I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1017
i avui tenim ganes de parlar de petites criatures
que els agrada moure's pa en companyia
i que són encantadores.
Escoltarem els responsables del Back Experience,
el primer esdeveniment cultural de videojocs.
Porten quatre edicions i passa a en posta.
Escoltarem les recomanacions també del nostre equip
i ens assabentarem de quines són les millors opcions
per jugar a videojocs amb el nostre PC.
Comencem el Generació Digital,
que és el programa de videojocs de la ràdio pública.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
GrabJob is ready.
I love this part.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
We are the humanoid.
Molt bé, tenim el Dani Jiménez des del control del so.
També tenim l'Albert Cots des del control de so de Tarragona.
Hola!
Vull dir que som colla.
Per cert, primer, com esteu tots plegats? Hola, què tal?
i molt bé.
La Débora López, des de Sevilla, com estàs?
Bé, bé, ha començat a baixar una mica de calor,
o sigui que ja estem només a 35, 33 de màxima.
Mare meva!
Mare meva!
Estic desgracut, eh?
Sí, i tant.
Estar des de Tarragona, com estàs?
No tinc la temperatura, però estic assegut i ben còmode, gràcies.
Molt bé.
Tu com aguantes la temperatura normalment, Estar?
Bé, fantàsticament bé.
Sí?
Si fa molta calor, doncs bé, molta calor.
Si fa molt de fred, etapes i ja està.
Molt bé, t'adaptes, eh?
Sí, sí, sí, m'agrada tot, m'agrada el calor i la fred.
Jo sóc més de fred per això, però escolta, no li dic que no,
aquests 35 graus de la Débora, jo he encantat.
No?
No, no, i tant.
Sí, sí.
També amb 55.
Home, 55, home, no els he vist tot mai.
Has de provar-ho.
Has de provar.
Sí, sí, ja anirem un dia d'aquests, baixarem tots cap allà.
Vas estar a 55, sí?
Sí, gairebé, estem a 40, 20, 50, el sol, pots anar comptant.
Sí, sí, exacte.
Sí, que sí.
Laia, ara parlarem d'una cosa, però que sàpigues, que en aquests moments...
Jo saps que he fet, faig ioga, porto gairebé 11 anys, i en aquests moments estàs asseguda
en una postura que es diu mig loto, que jo no sóc capaç de fer.
Ah, no?
Jo sempre sigo així asseguda.
Hosti, quina sort que és.
Tant jugant a l'ordinador com a la feina.
I podries fer el loto sencer, tu, o sigui...
Ui, sí, però ara amb texans...
No, no, no, no, no t'ho demanem a que ho fessis, però realment és bestial, no?
Tens molta flexibilitat, tu.
Sí, és veritat, sí que en tinc.
I, perdó, tu sabies que això era una postura de ioga?
No, ni idea, m'ho acabo de dir.
Sí.
Bueno, a veure, segurament abans del ioga que s'inventés la gent s'asseia així.
S'asseia així, sí, clar.
Però és molt guai perquè se t'obren els malucs al màxim.
Ah, doncs, mira, que guai.
Estic estirant sense saber-ho.
Jo, casamigues, que em poso amb les cames recollides i m'he de posar dos blocs al costat.
Ah, sí?
Ostres.
Però, ei, he millorat uns quants mil·límetres.
Saps que he començat a fer una barreja?
És una dinàmica que es diu barrer i és una fusió entre ioga, pilates i ballet.
Brutal.
Què m'estàs dient?
Brutal.
Molt bo, vaig a una classe.
Tinc agulletes, tot el col, bé?
De vegades que vaig, hem començat a obrir unes classes de barrer.
Doncs, és superdivertit.
Sí, però és heavy, eh?
És molt heavy.
O sigui, són repeticions sense parar.
A veure, et pots repetir les tres?
Sí, fusiona ballet, ioga i pilates.
Uau.
Està molt bé.
Ara, els passons et queden guapos.
Jo em queixava del cos.
No sé, jo tinc tot el cos.
Avui tinc les cervicats, per exemple, del pal.
No me les toqueu.
Jo aquí, ara no podem entrar en aquesta història, eh?
Però ioga no pot estar mesclat amb res més.
Penso jo.
No.
Però no passa res, no passa res.
Vull dir que cadascú faci el que vulgui.
Sí, ara han sortit moltes variants i moltes coses.
No, no diguis això, no diguis això.
No, no, no, perquè el ioga és...
No, aquesta música, eh?
No fa falta, sinó precisament és que busca la calma absoluta.
O la calma.
O, almenys, no pensar en una altra cosa que el moviment que estàs fent i ja està.
Llavors, clar, si balles, clar, ja...
No, és que no és ballar.
No, no és ballar.
Són més posicions.
Sí, exacte.
D'acord.
Més que ballar és, exacte, potser posicions que no faries anar al ioga, però sí que és puntes estirades.
Bé, utilitzar unes eines del ballet, no?
Exacte.
Aplicades al ioga, diguem-ne.
Val, val, val.
És que ja et dic, és una fusió estranya, però molt divertida.
Molt bé.
Francesc, tu...
No, el ballet no ha sigut el meu.
No, no.
No ho diries pas, eh?
Tens cares.
Sí, i sobretot cos.
Tinc cos de ballarina del Bolshoi.
Sí.
Jo he anat una vegada a veure ballarins d'aquests professionals i és flipant veure-ho en directe, eh?
Realment.
Vull dir que no és una cosa que la gent faci molt, perquè no venen gaire, però és guai de veure.
És molt guai.
Molt bé.
Hem de dir...
Podem treure aquesta música?
No, perquè hem de donar la segona part de les notícies de la Laia.
Tenies examen de cotxe.
Sí.
Tots vam pensar en tu i què?
Moltes gràcies.
No va anar bé.
De moment no tinc carnet encara.
Què ha passat?
Que és que m'han suspès.
I no pots dir res, no?
O sigui, et suspenen i ja, clar, no pots recordar.
Bé, la cosa està en que jo explico la meva situació, vale?
Sí.
Em vaig trobar entrant a una rotonda amb aquests semàfors que fan ambar, ambar, ambar, ambar.
Sí.
I jo vaig mirar últim moment, abans de posar-me'l, entrar a la rotonda, que estigués ambar, ambar, ambar, ambar, ambar, i no ambar cap a vermell.
Sí.
Doncs, segons el profe, jo me'l vaig passar en vermell, ja.
Oh!
I jo, clar, jo juraria que no.
Però ja em vaig fixar més al davant, que paraven per entrar a la rotonda, i diu que em va enganxar en vermell.
I aquí ja és suspès directe.
Sí, igual alguna centèsima de segon que ell va mirar després que tu, no?
Sí, ja està.
No ho sé, no ho sé.
Va anar a fotre.
Però em va fer molta ràbia perquè el profe que em va pujar a examen, amb el que vaig posar, em diu, bueno, he parlat amb l'examinador, diu que ho has fet tot perfecte, que li arribes a fer qualsevol altra cosa que no fos un vermell i t'aprovava.
I jo, en plan, no m'ho diguis, que em fa més ràbia.
És mala sort.
Has estat mala sort, però això vol dir que ho saps fer, ho fas bé.
Ja, però és que hi ha tres mesos d'espera per tornar-te a presentar.
No m'ho diguis.
Clar, clar, això és el que encara et fa més ràbia.
Perquè jo ara podria haver baixat aquí amb el meu cotxe.
Per la problemàtica que hi ha de...
Que examinen molt poc.
A Mataró, almenys, s'han examinat dues vegades al mes.
Ja està.
Uau.
Clar, hi ha una cua aquells dies tremenda.
Es veu que sí.
I coincideixes amb molta gent abans i cua, etcètera.
Sí, sí, sí.
Jo no entenc per què no ens hem passat també amb això, el teletreball, amb la quantitat de simuladors de cotxes que hi ha.
Podríem fer les proves totalment telemàtiques.
I els quilòmetres del Track Simulator, no te'ls compà...
Clar.
No te'ls compàlidats, veritat.
Escolta, jo tinc aquí 12 milions de quilòmetres de tractors per a Europa.
Perquè llavors aniran a buscar els clips d'allò estipant el camió i tindrem un problema.
Igual millor que no, igual millor que no.
Doncs bé, res.
A tope, a la propera amb el track.
Exacte, no pressionarem i ja ens ho diràs quan tu vulguis, eh?
Molt bé.
Doncs res, comencem el Generació Digital, que és el problema de videojocs, no ho sembla?
De cop no ho sembla?
Exacte, a Ràdio Pública.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
I l'altre dia, parlant amb l'Eli, estava molt...
L'Eli, quan hem acabat el programa al darrer, ens va dir...
Vull començar a jugar amb el PC.
Sí, perquè és una eina que tinc a casa.
Exacte.
I crec que li puc treure molt més partit del que, a part de treballar, doncs ja la tinc, no?
Molt bé.
I clar, vas dir, com començo, què faig?
Sí.
I volem fer com un seguiment de veure què és a què decideixes.
És a dir, què és el que has descobert?
Cap a on aniràs?
Aniràs a una plataforma de PC?
Com ho faràs?
A veure, jo, abans de donar-vos aquesta notícia que volia jugar al PC, ja havia investigat una mica
i vaig mirar aviam quines plataformes hi havia per jugar al núvol.
i vaig anar a parar l'NVIDIA GeForce Now, que em va semblar que és una mica la més fàcil, la més simple de començar.
Jo tinc l'ordinador amb el qual estem fent ara Twitch, té NVIDIA per dins, segurament,
i crec que cada dos dies m'apareix un anunci de precisament això.
D'això, eh?
I sempre el tanco i jo no sabia que era una plataforma de jocs, eh?
Sí, sí senyor.
Després, quan vaig venir aquí, vaig parlar amb l'Albert Garcia, li vaig demanar opinions i em va dir que és una de les parelles, una de les millors plataformes,
i després també me'n va recomanar una altra, que és la d'Xbox Game Pass Ultimate.
Aleshores, he estat mirant una miqueta les dues.
La d'NVIDIA ja la tinc descarregada, te l'has de descarregar a l'ordinador, tot i que juguis al núvol,
i té una versió gratuïta, que pot estar molt bé una mica per xafardejar què és el que hi ha, quins jocs tens, etcètera.
El que passa que aquesta versió gratuïta et dona una hora només per poder jugar, que és molt poquet,
però és que, a més a més, hi ha cua per entrar als jocs.
És que no he aconseguit jugar.
Com, com?
Et posen en cua?
Jo vull jugar a aquest joc.
No, hi ha 100 persones jugant, no pots.
i 195 i 200 i pico.
A veure, però...
No ho he aconseguit.
Però d'un joc, per exemple.
D'un joc.
Jo no sé si... Segurament hi haurà diferents hores.
Per exemple, quin has provat que tingués 200 de cua?
Doncs mira, així, de potser pronto i fàcil, el Fortnite, perquè vaig pensar...
Vaig a provar.
Vaig a provar aquest, que per la seva plataforma, per Epic, és gratis, el Fortnite.
És el que anava a dir, el Fortnite és gratuït.
Clar, suposo que has d'anar provant, però per aquesta plataforma, precisament...
Però aquesta plataforma, la que tu comentes ara, és una plataforma, com és Estim,
en què tu et descarregues el joc i jugues, o és una que tu estàs jugant directament
en el núvol, perquè ara entenc el que hi hagi cua i hi hagi l'espera per jugar.
No t'has de descarregar res, l'únic que t'has de descarregar és la plataforma en si
en l'ordinador, i després et fa connectar-te o donar permisos a Ubisoft, a Epic Games i a
Steam per poder accedir a jocs que estan en les seves plataformes.
Però clar, jo només he provat aquesta versió gratuïta, que no he pogut provar, perquè
no he pogut jugar.
No sé, Débora, jo ho veig com és màrqueting, això de la cua ho marquen ells de forma...
A més, a més, casualment sempre sents com 197, i comença a baixar d'allà.
Però és que quan veia portes molta estona, dius, ho sentim, ha acabat la sessió, torni a
començar.
Clar, mai arriba que siguis a entrar.
I el que fas és, mira, m'apunto, provo un mes.
Exacte.
El que volen és això, no?
Exacte.
Sí, senyor.
Tinc la sensació, eh?
Però és que 200 persones, o 190 i escaig persones a tot el món és com...
En un joc gratis.
Estat, saps?
És com...
No ho entenc gaire, la veritat.
No he provat aquesta opció, aquesta plataforma, però no sé, m'he quedat una mica parada.
Aquí la qüestió és que t'han d'anar a la versió de pagament, que no són cares, eh?
Hi ha dues opcions.
Hi ha una que pagues una mica, que tens 6 hores de joc, i després una que pagues una mica
més i tens 8 hores de joc.
A cada dia?
Sí, en teoria sí.
6 i 8.
Sí, i després, clar, evidentment tens millor resolució, tens l'accés a aquestes altres
plataformes prioritàries...
Bé, aquí seria una opció... Encara no he decidit què faig, eh?
Però si he d'anar a NVIDIA GeForce Now, aniria a pagament en una d'aquestes opcions.
Això segur.
Aquestes hores no s'acumulen, oi?
No ho sé, no ho crec, no?
Del dia 9...
Si no gastes les 6 hores...
No, entenc gaire.
No, exacte.
Vale, vale, ara entenc.
No, no, no et surten 12 l'endemà.
No, suposo que és diària.
Si les gastes bé, si no.
Perquè us imagineu pagar Netflix i que et donin només 6 hores?
Ja.
Sí, sí, sí.
No sé, si tenim algun oient a Twitch.tv per a Generació Digital que hagi provat,
i jo què sé, que sàpiga una miqueta més de l'experiència durant mesos jugant,
que ens ho digui.
Que ens digui alguna cosa.
Exacte, exacte.
O sigui, el que dius tu és que de moment no has decidit, eh?
No, no, ara estic intentant investir una mica més a l'Xbox Game Pass Ultimate,
que en aquest cas no té versió gratuïta, per tant,
el que em va dir l'Albert és que intentés buscar algunes ofertes que sempre n'hi ha.
Aquestes coses solen valer, doncs, 19,99, 15,99, bueno, per a i va la cosa, eh?
L'Xbox Game Pass Ultimate, estem parlant de PC, però pots jugar també...
Estan vagant per Xbox, però...
Clar, pots tenir l'Xbox, pots no tenir-la.
Clar.
Pots fer-ho directament a través de PC i ja està.
Molt bé.
I aquí, doncs, això, veuré a veure quina oferta trobo i provaré.
I triaré entre una d'aquestes dues, segur.
I el que també em va dir l'Albert és que em comences a mirar un bon joystick.
Ah, clar.
Sí, sí, sí.
Un joystick que et refereixes a un mando o un joystick rotllo de naus?
No, no, un mando, un mando.
Un mando?
Un mandament.
Tenim una edat i...
Un joystick.
Un joystick.
Ara, però, aquí entra la gran disjuntiva de teclar comandament o teclar tiratolí.
Depèn del joc, no?
Ah, però que, clar, els jugadors de joc natiu PC, doncs, sempre tenen unes idees del control.
En canvi, aquestes coses Xbox Game Pass, en què es barregen jocs per consola totalment,
que els jugues amb PC, clar, aquí el pad és molt més el seu ambient, no?
Sí.
S'ha trencat una miqueta aquesta dicotomia.
Bé, igual provaré, no?, amb el primer en l'ordinador, aviam què tal, com se'm dona.
Exacte.
De fet, jo penso, jo quan ho jugo al PC, que és molt poques vegades, perquè passo moltes hores
davant d'un ordinador i em fa ràbia, saps?
Faig servir el comandament de la Xbox i em va molt bé per jugar, molt, molt clar.
Jo també ho faig, eh? I soc molt fan del comandament Xbox.
Sí, és que és molt cómplica.
Des de l'Eto del 360, eh?
Sí, sí, sí, totalment.
Sí, també ho faig molt.
A no ser que sigui un joc de dispars, que llavors sí que vaig amb teclat i ratolí perquè em sento més precisa,
si no, m'endus sempre.
Jo estic jugant força amb el comandament d'estàdia, perquè en tenia dos i ara els he, quan jugo amb PC.
I em passa molt això, Débora, és veritat que estem treballant amb l'ordinador tot el dia
i després et veus assegut allà al mateix lloc i dius, no, no, ara...
No anem bé.
No, és veritat.
Tu tens Xbox o PlayStation i jugues després al Saló o no?
Sí, jo tinc la Switch, tinc tota la generació, aquesta i l'anterior, i altres consoles.
Llavors, sí, perquè és que de veritat que si em poses un joc a l'ordinador jo no trec ni el temps ni les ganes d'estar a l'ordinador.
No, no, és veritat.
Jo només és posar el disc a la consola i jugar, és l'únic que em vull pensar després de treballar.
Molt bé.
Doncs, hi ha algun missatge d'alguna gent?
No, mira, ens estan parlant d'autoescoles.
Home, clar.
És un tema molt candent per molta gent, eh?
Sí, sí, sí.
He tingut una experiència, la recordar tota la vida.
Sí, sí, certament.
El que m'en sé és, diu que a Granollers hi ha un carrer amb un senyal oficial de prohibir autoescoles.
Què dius?
Quina història!
Deu voler dir que no passin per allà a fer les pràctiques o fer els exàmens, perquè és un rotllo trobar-se amb els cotxes.
D'hauria de ser el carrer d'aparca oficial de les autoescoles o algun rotllo per aquí.
Perdona, però això ha sigut una persona amb molt bon cor, no?
Vull dir, aquesta decisió de dir, no, no, aquí no els fem passar, perquè és que suspenen tots.
Diu que és oficial.
Sí, sí, segur.
Està molt bé.
Sí, sí.
Està molt fantàstic.
Molt bé, doncs continuem amb el Generació Digital i ara anem a parlar una mica del Pikmin, aquell videojoc de Nintendo.
Sí, ja els veig, ja els veig caminant, eh?
Nosaltres estem veient per tu a la taula, eh?
Sí, sí, sí, de colorins.
Doncs sí, Pikmin 4, que va sortir l'estiu.
I és la continuació del Pikmin 3, 9 anys després de la seva aparició per la Wii U.
O sigui que és un joc que pels seus fans s'ha fet esperar.
I tant.
La qüestió és si ha valgut la pena o no fer-se esperar.
I la veritat és que jo crec que sí, eh?
A més, estem en plena Pikmin mania.
Aquest estiu va sortir Pikmin 4, va sortir també en el Pikmin 1 i 2.
I ara, just recentment, Pikmin 1 i 2 apareixen en format físic.
Per tant, els que no el veu descarregar i els vulgueu recuperar en format físic, en cartucs,
doncs sabíeu que ja els teniu a les botigues.
Molt bé.
Quin és l'argument dels Pikmin?
Bé, per aquells que no ho sàpiguen, els Pikmin són uns petits cerds en forma de floreta.
Sí.
Com un cerds d'un aire vegetal, que estan una miqueta a les teves ordres
i t'ajuden a fer moltes coses, a superar cada un dels nivells.
L'argument és que el nostre simpàtic Olimar, que és el protagonista dels Pikmins de tota la vida,
ha desaparegut.
S'ha estavellat amb la seva nau, cosa que li passa freqüentment al Pikmin 1, al Pikmin 2 i gairebé al Pikmin 3.
Vull dir, aquest home hauria de prendre a conduir també, jo crec.
Li convindria prendre a conduir la seva nau.
Clarament.
Doncs, escolta, s'ha estavellat, ha engegat l'alarma del rac galàctic i ha aparegut l'equip de rescat
i tu ets un d'aquests éssers de l'equip de rescat que, amb l'ajuda dels Pikmins i d'un animaló que apareix,
l'Ochi, és com un gosset, la mar de simpàtic i peluixote que l'abracaries, que és fantàstic.
No sé per què no hem fet encara una figura, un amic d'aquest, jo me'l compraria.
Doncs, tens d'anar a rescatar l'Olimar.
Una de les coses curioses és que, com que tu no ets l'Olimar, aquest protagonista ja establert per l'Ore,
ets un més d'aquesta patrulla de rescat, és personalitzable.
Per tant, pots...
Exacte, té una mínima personalització.
El pots fer més alt, més baix, més grassonet, pots canviar-li la cara, els ulls, les coses...
Pots col·lors, no? Perquè recordem que també...
No, no, jo crec que va anar amb un tratxa vermell.
Amb el tratxa no sé si pots canviar el color, jo diria que no.
Però la fesomia la pots adaptar una miqueta al teu gust.
I, home, hi ha una cosa dels pigmins, sobretot per a aquells que no els coneguin,
és que no és el típic joc, ho dic perquè la publicitat de Nintendo també ho recalca,
i no seria el típic joc que tu et vindria al cap quan penses en jocs d'estratègia a temps real.
Però el defineixen així, joc d'estratègia a temps real.
Una cosa que et fa pensar més en un Command & Conquer, un Eisho of Empires...
Doncs el pigmin realment s'escau una miqueta en aquesta definició.
I què fa que pigmin sigui un joc d'estratègia a temps real, no?
On ve la cosa?
La cosa ve que tens sempre un límit de temps per actuar.
Tens un nivell molt gran i aquí has d'utilitzar tots els teus pigmins
per obrir-te camins, destrossar objectes, agafar coses,
agafar recursos que els has de portar a la teva nau
que et serviran per construir objectes i ajudar-te a avançar a la teva missió.
i així anar guanyant també els diversos bosses que et trobaràs pel camí
i arribar al final de cada nivell.
Però tens un límit de temps, només tens les hores del dia per aconseguir passar.
S'ha de dir que en els primers pigmins, sobretot en el pigmin 1 i el pigmin 3,
el pigmin 2 no ho vam fer, però el pigmin 1 i el pigmin 2,
sobretot és molt típic d'aquesta saga el límit de temps, és molt estressant.
O sigui, has d'utilitzar realment la teva estratègia,
perquè tens només 30 dies, abans no se t'acabi l'oxigen del tratge
o el sistema vital del tratge, i has de trobar la teva nau abans de 30 dies.
I només tens les hores del dia i se't van acabant.
Així que has de decidir, em dedico a explorar per aquest mapa
o me'n vaig cap a la sortida i vaig a següent nivell, no?
No pots fer-ho tot, però has de gestionar bastant.
Doncs això, en temps real, què fas amb els teus pigmins, on explores i tal.
En aquest, tot i que el temps per dia existeix, tens també només les hores del dia,
s'ha tret una miqueta aquesta limitació de temps,
i per tant s'ha fet molt més amable, s'ha fet molt més simpàtic.
Pots dedicar molt més temps a explorar, a passejar amb l'oxi,
vinga, salta per aquí.
És també, gràcies a cap viatge sobre l'oxi, sobre aquest gos,
que et permet agafar i portar tots els pigmins a sobre, et permet saltar.
I això ha fet que els nivells siguin molt menys plans.
Ara els nivells tenen molts més nivells d'alçada,
i per tant hi ha plataformes, hi ha una part d'apretar aquell botó
perquè s'obri una porta, perquè una plataforma puja el nivell de dalt,
i per tant tenen un punt de tridimensionalitat als mapes,
que és una miqueta diferent de les altres edicions.
També és veritat que l'oxi el pot portar un altre jugador,
i per tant hi ha un moda de dos jugadors en què una miqueta,
doncs allò, un té que anar a prendre un botó que obrirà la porta
perquè tu i els pigmins passeu per un altre costat,
que després haureu de fer alguna cosa perquè ell us pugui reunir amb vosaltres.
És un joc per jugar mare i fill, per exemple?
Jo diria que és més d'un jugador realment,
però sí que hi ha moments, o sí que hi ha la possibilitat,
que algú jugui amb l'oxi.
No ho veig tan interessant.
És una miqueta com el Mario Odyssey.
A veure, portar la gorra potser no era tan trepidant com portar el Mario, no?
Però era un joc per dos jugadors.
Podia jugar amb la gorra, no?
Doncs aquest seria una miqueta això.
Sí, pot jugar dos jugadors.
A part d'estratègia, recursos i tal,
et trobes amb enemics reals en el joc?
Hi ha algunes amenaces?
Sí, clar, no sabia què hauries dir això d'enemics reals.
Sí, sí.
Veïns, teus, allà.
Hi ha alguna persona real que no vulgui que aquest joc surti a la venda?
Collons, l'institut de l'autoscola.
El tens allà renderitzat i t'amenaça.
No, tens enemics, òbviament tens enemics.
Tens enemics de final de fase, tens enemics que trobes durant tot el recorregut, que has de vèncer.
Però s'ha de reconèixer que, sobretot, gràcies a l'Otxi, és molt fàcil, eh?
El nivell de dificultat comparte amb altres pingmins de la saga es nota molt més tranquil.
I, per tant, com us dic, tota la sensació del joc és bastant més relaxada, eh?
No sé com t'hi veuria, tu, jugant en aquest joc, Laia.
Com, com?
No sé com veuria, m'agradaria veure't jugar amb aquest joc.
Ah, li volia preguntar, perquè no he jugat en aquesta saga mai,
i ara que l'han realitat, recomanes començar pel primer o passar pel quatre directament i ja està bé?
Depèn del nivell de repte que tu vulguis.
Els dos, tot són jocs molt macos i tenen aquesta sensació agradable de joc de trencaclosques.
Però la pressió que et posen als primers pingmins és bastant gran.
En canvi, aquest és molt més de passeig, de tranquil·litat, d'explorar...
És que me l'havia mirat, el saber que sortia el pingmins 4 me'l vaig mirar, però...
T'he tallat, t'he tallat.
No, que va.
No?
No, però que deia, no em decidia si agafar-lo o no.
Teníem unes músiques totes com molt agradables, i és de passucat a la col·li.
De cop que ha passat.
Sí, però aquí es nota que aquí hi ha un boss, eh?
Aquí està l'enemic.
Aquí estem tirant cebes i pingmins a un test, a una flor o el que sigui, eh?
Perquè els anemics són d'aquesta índole, una miqueta.
Tots són bastant també simpaticots, sincerament.
Molt bé.
Coses que té el pingmins 4, que no té altres jocs de la saga i que el fan una miqueta diferenciat.
Doncs, per exemple, tornen les cavernes, que hi havia també en el pingmins 2, una mena de subnivells,
com de masmorres estil Zelda, que trenquen una miqueta la dinamica del joc,
i les has de completar per aconseguir objectes i guanyar bosses.
El que tenim són nous tipus de pingmins, un pingmins que brilla en la foscor i un altre pingmins que és resistent al gel.
Tenim l'otxi, que es converteix en un element indispensable, que porta els pingmins a sobre,
que ens permet carregar-nos elements de l'escenari i obrir nous camins, etc.
I també apareixen tres modes de jocs nous.
Els modes d'Andori, que són les batalles, on juguem amb un altre jugador o amb una intel·ligència artificial
que porta un altre jugador capaç de controlar pingmins.
I aquí ho lluteu entre vosaltres, a veure qui aconsegueix més punts amb el temps delimitat.
Tenim els reptes d'Andori, on se'ns dona un número limitat de pingmins, no tenim més,
i amb un temps petit hem d'aconseguir superar aquell nivell, una miqueta trencaclosques,
i després les batalles nocturnes.
Les batalles nocturnes canvien una miqueta l'estil de joc i el converteixen en un tower defense.
Estem en una zona, tenim unes torres que hem de defensar, i ens venen enemics.
I amb aquells pingmins que tenim, doncs hem d'intentar aguantar fins que arribi el dia.
I és una miqueta aquesta filosofia de tower defense.
Molt bé, el pingmins 4, un d'aquells títols que hi creu força a Nintendo.
Sí, absolutament.
Jo recordo quan va sortir el 3, que feien aquells reportatges que sí, eren els animalons,
que s'havia imaginat el Miyamoto en el seu jardí, no?
No sé, van escriure molt.
Sí, sí, sí, és Mo Shigeru Miyamoto, realment que sí, porta tot el segell simpàtic Nintendo,
i és un d'aquells jocs que també són un gran exemple,
perquè a vegades aquelles famílies que poden tenir
ai, que li regalem al nen, perquè a mi no m'agrada que dispari,
a mi no m'agrada que no sé què.
Òbviament, doncs, bueno, has de guanyar contra uns enemics,
hi ha un nivell de violència simpàtica i de dibuix animat
que no pot fer enfurismar a ningú.
No, ningú, ningú.
I que és, però segueix sent un joc molt divertit,
segueix sent un joc molt entranyable, amb uns molt bons gràfics,
tot i que sí que és veritat que es nota que potser podria haver sigut una miqueta més,
però tens allà 100 pingmins durant voltes i la consola aguanta bé,
potser que potser a nivell gràfic, sobretot quan la tens en versió portàtil,
es nota que, ai, desllueix potser una mica,
però en realitat, doncs, una molt bona recomanació.
És curiós perquè jo sí que he jugat al pingmins al mòbil,
i no té res a veure amb aquest pingmins que explica el Francesc,
perquè és un joc altípic que has de fer tantes passes,
o sigui, interactues amb els pingmins, vas a buscar floretes, has de caminar,
vull dir que hi ha dues versions totalment diferents, no?,
la de mòbil i la de consola.
Molt bé.
Tot i que és preciós, eh?, igualment, són monitats.
Són moníssims, igual.
Exacte.
Sí, sí, realment es podria, doncs, resumir d'aquesta forma,
i sempre ho han estat.
Anem a parlar d'una altra història,
que crec que, no sé, va ser el Pazos, que em va dir,
vull parlar d'aquest tema.
Ara us explicaré el què.
Tu, a estar, quan veus un vídeo a TikTok de gent jove, tu l'entens?
No, no, no entenc ni els que es vegi ara,
és a dir, ara us estic veient vosaltres, tampoc ho entenc.
Tampoc ho entenc.
No, en sèrio, no, no, no, hi ha coses molt estranyes, eh?
Molt, molt rares, i jo fins i tot m'atreviria a dir una cosa que vaig fer un experiment,
de mirar com és l'altre cantó.
Vull dir, saps aquests vídeos que surt una persona, noia, noia, aquest de,
Candy, Candy, I like it, cowboy, cowboy.
I li van tirant bitllets?
No.
No, no, no.
Espera, vols dir quan fan de muticó o alguna cosa així?
Sí, sí, surt un noi, una noia, i va fent...
Noia, noia, sí, cal que fan.
Sí, llavors tu li vas llançant bitllets, o sigui, li vas donant likes o li vas pagant,
i cada cosa que fa, ell ha de fer un moviment.
No ho he vist, això.
Això molt repetit.
Però això on és? En quina plataforma?
Això ho he vist a TikTok, m'ha aparegut a Twitter o a X.
Fan vídeos en directe.
Sí, sí, sí.
Llavors, quan vaig veure això, que clar, jo no ho vaig entendre,
dic, a veure com es fa, i veure des de bambolines com fan aquestes coses,
hòstia, encara espanta més.
Ja, ja, ja.
Perquè tu veus a la pantalla un munt de dibuixets, un munt de cosetes, un munt d'estrelletes,
un munt de cosetes que brillen i salten i tal,
però tu veus a la persona aquesta de costat, sola, amb un menjador,
amb la càmera apuntant-li, i dius, què coi està passant aquí.
I per això no entenc ni el davant ni el darrere, em sap greu.
No, no, escolta'm, doncs escoltem el Pazos64, que ens explica què és el que ell pensa
quan veu tots aquests vídeos curts de TikTok o d'Instagram.
A veure, hi ha una cosa que jo sé que costa a la gent que és una miqueta més gran,
que és el tema dels TikToks i dels shorts, perquè és un nou llenguatge, no s'entén,
intentem entrar-hi molt fort, però ho fem malament perquè no, clar, hi ha gent ballant,
hi ha gent que fa un acudit que té cap gràcia i, de cop i volta, el repeteix tothom,
però amb la veu del primer, no ho entenem, ens espanta, és una cosa rara,
però hi ha una cosa que no és culpa nostra, eh, hi ha una cosa...
Quan vam créixer les coses tenien inici, nus i desenllaç, una història s'explicava,
els TikToks no s'acaben, per què no tenen fi... per què estàs mirant un TikTok
i abans de... pap, tal tallen i diu, sígue-lo en la part 2, on és la part 2?
No la trobo.
Jo entro i no hi és mai la part 2, per què no...
Diu, you have to watch it till the end, i a l'end no passa res, no hi ha un end.
On? On?
Em dina el vídeo.
Vull dir, perquè sap el que li fa això?
El toc d'una persona, el mal que esteu fent?
Les coses han d'acabar, home, no pots...
Mira com cau la bola i no cau mai.
Home, per favor, això no pot ser.
Sí que és veritat que té raó que el nus, inici, nus, desenllaç, en aquests vídeos no existeix
i moltes vegades penso, totes aquestes generacions noves que vindran, els videojocs els faran així?
És a dir, que no tindran història, per exemple?
Perdona, Murillo, jo recomanaria el Pazos, es mirés un vídeo que té més anys que la Tos,
del Nacho Vigalondo, de la Batibola, que és el director de cinema,
que explica una miqueta això, potser fa tranquil·lament 15-20 anys, eh?
Mira, fa...
I és ell amb una joguina, que és la Batibola, que és una bola de Batman, amb unes sales de ratpenat,
i el seu objectiu al vídeo és explicant que li llençarà aquella bola amb una vaca,
que està a mixt del camp.
Us recomano que ho veieu i ho explica.
El que acaba de dir el Pazos és això.
Déu-n'hi-do. Sí, sí.
Bé, no sé si tenim alguna cosa més a dir sobre això.
No, eh?
Jo és que, no sé, jo penso que el tema del TikTok, jo no tinc TikTok perquè és que no...
Tampoc l'entenc, o sigui, jo no puc, però jo crec que a cada generació passa això, no?
Que canvien el llenguatge, la manera de comunicar-nos, i no...
Ens quedem enrere. Alguns ens quedem enrere, d'acord?
I llavors, passa, passa sovint.
A mi, simplement em fan gràcia.
Jo sí que els entenc, no sé.
Sí, sí, no, no.
N'hi ha de tot, eh? N'hi ha també que són molt interessants, eh?
N'hi ha que expliquen coses interessants.
N'hi ha, no tots són uns xavalins o xavalines aquí fent el panderet, eh?
O sigui, ja hi ha molta cosa que està interessant.
Molt bé, continuem.
Per cert, perquè fa molt poc vam publicar un podcast exclusiu.
Participa la comunitat del Generació Digital al nostre canal de Telegram.
I, efectivament, d'aquí pocs dies comença una nova edició del Back Experience.
Quarta edició ja del quart any que es fa en posta aquest fantàstic esdeveniment de la cultura digital del videojoc.
Van venir la Sandra Mora i el Joan Garcia que, per exemple, ens van explicar què és el que veurem en aquesta nova edició i com va néixer.
Perquè la història del Back neix el 2019 amb la idea de fer una exposició de videojocs.
Això crec que ho hem explicat moltes vegades.
I, de fet, el mateix any 2019, quan presentem, bueno, tot allò es va anar enredant perquè anàvem absorbint gent i la gent ens anava donant idees.
Van dir, bueno, però també podrem fer unes ponències, bueno, però també podem fer uns tallers.
Total, que allò es va anar creixent sense que nosaltres ho esperessin.
Presentem el projecte a la Generalitat i la Generalitat valora que allò s'havia de portar a un terme més alt.
Hi ha activitats per a totes les edats, per a tot tipus de públic, gent més especialitzada, gent menys especialitzada.
Hi ha exhibicions, espectacles, oci, ensenyament.
L'ensenyament és una mica de tot per a que tothom trobi l'activitat del Back que hi pugui anar.
De fet, heu d'anar, si voleu, a ICAP.CAP.Barra Generació Digital per escoltar la conversa sencera de més de mitja hora.
Hi ha un moment que expliquen que hi haurà un saló recreatiu, perquè volen explicar la història del videojoc i la més temprana,
i els ha ajudat gent de Retro Barcelona.
i van voler que les màquines estiguessin a un antic saló recreatiu d'emposta, però no ho van aconseguir per un tema, no ho sé exactament, no?
En lloguers, propietaris...
Sí, igual sí, no? Però dius, ostres, quina bona idea, no?
Perquè igual en aquell saló ara hi ha una perruqueria.
No, no, això que crec que és de l'Ajuntament o era d'un tema públic, però no ho van aconseguir.
Ah, i també arribarà l'exposició organitzada per la Generalitat de Catalunya de...
Ara no em sortirà el nom.
El Passem Pantalla?
Passem Pantalla, exacte.
Amb l'Albert Garcia.
Exacte, que és itinerant, que ha estat a Girona, doncs coincideix en posta aquests dies.
Vull dir que és una gran oportunitat per anar en posta els dies 4-5-6 d'octubre,
perquè no tot es fa a Barcelona i també en posta també es fan coses superinteressantes.
Molt bé, continuem amb més coses relacionades amb coses que us han impactat aquests dies i que voleu explicar.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Què diuen els oients?
Doncs hem demanat a tuits si algú dels nostres oients ha jugat a algun Pikmin.
Sí.
I ens diu el que ha encès que ell ha jugat a l'original de la Gamecube.
Ah, molt bé, que és el primer, primer, eh?
Algú, no? Deu ser.
Que és aquest que dius, Francesc, que ha sortit...
El Pikmin 1, és de 2001, és per la Gamecube.
I aquest, junt amb el 2, doncs ja va sortir a l'estiu en descargable i ara el tindrem a les botiques en format físic.
Molt bé.
El 3 està en format físic, també?
El 3, jo... A veure, el 3 va sortir per la Wii U i em sembla que ha tingut remake per suïts.
Val.
Em sembla que ha tingut també remake ara fa relativament, no sé, fa un parell d'anys per suïts.
Molt bé.
Perfecte. Doncs escolta'm, comencem...
Estara, es vol explicar alguna cosa, no? Vols que posem alguna música especial?
Sí, sisplau, sí.
Vinga, va, va.
Bé, una miqueta el meu estil, no?
Sí.
Eh, però, eh, instrumental.
Això és el God Save the Queen dels 6 Pistols, original, eh?
La versió original del 76.
Molt bé.
1976. Per què aquesta cançoneta?
Doncs perquè, mirant les notícies, vaig veure que hi ha una senyoreta que ara té 17 anys,
es diu Leonor de Todos los Santos de Borbón y Ortiz.
Compte aquí.
I es veu... No, a veure, aquesta xiqueta ens farà la jura de bandera,
una cosa que em pensava que ja no es feia, no?
Està fent la mili.
Està fent la mili.
Està fent la mili, sí, sí, sí.
I mira, va vindre aquesta cançó, no sé per què, el God Save the Queen, no sé per què.
Coses meves, no?
Aquestes coses s'han de treure, i està molt bé que ho treguis a la nàdia.
Sí, sí, sí, no? A veure, sí, sí, sí, sí, no?
A més, en aquesta cançó hi ha una retronsa més endavant,
que diu el No Future, No Future For You,
referint-se a... No a la senyoreta Leonor, eh?
Ja, ja, ja.
Se refereix a nosaltres, escoltem la cançó, no?
Sí, sí, sí.
I sempre m'ha fet gràcia si això del No Future For You,
el No Hi ha futur per tu,
si és una alegoria o una promodició, no?
Una promodició de...
Què estàs fent amb això?
I això sempre també ho he pensat amb els videojocs, saps?
Perquè aquestes setmanes també he estat seguint vídeos de desenvolupaments,
que són molt curtets també, no?
Això que diuen que no entenem,
doncs allò que et surt a la pantalla diu
Cominsum o molt aviat el teu crowdfunding,
o mireu el que estic fent,
i surt, res, 30 segons...
Que no pot ser una idea, no?
No, no, però és que cada vegada
sembla que estiguis mirant jocs diferents, saps?
Llavors, hòsties, jo em decanto, no per l'alegoria,
sinó per la promodició,
que això em serveix per fer una altra...
La meva llibreteta de com no fer videojocs, saps?
Sí.
Està omplint, s'està fent grossa i grossa i grossa.
La tens físicament, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Una ja va ser un llibre,
o sigui, aquesta segona serà una enciclopèdia, pràcticament, no?
Es pot resumir o en aquest món necessita una elevativa?
Sí.
Recordes quan feia la frase mítica, no?
del joc que era el d'això, el Batman, no?
Sí.
I perquè estic veient que hi ha una...
No una generació, eh?
Hi ha com una mitja generació
que jo trobo que és extremadament bonista i lírica,
molt lírica, saps?
Hem estat tan de moda, no?
Que, ai, ho volen fer molt maco,
però va molt unit a la cosa comercial.
Ja.
No sé com explicar-ho, no?
Sí, sí, i tant.
Som indis, fem els jocs que nosaltres volem,
el fem molt bé,
però, ostres, tot se'n va per una part molt bona,
molt neta, molt bonica,
que tot això em fa l'efecte
del que jo abans de lo que era el cyberpunk,
doncs que està a dalt de la cadena tròfica.
Directament, eh?
A dalt de tot sempre hi ha els milionaris,
els que viuen bé,
els que mengen fantàsticament,
els que van nets,
i a baix de tot,
doncs hi ha la púrria, diguéssim,
doncs una miqueta com que s'ha mesclat
i s'ha donat una miqueta a la volta, eh?
Laia, tu què ens has de dir?
Doncs jo us volia recomandar...
He portat una cosa que no és res de videojocs.
Perfecte.
No hi ha cap problema, no?
No, home, és que t'estan veient també
a les xarxes que estàs recomanant mangas.
Sí, molt de manga i anime, m'encanta.
Doncs el live action de One Piece.
Oh, molt bé.
Mira, jo no havia mirat ni el manga ni l'anime
i he de dir que m'ha encantat.
Sí?
Però és que es veu que he estat parlant amb gent
que sí que seguia l'anime
des de feia una dècada,
que l'estan traient
i encara no han acabat l'anime de One Piece,
i es veu que també ha estat agradant molt.
Però sempre és com que d'anime a live action,
que és com sèrie de persones reals,
es veu que hi havia molta, com ho diria, recança.
Sí, sí, clar, clar, normal.
Dragon Ball, només diré això.
Dragon Ball.
Dragon Ball i es veu que la sèrie de Cowboy Bebop
no va durar ni una setmana.
Déu-n'hi-do.
I aquesta adaptació, en canvi, una passada.
Sí, una passada.
He de dir que sí que és familiar,
perquè al final és una història com simpàtica,
amb personatges tal,
però bé, hi ha alguns personatges que de l'animació
a la persona donen una mica de grima
i és bastant més sanguinària la versió en persones.
Sí?
La cosa és tant que l'anime de One Piece
és com molt dibuix,
molt dibuix, com ho diria, simple o no sé com dir-ho.
Sí, sí, i tant.
I la versió en persones posen allà el sang
i si l'han tallat en quatre trossos
es veia, bum.
Però molt recomanada.
Molt, molt.
O sigui, m'ha encantat.
Perquè no us agrada l'anime ni el manga,
mireu-vos One Piece, la live action.
Està molt ben muntada.
Molt bé, doncs una bona recomanació.
I fa plorar.
Què dius ara?
Jo vaig plorar.
Jo no sabia de què anava.
O sigui, sé de què va a One Piece
i he seguit alguns combats èpics i tal,
però no sabia les històries així dels personatges.
Oh, emocionant.
Estic pensant,
l'última emoció veient una pel·li i tal
i us he de dir que no me'n recordo.
Oh.
La darrera de Star Wars.
La darrera de la carrer de les carreres de Murillo.
No, no.
Sí, sí, sí, sí.
No, no.
Sí, sí.
No, no, jo no vaig veure.
Avengers, Avengers.
Tampoc.
Hòstia, em tens xulxat a la sang, Murillo.
No podem ser.
I pensaré...
No, jo em deixaré l'Albert Murillo.
És el ioga que ha aconseguit
totes les emocions.
Pulsar-les i controlar-les al màxim.
Mira't la de One Piece, són vuit capítols només.
D'acord.
És simpàtica.
Sí?
Sí.
I ja et diré si plorareu o no.
Vinga.
Molt bé.
I Débora, hi ha hagut un nou aniversari?
Sí.
Aquest sí que és de videojocs.
Sí.
Jo ho sento molt, però a més és que sóc una apassionada d'aquesta saga.
L'aniversari del brot de Cordíceps de l'Astofas, 26 de setembre del 2013.
O sigui, està...
O sigui, podem dir que és el 26 de setembre del 2013, eh?
Totalment, sí.
I cada any el que és l'equip, la desenvolupadora, que és Nautidoc, ho celebra.
Ho celebra anunciant la sèrie o anunciant temes dels videojocs, anècdotes, concerts,
marxandatge, tot plegat, no?
I aquest any també.
A vegades també fan concerts i tot això.
Jo aquest esdeveniment no me'l perdo, perquè jo a sobre vaig entrar tard a l'Astofas,
el primer joc, però és que des de llavors a mi la vida m'ha canviat.
I cada any, cada any estic pendent, el 26 de setembre, d'aquesta celebració, no?
Però ho has plorat tu amb l'Astofas?
Sí, també.
Veus, Murillo? Ho veus?
Sí, sí.
A sobre, no em digues, no soc un insensible, eh?
No, ell, però, perdona, el 26 de setembre del 2013 és un dia molt trista de l'Astofas.
O sigui, viure aquell dia de forma real, hòstia, és molt heavy, eh?
Perquè tot passa molt ràpid i realment és molt trist, eh?
Sí, jo crec que totes les persones que hem jugat al joc coneixem la intro, no?, del primer joc,
que és com comença tot, i la pell de gallina.
Absolutament.
I jo crec que és una celebració que m'agrada molt perquè és que precisament és el que deies tu, no?
Estem celebrant que ha començat aquest cataclista, no?, el joc, i és com, doncs res, anem a fer cosetes.
Sí, sí, sí.
I a vegades també anunciem figures, i la veritat, algun cop he caigut i he comprat merchandatge de l'Astofas.
Digues.
Déu, a veure, tu que estàs tan ficada amb l'Astofas, creus que tenim remake de la segona part o no?
O no tindrem remake de la segona part per Play 5?
Tenint en compte el món dels videojocs últimament, és probable que tinguem remake.
I hi ha rumors de la tercera entrega, eh?, des de fa uns dies.
Sí, però és que s'estan allargant tant que jo no sé si comprar-lo per Play 4 ja, o per jugar a la segona part,
o esperar-me el que surti per Play 6.
Jo he jugat al de Play 4, no al de Play 3, i el Play 4, molt bé, es nota molt el tema dels gràfics i la jugabilitat i tot això, l'han millorat molt.
Jo crec que és una bona versió.
La sèrie, Eli, l'heu vist?
Jo no l'he vist.
Encara no, la tinc molt pendent, perquè tothom queda impressionat amb les escenes.
Val molt la pena, i si podeu recuperar el dia que l'Albert García ens va explicar, setmanes abans que es veiés l'estrena...
Allò ho recordo perfectament.
Jo també ho recordo.
Ho va veure, i a més ens va explicar que, clar...
No estava ni editat, no?
No estava editat, i que veia, doncs, parets blaves.
I va veure, o sigui, ja...
Bé, sí, de fet ho va dir, hi ha un moment que apareix un animal, no direm quin, i era un animal de cartró.
Que li dius, però què és això?
És molt fort.
O sigui, en aquell moment t'anadones...
S'arriba a editar, imagina't ser un actor i gravar entre parets blaves.
T'anava a dir, anava a dir això, però...
Amb cartells, aquí va un edifici.
Clar, tu plorant, tu plorant, veient la de...
Sí, sí, exacte.
I ells, entre cartrons, escolta'm, això no és seriós.
Clar, clar, i potser ell també ha d'estar plorant, o ha d'estar fent el que sigui.
I dius, com ploro jo aquí.
Clar, clar, clar.
Molt bé.
Hòstia, heu vist que el Dani ara s'ha posat com tens, el Dani, el nostre tècnic, perquè...
Ah, sí, és que ara té una feinada de por.
Clar, sí, el pobret, ja li demano perdó.
Ah, és que ets tu, estar...
Soc el culpa meva, culpa meva, culpa meva.
Sí, d'acord, molt bé.
Sí, perquè ara serà un pim-pam-pum-pam.
Veure?
Dani, respira, estàs preparat?
Vinga.
Pregunta, eh, què tenen en comú els Revolutions de Gemma Chiljar?
I el Selaway d'Enia?
I el Boix, Boix, Boix de Sabrina?
Més, i el Loving Fair Degree de Bananama?
I què tenen en comú, també, amb el tema tecno-insòmnia?
I, finalment, què tenen en comú tot això amb The Final Count on the Aurope?
Algú sap la resposta?
Home, perdona, això és molt eclèctic, eh?
Sí, però tot això tenen en comú que totes estan tocades interpretades amb un teclat Roland D-50.
Flipa.
És un teclat, un piano d'aquests, un sintetitzador dels anys 80, 83.
Amb el mateix, a més a més.
Amb el mateix, amb el mateix.
O sigui, des d'Enia...
Se'n anaven passant tots.
Se'n rolaven.
O sigui, no és que n'hagués un, eh?
Vull dir, és el mateix model.
No en tenien un, eh?
O sigui, era un model, aquest de 50, que tenia els sons,
deuria tenir molts sons de tot això.
Sí, sí, de tot aquestes cançons i moltes més.
Llavors, això anava als estudis de so i tots aquests grups ho utilitzaven.
Sí, senyor, sí, senyor.
També n'hi havia que en tenien a casa i tot això.
I tu per què estàs explicant això?
Perquè ara jo a casa en tinc un.
Què dius ara?
Sí, he tingut la sort, molta sort, de poder-ne trobar un en perfect estat
i sobretot revisat amb els condensadors, amb les tecles revisades,
canviades, tal, no sé què.
I m'ha reafirmat allò que sempre he dit,
que l'important és el com sona i no el que sona.
Ja.
Una altra cosa, igual, el més important, que amb les eines adequades,
facis el que facis, sempre quedarà bé.
O sigui, jo agafo un dels dos gats que tinc per casa
i el llenço damunt del teclat aquest i, escolta, sona...
Buah, boníssim.
Buah, sona molt fantàstic.
Això és veritat, eh?
Sí, sí, sí.
Pretis el que pels.
La diferència està, la marca ara, el com ho facis.
O sigui, no cal llençar el gat, pobrissó, no el pobre torn o el pobre guapo,
no els dos gatets que tinc.
Que quina cosa m'ha frapat aquestes setmanes, em preguntaves.
Doncs que estic reaprenent un altre cop infinitat de coses
i això és molt excitant.
I què té a veure això amb els videojocs?
Doncs una miqueta amb això de l'àudio, no?
Que amb una base clàssica es pot veure que encara n'hi ha molt i molt per fer
en coses modernes.
O sigui, el que et deia abans, que jo estic mirant molts vídeos
de gent que està fent jocs ara
i estic veient que a banda del que fan
n'hi ha molt, molt i molta més cosa per fer.
I això, sí, és super excitant.
Que estàs fent música per algun videojoc?
Posso a palavra.
Oh!
Secret!
Sí, m'agrada molt.
Bueno, quan senti que algun videojoc amb un Roland de 50...
Ja ho sabré!
Però ja heu vist que és molt eclèctic, és molt diferent.
O sigui, serà una miqueta complicat.
Molt bé, molt bé.
No, i és veritat que aquest so el veig en molts videojocs...
Sí, sí.
No sé, eh?
El que passa és que ara es fan molt de cimentetjador,
molt del Pro Tools i molt d'aquests.
I aquí la gràcia que tenia amb els anys 80, aquests teclats,
és que eren els presets.
Ja.
O sigui, no tenien que fer res.
O sigui, tu imagina't a Enia, que se'n va a la tenda,
hola, bon dia, doni'm un Roland, sisplau.
Sí, sí.
I comença a tocar això...
I dius, hosti, és el preset.
O sigui, el tio que va fer aquest so,
que va pensar prèviament amb Eni...
Deu al·lucinar, clar.
Sí, sí.
És molt bèstia, aquests teclats dels anys 80 són molt bèsties.
Molt bé.
I, Laia, ara sí, pot ser un videojoc que ens recomanes?
Un videojoc.
Molt bé.
Mira, abans de l'estiu vaig descobrir amb un grup d'amics,
el Sunhaven, que és un Stardew Valley per 3.
El vaig veure l'altre dia, crec, anunciat.
A veure, explica'l.
Mira, nosaltres vam començar a jugar i encara ens estaven com muntant el joc.
O sigui, hi havia parts de la història que encara no estaven acabades de posar i tot.
O algun personatge nou inclús vam veure mentre el jugàvem.
Uau.
Pot ser fins a 8 jugadors en cooperatiu,
però és molestar, diu, vale.
Què vol dir?
Que si confies que aquell anirà a pescar
i no et porta els ingredients per cuinar,
merda.
Clar.
Per tant, vam començar jugant com 4 o 5 amics
i al final vam fer minar, eh?
Parties de part, eh?
Tothom fora i ja ho faig jo, ja ho faig jo, al final era.
I és molt guai perquè comences a una ciutat com si fos a l'Estardiu Valley,
tranquil·leta, amb un veïnat, no sé què,
i de cop es lia la troca
i acabes tenint 3 granges a 3 ciutats diferents
i mantenint relacions,
o sigui, sent un veí educat i bona persona
amb 3 veïnats diferents.
Ja.
I és com socors.
Però has de anar a cada poble,
o sigui, que tens una triple vida.
Clar, o sigui, si tu tens uns conreus,
perquè podríem dir que tenen tipus de terra diferents
i cultives plantes diferents en els 3 llocs,
doncs si no vas un dia en aquella granja
se t'assecaran les plantes d'allà.
Ja, clar, clar.
És tot una història.
Però sempre la mateixa persona,
vull dir, no tens una triple personalitat.
De moment no.
Amb un poble és la senyora Laia, la senyora...
Et tornes una mica loco, però...
M'encanta això que dius, una triple vida, totalment.
Una triple vida, clar.
Clar, i, o sigui, és molt a lo japonès,
en el sentit que és molt per l'esquín,
és molt cookie el joc,
pots fer-te personatges de tot tipus,
des d'una fada, un dimoni, un home a peix,
o sigui, i tenir mascotes,
com es diu, aconseguir muntures
per anar més ràpid de punta a punta al mapa.
És una passada.
Doncs molt bé, recorrem el nome.
Sunhaven.
Sunhaven, molt bé.
I, Débora, per últim,
ens recomanares una revista?
Sí, la revista manual.
Ha tret el número 12
i jo penso que és una de les millors publicacions
amb paper sobre videojocs
que hi ha ara mateix a Espanya.
A mi m'agrada molt perquè, no sé,
té tota mena de firmes i persones
i articles que firmen, no?
I que crec jo que responen
a una bona diversitat, no?
De perspectives, de videojocs,
d'autors que estan a les pàgines.
I res, el paper costa una miqueta
que pugui tirar endavant ara mateix,
però encara continua,
encara que tu i no ells,
jo espero que continuïn molts anys més.
Molt bé.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
I per cert, Déure, també ets volies parlar d'un videojoc, no?
Que l'has estat jugant força aquests darrers dies?
Sí, tant.
No, sí, és un videojoc que va sortir al juny
i jo a l'estiu vaig estar amb altres cosetes
que ja m'ho comenten en un altre programa.
Sí.
I res, per qui no em conegui,
a mi m'agraden molt els videojocs indis,
els anomenats wholesome games també,
que són aquests jocs que es fan sentir bé,
que són reconfortants,
i moltes vegades els videojocs una mica crítics.
És el cas del videojoc aquest,
que és el Fall of Porcupine,
de Semble Revit.
De fet, la banda sonora que escoltem
és d'aquest videojoc, eh?
Sí.
I tant.
Sí, sí.
Molt bé.
I qui és el protagonista?
Doncs mira, el protagonista és un jove metge,
aquí ja comencem una mica a veure què passa,
anomenat Finley.
Hem de parlar que aquest videojoc
fa servir el tema de l'antropoformisme,
d'alguna manera,
és a dir, els personatges són animals,
són animals amb característiques humanes.
Val, ara ja sé quin és.
Sí, sí, sí.
En aquest cas, el Finley és un colom, d'acord?
I el Finley arriba al poble de Porcupine,
que és el que dona una mica el nom al títol del videojoc.
Porcupine és un poble petit,
és una comunitat i es coneix tothom.
I clar, la vida al poble sembla al principi una mica idíl·lica,
però després vas trobant secrets.
Ja.
Perquè aquest videojoc, clar,
jo penso que té com dues, tres mecàniques principals,
que és una aventura narrativa,
per tant has d'explorar el poble,
una mica com el que passava amb el Night in the Woods,
jo crec que té aquestes vibracions també.
Tens diàlegs on has d'escollir les respostes
i una mica amb qui parles, no?,
del poble, amb qui et relaciones,
i et relaciones més o menys amb aquesta comunitat que s'ha format.
I després, quan tu treballes com a metge,
que estàs començant d'alguna manera,
estàs fent pràctiques,
tens minijocs a l'hospital
per atendre els pacients,
és a dir, prendre el pols,
fer cures, etcètera.
Tot això són com una mena de minijocs, no?,
que pots anar fent, no?
Sí, de lògica, d'habilitat,
de velocitat,
d'enpremer un botó en concret,
en un moment en concret.
No són gaire difícils,
en algun moment jo he començat a dir,
ui, ui, ui, espera, espera,
que són molts botons ara mateix per tocar, eh?
Però bé, i res,
a mi m'ha agradat molt,
no és gaire llarg,
són unes set hores,
una coseta així,
vuit hores,
si vols explorar una miqueta més,
perquè a mi m'agrada molt parlar amb els altres personatges,
anar-me'n pel poble per la nit,
pel matí,
no sé, fer aquestes coses.
I clar,
aquest videojoc també m'agrada molt
perquè encara que té una mica de trama,
té una història per allà al darrere,
que has de tirar una mica del fil
i has de descobrir què ha passat.
De fet, quan comences el joc,
el fil ja està en una mena de somni,
un malson que està tenint
perquè ha tingut un accident a la feina,
els temes principals que toca
és el sistema sanitari i deficient,
en aquest cas sí que es para moltíssim
amb el tema de com funciona,
de què passa amb el personal,
si té unes bones condicions laborables,
si els pacients estan ben atesos o no,
si tenen recursos o no.
Sí.
I per l'altra banda,
també jo penso que ens parla una mica
d'aquest pas entre la joventut i l'adultessa
en el cas del Fimli,
el Fimli té el primer treball,
s'ha mudat,
perquè s'ha mudat el poble de Porcupine,
i comença a tenir els problemes,
els tipus problemes en un sistema capitalista,
l'oci,
la feina,
com compagino tot això,
les relacions personals,
el joc al món,
una miqueta,
on soc,
qui soc,
com ho faré,
d'ara endavant.
a mi és que,
a mi m'encanta,
i els personatges que vas coneixent
el que és el poble,
estan molt ben delimitats
i desenvolupats.
Estan donant ganes de jugar a aquest joc
que sembla especial.
A mi també m'agrada molt,
que crec que és una de les coses,
les primeres coses que vaig veure d'aquest joc
és l'apartat visual,
que és un dibuixat com a mà,
un estil una miqueta com cartoon,
uns colors molt càlids,
perquè a més van passant les estacions
amb el Fimli,
i crec que l'equip ha aconseguit una cosa
que és molt difícil d'aconseguir,
perquè, com abans deia,
és una crítica al sistema sanitari,
i, de fet, aquí ens està passant molt,
a Espanya,
tot això,
com s'està convertint
i com s'està desenvolupant,
i m'agrada perquè, al final,
quan acabes el joc,
el propi equip et diu
que això és una carta d'amor
i una carta de recolzament
als professionals sanitaris,
de l'àmbit sanitari,
i enganxa molt bé
amb el que estudi i pensa
que és un videojoc,
que per ells els videojocs són
crear jocs que la gent recordi
i que facin sentir coses
i que siguin únics i inspiradors.
Jo crec que Fall of Port Copain,
amb tot,
encara que sembli,
a simple vista,
que serà molt agradable,
que ho és a la fi,
però crec que aquesta crítica,
però també aquest recolzament
als professionals de la sanitat,
és increïble,
increïble,
i crec que aquest tipus de videojocs
són el tipus de videojocs
que a mi m'agrada jugar.
Generació Digital,
l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Doncs molt bé,
ens queden res,
pocs minutets
per acabar
aquest Generació Digital.
Volia,
res,
comentar
algunes notícies,
no sé si hi ha algun comentari
d'algun dels nostres oients.
No,
avui tenim força espectadors,
que estan molt calladets,
eh,
trobo.
Però estic molt content
perquè darrerament,
escolta'm,
Sí,
sí,
ens assegueixen força.
Faig una cosa
que sóc l'únic que el fa,
o sigui,
a veure,
ho expliquem,
nosaltres portem el nostre ordinador,
la nostra pantalleta,
ens connectem
i ho fem nosaltres
com una república independent
de comunicat,
i què faig jo a vegades?
Dic,
hosti,
vaig a mirar les audiències,
saps?
I de tant en tant
li passo al director
perquè dic,
bueno,
que sàpiga.
Que algú sàpiga això.
Exacte,
no?
I,
escolta'm,
una cosa que m'agrada molt
és que aguanten força
fins al final,
és a dir,
hi ha molts canvis de tema,
no?,
en el programa
i això mola.
Sí, exacte.
Hòstia,
ara per on hi ha de tant,
no?
Exacte.
Tenim retenció,
tenim retenció.
Exacte, exacte.
Vull dir que escolteu
que moltíssimes gràcies,
que ens fa moltíssima il·lusió
que estigueu aquí de veritat
i que sobretot
el que és important,
que sempre ho dic,
que no som streamers,
sinó que ens oneu un feedback
fent un programa de ràdio
gairebé com en directe
i que per nosaltres
això és superimportant.
A veure,
l'altre dia
vaig veure una notícia
que em vaig quedar una mica
parat a La Vanguardia,
crec que ho vaig llegir,
de l'USB Assassí.
A més,
ho anuncien així.
No ho has adonat?
O sigui,
hi ha un USB,
un OCB,
que tu,
de fet,
pots comprar
amb aquest,
no ho a la por,
ai, no,
amb aquests xinesos,
l'Express.
L'Express.
I que tu,
es veu que el poses
a qualsevol ordinador
i en 10 segons
ja està,
ja està mort aquell ordinador.
Ah,
és per anar al jefe
i dir-li que no vull treballar.
Pum!
He deixat la carta
de renúncia
dins aquest pendrive.
Dins aquest pendrive,
exactament.
Tu dius,
tu tens 15 dies.
Però tu m'ho es pot
acudir a això.
No fer prof de qui
té el treball
de final de curs.
Per sent un treball
de final de curs
dintre d'aquest pendrive.
Però vaig al·lucinar,
o sigui,
s'ha de ser molt mala persona
per crear una cosa
com aquestes, no?
Sí,
s'ha de ser mala persona
per incitar una altra
que digui,
ara veuràs.
Un mal cap.
Si tu necessites
fer una cosa així,
no deixes rastre.
Sí, clar, clar.
I vas a ficar un virus o enviar-lo, no sé què,
deixes algun rastre de que tu ets l'origen.
En canvi, amb un pendre,
com tot...
El que a mi m'ha sorprendre és que es pogués vendre,
que el poguessis comprar, vaja.
Coses pitjors es poden comprar.
Però és que a AliExpress es pot comprar de tot.
Sí, és veritat.
Sí, sí, sí, és veritat, això.
I a la Vanguardia fan la prova, amb un ordinador
i pots veure el vídeo.
Tornem a provar.
Si no ho fa prova entre les quatre vegades, no és científic.
Exacte, ja has perdut l'ordinador.
Després també he llegit una notícia de Cyberpunk 2077.
N'hem parlat molt d'aquest videojoc
i se'n va parlar molt
perquè quan va sortir, doncs...
No va sortir com la gent esperava,
va tenir moltes crítiques, etcètera.
Però és curiós com han anat picant pedra aquesta gent
i ara, bé, de fet, hi ha com una actualització,
pot jugar, i ara molta crítica diuen
just ara, ara sí.
I tenen aquest nou DLC,
que és aquesta aventura que diuen que
serà potser una miqueta del que havia sigut en el seu moment
per profunditat, per intel·ligència artificial dels enemics,
pels entorns...
Això té molt mèrit, no?
Tinc la sensació, eh?
Sí, però fins a que hi ha una...
Més perquè hi ha molta gent que el que fa és caminar.
Ja, ja, ja, sí, sí.
Més que fer la d'això,
hem estat un nivell ja aconseguit,
perquè abans era un cachondeo, no?
Veies un tio amb una moto, sense moto,
i anàvem, bla, l'altre cap per avall.
Ara, esclar, ara s'ha aconseguit d'una manera
que s'ha ajuntat l'ambientació amb les missions.
Ja.
Molts jocs que han tingut, precisament,
tot aquest flac en contra el dia del llançament,
ara recordem el nom en Skype, per exemple,
després de forma silenciosa,
perquè han deixat de ser ja notícia,
han seguit, han seguit, porten anys creant contingut...
De fet, ara han tingut una super, com es diu,
actualització, també.
Sí, sí, i els que han sigut fans i tal,
doncs troben ara potser el que sí,
en el dia del llançament no va tenir.
I això és una cosa que segurament li passarà també a l'Starfield,
que ha tingut també tot aquest d'allò,
però que ha vengut el que no està escrit,
i tothom s'ha queixat,
i, bueno, a pas i de DLCs i coses,
d'aquí un any potser serà un joc
que a molts potser no hi voldran anar-hi,
perquè ja van tenir aquesta mala impressió, però...
Ahir, vaig trobar ahir
un periodista de Catalunya Ràdio
que està jugant al No Man's Sky,
i ara, bé, em deia,
diu, mira, vull jugar a l'Starfield,
però és que encara no, encara no.
M'ho va dir d'una forma que estava patint.
Diu, és que no puc ara, no puc.
Diu, si jo no t'estic demanant res.
I ho estava vivint realment,
perquè diu, és que li dedicaré moltes hores,
és que en tinc moltes ganes,
és que estic amb el No Man's Sky,
però clar, clar,
i em va semblar molt curiós.
I podries haver dit, té, prova,
el tinc gravat en aquest pendrive, prova.
T'imagines, t'imagines?
T'imagines, tio.
Molt bé, doncs Francesc, Eli,
Laia, Débora, des de Sevilla,
Star, des de Tarragona,
gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Exacte, i ja coincidirem amb una altra casuística,
perquè aquest programa, la gràcia, és que...
Ens anem trobant.
Sí, exacte.
Segons la setmana.
Exacte, exacte.
Que us vagi molt bé la setmana,
i que sigueu feliços.
Igualment.
I, oients, ens veiem la setmana vinent,
la mateixa hora, dissabte a les 10,
que sapigueu que sempre els dijous a les 15.15 fem el Twitch,
i si voleu també a icat.cat barra gd
teniu el podcast del BAC Experience.
Adéu-siau.
Get the humanites.
Adéu-siau.
Gràcies.