Fem una pausa i tornem a fer una pausa.
Ens acompanya el Albert Morillo.
I ara,
amb el programa de Catalunya Ràdio,
que parla de la videografició,
la creativitat i la cultura digital.
Avui comencem l'edició número 680,
amb ganes d'escoltar el que la setmana passada,
per falta de temps, no vam poder fer,
i és veure de quina forma s'ha de fer.
I que, per tant,
hem de fer una pausa i tornem a fer una pausa.
I, per tant,
i ara,
amb ganes d'escoltar el que la setmana passada,
per falta de temps, no vam poder fer,
i és veure de quina forma s'ha descobert un videojoc
fet a Barcelona als anys 70,
i que es donava totalment per desaparegut.
A més,
coneixerem Mallorca i la seva cultura
gràcies a una aplicació videojoc,
amb els seus desenvolupadors i els qui ho han ideat.
Tindrem temps també per parlar del darrer títol
de la saga d'Assassin's Creed,
vist des de l'ull crític de l'Oriol Dalmau.
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Gina i Francesc, benvinguts. Hola.
Com esteu? Molt bé.
Ara començarem amb els continguts,
però abans vull comentar-vos la constatació
d'una cosa que fa molt temps que diem,
i és que Instagram i WhatsApp és el mateix.
Gràcies. Sí, perquè hi ha Facebook darrere.
Però l'altre dia va passar una cosa al nostre grup personal
que a molta gent li ha passat,
però quan et passa personalment, et quedes molt parat.
El Cris del Canal de Cris va parlar d'un joc,
i un dia després, a Instagram,
va parlar d'un joc dins del nostre grup, allò que comentem.
I l'endemà a Instagram
li apareixia la publicitat del joc en qüestió.
És que jo només us dic una cosa,
ens passem ja tots a Telegram, per favor.
Sí, no? Sí.
De fet, aquesta setmana s'ha sabut que el desè executiu
d'una empresa comprada per Facebook ha marxat
perquè no està d'acord amb les polítiques.
Aquesta vegada ha sigut un dels fundadors d'Oculus,
que l'anterior hi havia marxat,
ara ja no queda cap dels fundadors dins d'Oculus.
Oculus, que també deies Facebook i Oculus,
que sembla que ja deuen estar investigant
i deuen estar preparant coses, imagino.
Això sempre va per llarg, però et preocupa molt
quan empreses que tenien una filosofia quan es van crear
entren a Facebook pensant que la podran conservar,
no la poden conservar, i els seus executius marxen.
Per favor, repeteixo, podem ja marxar tots a Telegram?
Ho has fet tu, Gina?
Jo estic a Telegram, però necessito estar a Facebook
perquè on tenim el grup digital nostre?
Hem de convèncer tothom.
Hem de convèncer tothom, comenceu, spread the word.
Molt bé, per cert, Francesc, Saló del Manga.
Sí, Saló del Manga.
Estem a una setmana del Saló del Manga.
Us destaco unes quantes coses.
Sempre és interessant tenir una miqueta de previsió.
Mireu, què tindrem? Coses interessants.
Hi ha una cosa que a molta gent li agradarà,
que és una de les coses que més m'agrada a l'espectacle.
Hi ha una càmera de xerrades sobre turisme, manga i ànime,
aquells que tingueu ganes d'anar al Japó
i conèixer tots aquests llocs relacionats
amb les vostres sèries preferides.
Hi ha una que es diu Turismo Taco, que la fa en Mar Barnabé,
per tant, és qualitat assegurada.
Després, què tenim?
Els diumenge hi haurà el Samurai Sword Artists Kamui,
que és un espectacle que barreja dansa, espases samurais, música.
Està molt bé, està molt currat,
que és un dels highlights del Saló d'aquest any.
Els que, a més, tingueu ganes de lluitar i d'estomacar-vos amb espases.
Hi ha activitats de Soft Combat, que organitza Soft Combat Barcelona,
que són amics del programa.
Posar-li Soft Combat, per molt que vulguis.
És atominar-te com a espuma, Albert.
Aquí no et fas mal, us ho passareu bé.
Hi ha una cosa que és la Street Juggler,
que és una mena de futbol i espases a la vegada.
Ha de ser curiós de veure.
Sobre exposicions, hi ha el llenguatge, objectes i bèsties,
que és una exposició que, per primer cop, surt del Japó,
on hi haurà fins a 130 originals de manga i obres galardonades
pel Japan Media Arts Festival.
Tots els que fa temps que anem al Saló del Manga
sabem que és molt difícil veure originals.
Per tant, no us la perdeu.
I després, com a personatges principals
dels que venen tots convidats,
una cosa que també es lliga molt amb el programa
és que ve Akira Himekawa, que és el pseudònim de dos noies,
que són les autores responsables de les adaptacions del manga
de Legend of Zelda,
que en aquests moments publica norma des de fa diversos anys a casa nostra.
I per tant, tots aquells que vulgueu veure
les persones responsables de dibuixar el Link, la Zelda
i tots els personatges dels adaptacions
dels videojocs de manga oficials,
doncs, tineu la possibilitat de fer-ho.
I, com a petita nota personal, dir-te que el divendres a la una i mitja
faig una xerrada.
Mira que bé.
Tinc una xerrada a un espai petit al Saló del Manga
on parlaré de videojocs basats en personatges de manga i ànima
al llarg de la història.
Suposo que hauràs hagut de fer una selecció...
Sí, estic acabant de quadrar-ho tot, però...
A més, coneixent-lo, anirà a la taula carregat de videojocs
i ho ensenyarà tot físicament.
Aquest era d'antari 2.600.
Això recorda l'hora i el dia?
La meva xerrada serà el 2 de novembre,
que és divendres, a la una i mitja, al Pavelló 5,
o a la sala 5.
Per tant, tots aquells amics que ens vulgueu venir a saludar,
jo estaré allà i us diré hola.
Mengeu abans, dineu abans o després?
No dineu durant, que estaríeu allà fent la xerrada i tindríeu gana.
Doncs passem a parlar ara del més destacable
que ha passat aquesta setmana a nivell tecnològic
i sobretot a entreteniment digital.
I és que aquesta setmana parlarem molt de streamings.
Google ha decidit entrar definitivament al món dels videojocs,
per la porta gran, Gina.
Google acaba d'anunciar el project stream,
amb la primera prova tècnica del nou servei
que permetrà transmetre videojocs triple A en streaming.
Project stream, que serà el primer producte de Google Gaming,
es presenta com una nova manera de jugar
sense haver de descarregar els jocs,
a l'estiu que ja ofereix PlayStation Now i GeForce Now.
Funcionarà, per si us esteu preguntant,
amb Windows, Macos, Linux i Chrome,
i per tant necessitarà una connexió de 25 megas per segon,
així com un compte, evidentment, a Google i Ubisoft, per poder-hi jugar.
El primer test el faran amb usuaris americans
amb l'Assassin's Creed Odyssey.
Molt bé. Perdona, aquests 25 megas per segon és una cosa normal?
Sí, és a dir, si vius a Barcelona amb aquest núvol conteninant,
és fàcil que ho tinguis. Perfecte.
D'aquesta manera, Google s'uneix a l'anomenat Cloud Gaming,
que unifica tecnologia basada en el núvol
en el qual el processament del joc es produeix en servidors externs,
no dins del mateix ordinador,
i per tant, una senyal de vídeo d'alta qualitat
amb una bona connexió.
I qui també s'apunta a la moda del videojoc en streaming
és Microsoft, que acaba de presentar el seu projecte,
que es diu Project XCloud,
que converteix qualsevol mòbil o PC en una Xbox One.
Les primeres proves del Project XCloud
s'iniciaran el 2019, serà llavors quan entren en funcionament
els nous servidors basats en el maquinari d'Xbox One,
que Microsoft ha desenvolupat per l'ocasió
i que, repartits pels nombrosos datacenters
que la companyia té per tot el món,
seran els responsables de transmetre els jocs
en temps real a qualsevol dispositiu.
Phil Spencer, el màxim responsable de videojocs de Microsoft,
que hem vist mil vegades en presentacions,
avisa que és el següent gran pas de la companyia,
però que la seva consòlaga seguirà sent el pal de paller.
I ho hem vist en imatges i també en vídeo aquesta setmana.
El Tetris té un nou campió mundial.
Un noi de 16 anys de Califòrnia va ser el guanyador
de la gran final del campionat mundial
de Tetris Clàssic a Oregon.
Josep Salir es diu aquest noi.
Josep Salir? Josep?
Josep Saler s'escriu molt malament.
Saele, Saele.
S'ha de dir que el Tetris va néixer l'any 84
i aquest noi va néixer el 2002.
Quan en Josep va néixer, el Tetris ja tenia 18 anys.
Déu-n'hi-do.
El més espectacular de tot és que feia 7 anys
que Jonas Neubauer guanyava un torneig
que s'ha de dir té 8 anys.
És a dir, dels 8 anys de vida, 7 tenia el mateix campió.
Déu-n'hi-do.
I això t'agradarà.
El noi diu que jugues sempre amb una NES original del 85
en una tele de tup, ja que té menys latència,
una petita diferència de temps entre el controlador i el visual.
Que això deu ser molt important pel control de les peces.
Tu l'has vist jugar?
Aquesta petita latència en aquest noi li suposa la vida.
És l'analògic.
Sabem que en aquests casos, en aquests casos de precisió,
què passa amb els drons, els drons de pilotatge,
els drons de carreres?
La latència del digital, no, no, ha de ser analògica.
Bé, de fet, ho veus també a les televisions, avui en dia,
les connexions digitals...
Van més lentes.
Bé, i hem recuperat aquests moments impàs
que quan no estan ben sincronitzats es posen molt nerviosos,
el que ha entrevistat i el que parla i tal, i van parant.
I és una cosa que ho ha portat al digital.
Bueno, fixeu-vos que Catalunya Ràdio ha hagut de atracar una mica,
moltes vegades quan retransmet futbol,
atrassa la senyal per poder-se sincronitzar amb el digital.
Exacte.
Si ens escoltem a aquest ràdio.cat,
segurament escolta el passat del Catalunya Ràdio,
uns set segons aproximadament,
però que si ens escolta a través de podcasts,
evidentment seran registrats i no se sabrà quan ha passat,
però si ens escolta a través de l'EFM,
allà sí que és el segon.
Per cert, i per acabar aquesta part de les notícies que has comentat,
i una mica té a veure amb el tema del teatris,
hem de dir que la setmana vinent farem un programa molt especial.
Però molt especial on parlarem de rècords.
Rècords i videojocs.
M'agrada molt perquè quan vas parlar de això la gent pensava,
ah, farem record de com vam començar a jugar.
Quan us pensàveu que eren records perquè ho vaig escriure malament,
vau dir val, d'acord.
Sí, perquè em pensava, mira, serà com allò.
Sí, sí, sí.
Doncs la setmana vinent, que és el dia del pont,
quan arriveu del Saló del Manga, que estigueu cansats,
poseu la ràdio, busqueu el podcast,
perquè jo crec que el programa us agradarà,
amb molts rècords i moltes dades del món del videojoc
que ni us espereu.
De tant en tant apareix a les notícies
el descobriment d'una obra d'art que es creia perduda
o cartes inèdites d'algun autor o figura històrica.
De cop i volta es fa present una part del passat
que semblava impossible i inassolible,
i tenim una millor visió de com les coses han evolucionat.
El món digital també té moments com aquest.
Doncs sí, en el nostre cas és l'aparició
d'una màquina recreativa de l'any 82, no del 70,
però ben, ben, allà, justet, justet.
La importància d'aquest fet
ve perquè era una recreativa de fabricació espanyola.
I dintre de les moltes que realment es van fer
durant tots aquells anys, aquesta no era ben bé una clònica,
sinó era un disseny original pensat i dissenyat aquí,
i, exacte, no un clon de videojocs americans o japonesos.
A veure, la màquina es deia El Fin del Tiempo,
i per explicar la història darrere de la seva restauració
parlem una mica més del joc.
El Fin del Tiempo va ser dissenyada
per Enrique Zarco i José María Rivas,
fundadors de l'empresa Niemer a Barcelona.
Niemer volia dir noves idees
amb màquines electròniques recreatives,
i es va fundar l'any 1977.
I és una recreativa especial que aglutina en cinc fases,
això és molt curiós, diversos estils de jocs,
basats, això sí, en fenòmens una miqueta de l'època.
No era tan original com pretenia ser.
Un exemple, aquesta és la música
que es va iniciar a una partida.
Us sona alguna cosa?
Directament, eh?
O sigui...
Fasca!
Per si no et pensava...
Perdona, estem parlant de l'any 78.
No, l'any 82.
Aquí l'imperi contraataca ja havia sortit.
L'any següents es trenca el rodó del Gerard.
O sigui que la gent ja tenia aquesta sintonia bastant assumida.
D'acord, d'acord.
Explica'm una mica de què va el joc.
Hi ha hagut un extraterrestre molt maligni
i ha fet explotar una bomba que destrueix tota una ciutat,
la humanitat sencera i, a més, el temps.
Així que representa que anem endarrere en el temps per evitar-ho.
Hi ha cinc fases.
La primera és un homenatge, diguem-ne, una còpia,
de l'Escràmbel d'Econàmic, que és de l'any 81,
just un any abans, on has d'anar recollint combustible.
La segona fase, has de resistir l'atac de diversos alienígenes
en una fase estàtica fins que s'acabi el temps
i així superes la fase.
Molt bé.
A la tercera, això és el lunaresco de Taito.
Has de baixar amb una nau, agafar una peça
i tornar a pujar fins a la nau esquivant diversos marcians.
La quarta fase és un metamarcians bastant més clàssic
que alguns veuríem certes influències del radarscope de Nintendo,
que és de l'any 80.
I la cinquena fase, on hem d'evitar
que aquesta bomba, una mena de nau nodrissa gegant,
llenci aquesta bomba sobre els edificis de la ciutat,
a mi, sincerament, em sona moltíssim el Phoenix de Century de l'any 81.
Vam fer una mica les idees de l'època i vam fer aquest videojoc.
Ara és molt curiós un joc que no repeteix la seva mecànica constantment,
sinó que durant cinc fases tens cinc estils de joc diferents.
Això també és bastant curiós.
Una de les coses que també ha possibilitat
el rescat d'aquesta màquina
és que el joc ja està amulat pel MAME des de la versió 0,99.
Estem a la 0,22, per tant, des de mitjans de l'estiu.
En quina valoració dones, aquest joc?
Avui en dia, està massa desfasat.
La barreja de jugabilitats diferents
fa que realment cap de les mecàniques estigui ben aconseguida, ben polida.
No és un bon Scramble ni és un bon Phoenix, etcètera.
L'any 82, a més, ja havíem vist el Pac-Man,
ja havíem vist el Galaga,
estàvem acostumats a una altra sèrie de jocs.
Ara, no t'estranyi que si això hagués arribat als arcades
un parell d'anys abans, potser durant els 70,
s'hauria convertit en un dels favorits de molts.
I aquesta màquina ha estat desapareguda durant 35 anys
i m'agradaria saber una mica la història de com s'ha tornat a trobar.
Doncs mira, la història és bastant maca en aquest sentit
i jo crec que gairebé a tothom,
potser li podria haver passat alguna cosa semblant, no és tan estrany.
La història aquesta comença amb una noia,
una noia que passa els estius on un tiet i el seu soci
tenen un hotel i un restaurant.
I encara que estem en els anys 90,
doncs tenen diverses màquines recreatives
i aquesta noia, l'Esther Barranco,
recorda que ella i els cosins hi jugaven sempre que volien.
I amb aquest gran record d'aquesta màquina,
com la que s'ho passava també,
quan el seu tiet es retira i comencen a retirar les màquines
i les porten a un magatzem,
doncs quan el seu tiet acaba venent-se al local,
doncs li diu, escolta, vols alguna cosa?
I ella se'n recorda, escolta, hi ha aquelles màquines?
I sí, se les van emportar totes, però alguna encara estava en aquell magatzem.
I ell agafa i se l'emporta.
I la màquina funcionava? És a dir, quan la va posar en funcionament, què?
No, la màquina no funcionava.
I de fet un amic li diu, escolta, jo te la puc buidar
i aquí dintre hi posem un PC, amb un mami,
i potser hi podràs jugar tot això.
Però ell agafa i mira una mica pels fòrums d'internet
per informar-se sobre aquest joc
i descobreix que és un gran desconegut,
que no està localitzant, no existeix, ningú sap dir-li res.
I clar, pregunta per fer-la arreglar amb fòrums d'aficionats.
I aquí és on la resposta l'espanta una mica,
perquè molta gent sabrà on, molta gent li escriu,
molta gent li demana coses, i ell una mica estira endarrere.
Per què? Perquè veuen els usuaris que aquella màquina és molt valuosa.
Clar, per la seva rareza,
perquè no hi havia referències sobre l'existència d'aquesta màquina.
De fet, molta gent es posa en contacte amb ella
per comprar-li la màquina, per arreglar-li la màquina,
per si els deixa venir copiar-se les roms de la màquina,
i fins i tot hi ha gent que li vol donar una gran quantitat de calés
perquè no faci res amb la màquina,
perquè els hi passi a ells i no en faci res,
sobretot que no surti al món del col·leccionisme,
perquè volen conservar-la, les roms, de forma exclusiva,
perquè la màquina guanyi valor amb el temps.
Al cap d'un temps, per això, ella, amb tot aquest programes,
retira i diu, no en vull saber res, aquí hi ha massa interès,
però al cap d'un temps, el seu tiet mor,
i ella una mica considera que aquesta màquina,
que és aquest record de joventut tan gran que té ella
relacionat amb el seu tiet i els seus estius,
doncs diu, doncs mira, ara si la vull arreglar,
i a mi no m'importa el valor d'aquesta màquina de col·lecció,
jo la vull arreglar i la vull fer funcionar,
torna a entrar als fòrums i acaba contactant gent de l'associació
d'Arpa i la màquina acaba a una botiga de Sarabossa,
que es diu Juegos 2.0, on finalment és restaurada,
i sí, ella permet, sense cap problema, que es gravin les roms,
i gràcies a l'esforç de Recreatives.org i Arcade Vintage,
acaba sent amulada en el mame i tots avui en dia la podem jugar.
Mira, sisplau, Ricard, ara abaixa la música,
deixeu-ho tot en blanc, perquè el francès ha de dir una cosa important.
Fixeu-vos en aquesta història tan maca.
Jo crec que molts dels que ens esteu escoltant
potser teniu una història semblant a darrere,
que coneixeu aquell tiet, aquell avi,
aquells pares que tenien un local, un bar,
i segurament hi ha moltes màquines que estan encara tancades
en algun magatzem o en algun lloc.
Doncs, escolta, si algú de vosaltres sap o existeix
que hi ha algunes aquestes màquines abandonades per algú lloc d'aquí,
escolteu, poseu-vos en marxa, contacteu amb gent,
que estic segur que hi haurà moltes persones
encantades en ajudar-vos a arreglar-la,
i qui sap quantes altres joies oblidades de la tecnologia
i dels videojocs, dels començaments,
dels 70 o 80, podem encara descobrir.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
I és que avui l'Oriol ens comenta i ens critica
el darrer títol de l'anissaga Assassin's Creed Odyssey,
que, Oriol, l'has pogut jugar, oi?
L'hem jugat amb PlayStation 4, el teniu amb Xbox One,
amb PC i ull, amb Nintendo Switch,
però es veu que és a través d'un servidor extern,
un cloud que té Ubisoft
i que tu et connectes allà i jugues amb la teva Switch.
És el que he llegit, però podria ser un fake,
no tenim dades, però pot ser una cosa interessant.
L'hem jugat amb PS4, com deia, i ja sabeu la història.
Assassin's Creed era una saga més gastada que la de Raola,
i Ubisoft va decidir deixar-la respirar dos anys
a la passada entrega, que va ser Origins, i li va anar molt bé.
Origins era un gran joc, amb les seves coses,
però què passa?
Doncs que aquest Odyssey que ha sortit ara
han esperat 11 mesos només,
volvent una mica a les endades.
L'excusa que han donat és que ho ha desenvolupat
un equip paral·lel, però és inevitable que sospitem.
I si te'n vas amb Metacrític i veus que a la Prem se li posa un 85
i la gent li posa un 57, dius, ai, ai, ai, què ha passat aquí?
A veure, Odyssey és dolent? No, ni molt menys.
És més, és un gran joc.
Està ambientat, com ja sabeu molts, a la Grècia Antiga,
amb la guerra de los espartanos, tu ets un espartano.
De fet, és una mica com la pel·lícula que hi ha de 300.
I com que estem acostumats a Ubisoft,
la recreació del moment històric, les ambientacions,
és que és brutal, el mapa és enorme.
Jo diria que més gran que mai.
Ho donem com per fet, però s'ha de dir, perquè això no es fa sol.
És una feinada que s'ha de fer. Novetats respecte a Origins? Sí, home.
Ara podem triar entre ser noi i noia,
que si agafeu ser noi és per matar-vos,
perquè no voleu novetats, s'ha de jugar amb la Cassandra sí o sí.
Ara tenen més importància les batalles navals.
De fet, el mapa són illes.
Per tant, això està molt potenciat, la història mola els personatges també.
El doblatge és fenomenal, com ja era Origins.
Està tot doblat al castellà i molt bé, surt al Buixadera,
no es pot demanar més.
Potser podríem demanar que surti Joan Pena, però potser seria massa.
Es passen pel forro l'herència a l'assassinat, això sí,
l'animus, el misticisme, això, i em porto un carajo.
Però la història està bé i té una aire més Witcher.
Ara tenim converses,
les decisions que prens tenen conseqüències, no, moltes,
però una mica de conseqüències, canvien cosetes,
no hi ha que menys alternatius, però bueno.
I s'agraeix, per exemple, investigacions de pistes,
igual que Witcher. Però anem al que fa mal.
El joc és molt, molt, molt igual a Origins, doncs sí.
La jugabilitat, el combat, la interfaz, les missions,
l'àguila per veure les zones des de l'aire.
L'aire que respira el joc en tot moment és molt el mateix.
Li passa com al seu predecessor, com a Origins,
que té bàsicament dos problemes grossos.
A saber, un, el que jo li dic el campamentisme,
que és que massa coses es resolen atacant campaments de bandidos.
O sigui, qualsevol història acaba sent anar a un campament
més o menys gros i vinc a eliminar bandidos un darrere l'altre.
Masses vegades ho fem.
I dos, aquest joc intenta allargar la seva pròpia duració en excés.
Acaba sent brutal el contingut que t'aporta.
Jo crec que és massa. Està allargat una mica com un xiclet
i l'acaba fent repetitiu.
Per exemple, de les primeres missions,
he d'anar a fer una cosa relativament senzilla,
però em trobo un cazarrecompensa invencible
i, clar, em dóna pel sac cada vegada solució.
He de pujar de nivell, però tres o quatre nivells. Com?
Fent d'arrecadero amb 15 missions secundàries
per poder complir la missió d'abans.
Clar, jo així també faig durar un joc 150 hores.
I això ens ho anem trobant molt sovint.
Però vaja, res que no sapigueu, el problema principal,
doncs això, la descarada similitud amb origins.
Sembla un DLC, quasi.
Si aquest joc hagués costat 30 euros, doncs tots tan contents,
però és que em sembla que si el vols complet costa 110 euros.
Bueno, se m'escapa el rebre. I jo crec que no pot ser.
El joc està molt bé, no dic el contrari,
però, realment, què aporta que no ens donés origins?
No sé què dir-te.
De fet, Origins estava ambientat a Egipte
i tenia fins i tot més glamur, i el teniu més barat.
Per tant, què faria jo? Si no veu jugar Origins,
passeu de l'Odisse i compreu-vos l'anterior,
que està igual de bé i és més barat.
Si us mola molt aquesta mena de joc,
i veu gaudir molt d'Origins i en voleu més,
doncs endavant, us el compreu, us ho passareu bé
i ja sabeu el que us trobareu.
Si teniu dubtes, espereu que baixi de preu,
que tardarà tres mesos clavats, perquè no falla.
Això que deia l'Oriol a l'inici de la seva peça,
que es veu que Switch diu...
És que no estic segur, perquè no ho he pogut comprovar.
Si tu vols jugar en aquest Assassin's Creed,
la Switch es connecta amb un núvol
i pot jugar una miqueta amb el que deies tu, Gina.
És el que dèiem, el núvol.
Jo crec que és el futur del gaming.
No sé realment si es pot o no es pot, no ho he comprovat, em sap greu,
però sí que és veritat que moltes...
molts dels projectes de gaming van cap allà,
el tenir un ordinador més aviat normalet
o una consola o un mòbil més normalet,
que passament es faci en un altre lloc.
Ara això vol dir unes connexions d'internet estables i potents.
S'haurà de veure, perquè també penso que és la salvació per a empreses, salvació.
A veure, posem-ho en perspectiva.
Sí, empreses com Nintendo.
Escolta'm, te n'oblides una miqueta
del hardware, de la maquinari, i...
Però és que a Nintendo li és igual
que sigui una cosa ultra-mega potent.
El que vol és que sigui ultra-mega divertit.
Però mira, es pot jugar a l'Assassin's,
i es pot jugar, o es poden plantejar que l'Assassin's
hi estigui també per la Switch, que fins ara...
Bé, quan jugaves al FIFA o quan jugues al FIFA
és força diferent.
Però jo no vull que la Switch tingui una Assassin's.
Això és un altre debat, eh, però...
A mi ja em va bé que tingui altres jocs
completament diferents del que ofereix el mercat la Switch.
També és veritat que això farà que el sistema amb què juguis
cada cop sigui més irrelevant.
Perquè, al cap i a la fi, podràs estar jugant
amb tots els dispositius compatibles.
Què serà això?
Un dispositiu compatible serà qualsevol cosa.
El que necessites és els exclusius.
I aquí sí que jo crec que Nintendo té molta potència.
L'Assassin's Gate el pot jugar gairebé a tot arreu,
menys a la Switch.
Que no estigui a la Switch no passa res!
El que està clar és que, al final,
el que és més important són els continguts, no?
Doncs ara anem a parlar de continguts potents.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
A veure, Gina, Francesc,
què sou més de dracs, de bruixes o de nans?
Un joc de trons, per favor, on som?
Però de petits, imaginària...
De petits, jo crec que era més de bruixes, potser.
Però ara soc més de drac.
El drac de Nacoca.
Quan Palma era encara una ciutat voltada de morades,
pels barris de la Portella i el Call
s'estangué un vol de por.
Aquesta veu, super ben enregistrada,
forma part d'un joc interactiu.
És una iniciativa de la Fundació Mallorca Literària
que es diu L'illa dels tresors,
que està enmarcada en una altra eina
que ens ofereix redescobrir el paisatge
i la cultura de Mallorca,
que ara ens explicaran els seus responsables.
L'illa dels tresors, Mallorca Adventures i Llegendes,
és una aplicació que podem trobar a IOS i Android
on tenim una missió important,
alliberar llegendes i, de pas,
aprendre del territori.
Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària,
benvinguda al generació digital.
Bona tarda, moltes gràcies.
S'encantava de ser aquí amb vosaltres.
I amb Kaleci, que ja he vist que...
Kaleci, de tot atròs.
Sóc la Kaleci del programa.
És veritat, és que Kaleci...
A Mallorca hi ha molt de drags,
així que Kaleci hauràs de venir a cercar-los,
a descobrir-los.
Escolta'm, hi ha molt de drags.
Ara parlarem una miqueta d'aquesta aplicació
que m'ha agradat molt, que has dit Mallorca Adventures.
Aventures, sí, perdó.
Ha quedat molt...
Ha quedat també dels idiomes, perquè podem trobar
en forces idiomes aquesta aplicació.
A veure, primer parlem d'aquesta fundació que he creat,
que es diu Mallorca,
una mica el que he entès jo des de fora,
que vol que jugant o que entretenint
puguis aprendre coses, no?
Mirau, vos contesto a ell molt ràpidament.
Noltros som Fundació Mallorca Literària,
una entitat que depèn d'Esconsa i de Mallorca,
que és consa diputació de Silla,
i nosaltres gestionem el patrimoni literari,
cercant maneres de comunicar-lo,
de divulgar-lo i de fer-lo accessible
i gaudible per part de la població,
gestionant diferents museus.
Però, evidentment,
les possibilitats que la tecnologia mos obri
mos ha modificat molt de formats d'activitats.
I per això fa uns anys
vàrem passar de les rutes guiades
a l'ús programades
en dissabte, les deutes de matí a tal lloc,
amb un guia,
que ho continuem fent i amb molt d'èxit,
perquè una cosa no treu l'altra,
però sí que vàrem pensar que havíem de crear recursos estables
perquè qualsevol persona
passejant per Mallorca
pogués anar descobrint la literatura que hi ha allà,
que hi viu, perquè no ho sabeu, però hi viu.
I un dels exemples d'això que ens estàs comentant
és aquesta aplicació que ens comentava la Gina.
A les capes de les llegendes
veiem dracs, bruixes, dimonis, miracles
o pirates, entre altres coses.
Què hi ha a més a Mallorca? Els bruixes o els pirates?
És riquíssim. Penseu que estem en voltats de mar.
I, per tant, aquest component...
Molta pirateria, eh?
A part, tenim un passat àrab
i, per tant, també això configura
part del dia esgendari.
I després la mà és un element màgic
en si mateix, no?
Fa farat i tapa i, per tant,
ja poden passar moltes coses.
Hi ha molt d'encanteris lligats a l'aigua a la mà.
Per tant, quasi diria pirates, però Déu n'hi do,
els dracs i les diferents formes
que adopten. Fins i tot n'hi ha un
que el va haver de venir a matar Sant Jordi.
Per tant, ja sabeu que Sant Jordi anava pel món
a matar dracs, era la seva principal feina
i també a Sabai de Soya, a Mallorca també va passar.
De fet, si aneu
a iOS o a Android,
recordeu l'illa dels tresors,
l'illa dels tresors, ho estic dient bé,
ràpidament es troba, es pot descarregar
de forma gratuïta, això és molt important.
I veient el menú principal del joc,
hi ha la illa de Mallorca al mig
i uns quants botonets. I, a més, està molt bé
perquè està molt ben organitzat, dracs,
bèsties, encanteris, bruixes, gegants,
dimonis, tot molt ben organitzat.
I és al·lucinant perquè quan premem
un dels botons ens apareix
un mapa una miqueta més gran, més detallat,
i hi ha un munt d'exemples de cada cosa.
Però és que és una quantitat
de contingut brutal. És una meravella
de tasca, de documentació que hi ha darrere,
però sa gran meravella
és la màgia que han fet l'equip de Qubus
per simplificar tota aquesta
allau de documentació que teníem
i fer-ho absolutament intuïtiu.
El joc és realment molt fàcil de menjar,
qualsevol infant l'agafa
i això és perquè...
Què volíem unir? Volíem unir
la possibilitat de posar molta informació
a l'esquadra, a l'esquadra, però que en el mateix temps
fos molt engrescador, perquè és un joc,
és una experiència de gamificació
que sí que conec amb uns continguts
molt patrimonials i molt bons,
però que en definitiva allò que s'adreça
és que disfrutem aprenent o aprenem gaudint.
Tota aquesta tasca de documentació
com com ha anat? Durant quant de temps
heu estat? Suposo que era una feina
que també estava feta, imagino, recullida,
però suposo que és molt de temps, no?
Abans de l'Illo dels Tresors ja vàrem llançar
una altra aplicació, és Uau Mallorca,
que era ja ceina de guiatge
de les rutes lideràries.
Per tant, ja duim molts anys
recopilant informació que lliga
al paisatge amb la literatura.
En la part de l'agenda sí que
vam anar ja com a molt
amb estratègia, perquè vam veure
clar que feia falta generar uns continguts
que fossin específics per públic familiar.
I per això vam contactar Catarina Valriu,
a Sabou, que heu sentit,
a la narració, és una experta en patrimoni oral,
a part d'una dicció meravellosa,
i amb ella vam poder començar
a fer la selecció de continguts
i després sí, aquí ja va entrar
moltes creativitats de l'equip
de Fundació Mallorca Literària
d'anar configurant sa aventura,
quina havia de ser sa peripècia del joc.
Exacte, perquè al final la gamificació
i sobretot donar-li un sentit lúdic
és també molt difícil.
És que si no, no se'n podria dir que és un joc.
I a més, com que ha estat dirigit
a nens i nenes, també aquesta part
de guanyar monedes és molt important,
no la tens.
El joc és molt simple, s'explica
amb un clip d'animació al principi.
Tenim també un altre privilegi
que ha estat comptant il·lustracions
fetes per en Max, que és un autor de còmic
ben reconegut, i per tant ell ha posat
cara visible a tots aquests personatges
que formen part de l'imaginari.
I bueno, d'entrada,
en el principi d'usar
sa aplicació, el joc,
ja mos ve un clip animat
d'uns cinc minuts que mos explica
que s'ha passat alguna cosa a Mallorca,
i tots els personatges de l'agenda
s'han hagut d'amagar.
I s'han hagut d'amagar, a més, protegint el mapa
de l'illa dels tresors. L'han trencat
en deu bocins i se'ls han repartit.
Per tant, això és, el subjetiu del joc
és trobar els deu bocins i ajuntar-los.
Com a eina de promoció turística
a Uau, Mallorca, a les rutes literàries
l'aplicació està en català i en castellà
i també està en anglès i alemany, potser,
per la popularitat de l'idioma a l'illa.
L'illa del tresor, precisament,
en quants idiomes està disponible?
Ara mateix està en català, perquè en aquesta primera fase
l'han volgut llançar en català i l'està impromocionant molt
en el nostre àmbit de públic resident
o visitant de parla catalana,
però així, evidentment, que tindrà una adaptació.
Una adaptació que és una mica més complexa
que en el cas de les adaptacions
d'es Uau, Mallorca, que quan parlen de literatura
i parlar amb un públic adult
és molt més fàcil fer una traducció.
Hauran de fer una tasca d'adaptació
per a infants d'altres cultures.
De fet, he vist que heu anat a fires,
que suposo que els nens el que fan és...
Estic inventant-ho,
amb una aplicació, amb una tauleta,
es posen el joc, el miren, etc.
Sí que muntam un petit estant
per demostrar com s'hi usa el joc
i com s'hi fa, però hem generat també
tota una sèrie de recursos,
didàctics i lúdics, per jugar
a fora de les set llegendes
de manera que pugui servir de contacte.
Fins i tot hem creat un mapa,
un joc boiat,
un joc de 4 metres per 7 metres,
un joc en format gegant,
que és un creuament entre un trivial
de llegendes i un joc de la oca,
de manera que els infants han d'anar
també jugant.
És com un escape room, Gina, una mica?
No, no ho comprenem.
Poden crear un escape room o qualsevol cova
de Mallorca, si et fa il·lusió.
A mi això m'agradaria molt, a més jo viatjo
fent escape rooms pel món, no m'importaria
perquè quan ho munteu serà la primera anàlisi.
Mira, precisament avui estàvem organitzant
perquè també tenim rutes de llegendes
oferides a la població i estan funcionant
superbé. A ella li agrada molt també
sortir i descobrir aquests espais.
I una de les rutes que tenim en perspectiva
és en un bosc encantat perquè hi ha
un fenomen natural, que són les fonts ofanes,
l'aigua brulla de terra quan plou molt
i està de vora unes coves.
I acabarem el recorregut fins que amos
les coves, per tant, no sé si això
està semblant... Em sembla molt correcte.
Abans de parlar amb els desenvolupadors
que han fet l'aplicació, tu creus que
al final aquesta tecnologia va bé
per la promoció turística,
per exemple, o per...?
A Bona Notxos, des de la fundació, m'ha xerrat
de promocionar es turisme perquè Mallorca
està ben promocionat es turisme
i de fet hi ha problemes també
de certa massificació en alguns aspectes.
Quan feies aquesta pregunta, pensàvem
als nens i amb la connexença
del seu territori.
És a dir, més que promocionar es turisme,
es tracta d'articular recursos perquè
les persones que estiguin a Mallorca,
siguin locals o de fora,
tinguin accés a aquest contingut.
Si no ho oferim en llengües,
les persones que venen de fora, visitant,
s'enduen una imatge determinada
que els ofereixen els recursos turístics,
però no ho completa.
I nosaltres tenim la idea molt clara
que el paisatge diu molt,
però hi ha molt de continguts que si no
no es poden fer les coses i se perden.
Doncs resulta que per fer aquesta aplicació
la Fundació Mallorca Literària
contacta amb Cubus Games,
que és un estudi independent de jocs narratius
i experiències interactives
que acumulen un munt de propostes
i un munt de premis.
Quim Garreta, de Cubus Games,
ha vingut al Generació Digital.
Hola, què tal?
I és que, veient-lo
i jugant i començant a recopilar
les primeres monedes que he recopilat,
que en tinc unes quantes...
No tantes com la Carme, segurament.
Segurament no, però dona'm temps.
El que sí que he vist,
i m'ha sorprès molt des d'un inici,
és que hi ha molts continguts,
molts minijocs, vídeos, àudios, dibuixos...
I he pensat, ui, Quim,
quan et vam proposar això,
jo crec que Déu-n'hi-do el que veies
que venia, la feina que venia,
i la força inusual, en aquest sentit.
Sí, bé, teníem al darrere
un univers literari
de llegendes, de cultura,
de personatges, no?,
que es volia, d'alguna manera,
introduir, no?
Era molt difícil deixar fora algú.
I la Carme no volia deixar fora cap d'aquests...
ni un sol dimoniet boiat.
Però vols deixar-los a fora.
Marius, com se te posaria, ja?
Exacte, exacte.
Sí, sí, són tremendos.
Aleshores, clar, va ser un repte
aglutinar tot això
i estructurar-ho d'alguna manera
que es pogués presentar en una aplicació
que els infants poguessin
utilitzar
sense cap mena d'ajut.
I realment, sí, va ser...
Jo recordo aquelles sessions, a més a més,
creatives a l'estudi,
dibuixant, fent gargots
i trencant-nos la closca.
Però vam arribar a un d'això, crec,
satisfactori.
I, perdona, això que anaves a dir alguna cosa,
però...
quan jo m'he descarregat l'aplicació
no he tingut la sensació que pesi molt.
Màgia.
Perquè hi ha molt contingut
i no és allò mega pesat, no?
Hi ha un esforç allà?
Sí, hi ha un esforç, però també
pesaran menys
en un futur.
És a dir, no està fet tot l'esforç.
Tenim aquí...
Tenim a dins la necessitat de fer-la pesar menys.
I aquí, a senyalada seu, sou cadascú.
Jo penso que potser el que passa és que l'aplicació pesa poc,
però a mesura que la vas fer servir el teu pla de dades,
quan ja no tens wifi,
va disminuint i vas gastant 4G.
Jo crec que articulem molt bé
el tema d'aquí t'hi veurem de wifi,
aquí necessitem GPS, aquí no, aquí...
Crec que fem
una bona combinació,
un sistema híbrid de gestió
dels recursos del telèfon
i de les dades.
A Cubus esteu especialitzats en unes aventures
que es mescla sempre amb una interacció
que és marca de la casa.
Hem parlat diverses vegades amb vosaltres
i és molt, diguéssim, és el vostre segell d'identitat.
En aquests moments,
quants gamebooks
teniu publicats?
Crec que tenim...
No sé si són 6 o 8,
perquè visualitzo el web.
De tota manera,
en tenim la cuina,
que sortirà aquesta tardor.
Abans que acabi l'any, ja el tindrem.
I en tenim un parell més
en desenvolupament.
Aleshores, és una cosa que mai deixem de fer,
per molt ocupats que estiguem amb altres coses,
és, com deies tu, marca de la casa,
és un segell distintiu.
I això ens aporta dues coses.
Ens aporta aquest no-how,
anar explorant les vies de la narrativa interactiva
a l'hora que anem consolidant la col·lecció.
I això després,
aquests coneixements els apliquem a projectes
de patrimoni cultural,
i això ens aporta molt de l'illa dels tresors.
I es nota absolutament, penso jo.
I es nota molt quan jugues el primer gamebook
i quan jugues l'últim?
I tant.
Això els passa als il·lustradors,
que es miren un dibuix de fa 6 mesos
i les triparien.
A nosaltres també ens passa, clar.
Per això també, d'alguna manera,
sempre hem intentat que el producte nou que fem
sigui una mica diferent a l'anterior,
incorpori millores, noves coses,
i això sempre ens ha donat mal de caps.
I hem anat fent xurros
al llarg d'aquests gairebé 5 anys que portem,
sinó que sempre hem fet com un trajo a mida.
I això,
sempre ens han dit que no ho havíem de fer,
però sempre ho hem fet, perquè ens ha sortit així,
i mira, i estem contents.
Carme, com vau donar amb Cubus?
Vosaltres sabíeu que tenien aquests materials
i que s'assemblava molt una mica al que volíeu fer vosaltres, no?
Va ser una recomanació.
Fa poc et vam fer memòria, perquè ja ni recordàvem
com havia sorgit aquesta connexió.
I va ser una recomanació d'en Eduard Beck,
de Museus d'Olot,
que precisament coneixem perquè estem a sa xarxa
espais escrits de museus literaris
i fa molta feina també
en incorporar tecnologia a la part patrimonial.
I bé, va ser una recomanació.
Els vaig explorar un poc.
Evidentment, vau veure que tenien
un seguit de projectes desenvolupats
que feien molt bona pinta.
I tu li demanaves abans si quan li vaig plantejar
va veure tot això.
No, perquè li vas ensenyar.
Va ser una trampa.
Perdona, eh.
El que vull dir és que
més que posar-li tot un material
ingent sobre la taula i dir-li
que li han de muntar un joc,
jo li vaig dir que volia fer un joc de llegendes.
I després, a poc a poc,
hi eren 20 llegendes, després hi eren 50,
i després hi eren 115.
Els llegendes estan fitades, localitzades
i desenvolupades amb els seus continguts.
Quim, ens agrada molt parlar de les eines
que els treballeu. I quan tu
et descarregues aquesta aplicació,
l'illa dels tresors, veus que a l'inici
hi ha una marca que és Unity.
Els que hi fem al generació digital
hem après que hi ha dos grans programes
per fer videojocs, ens ho explicava
l'Albert García l'altre dia. El Unity i l'Unreal.
Dos eines per fer videojocs.
No sé, què aporta el Unity,
per exemple, per fer projectes com aquest,
algú que ens estigui escoltant
i es vulgui dedicar algun dia amb el tema
de les videojocs, que li soni aquesta eina?
Sí, és una eina meravella, és una eina molt evolucionada
i molt pensada per fer jocs.
I d'alguna manera és on hem anat a parar
després de les nostres primeres proves
amb C++, amb Cocos 2DX,
ens vam fer les nostres eines,
després vas veient que Unity
no estava tan evolucionat
quan vam començar, ara ja ho està més
i aleshores nosaltres progressivament
l'hem anat adoptant com a llenguatge
que utilitzem.
Però suposo que el background de la programació
també us serveix per anar fent històries
pel mig, eh?
Sí, sí, al final l'has de saber programar,
això no t'ho treu ningú,
però sí que és cert que el Unity facilita moltes coses
i facilita el tema de la multiplataforma,
el tema de la gestió d'audios,
el tema de escenaris, mapes,
tot això és una eina molt potent.
Hi ha gent que fa servir Unity sense programar,
amb blueprints, que se'n diuen,
que és que simplement...
Sí, sí, sí, és així.
És que és que simplement...
Sí, sí, és simplement ajuntar capses
i la cosa funciona sola.
Això sempre m'ha semblat molt espectacular.
Màgia.
Hi ha moments a l'aplicació, us he de dir,
a veure, el tema de les llegendes,
a vegades són molt gore,
són llegendes populars.
Sí, sí, però acaben que dius,
bé, el que ha passat aquí és molt heavy.
Estem massa Disneyificats.
Els contes tradicionals tenen uns finals
molt diferents com el de la caputxeta vermella
o com el de la ventafocs.
Tenen finals molt diferents dels que estem acostumats a veure
amb Disney. Ens diuen que al final és diferent,
no ens ho creiem, però és això.
El conte folclòric és ben bé això, no?
I fonament de totes les versions Disney,
però moltes han adorcorat.
Els llegendaris molt diversos.
Os permet a més donar a conèixer molta realitat,
història de l'illa
i diria que també del nostre entorn cultural,
perquè moltes oients
d'aquí, de Catalunya,
agafaran aquesta app
i trobaran molt de personatges
que reconeixeran, per exemple,
el Pes Nicolau, que és un dels personatges
principals de l'aventura,
que és un nin que li agradava tant la mà
que va acabar convertint en sireni.
Jo també he vist algun relat
que lliga la costa catalana.
Per tant, són personatges lligats a un llegendari
d'àmbit cultural comú.
Sí.
I bé, sí que es veuràs que els relats
els mantenim en una versió tradicional,
però després dins l'aventura
que personatges agafen,
van agafant textura i van agafant
una dimensió diferent.
Per exemple, el Drat de Nacoga,
que és un dels personatges més ferotges,
el Comte Mal, que és com el Comte Arnau,
és una versió també
d'un ésser diabòlic que se passeja
com un ànim en pena.
El personatge dins l'aventura,
dins la peripècia, acaba agafant una personalitat
que te l'estimes un poc
i li tens una mica de compassió, fins i tot.
Sí, sí, i ho deia perquè moltes vegades
pot sorprendre com acaba una de les històries
o un dels jocs.
Sí, jo tinc la meva filla petita, una mica traumatitzada,
per l'història de l'Anna Ruixamantells,
que és molt maca,
però és molt tràgica,
i és amb la música, les imatges i tot.
O sigui, realment, estàs allà dins
i la meva filla s'ho va posant
una vegada enrere l'altra,
però notes que pateix,
però ho vol, no?
Aquesta llegenda és que és molt interessant
perquè té com una doble protagonista,
l'Anna Ruixamantells,
que és una dona d'aigua que habita
a Sabadia de Pollensa,
i en aquelles aigües.
De tant en tant, quan vau passar un vaixell
amb un marinè formós,
en va ser un mantell que té tots els colors
de sard de Sant Martí,
l'agafa, l'abraça i se l'endú,
per avall a viure en el seu palau.
A la narració de la llegenda hi ha un altre personatge,
la parella d'aquest marinè,
que es queda sola i s'acaba consumint
esperant-lo com Penelope.
La parella d'aquí en deu connectar més
en el que es queda esperant.
La teva filla et veu com un marinè,
que en qualsevol moment...
No m'ho havia plantejat.
Escolta'm, l'altre dia el francès
ho vam escriure quan estàvem preparant el guió.
Totes aquestes llegendes,
moltes vegades, no sé,
potser les coneix persones grans
que potser no estan escrites,
potser encara n'hi ha que no es coneixen, no?
Sí, i de fet,
dins de sardinamització,
d'aquesta eina que tenim,
que és un joc en si mateix,
sí que una de les línies que emprendrem en un futur
serà anar incrementant,
perdó, Quim,
tota la recollida de llegendes,
perquè, evidentment, no hi són totes,
però sí que ens dona peu
per fer sessions intergeneracionals
a les escoles en les quals els infants
se trobin amb padrins
i els padrins puguin aportar noves llegendes
que no existeixin.
El cas de vall es tracta de fer possible
un patrimoni que abans se fa i en torna una...
la llar de foc
i ara tenim altres mitjans.
Quim, el tema de fer
l'aplicació iOS i Android,
de tant en tant faig aquesta pregunta,
potser he de quedar dos anys, eh?
Complica molt una plataforma o l'altra?
Una és més fàcil que l'altra?
Us posen problemes a l'hora de publicar-ho?
A veure, a nivell de desenvolupament,
abans ens suposava més
problemàtica o esforç,
digue-li com vulguis,
i això duplicava una mica el tema
del testing sobretot.
Ara en Unity és més senzill a l'hora
de publicar,
o sigui,
de generar la build que acabes
publicant al mercat d'aplicacions, els dos,
però és veritat que
l'altra part és
Google Play Store i App Store,
que cadascuna té les seves polítiques
i poden ser
més o menys tiquismiquis i et poden canviar
les seves normes,
com accepta,
per defecte,
doncs t'ho poden canviar quan els hi sembla.
Aleshores, estem una mica subjectes a això,
però,
de moment,
ens ha afectat potser amb algun altre projecte,
més de cara als jocs
que oferim
al gran públic,
però amb aquest tipus de projectes
és diferent,
no ens afecta tant.
Al final, quan jugues a casa d'aquesta gent,
ja acceptes que
acceptaràs qualsevol canvi,
i per tant, si estàs el mateix que en Facebook
o en Instagram,
quan estàs allà has de jugar amb les seves normes
i si de sobte et volen posar publicitat d'una cosa
que has vist a Instagram a Facebook,
ho poden fer i llegir-te les converses de WhatsApp,
i totes aquestes coses, em sap molt de greu.
No, no, escolta'm, jo ho preguntava
perquè l'oïna ho escoltés.
Estem ja arribant al final del programa,
però abans hem de parlar de Spotify
i també hem de parlar d'Alexa,
a veure què us sembla en aquestes notícies.
Teníem ganes de parlar amb
Ferran Euberni, responsable i editor
de Catradi.cat, i és que la setmana passada
us ho vam dir, Generació Digital ha entrat
amb un munt de programes a la casa de Spotify,
i a mi això m'ha semblat curiós.
De fet, hem parlat i hem enganxat el Ferran
als passadissos de Catalunya Ràdio
i la primera pregunta que li he fet és que sí,
que des de fa molt poc temps Catalunya Ràdio està a Spotify.
Sí, concretament des d'inicis de setembre,
d'inicis de temporada,
i a mi és una decisió
que em fa estar supercontent
perquè és una manera
d'anar introduint-nos
a un altre tipus de gent,
de públic, d'audiència a Spotify.
Sabem que és un entorn molt consumit
per usuaris més joves,
usuaris que els agrada molt la música
i és una manera de dir-los
que aquí també trobareu això,
i és una cosa de contingut.
És un contingut interessant, potent
i que segur que els engresca.
Creus que és un sistema que, per exemple,
pels ullents d'ICAT sigui més fàcil
que viatgin cap als podcast
que no passa a un ullent convencional?
Aquesta, ja us ho he explicat
altres vegades amb converses aquí amb vosaltres,
però és una de les coses claus
i un dels motius pels quals estem a Spotify.
Ens interessa a Catalunya Ràdio
intentar anar rejuvenint
la nostra audiència.
Ens agrada molt poder arribar a un sector
de públic molt ampli,
però volem arribar també
a una audiència que,
tal com funciona la societat,
ens costa molt.
Segurament una audiència que escolta molt
el vostre programa.
Aquesta audiència la podem anar a pescar
molt fàcilment a través d'aquest tipus
de portals, Spotify.
També és una audiència que va buscar
molt de nínxol, molt de temàtic,
no tant d'actualitat pura i dura,
això ens ho dona la pròpia ràdio,
la immediatesa de l'actualitat,
i en canvi en aquests entorns
tu vas a Spotify i dius
vinga, a veure, l'últim programa
del generació digital, que no té per què
estar estrictament vinculat a l'actualitat
i te'n pots escoltar deu de cop i flipes.
Carme, per quan una llegenda a Spotify?
Tot arribarà.
A més, ara s'està posant
molt a l'ordre del dia
als audio-stories,
en llibres, en audio
i és un terreny explorant
per a la Fundació Majorca Literària.
I és veritat això que dius, per exemple,
l'altre dia al Ciutat Marac del programa
de llibres de Catalunya Ràdio em parlava
i de la feina que està generant,
locutors que llegeixen un llibre
que a més diuen, em paguen
i a més llegeixo molt.
Això realment va molt bé.
I aquesta ha estat també la setmana d'Alexa.
Amazon ha presentat tota la família
i és en part protagonista, ho ha explicat
el director d'aquesta casa, en Saúl Gordillo,
en unes declaracions a l'Agència Catalana de Notícies.
Els usuaris d'Alexa,
d'aquest servei de veu d'Amazon,
tindran continguts en català
gràcies a l'aportació
que farà TV3 i Catalunya Ràdio
i això permetrà que
la portada de Mònica Terribas,
l'últim bulletí de Catalunya Informació,
el TN vespre
i la previsió del temps
estiguin disponibles
en català
en aquest servei de veu d'Amazon
que el que pretén
és normalitzar la presència
del català amb aquesta eina
que cada cop
tindrà més creixement
i que és un tipus de prestació
en què els mitjans de comunicació
tenim més futur
i més recorregut per davant
i en què des dels mitjans públics
hem d'intentar que hi hagi contingut
en català, de rigor, de qualitat
que faci que els usuaris
de Catalunya o darrere del món
que vulguin consultar notícies
i serveis en català
tinguin aquests continguts
i jo vull dir, Alexa, posa'm
l'últim generació digital i que soni
jo crec que d'aquí poc
doncs m'encantaria
Quim, tu ets a tenir una parella d'aquests
i que et digui coses al matí
de com està el temps
hi ha molta gent que ho troba molt futurista
i que en té ganes d'aprovar
i això es cau a sobre segur
jo crec que sí, segur
però l'altra cosa és les repercussions
a nivell de privacitat
i d'intrusisme i tot això
que això és un tema molt interessant
ahir retuitejava una cosa molt interessant
que és que hi ha uns termòmetres intel·ligents
a Estats Units que tu mira si tens la febre o no
doncs aquests termòmetres quan detecten
que tens febre
a les teves xarxes socials apareix publicitat
de medicaments
aleshores tot va relacionat
amb la temperatura
i els anys 70 que la gent no volia
que els posessin allò micròfons a casa
com sabessin que el 2018
estem posant micròfons a casa de manera voluntària
exacte, els estem comprant nosaltres
i instal·lant nosaltres
però aquesta tendència del futurisme
aquestes coses tan fantàstiques del futurisme
és això, volem que un aparell
reaccioni com una persona que ens coneix molt bé
i ens recomana i ens diu el que necessitem
però per fer-ho, aquesta cosa ens ha de conèixer
com ho ha de fer, agafar informació nostra
i després a quines empreses va i com la monetitzen
aquesta informació
però realment hem de sacrificar la nostra privacitat
si el que volem és que aparells
ens donin una informació gairebé
com ens la donaria una persona
Acubus, perdona, un altaveu
podés jugar amb un altaveu la veu?
o sigui, que generi un tema lúdic
amb un altaveu, compte que es podria fer alguna cosa
això que estàs dient
contracta'l, eh, contracta el que tens en fire
com hem estat amb el Kickstarter
de Frankenstein Works, aquesta idea que estàs dient
la vam posar sobre la taula
està per allà el bagul de...
fixa't tu
de les idees
no, no, és que sorgiran coses que...
parlem
sí, sí, no, no, sobretot utilitzem la...
videojocs adaptats a gent individual
per exemple, per exemple, sí, sí, sí
jo crec que aquests altaveus poden funcionar molt bé
doncs això ha estat el Generació Digital
el programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio
Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària
molt de sort amb Uau Mallorca
i els tresors i tots aquests de la CSC
comentes que aquestes ampliacions que poden haver-hi
bueno, jo espero que molta gent
d'aquí de Catalunya se posicionin
en el rànquing, se pot jugar des de casa
al llit dels tresors, per tant
i és una molt bona manera d'explorar el terreny
per després fer un viatge a Mallorca, que sempre és benvingut, no?
i sobretot, evidentment, si no ets de Mallorca
que dius, ah, i potser això no m'interessa, no
i et té moltes connexions, això és important
i Quim Garreta, de Cubus Games
vindràs a explicar-nos aquestes novetats, no?
encantat, sí, i tant
i a l'Ajuntament de Vallès, acabant l'any
el desembre això està publicat
generació digital, no s'entén res
però distreu
i distreu gràcies a Francesc Xavier Blasco, Gina Tost
Albert Murillo i Ricard Portal
a la part tècnica pot seguir-nos a Spotify
a Alexa, a Telegram, a Twitter, a Facebook
a Twitch, a Siri, a Instagram, jo què sé, jo crec que...
a tot arreu, a tot arreu
i a 4radio.cat barra gerer, adeu-siau
A la part tècnica pot seguir-nos a Spotify
a Alexa, a Telegram, a Twitter, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Twitter, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Twitter, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Twitter, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Twitter, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Twitter, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Telegram, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Telegram, a Twitter
a Alexa, a Telegram, a Telegram, a Telegram
a Alexa, a Telegram, a Telegram
a Alexa, a Telegram