El programa d'avui parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem l'edició número 735, la primera edició de l'any 2020,
que esperem que sigui molt profitós pel que fa, per exemple,
pels videojocs.
En el programa d'avui enfocarem una mica el futur per posar a veu
els videojocs que esperem amb il·lusió per a aquests esdeveniments.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Per posar a veu els videojocs que esperem amb il·lusió per a aquest any,
però sobretot, sobretot, dedicarem el programa a parlar
d'una trilogia molt estimada per molts jugadors, el Shenmue.
El Shenmue.
Ara preguntaré com ho hem de dir, exactament.
L'espera de la sortida de la tercera part ha estat llarga,
però ha valgut la pena.
Avui, tres experts de la Miss Saga ens ho explicarem.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb Albert García, hi ha estat.
Benvinguts a tots. Bona any a tots.
Bona.
Com estem? Esteu bé?
Molt bé.
Ha sigut una bona entrada, l'any.
A moltes pel·lícules de ciència-ficció, el 2020 era... bé.
No ho sé.
Ja sabia haver acabat tot el 2000, no?
Doncs ja ens apanyem. Imagina't el 2020.
20 de mes.
I els replicants d'aquí dos anys ja s'han desaparegut tots.
Moltes vegades, en aquestes pel·lícules
que recorden o rememoren la data,
jo crec que hem acabat les pel·lícules, ja.
Ja no n'hi ha més, ja. Tot ha passat, ja.
Ara comença amb pel·lis molt xungues.
Les més futuristes ja és Neo-Tòquio o potser ja ho hem passat i tot.
Parlem una mica de propòsits per aquest any.
Francesc, què vols fer, aquest 2019?
Jo, que em vaig passar el 2019 fent proves i coses,
m'està agafant les ganes de fer-me streamer a Twitch.
Ostres, tu, eh?
De fet, ja ho deies, tu.
I tot Francesc Xavier Blasco.
No ho sé.
Tramola, Lolito, eh? Tramola, Lolito.
M'hauré de buscar un nick de guai i molon.
No sé de què parlaria, però veus que no m'hi posi a fer alguna cosa.
Hauràs de mirar molt bé tot el tema de les targetes gràfiques
perquè funcioni, perquè es vegi tot a l'orinadot.
Perquè tu quan connectis la Dreamcast, per exemple...
Home! Compte, eh?
Clar, perquè seràs un streamer de Dreamcast
o seràs un streamer de Fortnite o de Minecraft?
No ho sé, encara que potser he de fer receptes de cuina.
Ah, moltes temàtiques.
Això és el primer, Francesc. Moltes temàtiques.
Gina, tu què, el 2020?
Jo vull jugar a més videojocs dels que he jugat aquest 2019,
perquè sí que és veritat que he jugat,
però considero que el 2018 em vaig superar
i aquest any he anat cap avall.
I estàs trista o...?
No, penso que he tingut una agenda molt ocupada del ministre
i hem de prioritzar bé les coses en aquesta vida, perquè...
Sobretot sense estrès, eh?
No, no, no. Si no pots jugar tampoc passa res.
De fet, el 2018 vaig fer un fil a Twitter
dels jocs que m'he passat, un fil bastant extens.
Els 2019 ja no el vaig començar, perquè ja vaig començar malament.
I vaig dir, no, no, és igual, aquest 2020 continuo.
Se suposa que si aconsegueix el propòsit
és que haurà tingut més temps, que seria l'exactiu final.
Jugar a videojocs avui dia és molt estressant, eh?
Perquè no ho paren de sortir, és un estrès.
L'estrès és acabar-se'ls.
I a mi és quan no tenen final.
Amb els free-to-play que dius, això no té final.
Els free-to-play s'acaba quan te'n canses,
però l'estrès és com el Shenmue, o Shenmue, no?
Clar. És veritat.
Yali, tu, el 2020?
Doncs mira, aquesta no l'havia pensat, i mira, m'acaba de sortir.
Acabar-me un joc.
No m'ho acabo mai cap.
El Super Mario World. Acabar-me un joc.
El Super Mario World.
Exacte, encara que sigui... El tens pendent.
El tinc pendent, però si no és ell i és un altre,
també em va bé, perquè no m'acabo cap.
I el que sí que tenia pensat és veure més pel·lis,
perquè estic veient moltes sèries. No, no, i tant, i tant.
Perfecte. M'agrada molt.
Albert?
Doncs jo tinc un propòsit, poc de videojocs,
que és ampliar el meu repertori de receptes de cuina.
Es diu Receptari. Receptari, molt bé, això.
Et portaré el meu canal de tu. Ja ho he vist d'ara mateix.
Crec que el podríem fer plegats.
Bé, ha nascut un canal... Fantàstic, eh?
Sí, sí, sí.
Jugant a un beat'em up, per exemple,
mentre s'està coent la cosa, no?
Sí, sí, sí. Tenen uns natxos.
Jo tinc un propòsit que, de fet,
estic intentant fer des de fa força temps,
que és el tema de menys és més.
Ahà. Maricondo.
Però en general? En general a la vida.
Sí, sí, de veritat.
O sigui, tot fora. Tot fora.
Però tot és tot. Però tot de tot.
Tot de tot.
Doncs, Albert, els teus videojocs, si vols, jo els guardo.
Sí, sí, doncs tinc bosses i coses preparades per donar,
o per vendre, per què no?
Perquè, ei, menys és més, però també una miqueta, saps?,
que puguis vendre per després comprar altres coses, ui, no.
Clar, no, no, més coses, no, no, hem dit que no.
Vaig malament, perquè hi vaig malament, no sé.
Per anar al viatge. Sí, per exemple, sí, sí.
Per anar a fer allò, retiros de yoga.
Coses abstractes.
Menys coses, més experiències, Albert.
Això m'agrada molt.
Doncs continuem amb, no sé, sobretot videojocs,
aquest 2020 esperem amb candeletes.
Doncs, Gina, quin és el joc que estàs esperant força aquest 2020?
Segur que n'hi ha algun, no?
Doncs mira, amb aquesta música, els més fans ja sabeu de quin us parlo,
l'Albert García fa que sí, home, que sí.
Doncs és el de Las Tofas 2 per PlayStation 4,
o també serà pel 5.
Això ho sé. Potser per les dues, eh?
Potser per les dues.
Ja creieu, i aquest 2020 ja sortirà a la PlaySync, sí?
El 2020, per Nadal.
Ah, molt bé.
És el joc que va al primer Las Tofas.
I tant, no? I diverses vegades.
Molt bé.
Perquè potser que us hi poseu abans del 20 de maig d'aquest 2020,
que és el dia que surt, o sigui, aquest surt el 20 de maig,
i la PlayStation 5 surt per Nadal del 2020.
Per tant, seran uns mesos, uns sis mesos de diferència.
Per tant, ens espera un estiu divertit i emocionant
en aquesta segona part de l'aventura,
que sense uns spoilers us dic que tornarem a viure
en aquests Estats Units postapocalíptic de la mà de l'Eli.
I aquest joc el vam presentar a l'E3 del 2018,
allà, en un gameplay de 11 minuts,
vam poder veure, entre d'altres coses,
el primer petó entre dues dones en un videojoc.
I sí, ja ho sé, de Las Tofas o de Mass Effect,
perdoneu, als Sims,
o de Mass Effect sí que hi ha petons entre dones,
però no amb aquesta intimitat ni amb aquesta projecció.
És a dir, si us fixeu als trailers de Mass Effect,
Shepard, la capitana o el capità Shepard,
els trailers és habitualment un home,
i durant molt de temps també en els Sims,
quan et donaves un petó només podies intimar amb persones
de l'altre sexe, no amb el del mateix.
No sé si estaràs d'acord, Albert, que en aquest cas,
aquest trailer va marcar un avenç i un desprest
en aquesta visibilització.
Va ser un petó molt important
per al que significava i pel que explicava, sí, sí, totalment.
La música, tan important en els videojocs narratius
i d'aventures com aquest, la segueix pujant Gustavo Santaolalla,
que va ser el compositor també de la primera part.
I aquesta versió que us posem de fons la podeu trobar al YouTube,
que és el mateix Gustavo que toca el ronco... ronroco, perdoneu,
una espècie de guitarra de 10 cordes
que, com podeu entendre, no estic molt familiaritzada.
Per cert, perdona, la gent que pugui veure el nostre programa
a través de YouTube,
veurà unes imatges de dues noies en aquests moments que estan ballant.
Aquesta és la nova part? Sí, eh?
Aquesta és el trailer d'aquests 11 minuts
que va sortir en aquest edreç del 2018.
He preferit posar això perquè veieu realment aquest moment d'intimitat,
de... no sé si us heu fixat,
però moltes vegades els primers videojocs en 3D, quan dues formes,
perquè això no deixen de ser polígons,
es tocaven com que cohesionaven d'una manera molt estranya.
Això és molt natural, és que fins i tot la pell brilla,
és a dir, és molt, molt bèstia.
I quan es toquen els llavis,
diries que són llavis de veritat que no estan fets per 3D.
Déu-n'hi-do.
És cert, no seria genial que el The Last of Us
no fos exclusiu per PlayStation 4
i el poguéssim tenir, per exemple, per altres consoles o per PC?
Encara no us dic més.
No seria genial pels usuaris i pels desenvolupadors, també?
Evidentment, no pels marques,
que no hi haguessin exclusius mai més.
Però la pregunta per mi és,
¿existiria The Last of Us sense ser exclusiu?
M'agradaria molt que el joc...
A mi, si com a somni, Albert, no me'l destrossis en aquest any,
que tots els jocs sortissin per totes les plataformes.
És espectacular.
De veritat que m'està agradant molt.
Mira quin petó.
No havia vist aquestes imatges, i dius de l'E3, d'aquest...
Del 2018.
L'any passat de l'altre.
Déu-n'hi-do.
Doncs aquest és un dels jocs que espera la Gina,
també segurament l'Albert.
Sí, i tant.
Perquè me l'ha tret, perquè si no m'hagués dit aquest.
Doncs jo em porto un altre, a veure què us sembla.
És que, de fet, jo fa uns mesos
em vaig fer de subscripció del PC Plus, del PC Pass,
que és com a Xbox Pass, però que està en beta,
que no sé per què encara està en beta.
Però maria de gust anar jugant a jocs cada mes,
perquè em posen de nous al PC.
Així vas descobrint coses?
I un d'ells va ser a Lòria, en The Blink Forest,
un joc de plataformes, superben cuidat.
Una de les coses que més m'agraden d'aquest videojoc
és que només quan vas avançant pots anar a sopar a la tarda,
a la tarda, a la tarda, a la tarda, a la tarda.
Només quan vas avançant pots anar superant nivells
que has deixat enrere, i després hi tornes i dius,
ah, clar, com que ara puc soltar més,
arribo que hi ha escletxa, etcètera, etcètera.
Realment és rejugable en aquests nivells,
és superinteressant, i ara, més avançat que el 2020,
aquest any apareixerà el Ori Will of the Wisps.
I també està fet per l'estudi independent Moon Studios,
que és un estudi supercuriós, perquè ells,
és un estudi independent, que Microsoft,
el que ha fet és contractar-lo perquè faci aquest joc,
però els treballadors, cadascú treballa en un lloc del món,
no tenen estudi com a tal. No estan junts, vols dir?
No estan junts, potser tenen algun estudi o, jo què sé, es veuen,
però cadascú pinta programa, etcètera, a casa seva.
Això està molt bé, sobretot per la conciliació laboral familiar.
Clar, a mi m'agradaria molt, això.
Home, et costa pensar en la visió aquesta de conjunt, no?,
quan les persones estan, i a més a més, una cosa tan artística,
però realment és veritat que no cal, no?
I el resultat de la primera part va tenir molt d'èxit,
les crítiques van ser boníssimes,
i quan es va presentant a l'E3 aquesta segona part del lori,
la gent l'estava esperant moltíssimes, són com molt estimats.
Aquest joc, jo, que soc forcelent a acabar amb els jocs,
ara ho dèieu, el que m'ha passat és que la cançoneta,
al final, et posa molt nerviós, és tan repetitiva...
I mira que és bona, però...
És molt bona, però, clar, catacarà, catacarà, saps?,
i dius, sí, val, i és molt èpica,
i a mi, en aquest sentit, és l'única cosa que no m'ha agradat.
No ho sé, a tu et va agradar, Albert?
A mi m'agrada molt, la primera, la vaig jugar a la Xbox, en aquest cas,
i em va agradar molt, i també espero aquest,
perquè al gener aquest Metroidvania funciona molt bé.
Molt bé. Sí, sí.
Doncs mira, a mi no m'agraden els Metroidvines en general,
i aquest sí que em va agradar, perquè és diferent,
i perquè no és frustrant, i no tens la sensació
que has estat repetint una altra vegada la mateixa pantalla.
Doncs a l'11 de febrer d'aquest any
ja surt aquesta nova aventura
amb la qual hi ha uns bosses,
o sigui, uns jefes d'aquests de final de pantalla...
Enemics finals. Que són brutals.
De fet, alguns d'ells són com maràcnids, potes al·lucinants.
Bé, farà molta por.
En el primer era un ocell, que també feia molta por,
i en aquest cas, doncs, el nivell de monstres és espectacular.
En tinc moltes ganes.
Ara anem a conèixer una mica el del Francesc també i el de l'Albert.
Perquè també teniu títols que vosaltres us agraden
per aquest 2020, Albert.
Sí, jo, per exemple, de tots els que espero més,
a banda del de les tofàs, i també del teu, Albert,
de l'hora que també li tinc moltes ganes,
em quedaria amb el nou de CD Projekt RED
dels creadors del The Witcher 3, que és el Cyberpunk 2077.
Ah, mira!
Veus, mira, molt més lluny que el 2020.
Home, ja...
És xungo, és com deies tu, que és una època dolenta, sí, eh?
La meva època és molt més dolenta,
dolenta, sí, eh?
L'ambient d'aquest futur, jo no sé si hi vull arribar, eh?
Ja, ja.
Perquè, mare meva, el futur que pinta aquest videojoc.
Com us deia, és el nou dels creadors del The Witcher.
Porta molts anys en desenvolupament,
el van anunciar el 2012.
I porten també en màrqueting, gastats molts diners, eh?
I encara no ha sortit el joc.
Totalment, jo penso que la gent de CD Projekt
s'ha convertit en una mena de segona Rockstar Games.
I el llançament d'aquest videojoc
serà una cosa a l'alçada d'un Gran Theft Auto,
que és un esdeveniment gairebé, que serà brutal.
Jo he tingut l'oportunitat de veure les dues demostracions
en esdeveniments,
el que fan és no et deixen jugar al videojoc,
però et tanquen en una sala on tens una pantalla brutal
i te'l venen.
Ah, sí? Acabes impressionat.
Jo no sé fins a quin punt allò que veiem és real
o és una cosa una mica...
fake, el que estem veient,
però les dues presentacions que he vist m'han semblat al·lucinants.
És un estrès, sobretot, fer un joc d'aquest tipus
que porti tant de temps en desenvolupament.
Això deu ser estressant, eh?
Sí, hi ha un meme molt curiós
que es veu el director de CD Projekt
i posa, quan va presentar, el The Witcher,
quan va presentar, el The Witcher 2,
i el Cyberpunk,
i clar, l'evolució d'ell és com...
El temps passa, però hi ha algú més aquí.
Les tres, a causa d'estralls.
Quin dia sortirà, perdona, aquest joc, ho saps, la data?
Sí, aquest surt, ja està anunciat el 16 d'abril.
Perfecte per al meu aniversari, ja ho sabeu.
I, Francesc, tu què, Quim?
Jo esperaria que la fal·lera de les retromini-consoles
que durant aquest any ha sigut tan conservada ens porti,
i finalment, la minisega Saturn.
Estaria encantadíssim de veure una minisega Saturn.
Aquesta ja tenen un comprador segur.
Però si parlem de jocs,
jo espero, amb molta il·lusió, la quarta part de l'Street of Rage.
Un joc desenvolupat per una sèrie d'empreses,
LaserCube, GuardCrash i Dotemu,
amb connivencia amb Sega.
Per tant, és un joc totalment oficial
que ens porta 10 anys després dels aconseiximents d'Street of Rage 3
i que té un aspecte visual i gràfic
que ens porta molt cap a la il·lustració.
Són uns fons decorats que és una estètica
que veus molt en jocs independents avui en dia, moltes vegades.
Els personatges, a més, estan resseguits en negre
perquè destaquin gairebé com si fossin un dibuix,
però, a la vegada, és totalment pur Street of Rage,
reconeixes els escenaris, reconeixes dolents, enemics,
els personatges mítics, l'Àxel i la noia, la Blaze, em sembla,
doncs tornaran, vosaltres ja, a més, tindrem una altra cop,
música d'en Juzo Koshiro i en Motohiro Kawashima.
Per tant, moltes ganes de Street of Rage 4.
Doncs hem fet un petit repàs del que esperem.
Ui, però podríem continuar, podríem fer un espacial de jocs
que esperem pel 2020.
Sí, ho podríem fer, però avui l'espacial és Shemo.
Shemo, eh?
A mi, és que ho dic les dues formes, jo.
Sí, oi? Depèn de com m'agafa.
Són uns cosmopolites.
He de fer la primera connexió amb l'Starr.
Sabeu que cada setmana intentem connectar amb ell
en tecnologia analògica als anys 60,
i ara m'ha dit que ha millorat una mica
i que ara el so és Dolby,
i Dolby, però si això és dels anys 70, també diu sí.
Ja inclòs el tema Dolby perquè s'escolti una mica millor,
i està fent molts esforços molt gràstics.
No, està molt bé, la propera vegada ho fem per Skype,
que és més fàcil.
No, no vol saber-ne res del tema digital.
S'ha sabut saber què és el que ell espera per aquest 2020.
S'està ara a veure què tal.
Hola, guapos i guapes, com estem?
Hola. Abans de res, bon any a tothom.
Puf! Puf!
Ha costat, eh? No ha costat esbufar.
Ha costat trobar unes pantes sobres que no és gaire soroll
per no fer-vos mal a les orelles.
Bé, estem aquí per parlar una miqueta,
ho estic aquí per parlar una miqueta,
de coses que em puc esperar de l'any 2020.
Jo no espero gaire cosa,
jo m'espero que m'aportin els demés que han promès
que portaran el 2020.
Si em permeteu escombrar una miqueta cap a casa,
començaré parlant una miqueta de cinema.
Qui no li agrada el cinema? Aquí, a tothom.
A mi també.
Doncs de pel·lícules que han de vindre aquest 2020
que han dit que ens portarien.
Tenim, per exemple, Sonic, la mascota o la bestiola de sega,
l'arissor de color blau amb quecs de color vermell que corre molt.
S'ha d'arribar també Ghostbusters,
Ghostbusters, 8-8-8-8, que són fantasmes, per entendre't.
També ha d'arribar una nova de James Bond, el No Time to Die.
Ha d'arribar també Top Gun Maverick,
la segona part, la secuela,
el spin-off, digueu-li com vulgueu de Top Gun,
de la pel·lícula dels 80.
I també tenim Halloween Kills,
una nova entrega amb el Michael Mears,
fons fent coses dolentes al dia de Halloween,
el dia de tots els anys.
I escombrant ja cap a casa vostra, que és casa meva,
qüestió de videojocs,
podem esperar per aquest any la Final Fantasy 7 Remake,
que no feia falta, no, no feia falta, l'hem demanat.
No, no l'hem demanat, però benvingut sigui.
També ens ha d'arribar el Cyberpunk 2077,
ens ha d'arribar el Halo Infinite,
també el Last of Us 2,
i també ens ha d'arribar una cosa rara dels 80,
que després va tindre un revival dels 2000,
que seria el Microsoft Flight Simulator,
que bé, sembla que sigui molt bonic,
en qüestió de jubilitat ja ho veurem.
Què més puc demanar aquest any?
Doncs per a tots vosaltres i per a tots nosaltres,
l'únic que puc demanar és que tinguem salut, molta salut,
que tinguem diners,
feina no cal perquè si ja tenim diners per què volem feina,
i amor, amor per a tothom, que us estimo molt.
Molts petonets.
Igualment, estar, moltíssimes gràcies.
Sí, se sentíem aquest Dolby, eh?
Sí.
Hi ha una cosa força curiosa amb aquesta connexió,
que de fet el que està passant és que Catalunya Ràdio
està agafant la tecnologia que teníem nosaltres
dels anys 80 perquè puguem fer la connexió amb l'Star.
És que és fort, el tema, perdó.
No, no, és molt fort perquè amb aquest estudi tan modern
poder integrar aquesta tecnologia tan retro ha costat.
Ha costat molt, però val la pena perquè podem escoltar l'Star.
Generació digital.
Els
Comencem ara i fins al final de l'edició d'avui del programa
l'Special Shenmue.
Abans de fer-ho, és interessant posar en antecedents
de quina època ens trobem i el temps que ha passat
des que va sortir el primer títol.
Abans de res, Elis, per quina plataforma va sortir
el primer Shenmue i quina anyera?
El Shenmue va sortir l'1 d'octubre de 1999
per la nova consola de Sega, la Dreamcast.
Molt bé, la Dreamcast havia sortit un any abans
i què passava quan la posaves en marxa?
Doncs que sonava un logo sonor compòs per Ryuichi Sakamoto
i que feia així.
Ja ens en guardem.
Doncs sí, me'n recordo molt.
Jo no sabia que era Sakamoto.
M'ha encantat.
No sé, l'havíem trobat l'altre dia.
Quants jocs van sortir per la Dreamcast?
Va sortir gairebé 700 jocs i va haver-hi estudis molt implicats,
com per exemple Capcom, que es va convertir
en la segona desenvolupadora amb més jocs darrere de Sega.
I això és perquè estem parlant d'una època de fa molt de temps.
Si tu ara veus les imatges dels anuncis de la Dreamcast,
no ha passat tant de temps, però ha passat temps,
perquè ho veus i dius que és molt pixelat,
sinó que és aquell efecte de...
Polígons.
Polígons everywhere.
Exacte, és força curiós.
Recorda'ns alguns jocs d'aquesta consola de Sega.
Doncs mira, n'hi havia a Space Channel 5,
al Crazy Taxi, al Red or Jet Set Radio,
una de les curiositats d'aquesta consola i de Sega,
una de les curiositats d'aquesta consola
i que demostra la seva potència i popularitat
és que una vegada es va deixar de fabricar,
encara va sortir jocs uns quants anys més tard,
com el mateix Shenmue 2,
que va sortir el mateix any que la van deixar de fer.
I és veritat això, Albert, Francesc,
és a dir, aquesta consola una vegada es va deixar de fer
o de fabricar,
molta gent que feia jocs que els tenia a mig fer
o fins i tot després, fent-los a nou, els feia.
És ben curiós, eh?
El mercat funcionava una miqueta, ja anava adelantat.
La consola sí que va tenir una vida més curta
de la que s'esperava,
amb la qual cosa, clar,
el cicle de producció de molts jocs va seguir tirant endavant
perquè els usuaris, el mercat ens seguia a ventre.
No és com aquella consola que desapareixen
perquè ja hi ha una substitució de generació,
llavors molts jocs es cancel·len perquè no val la pena,
perquè la gent ja es compra altres consoles,
sinó que van seguir pensant que el públic fidel de Dreamcast
no es compraria una Play-Dohs,
que era la seva propietat,
que era la seva rival d'aquella època,
sinó que seguirien tirant amb la Dreamcast,
almenys una mica més.
Abans de començar, la consola de color blanc, la Dreamcast,
la continuau tenint a casa vostra, Albert?
Sí, i funcionant.
Francès, a mi se m'ha espatllat.
En l'actor, possiblement,
que és l'element que més falla d'aquestes consoles.
Aquella sensació que la recuperes i quan poses no va.
Dius, no.
Jo me'n vaig comprar una fa un parell d'anys a la retrobarcel·lona,
precisament,
perquè precisament tinc el mateix problema que tu.
I ara, amb la consola, amb l'actor espatllat.
Doncs ara cap al mercat de Sant Antoni o cap allà,
segur que trobes un recanvi.
Tu en tens, la Dreamcast?
No, per això una mini també m'aniria molt bé.
És veritat.
Comencem amb aquest espai del Xemo
i ho fem amb la primera part que va sortir ara fa molts anys.
De fet, la data és 29 de desembre de 1999,
últims dies del segle XX.
Yuzuzuki, el dissenyador de Sega,
que havia portat la companyia al lloc més alt del pòdia,
del salon recreatiu,
amb classes com, per exemple, l'Outrun, l'Space Harrier
o el Virtua Fighters,
posava, per fi, a les mans dels jugadors japonesos
la seva última creació.
Un joc que, per bé o per mal,
canviaria per sempre la història de Sega.
I es deia Xemo.
Sí, senyor.
A veure, escoltem aquesta música.
Bé, música...
Sí, és el que porta el joc.
Fabulosa, amb reminiscències orientals,
doncs que és un joc molt oriental.
En el seu desenvolupament, amb la seva diversitat,
i, per tant, és un joc molt oriental.
En el seu desenvolupament, amb la seva història,
amb tot el món que el rodeja.
Però comencem, que és un joc que, si bé,
es va convertir en la bandera del que Dream
que es podia oferir a nivell tècnic, a nivell de jugabilitat,
en el joc de rol modern,
en veritat que conté les seves arrels molt més endavant,
a l'any 1996, com el joc de rol de Virtua Fighter.
Ah, sí?
Exacte, a l'època dels 32 bits de la Virtua Fighter
es va començar a desenvolupar aquesta mena de joc
que va acabar passant, com passen molts desenvolupaments,
que després diuen, no, no, saltem-lo a la nova consola,
perquè necessitem un joc trencador per poder vendre,
i aquest és el que ho ha de ser.
Dreamcast, doncs bé, no va arribar de ser el joc
que necessitava la Dreamcast en aquell moment,
tot i que sí que va tenir un gran èxit de públic,
i, a més, es va convertir en el joc més car
en aquell moment de la història.
I per la data que va sortir, el joc més car del segle.
El 2017 i el 2017, que ja ha disparitat d'opinions,
milions de dòlars per fer Shenmue,
tot i que molt del que es va fer després s'invertiria en Shenmue 2,
però hi baixaria el cost de la segona part.
Però déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Les necessitats eren tan grans d'encabir tot aquell joc,
tot aquell món, tot aquell univers,
dintre del que era un joc per Dreamcast,
que es van haver de desenvolupar noves tecnologies,
per exemple, un nou sistema de comparació de dades
per poder fer cabre tot aquell joc
i que tenien més capacitat del normal.
És a dir, que la cap serà més gran perquè hi havia tres discos.
Hi havia tres discos. De fet, hi havia quatre.
Quatre, oi?
El joc només n'hi havia... Eren tres.
Però, realment, necessitava molta cosa.
El joc et portava, hem parlat que era un joc molt japonès,
perquè la veritat és que el joc et portava als anys 80,
a un moment on temes nostàlgics ja estaven molt vigents.
La gent ja començava a tenir retronostàlgia per l'època dels 80,
per inclús els jocs i les consoles dels 80,
cosa que s'afavoria el senyor Suzuki
i els jocs, els seus Outruns,
el seu Hang On, el seu Space Harrier,
allà perquè hi poguessis jugar una mica.
Tot i això, com deien, no va ser l'èxit
que Sega necessitava en aquell moment.
I per aquests que tot això em quedi molt lluny
o que no hi haguem estat tan a prop com vosaltres,
quines característiques van fer Gran Shemue?
Doncs Shemue va tenir una cosa que en el seu moment va ser supertrancadora.
Era un sistema que ell anomenava Free
i que, bàsicament, el que et volia dir era que era un món obert.
Ah, és com... Un sandbox.
Exacte. Un concepte... No era tan sandbox,
però sí que era un concepte de món obert
que el va posar en marxa molt abans
que, per exemple, el GTA III el fes realment popular
a nivell dels mercats occidentals.
I per què no va quedar aquest nom de Free?
Ja em diria bé el nom d'aquest sandbox, no?
La veritat és que una de les coses que també sorprèn molt de Shemue
és que no és un RPG.
Abans, l'únic joc que ens permetia explorar mons,
explorar universos d'una forma més o menys lliure,
perquè aquest any al mercat occidental
estàvem acostumats a coses com l'última nou,
doncs eren jocs de rol.
En el moment de l'aprenentatge,
necessitaves molts objectes, parlaves amb molta gent,
tenies estadístiques, números, etcètera.
Això no ho tenia. Era realment una aventura.
Era una aventura molt narrativa,
però que tenia tota la llibertat,
que abans només et donaven jocs d'explorar el món,
que eren jocs de rol que, a nivell, a vegades de jugabilitat,
doncs eren molt més secs,
molt més per a persones que tinguessin molt d'interès.
En canvi, això funcionava com una novel·la visual.
Molt bé.
I això era un dels seus atractius, aquesta llibertat de moviment.
Després, la llibertat de moviment podia fer que et perdessis.
És a dir, que comencessis a rondar per Do Vuita,
per aquell barri fantàstic on veies la gent,
fer les seves coses...
I perdies una mica el tema del joc.
Podries arribar a perdre... Què he de fer ara?
Una mica passava bastant.
Hi havia tot d'escenes lligades a quan passaves per algun lloc
o quan et trobaves amb certs personatges
que una mica anaven reconduint.
I novetat, també, d'aquell moment,
eren escenes que estaven renderitzades
amb el mateix motor del joc, no eren full motion vídeos.
Amb el qual, la sensació de fluïdesa entre la partida
i els moments de vídeo, de història,
era molt més continuada
i et feia sentir-te una mica més en el joc.
Era la primera vegada que el personatge podia jugar
a un joc dins d'un joc?
És a dir, això que el personatge posés una moneda
amb una màquina i...
No ho crec.
Jo crec que jugar dintre dels jocs,
o en minijocs dintre dels jocs, això ja ho veiem.
Però sí d'una forma amb la que nosaltres també ho faríem
si estiguéssim visquent allà.
Realment aniríem a un saló recreatiu,
trauríem una llauna de Coca-Cola o d'un refresc
d'una màquina exponadora.
Agafaríem una boleta de premis
a veure quina noteta ens cau.
Ens gastaríem els nostres diners
de la forma molt semblant aquella.
Per tant, et relaciones molt més amb el personatge.
T'hi identifices molt més.
Va popularitzar una cosa que després ha aparegut en altres.
Jocs que són els QTE, els Quick Time Events,
que eren, en el moment en què no t'ho esperes,
quan estàs passejant-te pel barri,
no fent massa cas a la història,
de cop i volta succeeix alguna cosa
que t'obliga a apretar un botó ràpidament.
Per tant, sempre estàs una mica en tensió.
Això es va convertir també en marca de xem-mú.
Molta gent n'estava molt farta d'aquest sistema de QTE.
Va tenir les seves crítiques negatives.
De fet, jo recordo haver-lo jugat.
Clar, en el joc portes el protagonista,
que ha de treballar, ha de guanyar els seus diners.
I recordo que havies de portar un tros de fusta
amb una altra persona, que tu estaves treballant,
i havies de prem el botó en el moment precis,
i era frustrant en alguns moments.
Com totes les feines, Albert.
És veritat. Potser una mica més, diria jo.
Però, a més, què passava?
Si fallaves, tornaves a repetir.
Era molt cansat perquè el botó no era sempre el mateix.
I moltes vegades els QTEs se'n quedaven.
Havies d'apretar tres o quatre botons diferents,
perquè si fos el mateix ja memoritzaves.
I la veritat és que la solidesa, el que recordem molt de xem-mú,
és la solidesa del món que veus.
Per exemple, s'utilitzava meteorologia actual i precisa
de l'època de 1986, on passa el joc.
Per tant, si plovia era perquè aquell dia havia plogut,
si feia sol era perquè aquell dia feia sol,
et senties realment vivint allà.
Això em sembla una matada.
Qui tenia el pobre bacari,
haver d'agafar la relació dels dies amb el temps,
em sembla que aquell bacari
podia haver fet coses més útils.
Clar, hauríem de tenir el meteocat.gp allà,
però està molt bé, està molt bé.
Aquesta Francesc és la música associada a un lloc
que és molt important.
És un lloc molt important.
És un lloc molt important.
Aquesta Francesc és la música associada a un lloc
de venda amb volant del barri de Do Vuita,
propietat d'un personatge una miqueta estrafolari.
Sí, una mena com de Rastafari japonès,
que és bastant estrafolari en si mateix,
que té un lloc de menjar ràpid,
una mena de food truck.
I això, no trenca una miqueta això
amb tot el realisme que impera en el joc?
Doncs la veritat és que no, perquè el xem-mú,
bàsicament el que és,
és una història típica de cinema Hong Kong,
que és una història típica de cinema Hong Kong,
que és una història típica de cinema Hong Kong,
de venjances i tal.
I això implica també importar
molts personatges del folclore popular,
no popular d'antics, sinó pop,
de la societat moderna japonesa que apareixen en el seu país,
apareixen en tota aquesta mena de pel·lícules.
I sempre hi ha els secundaris,
hi ha el tio gras,
hi ha sempre aquests que acaben d'escapar-se
de l'institut del col·legi amb jaquetes obertes,
amb colls impossibles,
hi ha el tio aquest rastafari cavall,
com de modern americà, sent molt japonès, etc.
I també hi ha els personatges molt estranys,
però que tenen coherència amb el que allà estan acostumats
en aquesta mena de productes.
De fet, el barri aquest on succeeix el videojoc
també tenia molta influència de militars nord-americans,
de les bases militars,
i això es veu en el barri aquest,
amb botigues, amb botigues de caçadores...
Hi ha una baralla de bar entre occidentals,
molts sapats que jo diria que correspon
a això que acabes de dir tu, Albert.
A mi aquesta cançó em recorda una mica
com podria ser banda sonora del jet-set ràdio.
A l'scratch, a l'scratch.
Sí, home, trencava una mica
amb tota la banda sonora instrumental
per parar la resta del joc.
En aquell moment sabies que estaves en un lloc diferent.
I això també estava associat a molts dels llocs.
Acabaves acostumat a la musiqueta que senties
quan entraves a la botiga, el 7-Eleven,
que es deia El Comato,
que era el seu 7-Eleven,
la botiga on anaves a buscar coses, a comprar menjar,
a gastar-te els diners buscant col·leccionables i boletes,
quan entraves als salons recreatius, etc.
La veritat és que una de les altres coses
que també feia molt caraterístic
era les carreres amb el carretó al lavador,
les cintes de caset, les boletes aquestes.
Tot això que avui en dia en diríem,
en jocs d'aquest estil, en jocs de monoverts, GTAs,
en diríem o witchers, en diríem sidequest,
les missions secundàries.
Allà no existeixen minuts secundàries.
Però tot això que podies fer,
tota aquesta mena col·leccionable que podies recopilar
era la missió secundària del jet-moo.
Molt bé.
I això dius que servia o no servia això?
Doncs tot això servia, i a més, et sorprendràs molt,
quan et dic que això tenia una utilitat online.
Online en aquella època, eh?
Online en aquella època.
Recordeu-la una de les frases amb què es venia la Dreamcast,
un dels eslògans,
que era més de 6.000 milions de jugadors.
Exacte.
Era una de les primeres consoles
que ja venia amb un adaptador de xarxa,
un modem, o inclús un adaptador de xarxa
de banda ampla d'aquella època,
preparada perquè la consola tingués connectivitat
a internet.
Quan explicàvem als meus alumnes, de 18 anys,
que amb la Dreamcast et podies connectar a internet
i jugar, flipaven!
Era com, wow, amb aquell trasto!
I això, aquí jugava un paper important,
aquest quart disc que sortia al joc, no?
El joc, òbviament, no tenia capacitats online en si mateix,
però hi havia un quart disc, el Passport,
que si el connectaves, si el posaves,
doncs tenies textes,
podies veure objectes a alta resolució,
amb les seves textures, etcètera.
Tenia tot d'informació. I una de les coses que tenia era
que tenies un joc online.
Tenia un navegador, podies veure la pàgina de xemu.com,
per exemple.
Tenia també, doncs, podies veure
els rècords mundials de les persones
que havien jugat a les recreatives del joc.
Podies veure qui tenia la persona amb la millor puntuació,
el hang-on o l'outrun
a recreatives a nivell mundial
i veure si tu el podies superar o no.
I, a més, hi havia un lloc on podies veure
repassar els teus col·leccionables
i, a més, intercanviar-los
amb gent d'arreu del món.
I també hi havia un prevent de col·leccionables
si et faltava la carretilla lavadora número 3
o el personatge de plàstic del Tales
de la sèrie Sonic,
doncs també podies intentar intercanviar-lo
pels que tu tenies repartit.
És curiós perquè estàs parlant en passat
i perquè això ja no es pot recuperar de cap manera.
És a dir, ja no existeixen aquells servidors,
ja no pots jugar d'aquesta forma amb aquest joc, evidentment.
A no ser que hi hagi algú...
Després tenim un expert que potser ens ho pot dir.
Ani, si és veritat que s'ha fet algunes coses
a nivell dels servidors de Sega,
és el mateix que passa quan xapa la companyia i desapareix,
sí que és veritat que per accedir a aquest quart disc
el disc primer s'intenta connectar a internet,
fer una connexió a internet,
i si no pot, es bloqueja.
Sí que a nivell fan s'han fet coses
per tal d'aconseguir que el joc que tu estiguis jugant
es cregui que s'ha connectat al servidor
i habiliti moltes de les opcions que estan en el joc.
No estan online, òbviament.
Però això sí que s'ha fet.
Doncs ara anem a l'altre joc que va sortir, el Shenmue 2.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Doncs un parell d'anys després del llançament del primer Shenmue
va ser el torn de la seva seqüela.
Aquesta segona part s'ambientava a la Xina
i seguia els passos del jove Ryo Hazuki
en la recerca de l'assassí del seu pare.
Sobre la base del joc original,
el Sega va voler fer un joc encara més ambiciós.
Però en aquesta ocasió,
la difícil ciutat econòmica de la companyia japonesa
va jugar en contra del Shenmue 2.
Albert, no sé, al final què va passar?
Doncs, com deies ara, va ser una situació
que si us sembla abans a parlar del joc com a tal,
us presento una mica el context que va viure el Shenmue 2
que us l'he portat per la Dreamcast,
és aquest que tenim aquí.
I també he portat, perquè m'agradaria apuntar-ho,
perquè hi ha un llibre que li he fet servir com a documentació
per fer una mica documentació,
d'aquest espai que es diu
L'Audicià de Shenmue,
d'en Ramon Méndez i en Carlos Ramírez,
editat per Heroes of Paper,
i que si hi ha un llibre,
de no sé quantes pàgines són, 200 i escaig,
dedicat a Shenmue,
és que alguna cosa hi haurà darrere d'aquest videojoc.
Un llibre, per cert,
si l'ha editat Heroes of Paper,
està molt ben editat, com tots els seus llibres.
Molt maco, amb l'arbre de Shenmue,
que és l'origen del nom del joc,
és d'un arbre molt maco,
i d'aquí ve el nom del llibre aquest.
La situació, com deia mare de Sega,
en aquests anys era molt complicada,
principalment per la PlayStation 2,
que va sortir poc abans del llançament del Shenmue 2,
i la PlayStation 2 li va treure a Sega
molta capacitat de vendes.
O sigui, van canviar moltes coses, diguéssim.
Sí, sí.
La situació del mercat era per Sega molt complicada.
La PlayStation 2 tenia el DVD,
el DVD era una cosa molt cridanera,
la gent volia comprar un reproductor de DVD.
Llavors, l'any en el qual surt el Shenmue 2,
tenim l'anunci de Sega,
molt trist per tots els aficionats d'aquesta companyia,
que la companyia deixa de fabricar consoles.
Després de gairebé 20 anys fabricant consoles.
Un anunci molt trist.
El recordes, aquell moment?
El recordo, perquè era una cosa com...
Sega deixa de fabricar consoles
i comença a desenvolupar videojocs
per a altres companyies.
El recordo com una cosa molt important,
el recordo com una cosa...
No molava, no molava.
Avui dia és normal, però bueno.
També en aquests anys,
també la malaurada notícia de la mort del president,
un president històric, Isau Akawa,
de Sega, que havia invertit la seva pròpia fortuna
per intentar rescatar la companyia.
Tenim videojocs de Sega
que arriba un acord amb Microsoft
per portar-los a la Xbox,
el primer model de la consola de Sega.
I tenim una situació complicada
per a aquesta companyia.
Sense anar més lluny,
el Shenmue 2, el que us deia,
no es va dictar als Estats Units.
I en lloc d'això, només va sortir el Japó
i el mercat europeu.
Aquí vam tenir sort perquè va arribar.
I per tant, molta gent no va poder jugar-lo.
Aquesta segona part que tenim aquí a l'estudi,
també és de capsa gran,
també tenia 4 discos o quants en tenia?
Sí, era un joc molt ambiciós, tenia 4.
I en aquest cas eren 4 discos de joc.
Tot era joc,
era una mica el titular del Shenmue 2.
És la primera part, però més ambiciosa,
que no vol dir que sigui més bona.
Ja, ja, ja, sí, sí, ho entenc.
Més ambiciosa.
Aquest va ser una mica el context del llançament aquest,
que igualment el joc va tenir
molt bona recepció per part de la premsa
i per tant va agradar força
els aficionats dels videojocs i de la crítica,
però va arribar a poca gent
i va vendre poc.
L'altre dia buscant xifres, 100.000 unitats,
i per una producció com aquesta
em trobo molt poc.
Clar, i comparada amb la primera part,
que va vendre molt més, no?
Sí, que va vendre molt més i no va tenir tanta recepció.
Si us sembla, ara hem fet una mica de context de l'època,
anem a entrar una mica més en el videojoc.
Jo recordo moltes vegades i moltes converses que han tingut
que tu el Shenmue l'has viscut amb molta passió.
Sí, sí, va ser un joc que vaig viure moltíssim
i em va encantar jugar-lo,
perquè és un joc que vius.
És un videojoc que realment tu vius una vida paral·lela,
la vida de Ryo Hazuki...
En busca de l'assassí del seu pare.
Sí, i en aquest camí, en aquesta recerca,
tu com vius en aquest entorn
amb el qual et trobes?
En aquest cas era el primer, la part de Japó,
que ens ha explicat el Francesc Ara,
i aquí era una cosa molt extraordinària,
perquè era com, així com el primer Shenmue,
tu estàs en contacte amb la teva quotidianitat
del teu barri, aquí és un viatge.
I jo penso que aquest videojoc reproduïa molt bé el viatge,
sentir-te en una terra allunyada a la teva,
on no coneixies ningú.
I això jo penso que va ser molt interessant.
El que dèiem, un joc més ambiciós,
però no vol dir que per això sigui més bo,
diguéssim que era més gran,
però potser tenia una mica menys de detall.
No anava tant...
Seguia sent molt Shenmue,
però potser era una mica més...
així com era molt més gran,
i això feia que el petit detall no es veies tant.
Això, el fet que el personatge viatges
ho veies en les imatges,
és a dir, descobries noves imatges,
noves zones,
estàvem acostumats a un primer que era més ciutat,
aquí sí, veus coses més boniques o no?
Sí, de fet veies tres localitzacions,
bàsicament arribaves a Hong Kong,
només arribava i ja veies una ciutat
molt més gran que els escenaris del primer joc,
hi ha el port de Hong Kong.
Després anava a una ciutat en rió que era molt curiosa,
que existeix, que és Kowloon,
que és una ciutat amb un aspecte molt sinistre,
amb uns edificis molt alts,
diuen que és una ciutat sense gaire llum natural,
no perquè no hi hagi el sol,
sinó perquè és tot molt tancat,
molt oprimit, tot,
i és una ciutat molt misteriosa,
la ciutat de Kowloon, que és real,
i l'últim dels quatre GDs
era molt especial,
perquè era un GD on tu anaves
a la zona rural de la Xina,
a la zona de Guilin,
també són tot localitzacions reals,
i era com un últim acomiadament del joc molt especial,
perquè realment estaves en aquesta població rural,
que era un contrast amb la ciutat.
Ara estic veient la Xina,
que té l'ordinador i que ha posat Kowloon,
i efectivament és gris,
i falta llum, no?
És com, imagineu-vos,
unes xaboles en mig de Hong Kong,
perquè realment forma part de Hong Kong,
Kowloon, que passa que no és a la ciutat,
com si les haguessin aplastat
amb una màquina,
i les haguessin posat tan juntes,
que gairebé no hi ha ni carrer,
entenc que no hi hagi llum del sol,
perquè gairebé no hi ha ni carrer,
ha pilotonat una cosa sobre l'altra.
Boníssim el contrast que vam buscar
entre la natura i aquesta ciutat tan artificial.
Va ser molt interessant, això.
I d'aquella època, què destacaries del fet de jugar?
Què recordes, encara, d'aquell joc?
Doncs, ràpidament, la sensació de viatge,
jo la tenia dintre de trobar-me amb un viatge virtual,
però molt interessant, per mi és la gràcia de Shenmue.
Eli, jo crec que aquest joc t'agradaria,
perquè tu t'agrada molt viatjar.
Probablement, perquè el que estic veient
i el que estan explicant ja en tinc ganes.
La part aquesta de terra desconeguda era brutal,
la sensació que tenia.
També em va agradar molt una part del videojoc
en el qual tu havies d'explorar un gran edifici,
un edifici molt gran,
on, per exemple, a cada habitació,
tu podies entrar arreu a cada habitació
i obrir la porta i veure el que hi ha a dintre.
Shenmue és obrir calaixos.
Shenmue és un joc d'obrir calaixos.
És un joc per a xafarders, doncs.
Més que per a xafarders, que també,
és un joc que intenta demostrar-te que és barçamblant
a partir de posar objectes barçamblants
en llocs que no és barçamblant que tu obris,
però que estan allà.
Tu obres un calaix i dintre hi ha les tacetes
i els perillos i el no sé què.
I aquest realisme,
aquest detallisme tan sense cap sentit,
és el que dona sentit a Shenmue.
I si pots entrar a totes les habitacions,
calaixos quan dureixem-lo.
Depèn de com vulguis.
Si ets un xafarder, quan dura tota la vida.
Jo m'hi estaria... Exacte, no.
Aquest no me'l podria passar. M'hi estaria tota la vida.
Per això diem que et pots perdre en aquest joc.
Jo recordo molt començar a jugar...
T'afané, t'afané.
Doncs recordo començar a jugar i només començar
que arribes a Hong Kong et roben la motxilla.
Què dius?
Amb tots els gaixapons que havies col·leccionat.
Drama, drama.
Aquestes boletes que hi ha dintre hi ha una figurata.
Es traspassava en el segon.
I només començar un nen te la roba i dius...
I aleshores què?
No pastaria res perquè menys és més que bé a l'Albert.
Moltes gràcies.
Jo m'ho recordaria de la mateixa manera.
O potser no, però m'ho hauries de recordar.
Però després d'haver-te passat 800 hores al primer Shenmue...
Quina ràbia.
Després li preguntem a l'Alfonso,
però jo diria que ho recuperaves.
Perquè sabreu que recuperaves la motxilla o alguna cosa així.
Però tu recordes que te la van robar.
Sí, em va semblar molt greu.
No em recordo gaire.
No em recordo de l'experiència de jugar.
Només us diré que quan vaig tenir la sort
fa uns pocs mesos d'anar finalment al Japó,
el meu referent seguia sent els videojocs de Shenmue.
I quan estava i em trobava pel carrer
una màquina de begudes,
dic, mira,
com les màquines del Shenmue,
una màquina de Gachapon, com les del Shenmue,
aquest típic restaurant, com les d'aquest videojoc.
I va marcar una mica la meva visió.
I d'aquest país,
d'aquests dos països,
vaig anar al Japó només.
I per això trobo que és un joc tan especial.
És com una mena de turisme virtual.
És com si vas a Japó ja hi hauràs estat.
Sí, molt similar.
I recordes o vas apuntar aquests moments
que recordaves quan vas anar al Japó del joc?
Van ser uns quants o no?
No vaig apuntar-ho però realment ho notava.
Notava que això ho he viscut en un videojoc.
Molt bé, doncs aquesta ha estat
l'experiència d'Albert amb la segona part.
Fem el programa especial.
Aquest programa especial que estem fent,
aquest primer generació digital Dicat
de l'any 2020
que estem dedicant al Shenmue.
Avui tenim per reblà el clau
l'especial d'avui la sort de comptar
amb la presència a l'estudi 2 Dicat
d'Alfonso Martínez.
Juntament amb el Francesc i l'Albert
que són apassionats i amants d'aquesta trilogia.
Possiblement ell és una de les persones
que més a sobre ha estat d'aquest títols.
L'Alfonso Martínez ha entrevistat
en Yu Suzuki 3 vegades,
va traduir Shenmue al castellà
i, entre moltes altres coses,
ell també realitza l'únic podcast en castellà
que hi ha exclusiu de la saga.
Es diu Shenmue, podcast castellano
i ja té més de 30 episodis.
Alfonso Martínez, benvingut al generació digital
i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres
i jo pensava que era una miqueta marcià
perquè m'agradés sent-lo
i estic veient que tot el contrari.
Tu estaves ara a la part del públic
i anaves dient que sí a tot, absolutament,
perquè, evidentment, tu també has viscut
molt de prop aquests títols.
Els vas viure quan van sortir?
Va ser després?
Sí, a la seva època.
De fet, heu fet una bona retrospectiva
dels llocs i jo estava assintint completament.
I sí, sí, el seu dia va ser meravellós.
Shenmue sí que és un lloc una miqueta maltractat.
Jo penso per la premsa i per al públic,
a vegades obres una miqueta trencadores
com el de l'altre dia.
I costa que tinguin una recepció bona
i sí que és un lloc on les persones
que el varen experimentar el seu dia,
jo penso que aquest record és imborrable.
Abans de parlar del Shenmue 3 o del Shenmue,
que tinguis un podcast,
que parli de Shenmue,
que tingui més de 30 episodis,
té molt mèrit.
Quan dura cada episodi?
És una miqueta anàrquic, Gina,
perquè a vegades dura dues hores
o dura 15 minuts.
De fet, n'hi ha un,
un episodi que diu,
mireu, estic al cotxe perquè crec que tenies
ja la còpia del Shenmue 3.
I clar, tu no et podies estar,
estaves al cotxe i ho gravaré aquí.
I el podcast es fa des del cotxe,
evidentment, amb ell, amb el joc.
Felicitats, en aquest sentit,
que això està molt bé.
És únic, aquest podcast?
Jo penso que en castellà sí,
a vegades faig la conya,
és l'únic podcast.
Hi ha molts podcasts en castellà,
però no és el mateix fer un podcast de Shenmue
si aconseguiria parlar totalment
de Shenmue continuament.
I sí, soc un pesat,
n'hi ha episodis, n'hi ha episodis, allà.
Aquí està clar que el fet que tu tinguis un podcast,
que el programa fem, evidentment,
un especial,
demostra la grandesa d'aquest títol.
Shenmue és un gran títol de videojocs.
I tu creus que ha marcat la tendència
amb altres videojocs?
Jo penso que és un joc que ha influenciat,
ja ho han comentat els amics,
i és un joc que ha fet moltíssimes coses a la indústria.
És molt important,
i Shenmue va ser una miqueta el que a vegades
obre el camí
i no surt la cosa bé amb el tema econòmic.
Però sí que de manera creativa,
jo penso que ha sigut molt important,
ha influenciat moltíssim
a moltes coses que estem jugant avui dia.
A Shenmue es combinen les aventures,
perquè realment és el que diga.
En el seu moment,
l'interessant era que un joc que fos narratiu
i que tingués una part d'aventura
és una cosa totalment diferent.
Dos anys després arribaria a GTA3,
amb el món obert, els sandbox...
Jo crec que la diferència entre Shenmue
és que aquí hi ha una història que et condueix
i aquells són molt més oberts
i participa molt més la violència.
En el GTA3, la llibertat de fer el que vulguis,
treure gent del cotxe, agafar-li i robar el cotxe...
Jo crec que això potser en el món occidental
va calar molt més, com a molt divertit,
mentre que a Shenmue no sembla un joc divertit.
Shenmue és una història...
T'hi has d'aposar.
I el dia següent...
El dia següent ja està passejant pel carrer buscant pistes.
Pensa que el rectus facial que té el protagonista
no riu en cap moment.
Té aquesta enganxina a la cara
i està amb aquesta cara de...
He arribat aquí, saps?
Tinc una gran missió, que és venjar el meu pare,
que m'estàs dient que has d'atropellar.
És dramàtic i és una història
i estàs molt més constret per la història
que altres jocs de sandbox i de món obert
que et permeten molt.
Però a mi el que m'agrada molt
és que la història de la història de la gent del món de Shenmue,
que tot segueix un horari, que tot té unes hores,
perquè una cosa que sí que et passa en el GTA
és que si has d'anar a una botiga,
no sé què, a les 4 del matí la botiga està oberta
i tens un senyor tallant els cabells allà,
perquè encara pots.
Aquí no, aquí tot tancava, tothom se n'anava a dormir,
tu mateixa, més enllà de les 11,
no podies estar pel carrer, te n'havies d'anar a casa a dormir.
Però si havies d'esperar un autobús i no venia,
t'havies d'esperar autobús.
És així?
Sí, és així.
Tenia els horaris,
tenia un munt de personatges interactuables,
en NPCs al primer n'hi havia 400,
una cosa així.
El seu dia era una bogeria.
Aquests personatges feien la seva vida,
anaven a treballar, tenien els seus horaris,
canviaven les dates, era Nadal, estava tot decorat de Nadal.
Shenmue té moltíssims detalls, tant de l'1 com el 2.
El lú, sí que ho he comentat abans,
que com que és una població concreta de Japó,
és un poblet, Yokosuka, és una zona costera i tal,
i és un poblet, que ho ha de fer tot,
i el 2 és tan gran que ja no pot,
ja no pot abarcar tant,
però sí que és una sensació i a vegades,
tantíssims detalls a vegades no serveixen per res,
però sí que fan tota l'experiència especial.
A més, tu pots continuar la història i fer-lo ràpidament,
jugar-lo a la teva manera o pots, tranquil·lament,
jugar-lo amb tota la calma,
col·leccionant cosetes,
fent arts marcials,
perquè és molt important el tema dels arts marcials.
És un lloc també molt de xina,
de la cultura xinesa i d'art marcials
i la primera part és només el començament,
és a partir del segon i el tercer que parlarem,
comença de veritat la cosa.
Déu-n'hi-do.
Jo volia preguntar a l'Alfonso,
quan vas saber que Shenmue 3 estava en desenvolupament,
quina va ser la teva reacció?
Nosaltres, molts fans,
ja pensaven que mai sortiria al joc,
perquè hi havia molts problemes,
Sega, Yu Suzuki,
la cosa havia sortit malament,
molts calés que sabien fer la inversió,
on havia funcionat i tot això,
va estar un xans allà a la companyia
que no li deixaven fer jocs,
però tampoc li feien fora,
és una cosa molt japonesa a vegades,
que costa molt.
Va en un altre ritme.
Sí, i estàvem allà pensant,
Yu Suzuki estarà tota la vida cega,
no farà res, estarà allà en una oficina,
i jo pensava que mai sortiria.
Curiosament, quan ja tots els C3
o els deveniments importants de videojocs
mai esperaven que s'anunciés.
Sempre la notícia, el rumor,
mai arribava.
Jo no m'ho creia.
Jo vull explicar una petita anècdota.
És just el que acabes de dir.
En el Game Lab, on va venir Yu Suzuki,
que l'Albert i jo hi vam anar i vam parlar amb ell,
en un moment donat, preparant la seva xerrada,
l'Albert, que estava amb ell a la sala de premsa,
em diu, he vist la presentació i posava Shenmue 3.
És la primera vegada que es va veure.
Vam anar allà i es veu que és una conya
que va traient de tant en tant.
Quan fa alguna xerrada, treu una dia positiva a Shenmue 3,
però a la Game Lab va ser la primera vegada
que es va veure i va ser el començament
del que després seria el Kickstarter,
que faria possible Shenmue 3.
Gina, estem veient, o la gent que ens vegi a través de YouTube,
imatges d'aquest Shenmue 3.
Tu has vist les imatges de la primera llista d'un apart.
Tens la sensació, com jo,
que realment, evidentment, notes que és Shenmue.
Sí, perquè té aquesta cara de muga,
aquell personatge principal.
Exacte, però a més, a nivell tecnològic,
jo crec que han treballat molt que s'hi assembli.
Sí, jo crec que, tot i que a nivell gràfic,
les consoles i els ordinadors han millorat molt,
això segueix respirant a Shenmue.
No sé si és per aquest aire oriental,
o per aquesta paleta de colors,
o per aquest moviment dels personatges,
però jo sí que veig que et respira a Shenmue.
L'Albert em fa així com símbol dels diners.
Pel pressupost.
Creus que és pel pressupost?
Jo penso que sí.
Abans ho parlàvem amb l'Albert,
abans ho parlàvem amb l'Alfonso.
Podríem dir que és un joc gairebé índi.
Però és bonic, o sigui, no...
O sigui, clar.
Perquè avui amb un Unreal Engine pots fer meravelles.
Ara mateix, trending és índi.
O sigui, ara, índia no vol dir res.
No, no, però és diferent.
Aquest és de veritat.
Va costar, inicialment, què demanaven?
Sembla que eren dos milions de dòlars.
Sí, sí.
I va recordar ara bé Set, que va ser recorguint,
es va fer un munt de cadets ràpidament,
amb el pressupost final.
Però el tema per l'escala del joc,
un joc tan gran, que continua a ser...
És una miqueta...
Té moltes localitzacions,
moltíssimes persones que pots parlar d'això.
No sabem quant ha costat, però ha costat poc,
pel tema del joc gran que tracta de ser.
Quanta gent ha treballat?
Sap la gent que ha treballat?
És un estudi petitó,
perquè és un estudi de Yu Suzuki
que ha muntat el mateix
i ha tingut algunes col·laboracions
que no són gaire personal.
Comparat amb l'1 i el 2, és un projecte molt més petitó.
Ara us faig la pregunta als 3,
perquè no sé, Shenmue 3,
s'acaba la trilogia aquí?
Els 3 esteu dient que no.
No s'acaba perquè el mateix Suzuki ha dit fa uns dies
que si voleu més hi haurà una quarta part.
Però jo penso que del fons és qui va més avançat.
És que era un projecte,
era una bogeria, era molt ambiciosa.
El seu dia eren 16 chapters, originalment,
després va canviar a 11,
i ara ja no se sap gaire bé
què ha passat allà.
Teòricament, quants llocs eren al principi,
quan s'estimava que eren a drinques,
potser eren gairebé 20 llocs.
És una bogeria.
En Sousuke ha arribat a dir que el Shenmue,
l'1, l'2 i el 3 representarien
més o menys el 40% de la història que ell voldria explicar.
O sigui, imagina't.
Jo penso que Shenmue 4 o 5
tindríem el final de la història.
Alfonso, tu que has pogut conèixer en diverses ocasions
el mestre Suzuki,
o sigui,
com que tu has tingut una proximitat de parlar amb ell
com a persona expert amb el joc,
explica'ns una mica com és ell.
Ja sabeu que no soc professional,
no soc periodista, evidentment.
Soc una miqueta fan
i que faig el meu contingut i les meves cosetes,
però sí que és veritat que és complicat per entrevistar-lo.
Jo penso, comparat amb d'altres,
és una miqueta complicat,
és amable tot això,
però és més tancat, és una miqueta...
Però després, també, sabent que són comunitats,
en aquest cas, jo sé que Saturno,
en aquest cas, el que sigui,
Sentmu Masters, Sentmu Dojo,
comunitats de Sentmu, es tracta una miqueta millor
i sí que sap que nosaltres hem estat fent força
perquè el Sentmu 3 sigui una realitat.
Això també ell ho sap i ho agraeix moltíssim.
Però ell, amb aquest estudi que ha muntat,
es planteja fer altres jocs que no siguin Sentmu?
Jo penso que sí,
el que passa quan acabi Sentmu.
Clar, clar, segur que no acabarà mai, no?
Aquests jocs, sí, han trigat 4 anys,
teòricament eren dos al començament,
han sigut 4 i si ara es fes tant de bo,
i ara són 4, doncs potser són...
És un joc que té molt de temps
per desenvolupar-lo.
És molt complicat.
Li agradaria fer unes altres coses, però no sé si podrà.
Ja.
I ara acaba de sortir la tercera part.
Podríem tornar a jugar, d'alguna manera,
la part primera i segona sense tenir la Dreamcast?
O sigui, hi ha mots...
Exacte, hem escoltat el podcast de Generació Digital
o el programa en directe.
Què fem, l'Eli, l'Albert i la Gina, què fem?
Podeu jugar a Gina, van sortir els remakes.
Sí, van sortir per Dreamcast i per la Xbox
i mai, han passat un munt d'anys,
gairebé 20, i mai havien sortit.
Una altra vegada no podíem jugar-los,
sinó amb el hardware original, era una miqueta...
Era complicat, no?
Però ara, que farà un any, aproximadament,
van sortir els remakes, llavors pots a la Play 4,
a la consola que estiguis a, pots jugar el 1, el 2
i després el 3.
De fet, tens una experiència continuista.
Sí, suposo que ho recomanes, començar primer...
Sí, pots jugar el 3.
Té una recap movie, té una mena de pel·lícula
per a les persones que comencin.
Això és el que haurien de fer en totes les series del món.
No, això haurien de fer cada vegada que deixes un videojoc
i t'hi poses el cap de dos mesos,
que és, per on anava, això?
Això és el que fa el Dragon Quest, el Dragon Quest 11S,
i a més, si ho vaig trobar i ho vaig comentar,
que estava molt bé, dos línies de previously,
allà on l'hagis parat i pausat, dos línies de previously.
Ah, doncs mira, però tu recomanes que començava el primer, eh?
És millor, és un joc molt immersiu, molt de història,
la història té molt a veure amb el joc,
i és millor experimentar l'1 i el 2 i després el 3.
Si no, només el 3.
Heu de comprar el 3, heu de veure si poden fer el 4.
Molt bé, digues, digues.
Aquí m'agradaria saber, a nivell de jugabilitat,
si és molt continuista amb l'1 i el 2.
Perquè l'1 i el 2, una de les coses que tenen és que
són d'un moment, són d'una època,
i el món obert i els sandbox no havien acabat d'establir
els paràmetres en què tothom avui en dia els coneix.
Si algú juga a Shenmue 3, espera un GTA,
espera un Super Mario Bros.
Si algú juga a Shenmue 3, espera un GTA,
espera un The Witcher o un Skyrim,
no s'ho trobarà, segurament.
Llavors, moltes coses estan per agradar als fans,
perquè et porten vins anys endarrere en jugabilitat,
i jo crec que aquí pot haver-hi problema.
Tu que ja has pogut jugar una miqueta en el 3,
tu com ho veus, un jugador modern,
enfrontant-se a la mecànica de Shenmue?
Jo penso que és una jugabilitat més continuista
amb el tema de l'1 i el 2.
Sí que ho heu comentat abans,
el tema de Gran Turismo,
que ha tirat una miqueta més per la comercialitat,
i ho ha fet bé, no?
Ha agafat aquest concepte de sandbox,
o que va fer la proposició Shenmue,
i ho ha agafat.
Però jo penso que és una miqueta més,
era molt complicat perquè volien arribar al 3,
als nous jugadors,
però també havien de contentar-nos a nosaltres,
als fans.
Llavors, penso que han tirat més per el tema del clàssic,
de l'1 i el 2.
És una experiència molt continuista,
i la jugabilitat recordarà totalment el 1 i el 2.
Estic veient imatges d'aquesta tercera part.
També, evidentment,
el protagonista pot parlar amb personatges.
Deu haver-hi molts.
En aquest sentit, també,
tens la possibilitat de parlar amb molts personatges?
És una cosa,
una de les petites crítiques que li faré
és que la segona localització del joc,
que estàvem parlant de la primera,
que és Bai Liu,
aquesta villa rural de Guilin,
doncs a la segona,
la segona és Niaugú,
i sí que és una gran ciutat,
i n'hi ha moltíssimes persones caminant per allà.
No pots parlar amb tothom.
Doncs això és com una ciutat de veritat.
Pots, Gina, el que passa és que no ho fem, però pots.
Déu n'hi do.
Sabeu què?
Se'ns ha tirat el temps a sobre.
És així de trist,
però crec que demana una...
No, hem de fer un podcast així,
molt podcast que hi ha, no?
Exacte, però el que haurem de fer és un altre dia,
perquè hi ha el guant dos i el tres.
Exacte, que pot ser d'aquí uns quants mesos.
Doncs tornar a parlar d'aquest fantàstic títol.
Gràcies per haver vingut.
Abans ho dèiem.
A banda del podcast,
tu també estàs molt relacionat amb Japó
i fas coses relacionades també amb això?
Sí, jo tinc una tenda de videojocs
i tinc també una pàgina web de Sega Saturno
a banda del podcast,
i ara estic fent un podcast del Japó.
Es diu Gaikan i la Gina ho sap.
Jo penso que...
Jo crec que estic molt relacionat amb el Japó,
és l'excusa d'anar del tema del treball,
dels videojocs retro,
i sí que estic últimament amb el tema japonès del Japó i tot això.
Doncs Alfonso, moltíssimes gràcies i moltes sort.
Gràcies a vosaltres.
Elizabeth Sánchez, Gina Tost, Albert García, Francesche Blasco.
Start, també. Moltes gràcies per participar
en aquesta primera edició del 2020.
A tu i bon any.
Exacte, el control tècnic Dani Jiménez,
redivisió de user Mangol i assessorament lingüístic
d'Anna Llubet.
Ullens, molt bon cap de setmana.
També vosaltres ens acomiadem
amb la banda sonora que ha posat la Gina a l'inici
del programa The Last of Us Tost.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.