OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh.
Yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Oh, mare meva, mare meva,
benvinguts al generació digital.
El d'avui és un programa molt especial,
que és el número 999,
i comencem, doncs, això,
amb un aplaudiment, perquè tenim públic.
I, a més, avui som tots a l'estudi.
Demano un bé o bien, si voleu, no passa res, eh?
Elisabeth Sánchez.
Bé!
Laya Nyerín. Bé!
Francesc Xavier Blasco. Bé!
Star. Bé!
Víctor Mame. Bé!
Albert García. Bé!
Jani Jiménez i Pol Regàs del control tècnic.
Bé!
Has descarregat generació digital.
És molt especial, això, avui. Molt.
Què passa, que no sents? No, estic parlant amb el Pato.
M'està entretenint, aquest home.
Sí.
Som molta colla, a l'estudi, avui.
A l'aire condicionat està tope, que ho sapigueu.
M'atreviria a dir que mai hem estat tanta gent en aquest estudi.
Crec que no. Jo diria que no.
Avui no fem tuits perquè hem pensat...
Escolta'm, que ens vegi la gent que ha vingut.
Clar. I vull dir que feia il·lusió.
999... Què has fet, tu, 999 vegades?
Buf, moltes coses, però, mira, recordo una...
que va bastant vinculada al programa,
no sé si ho recordaràs tu, i no sé si eren 999, però...
recordo, durant tots aquests anys de programa,
quantes vegades m'has preguntat si tinc gos.
Ah, sí? És veritat? Que encara viu.
Que encara viu. Ha arribat un moment que dic...
Ha arribat un moment que em recordaràs si tinc gos i t'hauré de dir que no.
Sí, sí, clar, clar.
Això ha estat molt, molt temps.
No he agafat cap tall d'aquest moment.
Llàstima. Com esteu? Vosaltres bé?
Estupendament. Molt bé, molt bé.
Albert, Francesc...
I estàs posant-te el micròfon.
Estic aquí liat amb micròfonos, amb regals...
Això dels inalàmbrics només és pels micros, no?
Els auriculars encara no han arribat.
No, encara no.
No, perquè, a més, en ràdio hi ha com una mica d'espera,
que no aniria bé.
Sí, una mica de delay.
Segur que vagis borratxo.
Escolta'm, avui, us expliquem.
Posarem els primers moments de l'equip.
Passarem una mica de vergonya.
Vergonya aliena, també.
Jo crec que us sorprendrà, eh?, una miqueta.
Però, escolta'm, estar...
Avui ens acompanya molta gent, no?
No sé si vols dir-nos quin és el panorama.
Doncs sí, hi ha molta gent, molta gent coneguda, també.
També hem de dir que...
Per primera vegada...
Silenci total, aquí...
Si no, sí que hi ha...
És una audiència fiel.
Exactament, sí, sí, sí.
Segona vegada que ha vingut algú...
Segona, un 40%, eh?
Jo també, la segona, eh?
Potser hi ha gent que feia temps que no venia.
Que feia temps, sí, però tots ells els coneixem.
Víctor Mame, tu, la segona.
Bueno, l'estudi, sí. Sí, oi? És veritat.
Vam posar-ho en un piano, ho recordo.
Avui no, avui m'has castigat.
Però avui he pensat que estigui relaxat i que...
Relaxat i una mica adormit, també.
Que vas tenir concert ahir? No, no, el concert no.
Però és dissabte.
Hi ha algú d'aquí que sí que va tenir concert, oi, Laia?
Jo, quasi, vinc a fònica, he de dir.
No, si no pots parlar.
Però què ha passat?
Que l'una de la matinada estava al karaoke, encara.
Al karaoke?
A companys de feina.
I surts i cantes, eh, tu? O sigui, no et fa vergonya.
Jo vaig donar tot.
Hi ha gent que no volia cantar?
Sí, perquè jo sí que havia anat a tres vegades al karaoke,
i els meus companys de feina no.
I al principi era, jo potser vinc, però potser no canto, eh?
I jo, ja, ja...
Ja cauràs, ja. No és el que t'espera.
Digue'ns quina cançó vas cantar l'última.
Que és, diguéssim, la que vas més...
Mira, l'última...
Podríem dir que la mitja d'edat de la meva feina
és una mica elevada la meva,
i llavors vaig cantar una cosa que jo no coneixia.
Ves amb compte per on vas.
Ves amb compte perquè encara farem una secció, també,
perquè no veig mirar ni qui la cantava.
Ah, no? O sigui, no te'n recordes.
I amb quina gaudeixes més cantant?
Doncs tonteries com,
per exemple, l'última de Pai Lotea,
dels The Tiet, o coses així.
Molt bé, molt bé.
Comencem el teu moment.
Ara posarem la música i faràs un karaoke aquí en directe.
Pobre de vosaltres.
No recordo l'estar una nit molt tronada cantant el karaoke als pets, eh?
Sí, senyor.
Jo et recordo, eh? Estàvem tots.
No ho recordo.
El servei és molt intel·ligent, eh?
Saps el que bloqueja, sí, sí.
Exacte.
Molt bé, va, doncs, tenim molta cosa,
molts regals per donar-vos, oients,
perquè, almenys, soporteu un record.
I comencem amb els records.
I, com dèiem, sempre hi ha una primera vegada a la ràdio,
i avui ho escoltarem.
Ho escoltarem, no, Eli?
Sí, ho escoltarem, exacte.
Passarem tots una miqueta de vergonya, no?
A part d'això, també connectarem amb el torneig de League of Legends,
que organitza el Back Experience en posta,
i sabrem què està passant a l'edició del còmic de Barcelona,
que també s'està celebrant ara mateix,
i on el francès Xavier Blasco ha anat a l'estand de Nintendo.
Sí, senyor.
Diuen que hi ha un Mario molt gran allà,
o es veu...
Deien que el tema del cinema de Mario
és el que s'està fent a l'estand de la ràdio.
El que és una miqueta és amb el plantejament que Nintendo ha fet
respecte a l'estand i com l'ha muntat.
Sobretot el que han fet ha sigut posar a disposició, en display,
tots aquells jocs que saben que són els mateixos que surten a la pel·lícula.
Aquells en què menys la pel·lícula els referencia.
Tens Super Mario, tens el Mario Kart...
Vull dir, bueno, alguns d'aquests que la gent, si veu la pel·lícula,
doncs, òbviament, el porta a pensar
en els jocs que tenen i les seves consoles.
Doncs va, comencem amb la primera vegada, i ho fem.
Una vegada i ho fem. Atenció, Víctor, et toca a tu el primer.
Víctor Mame, doncs començava així el Generació Digital.
Tenim la sort al Generació Digital
de poder escoltar la seva música relacionada amb els videojocs,
amb l'anime o amb qualsevol cosa,
perquè el Víctor ens tocarà la música i també ens l'explicarà.
Aquesta primera setmana els qui formem part del programa
van començar a proposar-li diversos temes,
però han volgut que aquest primer ell decideixi
que tot ens semblarà bé,
qualsevol cançó de fet ens sembla fantàstic,
i per tant, hola, Víctor, benvingut al Generació Digital.
Doncs moltes gràcies per aquesta calorosa benvinguda,
amics del Generació Digital.
És tot un honor per mi i un plaer
formar part d'aquell equip a partir d'avui.
I com molt bé ho heu dit, soc el Víctor,
Víctor Mame a les meves xarxes socials,
soc integrant del grup Doctor Prats,
i aquí al programa vinc a aportar una mica de música,
de música de videojocs,
i també parlaré una miqueta
en l'àmbit més tècnic de les cançons,
una mica les interpretacions portades al piano,
perquè podeu parlar després de totes aquestes cançons.
I per començar aquesta setmana,
i aprofitant que fa poc va ser Halloween,
doncs parlarem de vampires, aquesta creatura fantàstica,
que ens ha acompanyat en tantes obres literàries,
pel·lícules, videojocs,
i parlarem concretament del Castlevania.
Víctor, has millorat molt amb la microfonia.
Ostres, és lamentable, eh?
Què va passar aquí?
Jo ho trobava com normal, és a dir, no sé què ha passat,
que vaig dir, però sí, no sé,
però vas canviar la microfonia, recordo.
Sí, és que... bueno, no sé, jo...
bueno, que també faig directes de Twitch,
és com que sempre ho tinc tot molt ben posat,
i de cop i volta un dia, sense tocar res,
tot funciona malament. Ah, sí, sí.
Sí, és un clàssic, això. Passa, passa.
I dic, bueno, no sé, seré jo, no?,
no, estava malament, aquell dia.
No, no, no, escolta'm, cap problema, se t'entenia perfectament,
i vam escoltar com escoltem la música de tant en tant teva.
Això va ser l'any 2018, potser?
No, una mica més tard, no?
2019. 2019, sí, sí.
Era just a mans de la pandèmia, crec.
Pot ser que sí, o...? Sí, sí.
Quina pandèmia?
Els vampires, no? Ara, ara, ara.
Per això la música, per això la música.
Molt bé, escolta'm, per cert,
avui començarem amb els regals, i ens has portat dos terers.
Dos terers. Sí, he portat un parell de terers.
Però terers, de veritat, físics, eh? Sí, mira.
Com és això? Què està passant? O sigui, els estàs fent, els estàs creant, no?
Sí, estic enregistrant diferents recopilacions de cançons
de diferents temàtiques.
He portat un d'anime i un de videojocs.
Molt bé. Sí, sí. Bueno, són meus, sí, sí.
Però això per què ho fas? Perquè els ulls, què, t'ho demanaven?
Bueno, jo ja porto 4 o 5 anys aprenent-me cançons,
bàsicament, a tuits,
fins al punt de prendre més o menys mil cançons,
i el que estic fent ara és gravar-les perquè estiguin ben gravades,
perquè fins ara les tenia, però amb vídeos d'entreteniment,
o coses una mica menys ben gravades, i ara ho estic gravant.
Molt bé, i faràs diversos, amb diversos tipus, tots, eh?
12. Això és un projecte que consisteix en gravar cada mes
un disc de cançons a bandes sonores al piano,
i el públic que em segueix, o la gent que està atenta a aquest projecte,
doncs escull les temàtiques i les cançons.
Que xulo. Molt bé, fantàstic.
Escolta, me n'heu adonat el primer,
i ara et demanarem, si et sembla, que treguis un número.
El tenim per aquí, no? Sí, senyor, tenim uns numerets.
Li diré al públic, els numerets estan dintre de la capseta.
El van adonar que hi ha una funda,
hi ha una tira amb el fons negre, amb uns numerets de colors.
M'encanta l'explicació de veritat.
Exacte, esteu al tanto. Molt bé, molt bé.
Potser es pensen que són dins i obren la capsa i tal.
Tu vulguis agafar el numeret que vulguis.
Ho posarem al revés perquè així no es vegi.
I s'emporta el lot de CDs.
De fet, és un d'aquests CDs que la gira.
És el 8 o el 80.
Clar, no ho sé. No hi ha tanta gent.
El 8, el 8.
Qui té el 8? El 8, el 8, el 8.
Molt bé. Perfecte, un aplaudiment.
Doncs per tu, el primer CD,
i ara anem a escoltar el primer moment de la Laia.
Avui també us presentem la Laia Nerín,
també coneguda com a Gufo Love.
Un aplaudiment, no? Sí, i tant.
Per cert, què prefereixes, Gufo Love, Laia?
Com vols que et diguem? Com preferiu.
Sí, de veritat? Sí, i tant.
A la Laia li encanten els mussols. Així és.
Per què? Com és això?
Sempre que m'han preguntat quin és el teu animal preferit,
deia els mussols.
De fet, hi ha molta gent que té por als mussols.
Sí, pel moviment del coll, moltes vegades.
Tenen un aspecte bastant inquietant.
Hi ha gent que els col·lecciona. La meva àvia.
No, que els col·lecciona, però... No, no.
No serveix.
Jo, cada vegada que anava a algun lloc,
li havia de portar un mussol.
De fet, si vas a sentir-se del vellès, tots són mussols, allà.
La Laia és molt activa a Twitch, a jugar a videojocs,
xerra amb els seus seguidors,
i el que vol, sobretot, perquè ho haig de llegir,
és passar-t'ho bé, en general.
Sí, i tant. Per això estem, si no, no ho faríem, realment.
Jo crec que deuries dir...
Si em comença a preguntar per mussols,
si hi havia nivell...
No estava el guió, lo dels mussols, o sí?
Va sortir? Sí, va sortir.
Clar, jo arribo a un lloc nou i em comences a preguntar per mussols.
Exacte, exacte.
Si algú dubta, em segueixen agradant molt els mussols.
I els gats, també.
Es va notar amb el Harry Potter,
quan vas jugar el joc de Harry Potter, es va notar.
És veritat, és veritat. Tot ple de mussols.
Què estàs jugant, ara? Què et veig aquests dies?
Aquests dies estic provant, però sembla...
Un Japo, no? Un joc Japo-Japo?
Però no m'ha acabat d'agradar.
Qui posa el nom, eh? Es diu Little Witch Noveta.
El vaig provar quan estava a Early Access,
perquè és com uns souls d'una bruixa que només tira màgiques.
No anem bé.
No hi ha mussols.
Per començar no hi ha mussols, després.
Massa difícil.
L'han d'acabar d'ajustar.
I anaves a dir algun joc que estaves jugant?
Improvisadament he començat amb el Death's Door.
Improvisadament.
Portes un corb i és així com amb vista isomètrica.
L'estètica és al·lucinant,
i les mecàniques dels bosses, dels jefes, una passada.
Molt bé, molt bé.
I remaneu-lo, perquè...
Perquè està bé. És impressionant.
Molt bé, doncs agafem un número,
que tenim l'altre CD del Víctor Mame,
i tindrem un altre regal.
Aquest és el xou de boi, una mica, eh?
Allà hi queda l'altre CD. Exacte, l'altre CD.
Número 13. 13.
Tenim el 13. Mira.
Ai, tu.
Albert, he de comentar que encara que no guanyin el CD,
es poden escoltar gratis a Spotify.
Ah, sí? Directament? Les llistes estan fetes?
Si estan fetes, a Spotify ha sortit avui el quart disc,
que és l'1 d'abril, que surt cada 1 de cada mes.
Molt bé. Ah, el teu partit personal.
Sí, Víctor Mame. I el d'avui de què ve?
De pel·lícules. Harry Potter, Senyora dels Anells,
Tina Paradiso...
Molt bé. Sí, sí.
Fantàstic. Molt bé, doncs res, el segon que hem donat,
ara anem al primer moment d'atenció del Víctor Matute.
El dia, quantes hores jugues,
quantes hores edites vídeos o fas directes,
i molt important, quantes hores dorms.
Ah, una mica tan per cent, eh?
Sí, sí, perquè no m'ho explico.
És que varia molt. Dormir no dormo massa.
Potser... Jo m'ho pensava, això.
Ja.
Però tots parlem a les 3 del matí.
Sí, és que dormir, dormir...
Jo crec que s'hauria de dormir 8 hores.
Fa anys que no ho faig, perquè jo no puc dormir ja personalment.
Per tu mateix. Ja em costa dormir.
No, perquè normalment el joc s'ha d'acabar.
Aleshores, si el joc dura 30 hores, 30 hores jugues,
i després edites edicions que poden trigar 5 hores,
edicions que poden trigar 30.
Depèn. Varia moltíssim.
I els directes també.
Cada cop estic agafant més el gust dels directes.
Cada vegada més et veiem. Cada vegada en faig més.
I normalment són 3 hores a la setmana, fijos.
Això és clavat.
Com ha canviat, no? Quina veu, eh?
Quina veu tinc.
Uau, espectacular.
Ara se'l veu més professional.
Però és curiós, era l'època 2017 que començaves a fer directes.
Sí, potser sí, no ho sé, jo no...
3 dies a la setmana... Jo no me'n recordo de res, ja.
Però aquesta era la primera intervenció com a col·laborador.
No, no, això l'havíem entrevistat abans.
Exacte, sí, sí. Com a influencer.
Com a influencer.
Deixa d'enfonsar-me, per favor.
Creador de contingut.
Sí, sí, molt millor.
Com dorms, ara? Ui, molt pitjor.
Encara menys.
Encara menys.
Encara més té que fer les coses de la ràdio.
No, però una de les coses que deies és el fet d'editar,
perquè era l'època de molts YouTube, molta edició.
Ara, edites tant, és a dir, perds tant de temps editant,
entre cometes, perd de temps?
No, sí, no ho sé.
És que, de nou, depèn de la setmana.
Però segueixen sent moltes hores d'edició i d'agravar,
però ara molt més directe.
Perquè saps que hi ha molts continguts que fan directes i punto.
Ojalá. Ojalá.
Els micos ja formaven part de la teva vida?
Sí. Saps què passa?
Que jo, de petit, això és molt curiós.
Vaig veure... Això era de decisions del Maristas, eh?
I s'havia de fer una feina, un treball, un col·laix d'uns animals,
i vaig veure un mono que era preciós,
amb uns ulls enormes, que era del Madagascar, o no sé què.
Vaig dir...
Los monos son lo mejor del mundo.
I em vaig adonar que no era un mono.
No sé què cony era.
No ho he sapigut mai.
Si és del Madagascar i amb aquests ulls devien ser l'Hemurs.
Potser. Potser.
Però jo ja havia pres una decisió, saps què vull dir?
Els monos...
Hòstia, això es queda molt de sou, eh?
Sí, sí.
Però, Francesc, flipo que tinguis el nom de...
De l'Hemurs.
Tenia una careta petitona i uns ulls així, però vaig decidir...
Aquest era el petitet, no era l'Hemurella l'altre.
Vaig decidir no buscar-ho per no trencar la màgia.
Aquest, aquest. Molt bé, molt bé.
Vegem, agafa'ns el número 1, perquè continuem els regals.
Òbviament, Òbviament, Òbviament. Aquest, aquí.
El 2.
Doncs s'emportaràs pins a Mobile World Congress.
Explica, Francesc, què s'emporta.
Hombre!
A veure, aquí hi ha dos lots, hi ha dos lots,
hi ha dos lots de pins...
Aquest és el que queda.
Aquest és el que queda, perquè el que sigui més complet...
Per què és més complet, Francesc?
Perquè no hi ha tots els pins.
Ah!
Explica una mica per la gent que no...
Aquests són els pins que es donen al Mobile World Congress.
És una mena de Gym Cama que organitza Android
durant el Mobile World Congress.
Aquests pins són exclusius d'allà, no es troben enlloc més,
i estan repartits pels estants de les diverses cases.
Llavors, jo, quan em passejo per mirar tot el que hi ha al Mobile,
doncs sempre agafo la mà i vaig pescant, els vaig pescant.
I després de que em facin la meva pròpia col·lecció,
perquè soc irreverentment col·leccionista
i no puc evitar si alguna cosa es pot col·leccionar i ho palla que vull,
doncs el que em queda sempre ho reparteixo pels uients,
perquè hi ha gent que li agradarà el tema dels pins,
i són exclusius d'allà.
No es venen, no es troben enlloc més.
I, clar, a vegades em queda per fer dos lots,
però un sempre té més pins que l'altre.
Una pregunta.
Al pròxim Mobile World Congress, si no fessin això, aniries trist?
Mira, ho trobaria a faltar, perquè jo...
A partir d'ara, ja vas allà per la gincana dels pins.
Si jo directament... És el dia que més camina de l'any.
Sí, sí, sí.
Nosaltres fem un especial, però jo sempre li pregunto com ho tens,
quan estaràs lliure per poder fer el programa des d'allà.
El dia que la vaig acabar, per primera vegada, vaig dir...
Perfecte, jo no la faré mai més,
perquè això no pares de caminar, no pares de donar les voltes i tal.
I cada any agafat, no, aquest any no.
Però, Francesc, tu quan vas a l'estand de Samsung, per exemple,
et presentes com... Hola, soc el dels pins.
Jo em veuen venir de lluny i ja els van venir de lluny.
Diuen, tenim una tele nova que... Pin, el pin!
Quan és cada col·lecció? Però potser estem parlant de 200 pins.
No, és que varia cada any, no? Algunes han sigut bastant massives.
70 i escaig i tal, que a vegades eren molts menys.
És que sembla complicat, eh?
Per cert, estar, estic veient el públic,
per exemple, que hi ha l'Oriol Dalmau,
barraria fer-li una pregunta a l'Oriol.
No el veig, no el veig. Ah, és que és baixet.
No t'estaca amb la camisa aquesta.
Oriol! Com esteu? Bones!
Gràcies per venir, eh? A vosaltres per convidar-me, que bé.
Sí, perquè tu continues a Flash, a la competència, és correcte?
Exacte, no sé si ho podia dir, però estic a Flash.
Per què? Per què no?
En aquesta casa, moltes vegades hi ha un problema...
de dir el nom de la competència
a les persones que treballen a altres emissores,
com aquí al costat, de RAC1.
Totalment, i a Flash, no es pot nombrar una emissora que no sigui...
Ho dius de veritat? Totalment, eh?
No, et baixa que et toquen el crostó.
Que fort, que fort. Com va el tema de videojocs, Oriol?
Mira, últimament t'he de dir que estic més amb el tema retro, eh?
Sí?
Perquè els videojocs que surten ara
cada cop se'n fan més pesats en quan allargs.
T'estàs fent gran. Potser és això, eh?
No es va recuperar. No tinc gaire temps.
El despràntic no es va recuperar.
Això em va passar amb el nou Horizon, per exemple,
que l'acabes deixant un mes i quan tornes dius, on era?
Com funcionaven els 50 botons?
Per què estic aquí, qui soc?
En canvi, tu jugues a Golden Axe i ho entens ràpidament,
què fots allà, has de matar tothom que es mou i ja està.
Prefereixo el retro. Molt bé, molt bé.
Jo això em vaig petar a Cyberpunk, que el tenia pendent.
Però això és culpa teva, ja, eh?
Sí, no, no, tu te'l recordes, eh? T'he oblidat.
I Cyberpunk, què? Al final, bé?
El tenia pendent perquè, com que tenia por que sortissin bugs
per tot arreu i m'explatés la Xbox,
doncs l'he jugat un any i mig més tard
i ara hagi jugat, el recomano, 100%.
Ara, mas 18, eh?
Ah, sí? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé.
Hi ha molt sexe, hi ha molta violència,
però el videojoc està molt bé i ara funciona.
Molt bé, clar, clar, és veritat.
Sí, sí, sí, sí, fantàstic.
Escolta'm, anem al primer moment de la Gina Tost.
Atenció.
Les 4 i 10, Elisabet Sánchez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ara ens comencem a repartir,
que ara que tindrem molts diumenges i molts dissabtes,
diumenges dispersos i dissabtes digitals.
Escolta'm, Elisabet, vaja, no ho sé,
no sé què ha passat, però aquesta setmana,
el barret d'en Francesc Xavier Blasco, el Saló del Còmic,
Twitter, Facebook, has tingut feina, eh?
Sí, moltíssima.
I de fet, no sé si ha causat més color al Francesc Blasco,
passejant pel Saló del Còmic amb el barret de Totoro,
que de fet fa un moment encara el duia.
Més coses amb Rovell Bassallo,
que ens ha enviat una foto molt divertida del Saló del Còmic,
on es veu una batcoba feta de l'ego
amb els seus personatges i tot molt macos.
Hi ha coses fantàstiques, eh?
El Facebook s'està convertint en una mena de Pinterest
de coses culturalment disperses,
perquè la gent ens col·loca al nostre mur fotografies que ens encanten.
Està molt bé, i a més a més no se'ns passa res,
perquè el que no veiem nosaltres ho veuen els altres.
Hi som.
No era la Gina, era l'Elisabet Sánchez, per uneu.
El nostre Facebook s'assembla força al Pinterest.
Estaven fatal, eh?
Quina informació, per favor!
És que, de veritat, jo quan escolto,
com ens vam bolcar a les xarxes...
Al final, dius, ens hem tornat boig...
És el moment que ens havíem tornat bojos, eh?,
que era el Periscope, o no sé què, posem aquí la càmera...
No sé quantos...
Jo recordo el moment exacte, a l'altre estudi a Catalunya Ràdio,
on us vaig dir, hi ha una cosa que es diu Facebook.
I tant.
I el Seies em va dir, això és una mena de web per lligar?
I jo, no, no, no, és una cosa que...
Tu m'ho vas dir abans
a la presentació de la PlayStation 3 a l'Art Futura.
Fent cua,
em vas dir, Albert,
hi ha una cosa que es diu Facebook,
però només entren els estudiants o els universitaris, dic que...
Ja, molt bé.
Ja veig que m'expliques.
Exacte.
Jo el que trobo, una disculpa aquí, que jo crec que es mereix,
que la primera intervenció de la pobra Elia
ha sigut comentant els meus barrets al Saló del Còmic.
No, no ho recordo, eh?, però...
Abans parlàvem amb el Francesc que tenies dos barrets.
Jo crec que això mereix una menció.
Sí, sí, hi havia el barret de l'Ovendo,
que em posaven al Saló del Còmic,
i el barret de tot oro que em posava al Saló del Manga.
Molt bé.
I anàvem donant pistes per les xarxes del programa
d'on m'estava, quina exposició estava veient,
a quina estona em movia,
per si algú del programa estava allà, se m'acostava i em deia,
jo també soc generació digital,
doncs li regalàvem algunes de les entrevistes que fèiem amb els autors,
els llibres que ens signaven...
Era com allò que vas a una botiga i vengo de parte de...
No ho ha fet ningú.
De fet, la gent ho diu, però això no ho ha fet ningú.
Jo no ho he fet, no sé si...
És més, també ho havia fet durant el Festival de Sitges,
i la primera persona que va guanyar el joc
que jo regalava a qui em trobés al Festival de Sitges,
que era un joc de PC dels Monty Python,
és aquell senyor d'allà.
Ostres!
Molt bé, molt bé.
Jo us deia, públic molt fidel és el que tenim.
Doncs escolta, Meli, agafa, sisplau, el número,
perquè tenim el segon lot de...
A veure...
...de pins del Mobile World Congress.
Per què seran els pins?
3.
Home, el Víctor! Molt bé!
Molt bé!
Escolta'm, li vull preguntar una cosa al Víctor,
perquè el Víctor és molt amic meu.
Víctor, només...
De fer dues preguntes.
Quantes hores de videojocs has jugat a la teva vida?
Cotíssimes.
Potser dues hores.
Dos hores a la teva vida.
Però escoltes el Generació Digital?
Per què?
Primer, perquè fa més de 20 anys que ens coneixem,
i fa molts anys sense escoltar-te,
i no ho sé, potser va ser de venir de públic el mes de juliol.
Correcte.
Va venir una mica perquè m'ho vas dir.
Em va agradar.
Em va agradar el programa. Molt bé.
Feia molt temps que no l'escoltava,
i a partir del mes d'octubre us he anat escoltant cada setmana,
tot i que no jugo a videojocs.
Exacte, exacte.
I us he de dir que el Víctor em fa crítiques.
Sobre el programa?
Que jo després tinc en compte i faig certs canvis.
Això potser no ho sap, però sí, sí, ho tinc superen compte.
Així doncs, un aplaudiment pel Víctor, no?
Molt bé.
Molt bé.
Ara sí, Gina, anem pel teu primer moment.
Anem a escoltar-lo.
Comentava amb un pare d'un xaval que està jugant,
que diu que li agrada molt que jugui,
perquè s'entrenen fent uns moviments, uns dits,
que normalment no s'utilitzen,
i que això quan sigui més gran
li anirà molt bé per tocar la guitarra de veritat.
Això és veritat, perquè jo vaig aprendre a tocar la guitarra de petita,
no sé tocar la guitarra,
però és molt més fàcil jugar amb difícil,
perquè tinc el moviment dels dits, i tinc els dits torts,
ja entrenats d'haver passat trastes i trastès.
A veure, Gina, aquestes mans...
Sí, sí, podem corroborar directament
que els dits índex de la Gina van un cap a Tarragona
i l'altre cap a Girona.
Molt bé, a veure...
Sí, és veritat, sí, sí, ens l'està ensenyant.
Cada vegada penso en això, eh?
Estaven comentant, que parli, que parli la Gina,
aquells jocs musicals...
El hero, el rompa... Quina època, eh?
Quina bona època, tu. Sí, 2007-2008, eh?
Absolutament lamentable.
Diu quan era petita, però és que ja ho eres de petita, aquella època.
D'aquí, això què era, 2007? 2007, sí.
2007. Sí, sí.
Bé, doncs mira...
Jo crec que hauríem de baixar una miqueta el volum, perdoneu, eh?
El volum del... D'aquí, el baixo.
Sí, sí, una miqueta.
Haig de dir que és la primera vegada que vinc de públic.
És veritat, Gina, és veritat.
Qui és la primera vegada que ve de públic? Jo.
Quina, guardes aquests jocs,
tipo, d'aquests que tenien les guitares, etcètera, a casa?
Com que...
també visquen pisos petits, no.
No. Perquè, si no, una mica haurien les coses noves.
I l'aldiògen es digital ha arribat més tard.
Val, d'acord, d'acord.
Però des d'aquí s'ho veu molt bé, eh?
S'ho ha de dir, s'ho sou molt divertits.
Escolta'm, agafa un número, també.
Doneu-li un número, perquè donarem ara un altre regal.
De fet, el regal que donarem ara,
ja us ho diré, eh?,
espereu, eh?, perquè tinc una mica de...
És que són tants regals, tanta gent, tanta cosa, tants números.
Sí, el de les xarxes de rock m'asseguen.
Mira-t'ho bé, mira-t'ho bé. Molt bé.
Ah, aquí el que el tenim. Molt bé.
Gina, a veure, crida, crida.
El número? Ah, que ha d'agafar el número.
Sí, sí, sí.
Veus com és molt d'hora? És dissabte molt d'hora.
Crida, crida.
I tanta gent matabala, això.
Li costa, eh?
90 persones, aquí, no, no.
El 6, el 6, qui té el número 6?
Molt bé, molt bé, l'Oriol Boira.
Molt bé, a veure,
anem ara cap al moment de l'Estar,
la primera intervenció de l'Estar.
Això quin any era, perdona'm? El 60...
2003.
El 1967, oi, sí, sí. 2003.
Vull que apareu atenció a la primera intervenció d'ell.
Jordi Cellas, director i presentador,
fa com un... fa com un speech, d'acord?
I el respectat director, Jordi Cellas, d'acord?
I parlem de la consola NeoGeo, d'acord?
Ell fa guionat, que s'ho ha preparat,
tot un interès... Tot bonic, explicat...
I per primera vegada l'Estar... Diu això.
Quin interès creieu que podia tenir, en aquell moment,
CNK, per treure un producte
de les característiques de NeoGeo?
Pregunta oberta.
Doncs pràcticament em penso que és,
potser una mica al revés del que has explicat.
En teoria, pel que diu la història,
CNK va fer la NeoGeo en plan domèstic,
per promoure una mica que la gent nés més
a la sala cercada, que nés més a les recreatives.
El que va ser curiós que li va sortir pràcticament al revés.
Hi havia gent que anava una mica incitada a jugar a les màquines,
després volia comprar-se la NeoGeo partint de la casa.
Bueno...
Perdona, Star.
A veure, és el que hi ha.
S'havia de dir, escolta.
Va començar trepitjant fort, eh?
Pràcticament al revés.
Clar, perquè ell explicava la consola,
que s'havia fet d'una manera,
les idees que tenia CNK, tal...
Clar, jo ho sento, no.
Escolta, era així.
El que explicava és que la CNK volia que la gent...
Perquè les màquines, no sé si us ho sabeu,
les recreatives de CNK anaven amb una targeta,
que la consola també tenia, per gravar els rècords.
Llavors, tu a casa jugaves,
marcaves un rècord, te l'enregistraves a la targeta,
anaves a la sala de màquines, posaves la targeta,
i traspassaves des d'informació, saps?
Molt bé, molt bé.
Llavors, això, el que va fer que anés CNK i la NeoGeo,
doncs me n'ha... ho patés.
No passa res.
Sí que passa, si ara deu estar empipat,
ara s'està escoltant, encara ho porta.
No trobo les males vibres del Jordi.
Doncs escolta'm, ara regalarem el llibre de l'Anna Codina,
que es diu Algoritmes, i treu tu mateix un número.
Aquest mateix, mira. Aquí tenim el número 15.
El 15. Mira, el del Mau.
Doncs per ell aquest llibre, aquesta novel·la...
que ens van enviar.
Ens van enviar, i escolteu, ara anem, anem, anem...
Jo m'he perdut molt, a la cançó, sense jo.
És veritat, és veritat, gràcies, perquè vaig perdut.
Sí, saps què passa?
A l'Starr també tinc un altre tall.
Ah, són dos? Un altre moment, sí.
Perquè volia recuperar...
Jo crec que ha sonat alguna vegada aquí, a banda d'una catalana.
Nosaltres vam anar el dia que la UAB va portar l'Alexei Paginó,
el creador del Tetris.
És a dir, ell va fer com una conferència molt interessant.
Per cert, si aneu a espacesonantri.com,
allà la podeu trobar, tota sencera.
Parlem del 16 de gener del 2008.
Acaba la masterclass de l'Alexei Paginó,
i arriba el torn de preguntes.
I la darrera pregunta...
Sí, me'n recordo, me'n recordo.
La fa l'Starr. Ara ens haurem de recordar.
No està editat.
És a dir, hi ha un moment que fa la pregunta, hi ha un silenci,
i hi ha la reacció del creador del Tetris.
Sí, senyor. Escolteu.
Una muy cortita.
¿Se liga mucho siendo el creador del Tetris?
Well, not really, thank you.
Well, not really.
A mi em preocupa que diguis el no-gràcies.
Per mi que me'n vaig mal interpretar bastant, perquè...
Bueno, va ser...
S'ho va pensar i, hòstia, no sé...
Si no s'hi ha equivocat,
crec que aquesta pregunta va sortir al 20 Minutos, al diari.
Sí, sí, ja t'ho va sortir a tot arreu.
Home, clar, no m'estranyes.
L'única pregunta interessant.
A més, recordo que tu em vas fer també, crec, un article,
va ser fotografies de les seves sabates,
perquè eren com molt soviètiques.
Sí, perquè...
Tu em va llamar Alexei Pastygov, hòstia, el creador del Tetris,
un paio que deu estar forrat, no sé què.
I era un senyor que era una miqueta com un tarragoní,
una miqueta així...
Una miqueta de calmat...
I portava unes sabates, que eren uns mocassins,
que em va sobtar, no?
Dic, home, un senyor que té tanta pasta
i que ha viatjat tot el món,
portava unes sabates que semblava espardenyes d'anar per casa.
Sabates molt... Exacte.
I el veia estar molt modocito, molt tranquil, molt deprimit.
Doncs aquesta imatge que dius contrasta molt
amb la que es pot veure a la pel·lícula que es va estrenar ahir mateix.
Ja l'he vista. Ui, quines ganes de veure-la.
Què tal? Com ha anat? A mi em va agradar.
L'únic que molta gent dirà és una mica exagerada,
però ja ha tret... Hi ha persecucions de conxes.
Hi ha explosions de conxes.
Està divertida, a mi em va agradar.
És una llàstima que he intentat fer tot això,
per donar-li un cert dinamisme a una història que ja de per si,
autènticament és absolutament acollonant.
Està bé, t'agradarà, pel·lícula francesa.
La llala critica, eh? Però bueno...
Està indignat, està indignat.
Molt bé, anem al primer moment de l'Albert Garcia.
29 del 9 del 2002.
És l'Albert Garcia el que parlarà, eh?
Sí, sí, sí. Vull dir anar a dutxar-ho clar.
Que és l'Albert Garcia.
Parlarà de les mecàniques del castelbània.
Hòstia, vale?
La teva primera intervenció comença malament per...
Jo era tècnica en aquella època.
I tio, et foto malament el micro, al principi.
Em sap molt greu.
Doncs res, escoltem el moment de l'Albert Garcia.
Té tota una sèrie de trets
que l'han fet de característica i molt única.
Home, és una mecànica que va funcionar bastant,
i això ho hem vist al llarg de tota la saga.
Des del primer part a MSX
fins a l'últim, les últimes versions que han sortit per 64.
Aquestes han patit canvis,
però el canvi que han patit
ha sigut el pas de dues dimensions a tres dimensions,
i molts han criticat aquest canvi.
O sigui que, per una banda,
estem en contra d'econòmic,
en contra d'econòmic per no actualitzar el títol,
i per una altra, quan ho fan,
diem que si la càmera no és bona l'angulació que té,
i ens queixem d'altres coses.
Va ser legal que vinguessis al programa?
Vull dir, perquè jo crec que era... Sí, vull dir.
Era menor. Quina edat tenies, Albert?
Però mira si era petit, que era una altra.
És que heu de tenir en compte
que més de la meitat de la meva vida
és generació digital.
No, però és veritat que l'Albert, a més a més,
ha estat molts anys, sembla molt petit i molt jove,
i és que nosaltres el coneixem de fa molts anys.
Ho prenc com un al·lògic.
Tu sempre seràs molt jove. Quina edat tenies, el 2002?
Jo tenia, crec que en aquell moment, 19 anys.
19. Acabava de fer 19 anys.
I estaves parlant de Castelvània 2D a 3D,
que hi havia moltes queixes.
Estava molt interessat a parlar del canvi de 2D a 3D de Castelvània.
Vaig començar molt a fons, ja fent una crítica d'aquest joc clàssic.
Sí, sí, està molt bé.
Per cert, m'agradaria saludar la teva mare, que ha vingut de públic.
Hola, jo diria que és l'Ouyen.
És la primera Ouyen, no? Hola, xata.
Hola, què tal? Molt bé.
Escolta'm, jo encara hem recuperat fotografies que tenim de l'època,
i surts fa 21 anys.
Això és familiar.
Exacte. Estem molt contents que hagis vingut.
Moltes gràcies, jo també, de venir.
Ens vas escoltant? Sí.
Molt bé. Com el Víctor.
Ella també fa crítiques, eh? Sí?
No me les dius, no me les dius.
Ja les enviaré, ja. Molt bé.
Ja, molt bé, molt bé.
També tinc un altre segon tall de l'Albert.
Sí, sí, sí, Albert.
Però d'aquest univers o de l'altre?
No, no, és més endavant, és bastant més endavant.
Estem parlant de l'any 2007-2008.
És una pregunta que vas fer a l'Òscar Araujo.
Ostres! Música.
Música i dissenyador.
Se liga mucho haciendo...
Fent les músiques del castelbani.
Aquesta va ser pitjor, va tenir conseqüències.
De fet, només us dic una cosa.
Aquella pregunta va ocasionar que el programa més escoltat
de la història del generació digital fos aquell.
Tenim l'Òscar Araujo, que és músic del castelbània, d'acord?
I parlem de com fa la música,
és un tio supertampat, ja el coneixeu, l'Òscar,
i hi ha un moment que l'Albert diu això.
He estat jugant molt al castelbània, me l'he passat,
és una mental i li dona un toc molt interessant,
perquè sempre la banda sonora d'aquests jocs
havia estat molt encasallada amb el mateix estil japonès.
I crec que està molt bé.
Però vull fer-te una petita pregunta-tranca,
aprofitant que et tinc aquí en directe.
Com pinta la banda sonora del castelbània 2?
T'ha agradat la primera? M'ha agradat, sí.
Esperem que encara sigui més espectacular.
Ah! Una confirmació, eh? Una confirmació.
Basta pregunta-tranca.
Això què va significar, Albert?
És a dir, ell va dir una cosa que no se sabia oficialment,
que s'estava fent una segona part, no?
I va significar que el generació digital sortís amb mitjans
d'arreu del món, citat en un programa ràdio,
a l'emissora Catalunya Ràdio,
doncs han migconfirmat l'existència de Lords of Shadow 2.
Vam rebre crítiques de l'equip...
Sí, home, sempre que passen aquestes coses, els estudis s'enfaden.
Va haver trucades, va haver trucades, a mitja nit.
Sí, sí. Era una pregunta...
Jo ja ho vaig dir, era una mica tampa.
Es podien no respondre.
Clar, és que les queixes haurien de ser per...
Sí, pobra Òscar, que crec que també va rebre, també.
Va caure, sí. Pobret.
Però ho va dir, hòstia, jo crec que l'estava fent,
i va dir, si t'agrada aquesta, l'estic fent.
És la nostra feina. És la nostra feina.
Clar, clar. Periodisme, periodisme.
Recordo que per aquesta època vam aconseguir un programa en directe,
crec que també hi havia el públic en aquest programa,
que al noc el creador del Minecraft ens saludés.
Ah, sí, és veritat. No sé si ho recordeu.
Per Twitter. La gira se'n recorda.
Sí, sí, sí, per aquesta època.
També va ser... Hòstia, hem dit Tetris, hem dit...
Vull dir, també hem dit Stop, això.
Doncs, escolta'm, agafa un número,
que regalarem ara el llibre Terreto, d'Ivan Tapia.
A veure, va, aquest mateix.
El número és el 12.
Oh, home...
Molt bé, l'Edgar.
Aquest llibre us ho passareu bé, els dos, segur.
Anem a l'any 2002,
i el primer programa on apareix Francesc Xavier Blasco.
Aquell dia l'entrevistem
perquè ell ha anat a una exposició a Londres
que es deia Game On.
Sí, senyor. I estava dedicada als videojocs.
Era un esdeveniment que en aquella època no estàvem acostumats.
Hòstia, una exposició de videojocs.
Era, em sembla, la primera gran retrospectiva
que es feia a nivell europeu de la història dels videojocs,
amb màquines, amb programes originals,
amb material, etcètera.
A Berlín, no? No, es feia a Londres.
A Bàrbican. Ah, vale.
Sí, i vaig anar-hi just aquell estiu.
Molt bé, doncs escoltem aquest primer moment teu.
En Francesc Blasco va tenir l'oportunitat de poder-hi ser
i va viure una mica directament
l'experiència d'estar dins el Game On.
Com va anar, això?
Primer, vas anar a Londres per anar al Game On?
Vas enganyar algú per anar a Londres per veure el Game On?
O no? O vas anar a Londres i t'ho vas trobar allà?
No, ja hi anava conscienciat de que...
Per meditació.
Vaig descobrir el Game On en un reportatge
que es va fer al magazine electrònim Matranet.
I des de llavors, quan va sortir l'oportunitat de fer vacances,
realment es va convertir en un destí
que vaig anar imposant una mica a la persona que m'acompanyava,
que també tenia ganes d'anar a Londres per altres motius
i així es va convertir en un mena de kit pro quo
i vam poder-hi anar.
El problema és que l'un d'aquests dies
la vaig tenir que arrossega fins a aquesta exposició
en què ens hi vam passar mig dia,
i em va agradar.
Atenció a la meva intervenció.
A vosaltres us ha canviat la veu, també, eh?
Sí, ara, ara sí.
Has dit imposar,
Albert va imposar en un moment donat per convèncer la teva dona.
Sí, bueno, és aquelles coses que...
En aquella època era la teva dona?
Home, no, no era la meva dona.
Legalment, ara tampoc ho és.
Encara, no?
Però res, sí, sí.
Molt bé, recordo aquell dia que, de fet,
no sé com vas venir per alt, generació.
Doncs vaig venir perquè la sortida aquesta cap a Londres,
vaig fer una pàgina web per ensenyar les fotografies,
no hi havia en Facebook, no hi havia en xarxes socials ni res,
i tot això ho compartia a través de la gent
que participava en un foro de Usenet,
és com Sistema Sinclair, on també hi estaves tu.
Molt bé.
I allà va ser on em vas contactar per dir-me,
escolta, que faig un programa que comencem,
que és el primer programa de temporada,
vinc a explicar l'exposició i vaig dir-s'hi, home.
I em va dir en Jordi Cellas,
escolta, que resulta que els divendres
que grabem dos programes,
per què no et quedes el següent?
I vaig dir, bueno, doncs me quedo el següent.
On, per cert, no cobrava-ho.
No, no, què va, però tenir l'oportunitat...
En aquella època.
...de sortir davant d'un micròfon i parlar de videojocs,
les coses que t'agraden, això ja estaven més i que apagats.
Molt bé. I, de llavors, 21 anys, Albert.
Sí, sí, dèu-n'hi-do, eh?
Des de llavors i... Queda't el següent. Dic, bueno, vale.
Molt bé, molt bé.
Que tenim ja el següent regal,
que serà, per cert, el demà, demà i demà, de Gabriela Zevin.
Doncs el 07.
El 07. El 7.
S'estan traient aquí el número de la butxaca i a nervis.
Serà el 7.
S'estan discutint si tenen el 7 o no.
Creu que sí, però encara no està confirmat.
Encara no l'ha obert,
perquè cadascun d'ells té un didal, eh?, el didal aquest que...
Sí, el 7.
Molt bé, molt bé. Fantàstic.
És que vol dir que el numeret el tenen dintre del capset
amb els didals o mitjons per dits, que m'agradaria a mi.
I el numeret per allà ficat, i clar, l'han obert, l'han ficat dins...
Coses del directe, no?, que sempre...
Doncs anem a la meva primera intervenció.
A veure. D'acord.
Episodi 1.
Dediquem el programa al Pacman.
Era una època que el programa era dedicat a un videojoc en concret.
En un moment donat parlem de les màquines de marxanets
i el primer que dic és una aventura quan tenia 13 anys.
Sí, saps?, i m'he recordat...
Ell ja feia allò de tant...
El primer que fas al programa és una de les historietes de Murillo?
Sí, sí. Ostres, quina meravella.
Quina meravella. I, a més, no s'entén gaire, eh?
I dic una cosa que dic, però que trist,
dic... Us explico, és boníssima.
Ho barbaritzo.
Escolteu, escolteu. Generava hype.
Exacte, exacte, mireu.
Amb l'asteroids, i després sé que anem a publicitat, si et sembla,
tinc una anècdota boníssima.
Jo tenia 13 anys en aquella època
i hi havia un noi que estava jugant a la màquina
i estava fent una partida, però d'aquestes que dius...
I ell el que feia és, al final, deixar l'últim asteroid,
anava amunt i avall de la pantalla,
es carregaven els bonos que anaven sortint
que eren uns patios volantes.
Doncs es feia tants punts
que tenia fins a mitja pantalla de...
De puntuació. De tanques.
De vides que es convertien gairebé en infinites.
Jo ens va vindre el senyor del bar, perquè era un bar,
va veure jo i va dir,
tu m'estàs fent alguna cosa a la màquina,
i li va enxufar la màquina,
i el pobre es va quedar, ostres, si era el meu rècord...
Ho recordo com avui, com si fos avui.
Sí que és bona, l'anècdota.
Santès, santès.
Com diria el pollà dels santès companys.
Va passar, i hosti, tu ja feies això de l'enredo, eh?
Feia de jove, això. Molt trist.
I ara regalem el... hosti, el llibre de l'Espiri.
Molt bé. Oh, aquest és top, eh?
És el 14.
Oh, signat per l'Espiri, eh? Exacte.
Signat.
Té una caricatura, també. Un tresor, un tresor.
Una caricatura. Boníssim, boníssim.
Albert, ara sentim també el Xavier Serrano,
que també part molt important de...
I tant, i tant. Havia de venir i no ha pogut venir.
Escolti'm, per cert...
És molt tard, no passa res.
No passa res.
Us he de dir que ara mateix s'està celebrant
el torneig de League of Legends a Emposta
i que està organitzat pel BAC, per l'Ajuntament d'Emposta.
Mira, connectem en directe.
La primera partida contra ESK Telepizza,
de fet, va ser... Sí, sí.
Va jugar molt bé.
Segurament que també serà un pic de confort
i en busca de negar...
El torneig del videojoc League of Legends
dona el tret de sortida a les activitats de Viu la Pasqua a Emposta,
avui a l'Auditori Municipal.
El BAC va més enllà de l'esdeveniment anual
i fa un munt d'activitats al voltant de la indústria del videojoc,
des d'una visió cultural, artística i formativa,
i també, com avui, de competició.
I és que va tenir tant d'èxit,
la primera edició del League of Legends del passat mes de setembre,
que l'organització tenia clar que s'havien de fer més.
I mira, hem connectat amb la Sandra Mora,
que és la directora del BAC,
i ella ens explica una miqueta el perquè han arribat fins aquí.
Hola, Albert, i amics de Generació Digital.
Moltes felicitats pel vostre programa 999,
i que en compliu 999 més, com a mínim.
Naltros ens trobem en plena celebració del BAC Tournament,
que és una activitat que ha nascut arreu de la bona acollida,
que va tenir la Mini Lliga i l'espectacle de la LLVP
de l'edició del BAC Experience 2022.
Hem comprovat que al territori tenim molts jugadors i molt bons,
i amb moltes ganes de participar.
Naltros som els primers sorpresos perquè teníem pensat
un torneig de com a màxim sis equips,
però de cop i volta ens vam trobar 14 equips,
que, si comptem, són 70 jugadors de LOL.
Vam fer un torneig en dues fases.
Una online, on es van disputar les dues últimes places
pel torneig presencial, que ara descelebrem,
i on hi participin els vuit equips restants.
El torneig online el vam castigar en català i brec.
Hem descobert que hi ha nois de casa nostra amb molt talent
que cometen les partides com uns professionals.
Vam fer un streaming pel nostre canal
i més de 330 persones es van connectar en algun moment,
darrere de tot Catalunya.
Però això per nosaltres és tot un èxit.
Avui també streamegem i castegem en directe
i això està força interessant.
Gràcies a l'esforç de voluntaris, institucions i col·laboradors,
hem aconseguit fer-ne una de molt grossa
i tenim altes activitats secundàries
perquè s'ho passi bé la gent de totes les edats.
Estem especialment orgullosos d'haver creat
un canal de discos del BAC,
on hi ha més de 100 persones en qüestió de tres setmanes,
que fan moltes aportacions i ens ajuden a descobrir
altres interessos i propostes que potser podem fer realitat.
Pensem que després d'aquesta recepció brutal per part de la gent,
hem de recrear una lliga amb jugadors amateurs del territori,
perquè tinguin l'oportunitat de sentir-se
com els verdades jugadors professionals.
I qui sap, potser portar-la arreu del territori.
L'equip del BAC treballarà per fer-ho possible
perquè entenem que els esports són una part cada cop més forta
de l'indústria dels videojocs.
Moltíssimes gràcies per deixar-nos participar
en un programa tan especial.
Una forta abraçada per tots.
Gràcies, Sandra, per aquest esdeveniment.
Vull parlar amb l'Oriol Boira. Som-hi.
El tenim en darrere de tot.
L'Oriol Boira treballa a la CCMA.
T'adono el micro perquè és molt alt i està molt llunyat.
Oriol, gràcies per venir. Bon dia a tothom. Encantat de ser-hi.
Ell treballa a la CCMA i és un responsable de videojocs i arts digitals.
I ara estaven connectant amb el BAC i amb el League of Legends
i amb la catalana Brenk, que deien ells.
I això és molt fort, no?
Sí, la veritat és que la gent del BAC els vaig conèixer la setmana passada.
He fet gràcies a vosaltres fa dues setmanes,
i el que estan fent em sembla espectacular.
El que estan tenint em sembla espectacular.
Els necessitem el millor cap a terres de l'Ebre.
I està en un moment el tema del videojoc, que déu-n'hi-do.
Des de la corporació, de fet,
una de les voluntats és impulsar una estratègia de videojocs
perquè es pugui considerar aliada del sector,
un player més del sector català,
i tot el que es pugui fer serà estudiat,
i en la mesura del possible posar-se en pràctica.
Gràcies per fer-nos partícips a prop de tot això.
Estigueu-ho tens.
Gràcies.
Gràcies a tots.
I gràcies a tots els canals de la CMA,
perquè penso que aniran sortint cosetes
que ens agradaran els que els agraden els videojocs.
Molt bé.
Gràcies.
I recordeu, BAC, 5-6 i 7 d'octubre la nova edició.
Aquest any m'han demanat que, per favor, fem el programa des d'allà.
Si és que continuem la temporada que ve...
Sempre és una incògnita, això.
Sí, sempre el juliol.
Ja us direm alguna cosa.
Passareu per Tarragona, llavors.
Serà un moment històric.
Passareu més per avall.
També us voldríeu una mica sortir de Barcelona,
perquè sempre que fem programes fora és així.
Ja us donaré una miqueta de classes, no?
En lloc de nosaltres, esnaltros.
Tenies tindre.
Els faré una miqueta de traducció.
El comandament.
Molt bé.
Escolteu, hem d'anar també cap al còmic,
perquè Francesc Xavier Blasco, aquesta setmana,
també se celebra la Còmic Barcelona,
i tu ja has anat, no?
Doncs hi he anat, un plaer tornar cap a les terres conegudes
del Saló del Còmic.
Aquesta vegada ja he separat totalment del que és el Saló del Manga,
perquè ja tenen espais diferents.
I aquesta vegada, la veritat és que m'ha semblat...
que realment es vea tot molt reduïdet.
M'ha fet... Ostres, sí.
Una sensació aquella al cor de dir... Ostres, que petit que ho veig.
Però la gent està més junta...
Aquestes vegades, això, saps?, fas així amb les parets...
Però bueno, els papallons habituals ja no hi són, ho han concentrat tot.
La veritat, això sí, està molt bé.
Han donat molt més espai als autors...
a autoeditar, als autors de casa, perquè tinguin el seu estant,
perquè la gent els pugui conèixer, per poder conèixer la seva obra,
que jo crec que és una funció divulgativa del Saló
que potser s'havia perdut una miqueta,
però sí que he vist molt menys espai que altres vegades.
Ara, hi ha dues coses que sí que no m'he pogut perdre,
i una és relacionada amb el programa i els videojocs,
l'espai de Nintendo.
Nintendo ha muntat un espai molt gran, com sempre,
el seu estant ja és una miqueta característic del Saló,
i aquest any venien una miqueta acompanyats
a tot el tema de la nova pel·lícula de Mario.
I vam estar parlant amb Manuel Curdi,
també ja conegut i que ens ha donat molts records per al programa,
li feia molta il·lusió que vinguéssim a parlar amb ell,
em deia sobretot, recordo a l'Albert i a tothom del programa,
que em fa molta il·lusió que vingueu per aquí,
i entre les coses que vam parlar, la meva pregunta li vaig fer,
va ser, escolta, la pel·lícula de Mario portarà gent cap a Nintendo?
I em deia que era la gutca Mario, de veritat, i això és el que em deia.
Mario casi casi es un personaje pop ya,
o sea, es un personaje de cultura popular,
pero hay gente que todavía, pese a que tenía Mario dentro de casa,
no se ha puesto las manos de la consola,
y ese es nuestro reto siempre, decir, oye, muy bien, pues tenemos,
si hay una familia de 5 miembros,
tenemos a tres que juegan con nosotros,
y es que yo quiero a los otros dos también,
que no han conseguido convencerles,
bueno, que vean una pel·lícula, que se metan,
y a lo mejor, bueno, que empiecen a tontear con el mando,
Molt bé, és allò de dir,
encara hi ha gent que no coneix els videojocs de Mario,
potser coneix el personatge, però no els videojocs,
a veure si la pel·lícula els anima i els posa,
i per això molts dels jocs que portaven a l'estand
eren els jocs que sortiran referenciats a la pel·lícula.
Què passa, Víctor? Que m'ha fet una miradeta...
Que quasi soc jo una d'aquestes.
No t'estava mirant la laia, ara.
M'ha anat de 15 dies.
La anireu a veure? La pel·li?
Con los dientes, por dios.
O sigui, això, estic convençut que serà un èxit
que no s'espera ni ells.
Agafa aquest tall, sisplau, que acaba de dir el Víctor.
Sí, sí, sí.
Menys calés, que no en tinc.
Jo aposto que això serà un èxit sense precedents.
O sigui, que fliparem.
Tampoc és molt arriscat el que dius, eh?
No, a veure, tonto no soc, no me l'ajudaré.
Però crec que no ens arribem a fer la idea
d'on arribarà això,
i de la saga que obrirà i de...
Em sembla molt bé, però laia, hi aniràs o no?
És que no ho sé, a veure...
I fins aquí la meva participació al programa.
No, no, ho deia perquè al final, saps que...
les noves generacions són les que manaran.
Però els dibuixos són dibuixos, com els dels videojocs.
És en 3D, sí, és dels que han fet els de...
Els de Bruno.
Laia, no, has de mirar l'anterior.
La pel·li interior...
La del 80 i pico, si és de persones.
No li feu veure.
I hem despertat curiositat.
No, no m'has despertat curiositat.
Bob Hopkins i John Leguizamo com a Mario i Luigi, no.
Fixa't com era la pel·lícula,
que ja han confirmat que havien d'estar borratxos la major part...
del rodatge, perquè era insuportable.
Només el guió no podien anar amb ell.
I havien d'estar beguts.
No m'estàs donant gaires esperances.
Si això no t'anima a veure, no sé què t'animarà.
Escolta'm, però dins de l'estand de Nintendo també hi havia...
estudis catalans, no?
Sí, hi havia la gent de petons que presentaven el seu joc,
que sortirà ara ben aviat,
perquè el 6 d'abril ja surt per totes les plataformes,
que és The Curse of the Cyrax,
un metroidvania multijugador amb ratolins que pirates,
i ells li diuen el Ratoidvania.
Molt bé.
I vàrem parlar amb els fundadors de Peduncio Estudio,
Sergio García i Daniel Delamor,
i ens van explicar d'on sorgeix la idea d'aquest joc tan particular.
I el Dani va portar un dibuix del Nadal,
d'un ratolí amb una espasa,
i, ostres, rates, pirates,
i va ser al començament, no?,
de canviar del party game a metroidvania,
i després convertir-lo al Ratoidvania, no?,
perquè els protagonistes són rates pirates, no?
Sí, de fet, també hi va haver un component
de ganes d'explorar coses noves,
i veníem d'un joc que era tot 3D, el Petons Party,
i vam pensar, bueno, per què no fem alguna cosa en 2D,
perquè serà més fàcil,
no s'ha de fer riguin dels personatges ni res d'aquestes coses, no?
I quan vam començar a explorar el tema del 2D,
clar, ens vam enamorar del hand-down,
que és el dibuix a mà, que és el més elaborat,
i al final ens hem complicat més que si ho haguéssim fet tot en 3D,
però som així una miqueta.
Per mi, genial per part de Nintendo,
per apostar per Estudis Catalans, per ells, per estar allà,
i, a més, fer una activitat molt curiosa.
Hi ha persones de l'estudi amb un ordinador
que estaven treballant fragments del programa,
l'animació, el riguing, etcètera,
i així la gent podia veure com es treballava realment
amb les mateixes eines amb les que es fa un vídeojoc,
i podien veure-ho, i, a més, volia destacar...
Perdona't que, Curse of Desirret sortirà en català.
Molt bé.
Els veus estan fetes de nivell professional en anglès, això sí,
però els textos surten des del dia 1,
que és una cosa que ens fa molt feliços aquí al programa.
Doncs es queden 6 minuts del programa,
hem de donar els 6 regals, anem molt ràpids,
si de cas tu mateix agafes el número,
el primer serà aquestes llibretes,
que són les úniques que queden al món, de l'Spectrum.
Que això ho vas fer tu, no?
Sí, senyor, i aquest és el teu Spectrum.
És veritat, sí. Em vas demanar... jo el tenia perfecte.
Aquests regals s'ha fet l'Star durant tots aquests anys.
Jo aconselleria guardar-los,
perquè això en un futur...
Sí, sí, sí.
Un futur molt llunyà, però això passarà.
Els diorames que va fer...
Jo estic allà, l'estantanista.
Això s'ha de guardar.
Doncs vinga, treu el primer número, que anirà per aquestes llibretes.
Número 6, llibretes espectaculars úniques en el món.
Ja tenim el número 6.
Molt bé.
Li regalo un boli, també.
Perfecte. Molt bé.
Ah, d'acord.
Després ho arreglem.
Després ho arreglem.
Venen junts. Sí, sí, sí.
Però queda a casa tot.
Després ho arreglem. Sí, després ho arreglem.
No hi ha problema.
I continuem, si de cas està...
A veure, següent número.
Agafa un número, aquest se'n portarà, aquest llibre que ens queda,
que és el de les...
Exacte.
El número 1.
Molt bé. Molt bé.
Ara regalem el videojoc d'Astronite.
Astronite.
Per PlayStation 5, gràcies als seus creadors,
que ens han enviat el programa.
Número 11. Número 11.
La Gina. Molt bé, Gina.
Ja tens per jugar.
Ara regalem un desperaigües.
Podrà elegir la primera persona si el vol negre o el vol groc.
La que té el número 5.
El número 5.
Gerard García. Fantàstic.
Groc o negre? Groc o negre?
Groc. Molt bé. I ens quedaran dos regals.
Un d'ells serà, primer, aquest paraigua negre d'aquest ronyaràdio,
que és preciós, per cert.
Que és el número 4. Número 4. Molt bé, l'Oriol.
Mític.
Oriol Bartomeu, gràcies per venir, per cert.
Pere, unes paraules de l'Oriol. Ah, sí, perdona'm.
Comunicador de videojocs i que el teu programa de televisió espanyola...
Gràcies a vosaltres. Quin dia surt?
A cada dimarts. Dimarts a quina hora?
A les 7. I el nom del programa?
Punt de vista. Perfecte.
Cultura general. Fantàstic.
I al final, inclòs als videojocs. Exacte. Moltes felicitats.
Un aplaudiment per tots vosaltres.
Molt bé. Ja tenim el paraigua, no?
Si anem al regal, l'estrella, diguéssim que és l'Envernig,
que és el videojoc aquest xinès, que podreu jugar a qualsevol...
Una consola molt versàtil. Exacte, exacte.
És la persona que no li ha tocat res, encara.
Que és la persona que té el número 10.
Ha de ser, ha de ser. Qui és, el número?
El número 10. 10, molt bé. Perfecte, doncs ja el tenim.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Ens queden 3 minuts al programa
i ara vull fer entrar una persona a l'estudi que està als botons,
que és el Pol. Ara sabeu per què.
Ara veureu per què, sí. El Pol.
Ens ha posat una cançó abans. Sí, sí, és que m'ho ha demanat.
Bé, a veure...
Un aplaudiment pel Pol. I tant.
I el Dani Fiménez, també, que està per aquí.
Pol, nosaltres vam començar 999 programes, 21 anys...
És que és ràpid, eh? Exacte.
Quina edat tens, tu? 21.
Jo avui és que volia fer-lo venir,
perquè és una persona que quan vam començar el programa,
que va ser el juliol del 2002...
Tu dius l'agost, l'agost, jo. No havies nascut?
No havies nascut encara quan vam començar a fer el programa?
Això no es fa, eh? Sí que es fa, perquè això és genial.
O sigui, el generació continua...
I està molt bé, perquè s'ha creat un lloc aquí al programa.
No, no, absolutament.
Porta ja setmanes fent de tècnic de so.
I està molt ben ensenyat pel Dani. El Dani amb un gran mestre.
Sí, sí, la veritat.
Quant de temps portes, tu, aquí a Catalunya Ràdio?
Jo, doncs del 30 de gener. I la idea què serà?
Tu estàs aquí fent pràctiques? Sí.
Val. O sigui, has vingut al programa perfecte.
Sí, sí, sí.
Llavors què passa? Que igual estaves fins a un temps determinat?
Sí, fins al 30 de juny.
I què hem de fer? Perquè puguis... perquè aquí és fumut.
Nosaltres el volem. Volem que es quedi.
Però ja saps que tot això no... No sabem què passarà, no?
No podem. Hem de continuar.
Hem de fer pressió a la casa per continuar,
perquè ell pugui estar aquí ben bé.
Escolta'm, que estem molt contents que estiguis amb nosaltres.
A temes de videojocs, tu, Jul.
Jo, amb Empire, Civilization, Total War...
El LOL? Bueno, vaig tenir el seu, però vaig poder sortir.
L'últim que has jugat, quin és?
Mira, Total War, Warhammer.
Ah, sí? Hòstia. Déu-n'hi-do, eh?
Fàntesi o 40.000? Fàntesi, fantasi.
Era la pregunta, era.
Un aplaudiment al Pol, sisplau, i gràcies, Pol.
Un honor, un honor.
L'honor és nostre, la veritat.
I també, Dani, gràcies per estar com sempre.
Parla amb els teus talls, sisplau.
Adéu!
Només s'ha parlat així, amb talls.
Ullens que heu vingut, gràcies per acompanyar-nos.
La Gina Mala Astronite.
És boníssim, aquest joc, de veritat.
És una joia. Una joia.
Soc molt feliç de tenir-vos i també que heu vingut al programa.
I a la gent que ens escolta, no l'oblirem,
també hi ha gent que ens escolta a través de l'app
o a través de la FM de les zones.
Això, per dir que no havies nascut d'FM...
És una cosa.
Doncs marxem, continua la programació dedicat,
i acabem amb un aplaudiment i amb felicitat.
Gràcies per tot.
Gràcies a tots.