OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 804,
i avui parlarem de quins videojocs apareixen avui i demà.
Sentirem per primera vegada al programa
el nostre nou col·laborador, Víctor Matute,
o també conegut com a Passo64,
que ens posarà sobre la taula temes relacionats amb XIPS,
pandèmies i Trump.
Albert García ens vol encomanar l'entusiasme que té amb Psychonauts 2.
I l'Eli s'ha passat el futbol.
Benvingut, Víctor Matute, com estàs?
Hola, què tal? Molt bé. Albert García, tot preparat?
Tot preparat.
Molt bé, Eli, estàs ja aquí amb el tema de...
Esperant que la gent parli.
Molt bé, molt bé.
Nosaltres, per cert, Dani Quiménez, tot funciona de part tècnica?
Ui, ui, ui, quina por, quina por.
No, em dóna molta confiança, em dóna molta confiança.
Però el Windows no, el Dani sí, però el Windows no.
Però bueno, ara, quan tu engegues un ordinador ràpidament, s'engega, no?
O no, no us passa que va més ràpid a l'hora de...
Bueno, depèn, depèn. De molts factors, depèn.
Sí, això també és veritat, això també és veritat.
Molt bé, sabeu on esteu, no?
Has descarregat Generació Digital.
A veure, Víctor Matute,
moltes gràcies per agregar-te a l'equip del Generació Digital.
Encantat, de vida.
De fet, per qui no el conegui, Víctor Matute espaço64,
a les xarxes on juga, parla i interacciona amb els seus seguidors,
que en som molts a YouTube, a Twitch i a tot arreu en general.
Alguna vegada que has vingut,
saps unes coses que em fa més gràcia?
És quan els teus seguidors et veuen, per exemple,
a un lloc com ITAT o Catalunya Ràdio.
Oh, que gràcia m'hi hace, a les catalans.
Sí, sí.
És català. Sí?
Sempre m'ha fet molta gràcia. Ningú s'ho espera, eh?
No, ningú s'ho sorprèn. Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
A què estàs jugant, darrerament, a Twitch?
A Psychonauts. Psychonauts.
Avui en parlarem amb l'Albert Garcia.
Tu em vas dir l'altre dia, Albert, l'has de jugar.
L'has de jugar i espero que ho hagis fet.
Sí, sí, ho he fet, he començat a veure.
No, porto una hora i mitja, porto molt poc.
És una introducció que, la veritat,
després en parlarem, hi ha moltes coses positives,
que m'han agradat molt,
i després ho comentarem una miqueta.
Abans de res, m'agradaria...
parlar una miqueta dels jocs que apareixen avui.
El primer, per exemple, és aquest.
El màster de les ombres,
el darrer guerrer d'elit dels Aragami,
torna amb una nova aventura avui per la Xbox One,
la PlayStation 4, PlayStation 5,
Xbox Series XS i PC, l'Aragami 2.
En un principi, l'Albert Garcia em va dir...
Albert, hem de parlar ràpid d'aquest títol.
A més, coincidia que apareixia, doncs, aquesta setmana.
Ho farem més endavant, Albert?
Sí, que puguem jugar una mica,
perquè jo, personalment, crec que ningú de l'equip l'ha pogut jugar.
Exacte, exacte.
I val la pena que és un joc català molt esperat.
Després parlarem amb una persona que sí que l'ha jugat,
però després farem la presentació ben feta i ens ho explicarà.
Aquest videojoc, per cert, Albert, ha estat desenvolupat a Barcelona.
Ha estat desenvolupat a Barcelona per l'equip de Lindsay Works,
que és un estudi petit de desenvolupament,
que ja van fer la primera part ja fa uns anyets,
i va tenir un èxit bastant considerable arreu del món
amb aquests personatges que deia la Ellie,
uns ninjas que han d'anar per les ombres,
ocultant-se i fent una mica de sigil.
I és un dels jocs produïts a Catalunya
més destacats d'aquest any.
Així que és interessant que el juguem.
És ben curiós perquè aquest videojoc
té un apartat potent, multijugador,
però va passar una cosa curiosa.
Ahir van anunciar al seu blog que el joc sortia,
però que havien vist que tenien problemes en el multijugador,
si no estic equivocat, amb Xbox One i PC4.
I moltes vegades... Ostres...
Quina feinada que tenen els desenvolupadors de videojocs
que, davant de fer un videojoc,
hagin de fer entendre totes les màquines de totes les consoles.
I el seu estudi petit ha hagut de ser un problema raro
d'últim moment.
A més, comentaven que hi ha gent que el pot tenir i que no.
Però que no se la volen jugar.
És una molèstia, però és millor.
Alguna review del joc que ja s'han publicat,
vaig llegir-t'una en anglès,
que destaca aquest error, aquest problema que hi ha a la versió
de Play 4 i Xbox One en el cooperatiu.
I és una llàstima que realment aquest error no estigui en el joc oficial,
que en PC, en Play 5 i Xbox Series no hi és aquest problema,
però per a un tema del port aquest concret,
arreglar-ho ha de ser complicat.
Així que ànims a l'equip de Ninja Works aquests dies.
Totalment, i sobretot també al fet que ho hagin dit sense problema.
A mi això m'agrada molt, perquè al final és el que hi ha,
és el que ens ha passat, i no passa absolutament res.
Si fos una empresa gran, aquí podríem parlar de la feixa,
però és un estudi molt petit,
i tenen un problema molt fotut ara.
Si t'ho han dit, perquè és així. I no hi ha cap història.
Aragami 2 està recomanat per majors de 18 anys.
Un altre videojoc que ha aparegut aquesta setmana és el Deathloop,
on assumim el rol de Colt,
una persona que té l'encàrrec de trobar vuit objectius
abans d'una hora determinada.
Aquests objectius es diuen visionaris.
Apareix per la PlayStation 5 i per PC.
Mira, a crono.gg podem trobar una botiga personalitzada del Pazos 64.
I el primer videojoc.
Sí, no, és que hi ha una botiga personalitzada del Pazos 64.
I el primer videojoc.
I el primer videojoc.
I el primer videojoc.
És que ho vaig veure.
I el primer joc que podem trobar...
És el Deathloop.
I vaig preguntar per què l'has posat allà.
L'has jugat, aquest joc, o no?
Sí, l'he jugat. És una mica el meme, ja.
Perquè l'han anunciat tantes vegades.
És com una bogeria, però és arcani.
Jo sé que és un bon joc.
Jo l'estic jugant, he començat a jugar.
Sí que tinc un problema molt greu amb el tipus de tutorial que plantegen,
que és cartelito, cartelito, cartelito...
I no ho suporto.
Però hi ha molta gent que pensa com jo,
i et diu que sí, és molt molest,
però les dues hores despega i és una borrada.
I el que planteja, amb el bucle temporal,
que puguis morir i tornar a començar,
que hi hagi un multijugador asincrònic...
No sé, que és com un segon jugador
que està per matar-te a tu i impedir que facis la campanya.
Que bo. Em sembla superxulo.
I de nou és arcani.
Arcani és el desenvolupador.
És la Prey, el Dishonored.
Aquest cartelito que et va apareixent
són coses que tu has d'anar memoritzant?
Clar.
He llegit crítiques d'alguns ossovàries a Twitter,
per exemple, que deien, uf, el joc estarà molt bé,
però ara mateix, per mi, és massa...
Informació, de cop.
En una hora i mitja, tot el que t'arriben a explicar...
A més, no et deixen jugar, perquè és, pam, cartelito.
Tot això de l'inventari, tot funciona així.
No me'n recordo, ja, que anem a jugar.
És com molt constant, però fora d'això, el joc té molt bona pinta.
Doncs Del Loop està recomanat també per més grans de 18 anys.
I anem a Shanghai,
que hi ha una empresa que desenvolupa videojocs
que es diu Pixpill Games.
Aquesta setmana ha aparegut el seu primer videojoc,
que es diu Eastworld,
un lloc on cada vegada hi ha menys gent
i està ple de criatures molt estranyes.
Apareix per PC i Nintendo Switch.
L'aspecte és fantàstic.
I a mi em va guanyar en el moment que apareix un tren.
A mi, si el tren...
O sigui, he de dir que si en una pel·lícula, animació, tal,
surt un tren ben fet, ja...
No, no, no, és que és així.
No sé què és, cadascú...
No ho he sentit mai.
Si jugues al Train Simulator...
Mira, això...
Gràcies.
Me n'anava a passar a les 24 hores.
No, té una explicació.
Viajar a Echijiro, el tren inundat...
És a dir, el tren on va per unes vies inundades, us en recordeu?
Allò on va marcar. M'ha marcat tota la vida.
I de fet, en aquest joc, hi ha un moment que apareix un tren.
El tren també crec que juga un paper important.
I l'aspecte és bestial.
I m'ha sorprès que estigui fet a Shanghai
i que és un joc que no sembla xinès, aquest joc.
O sigui, l'aspecte és adorable.
O sigui, aquest pixel art molt colorista.
A tu t'agraden els trens.
A mi m'agrada que en els cartells de les botigues dels pobles,
que és un joc tipus... Estan en japonès.
La gent és en japonès.
És aquest típic detall que dius, ostres, és maco.
Quins fetichs més raros teniu.
Trens, cartells en japonès.
M'agrada que funcionin, saps? No ho sé.
Sí, sí, no, hòstia, em sembla que no ho havia dit mai, això, dels trens.
Era una cosa molt íntima que...
La que sabem que li agraden els trens és la Gina.
No sabíem res de tu.
La Gina a conduir-los, a mi, que passin.
I a tots els jocs... Als jocs de metros i totes aquestes coses.
La Gina sí que té...
La Gina gestiona una xarxa de metro, fa que tots arribin a l'hora,
no faig res.
Això algun dia en parlarem, de fet, n'hem parlat,
de jugar videojocs com si fos una feina, que dius...
Bueno, que està bé, que està bé, que no és criticable.
Però no, no, jo és només el fet de veure'l, veure'l passar.
Molt bé, algun d'aquests tres jocs segurament en parlarem més endavant
quan els haguem jugat i...
És que els tres són fantàstics, ho tenen molt bona pinta.
Jo tinc ganes de jugar als tres.
Ara, com comentàvem el Víctor abans de començar...
Si tens ganes, però temps... No hi ha tant.
Sí, sí, aquí està. Certament, certament.
Generació digital és ara tendència.
Molt bé, doncs, Eli, aquesta setmana has jugat a futbol?
Que sí, sembla mentida, que jugui jo a futbol.
De fet, em sembla que alguna vegada havia jugat a algun joc de futbol.
Pot ser que molt al principi, però mai més.
No és una cosa que me la traigui gaire.
Però mira, aquesta vegada sí que he jugat a un joc de futbol,
que primer pensava, però què és això?
No entenc res d'aquest joc.
Però després, la veritat és que m'ha enganxat molt
perquè és superadictiu i superdivertit.
Es tracta del Rumble Stars, que sí, és un joc de futbol,
però ha jugat d'una manera molt diferent.
Pots competir sempre contra altres persones en un contraúgu.
Tu portes un equip i l'altre porta un altre,
i a més a més, és real, és a temps real.
Sempre és amb una persona real,
per tant, t'has d'esperar que hi hagi algú que vulgui jugar amb tu,
i inclús pots buscar els teus amics per competir amb ells.
I, perdona, hi has d'esperar molt o no?
No, no.
Es veu que hi va, hi ha moltíssima gent que juga,
perquè en un moment sempre tens un contrincat.
Perfecte, servidors estan a tope. Exacte.
Aleshores, és de jugabilitat molt senzilla,
difícil de dominar,
però és veritat que al principi no entens què és el que has de fer,
perquè tot allò són jugadors que no són persones,
són animals,
i cadascú d'ells té les seves debilitats.
Però hi ha una pilota i unes porteries.
Hi ha dues porteries i una pilota,
però no es tracta que hi hagi uns jugadors al camp que has de moure,
sinó que has d'anar llançant jugadors al camp.
Tu comences amb quatre, sempre en tens quatre disponibles,
hi ha un porter que va a la seva bola,
és allà i es mou com vol, però tu en tens quatre com a la banqueta.
Tu has de jugar amb aquells quatre
sabent quines habilitats té cada un dels teus quatre jugadors.
D'acord, molt bé.
N'hi ha un que serveix per marcar molt,
n'hi ha un altre que serveix per despistar el contrari,
n'hi ha un altre que és un imant
i que quan el llences el que fas és atraure el jugador que té,
l'equip contrari, perquè no pugui moure's.
I així n'hi ha molts. Molt bé.
Aleshores, el que es tracta és de llançar el primer jugador
i anar veient com evoluciona contra l'altre.
Què passa? Que cada jugador només dura en el camp un temps determinat.
Tu el llences i dura un temps determinat.
Està bé.
Has de combinar-lo amb la resta de jugadors,
que tampoc els pots llançar a l'hora,
perquè depèn d'una barra d'energia,
que cada vegada que en llences un baixa,
i has d'esperar un temps que torni a pujar
per poder-ne llançar un altre.
Es tracta de gestionar-los segons el temps
i segons les habilitats,
i si el llences a l'altre equip, et llencen.
Sí. Primer, sembla molt lío.
Clar, hi ha temps real, i veient també què fa el jugador contrari,
que també està utilitzant les seves eines i les seves màgies.
Exacte, exacte.
I el dead loop semblava difícil, però...
Al final és senzill.
El que passa que sí que és veritat
que tu saps el que fa cada jugador,
saps que el tigre fa una cosa i l'os fa una altra,
però després, quan els llences al camp,
tampoc saps ben bé com es comporten,
perquè tu no els pots dirigir.
I quan ell llenci l'altre jugador,
doncs no, els dirigeixes i es comencen allà...
Però sobre el paper... Aquests sorolls, sí, sí.
Sobre el paper, el concepte...
Està xulo, i m'agrada la idea aquesta de...
que cada animal tingui com una habilitat
i tu puguis llençar-los sense controlar-los directament.
No, no, has d'esperar a veure què passa,
i aleshores, quan aconsegueixes tenir l'energia suficient,
et llences un altre i així vas fent.
El Dani ara ens ha trobat els efectes de so del partit, eh?
Sí, sí, són exactament aquests, que...
Una mica...
Al cap, d'una manera...
Una mica TFT, no?, per allò que estic sentint.
O sigui, tu et llences,
i gestiones l'ordre en què...
i a ells se lo manejan.
Exacte, segons el que l'altre et llença,
doncs saps que si t'ha tirat una granota
que té una llengua molt llarga i que enxampa els jugadors el vol,
tu has de contrarrestar aquella granota amb un dels teus.
Està bé perquè has d'aconseguir fer 3 gols per guanyar.
Molt bé.
Només, les partides són curtetes, són entre 2-3 minuts.
Els 3 gols que va rebre el Barça l'altre dia.
Exactament, sí, sí.
Segurament li va costar més que no pas amb aquests jugadors.
I res, a mesura que vas guanyant els partits,
vas guanyant copes i diners
que et serveixen per desbloquejar nous personatges.
És a dir, tu tens aquests 4, comences amb els 4,
però després pots anar-ne desbloquejant més.
A més, a més, sempre et va avisant del que tindràs disponible.
Està bé, sí, sí. Està bé, està molt bé.
La cosa és que sí que és veritat
que al principi costa poc de desbloquejar els personatges,
de seguida en tens 4 o 5,
però després no hi ha manera de t'arril·lar de nous,
que passes molt temps amb els mateixos.
Suposo que això està superestudiat, perquè vagis enganxant...
Veurà com una cosa que es diu passa de temporada.
No, bueno, el que ja...
Doncs no n'hi ha ara, ja ho veuràs.
El que ja és, evidentment, que és un joc gratuït,
però hi ha micropagaments,
aleshores et serveix, doncs, per això,
per comprar personatges nous,
o per millorar els que ja tens, etcètera.
I això pots jugar fins i tot amb els teus amics
o amb lligues privades,
és a dir, que pots fer un grup amb els teus amics
i crear la teva lliga privada, que això no ho he provat,
però és el que es pot.
És curiós, estava escoltant el so, els efectes...
I hi ha una música, que és una música que dura molt poc,
que tu has fet així...
Això és el gol, en marques el gol.
És ben curiós perquè... això.
Això, això, tota.
Fixa't que ha sortit molt poc, aquesta música,
però és que t'entra dins la neurona, en el mergüen, eh?
És el meme d'Eurovisión més tot el que...
Clar, clar.
I quan estàs al metro i se te'n va la connexió,
i no saps què està passant, però la música sí que la sents,
i dius...
Això passa, eh?
Això passa perquè estàs jugant en línia,
aleshores, si no tens connexió, allò va funcionant.
Però a mi em passa que hi ha parades de metro
que sé que no puc començar partida,
perquè ja les tinc calculades.
Hòstia, el metro del Vallès no pot jugar a videojocs.
Com? El metro del Vallès.
Ara ja directament... A Sants Estació tampoc, eh?
Ara no l'hi saps res, eh?
Bueno, jo al metro, aquí a Barcelona, dic...
Hòstia, tu, no fallam, nunca.
Sí, a Barcelona sí, però és veritat que a la que fas...
Depèn de com, hi ha alguna parada que no te la jugues.
Si és un Clash Royale o així, no te la jugues.
Esto es, el profesional autèntic,
és saber perfectament quines juguen i quines no.
Recordeu-me el nom i qui l'ha fet.
Es diu Rumble Stars, està desenvolupat per Frogmine,
i és gratuït, el trobem per Android i Parallòs.
Molt bé, i recordeu que té micopagaments
per fer aquestes millores de personatges,
per si algú el juga que ho sàpiga.
Generació digital, reprenem la partida.
Aquesta música és, en teoria, la secció del Víctor.
Jo aquesta música la vaig elegir al Juliol.
Estava molt cansat, però em va agradar molt.
Escolta'm.
Em va agradar perquè em donava la sensació d'un joc índi, saps?
Fàcil.
Si el Víctor dius jo, a mi m'encanta, eh?
I ja he començat a fer una mica...
És que és molt curiós perquè quan vaig tornar a les vacances
el vaig esclavar i uf, no li agradarà.
Sí, sí, sí.
A mi m'agrada la música que em fa posar content.
I aquesta sí, eh?
Perfecte, doncs escolta'm, que bé, perquè ja et dic que vaig tornar...
I vaig agafar, que això passa molt, les sintonies, quan les agafes.
Sí, és veritat, fa moure, fa moure.
Sí, sí, sí.
Mira, per cert, comencem a parlar de coses curioses
de la indústria del videojoc.
L'altre dia el meu nebot em va trucar, desesperat, això és real,
ell treballa des de fa poc i està guanyant els seus primers diners.
I es vol comprar la PlayStation 5.
Sort.
I estava desesperat.
Perquè, clar, tinc un tia que fa un programa de videojocs, ho sabrà.
On la veurem?
Dic, no sé què dir-te, però no existeix.
Què està passant, que no es poden comprar PlayStation?
Ha sigut el llançament més apressorat que crec jo que s'ha fet.
O sigui, com més agustava, diguéssim,
el que assumíem que havia de ser el llançament
i menys sabíem, era una mica, això pinta malament.
Això està pintant malament.
I ha passat el que havia de passar, que és que no n'hi ha.
No n'hi ha, eh? No n'hi ha.
Hi ha webs, no sé si Extra Life encara està fent rifes,
que és que t'apuntes i, si et toca, la pots comprar.
Si no et toca, no la pots comprar.
Ja molt poc es toca. I per què?
Hi ha alguns problemes amb els xips, que diuen?
Amb els xips.
Els xips són les coses petites que fan funcionar les coses grans.
Exacte, sí, sí.
I que hi ha poques empreses que les saben fer.
Clar, aleshores...
No és només amb la Play, amb la Xbox passa igual, eh?
El problema és que els xips són d'AMD,
és una companyia que fa gràfiques, fa altres coses,
però no ho fabriquen ells, ho fabriquen a Taiwan.
A una fàbrica concreta a Taiwan,
que aquesta gent fabrica per tot Déu.
Per Nvidia, per Intel, per AMD...
I també per altres aparells, per cotxes, per mòbils, per ordinadors...
Per algun motiu són els millors,
els que s'han quedat tots els contractes?
De fet, avui s'ha anunciat que SEAT farà un ERTE per aquest problema.
No tenen xips pels propers cotxes
i faran un ERTE de nou mesos, si no estic equivocat.
Avui ha sortit a la vanguardia.
El que hem fet ha sigut amb previsió, d'anys fins i tot,
de fer-se amb un munt de xips, de semiconductors, com preferiu,
per aconseguir preparar els llançaments.
D'aquí setmanes surt un nou model de Nintendo Switch.
Sí, és veritat.
I més o menys hi haurà subministrament, però no molt.
Això és perquè l'han fet previsió.
Nintendo està treballant en components de fa 10 anys.
Potser d'aquí tenen més.
Tenen més facilitat.
El problema de la pandèmia és que no vam caure ningú fins que no ha passat.
És que estan tots a casa.
I tots havíem de treballar des de casa.
No sé si en algun moment, amb pandèmia,
heu intentat comprar una càmera web.
Vaig intentar-ho, vaig acabar fent una càmera de fotos
convertida en un cable amb càmera web.
Era la forma.
Van pujar de preu, es van esgotar, els portàtils també, pràcticament tot.
Havies de fer de tot per aconseguir una càmera web.
I fa molta ràbia, per què?
Així el cas ara que explicaves, Albert, del teu nabot.
Ell mateix estarà buscant-la, desesperat,
i al mateix temps surten notícies.
PlayStation 5, el llançament més exitós de la història.
Com és possible?
Mai han venut tantes consoles, però no hi ha suficient per tothom.
De fet, la gent que ens estigui veient per Twitch.tv,
si teniu la PlayStation 5 i l'heu aconseguit, o fa poc,
expliqueu-nos com ho heu fet,
i si no la teniu, si l'esteu buscant, si teniu problemes.
El Ron, com diu que de Nintendo mai hi ha prou estoc del llançament?
Bueno, Nintendo amb la Wii la valia bastant,
però també era... a veure qui en sé bé venir, esos.
Però normalment amb aquestes no hi havia hagut...
pot tenir problemes d'estoc, però no el que ha passat ara.
Ha sigut una cosa darrere l'altra,
després també han entrat els especuladors i els bots.
I pensa que amb la criptomoneda,
qualsevol cosa que pogués processar, qualsevol cosa ha desaparegut.
Vale? Tostadora, et donava igual.
Ha volat tot, ha sigut una borrada.
Clar, quan es van acabar les gràfiques, van començar a buscar portàtils.
Quan es van acabar els portàtils,
van adonar que no sé si era la PlayStation que podia minar Ethereum.
I a part de la gent que es dedica a minar monedes,
des d'aquí gràcies a tots,
hi ha els especuladors, que sempre ha estat això,
d'especular, bueno, estamos en el país que estamos.
És a dir, és una cosa que ha funcionat molt sempre.
Però a nivell online jo crec que mai havien vist aquesta bogeria
i penya gent que s'ajunta i se piquen el peix d'emoció a nosaltres.
Hem comprat,
les companyies han hagut de començar a lluitar contra bots.
Clar, arriba un moment,
perquè això passava amb petits, per exemple, en tema de calçat,
de les bambes, això ha existit des de fa molts anys.
Però si no estàs molt a dins, no te n'adones.
Ara que han arribat a les consoles,
hem vist un món que no mola gens.
Clar, és molt fotut, perquè si tu vols comprar una PlaySync,
i surten les PlaySyncs,
físicament no et dóna temps a dir comprar-hi el carro.
Físicament no et dóna.
I passa amb alguns videojocs, també.
A mi m'ha passat fa poc amb el nou joc de Metroid,
que volia la lliçó espacial.
No hi ha manera, ja m'he rendit completament, és igual.
És com una bogeria.
L'Hydrocaus diu que diem molt que estan esgotades,
però en vendes han vengut moltíssim,
perquè no han tingut cap problema amb el joc.
No, és que no.
És la primera vegada que hi ha hagut un joc anterior,
i el primer any, només.
De fet, també hi ha notícies de casa setmana,
de les que han vingut.
La campanya que han fet haurà sigut molt bona...
per aconseguir aquest resultat.
Nosaltres ja vàrem comentar una mica,
jo personalment, la desesperació per una PlaySync,
la puc entendre per una qüestió que t'hagi influït molt la publicitat,
però realment no hi ha tants motius de jocs,
perquè no esperem d'un techo gráfico nuevo,
perquè mira el Gotof War de la Play4.
És a dir, és el techo gráfico.
O el Gotof Tsushima, que tampoc no hi ha diferència gairebé.
Aleshores, falta molt per arribar a aquest canvi.
Ha sigut un canvi de generació estrany.
Però sí que han pogut treure...
Potser sí, si han vengut més que el primer any de la Play4,
potser van treure més, però el problema és que si s'han acabat,
i no n'han fabricat més, perquè no en poden fabricar...
Sí, sí, és així.
Recordo que fa més us vam parlar de la relació entre Epic i Apple,
una espècie de pirula que volia fer Epic per vendre el seu joc Fortnite.
Una pirulita, eh? Una pirulita una miqueta, no?
He posat pirula al guió,
i la nostra, doncs, lingüista, que ha estat l'Olga Clapés,
m'ha posat... O sigui, no m'ha borrat, eh?
És que pirula és guai.
És guai, guai, saps i tal.
Com està? Hi ha notícies de darrere d'això?
Al principi ja ha acabat, cometes,
perquè em sembla que Epic sí que ha demanat un...
Com es diu? No em surt la paraula.
En una sentència tu reclames.
Ah, sí, sí, sí.
No ho fem mai, això, nosaltres. Veus? No em surt la paraula.
El concepte és aquest. Sí, sí.
Alguns ullents ens ho diran, eh?, és quan...
A tu et diu un jutge culpable i dius, doncs no.
Recorres. Recorres.
El K4. El K4 ens ha dit.
Però... Gràcies.
La cosa és aquesta. Epic va fer la cosa aquesta de...
Meto aquí mi tienda, sabent que no es podia fer,
sabent que Apple els fotria fora
i sabent que això li donaria força per demanar a Apple.
I va començar com una voràgine de bufetada entre tot Déu,
perquè al final ha acabat tothom a dins.
Perquè el jutge deia, això no ho entendo,
que venga Steam amb els números i a Steam...
Hòstia, a mi no em fotis, saps?
I resulta que Epic tenia tractes amb Microsoft i Microsoft.
A final ha pillat tot Déu aquí.
S'han vist els trapos sucios de tot Déu.
Apple no és monopoli,
però ja no poden obligar els desenvolupadors
a passar per la seva tenda.
Han de deixar que posin tendes
perquè els arribin els calés directament a ells,
que és el que volia fer el que va intentar fer la Epic.
I això pot tenir un efecte domino?
Jo crec que ara ve Google detrás.
En el moment que ca una...
A mi em dóna sensació.
Jo penso que pot tenir un efecte,
perquè sempre oferiran les companyies desenvolupadores
que troben a la botiga oficial,
i al final és anar a través d'un enllaç a una pàgina web.
Penso que pot canviar una mica l'ecosistema d'aplicacions.
I la darrera cosa que ens portes és un rumor mig desmentit, no?
Sí, és un rumor que va fer molta gràcia,
que era evident que jo no anava al lloc,
però com ha funcionat ha sigut xulo,
que és el de la Nvidia GeForce Experience.
No, era el GeForce Now,
que és el de jugar a streaming i tal,
que va posar a mirar les dades.
Les dades del codi, diguéssim.
Són hackers, el data mining.
Un hacker bueno.
I va començar a treure una canya d'informació,
però era com una orgia de proves.
Era tot massa exagerat.
I quan veies el God of War a PC,
dius, hòstia, què és això?
El Demon's Souls, el Returnal,
després ja veies Bioshock 2022, Kingdom Hearts IV...
Començava a veure coses que no quadraven.
I la cosa és que s'hi va sortir Nvidia dient,
existeix, però bueno...
Són coses nostres.
També et dic una cosa...
A veure, qui ha escrit això?
Qui es posa a inventar-se jocs?
És que va ser curiós perquè tot el que hi havia allà
era tot el que tothom ha volgut sempre al PC,
i era com una...
Hòstia, hi havia jocs de Nintendo.
Aquí ja vam començar a dir que això no podia ser.
Hi havia un amulador de Nintendo,
hi havia un amulador de Dolphin,
que era per a GameCube, em sembla que és per a diverses consoles.
Sí, va ser com un...
Hem arribat a un punt de saturació
de la indústria del hype i de tota aquesta història,
que va sortir això i ens que no ens ho vam creure.
Va ser honestos mentira.
Han cansat, han cremat completament el cap del consumidor.
I va ser... Això és una broma.
I al final, el que és una broma, jo el que voldria saber és això.
La persona que escriu aquestes cosetes...
Perquè aquests jocs que estan aquí,
aquesta plataforma està vinculada amb Steam i amb Epic.
I sí que hi ha jocs que sembla ser que estan vinculats amb Steam.
Però no estan a Steam.
Hi ha coses rares.
El que passa és que sí que hi ha jocs que jo crec,
i estic convençut que sortiran a PC.
Sony ja ho està fent, amb alguns.
Van anunciar fa poc que sortiria l'Encharted,
doncs no seria d'estranyar que el God of War fessin el mateix.
Acabaran sortint alguns, però tot això que va sortir va ser com...
Saps quan? Jo no havia vist mai una filtració que era tan...
tan burro que dius, no pot ser.
Era com una carta als reis.
Totalment.
No m'ho hauries volgut tota la vida, però aquí està, saps?
Doncs continuem al Generació General.
Fem un canvi de caridades, Albert i Víctor.
Per cert, Manuel Ocero, hola, com estàs?
Hola, què tal?
Ha estat la 10 que heu escoltat abans.
Després parlarem amb tu del darrer joc que esteu fent,
a Final Boss Games,
que segur que si alguns dels processolients van veure aquest estiu,
doncs aquell vídeo...
Bueno, no vídeo, aquella presentació indie de Nintendo,
d'un joc que es va presentar durant una estoneta, uns segons.
Avui parlarem d'aquest joc.
No marxeu, perquè serà d'aquí uns minuts.
Abans, però, Albert García,
anem a parlar del joc que t'ha robat el cor
aquestes darreres setmanes.
Som-hi, i tant.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Vullians, sabeu que podeu parlar a través de twitch.tv,
barra Generació Digital,
digueu-nos qualsevol pregunta que voleu fer-nos
als nostres convidats i equip del Generació Digital.
Després de molts anys en desenvolupament, per fi, ha acabat l'espera.
Si Coneuts 2, la continuació d'aquell joc de culte
de 15 anys ja està disponible.
Albert García, l'estaves esperant i ha jugat.
Te l'has passat i avui no podies esperar per parlar-nos-en.
Exacte. Necessito parlar-vos d'aquest joc.
Per mi és del millor que he jugat aquest any.
Encara queden mesos, però m'ha agradat moltíssim.
El vaig jugar amb un somriure tota l'estona
i volia comentar-vos perquè per això som aquí.
Doncs per parlar de jocs que a més ens agraden.
Si ens trobem un joc que no ens ha quedat agradable,
doncs tampoc cal gaire temps.
Anem a parlar dels jocs que ens molen.
Només per agafar l'interès de la gent
que no conegui aquest joc, Psychonauts 2,
com comença el videojoc?
Apareix un missatge en pantalla, el típic avís,
que diu,
I continua el missatge.
I també li dius, uf, què és això, no?
Que raro és tot plegat.
Psychonauts és la segona part de Psychonauts 2,
que va sortir fa 15 anys, com dèieu,
i és un joc de plataformes on ens posem en la ment
de diferents personatges d'un món de ficció.
La ment de cada personatge
reflecteix, doncs, les seves pors,
la seva personalitat, les seves obsessions,
i clar, és una bogeria,
les pantalles s'entren a la ment de la gent, és impressionant.
Com us deia, i com deia que t'ha vist,
el joc té inspiració en temàtiques
doncs amb certa gravetat, amb una certa importància,
però ho fa de forma respectuosa,
amb un gran sentit de l'humor
i amb una gran creativitat i originalitat.
O sigui, que aquelles persones
que teniu sensibilitat per a aquests temes
que poden treure el videojoc,
és de veritat, és molt recompensable, molt intel·ligent,
i, de fet, com tracta aquests temes?
El trobo impecable.
La teva odontofòbia, potser tots més o menys en tenim, no?
Vull dir, però et dónes compte que deu haver-hi gent
que ho pateix molt més que, per exemple, en altres, no?
I només començar, hi ha una pantalla al voltant del tema de les dents,
que si tens una mica de fòia per això,
doncs et pot impactar i estaria que t'avisin.
M'atreviria a dir que és un joc
que, més que parlar-nos sobre totes aquestes trastorns i tal,
en el fons és una celebració sobre l'empatia
i, sobretot, el fet de celebrar la diferència, no?,
la diferència entre totes les persones.
Molt bé. I és una cosa que fa aquest videojoc.
Abans de continuar, per quines plataformes està disponible?
Per ordinador, Xbox, PlayStation,
i, en el cas de PC i Xbox, si teniu el Game Pass,
el teniu allà per descarregar, que sempre està molt bé.
El 1 i el 2, a més.
Sí, exacte. Podeu jugar també al 1. De fet, vaig fer-ho.
Al 1 el vaig comprar en el seu moment i no el vaig jugar.
El tinc amb la capsa, amb la factura dintre de la capsa.
La factura de quan va al costat del joc.
I he jugat els dos seguits, a través del Game Pass,
i ha sigut fantàstic. De què vols joc?
Hem parlat de coses molt siderals, molt estranyes.
Bàsicament, el joc som en Raz,
que és un noi adolescent amb poders mentals,
que ingressa en una agència de mentalistes
encarregats de salvar el món entrant en la ment de diferents personatges.
Molt bé. Raz, de Razputin. Razputin, correcte, sí.
És la continuació directa del primer joc.
De fet, passa poques hores després
de que acabi l'argument del primer joc.
Sí, sí, sí. És boníssima.
15 anys, eh? Sí, sí, sí.
Això està molt bé, perquè dius, mira, quina gràcia,
que no és una setmana després o anys, no, no, hores, eh?
Hores després. Hi ha un resum,
per a qui és persona que no ha jugat el primer,
o un altre que hi ha pel mig, que és en realitat virtual.
Hi ha un resum al començament del dos,
que podeu saltar-vos els dos jocs anteriors,
també si els jugueu, també són fantàstics.
Qui hi ha al darrere d'aquest joc?
Doncs darrere hi ha l'estudi de Double Fine, de San Francisco,
que és l'estudi del liderat Valentin Schaefer,
que és un dissenyador de jocs molt conegut,
ha fet jocs com el Dio 70K, el Full Throttle, Grim Fandango,
Broken Age, Brutal Legend...
És un creador molt creatiu, seria la seva paraula.
I, sobretot, d'estar cap al seu imaginari visual.
Molt bé.
És potent, la banda sonorà.
Estem sentint un dels temes del joc cantat per en Jack Black,
l'actor i músic, el Jack Black,
que participa en molts jocs del Team Schaefer i de Double Fine,
i aquí també posa la banda sonorà.
És un joc molt important.
I, per exemple,
aquesta cançó sona en un amant d'un personatge
que és un roquer que es va fotre molt a l'LSD.
Tots són colors, és una bogeria de pantalla,
i la música va evolucionant,
i és un autèntic viatge interactiu.
Com us deia, cada amant és totalment diferent,
i, per mi, la gràcia del joc és més que saltar,
més que disparar.
I, a més a més,
per mi la gràcia del joc és més que saltar,
més que disparar, més que passar pantalles.
Per mi la gràcia és descobrir què hi haurà després.
Com serà la següent pantalla?
És impossible que ho sàpigues.
És el millor que té.
Totalment impossible que diguis que crec que és impossible.
Què hi haurà darrere d'aquesta paret?
No ho pots saber.
Són només els girs de càmera, les transicions,
els canvis d'escenari, que és tot molt orgànic.
Però té una relació brutal amb el que t'estan explicant.
Els escenaris no segueixen les lleis de la física.
Donen voltes i tu vas donant voltes amb ells.
És una cosa molt original i molt abstracta.
Té molts poders.
Tampoc entrem ara en els detalls, però són originals.
Els poders del protagonista.
Hi ha una novetat aquest any, aquesta segona part,
que és el poder d'associar idees dintre d'un cervell.
T'associes dos conceptes i canvien les coses.
És una cosa molt curiosa.
Els enemics són sentiments.
Els enemics són la culpa, el remordiment,
el judici superior original.
M'encanta aquest joc.
Lluitar contra el judici propi i destruir-lo és molt xulo.
Totalment.
I bé, per continuar i ràpidament, el guió també és excel·lent.
Està ple d'humor.
I no és un humor d'aquell que fas...
Ha!
Està simpàtic, no?
Està simpàtic, l'humor. Hi ha molt bones frases.
I rius.
Jo, amb l'hora i mitja que he jugat, abans li deia el Víctor,
per mi és un dels jocs amb els quals he jugat
que les veus dels actors de doblatge
i la música i el ritme, sobretot sonor,
bé, espaterran.
Espaterran en tots els aspectes.
Fins i tot moltes vegades et trobes en videojocs
que notes l'actual doblatge a Campis Traus,
que no saps que...
Per la manera de parlar no estàs sabent què està passant,
perquè ho va gravar un dia, no en tens ni idea res.
Allà sembla que estiguin dins del videojoc cadascun dels actors.
Això em va semblar increïble.
I a més és que les veus estan com molt forçades,
tenen com uns accents de personatge,
específicament aquesta veu l'ha fet per aquest personatge,
i això està molt xulo.
Repassem una mica molt ràpidament els 20 anys
que hi ha fet Double Fine.
En aquests 20 anys han fet 34 jocs,
em sembla una barbaritat també la producció d'aquest estudi.
I tant, Psychonauts, Portal Legend, Costume Quest, Stacking,
The Cave, Broken Edge,
El Remaster del Green Fandango, Massive Challis, un munt de jocs,
i una mica per sobre comentar que és un estudi
que sobretot m'ha destacat per la creativitat.
És un segell d'aquesta empresa de desenvolupament
que em crida l'atenció que trobo que la seva diferència és aquesta,
que són jocs que habitualment tenen un punt creatiu
a nivell d'imaginari, visual i tot això molt diferent.
I que segurament si no fos perquè hi ha el Tim Schaffer
i en alguns aspectes el Ron Gilbert, quan ha estat,
aquest estudi no hauria funcionat.
No perquè se la juguen amb cada joc que fan, és una borrada.
Sí, això és un altre tema.
Per treure els Psychonauts 1 i el 2 han passat anys en desenvolupament
i ha costat molt convèncer a les distribuïdores
perquè acabessin acceptant.
I és ridícul, perquè jugues al joc i és que és objectivament bo.
Et pot agradar més o menys, però està molt mimat, està molt ben fet,
és molt original, dius, per què no el volia ningú, aquest joc?
No ho entenc.
I que ells necessiten temps i diners per fer el que al final mostren.
I això, costa molts diners.
No tots els projectes es funcionen.
El tema és aquest, que no tots funcionen igual de bé.
Aleshores, arriscar-se... Per això són tan originals.
Vaig entrar a la web de l'estudi, fa poc després de passar-me el joc,
i vaig veure que tenen un llibre commemoratiu dels 20 anys
amb tots els jocs allà recopilats, i me'l vaig comprar.
Estic esperant que arribi i el portaré al programa.
Tu el consideres com un dels millors jocs del 2021?
Sens dubte, a veure com acaba l'any,
però jo el considero ja en la llista dels millors.
Abans ho deies una miqueta...
Podem jugar o no jugar en el primer, o podem veure aquests resums.
Sí, o sigui, us animo a que teniu moltes ganes de jugar tots els anteriors,
però podem anar directament al dos amb el resum que hi ha,
i com tu has tingut la teva experiència, Albert,
al començament ja et poses ràpidament i el gaudeixes molt.
És molt curiós, perquè això ho vaig dir a les xarxes,
i ara no recordo qui m'ho va dir.
Ahir em va dir, per favor, Albert, jugal fins al final.
Jugal fins al final. És molt important que el juguis fins al final.
Segurament sap que no m'atabo els jocs, no?
Segurament deu haver arribat a això.
Aquest sí, perquè es veu que és molt especial el final i el que passa,
i que s'ha de jugar fins al final, vull dir que això...
No crec que puguis parar, eh?
No, perquè sabràs que t'estàs perdent algo superxulo.
Just després, saps?
Molt bé, psicoanauts dos,
doncs segurament anirem parlant més d'aquest joc.
Perfecte.
Generació digital. Acabes de fer una captura.
Música
Doncs resulta que l'11 d'agost hi va haver, per part de Nintendo,
la presentació de l'Indie World.
En un moment donat vam presentar un videojoc anomenat Lumberjack,
i que sona així.
El Jack és un os humil amb un somni molt senzill,
tornar a la natura a la seva antiga glòria
amb l'ajut de la seva destral i dels seus amics animals.
També hi apareixen humans malbaratadors
i un gegant industrial que fa malbé la natura.
I darrere d'aquest videojoc hi ha una empresa molt propera
que ja ens ha acompanyat alguna vegada, el Generació Digital,
Manuel Ocero, de Final Balls Gate. Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Hola, què tal? De nuevo. Exacte, exacte.
Abans de res, sortir en aquest Indie World, 11 d'agost,
un esdeveniment que veu tot el món és com una fita.
Saps allò quan fas un joc i tiring la fita que aconsegueixes?
Això per vosaltres suposo que no és una cosa fàcil, no?
No, bueno, aquí el trabajo de nuestro publisher,
hay que reconocerlo, es importante.
Es raro, si yo hubiese mandado un mail a info arroba Nintendo,
probablemente no me hubiesen escuchado.
Entonces aquí, bueno, también firmas con publishers
precisamente para esto, ¿no?
La verdad es que muy bien en ese sentido.
Y yo, a nivel personal, la verdad es que estoy superilusionado
porque, claro, yo me he criado con los juegos de Nintendo.
Y para mí, salir en un evento de Nintendo era como...
Me da igual si a la gente le gusta, yo ya estoy aquí, ¿sabes?
Que guay, han puesto mi juego aquí, ¿no?
Y bueno, me hizo mucha ilusión y luego, realmente,
¿cómo utilizamos el evento para anunciar el juego y tal?
Pues fue bastante bien, no es lo mismo anunciarlo en tus redes
que anunciarlo en un evento así, que es multitudinario, ¿no?
Ara, l'Ellins ens parlava del Jack, que va amb una destral,
i que pot semblar que va amb una destral, va a destruir coses...
No, no, una miqueta va a destruir...
En aquest vídeo, Joc Lambert, Jack, és una lluita,
va a destruir tot el que molesta la natura, no?
Sí, es devolver a la naturaleza lo que es suyo.
Molt bé.
Entonces, un poco, bueno, se nos ocurrió que...
Podíamos usar una manera un poco original.
No queríamos utilizar un argumento como muy clásico, ¿no?,
para... eso, ¿no?, renovar y limpiar.
Y dijimos, bueno, y si cogemos un leñador,
pero en vez de que corte pues leña,
pues que corte pues coches, fábricas, ¿no?
Y entonces, pues a partir de ahí, pues surge un poco la idea
y cogiendo un concepto muy sencillo,
porque aparte el juego se juega con un botón.
¿Ah, sí? Sí, solo necesitas un botón.
Cortar, cortar y cortar. Molt bé.
Y entonces dijimos, hostia, vamos a hacer algo muy sencillito,
pero muy bien, como decimos nosotros, muy bien parido.
I neteges aquest bosc, aquest hàbitat d'aquest hós,
i també et fas ajudar altres animals
que també tenen part de protagonisme, no?, en el joc.
Claro, para nosotros era muy importante
generar un buen rollo alrededor,
que no todo se limitará, bueno, limpias la naturaleza y ya está.
Entonces, fue muy fácil,
porque empezamos a coger, a meter animales
y metemos historias dentro de...
Cada nivel es una historia con un animal que está atrapado,
con una situación complicada.
Y entonces tú, al parte de limpiar, pues también les ayudas.
Y luego ellos te ayudan a ti. Ah, molt bé, molt bé.
Claro, entonces es un poco...
Bueno, es una historia, es una experiencia,
porque va a ser un juego pequeñito, cortito,
queríamos hacer algo realmente humilde,
pero muy bien terminado. Molt bé.
De fet, sou un estudi petit.
Amb aquest Porteus Jack, són 3 videojocs, ja, els que porteu?
Este es el tercero, sí.
Vesta, Super Dodgeball Bits i aquest Lambert Jack.
Són projectes, no sé si sou d'acord, Albert,
són projectes molt diferents,
i jo, sense conèixer-us molt,
amb aquests 3 projectes crec que sou gent molt inquieta.
És així, no?, suposo?
Sí, bueno, viene un poco... Esto es un poco por mi culpa.
Jo reconozco que lo que me pasa es que,
cuando termino un proyecto, acabo agotado.
Y necesito hacer una cosa distinta.
Molt bé.
Yo sé que mucha gente nos dice,
hombre, pero está bien darle una identidad al estudio
a un tipo de juego.
Pero es que a mí me costaría mucho,
porque yo necesito probar cosas distintas.
La identidad del estudio puede ser esa.
Bueno, evidentemente.
No, però habitualment t'expliquen allà,
quan vas a cursos i tot això,
que has de crear un món,
vas creant altres jocs dintre d'aquest món,
però és el que dius, Albert,
cadascun dels vostres 3 jocs,
el Vesta, Super Dodgeball Bits i aquest Lambert Jack,
que visualment són completament diferents, els 3.
Són diferents.
Jo ho trobo una cosa molt bona, de fet.
Bueno, es que realmente no hacemos ningún estudio de mercado.
Hacemos lo que no sabemos en el momento.
A veces nos va mejor, a veces nos va peor,
pero yo creo que también es importante que nos divirtamos.
Y que cuando estamos desarrollando en un proyecto,
que sabes que no va a durar tres meses,
que va a durar un año y medio o dos,
yo necesito cambiar un poco de aires por mi salud mental.
De fet, quanta gent sou a l'estudi?
Bueno, es que ahora mismo somos tres.
Yo y dos personas más que trabajan conmigo.
Sou de Tarrega?
Bueno, yo estoy en Tarrega,
pero bueno, hay un chico que está en un lot,
en fin, está un poco repartido.
No teniu un lloc així que esteu tres?
No, no, no.
Però això ja abans de la pandèmia era així?
Sí, sí.
Cada vegada és més habitual.
Jocs com, per exemple, aquell del Ori,
és un estudi que en aquest cas no són tres,
són com 50 persones, però per tot Europa i el món.
Potser és una tendència ara...
Jo en alguns jocs no ho veig en absolut.
No sé, grans jocs, com el Fortnite, per exemple,
allò que van al dia a dia,
suposo que deu ser molt més complicat,
però cada vegada més.
És curiós, aquest títol s'ha presentat per la Nintendo Switch,
ara em deies que es juga amb un botó,
l'estava veient com la Ellie el podria jugar també
amb el mòbil.
Està pensat també en un futur?
No sé si es pot dir.
Estàvem parlant.
D'acord.
Si te puedo decir que nuestra intención es que sí que lo sea,
pero digamos que es toda esta parte de negociación
y llegar a tratos con grandes empresas
para poder sacar el juego móvil,
digamos que la lleva el publisher.
Y bueno, sí que estamos un poco en ello,
pero no podemos decir nada.
No, 99.
No, no, no.
Una de mis condiciones...
Una de mis condiciones
para publicar Lambert, ja que en mòbil,
es que no meter este tipo de cosas.
Si nosotros lo hacemos será para que lo pagues
o que entre en algún tipo de sistema de suscripción.
Ah, Apple Arcade.
Yo no he dicho nada.
No, no, no hay nada.
Simplemente, digamos que se están barajando opciones
y las opciones son un poco que el jugador lo pueda descargar
o si lo compras lo compras entero,
pero nada de meter pagos dentro y nada.
De fet, si es pot veure el joc, evidentment,
a través de la xarxa, a través de YouTube,
també visualment és molt bonic.
A més, clar, no l'he pogut jugar,
però crec que és molt reconfortant
en el moment que piques
i tot es converteix en de color verd.
No sé, jo crec que leu crea una sensació molt bonica.
Ara, en quin moment està l' desenvolupament, més o menys?
No, estem ja acabant, realment.
Ens queda per fer el que anomenem en videojocs el content blog,
o sigui, parar ja de posar content.
Potser estem dos o tres mesos.
Ens queden dos o tres mesos per acabar ja.
I ja el que farem és, com que som un equip petit,
fer tots els ports ens fa més temps.
Però, en principi, per al primer trimestre de 2022,
cruzo los dedos, el joc hauria d'estar.
I després el que has dit del tema de la satisfacció.
És clar, la nostra idea és que,
no és un joc de puzzles portal,
on l'important és resoldre el puzzle
i la satisfacció d'haver-lo resolt,
sinó és un poc el camí.
És un poc com un Donut County.
No és difícil, no és un joc complex,
és un joc on és satisfactorió ir menjant-te les coses.
Un poc volem fer el mateix.
Que empatitzaràs amb els animals, te faràs una sonrisa,
que t'ho passis bé i que sigui una experiència curta.
Perquè no és un joc que doni per fer 8 hores de joc,
és una mecànica molt senzilla, si fas 8 hores així...
En fi...
Bueno, escolta, aquí cadascú de vegades, cadascú...
No, però està bé, perquè crec que saber trobar la duració exacta,
del que tu estàs dissenyant...
Ja veus d'algú que deies que és molt guai,
que a mi m'ha agradat molt, que em pregunten...
Jo no en tinc idea, ja em pregunten...
Si t'hauria de fer un videojuego, no ho sé,
però fes dues mecàniques i pule-les, si oblida't.
I hi ha una cosa que crec que ens hauríem de treure a sobre una miqueta,
que és la poca confiança que tenim amb el desenvolupament d'aquí.
Perquè quan va sortir aquell joc, quan em van presentar l'Ambir Jack,
després vam veure que era d'aquí,
i va ser una reacció de...
¿Cómo? ¿Esto es de aquí?
Però quina... Saps què vull dir?
Crec que en general no ens ho creiem,
i sí que aquí es fan jocs molt bons,
i amb aspectes molt macos i coses molt xules.
Sí, a part, hi ha una cosa curiosa, que és que...
Cuando se presentó el evento,
de aquí, de España, casi nadie nos dijo nada,
y la mayoría fueron extranjeros.
Yo me enteré por Eva. Sí.
Que me dijo, digo, espera, espera, ¿qué está pasando aquí?
Claro, y aquí está el tema, que creo que tenemos...
Feina a fer, encara. Sí, tenim molta feina a fer,
perquè aquí hi ha estudis molt espectaculars,
i hi ha gent molt, molt bona.
De fet, heu dit...
Amb l'Ambir Jack.
S'ha de dir l'Ambir, tu, Albert, ho has dit correctament.
No sé si ho he dit bé, però... Nosotros decimos Lambert Jack.
Que es Lambert Jack normal,
aunque hacemos el juego de palabras y le ponemos oso,
amb beer, en inglés. Molt bé.
No sé muy bien cómo se pronuncia exactamente.
Sí, no sé. A mí no, mira...
El del oso, el del oso, ya está.
El oso que leñador. Sí, sí, sí.
No, és que sembla que diguem cervesa, no?, ho deia el Dani.
También me vale. Sí, exacte, sí, no?
Molt bé, no marxis, perquè ara, abans d'acabar el programa,
parlem d'algunes coses relacionades amb la indústria de la videojoc.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
De fet, una setmana marcada
per més notícies relacionades amb el crunch,
i és que s'ha confirmat això que va passar a l'Activisión Blizzard,
que s'ha demanat per un grup de treballadors
en un text que s'ha fet públic, doncs, aquesta setmana,
i que es parla d'amenaces a treballadors,
si parlaven de sous o horaris,
i també hi havia hagut interrogatoris.
Amb tot això del crunch, a mi em sorprèn una cosa.
Tinc la sensació que la indústria de videojocs, desgraciadament,
sembla que estigui destapant molts casos d'assetjament laboral
que no passen en les indústries,
o que potser sí que passa, i jo no m'he adonat.
A mi em semblaria curiós que no passés en altres indústries.
Jo ho penso que no. No dic que no.
Deu passar el que passa, que el videojoc ara està en un punt
que s'està descobrint en aquest sector,
però jo crec que és un mirall del que passa en tota la resta.
Sí, el cas aquest d'Activision, Blizzard, King,
ja ve de lluny, i aquesta nova novetat que ara apuntàvem,
té a veure amb què va començar.
Aquest cas farà com un mes i mig.
L'estat de Califòrnia va demanar a Activision, Blizzard,
per un seguit d'un nombrós nombre de demandes de dones
que havien denunciat assetjament,
però ara, enmig d'aquesta investigació,
Activision està prenent mesures perquè els treballadors
no contestin les preguntes de l'estat de Califòrnia.
Fortíssim. És molt fort.
És bastant heavy.
Amb 3 persones, a la vostra empresa,
no hi ha hagut problemes de crunch, no?
Que tu sàpigues.
Això no ho he de dir jo.
Ho han de dir els meus treballadors.
Molt bé, però han passat més coses curioses.
Participa a la comunitat del generació digital
el nostre canal de Telegram.
De fet, Cyberpunk va llançant actualitzacions
i una, m'ha fet molta gràcia, a la darrera,
és que els que han fet el videojoc van dir
que han solucionat un problema
que provocava que les carreteres no semblessin molles
després de ploure.
Em sembla sensacional que reconeguin que ha plogut,
però reconec que la carretera no estava mullada.
Imagina't el pollastre que tenen.
Fan un parche...
Era la broma del parche de los charcos.
Sí? No ho sabia, això.
Sí, treuen el terra mullat i diuen...
Ai!
I tornen a posar el terra mullat.
Hem de tenir un cacao que jo no sé...
És història.
El castiverpunk és història dels videojocs, és demencial.
I quan se sàpiga tot, s'estudiarà.
I serà guai.
Guai d'aquí uns anys.
Ara mateix no fa cap gràcia.
A mi fa molta gràcia, dintre d'aquest sentit que parlem de gràcia,
quan publicen una actualització d'aquestes grans
de la majoritat de coses que han arreglat.
Sí?
La de pàgines i pàgines i pàgines,
de petits detalls que han arreglat.
L'altre dia diu...
Com pot ser que hi hagi un parche per arreglar tantes coses?
És que està tot trencat!
I tot el que han de fer és...
El curro que s'estan fotent.
Fem molta broma i ens queixem molt,
perquè jo crec que tenim tot el dret del món a queixar-nos.
A vegades, si m'he de posar...
Si m'he de posar a la banda d'un desenvolupador, ho faig.
I si no, no ho faig.
En aquest cas, el problema no són els desenvolupadors.
Venia de dalt. I ha sigut una estafa.
Ha sigut simplement una estafa.
Tot el que ens arriba s'ho mereixen.
Els de dalt.
Però els de sota estan corrent com bèsties
per intentar solucionar d'alguna manera com es pugui fer.
Aquesta setmana també s'ha actualitzat Nintendo Switch,
perquè hi puguem connectar els Bluetooth.
Quatre anys intrigat.
Jo m'imagino la gent que es va comprar l'adaptador,
ara tirant-lo per la finestra, jo perquè vull això.
No tireu coses per la finestra, si pot ser. Recicleu-lo.
Però tela, eh?
Yo me tiré, reconozco que me tiré como una hora,
en su momento, hace tiempo, intentando...
No puede ser. No conecta. Funciona mal.
Hasta que leí que no, no, es que no puedo.
Como no puedo... Bueno, en fin, un desastre.
Sí, sí, ara ja pots, ara ja podem,
connectar els auriculars.
Consola més venuda de la història, eh?
És que lo fort és que...
Ha sigut una actualització que han fet ara,
la podrina l'he fet fa 4 anys.
Totalment.
Jo crec que se'n s'ha passat.
Per cert, avui, per dijous, a les 10 de la nit,
nou capítol de la tertúlia Xboxer,
amb notícies properes a l'ecosistema d'Xbox,
a Xboxes catalans.
Si aneu al Twitch aquesta nit a les 10,
doncs parlaran de tot això.
Ara parlem una miqueta de les xarxes, Eli.
I abans d'acabar el programa,
parlar una miqueta de què ha passat al nostre Telegram.
Doncs sí, el nostre Telegram que no para de...
Aquesta setmana, moltes notícies que després comentaven els uients.
Com, per exemple, la que s'envia el Let Caballer,
que ha generat tot un debat sobre TikTok,
perquè diu que TikTok supera YouTube
en temps d'ús promis en molts països occidentals.
Ja.
Aquesta aplicació de vídeos curts
segueix guanyant usuaris fora de les fronteres asiàteques
i s'apropa molt a YouTube,
i en poc temps TikTok s'ha convertit en un fenomen
que treu cada vegada més usuaris.
I això acaba desembocant en el debat de, com diu el Serafí,
si és per gent gran o gent jove o per tothom,
perquè s'ha quedat com una mica com que és la xarxa social
per gent jove, no?, diu el Serafí.
El meu fill petit d'ons anys, que sempre em fa la punyeta,
em diu que m'he de fer un TikTok perquè Facebook és de vells,
però ell no en té, ho diu perquè ho ha sentit a dir.
Va per fotre una mica. Exacte.
Són tots uns boomers perquè no tenen TikTok,
però ell tampoc no en té.
El David Navarrete comentava que hi ha veritables obres d'ara.
És a dir, que no tot és fer tonteries i nens que ballen.
Diu que hi ha orquestres internacionals, museus,
científics, fotògrafs, humoristes, activistes, músics,
mitjans de comunicació i polítics que fan joies.
De fet, moltes de les coses que es posen de moda a Twitter o a Instagram
primer s'han penjat a TikTok.
No ho sé, no sé si vosaltres em fem servir, eh?
Si no en teníeu, vosaltres... Jo tampoc.
Jo tinc un de cuina, sí. És veritat.
Un específic de cuina.
Fa temps que no pujo, perquè el que crema TikTok no ho crema...
Ah, no?
TikTok és bastant demandant, TikTok és bastant heavy.
Però, al final, a TikTok hi ha de tot.
Hi ha coses boníssimes,
però també és un lloc on s'està expressant gent jove,
i no oblidem que tots hem sigut joves,
i tots teníem un idioma que els nostres pares no en tenien.
Són tonteries.
Perquè ho eren, perquè érem joves. Són tonteries, evidentment.
Però són les seves tonteries noves que no entenem
i ens molesta, saps?
Però sí que...
Suposo que es va crear una miqueta per aquest tàrget d'edat,
però al final és que la pandèmia ha ajudat molt a moltes plataformes.
I al final tothom estàvem a casa i ens avorríem, i...
I tothom s'hi ha anat.
Però el que passa és que a TikTok t'has de configurar molt bé
quin contingut vols.
El que més t'agrada, aquest o no, perquè si no, al final...
TikTok t'ensenya el que més es veu.
Clar, clar, clar.
Jo de moment me l'he descarregat, perquè no ho tenia ni a l'aplicació.
El primer que veuràs segurament no t'agradarà.
No, no, ja m'imagino.
Però trobaràs segur que diràs, aquest senyor m'agrada, un like,
i aleshores dirà a TikTok, t'enviarem més cosetes d'aquestes,
i has anat treballant l'algoritme.
De fet, el primer que has de buscar és el que anava a dir.
De fet, hi ha gent que ho diu, la Lady Mep diu,
i que se la va descarregar al TikTok justament per tu.
Sí, hi ha gent que sí. S'ha creu, s'ha creu.
I així, ràpidament, per acabar?
Doncs mira, es parlava del Ghost of Tsushima.
Es preguntava si el videojoc valia la pena o no.
Hi ha gent que diu que és molt bo i gent que diu que és molt avorrit.
Per tant, no n'he tret cap mena de conclusió.
De fet, aquest joc, el vam comentar fa cosa de...
Sí, quan va aparèixer, que era aquell tan difícil, no?
No, el Tsushima, no. Aquest és el Sekiro.
Ah, sí, és veritat.
Tsushima, grup avorrit.
Jo no, a mi em va agradar molt.
I hi ha gent que ho diu que és molt difícil, sí.
Que se'l passin amb fàcil. No passa res.
Jo sempre ho faig.
I quan no hi ha possibilitat, m'emprenyo.
Això hauria d'estar per tothom.
Escolteu, que estem arribant al final del programa.
Gràcies a tots, Víctor, Eli, Albert, Dani i Giménez,
gràcies per venir al programa i fins la propera.
Fins la setmana vinent.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Moltíssima sort i estarem al tanto de les notícies.
Ja os iremos informando
y muchísimas gracias por tenernosotras aquí en el programa.
Gràcies a vosaltres, que per nosaltres això ens fa créixer.
Olga Clapés ens ha agafat el guió i ens l'ha corregit,
però això no vol dir que tot el que surti de les nostres boques
sigui correcte. No.
I no té la culpa ella, de fet.
Ja et dic jo que no.
No és correcte.
Marxem amb la música del videojoc Ni no cunidós,
Revenant Kingdom, que surt avui per la Nintendo Switch,
i que sona així d'espectacular.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.