OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Benvinguts a Generació Digital. El d'avui és el programa número 994.
Falten 6 programes pel número 1.000.
Falten 5, perquè farem l'especial el número 999.
Abans.
Sí, perquè el tema és que el mil coincideix amb la Sermana Santa.
Jo ho farem abans.
Avui us explicarem una mica de què anirà.
Sobretot, també ho explicarem a Telegram.
El Telegram del Generació Digital és on donarem les claus
per si voleu venir de públic un dia en concret, que ara us direm.
Avui parlarem d'un estudi de Barcelona que fa videojocs,
i que ha tingut una experiència que vol explicar.
Coneixerem els videojocs més importants
que apareixen aquesta setmana, i dos en concret,
que han jugat l'Eli i el Francesc Xavier Blasco.
Has descarregat Generació Digital.
Avui torna el Dani Jiménez al control de so.
¡Y pico!
Feia moltes setmanes que no venia perquè, clar,
havia de fer de tècnic de so d'un personatge molt important,
que és el Jaume Asisa.
Ja anirem informant de les novetats d'aquest personatge.
L'Estar avui està malalt, no ha pogut venir.
Pobra.
Eli, tot bé? Tot bé, jo. Sí, sí, no em puc queixar.
Molt bé. No has agafat cap galipandria ni res?
De moment me n'estic salvant bastant.
No vull cantar Victòria perquè encara queden dies de fred, jo crec.
Molt bé. Però de moment estic contenta.
I Francesc Xavier Blasco, tot bé? Tot bé.
Molt bé. Estem a punt de fer aquests 1.000 programes, no?
Doncs és el que deies, estem molt a punt de fer els 1.000 programes.
És ja una bona col·lecció que portem a les nostres esquenes,
i el que voldríem saber és, parlant de col·leccions,
quines col·leccions teniu a casa?
És a dir, hi ha alguna cosa que en teniu molt,
un nombre molt alt, que tingueu alguna col·lecció concreta?
I, de fet, aquesta pregunta l'has feta al Telegram, no?
Sí, s'ha feta a Telegram i ens han explicat una miqueta de tot.
Hi ha gent com el Roger Valdomar, que directament té videojocs.
Clar. Digitals i analògics. Exacte.
En Parufit ens deia que moltes consoles,
gairebé per fer-ne un museu,
però que també de còmics en té moltíssims,
i que ho té tot junt a la mateixa habitació, que és l'Afriki Romb.
Li diu... Està molt bé tenir una habitació, per això, no?
Sí, sí, oi tant! Provo que sí.
Entres i és com... És el teu univers.
Sí, és el teu univers, que segur que estàs tranquil i feliç.
No està molt bé.
Doncs la Laura ens deia que ella col·lecciona trastos de cuina.
Diu que no en té més perquè no li caben.
M'encanten i els faig servir tots, que és el més greu.
És a dir, no es deu poder desempellegar de cap d'ells,
i diu que no sap viure sense la sanguitxera
o un catxarro de fer coses al vapor.
Està molt bé.
Jo, dels darrers que he utilitzat i que he comprat,
és un aparell que talla l'audú amb quadradets.
Molt bé. Tot surt amb quadradets.
Ah, molt bé, que guai. Per les amanites i aquestes coses va molt bé.
Va molt bé. Recordeu Cube, la pel·lícula?
Sí.
Doncs ho fa una miqueta com els personatges, però en una obra.
Què més?
El Ventosa diu que ell només col·lecciona parets,
que té la casa plena de parets i un sofà i poca cosa més.
Deu ser com jo, que poca col·lecció.
L'Esther diu que col·lecciona llibres,
i el Pastanaga diu que, a part de còmics,
diu que té una galeria d'il·lustres pastanagues,
i ara entenc els seus àlies,
perquè diu que sempre que demana un autògraf,
demana, si us plau, que li dibuixin també una pastanaga,
i les té totes plantades en un hort virtual,
que és Lord of Fame.
És boníssim. És molt original.
Molt original.
Sí, sí. Molt bé.
Francesc, tu podries dir alguna cosa, en aquest sentit, no?
Sí, jo em podria ajuntar a Amparo Fito i muntar amb el museu, eh?
Sí, sí, em costa molt el moment, eh?
Tu ja m'has dit que no?
Jo no, si he de pensar en una cosa que tinc molt són llibres,
que em costa molt passar a l'ebook,
i aleshores vaig col·leccionant perquè no em queda una altra,
però no he estat mai col·leccionadora de res.
Molt bé. El Dani, tampoc, eh?
Jo ara tinc tres magnetofons a casa.
Quatre magnetofons tinc.
Mira, això està molt bé.
Ullents, tu ets.tv barra Generació Digital,
si voleu ho podeu comentar,
i la Eli ens en podrà parlar del que comenteu.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Per començar, ara fa unes setmanes
vam poder saber que, de forma oficial,
la tornada de la RetroBarcelona,
i, a més, torna com a l'inici ho va fer,
en solitari i sense l'aixopluc de ningú.
La darrera RetroBarcelona va ser el 2019,
la pandèmia va estroncar un esdeveniment fet amb molta passió,
i li volíem preguntar al Carles García
com ha estat aquests anys de saquera,
ens ho ha explicat en uns talls al Generació Digital,
i ha explicat justament aquest impàs de temps
des que va acabar la darrera edició fins ara.
Doncs el projecte es va paralitzar d'agut a la pandèmia,
com molts altres esdeveniments d'aquestes característiques.
El Covid va accessionar tant les nostres vides
que fins i tot ens va impedir
qualsevol contacte amb amics i famílies,
que és precisament un dels motius que ens mouen
a anar a esdeveniments d'aquest tipus.
Durant aquests dos anys,
hem vist com patia el sector de l'oci i les fires.
Per sort, nosaltres no ens dediquem professionalment,
per tant, tampoc estàvem en la necessitat
d'haver de fer la fira, sí o sí, perquè, si no, no entraven diners.
Tampoc teníem massa clar quant podríem tornar.
I, francament, ja intuïm que els nostres companys de viatge,
a la Fira de Barcelona,
l'Anais Juan o Barcelona Vimsol, com li voleu dir,
no ho farien.
Per començar, ha anat movent el sector dels darrers temps,
amb les companyies que allà no volen portar estants,
i ja sabem que si no hi ha companyies, no hi ha fires.
Mireu l'E3, per exemple.
Vam comentar, de forma interna, fer alguna cosa per Twitch,
però creiem que no pot ser la mateixa manera
i que no pot ser mai el mateix.
L'esperit de l'Electro Barcelona és veure'ns, abraçar-nos,
respirar aquell ambient i aquell aroma clàssic tan característic,
i en aquell entorn tan familiar.
Compartir anècdotes i, sobretot, comandaments.
Allò colze en colze per veure qui és millor a la Street Fighter.
Situacions que difícilment podem substituir per streaming.
Déu-n'hi-do, i té raó, amb el tema de l'E3,
que a la gent li costa cada vegada més fer un estant,
que, a més, els estants no són barats,
requereixen molta energia per part de les empreses,
i cada vegada això està canviant més, no, Francesc?
Doncs sí, sobretot perquè hi ha aquesta tendència
del sector del joc on estem tirant cada cop més cap a l'online,
amb el qual molts d'aquests esdeveniments també comencen a...
Per part de les empreses és un estalvi de diners,
però, en canvi, per exemple, tenim l'exemple de...
Podríem comparar l'E3 com un dels grans esdeveniments del sector del videojoc,
comparem-lo amb el Mobile World Congress,
que torna aquesta vegada amb estants,
companyies que tenen estants dues o tres vegades més grans
que els que havien tingut en l'última edició,
com em sembla que serà l'estant, no sé si el de Xiaomi o el de Huawei,
que serà un estant que batrà rècords,
i, en canvi, per l'altre costat és això, no?
Veiem que sí que hi ha interès en fer fires personals,
fires on la gent vingui i gastar-se diners en estants,
però en el sector del videojoc, que mou tants diners,
en canvi, sembla que la tendència és tota una altra.
Per cert, estarem al Mobile World Congress,
farem un especial podcast, el Francesc i jo,
i una vegada ho veiem tot,
ens reunim en una zona que és la de premsa
i fem programes sense guió, una miqueta,
i anem explicant la nostra experiència.
Aquest any van canviar la zona de premsa, serà diferent.
Ah, sí? I com serà, ho saps o no?
No ho sé, però almenys mentre regalin...
Mentre regalin cafè i galetes, com sempre.
Sí, exacte.
Clar, que si la posi on vulguin.
Doncs això, li hem preguntat també al Carles García,
i a Mentre Barcelona, com serà, aquesta tornada?
Està clar que colze a colze ens havíem de veure
per aquesta nova edició?
I què és el que viurem en aquesta nova edició?
L'any passat vam fer un complet estudi de viabilitat econòmica
per veure si podíem tornar.
Finalment, no ho vam veure del tot clar,
per qüestions monetàries i temps que se'ns va tirar a sobre,
i vam decidir prendre'ns-ho una miqueta més calma
per estudiar millor la situació.
El seu, una associació sense ànims de lucre,
sense cursos econòmics, és molt complicat.
Però, finalment, hem decidit arriscar-nos
i tirar endavant la Fira aquest any.
I, bueno, tornem al maig.
Realment, hi ha moltes ganes de tornar.
Com deia, han estat més de 3 anys sense la retrobarcelona,
i la motivació i les ganes són màximes.
A més, aquesta serà la tornada desitjada,
amb una nova edició, que ja serà la vuitena,
que es demanarà el retorn als orígens de la Fira.
Sols, sense ningú, compartint cartell,
i amb un espai 100% pel videogip clàssic,
que és una cosa que gran part del públic ens demanava.
Portem mesos treballant en aquesta edició.
Volem ressurgir per la porta gran.
Potser està malament que ho digui, però serà espectacular.
Ja us ho dic.
Ara tenim l'experiència adquirida a Fira de Barcelona,
i volem portar tot el contingut que tant va agradar
de les darreres edicions.
Molts punts de joc, amb consoles, ordinadors clàssics,
arcades, pinballs, una zona de LAN, la zona de conferències,
tornejos, la zona de mercat, el museu,
i moltes altres activitats que prefereixo ara mateix no desvetllar.
Ah, i per suposat, videojocs per aliments,
un dels nostres pilars fonamentals i que tampoc pot faltar.
Esperem que ens ajudeu, ho necessitem ara més que mai,
per poder celebrar moltes més Retrobarcelonies.
Estem molt contents de rebre aquestes notícies,
i, evidentment, per la nostra part,
el maig i abans del maig ja portarem el Carles,
perquè ens expliqui aquestes coses que encara no pot explicar.
Amb ganes, no?, suposo.
D'ampliar col·lecció, no?
Exacte, aquesta col·lecció que tens.
I jo de coincidir amb el Carles.
Però ja vam veure que això no era veritat.
Ho expliquem als ullents cada vegada que venia el Carles,
perquè l'entrevistàvem o anàvem a algun lloc,
la Heli no podia venir pel que fos.
I va haver-hi un moment que va dir...
Hòstia, ell va pensar...
Que té un problema.
No, res a veure.
Molt bé, doncs, estarem superatents en aquesta nova edició,
la vuitena ja de la Retrobarcelona,
amb totes aquestes novetats que vindran aquí a Barcelona.
Crec que a Heli ho has passat malament aquesta setmana.
Molt malament.
Amb un joc que t'han recomanat els ullents, no?
Sí, concretament, el Joan Logan.
M'ha recomanat el joc més frustrant dels darrers mesos de la meva vida.
Gràcies, Joan, m'ho has fet passar molt malament aquesta setmana.
I dic que és frustrant perquè...
Bueno, potser jo he tingut una mala setmana,
però és que no hi havia manera de guanyar una partida.
I no em considero tampoc tan dolenta.
No, no, no, absolut.
Tens molts anys d'experiència darrere, ja.
Porto un temps d'entrenament i no estic acostumada a que em passi això.
Doncs és un joc en el que portes un personatge,
i el resum és que has de passar unes proves tipus humor amarillo.
El sistema seria semblant al que vaig jugar la setmana passada
amb l'Stigma and Warriors,
en el sentit que és un personatge,
portes un personatge que pots triar si fer o moda d'entrenament,
o moda de joc individual,
o si fas moda tornets,
que per mi no té gaire sentit si no agafes moda tornets,
perquè no té gràcia, no ho sé.
La cosa és que comences triant un personatge,
que a l'inici només en tens un parell de desbloquejats,
i, òbviament, pots desbloquejar-ne més a mi...
que vas guanyant monedes, però per guanyar monedes has de guanyar.
Aquí està la cosa.
I passa mateix amb la personalització dels personatges.
Pots anar-los vestint i pentinant com vulguis,
però, clar, si no guanyes monedes, sempre has de jugar amb el mateix.
Aleshores, tries el moda tornets, com a mínim jo ho he fet així,
i entres en una sala en què aleatòriament el joc
tria un escenari per on has de començar.
És com una mena de ruleta, van passant tots els paisatges...
i es satura en un d'ells.
I cada un és un joc, doncs, això, tipus humor amarillo,
perquè són gimcames, no?, d'aquestes que...
doncs has de córrer mentre esquives objectes,
saltes palanques, empenys parets, etcètera.
El personatge és un personatge físic, eh?
Sí, és un ninotet, molt mono. Molt bé.
És un ninotet molt mono.
I res, els jocs en si tots semblen molt divertits.
Però jo el que no entenc és com s'ho fa la resta de jugadors per guanyar,
perquè és complicat.
Comences amb... Som 32 jugadors, 31 més tu.
Per tant, quan comences, estàs tots apilotonats allà,
que et costa saber fins i tot qui ets.
Perdona, surt el personatge aquell que...
És allò que et dona el... Recordeu?
No, aquell no surt. Sí, em dóna un bon amarillo.
Sí, era uníssim, aquell. El general tant, em sembla que deia.
No sé si en alguna pantalla surt, aquest,
perquè com que m'ha costat tant... Estava sempre enfadat.
Però jo recordo, Eli, que pocs arribaven al final.
És a dir, que és normal que siguin difícils, no?
Bueno, en aquest cas, n'hi ha 16 que arriben al final.
De 32, n'hi ha 16.
Per tant, hi ha 16 persones que aconsegueixen fer...
que aquell personatge arribi al final de la pantalla.
Suposo que una de les gràcies és que sou tants, l'escenari és el que és,
i anar-se emputjant, anar-se tirant...
Exacte.
Passar-t'ho per la porta perquè l'altre no passi per la porta...
Exacte. És, diguem-ne, que els comandaments...
Sí, et serveixen per córrer i saltar i anar d'un costat a l'altre,
però són poc precisos, perquè allà has de jugar també...
amb tot de coses que et foten hòsties, directament,
i gent que t'avança i que et tires per terra...
I, bueno, clar, és frustrant,
perquè estàs a la meitat de la pantalla intentant passar...
I amb foyon, no? I amb foyon, tota l'estona hi ha foyon.
Però, en fi, hi ha gent que arriba al final.
Veig que ho dius en tercera, eh?, personal plural.
Hi ha dues persones que arriben al final.
Aleshores, quan arribes, tornes a passar en aquella sala,
que tornes a triar...
Bueno, surt un altre escenari aleatòriament,
i així, consecutiu, fins que mors.
Fins que queda una persona, no?, segurament, al final, o no?
No, sempre s'han... Ah, d'acord.
Al final haurà de quedar una, o sigui, cada vegada menys, no?
Passen cada vegada menys, exacte. Però tu no ho has vist.
No, ho he vist fins a la tercera, no he vist més.
Clar, no et puc explicar...
Clar, escoltam, aquí s'explica l'experiència real.
El que sí et puc explicar és quan et desqualifiquen,
que també passes en aquesta sala
on torna a triar aleatòriament el següent escenari,
i allà passes a ser només observador.
Ja has perdut, passes a ser observador.
Aleshores, tries un personatge
i tu segueixes aquell personatge, teòricament,
per veure com va, com es fa.
Això ho fan perquè saben que hi ha molta gent que es frustra.
Es queda amb ganes de veure, no?, la següent pantalla.
Almenys aquí ara pas, l'espectador de pedra,
i veus el següent nivell encara que no hi participis.
Clar, és divertit, perquè també estàs dins del joc,
i veus també com se la foten, la major part.
I també és veritat que si...
Clar, el problema és que mai saps quina pantalla et tocarà després,
i no tens classe aquella, la jugaràs, no la jugaràs.
Però bé, està bé.
La cosa és que si vols seguir participant del tornet,
has de sortir, diguem-ne, del tornet, i tornar a començar.
Déu-n'hi-do. I així.
I clar, si no guanyes, no acumules,
i si no acumules, no tries nous personatges.
Clar, clar, clar. Bé...
Escolta'm, és la teva experiència amb aquest joc que es diu...
Stamble Guys. Stamble Guys, exacte.
El seu nom ja vol dir això, Stamble és com que tropecen.
Amb la qual cosa ja és els que estan tropeçant tota l'estona,
a veure, és divertit, eh?
Segur que si li agafes el trenquillo és molt divertit.
Molt bé, doncs escolta'm, anem una mica a saber...
quines són les puntuacions de la valoració d'aquest joc
on la gent ens ho pega. Perfecte.
I comencem pel disseny artístic.
Té un disseny molt bonic, això sí que s'ha de dir,
tant els escenaris com els personatges són molt xulos,
li posem un 5.
Molt bé, la música i els efectes.
És la típica música d'aventurers, els efectes estan prou bé,
també li posem un 4.
La jugabilitat.
Doncs hauria de ser divertit,
perquè l'experiència et té pinta de ser molt xula,
però per mi és molt frustrant, un 2.
La narrativa, Nia?
No deixa de ser un joc esportiu, no?
Podríem dir que és una competició amb què té uns objectius.
Alguna narrativa té poca, posem un 3.
Les mecàniques i els aspectes tècnics.
Doncs crec que els comandaments no són gaire fins,
és difícil de fer els moviments una miqueta precisos,
i per això crec que et maten ràpid, és un 2.
La dificultat.
Doncs com ja hem dit, el trobo força difícil, un 2.
La rejugabilitat.
El pots jugar, això sí, tantes vegades com vulguis,
que l'experiència sempre és diferent, per tant, un 4.
L'originalitat.
És força original, el plantejament,
però sense ser un únic, no?, un joc únic, un 3.
I les plataformes.
Doncs el trobem per Android i iOS, per tant, un 5.
Molt bé.
No t'ho he preguntat i potser si ho has dit,
que tots els jugadors són reals, dels que es connecten.
És veritat.
Sí, sí, sí, has d'esperar que es connectin 32 persones per jugar,
que és papiríssim.
Déu-n'hi-do, 32 persones a l'hora.
Deu tenir una pila de seguidors, aquest joc,
perquè de seguida entres a anar a les partides.
Mira, el MSXFan diu que el seu fill té 9 anys i va estar molt viciat.
Va estar, eh?
El que m'està dient és que amb 9 anys, o amb 8, o amb 7,
guanyava molt, no?
És que, clar, potser hi ha aquí una estratègia...
Segurament.
A l'obèstia, segurament, no ho sé, no ho sé.
Molt interessant. Molt bé, moltes gràcies, Ali.
Doncs si ens heu vist per Twitch,
i esteu ara dijous, quarts de 4 de la tarda,
veureu una persona que està asseguda
a la silló dels convidats dedicats.
És una persona que de fet ja fa temps que coneixem,
el vaig estar mirant,
i em sembla que la primera vegada que vam parlar tu,
Lluís Castro, com estàs? Bé, molt bé.
2015-2016, pot ser tranquil·lament, eh?
Sí, crec que el primer cop que...
Sí, sí. I ens vam veure a Saga,
i vam dir, ostres, un dia quedem i parlem una miqueta
de la teva experiència, per exemple,
amb aquest joc que tens aquí al darrere, que estem veient.
Ara en parlem de tot això, es diu BMX The Game.
De fet, al generació digital vam parlar quan va aparèixer.
I d'aquella època fins ara han passat moltes coses, Lluís, no?
Sí, moltes. Moltes, eh? Moltes, moltes.
De fet, com va començar, la idea del joc, quan va ser?
Vale, ens remuntem a 2012.
Si fa més de 10 anys, eh? Sí.
Dezembre del 2012,
el Carles, el meu soci...
actual soci i de l'empresa anterior,
també és el meu germà,
em va assentar el desembre, crec, i va dir...
Hem de fer això. Hem de fer això.
Portava poques setmanes investigant o mesos, jo què sé, qui sap.
Que fort.
I en aquell moment feiem...
2012 estàvem fent jocs per mobile
i treballant per industrials, fent solucions 3D i coses així.
I estàvem molt relacionats,
i feia servir els motors gràfics de Unity, en aquest cas,
i de videojocs, i vam dir, va, doncs ho provem.
Us venia el tema de...
erau aficionats a la bicicleta?
Sí. Aquí ho has de fer, eh?, perquè...
Sí, jo crec que sempre hem estat molt relacionats amb l'skate,
sobretot amb la BMX,
amb la bicicleta de muntanya, també,
i hem provat, jo què sé, mil esports, no?,
però sí que és veritat que des de petit
els dos hem muntat sempre en skate i amb BMX.
I BMX, suposo que heu d'estar al dia, també, no?, perquè...
Sí, és complicat, perquè és...
Sí? Evoluciona molt? Evoluciona molt, cada vegada més ràpid.
Que fort. Està creixent moltíssim, la BMX, sobretot.
Tots els esports, skate i scooter, BMX, estan creixent moltíssim,
i cada vegada...
Abans trobaves que per parlar amb algú professional
sempre era com de 30 i algo cap amunt, no?,
portava des dels 12 i als 30, més o menys, es feia professional.
Ara trobes nanos de 16 anys que són professionals, ja.
Que bo. Evoluciona molt, molt.
Molt bé.
Eli, tu, tema skate?
No he entrat en aquest món.
I tampoc bicicleta, eh?
Bicicleta, sí, he tingut èpoques de bicicleta,
intentar bicicleta de muntanya, però és molt dur.
Sí, és molt dur, sí, sí.
És molt dur, és molt dur. Però ho he fet així puntualment.
Molt bé, molt bé.
Llavors, hem de fer això i feu un Kickstarter, no?
Sí, vam començar...
vam començar preparant, doncs, lo típic, un logo i quatre coses més,
i quatre imatges de conceptes amb renders i coses així,
que era el que s'havien fet en aquell moment, sobretot,
i vam dir, va, doncs, provem un Kickstarter.
Molt bé. Va sortir fatal, però...
Va sortir fatal perquè no vau arribar a...
Exacte, no vam arribar al goal que demanàvem,
i la veritat és que ens va perjudicar...
Bueno, vam aprendre molt sobre el procés,
de què s'havia de fer, què no s'havia de fer,
però tot i així, tot i que no vam arribar al goal,
va ser superpositiu,
perquè la gent no hi confiava molt,
perquè no teníem experiència,
perquè, inclús, això era el 2013...
Sí, fa deu anys, éreu molt joves.
Sí, clar, a més, érem molt joves,
i, bueno, per diversos conceptes,
i diverses coses que no ho vam fer nosaltres molt bé,
per no tenir ni idea,
perquè crec que era la primera empresa espanyola...
De fet, no ho vam poder fer-ho des d'aquí, ho vam fer des d'Anglaterra...
Perquè encara no es podia, imagina't.
Sí, sí. Que fort.
Estàvem mirant per anar-nos als Estats Units per fer-ho des d'allà.
Era una locura. I just quan van obrir Anglaterra vam dir,
és més fàcil. Molt bé.
Però us va anar bé, perquè...
Ens va anar superbé, perquè és que quan va acabar els 30 dies que et donen,
la gent ens va tornar molt boja parlant-nos i dient,
però és que teniu que continuar, no podeu deixar això, tal, tal, tal...
I tu, ja, sí, clar, però...
Això va al calés, també, no?
I a partir d'allà va ser com, bueno,
anem a veure com podríem fer-ho, sense el Kickstarter,
i el Carles va dir,
bueno, ja anàvem a tirar d'estalvis, però...
Tirem d'estalvis i fem alguna petita versió,
perquè la gent ho provi i a veure si anem bé.
Jo crec que en aquella època hitaràvem molt amb la comunitat,
i és algo que és el que ens va salvar, o ens va ajudar.
Els audience que ens estiguin escoltant o veient,
us recomano molt que aneu,
doncs, per exemple, a la pàgina oficial de Barspin Studios,
hi ha un vídeo de fa un temps,
que és el típic que surt d'una mà dibuixant,
una explicació, una explica...
El Carles. Sí?
Doncs és boníssim i te n'adones en, no sé, quatre minuts,
no sé quant dura,
la història de tot el que avui més o menys explicarem,
i que realment és superenriquidor,
pot ser molt enriquidor per molta gent.
Sí, penso que sí.
Crec que nosaltres hem fet algunes coses bé,
però sobretot moltes coses malament,
i d'això és el que et dona l'experiència,
i jo no li diria mai a algú què ha de fer.
Però sí que intentaria dir,
jo he fet això i no t'ho recomano.
Això està bé, això està bé.
Llavors dius que amb els vostres estalvis tireu endavant,
no sé si es pot dir una prealfa...
Sí, vam començar a fer una prealfa,
i el que vam trobar és que hi havia molta gent d'Estats Units,
de Canadà, i molts seguidors,
i llavors ens vam començar a dir,
escolta, doncs obriu un altre crowdfunding,
o fer-ho... obriu preorders.
I nosaltres, què?
Era com el concepte aquí que start era molt nou,
crowdfunding tot era molt nou,
i vam dir, bueno, podem fer-ho a través de la plataforma,
però ens podem finançar amb això.
I el preorder és què és, exactament?
Realment vam obrir una pàgina web,
i llavors el que tenies és un accés,
pagaves per un accés al que et donessin.
En aquest cas, al principi eren imatges del desenvolupament,
després era una versió,
i després eren totes les versions, que vam estar així dos anys.
Déu-n'hi-do. Quanta gent éreu treballant?
En el principi érem 3,
i després ha anat creixent, ha anat baixant,
i en el moment de les preorders,
jo crec que cap a 2015 era ja això,
doncs érem 7 o 8 persones.
Déu-n'hi-do.
Hi ha un moment que us plantegeu,
que dius, bueno, per avançar hem de canviar el motor.
Sí, clar.
Això deu ser una decisió important, no?,
perquè el que teníeu fet no sé si valia o no valia.
És un dels monstruos que et trobes durant el camí,
quan desenvolupes algo amb tants pocs recursos,
que se't fa llarg,
això, que treballes, depèn d'altres empreses,
com en aquest cas nosaltres també, amb un motor gràfic Unity,
i Unity va canviar,
i llavors és com, ostres,
hem de canviar nosaltres també de motor.
I a més, estàvem fent com un salt,
perquè, clar, ja portàvem dos anys
amb aquest rotllo d'early access,
aire early access de pre-alphas,
i a més hi volíem fer-ho bé, no?,
havíem comvalidat molt bé el projecte,
doncs pensàvem que l'havíem validat molt bé,
i volíem fer-ho més gran.
Llavors vam fer com un canvi,
vam dir, vale, canviem de motor,
crec que era Unity 5 en aquella època,
i les físiques totes eren noves,
nosaltres sempre havíem intentat tirar cap a un joc
més de simulador,
que això després ho hem anat traient,
però sí, era com molt més simulador, més purista...
Ho hem anat traient perquè ara és més arcade, vols dir?
Sí, hem intentat arcadeitzar-lo,
perquè un dels hàndicaps que tens quan t'agrada molt un esport
és que potser...
la cagues,
i ho fas molt purista i...
Perquè entenc que aquí hi ha una comunitat...
que ho mira amb quatre ulls, no?
Sí, home, sí, sí, és una passada.
Nosaltres on hem sigut grans és en comunitat,
perquè nosaltres vam créixer molt de comunitat.
Sí, sí, sí.
I llavors tenim molta pressió,
i aquesta pressió nosaltres no la vam saber gestionar.
Et cegues, veus que estàs fent una cosa que a la gent li agrada,
i això és com... tens l'adrenalina a tope, no?
I és com... voy a dar lo mejor, no?
I cada vegada ho vols fer més gran, més gran, més gran.
I això combinat amb poca experiència,
amb pànic escènic,
que jo crec que és dels pitjors
del que es tenen que treure tots els developers, no?
I nosaltres ho hem patit.
Nosaltres teníem uns mentors que ens deien...
és que tenies pànic escènic, oi, tu?
Què va, què va, si a mi m'agrada ensenyar el que tinc.
Dic, ja, però t'agrada ensenyar-ho quan a tu et va bé, no?
I potser ja és tard.
I això a nosaltres ens va passar factura.
I és algo que ens anem repetint cada setmana.
Ah, sí? O sigui, us ho obliga a fer?
Sí, i ens passa amb altres jocs.
No, no, vamos a arreglarlo...
No, és preferible que et diguin, no, això no m'agrada ara,
que no d'aquí tres setmanes i ja sigui tard.
Francesc, tu que has de sentir tot això,
és el que es poden trobar molts alumnes, també, no?
Doncs sí, sí, una de les grans coses que passa als alumnes,
que quan estudien graus de videojocs és que ells són programadors,
són creadors, són artistes,
són gestió d'equip, de recursos, de temps,
de màrqueting, de venda,
que realment no és la part de ningú i algú l'ha d'assumir.
I tot i que se'ls explica i tal,
és un dels grans defectes que tenen molts dels grups petits
que es posen en marxa, perquè no es posen en marxa,
perquè jo conec un que programa, jo conec un que grafista,
doncs jo conec un que és productor o que és gestor econòmic, no.
Són tots uns friquis que es posen en marxa,
crea la seva empresa i després hi ha les carencies,
la inexperiència, que això la pot tenir tothom, en qualsevol sector,
però sobretot, també, aquesta falta, a vegades,
de saber-ho i gestionar bé,
que ve de les ganes de voler tirar un projecte endavant
amb tota la il·lusió que es té.
Tu trobes també amb la gent jove que sap molt bé, també,
del Tecnocampus, no?, per exemple?
Nosaltres treballem molt amb Tecnocampus,
però hem treballat molt també amb gent d'ENTI,
i al final el que els passa és el normal, no?,
la gent va canviant, va evolucionant,
però al final, amb qui t'ajuntes, tu vols fer negoci,
una mica amb qui et portes bé, amb qui tens coses en comú,
i això sempre serà així.
L'únic que hi ha un moment,
i jo crec que sí que és genial
que les universitats comencin a ficar-ho, no?,
que barregin entre graus i barregin coses així,
es facin experiments,
perquè pots trobar connexions amb altra gent.
El Carles és el meu soci amb el que vam començar,
ara som tres socis, bueno, som més socis,
però tres socis que som treballadors,
i cadascú és diferent, jo vinc menys del màrqueting,
el Carles és la persona més tecnològica,
i el David és més d'empresa i relacions,
llavors, però tots tenim el núcleo en comú, no?,
que és fer videojocs i ens agrada,
però sí que és veritat que tots tenim una part més comercial,
o més empresarial,
però és vital que els alumnes
comencin a conèixer altres conceptes,
i un programador, molts programadors,
han acabat sent product managers,
amb producers o business developers.
Explica'ns una miqueta,
el llançament del joc va venir,
imagino, molt determinat també per la pandèmia,
la pandèmia ho va canviar tot, no?, en el que estàveu fent.
Sí, nosaltres havíem fet un push
des de 2018 en el projecte, molt gran,
perquè ja havíem canviat el motor,
ja estàvem començant a incorporar molta gent,
sí que és veritat que nosaltres havíem inflat molt,
estàvem començant a créixer molt,
i estàvem a punt de quebrar el 2018 o així.
És que és tan heavy, això, que ho parlis d'aquesta forma.
Sí, sí, estàvem per tancar, però bueno...
Però estàvem ja amb el producte fent-lo...
Sí, exacte, llavors, bueno, vam fer...
vam trobar un grup inversor,
i vam començar a aixecar algú d'ajuda,
i vam consolidar un bon equip, i vam pujar molt d'equip.
Crec que havíem arribat a 17 o 18 persones,
teníem una oficina a Barcelona,
supergrans, superguai, tot molt bé,
i arriba el 2020, que era la data que nosaltres...
havíem anat retressant molts cops, no?,
però ens havíem marcat ja com a...
traiem el joc, amb consoles i tal,
llavors el que et dónes compte, quan et poses el deadline,
és quan et dónes compte que els retressos existeixen,
i que estan ahir i han venit a conquistar-te, no?
I llavors dient, uà, s'està retressant, s'està retressant,
però bueno, no passa res.
Arriba el 2020, la pandèmia,
i de cop, tots cap a casa,
com moltes empreses, o com tothom, en aquest cas...
Tothom, sí, sí. Tothom cap a casa,
i allà ens passa que l'aixeta de financiació es tanca,
per la crisi.
Cada uno la suya, la nostra va ser aquesta,
que de cop es tanca l'aixeta,
i llavors hem de començar a canviar-ho tot,
a replantejar tot, i una de les coses que és,
és sortint com estiguem, encara que sigui nearly access,
d'estim.
I bueno, tu, por molt que ho vulguis pintar molt bé,
a la gent, a la premsa, o el que vulguis,
al final les coses salen, no?, a la llum,
i el joc no estava en el moment que tenia de sortir.
Quan va sortir, quan es va publicar?
A l'agost del 2020, crec que.
A l'agost del 2020, però és que, a més,
vau tenir una altra influència que va marcar molt,
i que tu em deies, diu Albert,
nosaltres vam publicar el joc, no sé quina hora, exactament,
i al cap d'un... Vuit, crec, de data.
I al cap d'un quart d'hora,
comença a haver-hi una al·lut de comentaris negatius
que portaven un quart d'hora, no havien tingut temps de jugar.
I menys.
Jo crec que el primer va vindre als 3 minuts.
Per favor, per favor. Sí, sí.
I això té teu nom, no?
Sí, després vam descobrir que això es diu review bombing,
pot ser en positiu, en aquest cas era negatiu,
t'ho poden fer en positiu i et pot anar molt bé.
Llavors, nosaltres en aquell moment no sabíem què era.
Nosaltres vam publicar, amb tota la teva il·lusió,
i de cop veus que, ui, negativa, negativa, negativa, negativa,
i tu, vale, vale, si està malament...
Tranquilsa, sí, sí, alguna cosa.
I llavors t'entra, et baixa de cop.
És com, tu estàs super, super eufòric,
i de cop, pum, et baixa... Com un interruptor, sí.
Sí, sí, clic, i dius, bo, què està passant?
Què està passant?
I potser hi havia, no sé, 50 alhora,
i vam dient, vale, gabinete de crisis,
cada un des de casa seva, que ja havia perdut la màgia,
gabinete de crisis, a veure què està passant,
sí, sí, totes negatives.
Hòstia, però molt heavy.
Llavors, amb el temps, vam veure que...
quasi totes les persones que havien fet review negativa
captenia el joc.
Llavors vam dir, bueno, en algun moment l'han comprat...
Però esteem tampoc ho hauria de...
Sí, perquè al final tu pots tornar al joc.
Ja, ja, d'acord, sí, sí.
Tu pots tornar al joc. Ja t'entenc, sí.
Llavors, clar, llavors, què passava?
Que nosaltres vèiem que en aquell moment deies,
vale, no ha agradat, el joc no ha agradat,
vale, cap problema,
doncs no ha agradat, ja veurem què fem, no?
I vam estar, jo què sé, dos, tres setmanes, o potser un mes,
pensant amb aquesta idea, no?
Uà, si un desastre, cap problema,
ja veurem com corregim,
però anem a treballar en això, en el feedback de la gent,
i de cop un dia ens van dir,
ostres, és que em sap molt greu, no sé què ens aguanto,
però jo vaig participar en el Reviu Bombing i tal.
O sigui, va participar...
Algú que havia participat ens ho va dir.
Això és una comunitat que estava com...
Sí, exacte, sí, sí.
Hi havia una part de la comunitat que, òbviament, estava enfadada,
i ja estaven més organitzats,
i el que vam veure és que estaven organitzats...
No eren molts, tampoc, potser en 30 ja et tiren.
Però, perdoneu, eh, la meva innocència, però amb quin objectiu?
Tu pots donar la teva opinió, però no així, no?
És que no ho sé.
A veure, si nosaltres haguéssim fet les coses bé,
de primeres,
i tot hagués sigut orgànic i demés,
suposo que això ho podríem haver evitat.
Llavors, al sortir ràpid, nosaltres...
El que havia passat és que hi havia molta gent enfadada,
i hi havia gent que apuyava un altre videojoc,
com si fos una competició.
Llavors, bueno, tots veníem d'aquell...
de ser seguidors o molt fanàtics d'aquell altre videojoc.
Ja.
Un videojoc que nosaltres havíem apoyat a les nostres xarxes socials,
i que cap problema amb aquella empresa, ni res.
Però, bueno, hi ha gent que és més fanàtica,
i llavors va dir, no, vamos a intentar tirar...
Anem a afonsar, sí.
Això no passaria i res
si no ens hagués pillat en el moment del llançament.
Esteem et dona, no sé, quants milions o mils de xots,
el teu moment de llançament, d'un early access o el que sigui.
Però això és si agrada, si és orgànic.
Si no és orgànic, si de cop diu ui, ui, ui, ui,
això pinta malament, cap a baix.
I segur que ho deu fer una màquina, això, igual, no?
Sí, és algoritme i ho fa sol.
Nosaltres no li vam voler donar...
No vols pensar gaire perquè al final és una cosa que no pots evitar,
i nosaltres sempre intentem pensar que l'error era nostre.
Si el joc hagués estat perfecte,
si ho haguéssim tret avisant a tota la comunitat,
enviar-los i haver-hi aviat un accés
a tots els que havien confiat primer amb nosaltres.
Però tot això va fallar, va ser molt lent,
i, de fet, van passar dos mesos,
i gent que havia pagat en èpoques de prealfa
encara no tenia la clau per descarregar-se.
Vam veure un xaval de 12 anys jugant a YouTube
i jo, que vaig confiar el 2015, el 2016, encara no hi tinc.
Llavors, nosaltres no vam poder gestionar
o no vam saber gestionar aquell llançament bé,
un poco por la ola que teníamos de rápido,
però un altre punt de vista
és també perquè ho havíem fet nosaltres malament.
Lluís, és fantàstic, de veritat,
i és molt reconfortant poder-te escoltar i parlar d'aquesta forma,
i amb el temps, evidentment, han passat molts anys,
però tot el que heu après i el que pot servir a això,
si algú escolta, algú s'hi vol dedicar.
Perquè moltes vegades, en el món del videojoc, tot és fantàstic.
I des d'aquí, nosaltres...
A ningú li agrada res més que una història en final feliç.
Exacte.
I les que no són en final feliç, que n'hi ha moltíssimes,
els elegidors, aquests es queden pel camí,
i una mica no ens fixem, només ens fixem en els que triomfen.
Sí, sobretot, això no només passa en el món empresarial,
veus, ostres, quin èxit ha tingut aquesta persona,
però no saps els cops que ha caigut,
i els anys que porta per arribar a tenir aquest èxit.
Hi ha gent que no, hi ha gent que té èxit des del primer moment,
i és meravellós i perfecte.
I també aquests són els que alimenten a la resta,
perquè si a tu et diguessin que tancaràs 3 o 4 empreses
abans de fer-te la posició on vols, el ric o el que tu vulguis,
dius, eh, potser no me l'ajugo.
Clar, clar, clar.
Però bueno, també nosaltres,
doncs això, que empati això, i també ens va ajudar.
I tant, per aprendre.
Parlem de l'actualitat que diuen els ullents.
Doncs en Roger Valdomà ens diu, gran joc, el de BMX, molt top.
Ens demana, ens pregunta,
quant deixarà de ser un joc d'accés anticipat al BMX The Game?
Vale, la idea és...
O sigui, ha estat a punt de no poder arribar a ser un joc...
no Early Access.
Nosaltres, l'objectiu sempre havia sigut...
que sortís en Play 4, Play 5, Xbox,
perquè és molt consoler,
el 98% dels nostres seguidors volen el joc en consoles,
llavors, Early Access va ser una conseqüència.
Una conseqüència que al final quasi es queda allà.
No ha sigut fins al 2022, final,
que no hem pogut aconseguir
que es comenci un porting cap a consoles.
O sigui, que en teoria, si tot va bé,
en els primers sis mesos d'aquest any
pot veure la llum en consoles, per fi.
Molt bé.
Perquè esteu ara treballant en aquest joc,
i de fet, si te'n vas a YouTube,
veus totes les versions que aneu triant.
Hi ha una que estàvem veient ara a través de la pantalla,
que és una de les darreres.
Sí, és l'última que vam fer un major update.
Amb tot, clar, nosaltres,
per revertir totes aquella...
aquell review bombing i totes aquestes...
aquests problemes que vam tindre amb la comunitat,
vam tindre que demostrar molt, no?
I al final, camino se ha ascendado,
i només pots demostrar...
Home, és que veient això, perdona, Lluís,
és que jo ho trobo absolutament espectacular, el moviment.
I sempre, potser, un dels reptes va ser això, no?
Intentar mantenir un estudi petit, un equip petit,
però voler treure el màxim de rendiment.
I això, a vegades, et fa perdre una mica el l'oremus, no?
Et centres molt en l'artístic
i et deixes una mica més la programació, i vas així.
Clar, clar, clar.
Però, bueno, sí, la idea ha sigut...
o el que hem aconseguit fer és aguantar,
actualitzar el màxim,
intentar llegir tots els comentaris
i parlar amb molta gent, per privat, què notes, què passa,
provar altres jocs,
intentar canviar, poc a poc, poc a poc, poc a poc...
Al final, la paraula que més es repetia era que era poc accessible.
Era un joc molt de repte,
on necessitàves moltes hores per aprendre,
i hem intentat, des de canviar els controls,
des de fer unes físiques molt diferents,
intentar apropar a tothom.
Exacte.
No podem evitar que sigui un joc hardcore,
per gent que li agrada,
però intentem que, per almenys, sigui més accessible.
Molt bé.
I ara esteu treballant, finalment, amb altres projectes,
per continuar com a estudi,
i vosaltres aneu treballant ara amb altres coses, no?
Sí, nosaltres vam tornar a caure en picat després de tot això,
vam reduir equip al màxim,
i va ser durant dos anys, ha sigut,
aguanta, aguanta, aguanta, aguanta, qui guanyarà qui aguanti.
Això amb moltes empreses.
I els nostres socis, mentors, tothom, amics de la indústria,
has d'aguantar, has d'aguantar com sigui,
perquè també crèiem en la tecnologia que havíem fet,
amb els propòsits que teníem, inclús amb BMX, encara crèiem, no?
Llavors va ser, aguantem, aguantem, aguantem,
2020, 22, comencem a dir,
aguantem, però cap a on anem?
És quan, en els moments de crisi,
que t'ajuden també a reinventar-te, a veure altres oportunitats, no?
I llavors va ser, vale, comencem un altre projecte,
en paral·lel, doblem hores dels socis i de qui pugui,
i anem a intentar fer un altre projecte amb ADN Barspin,
però amb tot el que hem après.
També hem fet una IP que encara no hem publicat,
ni hem tret a la llum, però és una altra IP d'esports extrems,
amb ADN, del que sempre ens ha agradat, però molt arcal.
Molt, molt arcal.
30 segons de tutorial i dius, vale, ja ho he entès.
Ja puc fer tots els trucs que vulgui i és molt més divertit.
Exacte. Molt bé, molt bé.
Vam començar...
Segurament seria molt diferent el projecte que heu fet.
No volem tancar aquesta línia,
la videjoc gran la volem seguir mantenint,
però volem tenir una altra línia en paral·lel
de jocs més arcades, més ràpids,
i sobretot desenvolupaments de 3-4 mesos, ràpids, molt dinàmic,
i sobretot publicar, publicar, publicar,
i rebre feedback de la gent.
Molt bé. I després una altra branca, que és a tercers.
A tercers, eh?, com a clients que et demanen tant, eh?
Sí, perquè des de la pandèmia hi ha molt moviment,
les empreses de videojocs som com a trending, no?
Sí, sí, i tant, i tant.
I nosaltres treballem per un gran client
que ens demana videojocs i ja estem treballant amb ells.
Estem obrint un altre projecte tot de realitat virtual.
Bueno, per ulleres, eh? Sí.
Les de Sony, no? Sí.
Les de PC? Sí, quasi tot, sí.
Amb Oculus, nosaltres treballem amb Oculus,
però sé que ara treballarem també amb acte C,
i que ha tret unes, que es veu que són una passada.
I bueno, estem...
Nosaltres ja veníem de fer tecnologia,
i sempre hem tingut com una part d'IMASD,
i quan treballàvem per industrial també fèiem coses, ja,
d'intentar fer hologrames i intentar fer amb els QRs.
Potser Massadora, perquè el que ens va passar és que era Massadora,
i no entrava bé el client.
I ara és moment? I ara és molt bon moment.
Llavors, també ens ha vingut tot això,
i ara és moment de l'efecte rebote
de quan has estat a base a tot,
que dius, vale, tanquem l'empresa, a veure què fem, tot i tal,
pam, de cop, al contrari.
Doncs mira, veus, era final feliç, també.
Sí, home. O continuació feliç, ara, evidentment.
A veure com acaba. Exacte, exacte.
Estarem atents, gràcies per haver-nos acompanyat.
Si vols acompanyar-nos, res, ens queden 15 minuts de programa,
perquè hem de parlar d'algunes de les novetats
que han sortit aquesta setmana.
I recordeu, la informació de Barspin Studios,
jo crec que YouTube és un bon lloc, no?
Teniu les novetats? Sí, sí, sí.
No sé si teniu discords o alguna cosa...
Sí, tenim discord, però, quasi tot, YouTube.
YouTube, eh? Doncs, merci, i continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
I és que ara hem de parlar del que ens han dit
els nostres audience aquesta setmana a través de Telegrameli.
Doncs sí, sense dubte, el tema de la setmana ha estat Netflix.
Ah, sí, clar.
No acabo d'entendre com ho faran, això, però bé...
Bueno, mirant l'IP... Sí, no?, mirant el wifi, no?
Només et podràs connectar des del wifi de casa,
sigui amb el dispositiu que sigui, però amb el wifi de casa teva.
Aquesta és la idea, no? Però, clar, si jo me'n vaig de viatge...
Em sembla que pots, eh?
D'alguna forma, crec que tu, com a usuari,
el que mana, diguéssim, el primer usuari,
tu podràs, sense problema.
A més, si tu tens algú que t'està pagant una part,
que és alguna amiga teva... Ho fem tots.
A casa meva ho fem tots, a la meva família.
Uns tenen Netflix i els altres HBO i els altres no sé què.
El tema serà la persona que no estigui al nom de Netflix.
D'acord. Bueno, i hem barrat això, no?
Sí, en general, als audience, gairebé tothom està...
és partidari de deixar Netflix, perquè no els deixem veure aquesta política.
L'Irael deia que serà l'últim mes que tindrà Netflix,
i que els consumidors tenen molt més poder del que ens creiem,
si ens anem donant de baixa.
Roger Pim-pam, el Raül Edgar Torres, tots ells deixaven Netflix,
i l'Isaac Besora ens deia, ens explicava,
que a Amèrica Llatina,
al primer lloc on es va canviar la política de compartir comptes,
van augmentar les subscripcions bastant, és a dir, no van baixar.
El número de gent que va pilar l'ampliació
va ser bastant més gran que el número de gent
que es va donar de baixa. És una dada.
Sí, això està bé.
El tema és l'efecte domino d'altres empreses que ho facin, això.
Exacte, aquí ja veurem què passa. Molt bé.
Doncs fantàstic, Eli, com que tenim encara molta cosa per fer,
que és el joc que ha jugat unes quantes hores,
ara ens dirà el Francesc Xavier Blasco,
doncs anem a saber de què va.
Només a IKAT, generació digital.
És un joc zeponès, ja ho heu escoltat per la música que sona,
és el Fire Emblem,
una saga que es pot considerar tota una tradició,
en el cas del JRPG, per torns.
Va néixer l'any 90, a Famicom,
i no ha parat de treure edicions
per gairebé totes les consoles de la gran N,
en els seus 30 anys d'història,
i la seva última encarnació es diu Fire Emblem Engage,
i arriba ara per la Switch.
Amb una història molt convencional, tot sigui dit,
aquest és el joc per excel·lència dels amants dels combats per torns,
que ens portarà per tots els regnes d'Helios,
que està a la recerca d'aliats,
per poder vèncer el malvat Drac Sombron
i recuperar uns anells únics, els emblemes,
que encarnen a herois del passat d'aquesta saga.
A Fire Emblem Engage ens trobarem amb un JRPG tàctic,
on ens centrem sobretot en els combats,
amb mecàniques i estratègies que són clàssiques d'aquesta saga,
però amb algunes novetats que la fan inclús més interessant.
I això que dius del JRPG tàctic,
en què és diferència dels altres JRPGs
com el Secret of Mana, el Dragon Quest,
What's happening in the darkness?
Doncs mira, els JRPGs tradicionals,
que potser molts encara teniu al cap,
tenen dos fases molt reconeixibles,
els combats per torns i l'exploració.
A l'exploració solen veure tots els personatges en filera,
i els vas movent pel mapa, amunt i avall,
i tots van darrere caminant, xiqui, xiqui, xiqui, xiqui, xiqui,
entres dins d'una...
trobes, doncs, no sé, encontres amb monstres,
o trobes que entres dins d'una vila,
i allà comences a passejar, i comences a parlar amb gent,
i entres a la botiga i compres...
Correcte. Exacte.
Doncs a tot això, a Fire Emblem and Gash, no n'hi ha.
Bueno, més o menys, eh?
Aquí només fem els combats.
Sí que ens movem entre regnes i ens desplacem a llocs
per obtenir noves missions,
però no hi ha realment exploració en aquest sentit.
El focus principal del joc són els combats per torns.
Aquí és on hi ha un joc, no? Com ho fa, aquí?
I tant. Doncs mira, a Fire Emblem and Gash,
demostra el seu coneixement d'aquest estil de joc,
perquè ho resol de manera excel·lent, Albert.
Es nota que hi ha darrere tots aquests 30 anys d'experiència
en el disseny d'enfrontaments emocionants,
i que siguin, a la vegada, doncs, un repte.
Tenim els nostres personatges, que un cop s'assumen suficients,
podem escollir quins portem i quins no,
tot amb les seves estadístiques,
i els podem equipar amb armes diverses,
pocions, elements defensius, etcètera.
Tots aquests elements també típics
de la part més de joc de rol d'aquests jocs.
Hi ha, a més, molts tipus d'unitats, carrers,
poderosos però lents, genets muntats, que són molt ràpids,
unitats voladores, arqueres, mags,
cal conèixer les seves particularitats
i saber-los usar adequadament.
La saga, a més, usa un que ja s'ha fet famós,
triangle com de prioritats.
És una mena de pedra-papetisora,
on l'espasa és millor que les destrals,
les destrals millor que les llances,
i les llances millor que les espases.
Saber utilitzar intel·ligentment aquest triangle
perquè tu puguis atacar unitats sobre les que tens avantatge
i evitar que elles et puguin contraatacar.
I això és crucial,
sobretot quan ens enfrontem a alguns dels enemics més poderosos,
perquè pots restar-li la seva habilitat de contraatacar
i, en un moment donat, carregar-se tot el teu grup.
Si t'enfronten amb algú de manera massa ambiciosa, pot passar.
Pot passar, eh? Molt bé, molt bé.
I, a més, hi ha un element màgic imprescindible en aquest joc,
els anells emblema.
I és que ho llegeixes en algunes reviews.
Aquests emblemes són molt importants, no?
Doncs sí.
Hi ha 12 anells emblema que són l'eix central de la història.
Els hem de recuperar.
I també hi ha altres anells menors,
que també són anells emblema però menors,
que els podem fabricar i anar-los combinant,
els podem anar fent més poderosos.
Els emblema, que són els més importants,
estan associats a personatges dels anteriors jocs de la saga.
Per exemple, l'anell que portem nosaltres al començament del joc
és un protagonista d'algun dels primers jocs de la saga
i de les versions per Nintendo DS.
Aquests anells ens permeten usar algunes de les habilitats
d'aquests personatges.
Potser les seves armes, i fins i tot durant un temps,
els podem invocar perquè s'assumin els nostres atacs.
Entenc que primer els combats,
que no anem lliurement pel món explorant,
però és el que dius tu alguna vegada,
un joc japonès sense minijocs i altres distraccions,
no ho acabes de creure, no?
Exacte, Albert, tens tota la raó.
Fire Emblem té un segon apartat,
i és un aspecte que jo vaig descobrir fa relativament poc,
unes quantes setmanes, recordes, analitzant el Marvel Midnight Sun,
doncs hi havia un aspecte molt social,
que el teu personatge havia d'establir relacions i vincles
amb els altres personatges.
I això ho he trobat exactament igual a Fire Emblem Engaged,
tot i que sembla que ja ho havia tret en altres edicions,
aquí l'hi reconeixem, potser l'originalitat de Fire Emblem.
De la mateixa manera que s'ha...
has d'establir afinitats amb tots els personatges,
sinó entre els altres personatges també entre ells mateixos.
Com ho fas?
Doncs ho fas a base de donar els regals,
participar en activitats amb ells,
prendre sopars o el te plegats a la base de l'equip,
cuinar i fer receptes, etcètera.
Això farà que les unitats que tinguin una alta afinitat entre elles
lluitin millor si estan en quadrats propers durant els combats.
I, a més, no només entre ells,
sinó que entre els 12 personatges dels 12 anells emblema,
també, a base d'utilitzar-los i anar-los portant,
has de crear també la màxima afinitat possible entre ells.
Això desbloqueja, a vegades,
algunes converses o alguns finals especials.
El cas és que aquí anem a petar un dels moments
que crec que és més fluixos del joc.
Tot és bastant... obviable.
I, a més, he descobert que porta gairebé zero
al desenvolupament de la història del joc.
Vull dir que realment la història no canvia gaire,
i aquest és el problema, la història.
I és que ja hem comentat abans
que diguessin que la trama no és especialment original, eh?
A veure, mira, Albert, et desperten després de mil anys...
per derrotar el drac, que ja vas vèncer fa mil anys,
i ara acaba de retornar, i ho te'n desperten.
I has de recobrar els 12 anells i reclutar liats.
És que, a més, és exactament igual que el que passa amb Midnight Suns,
de Marvel, perquè tu vas derrotar una bruixa malvada,
que, a més, és la teva mare, fa mil anys, et desperten fa mil anys,
i és exactament igual.
He vist molts paral·lelismes, sincerament,
però la veritat és que la història aporta molt poquet.
Totes les converses que tens són relativament insípides,
no afecten gens a la història, no hi ha gir ni eleccions que puguis fer
que puguin canviar les de venir de l'altra mà que ja està prefixada.
I al final, tot el temps que inverteixes en aquesta mena de base
on tens modificant armes, comprant coses,
realitzant exercicis, cuinant receptes, etcètera,
doncs la veritat, es nota molt fluix i irrelevant.
Però a veure, no acabem amb una sensació negativa contra aquest joc,
perquè, sisplau, tot el contrari.
Aquí realment no hem baixat el fangà dels combats per tons,
per cuinar receptes o criar mascotes, que també ho pots fer.
Pots recollir mascotes i criar-les.
Sinó per enfrontar-nos a enemics grandiosos.
I aquí Fire Emblem sap molt bé el que es fa,
i és potser un dels millors jocs que recull les essències dels JRPG Tàxtics.
I si us agraden aquests jocs, és un autèntic imprescindible.
Doncs molt bé, tenim aquest joc,
el Fire Emblem Engage per la Nintendo Switch,
en edició física per 60 euros i online,
a la botiga Nintendo pel mateix preu, però amb el passi d'expansió.
Molt bé, Lluís, tens temps tu de jugar o de videojocs?
Poc, ho intento, clar.
I aquests tipus japonès de rol?
No, quasi tot jugo, no sé, més socials,
quasi tot social per intentar veure els amics,
o parlar amb els amics que no puc.
Ah, sí? Mentre jugues, parles amb ells?
Sí, juguem, jo què sé, des d'un FIFA o Call of Duty,
o Fortnite, el que sigui.
O un Fall Guys o un... Sí, el que surti.
Això suposo que és important, no, també,
perquè sempre està en el tema del videojoc.
Sí, una cosa és jugar per estudiar i per analitzar,
i sempre que surt un joc nou intentem...
Però ja ho fas, també, en horari, una mica...
no laboral, però quasi, no?, abans.
Però després de sopar i et poses a desconnectar una estona,
són jocs molt més socials.
Jo després de sopar ja no puc fer gaire bé res,
sinó després no dormir. Ah, clar.
Hòstia, però és que és una cosa...
Sí, jo m'obligo a no fer res, també, perquè si no passa el mateix.
És que arribar a un punt de... Bueno, llegim.
No fer res, ni una sèrie, això sí, eh?
Sí, de vegades he vist sèries que després de la nit...
Sí, donen voltes. Saps aquests drames?
Hi ha molts drames, ara.
Bueno, un crims, no?, i queda...
Ahir la meva parella ja deia...
Anem a dormir, ja? Sorry, però...
Abans d'anar a dormir, no?
Jo he de tancar les finestres tres vegades,
a casa, el que vulgui passar.
A mi m'ha passat que durant 10 anys he estat treballant a l'Estudi 7,
aquí a Catalunya Ràdio,
i a l'Estudi 8 és on el Carles Porta enregistra els crims.
Els crims a la ràdio.
Jo he de tancar la porta, jo ho sé.
Perquè llavors dius... Sí, encara viurà.
L'hauria de matar o no l'hauria de matar?
No, horrorós, eh?
O fent comptes, a veure si ha sortit ja del cas.
Clar, clar.
La meva parella deia... Hòstia, li queden 10 anys, només.
El cotxe, el matí...
Després ja tens tota la dia per oblidar aquelles imatges.
El que no suporto són aquells en què encara no se sap res.
Ah, sí, clar.
Jo almenys vull que, mira, si hi ha un assassí que l'hagin trobat,
que sàpiga que aquella persona que va desaparèixer
al final va aparegut en una maleta en una estació de tren, però ha aparegut.
Si no, no m'ho expliquis.
Però els que s'han quedat allà sense resoldre...
Oh, a mi em fan una...
Ho dèiem per això, pel tema de dormir, però em passa.
I el Dani també, oi? Tu també, eh?
El tema dels crims, no.
No pateix, no.
Havíem de parlar de novetats que surten aquesta setmana,
però no tenim gaire temps, només dir-vos que...
Aquesta setmana apareix el videojoc Wild Hearts,
on som un caçador per donar cassa a uns monstres
que són absolutament impressionants.
Molts experts diuen que és el joc de la Next Gen, saps?,
de Station 5, aquí.
Aquest és el joc que volem veure.
Ja ha trigat, eh? Sí.
Allò que també ho hem dit moltes vegades.
Semblava que a la nova generació li faltava...
I després, un que m'ha sorprès moltíssim, i no tenim gaire temps,
que és aquest, el The Slither, The Settlers,
que és un joc que té 30 anys.
Sí, jo hi havia jugat molt el 2 i el 3,
és d'aquest estil Ash of Empires.
A més, ara es torna a estar de moda a Ash of Empires.
Faro, que ha tret una nova edició, també, la trobareu a Steam,
sembla que s'estan rebifant, aquests jocs d'aquest estil,
i Settlers, una miqueta edició,
una nova edició aprofitant això,
que va ser d'aniversari, perquè és de l'any 93.
Sí, sí, al·lucinant.
I ja et dic, si us agraden els jocs tipo Estratègia a temps real,
Ash of Empires, aquest és molt simpàtic,
els personatges són gairebé com uns mini Lemmings,
és simpàtic de veure, jo almenys el recordo,
que era simpàtic de jugar,
i doncs si us agraden aquest joc, doneu-m'hi una oportunitat.
Doncs apareix per Ubisoft, o la publica Ubisoft,
cosa que s'hi ha posat també seriosament.
També volíem dir que el PlayStation 5...
ha estat la consola més venuda als Estats Units del gener,
i la Switch ja és la consola que ha venut més videojocs.
És a dir, ha venut ja 994 milions de jocs...
només per Nintendo Switch.
Gairebé mil milions, és que és absolutament al·lucinant.
Lluís Castro, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies a vosaltres.
I segur que ens veurem amb els projectes que tingueu més en fotut.
Sí, segur, segur. Molt bé.
Eli, Francesc, Dani, fins la setmana vinent, uients, que vagi molt bé.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.