Molt bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada.
Aquest és el programa número 555 del Generació Digital,
un programa especial dedicat al món del llibre i d'arribats, i després explicarem això dels d'arribats,
però abans vull saludar a la taula els col·laboradors del programa
Xavier Serrano, Ginatos, Francesc Xavier Blasco i Xavier Sánchez, molt bona nit.
Bona nit.
Programa 555, vosaltres que no sou del ram electrònic, o potser si ara...
Al·lucinaràs, al·lucinaràs.
Us sona el circuit integrat 555?
No, no, no.
No, no, no.
Què és això? Explica'ns-ho.
Segurament hi ha algun oient, doncs ho pot fer per Twitter, jo quan feia electrònica,
FAP, estem parlant dels anys 80, és molt fort.
Sí, això era el FAP.
Existeix, existeix, perquè ho vaig mirar abans de fer el programa,
era un circuit integrat molt barat que podies fer un munt de coses,
i de fet hi ha molts pianos que internament tenen aquest circuit,
comptadors, temporitzadors, podies fer...
De fet molts estudiants ho utilitzaven per fer els seus primers experiments.
Això, el sales kit, això que deies?
Sí, una miqueta era això.
A algú li sona, sales kit?
No, tampoc.
Perdó.
No passa res.
Aquest circuit integrat, anys 71,
vull dir que Déu-n'hi-do i encara s'utilitza avui dia pels estudiants.
Saps que d'aquí a 20 anys parlarem això mateix?
És veritat que se la tindrà el generació digital d'aquí a 20 anys
amb la Raspberry Pi.
És veritat?
Ho saps, no? Serà exactament el mateix.
I saps que posaran un tall d'aquest moment?
I faran un riure amb el moment aquest que acabo de dir?
Però ho farem nosaltres, eh?
No, no.
Us en recordeu quan érem joves i parlàvem...
Molt bé, comencem.
No, no, i la gent enviant missatges dient com és possible
que després de 40 anys continuïn fent aquest programa.
En guàrdia, perquè parlarem del passat.
Aquest és el nostre telèfon de WhatsApp,
on els nostres ullents envien les notes de veu
i ens acompanyen els nostres seguidors i premis.
I avui tenim un munt de llibres, com vam dir la setmana passada.
Doncs sí, ja en teníem uns quants.
Durant tota la setmana n'hem anat a recopilar encara més
i tenim en total un lot de vuit llibres, ara mateix,
que donarem a final de programa
a una persona que ens ha enviat una nota de veu.
Quins llibres tenim, així per fer una...?
Tenim el quinto elemento de Alejandro Suárez,
Muerte por videojuego de Simon Parkin,
Cómo triunfar en absolutamente todo del ologio,
Nintendo, que viene de Juan Martínez Varea,
YouTube para principiantes de Isaac Viana,
Vida Extra de Gina Tos y Oriol Boira,
y finalmente, Coquetes Rosas sobre cielos Nintendo de la Star.
És curiós, perquè dos dels llibres que tenim aquí
estan fets per dos col·laboradors del programa.
Gràcies, Gina, per la part que et toca.
Quina casualitat que llegeu un llibre meu aquí.
A mi em demaneu un llibre i jo el porto per regalar a l'audiència.
No ho sabrà mai ningú.
Avui has hagut d'assignar aquest llibre.
Recordo que l'any passat ja l'has signat perquè ja estava a la venda,
i aquest any us han demanat un altre cop per signar-lo.
Sí, de fet, ens han demanat bastants llocs,
però només hem firmat en un lloc, que és Gigamex,
que és la llibreria fantàstica que hi ha a l'Eixample de Barcelona,
que ens encanta, i que, a més, té molt la filosofia
que tenim en la Generalitat digital,
vídeojocs...
I ha anat bé? Molt bé.
La setmana passada vam anar al Sónar,
perquè la gent del Sónar Més D ens informés
de totes les novetats que hi haurà aquest any.
De fet, cada setmana hi ha més novetats,
anirem parlant durant les properes setmanes
de totes les coses que faran,
i l'Antònia, que treballa al Sónar,
ens va deixar una consulta que, com diu ella,
ve de tot l'equip que està treballant al Sónar Més D.
Hola, soc l'Antònia Polguera,
de l'equip de comunicació de Sónar Més D,
i la meva pregunta no tan sols és meva,
quan ens en podrem lliurar dels carregadors?
Quan podrem anar pel món
sense portar carregadors de tots els nostres dispositius
perquè estiguin sempre a punt, perquè els puguem fer servir?
Perquè no tot arreu del món hi ha endolls quan els necessites.
Podran algun dia els nostres equips electrònics
ser totalment autònoms?
Doncs aquesta és la nostra pregunta, a veure si la podeu respondre.
Gràcies.
Doncs l'Antònia ens pregunta una qüestió que,
bé, de fet, ha sortit moltes vegades al programa,
i Xavi, com està la situació actual d'aquest tema?
M'agrada que em faci aquesta pregunta.
Tinc males notícies per l'Antònia,
i de moment ha de continuar amb el carregador.
A no ser que tingui dispositius o fundes per dispositius
per inducció, per carregar per inducció.
Hi ha mòbils que porten aquesta característica de sèrie.
Samsung, LG, Sony, Nexus, Google o HTC
tenen terminals que funcionen amb aquesta tecnologia.
També existeixen fundes que posibiliten
la recàrrega sense fils.
De totes formes, la càrrega de mòbil via inducció
acostuma a ser una mica lenta.
Aproximadament el doble per carregador.
Si és per la nit, ja pot funcionar.
IKEA és una de les poques empreses que ha equipat
alguns dels seus mobles amb la tecnologia QI
per recarregar els mòbils i tauletes per inducció.
Hi ha altres estàndards, com per exemple el PMA,
que permet encarregar diversos dispositius alhora
i funciona per ressonància magnètica.
D'altra banda, una empresa que diu WhatApp
promet transmissions d'energia d'entre 1 i 4 watts
a 4 dispositius simultanis en un ràdio de 5 metres
Aprofitant la ràdiofreqüència.
Que tenim que estem envoltats de fet de ràdiofreqüència.
I Cota emet un watt a 10 metres de distància,
però el receptor ha de tenir un xip específic incorporat.
El que fa la càrrega, aprofitant el wifi,
encara està en desenvolupament,
però funciona força bé.
Això és un invent, el tema del wifi.
Però estarà capaç per indústria,
perquè no pot emetre més d'un watt,
per motius de salut i altres coses interferències.
A més calen modificacions en el maquinari dels rúters
i dels receptors i també del programari,
que de moment fàcil no és.
Hi ha aparells per carregar d'urgència el nostre dispositiu,
per exemple el pocket socket,
generadors personals d'electricitat amb una maneta
que es coneix vulgarament com manivela.
El carregador és el que més vols.
T'ho has d'anar canviant.
En una hora i mig el tens carregat.
Si no has de fotre el carregador, què més vols?
Sí, va, cycle atom genera electricitat
mentre anem amb bici i ho emmagatzem amb una bateria.
Si l'equipes una mica més, pots carregar
mentre pedales.
Tinguent en compte el malament que carrega el meu telèfon,
perquè no m'enfio del darrer bicicleta.
Si generes més energia, has de pagar rendessa o no?
No, perquè és pel consum propi.
El problema és que la bateria és de només 1.650 mAh,
amb la qual cosa no carregarà ni mitja bateria d'un iPhone.
També tenim energia solar.
L'EVIM és un panel solar 100% resistent a l'aigua
i ofereix un emparatge de 2,1 al costat d'una bateria
de 6.000 mAh.
A més que suficient per carregar qualsevol smartphone
es pot trobar per una mica més de 20 euros.
L'Albert,
aquesta setmana m'ha semblat veure algun lloc
on han fet estudis per carregar bateries amb orina?
Doncs sí, però em temo que serà una mica un hype
per sortir a les notícies i poca cosa més.
A partir de bateries bio,
també hi va haver un mètode a partir de l'ALER.
És allò que també pots connectar amb una patata
i que la bombeta se'n sent?
Em sembla que no va per aquí.
I una llimona, les llimones també proporcionen electricitat.
Aigua de mar.
Acabarem tenint una ampolla plena d'aigua de mar,
orina, llimones...
Mentre que l'ALER no sigui contra més mal ALER,
es carrega més o menys.
Més alcohol.
Sisplau, bufi aquí i carreguem el mòbil.
Resumint, no tiris el carregador.
Hi ha gent que es dedica a mirar sèries d'Ester Trek
i a extreure el so.
I això és real.
El que estem escoltant ara és el so
de les nous especials d'Ester Trek, de la sèrie.
Per què tu semblés que ho posessis a la feina?
Per casa, mentre cuines.
Avui parlem una mica de nous especials,
perquè hi ha una cançó
que, a més, ens hi portarà directament.
De fet, aquesta cançó la vaig saber
i la vaig conèixer pel Xavi Serrano,
que era un astronauta
que feia aquesta versió del David Bowie.
Jo t'he de dir que la primera vegada que vaig veure
em van caure les llàgrimes.
La música la van fer a la Terra.
No sé qui les va fer la música.
Ell cantava.
M'estranyava que estigués tan ben feta la música
que vaig pensar que era astronauta.
La música és molt bonica.
A veure, una mica parlem de l'ISS,
d'aquesta estació especial internacional,
perquè aquesta setmana, Gina,
hi ha hagut molt tema personal entre tu i jo
amb l'ISS, no?
Sí, per favor, expliquem-ho, sobretot per ma mare.
M'he baixat una aplicació que m'has recomanat tu,
que es diu ISS Detector per Android
i ISS Finder per iOS.
De fet, és la mateixa i no sé per què
té dos noms diferents segons el sistema operatiu,
però és exactament la mateixa i, a més, és gratuïta.
Et diu què passa quan l'estació especial internacional,
la ISS, passa per sobre de casa teva
o per sobre d'on siguis perquè la puguis veure.
I, de fet, el més curiós és que us sorprendrà.
Es veu, no necessites un telescopi,
no cal que t'embolleris, és igual, des del balcó de casa teva.
Perquè, a més, et geolocalitza i et diu el teu punt...
Ara ho explico. Es veu com una estrella brillant,
com si va passant pel sol a una velocitat constant.
De fet, la velocitat me la vas explicar tu,
que són 7 km per segon.
Correcte. Aquesta és la velocitat que es desplaça la ISS.
I, de fet, ho fa amb una precisió de segons.
3, 2, 1 i pum, apareix.
Primer, has de geolocalitzar-te, com has dit,
perquè sàpigues on has de mirar el cel.
I, a més, et posa una brújula de dues dimensions,
no només nord-sut, és o és, sinó d'inclinació,
perquè després, quan posis el telèfon enfocant el cel,
puguis saber exactament en quin cantó del cel hauràs de veure
aquest petit cometa, que no és un cometa,
sinó que és un satèl·lit.
És perfecte per gent menys que aficionats a l'economia.
Si tinguessis un puntet làser, el mòbil et senyalaria exactament
on has d'anar.
A més, et diu com estarà el cel, la temperatura, si es veurà molt o poc,
perquè si fa nul,
per molt l'ISSFinder o detector que tinguis, malament.
I molt curiós, perquè dins de l'aplicació tens les fotografies
que fan els astronautes, les seves biografies,
i ara mateix sé que està a l'estació,
Timotei Copra, Yuri Malencheco,
Timo Tipik, Alexei Ovchinin,
tots són russos avui, o què?
Alex Skiriposka i Jeffrey Williams.
Ara és l'expedició 47, on no hi ha cap dona,
però l'expedició 48, que estarà de juny a setembre,
sí que hi haurà una dona, que es diu Kathleen Reavins,
que és de Estats Units.
De fet, hi ha hagut dones. A l'anterior va haver-hi una italiana
que continuo seguint el Twitter, super simpatiquíssima,
i de fet tu aquesta setmana has parlat amb un d'ells, no?
Clar, estem a Sant Jordi i vaig preguntar
què estàs llegint a l'estació especial internacional
i el Tim Pick està llegint Road to the Stars
de Yuri Gagarin, que a més és una còpia molt especial
perquè està firmada pel mateix Gagarin,
la Helen Sherman, que també va ser una astronauta,
i la resta de la tripulació que ha passat per la ISS,
per tant és una còpia molt especial.
Era un llibre de la mateixa Helen que li va firmar el Yuri
i de fet es va deixar allà dalt perquè la gent pogués anar firmant
i passés com no de pares a fills,
sinó d'astronauta a astronauta.
I com t'has posat en contacte amb ell?
Per Twitter, perquè en internet vas descobrir aquesta versió
de l'astronauta, doncs jo he descobert què llegeixen els astronautes.
Oloien, que es diu Guille, ens deixa una nota de veu
des de Saragossa.
Hay un par de cosas sobre Telegram. La primera es si sabéis
algún detalle de por qué ayer se cayó para Medio Mundo
durante bastantes horas, porque ni en Twitter oficial
ni en noticias de periódico se ha sabido ningún detalle concreto.
Y dos, ¿por qué creéis que ha proliferado tanto esta aplicación
siendo que ya existían otras antes como Line y Viber,
por ejemplo, que no llegaron a cuajar realmente?
Gracias.
Gràcies a tu, des de Saragossa al Guille.
El problema de Telegram,
de la seva estabilitat,
hi ha pàgines com downdetector.com
que presenten de forma gràfica les caigudes
i els problemes que tenen llocs que donen serveis
com podria ser pàgines com Telegram, Twitter, Google, etc.
Llavors pots fer un seguiment de quantes vegades han estat
caient offline, quanta gent s'ha queixat,
i van fent tot el seguiment.
Hi ha hagut molts troncs de caigudes,
que és el que fora de micro estaven comentant
que últimament estan a haver-hi caigudes simultànies
de llocs una mica importants.
El que sí que he pogut anar a buscar és que hi ha hagut
dos caigudes bastant grans de Telegram durant el 13 i el 14 d'abril.
Per tant, fa molt poquet, imagino que és quan es referia
al nostre uller en Guille, on el servei de Telegram
va caure a tota Europa, Orient Mitjà i Àfrica del Nord.
Aquest és l'acció d'un grup hacker anomenat Lizer Squad.
Sembla que han estat responsables
de diversos atacs que s'anomenen DDOS,
de negació de servei, bombardeja un servidor
amb moltes peticions perquè se saturi i es pengi
i la gent no hi pugui accedir, doncs sembla que han sigut
els responsables d'atacs a pàgines com YouTube, PlayStation Network,
Xbox Live i els servidors de Blizzard.
Els servidors se corren als jocs online de Blizzard, entre altres.
El que s'especula és l'estranyesa
dels objectius del seu atac, que són molt diferents.
Per exemple, la PlayStation Network, Xbox Live,
però YouTube i Telegram.
Sembla, i aquí jo també ja és una miqueta
de ciència-ficció, de llibre de misteri,
que se sospita que pot ser una...
pot ser una coberta
d'un atac més seriós, que és un atac ràndom
que generarà moviment i queixes de la gent
que amagarien atacs a altres servidors
amb un objectiu molt més clar o molt més intencionat
a nivell polític o econòmic.
Potser és que no els agradaven els nous stickers.
I el respecte sobre
quines aplicacions que ja hi havia abans,
com per exemple Line o Viber,
per què triomfa una aplicació no triomfa una altra?
És molt difícil saber qui té allò que atrau a la gent.
Jo crec que en tots aquests casos,
quan entra una aplicació nova que dius
per què entra una aplicació nova si n'hi ha en algunes,
ha de portar alguna cosa diferent que no portin les altres.
En el cas que tots recordarem, WhatsApp va caure fa un parell d'anys,
una gran caiguda de WhatsApp va ser el punt de sortida de Telegram.
Seguim perquè a través de Dolmen Editorial
ens ha arribat un dels llibres que comentàvem abans,
que es diu YouTube para principiantes,
¿qué es y cómo trabajar con el medio de comunicación del nuevo milenio
escrit per Isaac Viana?
L'Isaac, per parlar de l'Isaac,
de les seves activitats audiovisuals hem d'anar molt cap enrere.
De fet, jo recordo que quan va néixer Generació Digital,
ara fa 14 anys, va néixer a una catalana i es deia Game Over.
I quan estàvem fent el programa,
vam adonar que Game Over ja existia i que era un programa
que ja existia fa un parell d'anys o més de dos anys
i que vam coincidir durant un temps amb el mateix nom.
Molt bona nit, Isaac.
De fet, de tant en tant ho comentem,
aquesta casualitat que va ser així,
a més que va ser casualitat...
No, no, i, a més, també ens coneixíem,
perquè compartimos el nombre,
digo, sí, sí, pero lo que pasa es que vosotros estáis en una catalana,
nosotros estamos en Radio Despí, etc.
Nosotros hemos mantenido el nombre, han venido gente,
pero nosotros hemos quedado ahora mismo.
Sí, sí, nosaltres, quan vam arribar aquí,
ens el vam fer canviar per Generació Digital.
De fet, tu també ets un home vinculat molt a la ràdio com dius,
als podcast. Estàs relacionat amb tot el món del wrestling?
Básicamente, con el crecimiento de la industria del wrestling
en español he estado,
porque la primera escuela que se fundó,
pues los 90 y pico shows les he presentado yo,
por lo tanto, he visto crecer la industria
y he visto cómo se han salido escuelas nuevas, etc.,
pero sí, he visto cómo he evolucionado.
I tot ho fas des d'un cor, des d'un lloc,
que es diu GamExploitation, no?
Sí, bueno, és el projecte que em vaig fer quan volia...
Bàsicament, volia fer una cosa més global a nivell geek,
i com que tenia aquest nom,
em vaig dir, bé, doncs, per què no?
Per què no usar-lo?
Vaig començar com un canal de YouTube
i volia fer més coses, i, òbviament,
de fet, una de les coses que volia fer
era ensenyar sobre YouTube,
treure una mica aquests prejudicis,
tant gent que no li agrada com la gent que vol fer un canal.
Vaig fer una sèrie de YouTube per a nubs al canal
i, a partir d'aquí, em va sortir l'oportunitat de fer un llibre
i vaig dir, mira, doncs, aquí anirem a expandir més
per arribar a més gent,
no només gent que ja està consumint YouTube,
sinó gent que no té accés a YouTube,
però pot anar a una llibreria i agafar el llibre.
De fet, durant el llibre, a l'inici, dius que si et vols dedicar a YouTube
i vols treure els teus continguts a través d'aquest canal
o a YouTube, això és bàsic per tu?
Bueno, és bàsic, en realitat, és un consell
que se li ha d'admirar sobre la tele.
Jo veig molta tele, perquè si m'edico a la tele
he de veure molta tele, i és cert, és a dir,
jo soc un fanàtic de YouTube com a canal de contenidus,
doncs, et diria que vaig començar a veure-lo seriamente
com un parell d'anys després de la seva fundació
i he estat molt, molt, molt interessat
en la evolució comercial, com hi havia gent
que s'estava guanyant la vida amb YouTube
abans que hi hagués el programa Partner,
veure què es feia als Estats Units i què es feia aquí,
perquè aquesta idea de YouTube és videojocs,
bueno, YouTube és videojocs a Espanya,
i als Estats Units ja fa un parell d'anys
ja és una funció bastant sòlida,
però hi ha gent com Retan Link,
quan entrevistaven altres youtubers d'èxit,
quan començaven a entrevistar a youtubers de videojocs,
deien que no ho entenem.
Per a nosaltres, YouTube és un sòlid,
o fas un corto d'acció, o fas gags de comèdia,
o fas entrevistes, o fas videoblogs, o fas música,
o fas animació, però jugar a videojocs,
és que no ho entenem.
I ara més que mai, de fet,
hi ha gent que ha prescetit a l'èxit,
i els coneixem perquè en el llibre els vas introduint
mentre vas llegint, no?
Sí, he querido meter algunas biografías,
no soy muy extensivo,
he querido poner nombres,
pero también he querido poner nombres españoles
e internacionales,
y al mismo tiempo he querido que no sean solo los tops,
he querido coger gente de más volumen o menos volumen,
pero en el fondo todo el mundo está ganando la vida con YouTube,
en el caso de España, por ejemplo,
a lo de Rubius, porque es el primero.
No parles de volum,
pero el que té més subscriptors sí que surt.
También podría tirar hacia abajo,
y voy a coger a Vieta777 y a Willyrex,
no, pero he cogido gente de mayor o menor volumen,
por ejemplo, RaceSmith es uno de los creadores
de contenidos españoles, que siempre me pongo de ejemplo
a nivel de profesionalidad, una persona que viene del mundo
de marketing, es un canal más modestito,
tenía no me acuerdo si 300.000 o 500.000 suscriptores,
pero es un canal muy profesional, muy dedicado a hacer música
o contar historias sobre todo,
que es lo que le encanta a este creador,
y tú lo ves y detrás hay un trabajo profesional muy grande
que vive de crear estos contenidos.
Jo mai m'he dedicat a fer cap canal de YouTube,
però una de les conceptes que tinc o una de les idees que tinc
és que porto una feinada de por.
Sí, però veus, ahí sale el motivo de por qué en España
se cree que el YouTube es videojuego,
porque uno de los ingresos, o al menos el único que la gente
se fije y no debería ser, en mi opinión,
de hecho, por lo general, si tienes varios fuentes de ingresos,
pero bueno, la idea, la gente se asesina con lo que
te pague YouTube, que tampoco te pago YouTube,
te paga AdSense y todo aquel que tenga un blog,
un blog de hace 10 años, se acordará de lo que paga AdSense.
El dinero de AdSense te viene a través
de dónde está el que te ve.
Entonces, claro, cuando en Estados Unidos o el Reino Unido
tiene 10, 12 veces el AdSense o el CPM,
o como queréis llamarlo, que tenemos aquí en España,
la gente haya tendido a hacer contenido
que es más barato de producir, porque a lo mejor, pues,
media hora de video es una hora de trabajo
y cosas como las que intento hacer yo, por ejemplo, va de retro,
que son 5, 6, 7 minutos, a lo mejor son 10, 15 horas de trabajo,
pues, no son tan rentables, pero yo creo que
poco a poco estamos viendo en España más canales,
más variedad de canales, canales también más trabajados
y creo que poco a poco empieza a verse un poquito
y, sobre todo, que la gente nos asesine con lo que te pague
la publicidad, más en la era del AdBlog como estamos ahora
y más en, pues, mira, si tienes una audiencia
que realmente te apasiona mucho, podrá colaborar contigo
a través de Patreon o, por ejemplo, ahora en mi caso,
la oportunidad de compartir cosas, historias,
experiencias o todo aquello que quieras compartir
a base de libros, y no digo yo, digo el Rubius, por ejemplo,
ha hecho un cómic, ha hecho un libro, pero ¿por qué?
Porque los fans más acérrimos de él y que quieren ayudar
a que esta persona siga creando contenido,
están profesionales que se dedican a hacer charlas
o que se dedican a hacer monólogos, por ejemplo,
todos conocemos el caso de la eulogio, que también está
en el libro, por cierto, es decir, en el fondo hay muchas maneras
y la idea es que, bueno, tú empiezas en YouTube, diviértete,
experimenta, porque, bueno, tú lo sabes y ella lo sabe
y todos los que trabajamos en radio o en blogs o lo que sea
lo hemos vivido, que es hasta que encuentras tu voz
has de experimentar mucho y has de trabajar muy duro
y una vez que ya eso lo tienes un poquito más por la mano
empiezas realmente a salir tu personalidad y eso es lo que va
a atraer a la gente, eso es lo que va a interesar
a que las personas se intenten seguir, quieran saber más de ti,
quieran colaborar contigo y quieran ayudarte a que siga sacando
este material. Creus que els youtubers escriuen guions?
Bueno... En general?
A todo aquel que, a ver, la mayoría o tiene más o menos
un plan de por dónde quiere ir, o cierto guión hay,
no quiero decir que tenga que ser palabra a palabra,
pero como mínimo una pequeña guía y sobre...
Es que también lo que decías de YouTube es que youtuber
es una palabra que entre comillas odio, al igual que
podcaster o blogger, porque en el fondo son canales
y yo entiendo que si el primer canal que te impacta
es YouTube y quieras hacer YouTube, te llames youtuber
y me la acabo usando porque acabo antes explicando las cosas,
pero al final tú tienes que decir quiero expresar algo
y una vez que sabes que quieres expresar tienes que buscar
el canal más idóneo, no siempre YouTube va a ser el ideal
y de hecho en Internet está pasando, hace 10 años
todos los portales tenían que convertirse en blogs
y hace 5 años todos los blogs tenían que convertirse en podcasts
y ahora todos los podcasts tenían que convertirse en YouTube
y no siempre es necesario, ahora estamos en ese boom
y hace tiempo que a los podcasts o a los blogs
no se les exige, oye tienes que tener un podcast
y has de ser la copia de éste, ahora en YouTube
estamos en ese momento de todos tenemos que copiar
pero yo creo que habrá un pequeño pinchazo de burbuja
pero se estabilizará y a partir de ahí veremos
una industria interesante, porque en el fondo ser YouTube
no es ganar dinero, ganar dinero es tener una empresa
o tener un proyecto de trabajo y una vez que ya has experimentado
y ya te has evolucionado, ya te has tenido tu voz
y ya sabes qué quieres hacer y cómo explicarla
es cuando piensas ¿cómo voy a hacer para que esto que me encanta hacer
y que a la gente le guste o que lo consume me permita comer?
porque a veces la palabra dinero es muy feo
pero al final tú quieres ganar dinero no por hacerte rico
y comprarte un barco, quieres ganar dinero para poder pagar
el alquiler, poder llevarlo a la nevera y poder seguir
haciendo eso que te hace feliz y eso creo que es en el fondo
a la hora de apoyar y quitaros el árbol por favor
a mi m'agrada molt una part del llibre on parles del so
i parles de la importància
de vegades jo veig youtubers
que parlen des de lavabo
i no només això
moltes vegades es fa molta referència
tenir un bon micròfon, però si aquest bon micròfon el poses
en un lloc on totes les parets són llises
doncs el so és fatal, una mica tu això ho expliques
el llibre pone la palabra youtube
porque todo está enfocado a los conocimientos de youtube
en el fondo es una introducción al mundo audiovisual
conceptos básicos sobre montaje, sobre guion, sobre sonido, etc
y hay una cosa que a menos que trabajes en esto
o no te paras a pensar
es que un vídeo con una imagen de montón
no le das mucha importància
pero cuando ves un vídeo muy bien iluminado
y es el sonido del micrófono de la cámara
todo el rebote de habitación
de repente ese vídeo pierde una calidad a nivel subjetivo brutal
entonces el sonido es importante y muchas veces se desprecia
aunque sea un simple micro de corbata o un micro
medianamente barato pero usb
que ayude a quitar interferencias
primero centrarse en el sonido antes que en la imagen
yo empecé hace cuatro años con la cámara del iphone
que graba en 720 o 1080
cámaras HD ya tienes
pero buenos micros no
y micros decentes tampoco
ya que tienes dos o tres cámaras en casa
empieza primero pillando un micro 20-30 euros
pero que se oiga bien y no tirar de esos micros
y el micro también es muy importante
ha sido youtube para principiantes que es y como trabajar en el medio comunicación del 9 milenio
se puede comprar a través del dolmen editorial
también lo he encontrado a amazon
y botigas físicas
en life nack
en akira comics
hay muchas tiendas de comics que lo tienen
en la casa del gibra
y en las tiendas más especializadas
lo suelen tener
y algunas tiendas de comics también lo están teniendo
ahora parlem una miqueta de kindle no te'n vagis
la setmana vinent apareix al mercat
el nou dispositiu d'amazon que es diu kindle oasis
i que segons ells
està pensat pels usuaris més premium
i que més llegeixen
la tecnologia és una miqueta més potent
i costa gairebé 200 euros
i des de la setmana passada podem escoltar la conversa
amb un dels dissenyadors d'aquest llibre electrònic
però avui volíem també escoltar a una de les responsables de kindle
a tot el mercat de parla hispana la coro castellano
d'ell han sabut el número de llibres en català i castellà
que hi ha al catàleg de kindle
cuando salimos en el 2011
hoy tenemos más de 175.000
solo en catalán hay alrededor de 5.600
esa es una cifra de ayer pero varía constantemente
porque los títulos, los libros se van subiendo todos los días
algunos se quitan para mejorarlos, otros lo que sea
es una cifra viva
a los autores independientes
que ponen sus títulos a disposición de los lectores
de los suscriptores de kindle unlimited
es una manera de remunerarles
que es básicamente por página leída
el año pasado, solo en 2015
esos autores cobraron entre todos 135 millones de dólares
lo cual es una cifra muy importante
hay autores como por ejemplo marcos chipoz
que es uno de los autores índimas punteros
que escribió el asesinato de pitágoras
marcos decidió hacer una prueba
y triplicó sus ingresos mensuales
ens ho pinten molt bé
perquè és la persona de kindle
que ha de vendre el producte
t'has plantejat autoditar-te per Amazon?
no descartaria fer algun llibre per Amazon
però aquest va per editorial
i jo ni pinxo ni corto
creo que no tiene ahora mismo una edición en digital
estic molt gran fan del tema digital
m'agrada el llibre físic
però també m'agraden els llibres digitals
sobretot alguns de referència
especialment en Amazon
quan estic fent vídeos
hi ha un parell de llibres sobre l'edat d'oro del software espanyol
que us uso de referència
i em va molt bé el sistema electrònic
en aquest llibre hi ha moltes fotografies
per fer proves
per posar exemples de materiales
que es poden aconseguir
també hi ha un parell de fotos
ja sé que això no ho faràs ara
o amb una càmera o un equip
però això és l'objectiu
que has de plantejar
és una cosa que m'agrada
i m'acompanya a tota aquesta informació
que hi doy
un baler retro
que és el que més em fa
10-15 hores
un club de 5
que no s'ha de conèixer
del que es triga
Si vas a fer amb cara i ull, sí, poses ja amb la dito i etcètera, etcètera, sí.
Expliquaré una altra cosa. El pobre Isaac, quan se'n va de vacances,
tot això ho ha de multiplicar pels dies de vacances que se'n va.
És a dir, que si fa set vídeos a la setmana i se'n vol anar dues setmanes,
aquella setmana no ha de fer set vídeos, ha de fer 21.
Sí, sí.
Clar, aleshores va sumant hores i dius,
Isaac, quan dorms, fill meu?
Eh, dormir, dormir, bien, vida social és otra cosa.
Clar, perquè també hi ha de jugar els jocs, aprovar-los, etcètera.
Sort que són jocs de fa temps.
M'agrada molt, no sé si ara ho fas servir,
però és aquella imatge que es veu una televisió, un televisor,
que es va acostant a la imatge.
Bueno, esta temporada ya la he quitado porque salgo yo al principio,
pero sí, sí, bueno, hablábamos de recursos,
esa imagen no es gratis, esa imagen es pagada, es de stock.
Ah, tu anava a preguntar, pensava que era a casa teva i que tu havies...
No, no, no, es una imagen de stock, dice, bueno, buscaré una televisión de la época...
Que recuerde,
haré ja una forma para rápidamente poner la pantalla de carga,
para rememorar esos tiempos en los que jugábamos estos títulos
y veíamos cargarlos y ese pequeño zoom y demás.
I això s'explica al llibre, és a dir, el fet de les músiques,
que siguin músiques que també hagis de pagar, etcètera?
Hablo, bueno, d'una introducció a nivell de copyright,
a nivell legal, no soy abogado y lo especifico muchas veces,
pero sí que doy cuatro conceptos básicos,
cuatro sitios donde puedes conseguir recursos gratuitos,
cuatro indicaciones que, más o menos, que conozcas, sentido de común.
Eso también está en la parte de networks,
porque hay mucho desconocimiento con el tema de ser partner
o formar parte de una network.
La gente sigue los pasos porque le han dicho que tienen que seguir los pasos.
A ver, cuando te pones en una network, la network se lleva parte de tu dinero.
¿Por qué se lo lleva? Porque te da unos servicios.
Esto lo has leído, te has leído el contrato.
Has dicho, oye, hay una cláusula que me va a perjudicar.
Hace unos años hubo polémica con Machinima,
porque antiguamente, hace muchos años,
porque tenía una cláusula de perpetuidad,
que se quedaba tu contenido de perpetuidad
y hubo bastante problema y bastante lío.
Y bueno, son cosas que hay que tener un poquito en cuenta,
todo el tema de ir por lo legal, aunque sea por afición,
te puedes pillar los dedos.
Entonces, siempre que puedas, mírate todas las licencias.
I també et diré que cada any van canviant les coses de YouTube
i la legalitat i els termes i condicions.
Per tant, tu cada x temps has d'anar revisant que tot estigui en ordre,
perquè de sobte t'arriba un email de
hem canviat els termes i condicions.
Té 36 pàgines de termes legals en anglès.
Això és el que deus fer darrerament també a la teva feina, oi?
Ai, calde, calda.
És la gran mentida, no?, d'avui dia, és allà.
Sí, accepto, he llegit i accepto les condicions d'avui.
Sí, sí, certament, certament.
YouTube para principiantes, que es y cómo trabajar
con el medio de comunicación del nuevo milenio.
YouTube para principiantes creo que encontrará más rápido.
Sí, no.
El subtítulo...
A mi m'agrada molt, dius subtítols als llibres, m'encanta dir-vos.
Dolmen editorial, allà ho podeu trobar,
també ho podeu trobar per Amazon.
Isaac, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa
i moltíssima sort.
Pues muchas gracias por invitarme y, bueno,
espero tener suerte a la hora de que la gente disfrute el libro,
que creo que es interesante, especialmente ahora,
que está tan de moda y es tan popular.
Doncs sí, senyor.
I, per cert, aquest dimarts,
un nou episodi del Generació Digital del Tren de 3.
En Lluís Marquina ens ho explica tot.
Bona nit, Albert,
i família del Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Aquest dimarts a la nit tornem a la càrrega del Tren de 3
amb un generació digital
en el qual tenim l'honor de rebre la visita
del president de la Generalitat,
en Carles Puigdemont,
que ens mostrarà el seu perfil digital.
També ens acostarem a dues iniciatives catalanes
que relacionen la tecnologia amb la natura, amb les plantes.
I ens preguntarem, i ho farem amb un expert en xarxes socials,
com hem d'actuar amb les fotografies dels menors d'edat,
doncs, per exemple, de les nostres amistats,
quan tenen un fill i publiquen les seves fotografies a la xarxa,
o quan nosaltres visitem els nou nats
i volem compartir-ho amb el món.
Què hem de fer, què no hem de fer, com ho hauríem de fer?
Vosaltres, si us va bé i us sembla,
podeu avançar el vostre opinió,
però si voleu conèixer l'opinió, el que ens dirà aquest expert,
ho podreu veure tot plegat dimarts a la nit a les 10 i 40,
a tres quarts menys cinc d'onze de la nit al 33.
Adéu-siau.
Gràcies, Lluís.
Al final suposo que el que comenta és ser lògic a les xarxes,
sobretot amb els teus fills i les fotografies.
El que no vulguis és que no es vegin i no ho pugis.
És tan fàcil com fer servir el sentit comú.
Si tens imatges de fills, amics o d'algun familiar,
sempre demana permís abans de posar-ho.
Jo no soc gens partidària de posar fotos de nens petits
a les xarxes socials.
Més aviat perquè ells no tenen poder de decidir
i quan siguin grans ja decidiran si tenen xarxes socials,
però si és d'amics, demana permís.
El que passa és que això que has de comentar
crec que és el centre del que debatem.
La xarxa social és on tu penges la teva vida a la xarxa
i la percepció que tu tens de la teva xarxa social
és que és la teva vida, que tu expliques el que estàs fent
i aquí és on el que tu dius has de demanar permís,
no ho tens en compte moltes vegades quan tu et fas una foto,
per exemple, de tu mateix, on surts amb el teu cosinet que acaba de néixer.
No estàs penjant la foto del cosinet a les xarxes socials,
estàs penjant la teva foto
amb els teus amics compartint el moment
en què estàs amb el nen d'algú altre
o estàs compartint el teu nen perquè tu vols perfectament fer-ho
i ho fas perquè està en una festa d'aniversari,
està en una festa d'aniversari amb dos amics,
és el meu nen i jo als altres no els penjo a les xarxes.
No tens compte que moltes vegades sí que hi surten.
I aquesta és una mica la zona grisa
en què aquest expert ens acaba de clarificar un parell de coses.
Doncs tot serà aquest dimarts al Canal 33,
al Generació Digital, amb en Lluís Marquina.
I en un dia com avui seguim parlant de llibres,
però aquest cop no es tracta només de llegir sinó també de jugar.
Cubus Games ha llançat el primer game book de producció pròpia,
Diaris d'un mort.
Diaris d'un mort, i tenim a l'estudi en Quim Garreta i Jordi Solà,
que són fundadors de Cubus Games.
Molt bona matinada.
Bona matinada.
Bona matinada.
Escolta'm, dia de Sant Jordi, també un dia molt important per vosaltres
perquè heu tret un altre producte.
Fa relativament poc que vau parlar al Generació Digital.
Porteu ja quatre cinc, ja?
Sí, és el cinquè, ja.
I aquest és el segon en català
de la història dels game books a Catalunya per iOS i per Android.
I el primer?
El primer va ser Heavy Metal Thunder
de l'autor Kyle B. Steve nord-americà,
que vam traduir al català per això,
per acostar aquest gènere a la llengua catalana.
Un gènere que sempre heu dit que funciona molt bé als Estats Units,
funciona molt bé a la Gran Bretanya, és correcte?
I que aquí a poc a poc es va introduint, no?
És la nostra tasca, a veure si el gènere game book,
llibrejoc, va aterrant.
Vosaltres, dieu una cosa que no sé si estic del tot d'acord.
Sempre poseu com a exemple el Tria a la teva aventura.
Jo crec que va molt més enllà del Tria a la teva aventura, no?
És molt millor.
És cert, és mil vegades millor.
El que passa és que el Tria a la teva aventura
té la màgia aquella del lector juvenil
que per primer cop pot prendre decisions en un llibre
i actuar com si estigués en un videojoc.
I aquesta màgia, aquesta essència,
nosaltres la conservem, no?
Per això el referent vindria a ser el Tria a la teva aventura
i és una marca que tothom entén, no?
Al Cubus Games, l'origen va venir del Tria a la teva aventura,
tots els havíem llegit, jugat,
i vam dir que ara, amb les noves tecnologies,
tothom dotarà la banda sonora
mentre estàs llegint fitxa de personatge, armes, objectes,
que enriqueixen l'experiència de llegir i de jugar.
Jo me'n recordo que la primera vegada que vaig conèixer Cubus Games
va ser a través del Francesc.
Albert, mira't això d'aquesta gent que fan coses molt interessants.
Sí, perquè, a més, és això, és aprofitar.
És un format que és fantàstic per a aquesta mena de jocs.
Per tant, és gairebé una actualització directa.
Jo diria que, més de tots aquests altres jocs
són aquí, a casa nostra, al TEA,
els librojuegos, en aquest sentit, sí,
que, a més, n'hem parlat aquí, n'hem dedicat especials,
i que traslada molt bé a aquestes...
El que passa és que a mi em queda una mica el dubte
que és una referència potser una miqueta antiga, no?
Perquè era un moment en què l'experiència interactiva
ens la donàvem un llibre perquè no teníem consoles
que ens podíem portar amb un llavall,
que no podíem viure aquesta experiència interactiva
amb aquesta profunditat amb els videojocs d'ordinador.
I, en canvi, avui en dia,
tota aquesta experiència que ens donàvem als llibres,
avui al públic hi ha una gran base de públic
que la té ja dels seus propis ordinadors,
i us voldria preguntar als vostres lectors
si és més la gent fan del llibrejoc
perquè ha sigut format part del seu entreteniment de sempre
o si també hi ha una part de públic jove que us segueix
perquè li agrada el format.
Bona pregunta.
Fem referències antigues perquè tots aquests lectors,
quan pensàvem escriure la teva aventura,
reconeguin directament del que estem parlant.
Però sí que és cert que generacions actuals joves
desconeixen aquest gènere.
I potser tenim el rang d'edat, va, entre aquests joves,
que mica en mica es van introduint,
però els nostàlgics sempre acaben directament.
Aquest de diaris d'un mort és el primer produït per vosaltres.
100%?
100%.
Música?
Sí, sí. Música sempre.
Moltes gràcies per aquest fantàstic estudi que teniu.
Tenim el Quim que ho defensarà.
El millor tall que ha enviat algú al generació digital
el va obrir.
Yeah, yeah.
Pots tornar-lo a posar si vols.
Estava perfectament comprimit, expandit, era fantàstic.
I aquest l'heu escrit vosaltres tot?
Com ha anat això?
Hem treballat amb un parell de guionistes també de casa nostra
de la comarca, que clar, el concepte de llibrejoc
va una mica més enllà de la novel·la lineal normal,
és a dir, no pot fer un escriptor que escrigui novel·les.
Molts ho han intentat i no ho han aconseguit.
I no han mort.
Exacte, sí.
No han escollit bé el seu camí.
I altres, doncs, clar, necessiten d'aquell guionista interior
que posi una mica d'ordre a tots els fils de la història
i ho posi tot junt.
Molt bé.
I hem treballat amb això, amb dos escriptors que coneixem
i que treballen al món del llibre.
I alhora un d'ells ha fet les il·lustracions, en aquest cas.
La gent que ens estigui escoltant i vulgui descarregar-se
aquesta aventura, de quina forma ho ha de fer?
Posant diaris d'un mort ho trobarà ràpid?
Pot entrar a les botigues d'Apple i de Google,
de Google Play i Apple Store, buscar diaris d'un mort
i ho trobarà.
I si no, a CubusGames.com veurà també els enllaços directes
a l'aplicació.
Sí, i a més podrà veure el vídeo promocional
i fer-se una mica la idea tant de diaris d'un mort
com dels altres quatre.
Els anteriors quatre.
De què va aquest diaris d'un mort?
El que es pugui dir, eh?
Sí, no, és molt fàcil.
És una persona, en John Riggs, que és un treballador d'un banc
i que té una afició una mica propensa a apostes i coses d'aquestes.
I li surten malament una sèrie de jugades, diguéssim,
i es posen en uns conflictes que acostumen a ser letals.
De fet, són tan letals que tots els finals d'aquest gamebook
són la mort, menys un.
Molt bé.
Aleshores, tens dues opcions.
O ajudes en John Riggs a que no mori,
a trobar el seu final feliç, per dir-ho així.
O veure com no.
O bé, tens curiositat i descobreixes les diferents maneres
que pot morir, perquè són totes diferents.
Està bé.
S'ha de dir que el format d'aquest gamebook
és en format diari personal.
És a dir, tu estàs llegint el diari personal d'en John Riggs,
que ell el comença a escriure perquè veu a venir
que es començarà a posar en problemes,
i tu vas escollint les diferents opcions.
Quant de temps heu estat per fer aquest treball?
Per fer-nos una idea.
Ha sigut un gamebook express bastant.
Sí?
Bé, sobretot que també teniu eines fetes i tot això.
I és el cinquè.
Recordes que és el cinquè?
Sí, sí.
Hem aprofitat el motor que ja tenim a nivell tecnològic,
però en escriure, les il·lustracions,
gravar la banda sonora un parell de mesos.
Un parell de mesos.
Ens l'hem tret de la màniga també perquè ha sortit com a rebot
d'un altre projecte que estàvem desenvolupant
i es va com als bessons, no?
Que de cop el d'això es separa per raons que es desconeixen,
i pum, i va sortir aquest.
I aleshores vam aprofitar l'embransí de la inèrcia creativa
que ens va donar i el vam tenir llestit ràpid.
Com va anar al final la valoració del For years from now?
Ens vam veure allà, vam escoltar entrevistes,
va anar bé, l'experiència?
Va anar bé, estem molt contents.
Heu fet contactes?
Hem fet contactes, sí, sí.
Alguns d'ells estan en marxa, diguéssim,
sí que estem molt contents.
Referent a Gamebooks,
estem treballant amb una gent de Manchester
per implementar un Gamebook que ja no serà tan lúdic,
sinó que ajudarà a persones amb problemes de malalties mentals
a prendre decisions, a fer-se valer per ells mateixos,
i és un altre recurs que aquesta tecnologia pot donar,
que no és només jugar i passar-s'ho bé,
que també, sinó que pot ajudar altres coses.
De un idò, molt bé, no?
Quanta gent sou ara treballant?
Som cinc. Som cinc persones.
Molt bé.
I podeu viure del que veneu?
Sí, tenim...
Tenim...
Cougs Games és una moneda de dues cares,
en una cara hi ha els Gamebooks
i en altres cares hi ha les experiències
que en comptes de començar i acabar en el dispositiu mòbil
comencen el dispositiu mòbil en forma de biòleg
i acaben a espais com museus, castells,
llocs on hi ha patrimoni, on hi ha molta història per explicar.
O sigui, ajuntaments que estiguin interessats
a fer experiències lúdiques diferents...
Sí, gestors de patrimoni.
Tenim dos casos reals, que són el Museu Akbar de les Aigües,
que presenta l'experiència aquest mes de maig,
el Dia Mundial dels Museus,
i Noia Terra de Castells,
que també presenta l'app i l'experiència
en aquest mes de maig, també no sé quin dia.
I biblioteques, que al final no són gestors de patrimoni,
però sí que són gestors de cultura,
i que vosaltres, a més, esteu fent llibres interactius,
tindrien algun tipus d'acabuda?
Correcte. Una manera de difondre la lectura entre els més joves
o la gent que li costa llegir
serien aquests propis Gamebooks,
ja siguin els que ja tenim al mercat
o fent alguna experiència express.
Ara m'ha deixat descol·locar la pregunta de la Gina,
però primer he de pensar en editorials.
Editorials tenen un munt de contingut que pot ser portat
cap al terreny del videojoc, utilitzant la nostra fórmula,
amb biblioteques...
No, ho dic perquè sí que escolto moltes vegades
les biblioteques que estan intentant sortir
d'aquest... Som un lloc on la gent va agafar llibres
i a tornar-los. Volen sortir una mica d'aquí
per intentar ser uns gestors culturals,
sobretot amb tot el tema de la memòria històrica
i aquestes coses. I ja que vosaltres us dediqueu a explicar històries
en llibres, ostres, és que em sembla de calaix.
I les ulleres, què? Aquestes que tothom parla
i que l'any vinent tothom portarà mentre camina?
Això també... Estem fent proves ja.
Són molt xules. Sí, sí, sí. Correcte.
Com que estem en una fase molt inicial,
no podem dir res, però estem fent proves ja que...
Molt bé, molt bé. Nosaltres hem treballat a nivell
de tecnologies que surten del dispositiu.
Hem fet coses amb bicons, amb realitat augmentada,
i aleshores també és un pas inevitable
passar una mica per la realitat virtual.
Com a mínim, intentar fer una mica de prospecció
a veure què es pot fer. I bueno, estem ja treballant
amb això, però amb background.
Molt bé, molt bé. Doncs jo, als audients que ens estiguin
escoltant a aquesta hora, que ja estem a dia 24,
que ja no és Sant Jordi, quina millor manera
d'acabar el dia de posar directament diaris d'un mort,
descarregar-vos d'aquesta experiència i veure
de quines formes pot morir una persona. Que bé.
I trobar amb una d'elles... Que romàntic.
...viure. Jo tinc un apunt només perquè sé que t'agradarà, Albert.
L'ambientació sonora, els paisatges sonors
d'aquest gamebook són molt...
a l'estil Miles Davis.
Ens vam tancar a l'estudi amb un sexofonista
que és un crac. Què dius ara?
Un navegant per la novel·la negra
i aquestes influències a veure què sortia per acabar
de donar-li el color sonor a aquest gamebook.
O sigui que un gamebook per escoltar amb auriculars.
Tots els nostres són per escoltar amb auriculars,
però sempre tenen una música que no...
no entorpeix la lectura.
I més un preu. 99 cèntims.
Oferta de llançament i risòria.
És una mica més car, no?
2.99, 3.99.
Per tota una novel·la.
Jo crec que és l'última compra de Sant Jordi.
Ara gairebé les dues ja del diumenge,
però l'última compra de Sant Jordi, 49 cèntims, endavant.
Doncs Quim Garreta, Jordi Solà, moltíssimes gràcies,
molta sort i ens anireu dient totes les novetats
que esteu treballant amb background cada dia.
Gràcies, Jordi.
Doncs vinga, marxem, però abans, Eli,
el nom del guanyador d'aquest bloc de llibres
que tenim aquí sobre la taula.
Doncs tots aquests fantàstics llibres
se'ls emportarà al Francesc Torres, de Reus,
i recordem que a la setmana que ve tenim un Poket Tournament
Tenim aquest tournament, que és com una espècie de joc de lluita
dels pokémons força divertit, que penso que té molt bona pinta.
Ja es pot començar a enviar notes, veu? Des d'ara.
Molt bé, doncs, Eli, Gina, Francesc, Xavi,
moltíssimes gràcies per haver vingut al programa.
A tu!
Genera Cegitals, sobretot vosaltres,
i també la Gina Tos, Francesc Xavi Blasco, Xavi Serrano,
Albert García, Star, el Judit Sánchez,
i qui us parlar, l'Albert Murillo.
Nosaltres hi tornem la setmana vinent a la mateixa hora.
Adéu-siau!