Generació digital amb Albert Murillo.
Doncs aquesta setmana comença la tercera edició del Festival Internacional de
Sèries de Barcelona, el Serilizados Fest, que tindrà lloc
els dies 7, 8, 9 i 10 d'abril a l'Arts Santa Mònica, com a seu central,
i a diversos espais de la ciutat, que en parlarem més endavant.
Per parlar-ne tenim el Víctor Sala i el Beto Martínez, molt bona tarda.
Bona tarda.
Sou directors del festival d'aquesta tercera edició i
veient el programa, veient una miqueta tota la història que porteu,
les sèries, es parla molt de sèries, però també és una excusa per parlar de moltes altres coses.
Sí, és a dir, nosaltres quan vam plantejar un festival de sèries de televisió, tu li
dius a qualsevol persona que li agradin les sèries i li dius que fas un festival de
sèries i es pensa que és un festival de capítols, de visionat de capítols.
I nosaltres justament creiem que la sèrie és
algo privat de casa de cadascú, gairebé íntim, i tu mires el sofà i tens tot el
temps del món, i llavors nosaltres a l'hora de plantejar el festival vam dir
clar, agafem les sèries de televisió, tot el que mou, les sèries de televisió, tota
la cultura pop que generen i fem un festival que les sèries siguin l'excusa
per muntar altres activitats al voltant del fenòmen, com per exemple passar
documentals inèits a Espanya, muntar xerrades, parlar de tots els temes que es
deriven de la ficció televisiva, que són molts, i descriuen la societat actual.
Però el fenomen sèrie realment ha estat un boom impressionant en els darrers
10 anys, 7 anys, no?
Absolutament, és l'eclusió de l'internet i
d'aquesta manera distribuir les sèries de manera diferent, que ja no havies d'esperar
el pack de DVDs al cap d'un temps o haver d'esperar que un programador d'una cadena
televisió digués, vale, aquesta sèrie es podrà veure en aquest país, doncs hem
pogut tenir la llibertat de poder veure les coses on, com, quan volem, i també,
ara això tirant una mica més cap a un terreny més pantanós potser, però la
pirateria ha permès també que molts models de visionat hagin canviat i que, per tant,
les cadenes també s'hagin actualitzat moltíssim en fer estrenes en simultàni amb
el país d'emissió o, fins i tot, una cosa que em fa molta il·lusió en el festival
aquest any, que és estrenar una sèrie abans que s'emetis als Estats Units.
Amb la cadena EMC hem aconseguit que la segona temporada del Fear the Walking Dead
la puguem veure abans a Barcelona que a qualsevol lloc d'Estats Units.
Impensable, això, semblava fa dos anys, aproximadament.
Sí, sí, no, és una cosa molt estranya, que és un fenomen nou, que realment hi ha una
voluntat dels aficionats de veure coses abans, tant abans com es pugui, i en aquest
sentit, doncs, les cadenes bastant en tenen i reaccionant.
Sí, les cadenes s'ha adaptat una mica a la forma de consum de l'espectador, que és
algo gairebé inèdit, és a dir, la indústria ha mirat al consumidor i ha dit
si consumeixen així, doncs, ens adaptem i és això el que deia el Víctor.
Perquè si no els perdrem, no? I la manera és, o t'adaptes o...
Per combatre la pirateria, doncs, t'adaptes a la manera de consumir de l'espectador.
De fet, aquesta era una història que comentàvem molt, tots plegats, fa potser dos
anys, no gaire més, i sí que és veritat que, sobretot en el darrer
any, les possibilitats de les plataformes, de pagament, etcètera, ja comencen a ser
el que un esperava, no? Allò que deien de no, no, si jo pago tant al mes que no
sigui més de tal, ara ja ho té, a més, una plataforma.
Això ha estat realment l'esforç de les
sèries que un comenteu, no? Sí, sí, sí, absolutament.
I en això s'ha capgirat absolutament i com a
espectadors tenim més sort que mai.
Vull dir, ara també moltes vegades parlen d'aquesta bombolla de sèries, no?
Hi ha més sèries de les que podem veure.
Doncs sí, sí, sí, vull dir, es genera tant
contingut que és impossible... Però no les hem de veure totes, tampoc.
Quants llibres es publiquen l'any? Som capaços de llegir tots els llibres?
No, però hem de triar el més estacat, el que ens interessa, i com a espectadors
tenim la immensa sort que és el moment en què més coses pots veure, tant del
passat com del que s'està fent ara, i per tant, és el millor moment per ser
espectador i aficionat a aquest gènere.
De fet, nosaltres promovem el consum responsable de sèries de televisió,
des del festival i des de la revista.
Queda tan bé això del consum responsable.
De fet, estava pensant, jo moltes vegades
puc llegir un màxim de dos llibres a l'hora.
És molt estrany, si m'intento acabar-lo.
Amb les sèries, i fins i tot amb els videojocs,
potser en jugues dos a l'hora, però les sèries, de vegades,
la cosa se te'n va de mare. No, no, és fatal.
I comences a juntar coses.
Comences a dir, aquí hi ha connexions, ara penso que el Brian Cranston
de Malcolm in the Middle estava breaking bad després, i comences a fer connexions
estranyes. Una molt bona tasca també feu.
Està molt bé. Per cert, a veure, noms.
Jo, en aquest sentit, soc una mica
ingenu, però porteu una persona que sembla que és molt important,
que és el David Simon, que dieu que és el pal de paller de l'HBO.
Exacte. I bé, i bé a Barcelona.
Sí, sí, sí. Una de les coses que em feia més il·lusió per aquesta edició era,
vam dir, a veure, som-hi, paper en blanc.
Qui ens agradaria que vingués a Barcelona i portar-lo?
I va ser unànim. I va ser unànim.
Vull dir, vam dir, David Simon és la persona
que segurament ha fet les series més trencadores i que ha tingut una manera,
perquè realment és una persona que ha fet un viatge, molt interessant,
com a persona, primer va ser un periodista de carrer, de mirar molt bé la realitat,
documentar-se i com a periodista fer uns reportatges, veure que els reportatges
li limitaven la seva feina, a partir d'aquí va dir, doncs em llenço a fer un llibre,
vull una recerca de dos anys, amb això va escriure el llibre Homicidio,
i un cop va fer el llibre, veure que l'impacte potser que tenia el llibre no era
prou gran i llavors aquí va fer el salt a fer sèries.
I ens interessava perquè potser és un dels creadors de sèries que menys,
diguéssim que menys diries que les seves són sèries pures,
perquè realment té una barreja entre un punt documental, veritat,
i és una barreja estranya, però em sembla una de les menys més brillants
i un dels millors creadors de sèries que hi ha al món i, per tant,
ens fa molta il·lusió que quan anem a fer la proposta digués, vinga, doncs, vinga.
I que probablement ha fet la millor la millor sèrie del món, que és The Wire,
que uneix a crítica i allò de Sopranos, The Wire, que justament tenim una xerrada,
un cara a cara entre, bueno, amb quatre periodistes, el Toni García Ramon,
el Josep Maria Buñol i el Pep Prieto i l'Àlex Santoló, l'illustrador,
que justament es debatran sobre quina és la millor sèrie,
si és Sopranos o si és The Wire.
Que és una batalla típica de les sobretables del seriàfil i que fa molta gràcia.
Serà una sessió de barra, gairebé.
Hem de posar una barra.
Per això, amb David, per tot el que expliqueu, el poseu al primer dia, a inauguració.
Que, de fet, he vist que pots comprar les entrades a etiquetea per aconseguir...
Les de la inauguració es compren a time out.
A time out. I després David Simon, a part de la inauguració,
també estarà a l'Arts Santa Mònica, amb una xerrada amb l'Antoni Bassas.
Sobre política americana.
Sí que hem volgut fer una mica de que és un personatge que és el que deies una mica.
Vull dir, sí que volem fer un festival de sèries on no només hi hagin sèries,
i una mica com el to de cada tema de la revista, de servir d'excusa per parlar
de la vida en general.
I, per tant, quan tens un personatge així, sí que has de buscar la manera
de treure-li el màxim suc.
Vam buscar una masterclass per estudiants de comunicació audiovisual
i professionals d'aquí, que poguessin treure una visió més...
que els interessés més per la seva feina.
I després, també això, política, i l'altra, la inauguració,
que és descobrir més la persona.
Parlem amb ell, una mica com és la seva vida diària i en què pensa,
què li interessa i tot el que pugui sorgir a la conversa amb el Toni García-Ramon.
A mi m'agrada molt que doneu aquest espai als qui estaran estudiant ara audiovisuals,
per exemple.
Per ells deu ser una oportunitat brutal per escoltar aquest tipus de gent.
A mi m'hauria encantat.
És que és molt inspirador, de fet.
I, de fet, no només el Víctor i jo, com a estudiants que som gairebé
fa dos anys i mig que hem acabat la carrera, i moltes de les coses que fem
amb serialitzadors sempre pensem en la part dels joves creadors,
en el sentit que jo he estudiat Periodisme i Comunicació Audiovisual.
I a part d'aquesta masterclass, que, òbviament, coneix David Simon
i David Troiba, perquè la masterclass és amb els dos...
Sí, és veritat, és veritat.
Va, cosa de Davids, es veu.
Exacte. També dins del festival tenim una secció on vindran
joves creadors, guanyadors del Showcase de pilots de ficció del Premi del Jurat,
una altra activitat que muntem cada any amb el Festival Zoom Igualada,
i també debatrem sobre com fer possible una sèrie
de sortida de la universitat amb un pilot sota el braç que nassos has de fer.
Perquè això no és aquesta batalla, no?
Aquí portes l'emblema de l'HAC-BO, el símbol segurament de la indústria
més potent del món, i després, clar, des d'aquí tu vols aixecar un projecte,
fer-te visible a internet, intentar trobar una mica de finançament per no
demanar massa diners als teus amics familiars i coneguts, i fer-te pesat.
O sigui que com és aquesta batalla perquè la gent jove pugui fer
projectes i t'anilles d'aquí i també reforçar la indústria?
Doncs també és interessant i també ha de tenir cabuda en un festival.
De fet, aquest any, per exemple, TV3 està
experimentant amb aquesta websèrie que es diu Amb Digmanel.
L'any passat, recordo que vau portar Nikon Sunset.
Us hi fixeu també. I de fet, aquí hi ha gent amb ganes de fer coses.
Sí, sí. I amb això que deies d'Amb Digmanel sí que hem volgut fer una sessió.
L'any passat ja en tenia dos dels creadors del Fin de la comèdia.
I aquest any ens ha semblat interessant posar una trobada entre ells,
perquè amb la sèrie del Fin de la comèdia
Farray també juga en aquest punt de sèries com Louis, com Seinfeld,
com altres sèries o Larry David, que mesclen realitat i ficció.
I trobava molt interessant aquesta nova tendència d'aquests personatges que juguen,
que siguin una sèrie gairebé autobiogràfiques i que no saps molt bé
què queda en la ficció, què queda en la realitat i jugar en aquesta frontera.
I és una tendència actual que volíem debatre amb aquests dos projectes.
Molt bé. Al Generació Digital, algunes vegades hem parlat en el programa
de com fins i tot les sèries han influenciat en els videojocs,
perquè fa uns anys també van començar a aparèixer jocs episodics
i alguns han funcionat molt bé, d'altres no,
però fins i tot ha abarcat en indústries totalment diferents, en teoria, no?
No sé si ho veieu així, d'aquesta forma.
Sí, de fet, aquest any hem estat a punt de programar un videojoc
de la companyia Crowd of Monsters, que es diu Blues and Ballets.
Exacte.
I vam estar a punt, no sé si això ho podríem dir,
però crec que no, no passa res.
Ho diem perquè estem aquí en confiança, ningú ens està escoltant, no?
De fet, els que l'han fet el joc han anat a Califòrnia fa poc a explicar-lo.
I realment té molt mèrit, perquè és un joc en blanc i negre i vermell.
El vermell, precisament, el que es pot imaginar la gent,
és un joc dur en alguns instants.
No, justament t'ho deia perquè també tenim aquesta mentalitat
que la sèrie, el format aquest, episodic, també afecta, com tu dius,
a molts altres suports i també ens interessa.
Justament hem programat moltes activitats al Mas Despais de Barcelona,
sent el saló del futur de la televisió, diem, i ho programem, doncs això,
Experiences en 360 graus, de la sèrie El Ministerio del Tiempo,
estrenem a Espanya la sèrie Sequence, la primera sèrie concebuda en 360 graus,
i després fem com una tartúlia a taula rodona per especular sobre com
consumirem l'audiovisual en els propers deu anys.
És molt interessant això que deies la frontera,
què acaba sent videojoc i què acaba sent sèrie, perquè sembla moltes vegades
que tant el cinema com les sèries, en el seu camí en tornar-se més immersius
i en 360, estiguin a parar on ja era el videojoc fa un temps i gairebé sembla
que per un sector de l'audiovisual sembla que sigui una gran descoberta,
molts fenòmens que dius, si això ja ho feia el videojoc fa molt de temps,
i simplement s'estan acabant de caçar aquests dos mons i veurem que en surt
d'aquí, perquè realment no sabem si és això, si el cine s'acabarà tornant
més videojoc o si el videojoc s'està tornant més cine, però hi haurà una
mezcla en aquí i amb això que deia el Beto, la sèrie aquesta Suïssa Sequence
que es va estrenar a Sundance, ens fa molta il·lusió portar-la aquí
i que diguem que és un experiment que la gent ha de veure i conèixer,
una sèrie concebuda això en 360 graus i el capisodi del Ministeri del Tiempo
en realidad virtual està molt bé que una televisió pública aposti per fer
coses diferents i també del dia anterior a la projecció aquesta de Molleres
al Mata Space, la gent podrà conèixer com s'ha rodat i el guionista del projecte
i el project manager, el guionista transmèdia i el responsable de ficció
de la història espanyola ens explicaran com es roda un capítol en realitat virtual
a la sala d'actes de l'Arts Santa Mònica al matí, a la sessió Pro.
És molt interessant perquè, sobretot, estic pensant en els estudiants que puguin
venir, o sigui, aquí no hi ha darrere la càmera.
Realment, ho agafa absolutament tot i no ho deu canviar.
I a més ho ha fet la televisió pública, que dius, fa un any, fa tres mesos,
abans que sabéssim que hi havia aquest capítol del Ministerio del Tiempo,
no concebíem que la televisió pública espanyola fes un capítol d'una sèrie seva
que es consumeix per la televisió en realitat virtual i que no es pot emetre per la televisió.
És a dir que realment, en aquest punt, el Ministerio del Tiempo també ha innovat
i ha sigut una sèrie molt significativa en molts aspectes al Ministerio del Tiempo,
sobretot també perquè ha passat de ser una sèrie de televisió que s'ha concebut
també per internet i ha tingut molta audiència per internet i també ha trencat una mica
la frontera aquesta entre el consum de setmana a setmana i el binge watching.
Això és una cosa interessant i que també ens interessa molt per aquest capítol en
realitat virtual que podrem passar.
Que, per exemple, es pot veure a Netflix, és una notat també que la televisió pública
cedeixi els drets o vengui els drets a que es pugui veure en altres plataformes,
perquè a la televisió espanyola pot veure tothom de forma gratuïta per a través de web,
però si hi ha gent que vol utilitzar altres plataformes per veure-ho,
també està molt bé que entenguin que el model ha canviat i que la manera d'accedir-hi
no només ha de ser exclusivista de les seves plataformes, sinó que es poden ampliar.
És una cosa que crec que, per exemple, en TV3 encara no ha passat.
TV3 no té cap sèrie que es pugui veure cap a altre lloc,
mentre que a 3Media i televisió espanyola sí que cedeixen a altres plataformes
una mica per fer-se més visibles les seves produccions a altres bandes.
Prés de mena, aquesta setmana, al Generació Digital sempre ens pregunten,
de fet, gairebé cada setmana hi ha ullents que ens pregunten sobre les ulleres,
perquè, evidentment, estem en l'any on parlem ja de preus, quan apareixen, etcètera.
I estem parlant molt poc de continguts.
I aquesta setmana precisament hem començat a parlar molt de continguts
per dir que està molt bé, però el que interessa són vídeos de 360 graus,
el que interessa són revistes, que ja n'hi ha, Android 360 graus, vídeos, etcètera.
És a dir, ara és el torn...
Comerem marejats, eh?
Potser, potser sí, però a mi...
Revistes entre 360 graus.
Brutal, brutal, i va ser un ullent que ens ho va comentar.
La revista es diu BRSE, per cert.
Fem aquestes paraules, que siguin fàcils per fer-ho per antena.
Però em va sobtar molt, perquè hi pots trobar vídeos, textos, fins i tot...
És bastant curiós.
I la veritat és que és el moment molt creatiu, ara,
perquè precisament fa ser aquests continguts...
Sobretot, amb el tema de les videojocs, en tinc moltíssimes ganes,
moltíssimes ganes de poder viure-ho.
I sèries, jo no ho sé, mirar darrere del sofà i tot això...
Clar, és molt curiós, sí.
I, de fet, hem de veure, també, si això és sa,
perquè, clar, està més de cinc minuts en un altre món.
Vull dir, ens pot trastocar o, bàsicament, podem acabar marejats...
S'han fet llibres, ja, fins i tot, com el Ready Player One,
que ja parla d'aquest futur amb dues bandes, la virtual i la connectada,
i la real, que sembla ser que no tindrà cap interès.
És tot molt interessant.
Per cert, sí, digue'm...
Només un matís, amb això que dèiem abans que la televisió pública
feia aquests avançaments i d'això.
Sí que és veritat que hi ha qui ho ha de fer, aquesta feina,
d'intentar anar per davant, innovar i apostar per aquests experiments
que, a moltes vegades, potser dius, la realitat virtual no serà molt futur,
o potser en sèries no ho explorarem i ho farem en altres sistemes.
Però sí que, en aquest pas per endavant,
sí que és una feina que ha de fer la televisió pública,
tant la catalana com la espanyola,
i, sobretot, és una cosa que ja comencen a fer,
per exemple, amb documentals interactius.
O sigui, sí que hi ha una feina al darrere d'experiència,
amb aquest intent de trobar el futur i aquest camí que pot engegar l'audiovisual,
però és veritat que, en aquest cas, sorpren,
que hi hagi un capítol que no s'emeti per televisió,
sinó que tu hagis de tenir ulleres, ho hagis de veure a casa teva,
o anar a un festival i veure-ho.
Sí, sí, ben curiós.
Per cert, estàvem parlant del Mass of Space.
A banda de veure aquestes sèries 360 graus,
també podrem tocar la bateria i editar un vídeo en temps real?
Això és bateries del món, bateristes del món.
Això és perquè és per aprofitar el temps o...?
Això l'any passat, a la inauguració de la segona edició del festival
que vam fer a la sala Apollo, de Barcelona,
ja vam fer amb el Martín Gutiérrez, de l'Exbateria de Mujeres i també cineasta,
va comunicar aquestes dues passions i va crear aquest projecte que es diu Videodram.
I a l'edició passada, a la inauguració,
vam editar el tràiler del festival en directe amb la bateria.
Molt bé.
Llavors, aquest any hem volgut fer un pas més
i en aquest saló del futur de la televisió, que serà el Mass of Space,
volem fer un taller on el Martín explica,
en una experiència d'Hicat, justament, només pels uients d'Hicat.cat.
És això, només els uients d'Hicat.cat poden enviar un correu a la pàgina web i apuntar-s'hi.
Exacte.
Llavors, donem l'opció que el Martín expliqui
a la gent que vingui dels espectadors d'Hicat, al projecte Videodram,
com va néixer, com funciona, per què ho va fer, una mica de dir...
Clar, hòstia. L'explicació.
Sí, no? Com s'ha atacut, de cop i volta,
dir, no, mira, és que amb el ritme, amb la cadència de la bateria,
puc editar una pel·lícula o puc editar un curt.
És boníssim.
Clar, és molt experimental, també ho diem, no és el mateix
editar-ho així que editar-ho amb un programa de finalcat, podríem dir.
Té moltes semblances amb un control de realització que podria haver-hi a moltes
televisions, és com si tu juguessis al multicàmera, però en comptes de tenir
un control, els triggers són les peces de la bateria.
I llavors, amb això, és una experiència que només per 15 uients podran jugar a
editar vídeos amb la bateria i experimentar-ho.
Ho posarem aquí, en el mateix podcast, estarà l'adreça per
possibilitat que algun uient hi vagi.
Per cert, recordem, estem al final de l'entrevista,
la gent que vulgui gaudir d'aquest festival, a l'Art Santa Mònica,
entrarà lliure fins que s'ompli?
Fins a completar forament.
Exacte.
El funcionament de les entrades del festival és una mica rocambolesc, per dir-ho
com el festival en general.
És poc comú, és bastant
original en això, i ens hem tornat una mica bojos, però a l'Art Santa Mònica,
la majoria d'activitats, de fet només hi ha dues activitats que requereixen
el pagament o previa inscripció.
Una és la xerrada entre David Simon i
Anthony Bassa sobre la política nord-americana, que és de pagament,
i l'altra és la prea estrena de Fear the Walking Dead, que tothom qui vulgui
anar-hi s'haurà d'inscriure prèviament.
És gratuït, però cal inscripció.
Doncs per trobar tota aquesta informació,
www.szsfest.com, allà està tot l'informació.
Moltíssimes gràcies, molta sort, i no sé, ens truquem la setmana vinent.
I tant, que si no el fem avanç.
I moltíssimes gràcies per l'experiència i sobretot
veient que s'està creixent molt i que aneu molt atabalats.
Esperem veure els ulleres.
Moltíssima sort.
Gràcies.