GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui ens ve molt de gust dedicar el programa a llibres
a aquesta costa de Sant Jordi.
Us farem una llista de moltes lectures
que ens han recomanat els nostres ullents a través de Telegram.
Parlarem amb responsables del dispositiu Kindle, d'Amazon.
A més, l'Oriol Dalmau li fa una repassada al videojoc Secret of Mana
i en Francesc Xavier Blasco ens posa el dia d'un videojoc mític
amb uns quants anys d'història.
El xem-mú.
Això és GENERACIÓ DIGITAL.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Francesc, què hi ha? Benvinguts, què tal?
Molt bé.
Molt bé, de veritat.
Com va anar, per cert, Francesc, el cap de setmana al còmic?
Doncs molt bé, va estar molt bé.
Van ser quatre dies sempre molt interessants i molt divertits.
I molt intensos, no m'ho imagino.
I molt intensos, menys que altres vegades,
perquè aquesta vegada no me n'encarregava per formament de tallers,
amb el qual no tenia tot el calendari ocupat
i em va permetre gaudir molt més del taller.
Vam tenir una exposició de Jack Kirby absolutament fantàstica.
Vam tenir presència d'autors com en Roy Thomas,
un mite sobretot vinculat al personatge de Conan.
Les adaptacions al còmic de Conan.
I també, per exemple, Stan Sackai, el dibuixant de Luzardo Jojimbo,
que és un heroi personal meu.
És aquell que va fer molta il·lusió de conèixer-lo.
Va ser una fotografia amb ell, no?
Sí, senyor.
Eli, la Gina la tenim a la Xina.
I l'Oriol, avui, diu que també estarà al carrer.
Doncs mira, em sembla molt estiu, ens,
perquè diu que s'inspira més passejant mentre li toca el sol,
cosa que jo també m'estic repensant.
I, a més, aquesta setmana haurem de respondre a preguntes concretes
que ens han fet els uients a través de les nostres xarxes.
Hem de recordar també que, aquest cap de setmana,
el Francesc Xavier Blasco marxa de viatge a Futura Scope.
Iep!
Ep, ja et queda re.
A provar, en primera persona,
una experiència en cinc dimensions.
Vaig veure el tràiler de una mica com s'havia fet
aquesta espectacular atracció i preparat,
perquè la velocitat és bastant alta.
Sí, la veritat és que sí.
No sé, a mi, les atraccions no m'acaben de sentar molt bé,
aquestes que es mouen en excés.
Ja ho veurem.
Ara estic sentint parlar els gosos de la seva estel·lulepa en francès
amb el seu copilot.
I me'n recordo d'aquell clip que sortia per TV3,
ho recordeu fa molts anys,
d'aquells pilots de rally que donaven la volta
i era tipuà trotà, tipuà!
Que li anaven posant diferents diàlegs, no?
Exacte.
I tot era acabant mateix, el tipuà trotà aquest,
que no sé què vol dir.
Jo espero no acabar així durant tombarelles per allà
en una atracció futura scop.
Me'n favor!
No me'n recordava.
A qui programa sortia això?
No ho sé.
D'aquests de la PM.
Jo recordo la PM, que anaven repetint un cop i un altre.
Sí, sí, sí.
Me'n recordo perfectament.
Doncs vinga, va, comencem
amb les recomanacions de lectura dels nostres uients
i alguns dels nostres amics del programa, Eli.
Doncs comencem pel Telegram.
L'Albert S ens deia,
ens recomanava,
la saga dels robots de Simov
i l'Star, cohete rosa sobre cielos Nintendo.
Home, aquesta,
aquest és un llibre mític de l'Star,
que si no estic equivocat està editat per a Star T,
magazine.
I em sembla que té pròleg d'en Jordi Sellas.
Sí, és veritat, és veritat, és veritat.
Precisament d'aquest editorial
hem parlat amb un dels deus responsables.
Doncs tal com deies, Albert,
aquest llibre està editat per Star T, magazine.books
i ens ho explica el seu editor, en Ferrar González.
Star T, magazine.books,
publica sobre Mario de Fontanero a leyenda,
1981-1996.
Està escrit per Adrià Suárez i Àlex Pareja,
que són periodistes de videojocs,
i en aquest llibre d'arq. 300 pàgines
es fa un anàlisi profund del disseny de Star T, magazine.books.
I en aquest llibre d'arq. 300 pàgines
es fa un anàlisi profund del disseny i l'evolució
de l'etapa fonamental de l'icona de Nintendo
i pràcticament el personatge més famós dels videojocs,
la sèrie Super Mario, de Super Mario Bros.
fins a Super Mario 64, Super Mario Land.
També es tracta els primers Mario Kart,
Super Mario RPG, que va donar l'inici a l'etapa més rolera
de l'icona dels videojocs de Mario.
Es tracta la narrativa, es tracta les dinàmiques,
les mecàniques.
Per últim, es faran una recopilació una mica
d'aquelles aparicions més estel·lars, com a amic,
com a ajudant, com amb altres tipus de feina
que no era la pròpia de Mario, de golfista,
de tenista, etcètera.
Déu-n'hi-do.
Ell, en Ferran González, està parlant sobre aquest llibre,
es diu Sobre Mario, de fontanero a leyenda,
de 1981-1996, 300 pàgines, realment, Mario dona per molt,
i donaria per moltes més pàgines, em fa l'efecte.
I tant.
Per parlar de tots aquests personatges i aquests videojocs
que des de l'any 81...
Jo crec que escriuré un llibre després de jugar al Super Mario.
Com ho portes?
Bé, ho he tornat a agafar.
És Super Mario World.
Sí, ho he tornat a agafar, ho havia deixat una mica parat
i ara ho he tornat a agafar i ja m'he enganxat.
Vull fer una pregunta.
Tens la consola connectada sempre a la televisió?
No.
Aquesta és la clau.
Clar.
Aquesta és la clau.
Ho havíeu d'haver dit abans, això.
No, però és veritat.
Sí, s'ha deixat muntat i qualsevol excusa ja et poses
i va, vaig a fer una miqueta, vaig a fer un nivell,
vaig a intentar fer un nivell.
Doncs ho provaré així, a veure.
Sí, sí, a veure si tens més sort.
És que l'altre dia vam fer una mica la crida a Telegram
i els ullents han continuat recomanant llibres.
Sí, l'Isaac Besora, per exemple, que ens diu
Pels qui enyoren aquella època i volen saber quina tecnologia hi havia,
atenció, un nom una mica complicat, eh?
De fet, aquest és un videojoc mític en tres dimensions,
semblant al Doom, no?
De fet, és el pare del Doom, eh?
D'aquí ve una mica tot aquest gènere dels First Person Shooters
que havia hagut alguna cosa semblant,
però aquest és el que marca una miqueta
tot el que seria, vindria després amb Doom, Doom 2,
posteriorment Quake i a partir d'allà tot un gènere.
És curiós perquè aquest és un llibre molt diferent
al que ens recomanava en Ferran.
Estem parlant d'un que parla del Mario i del personatge
i aquí parla de la tècnica.
Què s'utilitzava en aquella època per fer un videojoc?
Segurament pels qui els agrada fer videojocs
resultarà molt curiós veure les eines que s'utilitzaven llavors
per fer un videojoc.
I després ens recomana un altre diferent.
Un altre, sí, ens diu Pels qui volen saber com van les coses avui dia,
Game Engine Architecture de Jason Gregory.
Per cert, tots aquests llibres que avui estem comentant
farem una pàgina preciosa a partir d'aquest dijous, dia 19,
amb tots els links perquè pugueu descarregar-vos
o comprar aquests llibres.
En Pastanaga també comentava alguna cosa.
Deia el Tetris de l'editorial Héroes de Papel
i també ens recomana Bitcoin de D-Books.
I també en diu un altre,
Las emocionantes aventuras de Lovelace y Babash de D-Walk.
Molt bé, coneixeu aquest darrer?
Doncs no el conec, però Lovelace fa referència a l'A de Lovelace,
que és una matemàtica que ens sembla del segle XVIII
i que és considerada la primera programadora de la història,
perquè és la persona que va definir com haurien de ser els programes
per passar instruccions a maquinàries.
Era el temps de la revolució industrial
i es parlava molt d'automatitzar talers
i com pogués fer que fessin el que tu volguessis d'alguna manera.
I ella se la considera la primera programadora.
És una persona que últimament en el món tecnològic
també hi ha hagut un ressorgiment del feminisme
i per tant se l'ha reivindicat molt,
tal com a matemàtica i experta que havia quedat molt amagada.
De fet parlarem d'aquest personatge, curiosament.
Precisament avui sortirà un altre cop en aquest programa, Lovelace.
Ens recomana un esdeveniment sobre ella
que també és molt interessant al CCCB.
Ho veurem d'aquí una estoneta.
I mira, el que hem fet és tirar d'agenda
i ens hem posat en contacte amb persones que han passat pel programa,
pel Generació Digital i ara els escoltem, no?
Comencem per l'Andreu Bea, que és pioner d'Internet
i autor del llibre imprescindible Cómo creamos Internet.
T'agradaria tenir en un sol lloc tots els trucs,
les aplicacions, dispositius, eines que faig jo i jo?
Doncs bé, ho he posat tot en forma molt, molt senzilla i molt planera,
que s'entengui molt bé,
en un llibre que es diu Tecnología para andar por casa.
És un llibre on puc aprendre com analitzar
i reduir el nostre consum elèctric de casa,
què fer si algú m'estafa o si em roben per internet amb fixing,
què puc fer si el meu telèfon mòbil s'ha mullat
i estic totalment desesperat,
o com sincronitzar i protegir els meus contactes del mòbil.
Com puc parar un correu electrònic que ja l'he enviat?
Quina connexió puc contractar si visc a una zona rural
on en principi no hi ha internet?
Tot això i 200 coses més estan resumides amb aquest llibre
que es diu Tecnología para andar por casa, l'IT editorial Andreu B.A.
Doncs tindrem l'Andreu B.A. si tot va bé, aviat,
el programa per parlar d'aquest nou llibre,
un llibre que està a punt de llançar
perquè apareixerà a mitjans de màgica,
ens fa molta il·lusió comentar aquest llibre amb ell.
Doncs seguim amb la Mariona A. Siler,
que és periodista especialitzada en tecnologia i comissària des d'Aveniments,
relacionats amb la ciència i l'educació.
Hola, soc la Mariona Siler de Sokotec,
un laboratori de tecnologies creatives al barri de Sant Andreu La Sagrera.
Volia compartir un llibre amb vosaltres que es diu Making Science.
És de la Christa Flores, que és una científica antropòloga i biòloga
que amb aquest llibre pretén apropar la ciència a l'aula
d'una manera informal i engrescadora,
aprenent fent per projecte i sincronitzant les aules amb el món real
per tal de cultivar ciutadans curiosos, compassius i productius.
El 20 d'abril us convido a l'Steem Conference al Cosmo Caixa,
a les sis i mitja de la tarda, per conèixer la Christa Flores.
Us volíem desitjar des de Sokotec un molt feliç Sant Jordi.
Igualment, Mariona, Marion Dita, coneguda com a Marion Dita a les xarxes
i també és un luxe poder escoltar avui el David Cuartielles,
un dels fundadors d'Arduino.
Hola, Catalunya Ràdio i Generación Digital.
Hola, soc David Cuartielles, fundador d'Arduino.
Volem recomanar un llibre que es diu
Inteligencia Artificial, de Margaret A. Bowden,
que està publicat per Turner Libros.
És un llibre que parla en forma divulgativa
sobre la història de la intel·ligència artificial,
els diferents tipus d'intel·ligència artificial,
com funciona per a que el lector es pugui fer
la idea d'hasta on va a arribar
i que sàpiguen quin és l'estat de l'art.
Ahora mismo se habla muchísimo de que si la automatización
va a cambiar nuestra vida y va a quitar trabajo,
se va a hacer las cosas mejor y ese tipo de cosas,
y yo creo que ayuda a cualquier lector a ponerse un poco al día
y comprender cómo funcionan las cosas.
Eso es todo, un abrazo.
Molt bé, continuem amb gent que...
lluïents que ens han escrit a través de la nostra telegram.
Seguim amb en Xavi Nightshade que diu que
Ready Player One hauria de ser obligatori llegir-lo.
Això no li agradaria escoltar-ho el Xavi Serrano, eh?
Hi ha opinions per tot, no?
I la Laura diu que li van regalar un llibre de receptes
que es diu Gastronòmia GIC.
Molt bé, no us heu dit, però teniu algun llibre per recomanar?
Jo, mira, us puc recomanar el que estic llegint ara,
que m'està agradant molt, que és de l'Egenie Mankiel,
que és T-Bag, i està molt bé.
Doncs mira, a mi m'han recomanat un
que tinc moltes ganes de llegir,
me l'acabo de comprar a través d'Amazon,
que es diu The New Analog,
¿Cómo escuchar y reconectarnos en el mundo digital?
¿De quina forma canvia la percepció d'escoltar música
des que va arribar el tema digital?
Doncs amb l'excusa de Sant Jordi,
Amazon arriba a Catalunya
amb el seu Kindle per crear
una nova línia de metro imaginària
en un llibre electrònic que es pot descarregar
És una ruta imaginària del metro
que vol mostrar el patrimoni literari
de diverses zones i racons de la ciutat de Barcelona.
Aquesta línia està creada per Amazon Kindle i TMB
i el periodista Raül Montilla.
I hem parlat amb la Beti Argiles,
que és responsable de Kindle Espanya,
i la primera pregunta que li he volgut fer
és aquesta relació d'Amazon amb Sant Jordi,
que des que Kindle va aparèixer sempre hi han apostat.
I seguirem apostant, no?
Jo crec que Amazon, Kindle Amazon va néixer amb llibres.
Jo no em puc imaginar un dia que és sobre el llibre
on no estiguem a Barcelona i puguem celebrar-ho.
Ho hem celebrat des que Amazon i Kindle va llançar fa sis anys
i ho seguirem celebrant, no?
Jo crec que la celebració d'aquest any
a més és especialment maca,
perquè lliga Barcelona, lliga la literatura,
lliga el metro i tot ha quedat molt ben juntat
per poder fer la celebració que va més enllà de nosaltres
i que permet a la ciutadania també disfrutar.
Jo recordo les primeres vegades que veníeu
el que es deia més era com firmaran els autors, els llibres electrònics.
Era la conversa que, evidentment, després desapareix
i que després parlem del més important,
però recordo que tothom es preocupava per això.
I, de fet, suposo que també recordaràs,
molts anys hem fet firmes electròniques, no?
De fet, la persona es comprava el llibre i tenia una firma electrònica
i cada any pensem com podem sorprendre els lectors.
De fet, el que heu fet és, com a tot llibre, inventar-vos una cosa.
En aquest sentit, us heu inventat una línia metro a Barcelona, no?
Exacte, una línia de metro imaginària, eh?
Que ningú es pensi que hem constituït una línia de metro.
És una línia que m'he quedat molt bé perquè visualment
són deu parades que quasi enrodonen la Barcelona
i va des de la Barcelona més tradicional, el Liceu, el Paral·lel,
a una Barcelona que jo potser no havia conegut
i que a través del llibre que ens ha fet el Raül
l'estic descobrint des de Bellvitge fins a Coll i la Teixera.
Estacions que potser ningú mai hauria dit
que aquesta estació pot ser interessant
i estem portant el lector a anar a descobrir les anècdotes.
L'ugual és una ruta per deu parades, que podrien ser deu, podrien ser vint, no?
Ahir el Raül deia, ostres, és que això és començar,
però és que jo no podia parar.
Tenia més idees i vam dir, bueno, bueno, Raül,
sempre es pot canviar, no?
Una mica de les coses boniques d'aquest llibre és que aquest llibre viu.
Llavors avui té deu parades i demà en pot tindre dotze
i amb això tant esports metropolitans com Raül
han fet una feina molt, molt maca.
A Barcelona també coneixes per molta gent, diguem-ho, molts autors.
Sí, exacte, la idea és que això inspiri.
Aquest llibre ens el regalem i jo he descobert coses,
perquè no només són llibres que van de Barcelona,
molta gent coneix llibres que estan basats a Barcelona,
però són autors que han passat per Barcelona,
anècdotes, personatges, històries, que tot té a veure amb la literatura.
I la idea és que això t'inspiri.
Jo anava llegint i deia, mira, aquest llibre no me l'he llegit
i aquest tampoc, ui, aquest autor, que interessant, no?
Com que no lleixo res de la Mercè Rodoreda?
L'últim de Dan Brown no me l'he llegit, no?
I llavors comences a mirar a mirar i això t'inspira.
I la idea és que l'actor disfruti d'això,
però llavors s'inspiri a descobrir moltes més obres
que van sobre la ciutat d'una manera o altra.
Transports metropolitans, quin ha estat el seu paper en tot això?
Ells fan molt també per Sant Jordi.
Tenen un concurs de relats curts, entre altres coses,
amb el qual ells van estar superentusiasmats quan els havien dit,
mira, estem pensant a fer això, i de seguida van dir,
ostres, és que té sentit, no?
I amb això els deixem a casa, a la nostra casa.
Les estacions són vostres i ha sigut una col·laboració que ha anat molt bé.
En quin moment està el fet de poder publicar-te tu mateix un llibre a Amazon?
Doncs l'autopublicació és un fenomen que creix i creix, no?
Jo crec que avui tenim aquí dos exemples,
com la Lorena Franco i el Christian Perfumo.
El Christian va fer un concurs índic cada any
on la gent que no ha escrit mai escriu un llibre i tenim un jurat i decidim quin guanya.
I el Christian va guanyar l'any passat i en tenim tantíssims que van guanyant
i que veiem que hi ha de tot.
Hi ha l'escriptor novel·la que no ha escrit mai i que a tu emplegat diu,
ai, mira, ho provaré, no?
I això és una eina que et permet, que no tenia ni idea de com fer això,
i ara de cop estàs venent a tot el món.
Però allòs també hi ha escriptors que tenen manuscrits amb un calaix,
que no els han publicat o el que sigui.
I a mi em diuen, mira qu'interessant,
vam fer-ne un amb Artur Bergeberte en aquest sentit.
O aquest mateix, aquest és autopublicat també,
Barcelona Metro Literària, el Raül Montilla,
té llibres com Barcelona de novel·la que estan editats
i té llibres autopublicats com aquest i d'altres.
Amb el qual l'autopublicació és un fenomen que segueix creixent,
tenim mils i mils d'autors que autopublicen i cada any més,
i cada any tenim més llibres i cada any seguim venent més.
Per últim, el tema dels llibres en català, cada vegada també en trobem més.
I d'altres, la nostra missió, si tu llegeixes la missió de Kindle,
és que volem tindre qualsevol llibre que s'hagi publicat mai
en qualsevol idioma, en qualsevol lloc del món,
disponible pels clients en 60 segons.
Amb el qual nosaltres els volem tots.
I a dia d'avui tenim 5 milions de llibres a la tenda,
en català en tenim 50.000, però els volem tots.
Amb el qual, com més millor.
Moltíssima sort.
Moltes gràcies.
Em fa molta gràcia això que comenta,
volem tots, em sona molt a Google,
volem tots els documents, ho volem absolutament tot.
Ho deia la Beti Argiles, que és la responsable de Kindle a Espanya.
Barcelona Metro Literària és una selecció de parades de la xarxa de metro
que permet fer una ruta per la Barcelona Literària
a través d'escenaris de novel·les i autors ben diversos.
Podem trobar des de Dan Brown fins a Miguel de Cervantes,
passant per Collaballs, Hildefonso Falcones, Manuel Vázquez Montalbán,
Terén Simós, Narcís Ullé, Carmen Laforet, Montserrat Roig,
Maricar Marroca, Bernat Metja, Fernando Gamboa o Jordi Sierra i Fabra.
La descàrrega és gratuïta a Kindle i per una mica més de 3 euros en versió paper.
I com ens deia la Beti Argiles, si voleu aquesta versió,
aquest llibre gratuït, estarà un parell 3 de dies després de Sant Jordi,
després 3 euros la versió en paper, que crec que pot valdre molt la pena,
sobretot per conèixer aquests autors i per conèixer zones de Barcelona
que potser per nosaltres són desconegudes.
Per cert, i parlant de Kindle, tenim també sobre la taula la 9a generació del Kindle.
Fa molta gràcia perquè en el moment que t'envien aquest nou dispositiu d'Amazon a la capsa,
posa el número de generació del dispositiu.
Estem ja per aquesta 9a generació, un aparell que ja té 11 anys i que ha donat uns quants dispositius.
En concret, el que tenim és el Kindle Oasis, que, diguem-ho abans de res,
té un preu que pot anar dels 250 als 340 euros, depenent de la memòria i de si té capacitat 3G.
De fet, això que dius del 3G és força curios i potser la part més potent d'aquesta marca.
Estem molt acostumats avui en dia, amb els telèfons mòbils, a descarregar-nos de coses a qualsevol lloc.
Per similitud amb els telèfons mòbils, quan gaudeixes d'un llibre electrònic,
una de les coses que potser et pot fer ràbia és no poder consultar en qualsevol moment el catàleg allà on estiguis
i poder-te descarregar un llibre nou, com quan treus el telèfon i sí que ho pots fer perquè estàs conegut al 3G.
Quan va aparèixer el Kindle, això era una cosa fantàstica, fantàstica i molt cara,
però avui en dia estem tan acostumats a descarregar-nos de coses a qualsevol lloc,
que és molt òbvi que un Kindle amb 3G et permet aquesta facilitat.
No has de pensar abans de anar-te'n de vacances tota la biblioteca que t'emportaràs,
sinó que et pots emportar el llibre que vulguis, llegir, i si et quedes sense, doncs escolta, buscar-ne algun altre a qualsevol lloc.
Estic llegint, ara estic veient perquè tinc sobre la taula el Kindle,
estic llegint de Fixin'Liu, la tercera part de la trilogia del problema de los tres cuerpos,
i l'últim llibre és Fin de la Muerte, que precisament fa dues setmanes Amazon va dir que es gastaria mil milions de dòlars
en portar en sèrie aquesta increïble saga de ciència-ficció que recomano,
també la posaré a la llista de recomanació de llibres.
És curiós perquè aquí a la taula tenim el Kindle Oasis, que diguéssim que és el dispositiu més car de Kindle d'Amazon,
i tenim la vuitena generació i la novena generació.
La vuitena va aparèixer fa cosa de dos anys, aproximadament, i és molt diferent,
ara aquesta és pantalla de 7 pulsades, una miqueta més gran, es pot mullar,
podem tirar això a dutxa que es veu que no li passa res,
i curiosament han fet un canvi que a mi m'ha semblat força estrany,
és a dir, el que tenim aquí que és el de fa dos anys, aquesta funda que jo ara estic traient,
era una funda que dins tenia una bateria, i tenia dues bateries aquest dispositiu,
el de l'aparell en qüestió, el del dispositiu, i també el de la funda,
això se n'ha anat ja, ja no existeix, ara tenim una funda que és funda i ja està,
no és res més, i l'aparell ara és una miqueta més gran i pesa una miqueta més.
No sou usuaris de dispositius de lectura electrònica?
No, jo encara vaig amb el llibre sota el braç.
És curiós, eh? És curiós, és curiós.
És que no m'he acabat d'acostumar mai a la lectura en digital,
tot i que la qualitat és molt gran, sobretot amb aquests últims usuaris,
perquè tenen la tecnologia paperwhite i encara contrasta més.
La meva dona sí que té un Kindle dels antics.
Per començar em seria molt estrany aquest format quadrat que té,
perquè sempre dius com es veuen aquí les coses tan quadradotes, no?
Estàs acostumat a un format més allargat i tot i això amb el seu tampoc no m'he acabat d'acostumar,
prefereixo el llibre.
Tu també.
Sí, jo crec que és una qüestió ja nostàlgica total, eh?
Perquè estic seguríssima que aniria molt més còmode si no hagués de transportar-lo a un llavall,
però suposo que és un tema de nostàlgia.
Sí, sí, certament.
Molt bé, doncs hem provat aquests dies aquesta novena generació del Kindle Oasis.
Per cert, el Cris Vilchez del canal de Cris està provant últimament molts jocs de realitat virtual
i que ens vol compartir.
Aquesta setmana us vull recomanar un altre joc per les ulleres de realitat virtual de PlayStation 4.
Es tracta de mos, un joc de fantasia on portem un ratolí en tercera persona,
mentre que el jugador, és a dir, nosaltres, adoptem la identitat d'un ésser màgic
i podrem interactuar amb l'entorn per ajudar a continuar avançant
en un joc d'aventura, plataforma i trencaclosques.
Fent així els dos papers, el de valent cavaller ratolí que pots moure, fer saltar i atacar amb una mini espasa
i el de deitat que interactua amb l'entorn amb el Dualshock 4,
que en el joc es veu representat per una esfera blava que pots moure per on vulguis.
El joc, visualment, és una meravella, dels millors jocs en ambientació d'aquesta generació,
i és que tot transcorre dins d'un món petit, viu i feta imatge i escala dels rossegadors,
amb cases, castells i fins i tot escultures d'altres ratolins del regne.
Però al teu voltant, pots veure i reconèixer el món dels humans.
Aquest contrast aconsegueix que la sensació de perill en molts moments del joc sigui brutal.
Durant el joc, una veu anòf femenina va narrant la història, com si es tractés d'un conte.
I de fet ho és. Comences el joc davant d'un llibre
i cada pàgina que gires és una zona del joc on la història va passant.
Si hem de fer una crítica negativa, direm que el joc és molt curt
i pot ser massa fàcil si ets usuari habitual dels jocs d'aventura.
Però és un joc que has de tenir si tens les ulleres de PlayStation 4,
ja que potser parlem d'un dels millors jocs de realitat virtual d'aquesta generació.
Generació digital. Els friquis, ara, són els altres.
La història dels videojocs està plena de figures carismàtiques
que tiren endavant les seves visions a mons fantàstics.
Una d'elles és, sens dubte, Yu Suzuki, home lligat a Sega
i pare d'una història que va trencar motlles a finals de segle, el Shenmue.
Aparegut el 1999 per Dreamcast, aquesta aventura amb tocs de món obert
es va fer un lloc al cor dels jugadors per la perfecta combinació
d'una història d'amor i una de venjança
i la solidesa del món virtual que representava.
Va continuar el 2001 a Shenmue 2, que va quedar incomplerta,
però avui en dia sembla més a prop que mai de continuar.
Per saire, ara el Cris parlava de realitat virtual.
Shenmue i realitat virtual és antagonista, no?
No, no té per què, però de moment sí que no hi tindrà res a veure
amb la solidesa de realitat virtual, però a la Game Lab del 2014
vam poder entrevistar Yu Suzuki abans que se sabés res
dels nous Shenmues, que en parlarem més endavant.
I una de les preguntes que li vaig voler fer va ser Shenmue,
que sempre ha tingut tanta anomenada per la qualitat d'immersió
que et feia viure en aquell barri de 2008, al començament del joc,
aquell barri japonès.
Diu, ha pensat en un possible futur Shenmue 3?
Li agradaria utilitzar aquestes tecnologies immersives
d'ulleres virtuals? I li va dir que sí.
Però la realitat, com en parlarem més endavant, és que de moment no.
Molt bé, escoltem aquesta música.
L'hem escoltat molt al generació digital.
Sí, i realment és totalment reconeixible,
amb aquesta sintonia, amb aquests tocs orientals,
amb aquesta mena de violí xinès que té,
que és tan curiós d'una sola corda,
reconeixes perfectament que és Shenmue.
I és molt divertit pensar en videojocs i dir final de segle,
però és la realitat.
Shenmue, a nivell de videojocs, apareix al 1999.
Què podem dir una miqueta de Shenmue?
Atenció, Yu Suzuki, el seu creador,
és el pare de mites com Hang-On de l'any 85,
de l'any 86, o els Virtua Fighters.
I volia experimentar amb jocs menys d'acció i molt més argumentals,
sobretot basats en les pel·lícules d'acció del cinema xinès d'Arts Marcials.
L'any 96 va començar per Sega Saturn,
a desenvolupar-se per Sega Saturn, el que era Virtua Fighter RPG.
Es va començar a dir Virtua Fighter RPG,
però l'any 97 ja el van passar al desenvolupament de la nova consola
que en aquell moment Sega preparava, que era la Dreamcast.
Va començar a baixar Shenmue al Japó l'any 1999,
i era un dels videojocs més carts mai creats.
Va constar, hi ha dades que diuen, dels 47 als 70 milions de dòlars.
I això en aquella època era absolutament espectacular,
tot i que avui en dia els jocs costen moltíssim més.
Lamentablement, a causa de les poques vendes que en aquell moment tenia la Dreamcast,
que no va acabar de desestabilitzar Sega,
va fer que el joc, tot i que va ser un èxit de vendes,
va arribar a vendre 1,2 milions de jocs,
en realitat va ser un fracàs comercial
i no va acabar de recuperar els diners del joc.
Però com que bona part del pressupost ja havia assentat les bases
d'una bona mecànica, es va poder treure la segona part,
que això sí, era una miqueta més simplificada,
sobretot amb la interacció amb els personatges no jugadors,
que és el que feia molt especial la mecànica de Shenmue,
però és un joc que alguns consideren millor que la primera part.
És un joc que no va arribar mai al mercat americà,
va ser un joc que va sortir només al Japó i a Europa.
Fem una mica de resum de la història de Shenmue.
Doncs és, de forma ràpida, tenim el protagonista,
que és un noi que és en Rio.
És una història que passa als anys 80,
una cosa que també es fa molt divertida perquè hi ha tot de referències
als pròpies videojocs de Sega de l'època,
a com és la vida en aquells anys 80.
En Rio, que és el protagonista,
és un adolescent que veu com el seu pare,
que és un professor dels marcials,
és assassinat per un home misteriós,
que abans de matar-lo li pregunta per uns miralls.
En Rio comença a reunir pistes
i va reconstruint la història del seu pare i d'aquest home misteriós
perquè està buscant menjança.
I al final acaba viatjant a la Xina on, seguint diverses pistes,
acabarà descobrint els motius de l'assassinat del seu pare,
el perquè de la importància d'aquests miralls
i trobarà una noia, la Shenhua, que jugarà un paper molt important.
I fins aquí Shenmue 1 i 2, a grosso modo,
i sense fer gaires espòilers, ja que la notícia de la setmana
és que Sega redita Shenmue 1 i 2
remasteritzats per PC, Xbox One i PlayStation 4.
No us hem volgut fer cap mena de espòilers, sisplau.
Si podeu, jugueu-los.
Independent de que el joc és una remasterització d'un joc de Dream
que es mantindrà certa característica tècnica,
que li donarà aquest sabor vintage,
la veritat és que la història està molt bé.
Val molt la pena que la jugueu.
Ha sigut un dels jocs més demanats constatats de la Xina.
La història està molt bé.
La veritat és que la jugueu.
Ha sigut un dels jocs més demanats constantment,
tant a Sega, que és la posseïdora dels drets,
com a Yu Suzuki, perquè seguís continuant.
I bé, el que podem dir d'aquesta nova redicció
que fa Sega en aquests moments és que costarà uns 30 dòlars.
Hi haurà versió física per PlayStation 4 i Xbox One,
podreu tenir el vostre CD, però per PC només serà digital,
recollirà els dos jocs de les sagues, hi haurà certes millores,
l'idioma només estarà en japonès i anglès
i pel que hem vist a la pàgina d'Esteem sembla que no hi haurà textes en castellà,
això és el que de moment sembla que algú ha vist,
i tindrem dues formes de control diferent,
l'original basant en el comandament per Dreamcast
i una més adaptada a com avui en dia
juguem aquests jocs d'acció en tercera persona,
en mons en 3D. No hi ha encara data oficial,
però sí que serà durant el 2018.
Què vols fer destacar aquest títol dels altres jocs que hi havia en aquell moment?
Doncs el concepte de món obert,
que GTA ens ha incorporat al nostre vocabulari habitual
i que tants jocs utilitzen,
no el crea Gemmu, ja existia,
però sí que és veritat que és un semi-monobert
d'àrees molt petites.
Cada personatge que veies pel carrer, podies parlar amb ell
i podies tenir una història diferent, semblava que anés a algun lloc
i no semblava gent random autogenerada que passava per allà,
tot i que en molts casos ho era.
Una de les coses molt interessants també era que
és que et forçava un pas del temps.
No podies estar a les 3 del matí corrent i entrant a botigues,
les botigues tancaven, les botigues obrien...
Això a mi amb els jocs em posa tan nerviós,
el saber que el temps va passant i que has de fer alguna cosa,
que d'aquest joc recordo que havies de treballar,
i després apareixies a casa.
Podies anar a botigues del Japó, que són molt populars,
aquestes boletes on hi ha petits niutets, les gaixa pont,
i podies gastar-te algun dels teus dinerons allà
traient boletes i col·leccionant minifigures de personatges de Sega,
figuretes de personatges també del joc, etc.
De fet quan se la va queixem era cosa del passat,
el 2015 va tornar a la vida amb un dels kickstarters més exitosos fins avui,
que va recaptar 6 milions de dòlars
entre ells diners teus.
Després de molta gent, de tots els festivals,
de totes les reunions,
gent demanant Shenmue 3,
Suzuki reuneix gent que sí que va treballar a Shenmue
amb la seva empresa IS Net i llança un kickstarter
per desenvolupar Shenmue 3, data prevista del 2017,
que va retreçar i de moment està en el 2018.
La qualitat del que s'ha ensenyat, i aquest és un dels petits problemes
que veiem els que us seguim una mica,
és que és bastant justeta i això fa patir bastant,
sobretot perquè podem tenir dos corrents,
la defensa d'un estil gràfic que recordi la Dreamcast
i per tant tingui també un sabor vintage, inclús amb consoles actuals,
i les persones que potser voldrien un joc amb un estàndard gràfic
molt més semblant a l'actual.
Com que estem passats en Kickstarter,
jo desconfio que tinguem un aspecte gràfic d'última generació.
Tirarà, jo crec, cap a la part Dreamcast
i una de les coses que són una miqueta inquietants
és que els personatges del joc de Dreamcast eren bastant inexpressius.
Els ulls miraven en una sola direcció,
sempre eren bastant màscara, i això li dona aquest aire a Dreamcast,
però en certa forma avui en dia pot semblar
de veritat que encara estem així.
Molt emocionats per aquest reactivament del Shenmue
amb aquest llançament de cega,
ganes que el Shenmue 3 arribi a les botigues,
i si no el veu conèixer en el seu moment,
és una molt bona ocasió perquè el conegueu, perquè és una història fantàstica.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris,
en aquesta sala segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Doncs mira, parlant de la Xina,
tenim la Xina a la Xina.
Hola, amics del Generació Digital, després de dos vols
i d'haver dormit molt poc a l'avió perquè hi havia turbulències,
i 13 hores he arribat a Hong Kong,
que és, bé, és Xina, tot i que no ho reconeixen, és Xina,
i està ple de xinos.
I de moment encara no he sortit de l'aeroport,
per tant tot em sembla igual, tot és molt xino.
Jo li vaig dir a la Xina, Xina, envia'm una nota de veu
i explica'ns una miqueta què és el que faràs allà,
perquè el que farà allà a nivell tecnològic...
És molt gran, no? És gran, és gran,
perquè se'n va un tema d'e-sports, de mòbil,
coses molt curioses que la setmana vinent, si tot va bé, ens explicarà.
Però et sembla poc important, 13 hores de vol amb turbulències?
Ja, ja, clar. Jo crec que no estava...
Ja no sabia ni... Feia la Xina. Va arribar allà i...
Sí, està ple de xinos.
Hi ha molt xino a Xina.
Segurament ens escoltarà aquest tall.
Espero que descansis, perquè el primer dia
sempre és una mica més dur, però tenim moltíssimes ganes
que ens expliquis tot el que fa referència
a la tecnologia i els videojocs que segurament veuràs aquests dies a la Xina.
Oriol, saps que em sento com el Ricard Ostrell al Cuatregats.
Jo em sento com Forres Gam. Estem aquí en un banc,
a fora del carrer, al costat de Catalunya Ràdio,
i està com molt bé, això.
És com, bueno, ràdio... A més, fa molt bon dia.
Aquí al Fresco està molt guai.
El joc que ens parles també passa molt a les afores, tot, no?
Sí, estem en un ambient una mica secret of mana,
que és el joc del que parlarem avui.
Situo abans a la gent que no el conegui,
que hi ha gent que no el coneix. És un joc de Super Nintendo,
de l'any 93, aquí va arribar l'any 94,
i és clar, és un mite dels RPGs, és un joc històric,
d'aquella època dels 16 bits, que és clar,
era una època que la gran majoria dels jocs imitaven
els arcades del moment, no? Quasi tot eren escrolls horitzontals,
nassaltant de plataformes, més o menys afortunats,
i sempre queixant-nos que no arribava al nivell dels arcades, no?
Aquí es va començar a produir el canvi, aquells jocs que només tenien sentit
amb una consola dins de casa, perquè eren jocs que no eren
partides d'un quart d'hora, sinó que eren partides de setmanes
i de mesos, i aquests RPGs que començaven a sortir,
el Zelda, Link of the Past, aquest propi Secret of Mana,
el Chrono Tiger, que bàsicament tots són de Super Nintendo,
van arribar molt al cor de la gent, no?
Tu dius mana, eh? Mana, mana, eh? Jo dic mana sempre.
Si no és el mana... Potser sí, eh?
El grup de música, el de...
Aquell és Mana, no? Sí.
Quin referent, també, més lamentable.
Estem parlant d'un joc aquest, el Secret of Mana,
que té una història molt xula, que té molta profunditat,
que té un pixel art d'aquells que ara es valora més,
que fins i tot quan va sortir... De fet, era un joc molt punter
en el moment que va sortir, i que tenia la novetat
que tenia un combat que no era per torns, que era un combat en temps real,
i arribem a la pregunta clau.
Que li ha fet un remake per PlayStation 4 a dia d'avui?
No ho sé, i més just, quan acabava de sortir,
en el moment de fer el remake i de sortir al mercat,
acabava de sortir la SNES Mini, la Super Nintendo Mini,
justament amb el Secret of Mana també incorporat en memòria,
l'original, que podies connectar per HDMI a una tele de les noves.
Això és un tema important, eh? Clar, per tant,
jo el que intueixo que va passant és aquella fórmula
que acaba generant beneficis segurs,
que és amb el que haurà pensat Square Enix,
que fem una inversió que és bastant mínima,
i tenim el gran factor nostàlgia, que és un factor potentíssim,
és a dir, a mi em parles de Golden Axe, que és odi Golden Age,
em parles de Sonic 2, i clar, els hi veig allà una meravella
que probablement no sigui tant. La prova és que a mi em posa
el celda de Super Nintendo, que jo no tenia Super Nintendo,
i ja no li veig tant el què. Influeix molt
Aquella època que tots tenim el cor,
i aleshores saps que tens un públic garantit,
per una molt poca inversió, però és jugar una miqueta
amb el cor de la gent, no? No sé fins quin punt és
del tot moral, això. Però bueno, parlem del joc.
Primer, què ha canviat, pels que el coneixeu a l'original?
Doncs bàsicament els gràfics, perquè la història és la mateixa,
el ritme és el mateix, el mapa és exactament igual,
les converses també. Han canviat els gràfics, és de mala review
i parlar només dels gràfics és l'única cosa que ha canviat.
Per tant, jutgem els gràfics. Han passat de 2D,
aquell pixel art que dèiem, a un 3D cutre.
S'ha de dir. És un 3D Dreamcastos.
És un 3D de PS2. Però està fet expressament una mica o no?
A veure, jo puc admetre que
tinguis allà un saleshading senzill,
però és que aquí hi ha problemes de quan estàs
lluny, estàs veient el joc amb un gameplay
lluny, no hi ha massa problema, però quan hi ha una cinemàtica,
per exemple, és que els personatges no tenen expressions facials.
Clar, quan un personatge té una cara congelada
fet amb 13 polígons,
doncs realment no funciona. El problema està,
si tu et mires a YouTube comparatives entre el joc original
i l'actual, és més agradable a la vista el joc original.
L'escena aquella mítica del principi que el
protagonista cau al riu,
hi ha un splash a l'aigua del Super Nintendo
que no existeix en la versió nova, per tant és una mica absurd.
S'ha fet amb un motogràfic molt barat.
Sembla un joc de mòbil. Què dius?
I jo estic a favor de remakes com Wonder Boy,
el Dragon's Trap que està redibuixat
sprite a sprite, el Crash Bandicoot que s'ha fet amb molt de carinyo.
Aquest s'ha fet baratet.
Jo crec que allò que canviem ho hem de fer bé.
Què vull dir? Un inventari que és infernal,
que és molt poc intuitiu, que no et dona informació,
és molt difícil saber, és impossible saber si una armadura
que et compres és millor que la que tenies.
És que no ho pots saber perquè la informació no hi és i un dels grans
problemes que tenia la intel·ligència artificial que segueix tenint aquest.
No només els enemics són tontos del cul, sinó que a més els teus
acompanyants, que en pots arribar a tenir dos, fan allò que fa tanta ràbia
que abans passava i ho perdonaven perquè era l'inici dels videojocs,
que s'enganxen. Tu vas caminant per una masmorra
i on està el punyetero que m'acompanyava?
Doncs has d'anar a buscar-lo cap enrere i resulta que està
fotent-li petons a una paret indefinidament
i has de fer un moviment que al final l'aprens al seu voltant
per desenganxar-lo de la paret i que et segueixi.
Jo crec que aquestes coses les haurien d'haver arreglat.
Ara això sí, diguem coses bones també. La història
segueix sent molt xula. Ara és una mica més clitxer del que era abans,
però segueix sent una història molt disfrutable.
Square Enix, jo crec que deu tenir tanta feina
fent els remakes que està fent que potser
aquesta se l'ha après una mica així, no?
Sí, jo crec que aquí directament hi havia poca pasta.
Perquè, clar, les vendes previsibles d'un joc així
m'imagino que són baixes perquè això realment aquí va dirigit.
El que va gaudir de l'original i coneix l'original
jo crec que preferirà l'original. A les noves generacions
jo crec que no picaran. Aquest joc no és per ells.
Aleshores, aquest joc el que el comprarà és aquell
que es fa ni ho comprarà, segur, el que és gairebé
col·leccionista. Hi ha una mena de tio, de tia,
que el que vol és tenir el plàstic a les mans
i probablement no posarà mai el joc dins de la consola,
però és que ja és un col·leccionisme, necessita tenir-lo.
I això és un paquet de clients, però que no és massa gran.
I, per tant, m'imagino que ja s'han assegurat a fer una inversió baixa
i que haurà d'estar un polígit i un maletí en mas
de calés.
En definitiva, jo crec que aquí s'ha monetitzat la nostàlgia,
però el joc és una joia tan atemporal que segueix
aguantant el tipus.
Per 35 euros que està ara, jo no me'l compraria,
però acabarà tan a 12 quan tornem de la platja
en digital, i aleshores sí, val la pena donar-li una oportunitat,
però no espereu gran cosa, perquè és clar,
no és que s'imita un joc en tots els seus aspectes,
es fa un remake, però la imitació que no es pot fer remake
és que en el seu moment això era l'hòstia.
I ara l'hòstia és sortir el God of War,
que és el que estem esperant.
I que tothom en parla molt bé.
I clar, al final jo crec que s'ha de mirar endavant
amb els videojocs. Ens n'hem anat massa enllà amb el tema
dels remasters. A mi el que estic molt a favor és amb el tema
de les consoles mini, perquè sí que sé que és un problema.
Hi ha dos problemes, bàsicament, si tu vols gaudir del secret
of manada Super Nintendo avui dia. Primer, la connexió a la tele.
Realment no funciona. Pots tenir una tele que vagi
per euroconector, però no ho veuràs bé.
Per tant, poder entrar per HDMI, estem parlant de coses legals,
sense emuladors. I després l'idioma, el cartutxo de Super Nintendo
és en anglès. Per tant, home,
que tu puguis tenir una traducció a través d'un emulador
que existeixen i puguis connectar per HDMI
per una d'aquestes consoles, això està bé.
La necessitat de fer un remake no la veig tant.
Per cert, l'altre dia t'esperàvem al Sea of Thieves, que vam fer el Twitch
fantàstic amb la Gina i l'Albert, i no vas venir com a pirata.
Perquè em vaig fer del Game Pass de Xbox,
em vaig baixar gratuït al Sea of Thieves i a la primera
pantalla em diu que si no tinc el gol, que és lo d'internet,
no puc ni accedir, no puc ni començar. Jo pensava que seria
com un Monster Hunter, que hi hauria una part online i una part
d'un jugador. Hi ha re. Toni, el menú
et fot fora, però a més, de males maneres.
Com quan vas a una discoteca amb ambes i et diuen
no estàs en la lista, tens escopit pel joc.
I clar, hòstia, fer-me del gol, més del Game Pass,
és que passa que Xbox, i tinc un Xbox des de fa poc,
però segueix tenint aquella cosa que
no saps per què acaba sent una consola secundària.
Les formes, fa servir que allò, el tema aquell dels jocs
que en tens no sé quants, ho has tenir durant un mes
o no sé quant de temps, no? El Game Pass.
El Game Pass té una cosa molt bona i és que fan, posen jocs de 360.
I que te'ls pots anar baixant i
dins del, tornem al principi, dins del 360
ara hi ha com una sèrie de recopilacions de jocs de Mega Drive.
I acabo jugant amb l'Xbox a les Streets of Rage.
Així, realment?
Tant parlar de remakes i acabo jugant
amb els mateixos jocs de fot 30 anys.
No, però baixes jocs que tenen dos, tres anyets
i que segueixen estant la meravella. L'Ara Cross t'està ara.
L'any passat va ser el primer review que vaig fer amb vosaltres.
Correcte. I encara llueix de puta mare.
I home, no és car, no sé si són 9 euros o una cosa així.
Al final, res. No li he explicat a la meva dona que ho paguem.
Ella no ho sap i no ho detecta.
Va caient cada mes.
Un dia s'adonarà i ho haurem d'esborrar.
Però que t'equitin el bailau. Exacte, que em quiten l'Ara Cross Out.
Gràcies i fins una altra. A vosaltres.
Prem el botó verd i obre la porta. Fes-ho.
Hem arribat fins aquí, gairebé al final del vídeojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta. Prem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el botó verd obre la porta
a l'entreteniment i a la creativitat digital.
I què ha passat aquesta setmana a les xarxes, Eli?
Doncs mira, a Twitter, el TotSensat ens pregunta més coses sobre lectura.
Ens diu si coneixem algun videojoc normal
per nens de 10 a 14 anys que promoguin la lectura
o amb dificultats per llegir.
En general, els jocs diuen que no tenen en compte
que els textos es presentin suficient temps
o que es puguin tornar a mostrar, etcètera.
Doncs la veritat és que en aquests casos sempre hi ha
el petit problema del concepte normal.
Què vol dir un videojoc normal?
Sovint el que passa és que no ens recomaneu jocs d'aquests
perquè els nens llegeixin, perquè sovint moltes vegades
pequen que com a jocs no són bons jocs.
Si el que vol és un joc que pertany al catàleg normal
de qualsevol consola,
jo el que li recomanaria potser serien jocs tipo RPG
on els personatges interactuen amb molts personatges
i es fa tot en base a text que els nens han de llegir
i que, a més, en tots els jocs, normalment els jocs
d'estil RPG, fins que no apretes el botó,
no es neteja la pantalla i no continua el text.
El seu problema segurament el tindrà amb seqüències animades
on els personatges parlin, hi hagi molt de subtítol,
i que no el poden seguir, però els que han de llegir
i apretar el botó perquè continuï el text
sempre el podran pausar tot el temps que faci falta
perquè ells llegeixin i l'entenguin bé.
Per exemple, podríem recomanar, per l'edat que ells m'ha dit,
jocs de la saga Pokémon, que normalment tenen també
molta interacció de personatges, Professor Layton,
o Mitopia, jocs d'estil RPG, per consoles en aquest cas,
tindrem aquests. Ara ja, si entrem a jocs que
ens allunyaríem ja d'aquests jocs normals,
però també tenim coses que li poden ser interessant,
per exemple, sobretot aplicacions. Tenim Gaudí's Secret,
Leo Bien i una que hem comandat aquí al programa,
que és l'aplicació de poemes de la Joana Raspall,
que té molts jocs per practicar la lectoescriptura,
la memòria visual de les paraules, i que també es permet
que els nens es puguin gravar ells mateixos mentre reciten poemes,
i això els ajuda a llegir-los de cada cop més ràpid
De fet tu també animes a que juguin a jocs d'aquests del point and click,
típics. Les aventures gràfiques de tota la vida,
d'aquestes dels anys 80, dels anys 90,
també serien una bona opció, perquè és un joc molt entretingut,
les històries solen estar molt més bé, i tota la interacció
amb altres personatges es fa llegint menus,
seleccionant el text que volem que el nostre personatge parli,
i per exemple, a part de Monkey Island i coses per l'estil
de la categoria LucasArts o Sierra, tindríem, per exemple,
l'estima PC a l'aventura del Tim Schafer Broken Edge,
que a més és molt adequada per a nens, per començar
amb les aventures gràfiques, i tens l'opció d'un noi o d'una noia
que poden començar històries diferents que després s'ajunten i que per tant
està molt bé. Si es vol ser molt radical,
per exemple, li diria que es passés per aquesta pàgina
www.caad.es,
que és la web del Club de l'Aventura, que manté
en viva la flama de les aventures gràfiques,
les aventures no gràfiques, conversacionals,
que avui en dia s'anomenen ficcions interactives
dels ordinadors dels anys 80, aquelles històries que passaven
tot en mode text. Hi havia un text que el tenies a la pantalla
i descrivia el que passava, com era l'habitació, les sortides on estaven,
i tu també escrivies per resoldre el misteri.
Nord, sud, obre porta,
agafa llibre, dona llanterna a l'altre personatge,
etcètera, etcètera. Doncs això també,
perquè, per exemple, si no tenen ritme,
sempre tindran el text allà, que el podran veure
sense cap mena de problema. I per últim,
si li agraden molt els videojocs, potser el problema és intentar
que la lectura succeeixi dins del videojoc.
Estaria molt bé que pensés a utilitzar el videojoc com a estímul
i com a recurs perquè llegís en altres formats.
Per exemple, agafi la tradicional
revista de videojocs, que cada mes
tingui els seus nois que volen llegir
una revista de videojocs on podran llegir text,
tantes vegades com vulguin, en el tema que
ells els agraden, que són els videojocs.
Hi ha moltes editorials, com Starbook Magazine, com Eros de Papel,
que estan editant moltíssims i moltíssims llibres que cobreixen
molts aspectes, alguns adequats perfectament per nens
de 10 o 14 anys, que expliquen les interioritats
de moltes coses i molts universos de videojocs.
I també, per exemple, Norma està publicant còmics
basats en personatges de mons de videojoc, com per exemple,
en tenim aquí la taula, el còmic de Yokai Watch,
també personatges de videojocs,
el còmic de Super Mario, el còmic d'Esplatoon,
per tant, que utilitzi aquest interès
pels seus videojocs per fomentar la lectura en suports més
tradicionals, que també està molt bé.
El que fem és recuperar aquell personatge que dèiem al principi
del programa que comentaríem a través també de la Mariona.
Doncs sí, ella ens recomanava abans el llibre de la Crista
i ens explica ara un esdeveniment
organitzat també per Socotec, que és l'organització que pertany ella.
En el marc de la clausura de la Barcelona SteamConf,
el CCCB presenta Ada, Ada, Ada,
que és una performance interactiva sobre tecnologia
i gènere entorn de la matemàtica i física britànica
Ada Lovelace, que és la que ens explicava
abans el Francesc, considerada la primera programadora
de la història. La performance és a càrrec
de l'artista i dramaturga Zoe Philpott, de Londres,
que juntament amb Charles i Arnold, tecnòleg
destacat internacionalment, han construït un vestit
interactiu de 4.400 llums LEDs
que s'activen amb uns guants wearables.
Això és per veure. I això quan ho podem veure?
Doncs mira, es pot veure aquest dissabte 21 d'abril a les 7 de la tarda
al CCCB, al Teatre i és entrada lliure amb inscripció prèvia.
Doncs com que aquesta setmana el Generació Digital
no va per l'FM i estarà publicat a partir del dijous,
estem a temps de veure aquesta
obra, aquest espectacle amb 2.000
LEDs espectaculars que es poden moure amb unes
wearables que tindrà a les mans aquest actriu.
Entrada lliure, eh? Exacte, entrada lliure.
Per tant jo crec que qui vulgui s'ha d'inscriure ja
perquè deu tenir una capacitat això.
Doncs això ha estat el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Generació Digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabet Sànchez, Francesc Ileblasco,
gràcies per acompanyar-nos avui. A tu.
La Gina Tos des de la Xina, l'Oriol Dalmau al carrer,
el Chris Wilchet amb les ulleres posades de la realitat virtual
i jo mateix l'Albert Murillo. El control tècnic avui
i entre tant us podeu seguir a Telegram, a Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram, a 4radio.cat barra GD.
Així doncs, adeu-siau.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.