Bona nit, us informa Arad Mazuque.
L'expresident de la Generalitat, Artur Mas,
ha implicat en el sumari del 3%.
Una empresària el cite per primera vegada
en el cas de presumpte finançament irregular de convergència
que instrueix el jutge del Vendrell,
que ens ha confirmat TV3 aquest dissabte.
Es tracta d'un testimoni protegit
que assegura que es va reunir amb Mas,
aleshores president del partit però encara a l'oposició,
i l'exconseller de justícia, Germà Gordó.
A la trobada van abordar la possibilitat
que l'empresari fes donacions al partit
a canvi de rebre una adjudicació pública.
Segons la declaració que figura el sumari,
Artur Mas va encarregar a Gordó la seva mà dreta
que s'ocupés del cas.
El mateix testimoni explica també
que en trobades posteriors,
Germà Gordó el va acusar de no fer prou aportacions al partit.
Més notícies breus.
L'administració del president Donald Trump
ha generat una nova polèmica amb la premsa
després d'impedir la presència de determinats mitjans de comunicació
al briefing de divendres de la Casa Blanca.
La cadena de CNN i el diari de New York Times, entre d'altres,
no van poder entrar a la sessió informativa
del portaveu presidencial,
que es va autoritzar l'accés d'altres mitjans conservadors.
Un home d'uns 40 anys ha mort aquest vespre
quan l'ha atropellat un tren de la línia R4
a l'estació de Sant Andreu Arenal de Barcelona.
L'home anava amb bicicleta per l'Andana
quan ha perdut el control del vehicle i ha caigut a la via.
En aquell moment entrava a l'estació el convoy
que no ha pogut frenar a temps.
Un dels testimonis, Lluís Albert Seu va,
ha explicat el que ha vist.
Jo baixava en el tren, que ha passat l'accident aquest,
i jo baixava d'aquí un moment, baixava del vagó,
i el que ha passat és que he vist que dos ciclistes
que estaven a la bicicleta,
estaven ficant contra el terra i desesperats.
Fent-se la mascareta com plorant.
I dic, hòstia, que aquí ha passat alguna cosa.
I continuo caminant i miro a la via
i hi havia una persona tirada a la via.
M'he imaginat que el tren l'ha atropellat
i, bé, l'ha atxapat, l'ha atropellat.
En una finca boscosa de Tosa de Mar, a la selva,
han aparegut desenes d'animals morts.
La Fiscalia de Medi Ambient ho està investigant.
Els cadàvers són d'una cinquantena de gossos,
però també hi ha alguns gats i un porc vietnamita.
La finca és propietat de la mare d'una veterinària de Vidreres,
Natàlia Ràfols, a qui el Col·legi de Veterinaris de Girona
va suspendre la llicència durant 5 anys per mala praxi.
El president del Col·legi de Veterinaris de Girona,
Bernat Cerdà, ha explicat a Catalunya Ràdio
el llarg historial de la mala praxi de la veterinària.
Aquesta veterinària té un historial deplorable
dintre del col·legi.
Porta 14 estudiants acumulats, se l'ha anat inhabilitant,
però no feia cas de les inhabilitacions.
Se l'ha inhabilitat per 5 anys ara,
que és la màxima inhabilitació que podem aplicar,
i inclús s'ha acordat l'expulsió del col·legi.
Una de les hipòtesis és que els animals haurien hagut
de ser incinerats,
però la veterinària se n'hauria desfet llançant-los al bosc.
L'escriptor Mario Serras ha convertit aquest any
en el matarrug d'honor del Carnaval de Solsona.
És un dels elements característics d'una festa
que cada any reuneix més visitants
del núcleis històric.
En el seu discurs per acceptar el títol de matarrug d'honor,
l'escriptor Mario Serra ha vigilat de no dir res
que pogués molestar la Fiscalia.
Visca Solsona!
Carnaval!
Serra s'ha ficat al públic a la butxaca
amb un extens repàs a les particularitats
del lèxic solsoní.
També ha tingut referències a l'actualitat la bremada,
és a dir, el crit que fa el ruc
abans no el pengin dalt d'un campanar.
Aquest any, la bremada estava dedicada
a la crisi dels immigrants
i també a una justícia que condemna els pobres
i ajuda els rics.
Més enllà d'això, el protagonisme de la festa
ha estat per uns populars gegants bojos
que fan saltar tota la plaça major quan es posen a ballar.
Aquest any, la fluència de visitants
ha desbordat els carrers de Solsona
i han derrerit alguns actes,
tot i els canvis que s'havien previst en la mobilitat.
Però la sensació és que la quantitat de públic
no pararà de créixer any rere any.
I de l'actualitat esportiva,
aquest diumenge és el torn del Barça i espanyola a la Lliga.
El Barça visita el Calderón a un quart de cinc sense Mascherano
i Arda, que han quedat fora de la convocatòria.
Torna, en canvi, Sergio Busquets.
I amb la novetat de Javi López,
que torna a la llista de convocats
després de més de dos mesos lesionat.
També tornen Marc Navarro i Melendo,
i López perderà el partit per sanció.
Jugats a primera aquest dissabte, Ibar 3-0,
Leganés 4-0, Deportivo 0, Betis 1,
Sevilla 2 i Alaves 2, València 1,
i el Madrid juga 3 quarts de nou al camp del Vila Real.
Fins aquí les notícies.
Viure la moció de la Lliga a la TDP.
Aquest diumenge, a partir d'un quart de 4,
la TDP de l'Atlètic de Madrid, Barça, a Catalunya Ràdio.
Mira el partit per televisió
i escolta la transmissió d'Empuyal directament des de la tele.
Sense retard i perfectament sincronitzada.
Fes servir el teu comandament
i busca les opcions d'àudio a la pantalla.
La narració del partit és una exclusiva de la Caixa.
La Caixa dona suport a l'esport.
Nou amics, nou germans,
nous pares,
nous fills,
nous temps, nou Carnet Jova.
Fes-te el nou Carnet Jova a Caixa Vango per internet.
Descarrega't l'app i gaudeis dels avantatges
del Pat Jova virtual 2017.
Informa-te'n a carnetjova.cat.
Eeeh...
Eeeh...
Eeeh...
Eeeh...
Eeeh...
Eeeh...
Eeeh...
Catalunya Ràdio.
Generació digital.
Benvinguts. Aquest és el programa 603 del Generació Digital.
El control tècnic, Jose Ángel Alonso,
i el control central, el Carles Morales.
Si ens estàs escoltant per l'IFAM,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciódigital.cat.
Generació digital amb Albert Murillo.
Doncs en el programa d'avui
havíem de parlar d'un videojoc
que ara no puc dir el nom, en concret,
i si vau escoltar precisament el programa
del matí de Catalunya Ràdio el dimarts
a la secció de les Clicats,
ho sabreu, perquè ho anunciava,
i a causa d'un problema que hi ha hagut alia a nosaltres,
no en podem parlar
i no podem tenir el convidat que volíem
que ens acompanyés aquí a la taula.
Disculpeu si volíeu escoltar aquest contingut,
però no pot ser.
Més endavant segur que en parlarem
i a tot es menés el programa d'avui serà igual d'interessant.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui amb Xavier Serrano.
Molt benvinguts a tots. Com esteu? Molt bé.
Gina, Francesc, Xavi, com porteu l'agenda del Mobile World Congress?
Plena.
Cada cop més plena, tu, i el mail cada cop rebent.
Notícies, notícies... És extraordinari.
Gent que et vol convidar milers de coses,
i hem encantat que passis pel nostre estant.
Jo he rebut aquells típics mails de...
Hola, Neym, m'encanta la teva feina que fas a Company.
Ostres, que personal.
Plantilla, i vinga.
Xavi, tu és la primera vegada que hi aniràs,
abans ho comentàvem, fora d'antena o fora del programa.
Com t'estàs plantejant aquesta entrada en un univers que...
jo crec que et sorprendrà, eh?
Jo crec que em sorprendrà moltíssim.
Em sorprendrà deixar-me sorprendre
per les meravelles del món modern, en certa forma.
Però tens alguna cosa que tens ganes de veure?
Dispositius, aplicacions o no?
Bàsicament dispositius. A veure cap on tira la cosa.
I a veure de tot això que quedarà d'aquí un, dos, tres anys.
M'ho apuntaré amb una llibreteta i d'aquí tres anys ho miraré.
A veure què ha passat amb això.
Estem preparant el programa de la Setmana Vinent
que farem en directe des del For years from now
i on explicarem totes les coses que hem vist al Mobile.
Per exemple, Francesc, una de les coses que hem decidit anar
és a una roda de premsa d'una empresa xinesa
que ens ha fet molta gràcia la nota de premsa que ens han enviat...
Meizu, em sembla que es diuen.
Meizu.
I una mica venien a dir que tremolin iPhone i que tremoli Android.
Sí, o sigui, per xulo jo, no?
Sí.
Però escolta, ja anem.
Un ment d'una actitud de dir-ho.
A més, els que vinguin s'emportarà una cosa encudonant,
perquè això no es veurà mai.
Doncs escolta, ja hem d'anar.
El que estan intentant ara a les empreses del Mobile
és o regalar coses perquè hi has d'anar
i per intentar sortir, no?
De fet, el Mobile comença el dissabte.
Sí, de fet, al Mobile jo ja l'he començat, Albert.
Jo no sé tu, però jo ja l'he començat.
Són per mi dues setmanes jo que tinc gastant,
perquè tinc una empresa, jo que tinc allò...
Mil coses relacionades a dins.
La gent que realment està posada fins al Moll de l'Os,
no només premsa,
que hi fan negoci,
ja fa temps que han començat a fer Mobile
i que tenen unes agendes planíssimes.
A GINAP estarà el Mobile dins de l'app...?
Sí, dins del Hall 8.1 i el 8.0,
són les coses relacionades amb apps.
I com que la meva empresa, que es diu GINAP,
té coses a veure amb les apps,
doncs tindrem un petit estant allà.
Encara es diu Aplanet? Sí, es diu Aplanet, encara.
Però cada vegada tot és més Aplanet.
Perquè al final els mòbils tenen dues potes.
Una és el ferro, allò que té wifi, RFC,
i unes càmeres molt potents,
i l'altra és tot el que hi poses a dins,
que ara mateix es diu apps, i potser d'aquí dos anys es diu bots,
i d'aquí dos anys es dirà clouds.
Sí, sí, després en parlarem una miqueta del Mobile,
perquè jo també penso que cada any canvia una miqueta.
És a dir, evidentment s'ha de posar dia al dia a escoltar.
Em fa l'efecte que hi haurà una zona només de drons, també.
Clar.
És clar, és que el nom de Mobile,
la gent ho associa encara a telèfons mòbils,
però Mobile en realitat és mobilitat,
però aquest és més voluble.
Internet of Things s'ha anat fent molt més espai
del que havia tingut en un parell d'anys,
que vol dir totes les coses que són connectades,
i és que hi ha una part molt d'infraestructura connectada
que abarca molts temes, només la telèfonia mòbil.
I l'any passat hi havia temes de videojocs,
us en recordeu, amb l'ESL, que aquest any no hi és,
però en canvi sí que tenen una part dins del Mobile de gaming.
Per tant, tot el tema de contingut sí que s'hi està posant una poteta.
Game Lab Mobile, repetirà, estan?
Game Lab Mobile té una part.
La realitat virtual és el tema estrella d'aquest any o no?
Jo diria que no, eh?
A veure, hi ha alguna cosa bastant l'ou cost...
Bastant l'ou cost de dir...
Jo crec que, sincerament, per les coses que he pogut veure,
el més potent encara és una cosa que ja s'ha presentat fa temps,
que és l'acte C, el Vibe, que és el d'estim,
però jo crec que podrem veure
que es va democratitzant tota la tecnologia.
És a dir, que tu no cal que et gastis 800 euros
amb unes ulleres de realitat virtual,
sinó que amb un telèfon mòbil
o amb unes ulleres que no tenen perquè ser el teu telèfon mòbil,
amb un preu més assequible,
puguis gaudir d'experiències en 360 en realitat virtual.
D'acord amb el cardboard, per exemple, que és una cosa de cartolina.
El telèfon dintre ja funciona.
I, per cert, ara comentaves el tema dels videojocs.
Albert García anirà a una final de Clash Royale.
És a dir, que Clash Royale està ficada també al Mobile.
Clar, tot el que sigui videojocs per mòbil és contingut.
Quants diners arriba a moure el Clash Royale?
Molts, molts.
A casa meva hem hagut de tallar la xarxa perquè els meus fills...
No, però quants diners?
No, no, no gasten perquè els deixem, però si no...
No tant els diners sinó les discussions que ha portat el Clash Royale.
Jo crec que és un punt d'inflexió, sí.
És un joc, és un punt d'inflexió...
El Pokémon Go, l'any passat, i com a mínim a casa nostra.
Sí, sí, però aquest jo crec que té més punxes.
És a dir, és més complicat, aquest joc de gestionar amb un nen.
De gestionar. Sí, sí.
Vaig parlar amb... no sé si ho vaig comentar al programa,
disculpareu si ho vaig fer, amb la... amb la García Panella.
Va mirar, perquè també va tenir algunes discussions amb el seu fill,
i va mirar en quina edat doncs tenia,
perquè totes han de marcar,
i es veu que la lletra mega petita, petita, petita...
13 anys. 13 anys.
Mira, ja tinc un motiu... Sí, senyor.
...de pes i... Sí, senyor.
Si posa, ho posa, clar.
Clar, és que estan obligats,
i jo crec que en el fons hauríem d'insistir
perquè és un joc que obliga a estar connectat,
no poden jugar, perquè jugues sempre amb una altra persona,
això sempre fa que tinguis una via de comunicació
amb algú que no saps ben bé qui és,
i és una cosa que els pares també han d'estar una miqueta...
Però sobretot, sobretot, sobretot, són aquells cofres,
aquells cofres que sobren al cap de cinc, sis hores,
que són els que, doncs, enganxen i et diuen...
Et fa despertar a les cinc del matí per obrir un cofre i coses d'aquestes?
No, però sí que ell, quan apaga, pensa...
Quina hora serà? A les vuit, d'acord?
Doncs li demanaré.
No hem arribat a aquest extrem, encara, però...
Mare meva! Sí, de fet, ja... és igual.
Passem al món de... Passem al teu.
La fatalitat, vinga. Correcte.
Doncs vinga, continuem parlant de videojocs,
perquè fa uns dies que es va presentar un videojoc a Barcelona,
i Gina, tu hi vas anar.
Era l'agenda Delirium Studios,
una desenvolupadora que fa molt de temps que segueix,
i que recordo que ens havies parlat al generació.
Delirium Studios és una empresa que aquest any,
precisament fa deu anys,
i són els responsables de Los Ríos de Alice,
i tenen un nom amb un personatge molt estrany,
que no sé mai dir el nom,
per tant, em perdonareu que no el digui,
i ara presenten un joc que es diu Un Forgiven UBR.
Exacte, ahir vas parlar amb l'Arturo Monedero,
que és el responsable de Delirium Studio,
que ens comentava això d'aquest joc que vam presentar.
Què estàs presentant?
Pues hemos venido a Barcelona, primero a celebrar
el décimo aniversario de Delirium
con todos nuestros amigos de aquí, que son muchos,
y vamos a presentar Un Forgiven UBR,
que es la primera y última puesta de Delirium Studios
con la realidad virtual.
Es un juego del Far West, Spaghetti Wester,
en el que hay que ser el más rápido del oeste.
Duelos.
Duelos es muy directo, muy rápido de aprender,
y a ver quién es el mejor forajido del Far West.
Dueles de l'oest, i vas jugar, eh?
És a dir, estem...
Això vol dir que pots jugar amb una altra persona al mateix temps?
Sí, jugues amb una altra persona al mateix temps,
amb unes ulleres de realitat virtual,
i el que veieu és això, un desert,
una esplanada,
les casetes aquestes típiques de fusta,
i de sobte, quan tu menys t'ho esperes,
una veu diu xut, allò, dispara,
i tu has d'aixecar les mans,
i disparar, i el que sigui més ràpid guanya.
Ara, ja us dic, eh?, és molt precís,
i hi ha bales, per tant, no pots disparar ternament.
I, per tant, si gires una miqueta la mà,
i no fas alguna cosa d'aquestes, no hi donaràs.
Per tant, realment és molt real, però és una joguina.
És una joguina deliciosa, i d'aquestes que enganxen una mica.
Em recorda el que tenia la Suits,
que vam un joc també de duels de l'oest.
És molt curiós, perquè jo recordo,
una de les primeres imatges que tinc
dels videojocs de recreatives,
els anys 70, el francàs, més concretament, en el meu cas,
és veure un joc de duel
que era molt senzill, que eren dos personatges de l'oest,
i que tu també disparaves.
És a dir, m'ha fet gràcia perquè el començament d'una tecnologia,
com l'eisla virtual,
també comença amb jocs senzills com aquest, no?
Aquest costarà 5 euros, és un joc molt petitet,
i, de fet, surt amb una espècie d'early access,
que només pots disparar, i a poquet a poquet,
hi anirà afegint més funcionalitats,
i més pantalles i coses diferents.
Recordes aquella altra recreativa
que era l'oficina del banc també de l'oest?
Sí, sí, sí.
Hi havia el banquer amb els diners, el senyor Dolent.
Aquest era de Sega, com es deia, el banc...
No recordo el que dius tu, Albert.
Sortien cactus per allà al mig.
Sí, sí, sí.
És el Can Fight, de Midway, amb llicència de Taito.
I no era en color, és el 75.
Jo al·lucino amb tu, Francesc.
Al·lucino amb tu perquè ho té tot posat al cap.
Jo recordo al Tibidabo
que no hi havia una màquina,
sinó que hi havia uns animatrònics
i unes d'allò que tu portaves un botó
i podies disparar.
La meva dada.
Hi havia una d'aquestes a Disneyland Paris,
a la zona del Far West, fa un parell d'anys,
i aquesta també en vam jugar i molt divertida.
La vas guanyar a la persona que vas provar-ho?
Vaig jugar contra l'Albert García.
Què dius? No ho ha dit.
Perdona, es pot dir com vau quedar?
No es pot dir.
Aquí tot el que passa a les festes de Delirium Estudios
es queden a les festes de Delirium Estudios.
El programa Generació Digital
ha tingut l'oportunitat de parlar amb Hadi Pertobi.
Francesc, qui és aquest senyor?
El germà Besò d'en Hadi Pertobi.
Ui, ja ho sabem, no?
Doncs sí, dos germans,
en Hadi Pertobi i l'Ali Pertobi,
nascuts l'any 72 a l'Iran,
i fills d'en Firos Pertobi,
que era un físic iranyà,
fundador de la Facultat de Física de la Universitat de Xerif,
i professor del Mid i de Harvard.
Això vol dir que de 20 joves i de ben petits
han estat molt propers a la tecnologia i a la programació.
Vaig començar a programar quan tenia 8 anys i mig
amb el meu germà Besò.
El nostre pare va anar de viatge
i quan va tornar ens va portar un ordinador.
Era un Commodore 64.
No tenia cap joc i el nostre pare ens va dir que si volíem algun joc
hauríem d'aprendre a fer-nos-el nosaltres.
Està bé, això, eh?
El videojoc sempre com a estímul de la imaginació
i l'aprenentatge,
prengui nota.
D'aquesta experiència els dos germans
es van convertir en bons programadors
i van començar a treballar en el món de la tecnologia
i el seu nom ha acabat vinculat,
com a programadors o com a inversors,
a noms com Internet Explorer, Microsoft, Dropbox, Uber o Airbnb,
i sobretot a la iniciativa Code.org.
Déu-n'hi-do.
Code és una organització que intenta promoure la programació
entre els més joves
i com a assignatura també als col·legis,
i no tant pel fet de crear futurs programadors,
sinó per tots els avantatges evidents
que tenen.
El motiu per ensenyar a programar
és perquè la manera com penses quan programes
es pot aplicar a altres aspectes de la vida,
no perquè la persona necessiti programar
tota la seva vida,
sinó perquè ensenya a pensar.
Hi ha tot de diferents situacions a la vida
que no tenen res a veure amb la programació,
però que si tens aquesta experiència
les pots fer més bé.
El seu exemple era, per exemple,
compondre cançons, Xavi,
que necessita de certa estructura mental,
crear una recepta de cuina,
en què has de seguir passos,
o, per exemple, deia, si mai has hagut de redactar un contracte,
has de preveure per endavant moltes coses
que poden succeir, quines solucions s'haurien d'aplicar.
I, per tant, programar t'ensenya
totes aquestes coses, pensament estructural i ordenat,
orientat a la resolució de problemes.
Ell deia que existeix realment resistència
dins el món de l'educació corporal informàtica,
però a vegades està bé,
perquè l'educació no és una solució,
perquè l'educació ha de ser molt monolítica, molt clàssica,
no pot anar canviant cada dos per tres,
però sí que hauria d'obrir-se una mica més.
I ell deia que a l'escola
no hi ha cap problema per ensenyar biologia
i saben tots que no tots els que estudien biologia
a l'assignatura del col·legi
acabaran sent biòlegs.
No s'estudia biologia per fer biòlegs,
sinó perquè es creu que qualsevol persona
amb un mínim d'educació ha de saber
com funcionen les bases del seu organisme.
En canvi, quan es parla d'intentar ensenyar tecnologia
i ensenyar programació,
ell intenta que tothom sigui programador.
I ell diu una cosa brutal,
i és que diu que fem servir la tecnologia
més vegades al dia que no pas al nostre mateix sistema digestiu.
Imagina't.
Com és que en sabem molt més del nostre sistema digestiu
i no pas tant de com funciona la tecnologia.
Home, perquè bàsicament amb el sistema digestiu vius
i amb la tecnologia no necessàriament, clar.
Però és aquesta cosa, no?,
de dir, aprens biologia,
no per ser biòleg, sinó per tenir un mínim,
aprens tecnologia informàtica, també,
només per tenir un mínim, ja que és una cosa
que hem utilitzat més. Molt bé.
A més, ell i jo estàvem d'acord amb una cosa.
Quan algú diu programació, sempre es pensen coses molt grans,
amb fer apps, amb fer videojocs, amb fer grans programes.
Però sempre hi ha a la vida diària de cadascú
petits espais on la programació
et pot donar un bon cop de mà.
Per exemple, les persones que treballen amb full excel,
doncs, realment, gràcies a la programació
es poden facilitar molt la vida
i automatitzar molts processos.
Només fa falta una miqueta de programació.
Estic molt d'acord amb això,
perquè al final ens pensem que és per fer una aplicació,
però no, a vegades és per l'excel.
O tan fàcil com fer un bucle
que et renombrin tots els fitxers
que tens quan vols renombrar les fotografies.
Una cosa aquesta tan senzilleta.
El Codi, per això, és només una part
de tot aquest assumpte, de com ensenyar
i entendre tecnologia.
Varen voler saber què pensava ell de tots aquests dispositius
de maquinari, com la placa BBC Microbit,
o els Arduino i el Raspberry,
que s'han fet molt populars en l'ensenyament
de totes aquestes aplicacions tecnològiques.
Ell és un gran fan de tots aquests aparells,
els orientats a nens encara més petits.
I a mi em va dir una cosa que em va alegrar molt,
perquè realment resumeix molt la filosofia Maker,
que diu, si no ho pots obrir, no n'ets propietari.
Perquè quan fas servir un telèfon,
ja sigui Android o iPhone,
tot passa de forma màgica.
No pots entendre realment el que està passant a dintre seu,
perquè està massa polit
i no hi ha manera d'entendre com funciona.
I jo crec que és millor si pots obrir les coses,
mirar a dintre seu
i aprendre com funcionen.
L'Albert Tovi no està involucrat
en el dia a dia de Code.org,
com si aquí està més involucrat el seu germà.
Però tant un com l'altre,
tenen, a part de tot aquest perfil,
un perfil molt d'inversor.
Han ajudat moltes empreses tecnològiques
i start-ups a tirar endavant.
Una feina així és la que està fent ara a Barcelona
com a mentor de Numa Barcelona,
la primera acceleradora de start-ups tecnològiques
de casa nostra amb un programa de mentoria de 4 mesos.
I què fa una acceleradora de start-ups
pel futur de la tecnologia?
Deixem que sigui el mateix per a Tovi, el que ens ho expliqui.
Amb la programació pots crear qualsevol cosa
i compartir-la amb el món sencer.
Tenir un sistema de suport
amb altres persones que també estan arriscant,
tenir guiatge i finançament
és una estructura que encoratge l'emprenedoria
i marca una gran diferència.
La diferència entre la persona que té una idea
però massa por per intentar-ho
contra la persona que té una idea
i el suport per intentar-ho i seguir els seus somnis.
Déu-n'hi-do, Francesc.
Moltes gràcies, perquè ha estat superinteressant.
A més, ha sigut querer veure en exclusiva
aquesta entrevista perquè ens van trucar
la gent que portava la comunicació.
I mira, hem tingut l'oportunitat de conèixer
l'opinió d'aquest petit savi.
Noi, que ha sigut molt interessant.
Molt bé.
Doncs som a la setmana prèvia del Mobile World Congress
i la veritat és que, com dèiem a l'inici del programa,
tots estem molt revolucionats preparant
l'agenda d'entrevistes, taules i presentacions,
però no em vull ni imaginar
com ho deu portar el director d'Emskulls,
ara mateix, l'Abel Forn. Molt benvingut.
Hola, bona tarda. Molt bona tarda.
Com ho portes?
Diguem que ho porto. Molt bé.
Recordem que Emskulls és un programa
que promou la introducció de la tecnologia
a les aules mitjançant la creació i l'ús de solucions mòbils,
que precisament té a veure
amb l'entrevista que hem fet just abans.
En aquest sentit, Albert,
una de les iniciatives que esteu preparant
i una de les més importants, m'imagino,
és, per exemple, l'Emskulls Shanging Education Together,
que és un seminari d'un dia
dirigit a directors de centres escolars, no?
Sí, correcte. Això ho fem.
De fet, aquest any és la tercera edició.
Estem molt il·lusionats
perquè veiem que segueix havent-hi moltíssima demanda
i moltíssima gent que vol participar.
És un seminari que, justament,
va adreçat cap a directors de centre
que, a vegades, també...
Se n'oblidem perquè sembla que la feina del director
només és gestionar
tota la part més logística i operativa,
però la feina del director també és liderar, no?
I liderar tots els seus docents
i tota la seva comunitat de cada centre
cap al futur i cap a les noves tecnologies.
Això és el que pensem i, per tant, això és el que els volem explicar.
És que m'agrada molt
perquè toqueu a tots els membres importants,
és a dir, per exemple, evidentment,
els directors de les escoles.
Jo sempre he pensat i vam comentar-ho
en l'entrevista que vam fer el mes de desembre
i els professors, molts professors,
el que fan és avançar com un cuet
moltes escoles i, evidentment, els nens.
Parlen de professors,
també, en aquest sentit,
doncs treballeu amb ells, amb els docents.
I tant, i tant.
Fem una sèrie de coses durant aquest congrés
que són molt interessants.
A més a més d'aquesta jornada que convoquem des que se'n entra,
també convoquem els professors
a participar
en una altra jornada que fem
de canvi educatiu
en el que els ensenyem i els parlem amb ells
de quines són les dinàmiques de canvi
que hi ha a dia d'avui i que ells han de fer servir.
I, per tant, això també, de cara a ells, és molt interessant.
És l'EDUHAC? Exactament, és l'EDUHAC.
És una de les parts de l'EDUHAC.
L'EDUHAC, l'any passat, vam passar la primera edició,
vam començar també el votant del congrés
i es va convertir en una activitat
que ha durat tot l'any.
I durant tot aquest any,
amb els docents que han anat participant,
hem estat pilotant projectes que ells han creat
d'una manera molt disruptiva, molt novedosa,
i els hem estat pilotant a les aules.
I ara aquestes proves
que s'han fet amb més de 1.100 alumnes
les explicarem justament al congrés
i altres docents podran veure el que s'està fent
de forma molt innovadora a les aules.
Hola, Albert.
Fa temps que la iniciativa d'Emsculs no és nova.
Ha canviat molt la filosofia
des que la vau arrencar ara,
abans de la presentació del IOMO oficialment?
Sí, no. Crec que no ha canviat molt,
però sí que hem refinat moltes coses.
Hem tingut molta gent que ens ha ajudat,
tot i que teníem moltíssima ajuda
i una col·laboració molt estret
amb el Departament d'Ensenyament
i amb moltes altres institucions.
La veritat és que des de la Mala World Capital
que ens plantejàvem era un programa
que tingués un efecte molt positiu sobre l'educació,
i per tant hem hagut d'anar refinant moltíssimes coses.
Seguim tenint la mateixa mentalitat
de veure com els dispositius mòbils
i la tecnologia pot ajudar
a millorar l'educació i la docència,
però hem après molt en aquest camí.
I ara estem també, com deies, fent coses noves.
Molt bé. I després tenim, per primer any a Barcelona,
el IOMO dirigit clarament als nens.
A mi, t'he de dir que és una de les...
d'un dels esdeveniments que més il·lusió em fa veure.
No ho sé, eh? Sí, segur.
Evidentment, perquè és el primer any,
però també per veure les cares dels nois,
perquè al final són ells els que,
si tot va bé, d'aquí a 15 anys,
si continua el mòbil a Barcelona,
són els que... doncs...
presenten coses, en el fons?
I tant, que sí.
Hi ha amb nosaltres la idea d'arreglar això,
i, com dius tu, més divertit sempre i més emocionant,
i que més omple és veure aquests nois i noies
com aprofiten tot això i com la cara se'ls enceny
i veuen totes les oportunitats que tenen.
Però sí, sí, això és...
L'objectiu nostre és, amb el IOMO,
és poder donar aquesta plataforma
on les nois i noies coneguin de primera mà
tot el que és la ciència, la tecnologia, els dispositius mòbils,
i que això també us encoratgi a treballar i a desenvolupar projectes
en aquest sector que és importantíssim,
que està creixent i que li donarà moltes oportunitats a cada futur.
Doncs Albert Forn, volíem fer un tast,
tres dies abans, per veure com ho portava
el director de l'Emskulls a la preparació
de tots aquests estaveniments.
Moltíssima sort,
i els perseguirem aquests dies perquè ens expliquis in situ
com està anant tot plegat.
I tant, moltíssimes gràcies a vosaltres.
Gràcies a tu, adeu-siau. Fins aviat, adeu.
Doncs al Generació Digital
sempre som molt contraris en el remolc
de les actualitzacions que van sorgint de les xarxes socials,
com WhatsApp o Instagram o el que sigui,
però d'altres formes, aquesta setmana,
l'actualització de WhatsApp ha deixat fora de joc a molta gent.
I dic molta gent, sobretot gran,
gent que potser no està molt acostumada a fer servir la tecnologia,
i és que, Gina, a partir d'ara,
què es pot fer amb el WhatsApp que abans no es podia fer?
WhatsApp ha transformat
els seus estats.
És a dir, sabeu allò de, hey, I'm using WhatsApp, que sortia?
Aquella frase petiteta, no?
Sí, que la gent posava, en l'oficina?
En el colegio? De camino a casa?
Sí, siempre conectado.
Jo tenia una cosa molt graciosa,
que era escribiendo en punts uns pendius.
Quan la gent escriu, la gent sempre es pensava que jo estava escriviendo.
Estava malbé.
Doncs ara es segueixen dient estats,
però ara són imatges o vídeos curtets
que duren online 24 hores
o fins que el receptor els veu,
igual, exactament igual,
que Snapchat, amb els Snaps,
Instagram, amb Stories,
Facebook, amb Stories,
i ara WhatsApp s'ha apuntat en aquesta moda.
A veure, jo... Perdoneu-me.
O sigui, totes les xarxes socials tenen clar cap on volen anar?
No. No.
Esteu segurs? No.
Jo crec que no saben on volen anar,
però saben quina és l'estratègia que volen seguir,
que se'n diu la retenció d'usuari.
Si tu agafis el telèfon mòbil,
en lloc d'anar-te'n cap al...
Can Dicrash o al Cash Off Clans,
que en parlàvem abans,
te'n vagis a WhatsApp i tu o te'n vagis a Instagram,
o te'n vagis a Snapchat i, per tant,
que puguis fer moltes coses molt diferents
que tinguin entretingut una estona.
I si us hi fixeu, si aneu als Snaps o de...
Perdó, què Snaps? Ara es diuen estats a WhatsApp.
Si aneu als estats de WhatsApp,
veureu que una vegada n'heu vist un,
immediatament després, sense que mireu res,
quan s'acaba el temps, ve el següent.
I després veu el següent.
És com una espècie de zapping infinit,
que depèn molt de la quantitat d'estats
que hagin fet els teus contactes.
Molt bé. A veure, posem una mica de música abans, sisplau.
En aquests moments, Albert Murillo s'està marejant.
No, no, el tema...
Això ho podrà veure tothom?
Tu pots marcar a qui ho pot veure o no?
Hi ha dues diferències respecte a les altres xarxes socials.
La primera és que no té filtres.
Snapchat, una de les coses que va fer que tingués un gran creixement,
és que tu et podies tenir filtres i transformar-te en un conillet,
posar-te a barba, fer-te prim, amb els ulls grossos...
Totes aquests filtres, no només de color, sinó de facials.
Aquest no en té.
Simplement pots pintar la pantalla amb el dit,
hi pots posar-hi emojis, hi pots escriure, però ja està.
I l'altre és la privadesa.
És a dir, com tu gestiones el teu contingut.
Tens tres opcions.
La primera és que ho poden veure tots els teus contactes.
Per tant, tothom que tingui el teu telèfon mòbil
ja et tingui agregat a WhatsApp.
Podrà veure això.
De la mateixa forma que veient aquella frase.
La segona és, tots els meus contactes accepten.
Molt bé.
I tu senyales quin vols que no vegi.
Jo no vull que el meu jefe no vegi els meus estats.
Doncs te'l pots posar allà.
O la tercera opció, que jo crec que és la més encertada,
és compartir només amb...
amb qui vols compartir aquests estats.
El tema és que no ho pots fer de manera individual.
És a dir, és per grup.
Tu només pots dir, tots els meus estats
vull que els vegi aquest grup de gent, o tothom, o tal.
No pots dir, no, aquest només vull que el vegi el Francesc.
O aquest vull que el vegi l'Eli, el Francesc i el Xavier.
Però l'Albert Murillo no.
Clar, ets el jefe.
Ets el molt honorable director.
Per tant, jo crec que aquí encara li falta
una miqueta de feina.
Sí, sí.
Vaig anar a Instagram, que també vaig veure,
acabàvem de fer una actualització.
Perdó, LinkedIn i això.
I vaig veure Instagram.
És a dir, molt colorista...
No entres a Facebook. No tens Facebook.
Però si en tens, ara també hi ha les stories allà.
És el mateix que ha fet WhatsApp.
Allà es diuen stories, WhatsApp es diuen estats.
Però el mòbil ha canviat la interfície,
i ara les notificacions i tot allò apareix a sota.
I les històries a dalt.
No tinc la sensació que, en el fons,
el que pot passar d'aquí 10 anys,
el que pot passar a Facebook, que té Instagram,
és que al final, i WhatsApp, oi?
Estic dient bé, no?
Que al final només li interessi tenir Instagram.
Que tot es converteixi en una xarxa social.
Poden fer diferents coses.
Una és unificar serveis,
fer com una espècie de plataforma universal,
on no puguis tenir tot.
Això és complicat sobretot en el sentit
que la plataforma app és una mica curta
o una mica...
Ostres, hauria de ser gairebé com un sistema operatiu.
Perdoneu-me la comparativa,
però és que serien molt gros en sistemes de servei.
La segona és el que us comentava abans de la retenció d'usuari.
És molt important que quan tu agafis el telèfon
no te'n vagis a una altra,
perquè tot i que formin part de la mateixa empresa,
WhatsApp, Instagram i Facebook,
els tres tenen objectius que competeixen entre ells.
És a dir, que si funciona millor WhatsApp
i no funciona Instagram, Instagram el tanca.
La gent que treballa a Instagram, fora.
Per tant, els seus objectius han d'arribar-hi.
I la tercera?
Que és que tothom copia tothom.
Això va començar amb Snapchat, amb els Snaps,
i la gent deia això.
I hem vist que ara Snapchat s'ha estancat en usuaris,
no està creixent com estava creixent fins aleshores.
Però aquesta setmana han posat a la venda
ja les ulleres de Snapchat.
Sí, clar, les han obert a tothom, es podien comprar,
però no estaven obertes a tothom.
Però s'han estancat en usuaris,
que hi ha moltes ulleres i molt de màrqueting i moltes filtres.
Però si al final la teva tecnologia te la poden copiar,
no val res tot el que has construït.
Ho has de... ja no dic protegir,
però sí que has d'anar creant valor i novent,
perquè és una tecnologia molt caníbal.
Però fixa't que Facebook s'està convertint
en una plataforma, això que dèiem,
que ho aglutina absolutament tot.
Ara mateix els vídeos de YouTube els reprodueix Facebook,
no els reprodueix YouTube, fins i tot.
I has d'anar a YouTube a buscar-los,
si els vols veure a YouTube, perquè moltes vegades també...
No es veuen bé.
Jo, per mi, encara, a vegades que entro a Facebook,
encara ho veig com molt antic, Facebook.
Encara tinc aquella sensació que és una interfície molt antiga,
no ho sé, com de fa 5 anys.
No ho sé.
Amb el per mòbil, jo sí que el veig molt modern,
però és veritat que quan entres a través és de PC,
encara es veu si és un disseny antic.
Sí, certament.
So delicious.
Doncs va, parlant de xarxes socials,
Xavi Serrano, aquesta setmana també hem de parlar d'Instagram.
Sí.
Han passat coses, eh? Sí, mira, mira, mira.
Tothom recorda aquell compte d'Instagram,
el roba Muradosman.
Muradosman, eh?
Muradosman, amb dues esses.
En què es veu la dona del propietari del compte
tibant-lo de la mà en una imatge subjectiva,
això us sona, eh?, que sí.
Ah, sí, l'han canviat molta gent, això.
És un fotor professional, Muradosman, es diu així,
que es dedica a viatjar pel món amb la seva esposa,
i han popularitzat el sumum del romanticisme,
amb unes imatges perfectes i plenes de sucre.
A hores d'ara ja té 4 milions i mig de seguidors.
És clar, la gent vol fer-se fotos tan romàntiques com aquestes,
però una cosa són les expectatives,
i l'altra, la realitat.
I aquesta setmana s'ha fet una notícia
que aquesta setmana s'ha fet viral un perfil d'Instagram
anomenat Boyfriend-of-insta,
que també tenen pàgina Facebook.
I què podem veure en aquestes fotos?
Doncs el nom ho diu tot.
Nois que fan fotos de les seves xicotes,
i les amigues de les xicotes, que també hi surten.
Darrere de cada fotografia del viatge perfecte
i darrere de cada nit de noies,
hi ha un xicot amb el mòbil a la mà.
En aquestes imatges sempre hi és.
De vegades en posicions estranyes i incòmodes
és per obtenir la presa.
La pàgina està plena de fotos
que mostren la realitat darrere d'aquestes imatges perfectes
que veiem a Instagram.
Nois que aguanten l'equilibri a la vanyera d'Hidro Massatge,
arrossegant-se pel terra brut,
la gatzoneta, convidant un amic
perquè aguanti una ombrela que faci una bona ombra, etc.
Jo només vull recordar que darrere d'una bona foto
hi ha, atenció, un bon fotògraf,
una bona càmera i una bona edició,
que no sempre el resultat és el que és.
I aquest bon rotllo i aquest bon humor contrasten
amb les imatges esgarrifoses que també hem conegut aquesta setmana.
Horroroses.
Tinc poc pèl, però poc que tinc se m'ha posat molt de punta.
Unes fotos i un vídeo no aptes
per a persones amb problemes de cor.
Jo mateix m'he angoixat molt amb veure-ho.
Ni tan sols jo, Eli, tu que gestiones les xarxes,
no t'he passat el link perquè ni ho pengis.
No, perquè em faria por a mi mateixa de mirar-ho.
No, perquè no val la pena fomentar aquesta foto d'escombreria.
Es tracta de la model russa, la Victoria Odintsova,
que es va penjar de la mà d'un noi
dalt de tot de la torre Cayana, Dubai,
sobre una cornisa a una altura de més de 300 metres.
I això hi ha les proves.
Primer es veu com l'anoi l'agafa de la mà,
l'anoi es va tirant enrere i va baixant
fins que queda penjada de la mà.
Després hi ha una foto que la va fer el noi
o algú des de darrere del noi va fer la foto
veient la noia com es penja i de lluny,
un riu, els vaixells...
No hi ha truc.
L'empresa propietària de l'edifici
i hi ha més un comunicat condemnat l'acció, evidentment,
i han anunciat mesures legals contra la model
perquè va fer tot això sense permís
i sense cap mena de mesures de seguretat.
La model té més de 3 milions de seguidors a Instagram
i el que és curiós és que puguin tancar el compte d'Instagram
per ensenyar un muró però no per fer estupideses
com aquesta digna d'un premi d'algun.
Home, potser si a la mà se li veiés un pit...
Potser sí.
Recordem quanta gent ha mort arreu del món
fins al moment fent-se selfies.
M'ho expliqui? Moltes, moltes.
Segons les xifres, de les quals es tenen notícies.
Clar, perquè hi ha gent que s'ha mort i no se sap, no?
Del 2013 al 2015, 65 persones. A tot el món, eh?
Del 2016, 92 persones.
I aquest any en portem 10.
L'Índia és el país amb més víctimes, per cert.
Déu-n'hi-do.
A veure, Eli, què t'ha sorprès que hagi passat aquesta setmana
al Telegram, que cada vegada som més?
Sí, sí, som un dels grups...
Ara ho expliquem, perquè som un dels grups en català
que parla de tecnologia més grans.
Ah, que bé!
Doncs aquesta setmana a Telegram s'ha parlat de Telegram.
Som així d'originals.
En Felip, de Gaming.cat, ens comenta que...
que és un dels grups més grans de Telegram.
Sí, sí, sí, sí.
És un dels grups més grans de Telegram.
En Felip, de Gaming.cat, ens comenta que està fent
un llistat de grups de Telegram en català, com dèiem,
que siguin més o menys públics.
I diu que n'està trobant molt poquets.
Ja.
Llença la pregunta a la resta d'usuaris de qui ens coneixem,
per apuntar-lo a la seva llista,
i ens comparteix aquesta llista que té fins ara,
i té classificats els temes,
per videojocs, general, tecnologia i altres.
Fantàstic, la feina del Felip.
Doncs sí, com et comentava, el nostre grup és el més gran.
El que segueix de prop els de Mossé Galapoma.
I em diu que sí que ha trobat molts canals de difusió,
en català, com els partits polítics, oficials, etcètera,
però grups de difusió, grups de fòrum, no n'hi ha gaires,
de discussió, diguem-ne.
El que trobo és que en els grups de Telegram
hi ha una muntanya logarítmica quan tu l'obres,
i és que necessita paciència.
I mira, el matí de Catalunya Ràdio en va obrir un,
però el tenen força abandonat,
perquè jo crec que en un principi no et trobes
aquell feedback que potser més endavant sí que et trobes.
Crec que en Telegram has de tenir una mica de paciència.
Esperar, no? Però això, com a qualsevol fòrum.
Llença una pregunta, llença un tema,
i fins que la gent no s'anima pot passar dies.
Nosaltres tenim molta sort perquè els viants que tenim
i que estan en aquest grup el dinamitzen sol gairebé.
Nosaltres no hem de fer res.
En parla també de bola de drac.
Doncs sí, un altre tema que m'ha fet molta gràcia.
Al comments que han provocat una notícia,
que ha començat a Telegram,
On deia que bola de drac tornava a la tele, però no en català.
I és que aquesta setmana informava el cinefil.cat
que Boing ja la met com a bola de drac súper.
I en Perufito, si deia que ell té un llibat intern molt gran
i que li és impossible veure la sèrie en castellà, directament,
de fet, la cançó fa molta gràcia.
De fet, acaba de sonar ara mateix en castellà aquí
i tots hem fet... Ai, no!
Sí, sí, tal qual.
Un universal de Bola de drac que continua i continua
amb les pel·lis, amb les sèries i tot plegat.
Sí, bueno, de fet, el Bola de drac super, el que hauria de ser...
és la nova sèrie. És una nova sèrie.
El que passa és que TV3 sembla que no l'ha comprada
i, per tant, no la podrem acabar de sentir mai
amb la veu de Marc Zani,
excepte que per un tema de drac, doncs vinga, va, s'animin,
i potser dintre d'uns anyets, però, de moment,
toca sentir-la en castellà.
Doncs vinga, va, avui que tenim una taula amb molts experts,
una pregunta del nostre uient Albert García d'Andorra.
Bona tarda, amics del Generació Digital.
Us escric aquest missatge de veu
perquè vull participar en el sorteig de Gravity Rats 2
que sortegeu, ja que vaig jugar a la primera part i em va agradar molt.
I bé, aprofito aquest missatge
per enviar-vos una pregunta, a veure amb quina és la vostra opinió,
si creieu que arribarà el dia en què arribarem a jugar a tots
amb ulleres de realitat virtual,
és a dir, jo que tinc una Play Quadre,
si arribarà el dia que sí o sí tingui que jugar amb les UBR,
o penseu que no serà gaire majoritari
i únicament jugarà una petita part
de la gent que té Play Quadre, Xbox o qualsevol consola.
Moltes gràcies, enhorabona pel programa, adeu.
Gràcies, Albert.
La pregunta dita d'una altra forma és, al final jugarem al 1.
Només podrem jugar al 1 amb ulleres de realitat virtual?
Jo crec que no. Jo espero que no.
No, no, ja et garanteixo que no.
Ah, sí? Molt bé.
T'ho garanteixo, t'ho garanteixo.
Així m'agrada, seguretat.
Et poso un exemple. Què va passar amb les teles de TVT?
Quan va arribar la KT, no?
Perdona, quan van arribar les teles, en format 16.9.
El que va costar que es passés a format 16.9. Per què?
Perquè totes aquelles persones que encara tenen una tele quadrada,
hem de mantenir-ho,
les grans empreses no els agrada treure's quota de mercat per ser modernes.
Ells volen ser modernes quan ja tothom és modern.
I per tant, saben que no perden res.
La UBR hauria d'haver-hi un canvi molt brutal
perquè realment això acaba substituint
el format de visualització tradicional.
Per tant, jo crec que la UBR no acabarà substituint
la visió per tele.
No ho crec, eh?
Jo crec que tampoc, perquè es visiona d'una manera diferent.
Tu amb una televisió pots veure una pel·lícula de dues hores,
i en UBR és impossible.
No pots aguantar més de mitja hora perquè t'acabes amb el cap com un timbal.
Almenys la UBR que tenim ara amb aquesta tecnologia d'ulleres,
per mitja hora, per mitges horetes,
per alguns tipus d'experiència, tipus 360,
no pots fer-ho amb un format quadrat normal.
Les cites una... doncs una... això, unes ulleres immersives.
Però...
potser sí que ens trobarem d'aquí 10 o 20 anys
amb un nou format de visualització
que no serà una tele o que durarà un pas més enllà de la tele.
Però jo crec que això, les ulleres UBR no seran aquestes.
Jo crec que un dia haurem de parlar seriosament de la salut en tot això,
i de com ens estem espatllant la vista...
Sí? Sí, sí, sí. Amb els mòbils...
Amb les tauletes, etcètera, etcètera.
Ja no t'explico, ja. I l'esquena, perquè anem tots amb el cap cap avall.
I això, estic segur que ens acabarà sortint allò una jepa.
Per cert, vaig veure l'altre dia a Twitter...
Dic, a veure, això és veritat o no?
I no ho he pogut contrastar, no sé si ho heu vist vosaltres.
Era una persona que en una pàgina deia
de quina forma podies veure Netflix
amb una tele de tub de raig catòdics.
És a dir, torna a veure les sèries a 625 línies.
I et feia els aparells per poder connectar Netflix...
Ja són ganes, eh? Sí!
Perdona, però la NES Mini té un filtre
per veure com ho veies amb les televisions antigues.
Sí, sí, però aquí és recuperar la tele,
que potser encara tens guardada, no sé, on...
Van molt buscades, eh?
Sobretot per jugar a videojocs retro amb consoles antigues.
Van molt buscades.
Aquí a la taula, jo encara en tinc una, tu, Francesc, també?
Unes quantes. No, no.
Per favor. Com no, no, no, eh?
Per cert, per cert, si teniu Netflix,
no us perdeu una sèrie que es diu Black Sails, una de pirates.
No apta per menors, de cap dels menors.
Nens, que ens escolteu, no mirau Black Sails.
Sí? Està bé, eh? Ja està, tots descarregant-ho.
Molt bona, molt bona, produïda per Macalve i...
Bé, bé, molt bé.
Doncs, mira, parlant de nens, més consultes.
En Pau ha agafat el telèfon de la seva mare
per deixar-nos aquest missatge.
Hola, soc el Pau. Us faig una consulta
a veure si tinc sort amb el Gravity Rush,
que té molt bona pinta.
Em agradaria saber si hi ha alguna pàgina web
que sigui un directori de jugadors de l'overwatch en català
per poder-lo fer online i jugar. Gràcies.
Doncs, amb la música d'overwatch et diem, Pau,
que fins i tot hem fet la pregunta a Telegram
i ens responen igual que la recerca hem fet nosaltres.
Hem vist a gaming.cat
en algun foro d'aquesta pàgina que algú ho comentava
i hi ha algun jugador català
que deixa el seu número de codi per poder contactar,
però poca cosa més.
Es pot trobar alguna informació a gent com tu
que ho ha posat als foros i res més.
Hem de fer una cadada generació digital
per jugar tots a l'overwatch. Ho veig claríssimament.
Aquest joc...
L'altre dia vaig estar mirant
i realment porta menys d'un any a la venda,
però sembla ser que és potent.
Sí, és com el nou Clash of Clans, Albert.
Sí, sí, certament, certament.
I, a més, vaig llegir una notícia
que un jugador de LOL del League of Legends
va deixar el League of Legends per jugar aquest joc,
cosa que va...
I va deixar el futbol per anar-se'n al bàsquet.
Certament.
Això sembla Rapture, aquell videojoc fantàstic.
Videojoc. Sí, sí, videojoc.
Aquest és el so que està enregistrat l'any 89
per un radioficionat.
En aquella època, l'estació especial Mir,
Amatia, música que es podia captar
amb antenes espacials
en el moment que passava sobre la casa teva.
Parlar d'estacions espacials
és fer-nos venir a la memòria imatges icòniques
de la ciència ficció, l'estrella de la mort,
apareixent davant de la cabina del Falcó Milanari,
l'Enterprise acostant-se a la Deep Space 9,
o el transbordador de la Pan Am
portant el doctor Heywood Floyd
a l'estació espacial 5 de camí
a veure cert misteriós monòlit.
Tot això pertany a la ciència ficció,
però en un dia de febrer del 86
semblava que aquest futur es feia una mica realitat.
Concretament un 20 de febrer, Francesc.
Doncs sí, va ser quan des de l'estació espacial,
no, des de la base de Baikonur,
un coet soviètic Proton-K
va posar en òrbit el primer mòdul de l'estació espacial Mir,
que en rus vol dir Pau.
La Mir, dissenyada per una emissió de només 5 anys,
curiosament, com l'Enterprise,
va durar, en realitat, va durar 15.
I va arribar a tenir fins a 7 mòduls acoblats
que es van anar afegint en diverses missions d'ampliació
i que permetien, doncs,
tenir una tripulació d'entre 3 i 6 tripulants
on es feien experiments de biologia, microbiologia,
gravetat, astronomia i meteorologia.
Recordeu la caiguda de la Mir?
Si hagués passat amb Twitter en funcionament...
Allò de ciutat acollonant. Total, Francesc.
No, no, no, i tant.
La caiguda de la Mir.
Que a veure què passaria, que on cauria,
que si caurien trossos.
La Mir, la veritat és que, ja que va al final de la seva vida,
era un perill amb volant.
Hi va haver una òrbita baixa,
això vol dir que estava entre 300 i 420 quilòmetres d'alçada
de la superfície terrestre,
en una zona plena de residus espaials de tota mena
que s'acumulen, d'ebris especials que hi ha pertot arreu.
I circulava a la poca despreciable velocitat
de 27.000 quilòmetres per hora.
Això vol dir que donava 15 òrbites al voltant de la Terra cada dia.
Estava vella, havia tingut diversos accidents, incendis,
havia tingut col·lisions amb fragments espaials
i errors d'acoblament...
No, no, absolutament.
I el cos de mantenir-la era tan gran que, atenció,
l'Agència Espacial Russa va decidir fer-la caure de manera controlada.
Van activar els seus coets, ja feia un any que no hi havia ningú.
Van activar els seus coets i la van fer caure
en una òrbita cada cop més baixa
i la van anar dirigint cap al Pacífic Sud,
on va caure el 23 de març del 2001
i es va anar incendiant poc a poc.
I era la primera estació espacial que hi havia?
Curiosament, molta gent no ho sap,
però no era la primera estació espacial que va existir.
Hi havia una estació espacial del projecte espacial soviètic,
n'hi havia hagut 6 abans,
i als Estats Units, del 73 al 79, hi havia l'Skylab,
que també havia tingut tripulació, però per estades molt curtetes.
Hi ha, segurament, curiositats, no?, que han de saber de l'amir.
Home, vinga, un parell de detalls friquis.
Per començar, dins l'amir, hi havia un EV6-2.
Sí, senyor.
L'Star, l'Star.
Allà veureu, si veieu algunes imatges d'aquestes,
i hi ha, inclús, un petit vídeo on es veu,
passejant-se per allà, l'M6-2,
era un Sony, un HBG900, que era un model especial,
que tenia genlocker, això permetia superposar imatges de vídeo,
i anava acompanyat d'una unitat, que també estava a l'amir,
l'HBG900, que era un digitalitzador.
Això permetia digitalitzar imatges i fer sobreimposició.
Tot el que necessitaves,
si eres un aspirant de youtuber soviètic de l'any 86.
Escolta'm, també, el tema Afecte 2000...
Ja va haver-hi alguna cosa relacionada?
Parlàvem de la caiguda de l'amir.
Atenció, que l'amir va caure el 2001,
però l'any 2000 us han recordat tot el tema de l'Afecte 2000?
Què passaria quan les màquines, els ordinadors...
Passessin del 00 al... Al segle del 1900,
i aquestes coses que se n'anaven a caure,
imagina't si no s'havia d'anar a caure l'amir,
que portava des dels 80 un ordinador allà flotant.
Què passava? Resulta que el 9999...
sembla ser que en alguns llenguatges de programació
és un codi de terminació del programa.
Això fa que molts programes poguessin haver aturat
quan el rellotge arribés al 999, que és aquest senyal per allà.
Això va... Bé, si sumes a això,
si sumes a la típica tac de pànic milerarista,
cada cop que ens acostem al calendari,
una xifra significativa.
I unes interpretacions de Nostradamus,
que deien que un meteorit cauria a la Terra,
al canvi de segle... I l'euro, també.
I l'euro, bueno, allò va ser la màquina absoluta.
Què passa? Molta gent pensava que això feia referència a l'amir,
que l'amir es va caure.
I tot aquella del dissenyador de moda, en Paco Raban,
que va fugir de París perquè estava convençudíssim...
que l'amir cauria a París,
i allà faria un esborang immens i ens estaríem submesos al caos.
Suposo que els amics encara s'estan enfotant del Paco...
No, que van marxar amb ell.
Certament.
I una cosa molt divertida, que jo crec que si no s'ha fet cap pel·lícula,
s'hauria de fer perquè és brutal, sí que se'n va fer un documental.
I és un dels últims, un dels últims astronautes de l'amir,
que era enginyer i tècnic de l'amir,
estava allà esperant que vingués la nova tripulació
i li va passar una cosa ben curiosa
que estava flotant a l'espai el 21 de desembre de 1991,
l'edat en què es va desmembrar la Unió Soviètica.
I què vol dir que l'estació de control a base terrestre
d'on es controlava l'amir i l'estació de Baikonur,
que és on es feien els llançaments, va deixar de ser russa
i es va convertir en la República del Cafagastan.
Aquest pobre home es va estallar
perquè no volia anar-lo a buscar.
Per tant, havia d'estar-s'hi molt poc temps
i va estar-se acabant mesos, una mica de Marte, però...
Entre Marte i la Terminals. Exacte.
Es va quedar l'esmaiac. Aquesta història és boníssima.
I es va quedar allà i ningú sabia qui l'havia d'anar a baixar,
qui posava els calés per enviar el coet cap amunt i tal.
Una altra curiositat és que el 2000, quan l'amir estava deshabitat,
es va enviar una missió espacial per arreglar-la,
per intentar fer-la habitable com a futur hotel de l'espai,
una empresa privada va enviar gent allà a reparar l'amir
perquè pensaven que la podien reaprofitar com a futur hotel espacial,
cosa que al final vam veure que allò no es podia reparar.
Donne pongo iacuzzi, no?
Vas a dir alguna cosa, o què?
Al principi has parlat de l'Esterlla de la mort,
del foto culinari, del Deep Space Nine,
el transbordador de la Pànam, del Heywood Floyd, etcètera,
però hi ha una que te l'has deixada.
No, Moonraker. Ah, bueno.
La pariu la James Bond amb aquella lluita amb blàzers.
Gent flotant per l'espai.
Em sembla que va ser, al final, atenció, spoiler,
si no ho viseu, és igual, des del corre,
on desapareixia el tiburó,
marxava una noia i es perdien a l'espai.
Per cert, aquesta música que sona tota l'estona igual
és una música ambient electrònica molt relacionada amb l'amir,
perquè va ser un grup que va posar nom a aquesta...
I Paus Turnout? Sí, sí.
Va fer una cançó, aquest track que es diu Estació Especial Mir.
Molt bé.
És la música que et fa moure, el pollo.
Com m'agrada.
Així el desentumeixes una mica, te t'ha mirat el mòbil.
Exacte.
Eli, què ha passat a les xarxes? Alguna proposta que ens han enviat?
Doncs mira, hem volgut recuperar una proposta
que ens feia en Xavier Rossell fa uns dies a Twitter,
on ens deia que la Generalitat de Catalunya
vol seduir el màxim nombre d'educadors,
famílies i infants de primària
perquè s'acostin sense por a matèries tecnològiques
com la programació, la robòtica i el disseny en 3D
dins de l'àmbit conegut com estem,
que es refereix a ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Ens diu que, amb aquest objectiu,
el govern ha dissenyat Bitbot.cat,
que és un programa d'impuls d'activitats extraescolars
de programació i robòtica
promogut per la Secretaria de Telecomunicacions,
Ciberseguretat i Societat Digital
del Departament de la Presidència,
amb la col·laboració de la Secretaria de Polítiques Educatives
del Departament d'Ensenyament.
I on hem d'entrar? S'ha d'anar a Bitbot.cat,
i aquí es pot accedir a extraescolars de robòtica i programació,
formació per ser monitor de robòtica i programació,
o organitzar una xerrada a la teva escola o entitat.
I hem rebut també una nota a la veu interessant amb un recordatori.
Doncs sí, la del Jesús Alonso,
que és responsable del Màsters i Graus de Videojocs i Animació de l'UPC.
Enguany s'allegra la cinquena edició
del concurs de videojocs i animació 3-Headed Monkey Awards.
És un concurs impulsat per la Universitat Politécnica de Catalunya
que empenya al món professional el jove talent de cicles,
graus, màsters universitaris,
així com petits estudis i índis de recent creació
que estan davant del seu primer projecte.
Tenim 9.000 euros en premis repartits en 6 categories,
i l'any passat es van presentar més de 100 projectes.
I us convidem a participar així com a assistir
a l'event que es realitzarà el 9 de juny.
Tindrem xerrades, zones de networking,
podreu jugar als seus finalistes, parlar amb els creadors,
lliurament de premis, sorpreses, músiques...
Això la podeu trobar a upcvideogames.com,
incluent un vídeo resum de la darrera edició.
Esteu tots convidats.
Un vídeo on surt, per cert, la Gina i un servidor.
Perquè ja vam ser l'any passat.
Nosaltres sempre estem disponibles
per als 3-Headed Monkey Awards.
Som com la parella Fred Estering-Ginger Rogers.
Certament. La-la-lan.
Del bit això.
Per cert, podem dir el guanyador d'aquest joc,
el Gravity Rise 2, que regalem aquesta setmana.
Doncs sí, d'aquest joc tan desitjat,
el guanyador és l'Albert García d'Andorra.
Per cert, qui està preparant també el programa espacial
és el Generació Digital de TV3.
En Lluís Marquina ens fa 5 cèntims d'aquest programa
d'aquest diumenge, que serà el Premobile World Congress.
Aquesta setmana, al Generació Digital de TV3,
farem una mena d'espacial
per escalfar motors de cara al Mobile World Congress.
Ens fixarem en el protagonista d'aquest esdeveniment,
el telèfon mòbil, un dispositiu
que ha canviat la manera que tenim de fer les coses.
Per cert, de fa uns dies que l'Àlex Dinojo
ha assumit el carrer de director d'Amica la Viquimèdia de Nova Creació,
fins ara el director de projectes,
que era de l'associació on ha exercit la funció d'ambaixador cultural
de la Viquipèdia en català a les institucions culturals.
Ell és diplomat en Ciències Empresarials,
amb un posgrau en gestió museística
i un altre en gestió cultural.
El vam tenir al Generació Digital
en una entrevista exclusiva al podcast
i recuperem ara un moment en què parlava dels fonaments de la Viquipèdia.
Bàsicament, hi ha cinc normes que es coneixen com els cinc pilars.
Una és que la Viquipèdia és una enciclopèdia,
no és un web qualsevol, no tot hi té cabuda.
Ha d'estar escrita amb un ton autàl, generalista,
que ho pugui entendre tant la meva mare com la meva filla, per dir-ho així.
Una altra és que el contingut ha d'estar referenciat.
Els voluntaris no som experts, no som creadors de coneixement,
l'únic que fem és referenciar coneixement ja existent.
El tema de que Amazon s'instal·la la Gustavo Agili, no?
Necessito vincular, actualitzar la pàgina,
però enllaçar el 324 on s'ha publicat la notícia.
No estic dient que m'ho he inventat jo, sempre situ.
I una altra és que els articles s'han de reflectir des d'una neutralitat
al màxim d'espectes possibles.
Per exemple, si és un article històric,
pots dir tal història de pensar i tal història de pensar bé.
Doncs els fonaments de la Viquipèdia abans, per exemple,
de crear un article per Sergina.
Tu un dia et vas trobar fa poc que algú et va referenciar
i de fet et va mostrar la Viquipèdia, no, directament?
Sí, tinc una pàgina que és Ginatos Faos.
Jo no ho entenc i vaig dir que està molt ben referenciada.
Clar, perquè tu, en el moment que reps aquesta notícia,
vas a mirar a veure què dius de tu mateix.
Sí, jo estic per dictar i treure coses, perquè a vegades fa poc.
No, però no pots, en teoria no es pot.
Però hi ha coses que fan una mica de poc,
és com... i això com ho saben?
I tu te'n vas a la referència i en una entrevista jo vaig dir una vegada
i algú ho ha trobat i ho ha referenciat a la Viquipèdia.
I m'han dit més coses, la Viquipèdia, de mi, que jo mateixa.
És a dir, sap més el HAL, el HAL 9000,
sap més de nosaltres que tu mateixa.
Sí, imagina't Facebook. I tant, i tant.
Doncs Gina, Francesc, Elis, Xavi,
agafeu forces per aquest mobile que ens ve d'aquí una setmaneta,
i gràcies per haver vingut al programa.
A tu. A tu.
Nosaltres hi tornem, al canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i els dissabtes a les 12 de la mitjanit,
però som sempre, com sabeu, al Telegram, al WhatsApp, al Twitter,
al Facebook i a 4radio.cat.
I recordeu que diumenge, com deia abans en Lluís Marquina,
generació digital, just abans d'Altrana Notícies,
emetrà un nou episodi a TV3.
Adéu-siau.