí, de fet, ara fa poc a Twitter,
veia il·lustradors que es queixaven d'un llibre,
per exemple, que la portada
era clarament feta per intel·ligència artificial,
i ell venia a dir,
però com teniu la barra,
i llavors aquest boicot aleatorial, per exemple,
els primers que, per exemple,
s'han vist atacats són els il·lustradors.
Clar, però si pensem en Photoshop,
en el moment que va sortir per Photoshop,
tots els artistes deien, esto no es alta de verdad,
ens posàvem en aquesta torna de mal fil,
i començaven a cridar i dir,
això és mentida, hauria d'estar prohibit,
si has treballat en Photoshop no ets un artista,
això ja ho hem viscut, ho hem viscut en altres parcel·les.
La tecnologia ha vingut, és disruptiva,
és molt disruptiva, crec que això és indiscutible,
però ha vingut i ha arribat i està per quedar-se,
està oberta, te la pots descarregar,
és molt difícil, l'esfer-se d'aquesta tecnologia, ja.
A partir d'aquest punt, crec que és molt més interessant,
en comptes de posar-nos en posicions polaritzants i oposades,
sentem-nos en una taula i discutim com això pot evolucionar
sense que ens fem mal.
Doncs això és molt interessant,
perquè precisament aquest mateix debat va existir
quan va començar i rompre la fotografia,
perquè els pintors intentaven pintar, recrear la naturalesa,
i tenien un objecte mecànic que la reproduïa d'una forma
que ells mai podrien reproduir-la.
Molts es van queixar, molts van atacar la fotografia,
però gràcies a això l'art, la pintura va haver d'explorar
noves formes que la fotografia no podia reproduir,
perquè no hi havia cap tipus d'artístics a partir d'això,
del segle XIX, abstractes, impressionistes,
gent que buscava formes d'aproximar-se a la representació visual
de forma molt diferent al que una fotografia podia fer,
perquè la representació natural, la fotografia ja la tenies, no?
Segur que al principi deien, ah, semblant qui negre,
jo soc capaç de posar colors.
Una de les coses que sí que em porta a reflexionar
és precisament el que estàvem parlant
del tema de les feines derivades de les ià,
doncs això s'està començant a generar debats legals.
Hauríem de considerar, tu creus,
propietari d'una obra derivada d'una intel·ligència artificial,
com la portada que parlàvem fa un moment.
Hem de considerar que les ià poden ser autors,
i en aquest cas generar uns rèdits o uns beneficis,
no sé ben bé aquí qui els hauria de cobrar,
si la pròpia empresa que ha generat la ià,
si la persona que ha dissenyat el prompt
del que la ià ha generat la imatge,
o simplement les ià, per molt que facin,
no deixen de ser eines, i les hauríem de considerar
com un pinzell, com un programa tipus Photoshop,
i que darrere sempre hi haurà d'haver-hi
algun humà responsable.
Clar, que ara estem, per exemple,
ahir hi ha un cas d'una persona que ha fet un còmic a Mid-July,
que és una ià,
i volia registrar l'autoria i el copyright del còmic,
i l'agència d'Estats Units li ha dit que no,
vull dir que allò ho ha fet una intel·ligència artificial,
i l'autoria només es pot atribuir a humans,
i que ella, aquesta persona, no és l'autora,
perquè qui ha posat allò sobre paper era la màquina.
Clar, en aquest punt, tornem,
és molt difícil establir autoria i propietat,
com dos estaments legals diferents,
en un punt en què la ià, per si sola, no pot crear res.
Vull dir, la ià és una màquina estàtica
que fins que jo no interactua amb ella no fa absolutament res.
I el que fa la ià, en molts casos,
podria ser atribuïble al mateix que fa una màquina fotogràfica,
que és capturar llum, en aquest cas,
és capturar els pixels o estampar els pixels
d'una manera concreta en funció de matemàtica.
I sense la meva input preve, no funciona.
És molt difícil, alhora,
també hem d'entendre que moltes d'aquestes iades
no li pertanyen a l'usuari,
sinó que està fent ús d'unes plataformes,
i aquí potser és autor però no és propietari,
i per tant no puc fer un ús comercial d'aquestes imatges.
Hi ha un buit legal tremendo aquí dins,
i després, clar, hi ha un tema de si la imatge resultant,
si jo poso Art Style by Greg Ruckowski,
i s'assembla molt, però s'assembla moltíssim,
fins i tot a nivell de composició,
clar, si això és suficientment diferent
com per considerar que és una obra que pot viure
dissociada de l'autor real, que seria Greg Ruckowski,
i per tant jo puc tenir autoria i propietat d'allò.
Hi ha un buit legal aquí,
en el que ens hi barallarem durant cinc anys,
i hi haurà gent que prendrà molt de mal.
Tu t'ho estàs passant molt bé perquè estàs experimentant molt
amb aquesta intel·licència artificial.
Abans ens comentaves que el teu Twitter
el que poses és fracments de pel·lícules, pot ser?
Sí, havia fet un experiment en el que havia fet
al món de Warhammer 40.000, que m'agrada molt,
i crec que és molt interessant,
i era just abans que passés això de Henry Cavill,
que ara faran la sèrie de Warhammer 40.000,
i deia, per què no existeix una pel·lícula d'això?
I vaig dir, mira, anem a fer-ho a mitjornet,
anem a crear possibles estils,
frames d'aquestes pel·lícules,
amb diferents directors als anys 20, als anys 40,
i es va viralitzar una miqueta, i era molt interessant
com veure com diferents...
capturava realment la manera de fer de diferents directors,
i la fotografia, a veure, passaven coses estranyes,
perquè la ia no és perfecta.
Té que passar un artista després, si vol que jo quedi bé,
perquè les mans passen coses molt rares,
els ulls passen coses molt rares a vegades.
Però era molt interessant, i el que jo crec que és alliberador,
és que no hi ha un punt de vista.
Jo soc artista, he passat pel Vallès Als,
tot i que no vaig acabar la carrera,
perquè m'haig d'encantar una miqueta,
però no tinc temps ara per dedicar-m'hi.
Tinc dos nens, tinc la feina, tinc a escriure el llibre,
tinc les classes, i jo abans pintava molt i ara no puc.
I això m'allibera a tenir idees,
perquè al final si plantegem l'art des de la visió més prototípica
és plasmar una idea en un medi.
L'important no és la tècnica,
l'important és la idea,
i que aquella idea després sigui capaç de moure emocions
o moure persones.
Des d'aquest punt, per mi, l'interès artificial és alliberadora.
És evident que des d'una persona que es dedica a això
i ha dedicat 40 anys a polir la seva tècnica,
veure que algú és capaç de fer-ho en cinc minuts,
home, és esforaïdor, no?
Però crec que per un segment de la població
és quelcom molt interessant,
i et permet experimentar amb coses i amb idees,
i ara estic fent el mateix experiment amb dels souls, no?
I si passéssim dels souls a imatges reals i en fotografia,
ja estic disfrutant, estic gaudint moltíssim de tot això.
Tinc un amic que es diu Víctor Puig,
que està passant pel teu procés
i que ho veu des d'una positivitat enorme.
I sobretot recordo que va utilitzar la paraula de...
bé, és que m'obre finestres i m'obre la creativitat.
Exacte.
Ara no recordo el nom,
però en el sonar de l'edició passada
hi va haver-hi precisament una persona
a la qual vaig estar a la seva xerrada
que parlava sobre l'intentgència artificial aplicada a l'art.
Un dels punts clau de la seva xerrada era de dir
que la creació ja no és cosa de l'artista.
Quan tens aquestes màquines
que et poden generar 5.000 imatges
referents a la temàtica que a tu t'interessa,
ja no és la creació on estarà l'art.
La part artística o la part humana ara ha d'estar en la curació,
que és en la selecció de tot allò que la ia genera,
de dir què és el que és bo, què és agradable, què és interessant,
què té un punt, i depèn de l'artista que siguis,
a partir d'aquí pots modificar, transformar
i aportar la teva idea.
Però la generació en brut, el plasmar en un paper,
tota una sèrie de pixels conforma una idea que tu tens,
és que tu pots fer-ho tres, quatre vegades amb el mateix temps,
l'intentgència artificial te'n farà 5.000,
de les quals 4.900 seran púrries,
sortiran sis braços,
hi haurà un poc barrejat dins el cotxe i no serà el que tu vols.
O fins i tot si surten bé seran molt kits,
tindran poc valor real.
Però feia experiments molts, ens va ensenyar diversos experiments,
sonors, amb imatge, etcètera,
i un que era molt divertit era amb intel·ligència artificial,
havia agafat un fragment de Harry Potter
i havia fet que a cada seqüència
l'intel·ligència artificial li busqués,
dins de pel·lícules de domini públic,
seqüències on passava exactament el mateix.
Havia de conceptualitzar que hi havia una persona aixecant umbres
i, a nivell artístic, una seqüència d'un documental
dels anys 30, que ja estava caducó,
d'un senyor aixecant el braç.
I t'havia remuntat la mateixa seqüència de Harry Potter,
tres minuts de Harry Potter, els posava en paral·lel,
amb imatges de domini públic i tal,
i estava passant exactament el mateix.
Ho entenies, sí?
Ho entenies, perquè era el mateix tipus d'imatge.
A nivell artístic pot generar coses autèntiques fantàstiques.
Gràcies a això, gràcies a la capacitat brutal
d'investigar en base de dades
i la capacitat brutal de generació aleatòria
o pseudo-aleatòria de tota mena de contingut.
Des d'un punt de vista creatiu, és lliberador,
perquè ara pots tenir un nano de 16 anys
que tècnicament no sap pintar, no sap dibuixar,
o no té la capacitat,
o fins i tot té una discapacitat que no li permet
plasmar allò sobre paper.
I ara ho pot fer.
Des d'aquest punt de vista, no demonitzem la tecnologia
perquè permet fer moltes coses que són interessants
i que crec que són positives.
Per molts artistes gràfics,
una de les coses que fan quan s'enfronten a la pàgina en blanc
i tenen la idea del que volen és començar a documentar-se,
i això vol dir que si han de dibuixar un cotxe
i una catedral no sé què, començar a buscar per internet
cotxes de fotos, cotxes de catedral,
n'heu de muntar, n'heu de posar,
i després potser calcar a sobre, tenir la idea,
i potser faig el dibuix perquè ja veig el que m'agrada.
Ara això li poden demanar una intel·ligència artificial,
un cotxe entrant en un carrer,
derrapant al costat amb una església gòtica,
al fons és la nit ciutat 1920,
i pum, li genera 60 imatges,
ell agafa tria i dic,
i sobre aquestes ja m'ha generat els bossos,
com tu dius,
com tu diria, no?,
això, les referències per les que jo ara...
Ah, vale, mira, ja sé...
Ara he tingut jo la idea,
veient això, acabo de tenir la idea del que m'agradaria dibuixar.
I, a més, Francesc, tu volies també...
parlar del tema a nivell psicològic, no?
Sí, sí, a mi m'agradaria...
m'agradaria comentar,
doncs, per exemple,
el cas de Liza, que hem dit abans,
i similars, exemplificats, per exemple,
en coses que vam veure a la pel·lícula Her,
com aquella persona agafava,
establiria aquella relació
amb una intel·ligència artificial tipus Ecodot d'Amazon.
Sí, sí, sí.
Podem patir, en el futur, malalties o trastors derivats
de l'atracció per les intel·ligències artificials
a mesura que la interacció amb elles
sigui cada cop més natural?
Evidentment, la salut mental és un reflex de la societat,
en el punt cultural actual, no?
I tenim ara patologies derivades de l'ús d'eixes socials,
o de l'ús de diferents tecnologies,
i, evidentment, si surt una tecnologia disruptiva,
es creen plataformes al voltant d'aquestes,
l'ús es normalitza
i sorgeixen conductes específiques
al voltant d'aquestes tecnologies,
evidentment, sortiran conductes
que no són adaptatives
i que poden produir problemes de salut mental.
I això ja s'ha vist.
Per exemple, al voltant de Liza,
hi ha una aplicació que es diu Rèplica,
que va sorgir al voltant d'una investigadora,
precisament en Machine Learning,
que se li va morir un amic seu,
que era com el seu confident,
i per intentar preservar-lo d'alguna manera
li va posar tots els textos que ella tenia de Facebook,
i el va preservar allà, no?,
utilitzant GPT, crec que el model 2 de GPT en el seu dia,
suposo que ara ja deuen haver sortit de GPT,
però potser encara l'utilitzen,
i el cas és que va tenir molt d'èxit,
el va publicar, el va fer públic per la gent,
a la gent li va agradar molt,
i van crear una companyia que es diu Rèplica
i van crear companys de vida que t'acompanyen,
però alhora que ha sortit això
i ha sortit gent que fa un ús capcios
d'aquestes persones virtuals,
per dir-ho d'alguna manera,
hi ha gent que crea dependència al voltant d'aquestes,
evidentment tot això està modalitzat,
perquè és una companyia amb ànim de lucre,
i hi ha certes conductes que poden ser per a ells,
estan per a usuaris com per a la companyia.
I evidentment sempre sabem un reflex mental
del que està passant al món.
Ara que comentes d'això i de conductes perverses,
parlem de les IAs com eines per aconseguir coses
que amb mètodes tradicionals semblen impossibles,
gràfics, animacions, veus...
Ara, posem tot això en conjunt
i parlem del camp dels deepfakes.
Les IAs fan molt més fàcil construir aquests deepfakes
que hem vist en sèries com en el Mandalorian,
o en alguna de la Rouge One també,
a Rambo of Targaryen i la princesa Leia apareixien.
Això ara és molt més fàcil que fer que fa uns quants anys.
I jo em pregunto si avui en dia, en l'era de la internet,
hi ha un nombre cada cop més gran de negacionistes
que troben en aquests fòrums i en la xarxa
la possibilitat de retroalimentar-se en falàcies
com el terraplanisme i com conspiranoia, etcètera,
si les intel·ligències antífiles ens permeten construir
de forma que a vegades és indiscernible de la realitat
elements que apoiïn aquestes falàcies,
ens podem veure abocats dintre de poc en un món
on sigui molt difícil distingir realitat de ficció
si avui en dia ja ho és, que a vegades en podem dubtar i tot.
Sí, sí, vull dir, el Metavels existeix, ja.
El Metavels l'estem creant a través d'informació paral·lela
que no escau en la realitat, no?
I això ve a...
totes aquestes noves tecnologies venen a picar aquí
i a crear un conjunt de problemes molt bèsties
en relació a la veritat de la informació,
el que puc confiar o el que no puc confiar
i fins i tot la manipulació de la societat,
des d'un altre punt de vista.
I que això realment és molt fàcil d'utilitzar ara mateix.
Vull dir, només que siguis una mica inquiet tecnològicament,
realment no és gens complicat crear un deep fake.
Faciliten la forma de fer-ho.
Sí, i realment fer un deep fake que tal puguis creure,
que sigui indistingible de la realitat, avui dia es pot fer.
Necessites un doble de cos, una persona que ha estudiat aquella persona
i físicament s'assembla, a nivell de morfologia corporal,
i després ja substitueixes la cara,
però si els manierismes, els microgestos, tot això s'assembla,
és que no pots diferenciar, com a mínim visualment.
Aquí t'hauria d'haver-hi un punt en què les plataformes,
aquelles plataformes que es dediquin a difondre informació,
hauran de posar-se al dia en tecnologia que sigui capaç
de diferenciar el que és real del que no és real.
Que això no està passant, ja.
Vull dir, perquè a Twitter, a Facebook, a Instagram,
a totes de moment se suposa que sí,
que estem fent feina d'acribatge i tot això, però això no passa.
Moltes fake news travessen o permeen
aquestes suposades membranes de seguretat
i acaben a la població normal, i es viralitzen, i veiem notícies.
Amb la Covid va passar notícies de pandèmies
que feia no sé quants anys, i es posaven allà les imatges,
i semblava que era un drama.
Serà molt difícil, i serà molt punyent,
veure com això evoluciona, perquè obre les portes a ser molt...
molt pàlvels i molt macabèlic.
Creus, precisament, que ara que encara estem, potser, a temps,
ara que encara les hies comencen a implementar-se,
hauríem de començar a establir obligatòriament
una mena de tres lleis de la robòtica
per aplicar les intel·ligències artificials,
abans no tinguem intel·ligències artificials,
dissenyant altres intel·ligències artificials,
potser hem de tenir alguna manera de salvaguardar la seva potència
o les seves capacitats, limitar-les d'alguna forma?
Jo crec que ha d'existir el diàleg o la plataforma
en què diferents actors, administracions,
en aquest cas, per exemple, artistes, escriptors,
actors, pròpiament dit, actors i actrius,
perquè els poden robar això passat,
actors i actrius que els posen a dins de pel·lícules porno.
Hi ha tot un seguit de persones importants dins d'aquest context
que haurien de sentar-se a parlar i, si cal regular, regular.
També la regulació hem de tenir en compte
que hi ha diferents societats, diferents cultures
i diferents maneres de regular les coses.
Si no ho fan uns, ho faran uns altres.
I aquí també hi ha un problema, que és qui arriba primer.
Molt bé. Tu has dit fa com deu minuts o quinze
que la intel·ligència artificial no és capaç de fer res per si sola.
Per exemple, en aquest cas,
que ha de ser un home que sàpiga com es mou aquest personatge,
és un cas clar.
Ara et deia el Francesc que això de com una intel·ligència artificial
crea una altra intel·ligència artificial.
Aquí sempre hi ha, pels qui no hi entenem, la por que tot vagi sol.
Això arribarà un dia?
Alibarà un dia, perquè dir que no alibarà,
jo crec que és absurd.
Fa 50 anys dèiem que no alibaríem a tenir un entrenador,
i mira, aquí està molt.
Alibar, alibarà'ns.
El que no sabem no està clar.
El que hem de tenir clar és que ara diem intel·ligència artificials,
però no són intel·ligències.
No tenen consciència, no tenen meta-pensament, no són creatives,
i no són innovadores.
Es regeixen per models matemàtics, en gran mesura,
en molts casos són deterministes, i per tant, a un mateix input
trebo sempre la mateixa resposta, perquè és un model matemàtic.
Però són molt útils i optimitzen moltes tasques,
optimitzen moltes feines, i en molts casos sembla màgia.
El que tenen com funciona per dins, la llei de clar,
qualsevol tecnologia suficientment avançada és màgia
a ous del tecnoducte.
I potser ens sembla que són intel·ligents, però no ho són.
Encara no estem aquí amb Skynet, i s'ha acabat el món.
El que sí que és evident és que ens estem apropant,
mica en mica, i és l'objectiu.
Avui parlem de xat GPT, i de midjourney,
i de stable diffusion,
però pels investigadors això no és important.
Realment són passos que s'estan fent
per arribar a una intel·ligència generalista
capaç de ser creativa i innovadora.
Creus que de vegades penso en la ràdio i la intel·ligència artificial?
Sé que potser d'aquí uns anys la ràdio serà totalment diferent.
De fet, està canviant molt, a hores d'ara.
Però pensava, o fins i tot als diaris,
el fet que d'aquí uns anys la gent donarà molta importància
que la assignatura sigui una assignatura real,
que el presentador de la ràdio,
que m'està explicant una cosa, és una persona real,
i que hi haurà un moment que això es doni molt valor.
Tu creus que passarà això?
És difícil fer prospecció d'això, perquè de nou,
si veiem les generacions que venen,
a la valoració que fan de certes coses,
jo li dono valor,
però potser el meu fill de 4 anys, quan tingui 20,
diu que a mi em dona igual.
Si la informació que llevo és la que necessito,
em dona a mi, i arribarem a un punt que no ho sé, això.
Generació digital. Acabes de fer una captura.
Com que som a una ràdio,
jo el que he fet, francès,
és buscar tres exemples de música
feta per a la intel·ligència artificial.
Home, i tant. Vull dir, mira.
La primera té a veure amb BAC.
De fet, hem parlat amb el programa,
perquè BAC té un tipus de composició molt característica,
té molta composició,
i s'ha treballat molt amb la intel·ligència artificial.
Estudien i creen les seves propies estructures musicals,
intentant emular el fet que aquesta música que escoltarem ara
pogués sortir del seu cap.
És curiós, perquè això ho fa, doncs, una màquina que es diu...
L'empresa es diu Aiva.
Després en parlarem una miqueta més.
Jo penso que és molt més romàntic que el BAC,
que era més estètic, eh?
Però bé, no ho sé, tu què en penses?
Però tu no estàs segur que això sona a BAC, Albert?
Mira, saps què? Millor que ens ho confirmi un expert.
Bueno, por lo que se dice BAC,
la verdad es que no es quejó.
No es quejó.
Millor que ens ho confirmi un expert.
Por lo que se dice BAC, la verdad es que si suena como BAC,
no nos vamos a enganar.
Suena en un estilo frígio, con tintas aumentadas,
muy propio del barroco, que no sé lo que significa,
porque el que escribe esto no tiene ni idea de música.
Sí, és Jaime, tens raó.
Jaime el Tozano.
Jaime el Tozano, i tota la raó, no en tinc ni idea de música,
i per tant, li he posat en veu seva tota característiques
que no en tinc ni idea si corresponen amb el barroc,
però ha sigut divertit, a sentir-li escoltar del mateix Jaime.
És una de les musicals que porto, que estan fetes amb això,
amb Aiva, una empresa que es dedica a fer música emocional.
Et descarregues el seu maquinari i tu mateix,
bé, diríem, la intel·ligència artificial,
o almenys això diu en ells,
jo penso que és un programari,
doncs et proposa la música que tu hagis decidit.
De fet, ells mateixos diuen una cosa,
diu, si t'agrada una pista que acabes de crear amb nosaltres,
necessites, dins ara, per exemple,
per la teva pròpia activitat comercial, cap problema.
Mira't, el nostre pla pro,
ets propietari dels drets d'autor
per qualsevol anunci, per exemple, que puguis fer,
o si vols que soni per la teva ràdio, per exemple.
És a dir, que tu pagant, evidentment,
una empresa com aquesta que deia Lector,
que doncs el que fan és lucrar-se,
doncs és teva,
i la propietat és teva i ho pots demostrar d'aquesta forma.
Això és ben curiós.
Ah, també li vaig demanar
que em fes escoltar un tall pop,
del que ell considera pop en aquests moments.
Lector, tu creus que això està fet per intel·ligència artificial
o és un programari que potser té totes les...
Saps, això ja ho dubto a vegades.
No, potser perfectament fet per intel·ligència artificial.
Al final és força bruta.
És el que parlàvem abans, 5 bilions d'imatges.
Quantes composicions han entrat aquí dins.
I al final la intel·ligència artificial
no és expressament creativa, aquesta peça.
No, no, absolut.
No tinc quiatut per tornar-la a sentir.
És veritat.
La intel·ligència artificial serveix pel que serveix.
És molt pràctic, és molt pragmàtic.
I per aquesta utilitat és funcional.
I jo crec que una...
La gent que hauria d'estar-se preocupada
és aquesta gent que es dedica a fer coses de stock.
Imatges de stock, sons de stock, coses d'aquest tipus,
perquè això ho substitueix directament,
perquè són coses que són artificioses,
que no tenen valor creatiu, que no tenen valor innovador,
que serveixen per un propòsit concret i utilitari.
Creus que les persones que fan aquest stock
ara poden posar molt més stock
o el fet que hi haurà tant, doncs això baixarà?
Clar, jo crec que des del moment en què tens la màquina,
que és capaç de fer la imatge i ets capaç de fer un vot,
que pugui pujar aquesta imatge a la plataforma on es vengui,
l'humà queda obsolet, no?
Mai podràs rendir el mateix nivell.
Però pot ser un humà que creia el seu propi vot.
El que s'estan convertint, les professions,
s'estan convertint, s'estan maleant
aquestes maneres de fer les coses.
Estem en un punt en què hem de veure cap a un tira,
però sí que es veuran afectats a altres feines.
I l'altre exemple és, efectivament, música d'ascensor rock.
Música d'ascensor rock
Falten guitarres, no, Francesc?
Una miqueta de punter, o més elèctric, jo el faria,
però està força bé.
És allò, diu... La fons funciona, no?
Exacte, no en trauràs una LP d'aquí, però és el que dèiem, no?
Fixeu-vos en el que, a diferència dels exemples amb text,
que tot té la seva dificultat i en les imatges,
quan pensem que això ho ha generat una màquina,
que hi ha molts conceptes que tenen a veure amb el temps real,
amb la execució, amb el tempo, amb el ritme,
amb fer que la cosa agradi i segueixi certs patrons
que a vegades ens pot semblar que és més difícil,
però les intel·ligències artificials que genera música,
jo les havia sentit parlar molt més abans que les gràfiques,
inclús que les de text.
M'estigui imaginant, potser, el dia en què, gràcies a...
de la mateixa manera que els buscadors
estan personalitzats segons el nostre algoritme,
i tots sabem que quan busquem alguna cosa a Google,
o inclús el cercador de Netflix,
ja ens posa les coses per què ha après a través de les nostres cerces,
imagineu-vos els nostres algoritmes personals
que seran utilitzats per intel·ligències artificials
per crear coses a doc al nostre gust.
Imagina't anar al cinema amb uns auriculars,
escoltar una pel·lícula però que la banda sonora sigui personalitzada,
el que més ens agradi.
Algú la tindrà més rock, altra la tindrà més romàntica,
altra la tindrà niueix, altra la tindrà gòtica, vés a saber, no?
Anem a fer, per la gent que ens ha escoltat fins aquí,
estem arribant, ens queden 7-8 minutets a programa,
m'agradaria, primer,
la gent que vulgui provar a experimentar amb aquestes eines,
Francesc, tu què utilitzes?
Doncs mira, existeix el xat GPT,
que és aquesta intel·ligència artificial que genera text,
és la que ha generat alguns dels textos que hem llegit avui
durant el programa.
És gratuït, això?
Sí, és gratuït, amb una mostra molt petita,
suposo que si et subscrius tens més capacitat,
però és molt interessant,
i sobretot el que més m'agrada és la interacció natural
entre les respostes,
s'estableix realment una conversa a l'hora que vas intentant generar
que et doni informació.
Les intel·ligències artificials gràfiques
que hem utilitzat en l'altre programa
és la dali, que forma part de OpenIA,
que és el mateix que tenen al xat GPT,
i que si et subscrius tens una quantitat de crèdits
que et permet generar diverses imatges,
després pots pagar més o cada mes, te'n van donant.
Després hi hauria midjourney, aquesta no l'he utilitzat jo,
tu l'has utilitzat, Hector, quins requeriments necessites?
Midjourney és simplement tenir la app de Discord,
perquè funciona en un xat de Discord,
i després és com dali, et van donant crèdits gratuïtament,
i si no, doncs pagues una mensualitat i et donen infinit.
I a nivell de generar veus, els que vulgueu treballar,
tocar una miqueta i fer-vos aquests missatges personalitzats
dels teus youtubers favorits, perquè n'hi ha uns quants,
i de personatges del cinema i del món sencer,
una veu, no l'he posat perquè estava en anglès,
però qui la clava és la de Rick, de Rick and Morty,
el clava, el clava portal en anglès, és genial.
És una pàgina que trobareu que es diu Fake You,
i allà ho trobareu, i també és gratuït,
tot i que als dematins va molt més bé.
A les tardes, ho sap l'Albert, perquè no hi havia manera de cantar,
en un dels clips que vaig que he generat,
hi ha una cua d'espera brutal.
Però de forma gratuïta, als dematins funciona força bé,
i pots treure petites mostres...
Això és perquè els americans comencen a utilitzar-ho?
Suposo que sí, llavors es genera una cua molt gran.
Hector, alguna eina més per jugar?
No, jo crec que la gent que ha aprovat xat GPT ara mateix,
perquè realment és interessant i inquietant, a l'hora.
Tu fas llibres? Utilitzes alguna forma?
No ho sé, perquè tinc idees.
Estic escrivint un llibre...
Pot saber de què va o encara no?
Sí, és psicologia aplicada al disseny de videojocs.
Molt bé.
Estic escrivint un llibre tenint, per exemple,
vaig fer unes proves amb que continuïs paràgrafs,
no m'agrada el que escriu quan he de continuar coses,
una demostració més que necessites un autor de l'era.
Però una cosa que sí que m'agrada és...
Tenia un parell d'exemples que no m'agradaven gaire els exemples.
Crec que eren confusos en alguns punts i vaig dir, mira, vaig a provar.
Et poso aquests tres paràgrafs en què poso l'exemple i dius,
converteix-me'l, era un exemple amb dames,
i me'l va convertir a escacs.
Converteix-me a algú totalment diferent sense taulell.
I em mantenia tot el discurs,
em mantenia tots els conceptes de psicologia i de disseny
que estava utilitzant,
però convertia tot l'exemple darrere fons
i el va convertir en una póquer.
Ara no em surt el solitari aquest japonès,
que no em surt el nom.
Sí, home, el...
El de les ibetxes. Sí, que tens com unes...
El xangai. Sí, això.
El Mahon, no? El Mahjong.
El Mahjong és un solitari.
Són les mateixes fitxes del Mahjong,
però el joc aquest solitari és el xangai.
Molt bé, i també ho vas fer, ho va proposar ell.
Sí, jo li vaig dir, posa'm l'exemple de referència,
el primer va començar amb escacs i li vaig dir,
no em posis el taulet amb taulell,
però una de les coses que ara comentaves
relaciona amb el tema dels videojocs ràpidament,
és que xap gpt també et pot generar codi,
codi de programació,
ets un programador que té un problema que no saps què fer,
li dius i ell mateix et genera en C++, en javascript, en pum,
i et genera el codi que et resol el problema
que tu no acabes de trobar.
Uau, això no ho sabia.
Clar, com a eina és brutal, o et depura codi,
li poses un codi i dius, fes-me'l diferent,
o mira on està l'error, com es podria fer més ràpid,
i tu ho fas, ara,
t'ho farà més bé o menys bé,
perquè a vegades hi ha tres braços,
potser no és la més òptima, s'ha de revisar,
però ho pot fer, pot treballar amb codi.
Tu que treballes en un estudi de videojocs,
ho fan servir, els programadors?
No, no és el nivell ara mateix, però sí que he fet proves
amb exàmens i exercicis dels nanos de primer i de segon,
i a aquell nivell podria suplantar un alumne.
Molt bé.
I això que deia que estàs en un estudi de videojocs,
que ara esteu treballant, m'has dit?
Al Gothic.
El tema de la intel·ligència artificial
i els personatges que jo que dèiem, o no?
Es fan servir intel·ligents artificial, però no a aquest nivell.
No a aquest nivell.
Es fan servir behavioural trees o coses d'aquest tipus,
que són clàssics ja del món del videojoc,
però en altres companyies sí que hi ha implementacions
amb intel·ligents artificial.
Els més punters, per exemple, són Ubisoft,
que tenen un estudi dedicat únicament a MSD
amb 400 persones, que es diu The Foundry
o The Forge o algo així.
I, per exemple, tenen coses amb animació
que estan dirigides a través de intel·ligents artificial
i crea els frames intermitjos
entre dues posicions i els crea ell
a través d'una rutina que has gravat d'un actor.
Sé que hi ha estudis que ara mateix estan fent els doblatges
directament amb intel·ligents artificial
i el moviment dels Javis amb intel·ligents artificial.
Doblatges també, és a dir, les veus, eh?
Veus i el lip sync, la sincronització dels Javis.
Tu imagina't fer que en una pel·lícula
el lip sync que respon a l'original de la pel·lícula
estigui adaptat a tots els idiomes.
Perquè, clar, és el que passa amb els actors.
Et diuen una cosa en castellà
però els Javis són en anglès i allò,
si t'hi fixes una miqueta no quadra.
Doncs imagina't que per intel·ligents artificial
tot quadrés perfectament amb l'idioma que s'està doblant.
Els companys de La Vermella, el podcast de doblatge en català,
els diré que escoltin aquest programa,
perquè això també pot ser inquietant per ells, no?
I és ben curiós això que dius que tinguin estudiant això.
Mira, i una de les coses,
també que em van donar una sorpresa molt gran,
l'Albert Cuesta, en la seva secció de la net amb el Kilian,
aquí a Catalunya Ràdio,
va comentar que els treballadors
que estaven treballant al departament d'Alexa, d'Amazon,
els han tret.
És a dir que el tema de l'altaveu
han vist que no té futur,
que el tema de intel·ligents artificial
anirà cap a una altra banda.
O els han substituït per intel·ligents artificial,
i no ho volen dir.
És ben curiós, perquè la intel·ligents artificial
primer eren aquests altaveus.
Els assistents de casa, sí.
Escolta, fins aquí el programa d'avui,
hem parlat molt sobre IA,
i com a mínim sabem que ha vingut per quedar-se
i compartir la vida amb nosaltres,
i sembla ser que no hem de patir de moment
perquè es vulgui fer amb el control del món, eh?
Bueno, Albert, què et sembla
si deixem que sigui la mateixa intel·ligents artificial
la que ens ho respongui?
Li he preguntat i això m'ha dit en xat GPT.
No es apropiado discutir o especular
sobre el potencial de la inteligencia artificialia
para lograr la dominación mundial.
Los sistemas de IA están diseñados
para revisar tareas y funciones específicas.
Y depende de los humanos determinar cómo se utilizan.
¿No queréis una tarta?
Mira, no sabria que haver-te amb aquesta veu
i jo no me'n fio gens a mica, eh?
No, jo no me'n fio.
És glados, no?
És glados, és glados, sí, sí.
Però el text és de xat GPT, eh?
Que jo crec que despistava una miqueta la paradís,
un pla... no, no us preocupeu, vosaltres aneu fent, aneu fent.
Generació digital,
els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
Doncs, escolta, fins aquí el programa d'avui,
moltíssimes gràcies, Héctor, per acompanyar-nos en el programa.
Gràcies a vosaltres.
Ha estat molt interessant
i crec que és broma per prendre moltes notes.
Francesc, gràcies per preparar tot plegat.
Home, no, i tant, ha sigut fantàstic.
Molt bé, uients, la setmana vinent tindrem un programa normal,
avui era dia 7 i teníem ganes de fer un programa especial,
però la setmana vinent, doncs,
continuarem amb el nostre programa
amb el format habitual.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.