Icà, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació digital,
el programa dedicat que parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Aquest és el programa número 754
i avui us parlarem de les novetats
que hi ha al darrere de les noves consoles de videojocs
que en teoria apareixeran aquest any.
Sembla ser que totes elles apareixeran aquest any.
Aquesta setmana hi ha hagut una notícia molt important
relacionada amb PlayStation
que l'Albert García us comentarà.
Recordarem també els Lemmings.
Penso que és el millor moment
per recordar aquest fantàstic videojoc.
També la Eli ens farà el seu repàs
del que creu que és un dels millors videojocs
que ha pogut jugar aquesta setmana a través del mòbil.
Sabrem també a què juguen els adolescents dedicats,
les propostes que tenen ells a través dels videojocs,
si és que juguen, que no ho sabem.
Ho sabrem en el programa Generació digital d'aquesta setmana.
Més coses, propostes innovadores relacionades amb el terror.
Força curiós el que escoltarem i veurem
al final del nostre programa.
I entre molts altres continguts
recuperarem una fantàstica conversa
que vam tenir amb David Cuartelles,
que és el fundador i inventor d'Arduino.
Sé que te gustaría que fueran diferentes.
Ojalá fueran diferentes.
Eli!
Pero no lo son.
Por favor, no!
El proper 19 de juny apareix la segona part de The Last of Us,
el videojoc exclusiu de la PlayStation 4 de Naughty Dog,
i que porta moltíssims anys de desenvolupament.
De fet, és un dels títols més importants d'aquest 2020
de la PlayStation.
Apareix, com deia, el 19 de juny, falta molt poquet,
hem preguntat al Telegram del generació digital
si és un títol que els nostres uients esperen amb il·lusió o no.
Per exemple, en Roger Valdomán ens comenta
que no ha jugat a la primera part,
però que ho farà per jugar aquesta segona.
És una bona forma que si no has jugat el jugues ara a la primera part,
i així d'aquí un mes tens el joc molt més al cap,
cosa que estava força bé,
perquè fa tants anys que potser molta gent no se'n recorda.
Ens comenta que ell no va jugar al primer
i que no creu que jugui al segon,
que són jocs que, evidentment, de molta qualitat,
però que no són el seu gènere.
És un gènere, efectivament, molt especial.
Tenim moltes ganes de parlar d'aquest joc.
Esperem poder-lo jugar d'aquí poc
i poder-lo comentar en aquest programa del generació digital.
Normalment, tenim l'Estar al final del programa,
i jo crec que era de justícia
perquè connectem ara amb ell.
M'ha enviat un vídeo
on ell us vol compartir un comentari molt personal
de com veu ell les emissions en streaming
dels programes de televisió,
dels concerts que s'estan fent ara, per exemple, a la televisió,
coses com aquesta que estem fent del generació digital.
Com ho veu ell amb dos mesos
ja d'haver-se vist molts minuts de televisió durant aquests dies?
Hola, Star!
Això sou la resistència.
Mira, Murillo, hi ha una cosa que no t'he dit mai,
i és que penso que els vídeos que fem aquí pel generació digital
són collonuts.
A nivell tècnic, a nivell tecnològic,
el que tenim són les càmeres dels mòbils,
les càmeres dels orinadors,
i, per norma general,
els micròfons que fem servir són de pas o cap amb oli.
I tot i així, escolta,
com que la qualitat es veu, no està malament.
Ara vés i posa la tele.
Vés. Qualsevol canal, el canal que tu vulguis.
I durant gairebé dos mesos
ens estem empassant programes fets per professionals
que a mi m'entren ganes d'esgarrapar-me els ulls
amb una forquilla del mal fet que estan a nivell tècnic.
Però que això no és res, no és res encara ni més.
Mira, ara resulta que el futur de la música
diu que passa per fer concerts en streaming.
Crec que hi ha moltíssims periodistes o comunicadors
que han demostrat ser uns pícies amb criteri nul,
ho sento molt, en quant a qualitat visual,
perquè queda demostrat per les coses que estan fent.
Ara em trobo, i estic veient i escoltant sobretot,
músics que fan concerts amb instruments mal afinats,
amb imatges pixelades i a baixa resolució,
amb lag, amb retara, amb les imatges que retransmetem,
amb l'àudio comprimit amb MP3,
com en el cas aquests dels concerts que fan,
que s'han posat de moda aquí al Fortnite,
doncs una gravació a la que han clicat Play i tira milles.
I això li diuen concerts en directe,
que una cosa són concerts en directe i l'altra són concerts en registrats.
Amics músics, amics comunicadors,
depeneu tant de genteta com els afinadors instruments,
de tèmics de so, d'il·luminadors, de gent amb un gust i coneixements,
i que ara, per força major, no les teniu al vostre costat,
i que no us poden acompanyar,
que l'únic que us salva, només us salva,
que qui està per sobre de vosaltres, qui mana,
té la mateixa mancança de criteri que vosaltres.
Que ja no només és que estem esglavantiu tot el que comporta,
és que ens estem posicionant per sota dels mitjans disponibles.
La tecnologia no està pas per substituir,
la tecnologia està per recolzar, és una eina,
i el que mana són les nostres mans,
nosaltres som els que les hem d'utilitzar,
i el que es veu que esteu fent ara,
que és que la tecnologia us deixi en evidència.
I els visionadors, els espectadors, els pobres,
doncs us comren la moto.
Si treu una miqueta cap enrere, permeteu-m'ho,
o sigui, una miqueta així, oi-lo, oi l'oci bolleta,
doncs la televisió gairebé canvia la ràdio fer punyetes.
I el vídeo BAQ7 va fer molt, molt de mal al cinema.
La música en BP3 es va carregar,
l'agost de la venda de música ha estat sòlid.
Hi ha gossos nous,
però és que ara vosaltres, amb les vostres retransmissions,
us esteu carregant la ràdio, la tele i els concerts en directe
perquè esteu normalitzant la mediocritat.
Per això et deia, Murillo, que els nostres vídeos són collonuts,
però no pas perquè siguin collonuts per si mateixos,
és que els de la resta són refetudament maldolents,
que no dic com s'han de fer les coses.
El que dic, el que estic dient, és com no es tindrien a fer.
Jo què sabré, que t'ho diu un paio,
que t'està enviant vídeos gravats malament expressament.
Moltíssimes gràcies, Star, per aquesta explicació personal,
però crec que molt necessària.
Mira, jo a poc a poc sí que vaig millorant una miqueta
la qualitat d'imatge.
De fet, l'altre dia els ullents em deien,
ostres, se t'ha acabat el paper de cuina,
que el tenim aquí al darrere.
No, no s'ha acabat.
És que el mòbil està sobre del paper de cuina,
que era... no sé, vaig trobar una de les poques coses
que feia l'altura perfecte, l'alçada perfecta,
perquè he pogut posar el mòbil d'aquesta forma.
I sí, doncs a poc a poc anem millorant
amb les condicions una miqueta que tenim a casa
per poder fer aquest programa.
Continuem amb el generació digital d'Icat,
i ara escoltarem i veurem l'Albert García,
com us dèiem al principi,
que ens fa una anàlisi de com podem esperar
la nova generació de consoles,
les seves característiques,
les presentacions que estan fent i el mutisme de Nintendo
enmig de tantes novetats que ens venen.
A més, aquesta setmana hi ha hagut un esdeveniment
molt important a les xarxes de la nova PlayStation.
Ens en parla de tot plegat
amb la seva cara més periodística, l'Albert García.
Hola, Albert.
Hola, Albert, i família GD.
Avui no us parlaré de cap videojoc concret,
de cap sèrie de televisió...
No, no, no, avui serà diferent.
Avui em posaré el barret de periodista espacialitat
amb videojocs per comentar una mica amb vosaltres
les noves consoles que han de sortir,
si no canvia res, a finals d'aquest 2020.
La nova consola Microsoft, la nova consola Sony,
i veure com Nintendo reacciona davant d'aquesta nova generació
amb la seva Switch.
De moment, sabem poca cosa,
de moment gairebé s'han ensenyat molt poc,
i la situació de les mateixes companyies,
i també provocada per la pandèmia, pel coronavirus,
està fent que sigui un previ
a la nova generació diferent de la resta d'anys.
Doncs avui intentarem descobrir
què sabem fins ara de les noves consoles.
Comencem amb la consola de Microsoft,
la nova Xbox Series X.
Sembla ser que finalment es dirà Xbox,
simplement, i es diferenciarà per aquest subtítol,
però la nova Xbox.
En definitiva, parlem de Microsoft en primer lloc
i de l'empresa nord-americana,
la que ha après una mica la davantera
a l'hora d'informar de la seva nova màquina
per la nova generació de consoles.
Com sabeu, aquest any no hi haurà la Fira E3 de Los Angeles,
i per tant, la informació es va disseminant
en diferents esdeveniments online,
en format de vídeo, de retransmissió,
que és on tots traiem la informació d'aquesta mena
Doncs bé, Microsoft ha anat informant bastant.
Com us deia, sabem com és la consola, com és el comandament,
sabem com serà per dintre, quines especificacions tindrà.
Es parla que la nova Xbox, la paraula més anomenada,
tindrà 12 Teraflops, però sobretot, per mi,
el concepte és que la nova Xbox, la Series X,
el que volen és que pugui jugar a videojocs
a resolució 4K, 60 frames per segon.
Per tant, una qualitat d'imatge a nivell de definició molt bona
i molta fluïdesa.
Aquí hi ha un tema important.
Microsoft, segons sembla, encara no ha anunciat res sobre això,
però té no una consola esperant el llençament,
sinó dues, dos models de la nova Xbox.
Aquesta Series X, el que us deia,
amb capacitat de 4K, 60 frames per segon,
i un model encara no ha anunciat que hauria de ser més econòmic
i que no arribaria a la resolució de 4K,
sinó que 1080, 60, seria l'estàndard.
Aquesta seria la situació de Microsoft en aquesta nova generació.
Vegem, Sony.
Aquests dies, premsa, usuaris estan neguitosos,
en curiosit, perquè Sony no està comunicant
gaire sobre la seva consola.
No sabem com serà.
El tema és que sabem com és el comandament,
és força diferent del DualShock 4,
que està criticant molt a Sony per l'estratègia de comunicació.
Mentrestant, aquesta mateixa setmana,
la companyia japonesa ha dit que, tranquils,
que és d'hora per criticar com estan comunicant
la nova PlayStation 5.
El que sabem de la màquina, en aquella mítica conferència,
que poca gent, poca que sàpiga experimentar,
va entendre res,
és que el disdu serà el principal element de la consola.
Aquest disdu d'estat sòlid,
que no és com un disdu d'estat sòlid dels que ja tenim,
és un concepte diferent, que sempre es fa la comparativa.
Jo això ja ho tenia fa 10 anys. No és ben bé el mateix.
La tecnologia que incorporaran les consoles,
o si més no és una tecnologia molt potent,
que agilitzarà molt temps de càrrega i càrregues en els videojocs.
En general, canviarà la forma de dissenyar els videojocs.
Sabem com és el comandament.
Jocs no hem vist gairebé res.
Aquesta setmana hem vist la demo aquesta espectacular
d'Unreal Engine sobre una PlayStation 5, impressionant.
No és ben bé un joc, és una demo tècnica, però increïble.
Al·lucinant com es veia.
I gairebé l'únic més next-gen que hem vist fins ara,
tot i que no és un joc.
Per tant, Sony ha d'intentar, doncs,
acabar de comunicar com serà la seva consola.
I la volem veure. Es parla d'un esdeveniment al juny.
A veure si és veritat d'aquest esdeveniment per presentar-la.
Jo el que penso és que ara mateix està intrigant també
perquè si us fixeu, PlayStation 4 està a un gran nivell.
En qüestió de setmanes arriba The Last of Us 2.
En qüestió de setmanes arriba Ghost of Tsushima,
aquest joc japonès.
Perdó, japonès, que s'ambienta al Japó,
però fet per un estudi occidental.
Per tant, tenen jocs molt potents encara per la 4.
Potser estan esperant a fer la traca final de la 4
per presentar-nos la PlayStation 5.
I arriba el torn de Nintendo,
de la companyia japonesa i la seva Nintendo Switch.
Sabem, també, poca cosa del futur d'aquesta consola.
Quan arribi la nova generació,
la Nintendo Switch encara estarà més endarrerida,
tècnicament, respecte, doncs, a les seves competidores.
Sabem que, al final, són consoles molt diferents
i, al final, són consoles molt diferents.
Sabem que, al final, són consoles molt diferents
i tampoc són una competició per igual,
són productes diferents.
Però sempre està allà Nintendo
en el mateix ecosistema de màquines.
I, per tant, com reaccionarà?
Fa molt temps que no se celebra un Nintendo Direct com Gal,
d'aquells potents amb grans anuncis.
Han tingut un gran boom amb l'animal crossing de vendes,
increïble, impressionant, a un altre nivell,
però, i més enllà de l'animal crossing, aquest 2019,
quins jocs tindrem?
Tindran un joc sorpresa preparat per finals d'any
que sigui tan potent
que eclipsi les novetats tècniques d'Xbox i de Play 5?
Podria ser un joc com un Zelda...
La segona part del Zelda
podria eclipsar una nova generació de consoles
a nivell de qualitat, no?
Per tant, també tenim una certa intriga
sobre què farà Nintendo
en aquests propers mesos.
Aquest és una mica el panorama
entre Microsoft, Sony i Nintendo, no?
El que veurem en les properes setmanes i mesos
amb aquests esdeveniments
que aquí al Generació Digital anirem seguint.
Moltíssimes gràcies, Albert García,
per aquest resum de les consoles.
Hi ha un mosquit, no sé si el podeu veure,
però és el mosquit de la fruita, com que estic a la cuina,
de la fruita que està participant en el Generació Digital.
El que us deia, si escolteu el programa a través de l'FM
o en podcast,
heu de saber que de tant en tant recuperem moments especials
del nostre programa,
perquè estem a punt de fer 18 anys d'història.
L'estiu del 2016
vam fer uns programes especials a Catalunya Ràdio
on vam tenir temps de parlar amb tranquil·litat
amb persones que considerem importants
dins de la tecnologia, del videojoc, etcètera.
Una d'elles va ser el David Cuartielles.
Ell és un dels fundadors d'Arduino
i amb la seva visió tecnològica i social
penso que ha contribuït d'una manera molt potent
a l'accés de la tecnologia i sobretot la nostra relació amb ella.
Se'n parla poc del David Cuartielles
i crec que és una de les persones més importants
que ha donat aquesta societat tecnològica,
que està com un segon pla
i no fa gaires escrafalls, per exemple, a xarxes,
cosa que considero genial.
Podeu escoltar un fragment d'aquesta conversa
si escolteu el programa a través del nostre podcast o de l'AFM.
Generació digital.
Un momento, Doc.
¿Me estás diciendo que has construido una máquina del tiempo
con un DeLorean?
Si vas a construir una máquina del tiempo en un coche,
¿por qué no hacerlo con clase?
Activaré los circuitos.
Fem una conversa.
Fem una conversa.
Això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Ara iniciem una conversa amb David Cuartielles,
cofundador del plataforma Arduino.
Aquí anomenada Genuino.
Molt bona tarda, buenas tardes.
David, tu eres professor de la Universitat de Malmö
en Suècia, on lleves ja més de 15 anys.
Sí, 16 ja.
¿Cuál es tu trabajo allí?
Cuando llegué mi trabajo era dar clase de programación a diseñadores.
Yo soy ingeniero en microelectrónica.
Tenía un par de años de experiencia
trabajando en diferentes aspectos de la ingeniería.
Me presentó la oportunidad de dejarlo todo
y marcharme a dar clase en una escuela de arte y comunicación.
Y ahora mismo doy clase de lo que se llama prototipado,
que es más como lo que sería la artesanía del diseño y del arte.
Conocer las herramientas
para poder diseñar nuevas experiencias y cosas por el estilo
o incluso diseñar nuevas herramientas.
Eso también es algo que hago.
En una de tus charlas, que fue en la Salle hace unos meses,
comentaste que había un vídeo en YouTube
donde enseñabas a soldar y a comer plátanos.
Lo he buscado por todas partes y lo he encontrado.
Bueno, tienes que ir a la página web ioio.mah.se.
Vale.
Y ese es el laboratorio de la Universitat de Malmö.
Ese es el Institut d'Objects Interactius,
o el Institut d'Objects Interactius.
Y bueno, es un laboratorio autogestionat,
que para mí fue como una aplicación
de las teorías libertarias al establishment.
Entonces, cogí y apliqué cosas que yo ya traía conmigo de trabajar.
Pues son diferentes grupos sociales en España y demás.
Bueno, yo soy de Zaragoza, no lo hemos comentado.
Y yo llevaba muchos años involucrando diferentes cosas.
Y me di cuenta que le faltaba ese toque un poco más punky,
que sí que está en la Universidad española.
Y entonces me dediqué a traer ese tipo de cosas siendo profesor,
que es muy difícil porque es completamente distinto.
Y entonces a mí se me ocurrió crear un laboratorio
apropiado por los alumnos.
La idea es que los alumnos tengan la capacidad de proponer
las actividades que va a hacer el laboratorio a lo largo del año.
Y yo figuro como el responsable,
pero eso es como cuando eres el padre responsable
y tú estás en todo y tú estás ahí asegurándote
de que nada explota, nadie se quema.
Y el presidente honorífico, esa persona que viene...
Sí, bueno, ahora sí casi soy presidente honorífico
porque ya casi no tengo tiempo ni de pasarme,
pero sí de todas maneras hago todo tipo de acciones.
Y una de ellas es el vídeo sobre cómo soldar y comer plátanos.
Y es un vídeo en el que pasé una hora hablando de mi soldador preferido,
cómo funciona, porque muchas veces me preguntan a la gente
qué es esto, porque así cuando me pregunto le diré,
vete a esta página web y te lo ves.
David, para los oyentes que no sepan qué es la tecnología Arduino,
genuino, aquí en Europa, se tenía que decir así,
¿de qué forma lo puedes explicar brevemente?
Es un circuito electrónico que está diseñado de una forma
que es muy fácil comprender dónde están las entradas digitales,
dónde están las entradas analógicas,
cómo se pueden conectar cosas a ella,
que se conecta a ordenadores de cualquier sistema operativo
para poder aumentar sus capacidades.
Es una información que permite escribir con código muy sencillo
el programa de esta placa, porque es un ordenador pequeño,
sin pantalla, sin teclado, sin ratón.
Entonces tú en otro ordenador escribes un programa y se lo cargas
a la placa y la placa puede funcionar ella sola,
sin conectarse al ordenador, a través de una batería,
o puede seguir trabajando con el ordenador y enviándole datos.
Entonces estas placas pueden servir para hacer automatismos,
controlar, cuando la temperatura sube mucho se pone en marcha
tu ventilador, por poner el caso.
Pero claro, es tecnología que es muy sencilla,
pero al mismo tiempo es muy efectiva,
los componentes son muy interesantes y funcionan muy bien.
Una semana pasada, por ejemplo,
tuve conversaciones con gente de la ESA.
Hay un laboratorio de la ESA en el norte de Suecia
y quieren certificar nuestras placas para diseñar para el espacio.
Qué bueno.
Entonces, claro, te das cuenta como ideas muy sencillas
que se aplican para un campo como es tan dispart
como la creación de experiencias interactivas para la gente,
que es lo que trabaja en la universidad.
Al crear una herramienta para ese campo,
luego puede afectar a muchos otros campos.
Hemos visto nuestras placas aparecer en escuelas de tecnología
o en escuelas de secundaria o en otros sitios.
O en empresas. Bueno, en muchas empresas también.
Porque estamos hablando en la caja,
hay dos resistencias que se abrazan y dice
Open Source is love.
Aquí está quizá la gracia del asunto,
es decir, toda la tecnología es abierta, replicable,
como decías tú en un vídeo, machacable,
y si quieres hasta venderla, lo puedes, ¿no?
Sí, bueno, una parte importante del concepto detrás de esto
es que, claro, nuestro primer objetivo
era transformar la educación en nuestras universidades.
Como estamos dentro de este movimiento
y seamos que es un movimiento emergente,
al principio no teníamos ningún interés ni considerábamos
que fuera realmente un sistema que fuéramos a vender.
Hicimos 300 placas, 150 para Massimo y 150 para mí.
Esto quiere decir 150 para la Universidad de Italia,
donde trabajaba Massimo y 150 para la Universidad de Malmolo.
Para tus talleres y etcétera.
Yo pensé en mi ignorancia, con 150 placas,
tengo para los próximos 10 años.
¿Ah, sí? ¿Y qué pasó?
Que 150 placas se agotaron antes de Navidades
y se empezaron a hacer más placas y más placas y más placas,
y cuando nos quisimos dar cuenta habíamos hecho 10.000,
Una parte muy importante era el aspecto
que nosotros pensamos que en educación,
como empresa, que en realidad no es una empresa,
hay que tener muy en cuenta...
Una cosa aquí es que tú haces algo,
pero si te conviertes en un monopolio
la gente depende mucho de ti y educación es muy peligrosa.
Me voy a citar ahora ejemplos en educación.
Empresas que hacen piezas de plástico muy pequeñas
que se pueden conectar entre sí, que son un monopolio.
La gente no puede competir con ellas
y pueden tener precios insultantemente altos
y impidiendo que ese material llegue a la gente con menos recursos.
Entonces queríamos que el que tuviera menos recursos,
en el peor de los casos,
pudiera ir a la tienda por comprar los materiales
y con lo mínimo hacerse un circuito
y poder aprender lo mismo que el que tenía más recursos.
La diferencia iba a ser que el que tenía más recursos
lo podía comprar Readymade y el otro lo podía montar
y aún así podía acceder al conocimiento.
Para nosotros era muy importante
y por esa parte publicamos en nuestra web
tu placa de esta forma.
Tenemos 800 típicos artículos en la web
sobre experimentos que se pueden hacer
para que no tengas que gastarte dinero en libros,
en software que es gratuito y libre
y que no te haga falta ni siquiera nuestra placa para trabajar.
Y eso genera un ecosistema de gente que
por una parte replicaba a los circuitos,
lo cual nos dio una expansión a nivel mundial.
Gente que hacía añadidos a los circuitos
que se llamaban shields o escudos
y gente que grababa contenido.
Entonces se creó toda una comunidad de usuarios y desarrolladores
muy grande de Arduino.
No tiene ahora mismo 300 y pico desarrolladores
en nuestra lista de correo. Es una brutalidad.
Un proyecto salido literalmente de los bajos de la universidad en Italia.
Es curioso porque antes comentabas
todo el tema de la tecnología, aprender electrónica.
Yo aprendí electrónica, soy electrónico,
porque hice FP, formación profesional,
y en el último curso me acuerdo que hacía Assembler
y teníamos una placa que cuando trabajabas
con los alumnos decíamos, es que parece que estés en la NASA.
Es decir, la placa era muy complicada de programar
y muy complicada de utilizar.
Y viendo algunos de tus videos, algunas de tus entrevistas,
el hecho de que esta placa nazca
por el hecho de que diseñadores la puedan utilizar
es un gran paso para que gente que no tiene ni idea de electrónica
pueda aprender a hacer sus...
Este es un paso súper importante.
Parece muy sencillo, pero es complicado.
Ahí te puede dar hasta números.
Realmente lo que sucede es que...
Yo soy estudiante de doctorado de diseño interactivo
y mi socio Máximo es profesor de diseño interactivo.
Yo he partido clase de universidad sobre diseño interactivo.
Yo soy de tecnología, pero cuando llegué a la universidad
me metí en este campo de cabeza
y fuimos pioneros, mi universidad es pionera en el mundo,
es la primera que tuvo bachelor, master y doctorado en diseño interactivo.
Lo que hacemos es observar cómo la gente emplea herramientas
y yo me enfoqué desde el principio en cómo la gente emplea herramientas
y así he formado autodidacta.
Una gran diferencia en la universidad en la que yo trabajo
frente a la que yo estudié es que los alumnos,
cuando se dedican a una asignatura contigo,
se dedican al 100% durante cinco semanas, no hacen otra cosa.
Entonces tienes que realmente crear un flujo de trabajo
que es diferente de la universidad tradicional,
en el que los alumnos tienen que investigar mucho más,
formarse por su cuenta, leer mucho más, trabajar muchísimo más
y el profesor tiene que estar con un director de orquestra
manejando el asunto.
Y todo eso influyó en el diseño de Arduino muchísimo.
Cuando creamos contenido estamos pensando en que la gente
iba a tener su propio laboratorio.
El cambio real aquí era, tengo un laboratorio en la universidad
con equipo, con licencias de software,
a que de repente un alumno que tenga un portátil lo pueda usar.
Nosotros preguntamos cuál es el primer tipo de alumno que vamos a tener,
estudiante de diseño y arte.
Bueno, pues hasta ese momento no había herramientas de desarrollo
que funcionaran en Macintosh.
De software sí que había, pero no de hardware.
Y nosotros ahí le dimos la vuelta.
¿También qué pasó con esto?
Para que te hagas la idea por el hecho de que te voy a dar números,
yo durante muchos años analizaba lo que era el tráfico web de Arduino.
Yo mantuve la página web
y el 70% de los usuarios de Arduino emplean Windows.
Es inevitable, pues el laboratorio es de universidad,
hay que tener todo PC con Windows,
hay zonas del mundo como Asia donde solo se emplea Windows,
en China hasta... Perdón, en China,
en India hasta hace poco no se podía ni comprar un Macintosh,
la gente que quería tener un Mac tenía que salir a Singapura
a comprarse un Mac. La gran mayoría del mundo emplea Windows.
El 15% emplea Mac y el 15% emplea Linux.
Curiosamente, ese 15% que emplea Linux
están los geeks y los colegios con pocos recursos,
que es un contraste fortísimo.
¿Quién fue nuestro primer usuario?
El 15% que empleaba Mac.
De manera que en el fondo lo que sucedía
es que no había una competición con otras plataformas similares,
porque trabajamos con un grupo de gente
que no tenía acceso a esa tecnología,
pero aparte es un grupo de gente que es muy agradecida
en el sentido de que en el mundo del diseño
siempre ha habido una cultura de analizar
cuál es el valor añadido de lo que haces,
el hecho de que la cosa fuera abierta era un valor añadido,
la gente se reapropiaba la tecnología
y a cambio lo que nos regalaban eran tutoriales.
La gente decía, yo he hecho cómo se conecta tal sensor
y hacía un vídeo fantástico como tiene en un Macro
y te van de forma increíble, el publicaban en Internet
y teníamos la mejor publicidad que puedes tener,
que es que un usuario te diga, yo he hecho esta cosa.
Y solo teníamos que decir, si querés el sensor tal,
Anika Larsson de Finlandia ha hecho esta cosa aquí.
En mi ciudad, tiene dos negocios para chavales
para que aprendan a programar,
están con robótica, están con arduinos, hay dos.
Bueno, lo que estamos haciendo es que España está de la cabeza,
esto la gente no lo sabe, no se da cuenta,
pero tú aquí te vas al Cosmo Caixa, por ejemplo,
y bajas la calle hacia Plaza Cataluña, vas caminando,
y hay tres o cuatro sitios.
Y esto pasa aquí y en pocos sitios más.
Aquí me refiero a la península.
Y lo que se ha producido es una transformación,
la gente se ha dado cuenta
que existe la oportunidad de aprender sobre tecnología
y que había un vacío, que eran las actividades de tiempo libre
relacionadas con el aprendizaje a la tecnología.
Como la educación formal no cubre eso apropiadamente todavía,
entonces la gente detecta una necesidad y se está cubriendo,
y lo cual está bastante bien
y tiene que ver con un cambio general de la cultura,
otra cosa emergente.
¿Por qué es bueno para el chaval que aprenda esto?
Muchas veces hablamos en el programa de todo esto,
¿qué es lo que saca de bueno a un chaval de 11 años?
Algo que ya ha sucedido ahora es que todo el mundo es digital.
Cuando hablamos del big data,
consiste en que todo lo que pasa alrededor
lo estamos digitalizando y lo podemos cuantificar
y analizar posteriori.
Entonces lo que te permite comprender,
trabajar con algo como esto,
es aprender cómo se digitaliza el mundo y cómo se capturan los datos,
cómo se transforman las cosas de una a otro y demás.
Al final del día es cómo va a funcionar todo en el futuro,
entonces creo que es conveniente saber cómo funciona.
Una de las cosas, otra...
Yo no soy muy partidario de decir que todo el mundo
tiene que ser programador,
hay gente que dice que todos tienen que ser programadores y demás,
entonces yo lo que siempre respondo es que va a ser como Metrópolis,
todos vamos a ser esclavos de la máquina
y todos nos vestimos de azul para ir a picar código.
Y claro, cuando lo pones así la gente dice,
no sé, es una utopía, no es una utopía,
esto está pasando.
Fíjate cómo funciona, por ejemplo,
todo el tema de outsourcing en países como India.
Son cosas que yo creo que van a pasar,
entonces hay que ser consciente de cuáles son las consecuencias
y que todo el mundo, si es programador, también se devalua
en lo que es el valor de ser programador.
Ahora, el hecho de que la gente sepa es muy importante.
Que la gente tenga acceso, que comprenda, es muy importante.
Porque lo que no puede ser es que el conocimiento
de cómo funciona el mundo esté en manos de unos pocos,
tiene que estar en manos de todos.
Es un aspecto democrático fundamental.
Y yo siempre lo digo, la cultura y el conocimiento y...
La educación tiene que ser política,
en el sentido que tiene que ser democrática,
tiene que tener una serie de valores éticos,
pero no partidistas.
David Quartelles, gracias por venir, gracias por este rato,
por el trabajo que haces y, no sé, Gina Tost,
que es una de nuestras colaboradores,
me decía, por favor, pregúntale qué se siente...
¿Qué siente una persona cuando está cambiando el mundo?
Digo, ya se lo haré en la última pregunta.
Esta pregunta, de hecho, no es la primera vez que me la hacen.
Siempre respondo de la misma manera, me levanto por la mañana,
me tomo un café, despierto a mi hija, la hago que se duche,
desayunamos, la llevo al colegio, me voy a la oficina,
trabajo unos días con la empresa, unos días con la universidad,
a las 4 me voy a buscar a mi hija al colegio, me voy a casa,
jugamos con los gatos...
Nosotros no teníamos ningún plan de dominación mundial.
Y yo intento que no me afecte, porque creo que es la clave
de que esto funcione.
Ser realista y saber que hemos hecho una contribución
en el mundo del software y el hardware libre,
todo el mundo hace pequeñas contribuciones que hacen que todo sea mejor.
Muchas suerte. Muchas gracias.
Això és el Generació Digital d'ICAT,
i ara anem a conèixer un altre comunicador,
que el veureu davant d'un micròfon, com jo,
que va decidir fer un canvi a la seva vida.
L'Elisabet Sánchez l'ha seguit molt de prop.
Aquest senyor és el barri, el protagonista del videojoc
que m'he descarregat aquesta setmana,
i el que ha fet és robar una motxilla coet d'un laboratori secret,
i evidentment ara no li queda a un altre que córrer
i fugir de tots els obstacles que el volen atrapar.
Gràcies per atendre'ns.
I és un scroll horitzontal en el que es tracta d'evitar obstacles
tipus míssils, rajos làscers, electrocutadors, etcètera,
i a més a més en agafen unes monedes.
El joc no té cap final concret, a no ser que el barri mori,
és a dir, que et matin, i aleshores hauries de tornar a començar,
i el que jo trobo és que has de ser molt àgil,
i estar molt concentrat i molt ràpid,
perquè no pots tirar enrere mai,
sempre has d'anar a la velocitat que et marca,
i les úniques coses que pots controlar tu
és anar amunt i avall per anar esquivant tots aquests obstacles.
El que has d'aconseguir cada vegada que tornes a començar
és recórrer cada vegada més quilòmetres,
més metres, sense que ningú t'enxampi.
Com més metres fas i més pantalles vas avançant,
doncs es va fent molt més ràpid i molt més complicat.
Les monedes que vas agafant, òbviament, et serveixen per millorar.
Pots comprar-te vestuari nou, que sol ser bastant divertit,
et pots comprar motxilles més potents,
i a més a més, també pots recollir uns objectes
que et donarien una potència i una força especial,
perquè aconsegueixes uns robots o aconsegueixes uns vehicles
per posar-t'hi tu a dins,
i aleshores poder recórrer uns quants metres
molt més recollit
i amb molt menys possibilitats que et matin.
El joc et proposa també una sèrie de missions
per cada vegada que comences la partida,
i si aquestes missions les completes pots anar pujant de nivell.
En fi, té moltes possibilitats,
té moltes maneres de guanyar punts,
és d'aquells jocs que té tants inputs,
però en definitiva el que és és un joc molt divertit
en el que posa a prova la teva concentració
i sobretot la teva habilitat.
Impact Joyride va rebre molts premis de la crítica
sobre el 2011, que és l'any que va sortir,
però és un joc que s'ha anat modernitzant amb el temps,
és un dels més descarregats per a Android
i actualment pots jugar a alguna versió diferent,
com per exemple la de Regreso al futuro,
que està basada en la pel·lícula.
Trobeu el joc per a Android i per a iOS,
però també està per a una pila de plataformes per a PlayStation,
per a PC, fins i tot per a Facebook,
però a més a més a YouTube, el barri és molt conegut,
té una pila de vídeos ballant, cantant,
en versions nadalenques, en versions de l'espai...
Us deixo amb ell i ens veiem la setmana que ve.
Moltíssimes gràcies, Elisabet Sánchez.
Veig que tens el ritme al cos, no com d'altres, com jo mateix.
La banda sonora de Mario Kart 8 és extraordinària.
L'acompanyament musical d'aquest popular joc de curses
entre Mario, Luigi i companyia és d'una altra galàxia.
Des de fa uns anys, Nintendo destina molts recursos
a la música dels seus jocs de més èxit.
Per aquesta ocasió, va voler que la banda sonora fos interpretada
per una banda de músics de gran talent.
Aquesta unió de virtuosos va rebre el nom de Mario Kart Band
i a l'estudi van enregistrar alguns dels jocs.
A l'estudi van enregistrar alguns temes més energètics,
divertits i alegres que ha tingut mai un videojoc.
Rock, blues, electrònica i jazz amb ritmes tropicals,
com el del tema que sentirem a continuació.
Dolphin Shoals, el solo del saxofonista Kazuki Katsuta,
té una progressió, una curva i un clímax perfectes.
A més, la forma com el joc aconsegueix connectar aquesta música
amb la partida fa que córrer per aquest escenari submarí,
encara que per aquest escenari,
encara que perdis per culpa d'una pela de platan,
et faci molt feliç.
Ah, ah, ah!
Ah, ah, ah!
Ah, ah, ah!
Això és el Generació Digital d'ICAT.
Us he de confessar que estem tots, tot l'equip del programa,
força preocupats pel Francesc.
Us ho han dit les darreres setmanes.
Darrerament, segurament, com moltes persones
que porten ja dos mesos confinats,
no han tingut res a veure amb el programa.
A més, a l'inici de l'any que ve,
el generació digital de l'ICAT
i les persones que porten ja dos mesos confinats
ha canviat la seva forma de ser i de comportar-se.
A veure, hola, Francesc.
Vull dir el tab, com estàs?
Hola, Albert, uients del Generació Digital.
Durant aquestes setmanes d'estar confinat
m'he sentit una miqueta estrany.
Em moc constantment d'un lloc a l'altre de la casa
i de cop i volta, maturo sense poder-me moure.
Tinc la sensació que cauré al buit
i que només tinc un paraigües per aturar la caiguda.
A vegades m'agafo el cap i penso que en cinc segons explotaré.
Llavors, quan respiro fons, encalmo i sé que el que haig de fer és...
tornar a jugar de nou als Lemmings.
Potser un dels personatges de videojocs més populars de tots els anys 90,
els Lemmings eren un d'aquells jocs
que trencaven una miqueta la frontera entre el gamer-gamer
i el perfil que avui en diríem un casual.
Era un joc de trencaclosca simpàtic,
al que a tothom li venien ganes de provar alguna vegada,
i els disquets piratejats corrien tant pels patis del col·le
com per les serioses oficines.
L'objecte del teu joc és molt senzill.
Hem de portar els Lemmings fins a la sortida,
i per fer-ho podem utilitzar moltes de les diverses habilitats
que disposen, com per exemple cavar,
usar el paraigües, enllençar flames,
fer escales i fins i tot explotar.
A la petita desenvolupadora d'MA,
abans de fer el Grand Theft Auto i convertir-se en Rockstar,
Scott Johnson i Mac Daily tenien una discussió
sobre quina era la mida més petita
que havia de tenir la figura per fer una petita animació.
Mike deia que deu pixels i Mike deia que vuit.
Així que aquest últim crea aquesta vinyeta
plena d'uns petits personatges sent destruïts,
mastegats, disparats, etc.
Aviat tota l'empresa es va posar a dissenyar més i més personatges
i més i més maneres de matar-los fins que algú va dir
nois, aquí hi ha un joc.
Arribava el 1991 i sortia per Amiga i per PC,
editat per Psygnosis, i l'èxit va ser aclaparador.
La dècada dels 90 va ser on es va posar de moda express
a les franquícies,
i els Lemmings ho van fer molt bé.
Oh no more Lemmings, Christmas Lemmings,
New Wall of Lemmings, Lemmings to the Tribes,
hi havia Lemmings fins a la sopa.
La veritat és que van sortir també jocs curiosos,
com per exemple l'Òmacs, l'aventura d'un sol Lemmings
que ha de rescatar la resta de Lemmings,
el Lemmings en 3D,
i fins i tot un joc de paintball basat en els Lemmings.
Si bé a l'inici de temporada l'Eliens parlava
del nou Lemmings base adventure per a plataformes mòbils,
la realitat és que els Lemmings, com a franquícia,
portaven bastant de temps desapareguts,
però altres jocs s'havien encarregat de mantenir encesa
la flama dels trencaclosques de plataformes
utilitzant algunes de les mecàniques
que havien fet els Lemmings tan populars.
Als usuaris de Linux estem avassats a veure ports open source
de jocs amb protagonistes pinguins,
i el Lemmings no podia ser diferent.
Pingus, a més de ser gratuït, és de codi obert,
per tant pots investigar com està fet,
millorar-lo, i et serveix per aprendre
com s'ha de fer la programació.
El Clowns és un joc que amb el seu nom ja ho diu tot, sincerament.
Tot i això, aporta diferents tipus d'habilitats,
i sobretot també altres modes de joc,
com el Capture el Clown o el Quantum Looper,
que fan prou interessant, com perquè li doneu una oportunitat.
Els nois de Team 17, l'equip d'un altre mega clàssic dels 90,
com els Worms, ja havia fet el 2006 el port de Lemmings
per a PlayStation Portable, Play 2 i Play 3.
Amb Flokers hem d'alliberar un grup d'ovelles
atrapades en una fàbrica diabòlica.
Usant diverses habilitats, la mecànica de Floker
és realment molt semblant a la dels Lemmings,
però, més que un trencaclosques,
es comporta gairebé com un plataformes d'acció.
Un dels meus preferits és Zombie Night Terror.
Amb una fantàstica ambientació de sèrie B plena de detalls,
com que el menú del joc simuli un vell cinema de sessions golfes,
hem de guiar una horda de zombies a través del mapa
i convertir en zombies a tots els humans que ens trobem.
Per fer-ho podem atorgar diversos poders espacials a zombies concrets.
Molts no es deixaran atrapar tranquil·lament i molts lluitaran.
Molts altres cops serà el laberint en mapejat i les portes tancades
el que farà que ens haguem d'exprèm a les neurones
per complir els objectius fixats sense perdre massa zombies pel camí.
Així que, si us sentiu atrapats aquests dies,
recuperar el Lemmings o algun dels seus descendents actuals
pot ser una bona manera de fer que a la vostra ment
s'escapi uns moments del trencaclosques
que s'ha convertit en confinament.
Fins la setmana vinent.
Moltíssimes gràcies, Francesc.
I ara volem recuperar els Lemmings
d'aquesta forma després de conèixer una miqueta la seva història.
iCat tornen tots els programes a l'Agraella.
I, per exemple, aquesta setmana han tornat els experts.
La setmana vinent tornarà Josep Martín amb els seus independents.
Qui fa temps que també estan rondant per les xarxes
i també per l'AFM són els adolescents.
I hem volgut saber aquesta setmana
a quins videojocs juguen el Roger Carandell,
la Juliana Canet i el Joan Gribé.
Ens han dit això pel Generació Digital.
Hola, amics, a veure videojoc.
Jo he intentat jugar, dic intentat perquè no me n'he sortit
per un tema de memòria RAM o de compatibilitat,
o no sé què ha passat.
Tenia moltes ganes de jugar al SimCity.
Fa, no sé, 10 anys vaig estar superviciat en aquest joc
de construir ciutats i durant el confinament
tenia moltes ganes de jugar, però amb el Mac no me n'he sortit,
no sé què passava, no se m'exaputava el joc
i al final ho he deixat estar, però m'hauria agradat jugar-hi.
En canvi, el SimCity em costa, em cansa.
SimCity, Ciutats.
Hola, jo la veritat és que no he jugat a cap joc
durant aquest confinament que no sigui al SimCity.
Tampoc he estat molt addicta, però sí, als sims m'agraden molt
perquè als sims puc viure la vida que m'agradaria estar
mentre estic confinada, com per exemple anar a comprar,
anar a la feina, lligar-me a un noi que m'agrada, etcètera.
Ei, bones, soc en Joan Gribé i et dono el confinament.
Jo li he xitxat de jocs al Roll Stars,
que jo jugava abans, l'he reprès,
que és un de Monigotis, que és molt xulo,
per jugar amb col·legues, sobretot.
I llavors el Call of Duty, també per jugar amb col·legues, sobretot,
mentre juguem, anem xerrant, ens expliquem les nostres mogudes.
De l'ordinador també li he fotut canya la Age of Empire 2,
també jugant amb col·legues per al Discord.
Els videojocs ens fan sortir una miqueta de l'habitació,
amb el nostre cohu.
I ja està, fins aquí els meus jocs.
Tampoc és que li fotin gaire canya.
Moltíssimes gràcies, Roger, Juliana i Joan.
Joan, ets el qui més juga a videojocs,
i a més, jocs totalment diferents, ens agrada molt.
Adolescents i Cat se met cada dia a través de l'AFM,
a les 10 de la nit a iCat,
i els teniu a les xarxes a totes hores.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Encara avui, Red Dead Redemption 2 segueix sent
el videojoc més ambiciós de tots els temps.
Aquest western de món obert,
creat pels mateixos responsables de la sèrie Gran Theft Auto,
va destacar per l'escala de la seva proposta.
No era una aventura ambientada al salvatge oest,
era al salvatge oest i dins passava el salvatge oest.
I no era una aventura ambientada al salvatge oest,
era al salvatge oest i dins passava el salvatge oest.
Al salvatge oest i dins passaven coses.
Per posar música,
aquest escenari Rockstar Games va treure el seu talonari
i no va reparar en gastos.
La banda sonora està supervisada
pel productor canadenc Daniel Lanoua,
qui, entre d'altres, ha treballat amb Bob Dylan, U2,
Peter Gabriel o Brian Eno.
La revista Rolling Stones va qualificar la banda sonora del joc
com un dels àlbums més importants del 2018.
Així, en general, està formada per desenes de temes originals
i compta amb participacions estelars
com les del músic de country Willie Nelson
o el cantant de Seúl d'Angelo.
D'aquest últim és el tema Unshaken,
una cançó que ens posa en la pell d'Arthur Morgan,
un home que només ha conegut la vida fora de la llei.
The eyes that stand on the shakin'
amidst the crash of the world.
Did I hear a thunder?
Did I hear you pray?
I can't quite remember
just what guided me this way.
Did I hear a thunder?
Did I hear a thunder?
The pines, they often whisper.
They whisper what don't tongue can tell.
He who drinks from the deep water
may he know the depths of the well.
Did I stand on shakin'
amidst the crash of the world?
Did I stand on shakin'
amidst the crash of the world?
Oh, traveler,
where have you seen
where that crossroads,
where you've been, where you've been?
I once was standing tall,
now I feel my backs against the wall.
Did I stand on shakin'
amidst the crash of the world?
Did I stand on shakin'
amidst the crash of the world?
Oh, oh, oh...
I've been watching all the light when it comes to me.
You were there, but I could not see.
And I don't wonder as a wayward soul
what was the haunt to be haunted by the smoke and gold.
Did I stand on shakin'
amidst the crash of the world?
Did I stand on shakin'
amidst the crash of the world?
Did I stand on shakin'
amidst the crash of the world?
Arribem quasi al final del Generació Digital,
però abans tenim moltes ganes i molt interès
escoltar i veure el David Moreno
d'una empresa que es diu Horror Box.
És una productora especialitzada en espectacles de terror
que gairebé fan un esdeveniment a la carta
que ara s'han reconvertit en aquesta pandèmia
i han creat un model de negoci nou
que ens ha sorprès moltíssim. Hola, David.
Yo soy el guardián de las sombras,
soy la peor de vuestras pesadillas.
I així comencem amb una mica de caracterització
i lògicament vestuari, il·luminant tot aquest cert
que tenim aquí darrere, el que és Horror Virtual Party,
l'experiència que hem creat amb Horror Box
i amb aquest confinament poder tornar a treballar
i ja us ensenyem una mica el set on ens trobem ara mateix.
Yo soy el guardián de las sombras
y te espero en Horror Virtual Party,
la nueva experiencia interactiva de Horror Box
para pasarlo de miedo.
Reúna a tus amigos o juega con gente que no conoces.
Yo estaré en directo interactuando contigo.
Serás capaz de superar todos los juegos y retos
a los que voy a sometarte.
Invoca'm si te atreves.
Horror Virtual Party, una experiencia de Horror Box.
A vegades, en situacions extremes,
venen idees extremes que ningú s'ho plantejava,
i nosaltres, dins de les possibilitats que teníem a casa,
vam agafar aquesta paret que dona entre la cuina i el menjador,
que simula una mica de pedra i hem recreat un castell.
Lògicament, això il·luminat de fons per la nit,
amb les persianes baixades tot guanya molt més misteri,
molta més màgia.
Teníem un ordinador,
hem instal·lat una doble pantalla per poder fer aquesta experiència,
i és una experiència que, tot i que es faci a través de Zoom,
la gent s'oblida que està en aquesta aplicació,
que està en una videoconferència,
perquè compartim constantment contingut interactiu,
audiovisual, músiques...
Els hi fem diferents proves i jocs
en els quals s'intervé amb la pantalla
i amb coses que la persona té a casa seva,
i hem intentat crear una experiència
on la gent pot jugar amb gent que no coneix de res,
que s'obliden a través de Horror Virtual Party,
inclús al final de la partida ens costa per missatges
que ens han arribat a Instagram
de gent que s'ha fet col·lega, o no sé si inclús, una mica més.
De Horror Virtual Party actualment tenim dues modalitats.
Horror Virtual Party, diguéssim, que és la mare,
el que és el logo de color verd amb el Guardian de les Sombres,
que és una experiència que podria fer tots els públics,
inclús han jugat gent amb els seus fills,
tot i que no ho recomanem, amb això és de 16 a millor,
perquè sí que té alguna broma, diguéssim,
de contingut una mica per adults,
sense ser el que és Horror Virtual Party Extreme Edition més 18,
que aquí sí que és 100% obligatori, tenim més de 18 anys,
on es tracten temes amb un contingut sexual, escatològic, etcètera,
molt explícit, per dir-ho d'una forma.
En canvi, Horror Virtual Party no.
Horror Virtual Party és una cosa més distesa de proves,
de riure, de passar-s'ho bé.
L'altre té un punt, diguéssim, més eròtic,
més intentar buscar aquest... fer jocs amb tot el tema del sexe.
No hi ha un joc, diguéssim, on puguis tu parlar de sexe amb els amics
i riure sobre això i compartir experiències, etcètera.
Llavors, és una cosa que en cap moment
li demanem a la gent que faci sexe en viu,
que no té cap component webcam ni tot això,
simplement que la temàtica de la que tracta
té tot el tema de sexe en totes les seves diversificacions,
per dir-ho d'una forma.
La gràcia és que ho fa una mare superiora,
com si fos un tractament per gent que està molt, molt perversa.
I aquesta mare superiora és la monja que tenim a Horror Land,
el que és l'Extreme House, que és la casa del terror extrema,
on la gent va allà entre individualment,
hi ha, diguéssim, contacte físic,
t'atacen, et tiren tota la simulació de fluïts a sobre,
i com que veiem que hi ha un públic per això,
doncs vam dir, escolta, creiem una experiència
per a aquest tipus de públic més extrem
o que vol viure experiències més extremes.
Dit això, són dos tipus de jocs totalment diferents,
però que sobretot el que busquem és la diversió,
la diversió que la gent es senti acompanyada,
i sobretot que trenquem una mica aquesta monotonia,
trenquem aquest confinament,
deixem de pensar en tot allò que hi ha fora que ens fa por,
i compartim una bona estona entre la gent.
Simplement és això,
podeu accedir a través de la web horrorbox.com,
teniu la secció Horror Virtual Party,
i decidiu quina de les dues modalitats és la que us agrada.
Podeu començar per una,
i després, si us agrada, doncs provar l'altra, etcètera.
Estem molt agraïts de tot el suport
que ens esteu donant als mitjans de comunicació.
Ahir vam sortir a TV3, al TN,
amb tot el tema d'Horrorland Park.
Hem rebut fa pocs els Skera Wars
com a millor parc de terror d'Europa amb Horrorland,
i ens estem intentant reinventar
pel fet que nosaltres sentim la necessitat
que volem que el nostre públic estigui feliç,
estigui content poder-los acompanyar,
i a la vegada ells estan apostant i ens estan donant feina,
i és també una forma de poder començar
que la gent del nostre equip torni a treballar.
Per tant, moltíssimes gràcies per aquest reportatge,
gràcies per aquesta difusió, i molta salut per tots, companys.
Fins la propera.
Moltíssimes gràcies, David Moreno.
Realment, una feina fantàstica,
la forma amb la que heu donat la volta tot plegat.
Tota la informació la teniu a Horrorbox.es.
Acabarem el generació digital d'aquesta setmana
amb una peça musical de la banda sonora de Halo 2 aniversari.
Realment, a la Anissaka Halo Microsoft
li ha sabut treure molt rendiment.
Ara arriba aquesta remasterització de Halo 2,
que originàriament va aparèixer l'any 2004 per la Xbox.
Encara ho recordem.
Escoltarem la cançó que s'ha fet expressament per aquesta edició,
que es diu Halo Them Scorpion Mix.
I podeu sentir aquesta mítica melodia de Halo,
però a un ritme una miqueta més pujat.
Gràcies, Eli, Star, Francesc i Albert.
Fins la setmana vinent, adeu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.