Bona nit, passant 6 minuts de la Una de la Matinada.
Bona nit, Elisabet Sánchez.Bona nit, Albert Murillo.
Aquest és el cap de setmana del Mira.
Hem estat parlant durant dues setmanes ben bones d'aquest festival
i avui segurament quatre dels nostres ullents
han pogut gaudir dels concerts, de les instal·lacions
i de tot el que vam explicar aquí al Generació Digital.
Doncs sí, no estaria malament que ens enviessin un tuit
i ens diguessin que els ha semblat, no?
Exacte, sí, senyor.
Hem de parlar una mica dels regals que tenim aquesta setmana
i del regal de la setmana vinent.
Doncs tenim dos regals diferents.
Unes tenim un lot de llibres, un lot de quatre fantàstics llibres.
Si vols, fem un repàs ràpid.
Es del quinto elemento, espionaje, ciberguerra y terrorismo,
una amenaza real inminente.
Que entrevistarem el seu creador
i segurament la setmana vinent tindrem més notícies.
Perfecte. Un altre és el Working Happy,
tot el que cal per crear la millor empresa del món.
Dieta para runners i Be Real, Not Perfect,
actitud positiva, idees, training i tips nutricionales.
Molt bé. I a més, tenim dues entrades per on?
A la RetroBarcelona, de la setmana que ve.
Exacte, que de fet hem parlat durant aquesta setmana
amb el seu director, després en parlarem,
i tenim dues entrades que de fet són...
les entrades directament són uns braçalets per poder entrar,
i avui, al final del programa, direm el nom dels dos guanyadors.
Això ho tenim per una banda, que serà el que direm a final de programa,
i per la setmana vinent,
que ja es pot començar a participar des d'ara mateix
amb una nota de veu al telèfon del programa,
tenim un joc.
Atenció, tenim el Halo 5 per la Xbox One.
Halo 5 Guardians.
Albert García, molt bona nit. Molt bona nit.
És un bon joc, aquest? És un bon joc.
És un joc molt esperat.
És l'estrena, per entendre'ns,
del protagonista de Halo en la Xbox One.
Encara no l'havíem tingut en la seva essència,
i aquí s'estrena en aquesta consola.
Jo no he llegit gaire de...
A mi Halo em va agradar molt, sobretot el primer i el segon,
i ara veig que hi ha com el bien i el mal.
És una mica a Star Wars, això?
Hi ha una història que no podem desvetllar molta cosa, evidentment,
que hi ha algun petit gir de guió important,
i portarem a dos protagonistes.
No només al clàssic, sinó sobretot a un altre que és nou,
i que hi haurà una història interessant.
Molt bé.
Què hem de fer, la gent que ha escoltat,
que regalem el Halo 5 per Xbox One i el Voltení?
Doncs ens ha d'enviar una nota de veu al telèfon del programa,
638-68-7030.
Molt bé, doncs comencem el programa amb totes les preguntes
que els nostres audience ens han deixat durant aquesta setmana.
I comencem amb una pregunta de Lluís
relacionada amb la música que sona de fons, el Zelda Wind Waker.
Hola, CD, soc en Lluís.
Sempre que surten llistes de bons jocs, hi ha un Zelda pel mig.
M'agradaria que em recomanessiu un dels més interessants
per començar amb la saga pels meus fills de 10 i 12 anys
que tenen un Nintendo 3DS. Moltes gràcies.
638-68-7030.
M'ha agradat el... Hola, CD, una mica resumint tot plegat.
És el Lluís que ens pregunta
un joc per començar en aquest univers del Zelda,
i que és una pregunta que vaig fer jo, el setembre,
a la primera reunió que vam fer del programa, et vaig dir...
Vull començar amb el Zelda com el Lluís, quina em recomanes?
Doncs mira, si tens la 3DS com en Lluís, té sort.
Té molta sort perquè he estat comptant
els diferents videojocs de Zelda que hi ha en aquesta consola.
Hi ha 9.
9 videojocs de Zelda, jo diria que és la consola Nintendo,
amb més opcions de jugar un joc d'aquest tipus d'aventures,
que recomanem sempre moltíssim.
De tots els 9 que hi ha a disposició de la 3DS,
el més recomanable per mi és el Zelda a Link Between Worlds.
Va sortir fa un parell d'anys,
està disponible en format físic i en format digital,
i és fantàstic per totes aquelles persones
que no hagin jugat mai a un Zelda.
Per iniciar-se, eh?
Per iniciar-se i també, si t'agrada molt, està molt bé.
És de dificultat, està molt ben ajustat per la gent que comença,
és més o menys fàcil i és tan maco,
està tan ben fet, és tan bon joc.
Jo recomano, sobretot, aquest Zelda a Link Between Worlds,
3DS exclusiu d'aquesta màquina més,
i un gran començament, jo penso, per aquesta saga,
i per qualsevol persona que es vol iniciar.
I si, com diu, tenen els nois aquests 10 o 12 anys, perfecte.
Sí, molt bé.
Doncs en tenen per elegir, a Link Between Worlds,
aquest que recomana l'Ober García.
A més, per cert, estem d'enhorabona, no?,
als qui ens agrada la música del Zelda, com a tu.
Exacte, a mi m'agrada molt i estic molt content,
i una mica inquiet pel proper dissabte,
que és el concert de Zelda Symphony,
aquí al Fòrum de Barcelona, en aquell edifici al CCIB,
hi ha un concert, i bé...
Tens les entrades, ja?
Ja tinc les entrades, i és una meravella,
ja vaig poder anar al concert del 25è aniversari a Londres,
i va ser... m'ha encantat,
encara estic emocionat d'aquí un moment,
i tinc moltes ganes d'anar,
moltíssimes, de sentir tota la música, tot el Zelda,
i el públic que participa moltíssim,
estan implicadíssims, molta gent fent cosplay i tot,
moltes ganes, moltes ganes.
Ens ho explicaràs. I tant, crònica.
I aquesta setmana Twitter ha fet un canvi important en el seu servei.
Doncs sí, i com passa en aquests serveis gratuïts,
els canvis et venen i poca cosa pots fer.
No, no, no, si...
Hi ha els canvis, i mira, te'ls menges,
i l'Ollent ens pregunta això.
Hola, què tal? Escolta, felicitats pel programa abans de res,
i soc el Víctor Matute,
i m'agradaria fer-vos una pregunta,
què és això del Twitter,
que hem canviat estrelles per cor, que l'animació és molt xula i tal,
però a què ve això?
Perquè ja no són favorits, ara són...
m'agustes tot, com funciona? Per què? A què es deu, això?
És el Pazos64, que ens fa aquesta pregunta,
i la Gina, que avui no la tenim a la taula,
però amb aquest tema ha volgut dir la seva,
en una nota de veu que ens ha enviat també en el WhatsApp.
Hola, equip GD,
no us preocupeu, que jo contestaré la pregunta del Víctor,
perquè crec que estic capacitada.
És que no us ho podeu imaginar,
però passo moltes hores a Twitter durant la setmana.
A partir d'aquesta setmana,
ha desaparegut l'icona de l'estrelleta del Twitter,
és el que anomenàvem Fab o Favorit,
i l'han substituïda per un cor,
que ara és un m'agrada.
Per tant, les llistes que fèiem de favorits
ara seran llistes dels nostres gustos,
això no ho haurem perdut,
simplement s'han transformat una cosa per l'altra.
Per què ho han fet?
Segons explica Twitter el seu blog, ho ha fet perquè diuen que el cor
és un símbol molt més universal.
Diuen que permet transmetre un ventall més ampli d'emocions
i que així és més fàcil connectar amb la gent.
Ja fa temps que aquesta xarxa social
havia aprovat aquest botó amb altres usuaris.
Per tant, no ha enganxat de nou molta gent.
Tinguem en compte que Facebook fa relativament poquet
de canviar el like al m'agrada
per un també ventall més ampli d'emocions.
I ara també hi ha, per exemple, un cor o una cara somrient.
Per tant, què busquen aquestes xarxes socials?
Que ens puguem sentir més identificats,
que tinguem més engagement amb els missatges,
i així també que les marques puguin guanyar més diners amb ells.
Doncs a mi em passava que quan utilitzava Twitter
i no podia llegir,
anava directament a marcar el botó que hi havia abans,
ara amb el cor.
Doncs se'm fa una mica més estrany.
Bona nit. Hola, bona nit.
El canvi t'ha afectat en alguna cosa?
Doncs mira, l'aplicació que utilitzo en el meu telèfon mòbil,
que és la Tweetcaster, seguim fent-lo d'estrella.
De fet, a mi em passa quan estic a la web,
però tinc una BlackBerry,
i a la BlackBerry el canvi arribarà no sé quant.
No sé si ja li... No, a mi sí que m'ha arribat.
Ens acaben d'arribar missatges dels uients.
Exacte, pel Hallow 5, segurament.
Molt bé, anem a parlar del Sónar més bé,
perquè encara estem lluny de la nova edició,
però hi ha novetats.
El que està sonant és el vídeo de presentació del nou canal
presentat pel Sónar Festival,
que incorporarà, a partir d'ara,
vídeos de les xerrades i conferències de les seves edicions.
Fem una notícia a l'Antònia Folguera, de Comunicació del Sónar,
que ens ha deixat una nota de veu.
Aquesta setmana hem estrenat un canal de YouTube.
Estem contents de poder recopilar tots els continguts
que han passat per Sónar més bé
des de l'any en què va començar, el 2013,
i esperem que la llista vagi creixent.
De moment, si us connecteu al nostre canal,
el que podreu veure serà
conferències de personatges rellevants del món del new media.
Podreu veure reportatges curts
que hem fet d'alguns dels nostres esdeveniments.
Per estrenar el canal hem pensat que una de les millors maneres
era amb la conferència inaugural de la passada edició de Sónar més bé,
que la va donar el director general de Kickstarter.
Per tant, si voleu saber tot sobre aquesta plataforma
que està destinada a fer realitat projectes creatius,
connecteu-vos al canal de YouTube de Sónar més bé.
Moltes gràcies i bon cap de setmana.
Igualment, Antònia Fulguera, moltíssimes gràcies per aquest resum,
i Francesc, de fet, això va començar dijous,
i has mirat una miqueta el material que hi ha, no?, en aquests moments.
Doncs exacte, i tal com ens deia la Fulguera,
la veritat és que sí, hi ha encara molt poc material,
només n'hi ha 14 vídeos, que arrenquen des del 2013,
i bé, en molts casos són les promocions
que es van fer en vídeo en el canal del Sónar,
respecte al contingut del Sónar més bé,
que deixen de ser promocions,
hi ha alguns petits resums, com ella ha dit,
a vegades són molt curts d'algunes de les instal·lacions que s'hi han fet,
per exemple, en l'edició passada,
a mi, per exemple, em va agradar molt l'RGB CMI Kinetic,
hi havia un vídeo de l'RGB, però són 22 segons,
amb el qual et quedes molt amb les ganes
de seguir gaudint d'aquella instal·lació que em va agradar moltíssim.
Però les xerrades sí que n'hi ha poques, n'hi ha algunes, i són llargues, no?
Exacte, hi ha 4 xerrades que sí que estan completes,
i això és molt interessant perquè el que diuen està molt bé.
Hi ha la Nancy Strickler, el CEO de Kickstarter,
que és la conferència inaugural, i és sencera.
També hi ha una parella de nois
que expliquen quins són les claus per començar una campanya a Kickstarter,
i després n'hi ha dos que són molt interessants.
Una és la de Dai Tomanabe, sobre el seu univers creatiu,
i després una que m'ha agradat moltíssim és la Sputniko,
una noia japonesa que parlava sobre cultura, pop, feminisme i creativitat.
La veritat és que un molt bon contingut,
que comença ara, que anirà creixent,
d'aquí un estiu acaba de començar a fer res fa 4 dies,
per tant no li podem demanar gaire,
però esperem que hi hagi molt més i que puguem veure,
no només més conferències, sinó sobretot també,
molt més el contingut a nivell d'instal·lació,
que sempre és molt interessant tornar a revisitar,
doncs que es fa al sonar més temps.
El que esteu escoltant és el tràiler de presentació
de Reinos Preguntados, un nou joc d'Ether Maxx,
una desenvolupadora de l'Argentina,
que va triomfar fa uns anys amb la Palabrados,
i que va marcar tendència amb molts jocs de mòbil
que van aparèixer després del seu.
Reinos Preguntados va ser llançat a mitjans d'octubre
per iOS i Android, de moment, i en 16 idiomes diferents,
entre ells el català.
Màximo Cavazzani, fundador i CEO d'Ether Maxx,
buenas noches, buenas tardes ahir en Buenos Aires.
Sí, som noches, acá, també.
També? Exacte.
Màximo, mil gracias por atendernos en directo,
y, como decíamos, se agradece que el juego,
Reinos Preguntados, esté en catalán.
Sí, la verdad que desde la Palabrados,
que fue nuestro primer juego,
el catalán fue uno de los primeros lenguajes que soportamos,
así que continuamos con la tradición,
así que bienvenido para los desloados.
Muy bien, lo digo porque a veces nos cuesta a nosotros,
desde Cataluña, que hay industria que hace videojuegos
que lo haga en catalán, y que muchas veces lo pedimos,
y es evidente que el mercado muchas veces
hace que lo hagas en inglés, en castellano,
pero el vuestro juego interesa muchísimo
que esté en muchos idiomas, ¿no?
Exacto, y aparte, bueno,
a Palabrados en su momento estuvo instalado
en uno de cada dos teléfonos en España,
así que bueno, a España le tenemos un efecto especial.
Uno cada dos? Uno de cada dos?
Exactamente, en 2012 fue la aplicación más bajada de España,
y estaba instalado en uno de cada dos teléfonos,
y eso fue nuestro primer juego.
España fue el país que nos vio nacer,
porque hoy después, preguntados,
que fue el juego que nos firmó de cap a tapultar,
fue algo 20 veces más grande que a Palabrados
alrededor del mundo, pero nunca tuvo tampoco
el impacto que tuvo a Palabrados en España, ¿no?
Ahora hablaremos de reinos preguntados,
pero de a Palabrados, de preguntados,
cuando creáis un monstruo de este tipo,
¿os ha dejado ser felices
y continuar trabajando de la misma manera que antes?
Porque creasteis un verdadero monstruo.
Te diría que mucho más, porque cuando uno puede crear,
digamos, puede hacer uno de estos éxitos,
acompañando ese éxito vienen un montón de oportunidades
de otras empresas que quieran hacer cosas como vos,
de financiación, o digamos,
de dinero que está entrando para poder seguir produciendo.
Nosotros cuando empezamos a hacer a Palabrados
éramos 30 en Edermax, y hoy somos 130.
Eso fue en tres años, aparte que fue nuestro primer juego,
y ya tenemos más de ocho juegos arriba.
Y creo que reinos preguntados es quizás hoy...
que después voy a explicar un poco lo que es,
pero es una apuesta mucho más grande de los juegos anteriores.
Entonces, lo que te permite este tipo de éxitos,
si uno los toma bien, es poder apostar
a hacer algo 10 veces más grande en el futuro,
y a mí, por lo menos, es lo que más me emociona en mi trabajo.
Porque dices que reinos preguntados,
al menos en vuestra promoción,
decís que es un juego que va más allá del entretenimiento,
y donde entran en juego actores diferentes, ¿no?
Exactamente. Para que tengan un poquito de historia,
a los que no saben, preguntados que es un juego de trivia,
fue uno de los juegos más populares de la historia,
digamos, fue la aplicación que tuvo más tiempo,
número uno en Estados Unidos, por ejemplo,
66 días durante enero de este año,
fue la aplicación más bajada del mundo.
Se va a tener 20 millones de seres activos diarios.
Preguntados es un juego simple que tiene seis categorías,
y todas las preguntas están todas juntas.
Lo que nos empezó a pasar es que un montón de empresas,
y un montón de ONGs y de personas también,
nos empezaron a pedir sus propios preguntados.
O sea, un preguntado para La Cruz Roja,
un preguntado para Revista Time,
un preguntado para la maestra de química de cuarto grado
que quiere hacer un preguntado para sus alumnos.
Reinos Preguntados viene a hacer eso,
es como el YouTube o el Twitter de la trilla.
Cada uno puede crear su propio canal,
ya sea Greenpeace o ustedes mismos para su radio.
Nosotros, nuestro programa de generación digital,
podría hacer un canal con las preguntas que quisiéramos.
Exactamente, y aparte de eso, lo que hacemos nosotros,
una de las cosas que hizo Preguntados Preguntados,
es una cosa que le decimos la fábrica de preguntas.
Las preguntas son generadas por los usuarios,
generadas por los mismos usuarios.
En Chile tienen preguntas de Chile,
y en España tienen preguntas de España,
y no ocurre como en otros juegos de trivia
donde en español es todo lo mismo,
entonces hay que hacer preguntas generales.
En Chile te pueden aparecer preguntas de las estrellas de ahí,
en México te aparecen de los futbolistas de México,
y eso hizo que cada uno de los países se lo tomara muy propio.
Para lograr eso, hicimos un sistema
donde los usuarios pueden mandar las preguntas
y calificar preguntas de otros usuarios,
y en España, que es bastante complicada,
que tenemos muchos ingenieros detrás,
se la damos a los generadores de contenido
para que puedan subir preguntas, recibir preguntas de otros usuarios,
que los otros usuarios puedan participar
de la moderación del contenido,
que ustedes puedan ver las preguntas
que son más divertidas y que no,
y la idea es dar las herramientas a todos
para que generen el mejor contenido posible,
y después, en un lugar de común,
el usuario puede elegir si quiere jugar en ecología,
en geografía y en su radio, por ejemplo,
y él puede jugar contra la gente en una sola categoría
o en multicategoría, pero todo alrededor del contenido que él elige.
Hay otra cosa que me ha gustado mucho,
Máximo, de la aplicación,
que es la introducción de cierto elemento de azar
en las preguntas a través de una serie de personajes
que aparecen en el juego de forma aleatoria,
y que hacen que no tan solo estén en juego
tus conocimientos sobre el ámbito que estés jugando,
sino también cierto elemento de azar,
como tirar los dados, ¿qué personaje me va a tocar?
Dependiendo de este personaje o de este otro,
a lo mejor personas con niveles más distantes de conocimientos
pueden competir, incluso.
Sí, a ver, uno tiene que pensar
que siempre los juegos tienen un componente de azar
y un componente de predictibilidad, ¿no?
Hay juegos que son más azarosos,
el póquer, por ejemplo, es más azaroso que el fútbol,
pero todos tienen una parte de azar
y una parte, digamos, de habilidad,
y eso hace que el juego sea divertido.
Tratar de encontrar el punto justo entre una y otra
es parte de la esencia de lo que es crear un buen juego.
En este caso, uno tiene que encontrar un rey
y uno tiene que acumular reyes, digamos,
y si uno lo encuentra, contesta una pregunta
y se queda con la corona del rey,
y si no, tiene que seguir buscándolo,
entonces, obviamente, si uno encuentra el rey primero,
tiene una pequeña ventaja, después hay cierta estrategia
en qué caja tengo que ir elegiendo,
y el trabajo es más fácil o más difícil
y eso hace que el juego se empiece a tener
un poco más de profundidad que si fuese solamente
contestar preguntas contra una pared.
De hecho, Máximo, a la gente que nos esté escuchando
y que vea que Reinos Preguntados tiene una dinámica
que quizá pueda ser complicada,
yo me lo descargué, no sabía de qué iba, Máximo,
pero para nada, y me he ido introduciendo tranquilamente,
es decir, vas conociendo y vas viendo
todas las características de un modo bastante sencillo,
y, aparte, hay una cosa que me hace mucha gracia
que es cuando tú respondes una pregunta
y quizá piensas que es fácil,
vosotros marcáis que puedes marcar continuar
o marcar que es divertida o aburrida,
y, claro, cuando uno es fácil, que tú te sientes bien diciendo,
mira, lo he acertado, después dices,
no, no, pero es aburrido porque lo he acertado muy fácil, ¿sabes?
Y esto supongo que para vosotros también nos sirve
para que las preguntas también estén equilibradas, ¿no?
Exacto, esa información de cuántas veces respondías bien o mal,
cuántas veces son marcadas como aburrida o divertida,
cuántas veces son reportadas por alguna cosa,
puede ser un error de ortografía o que la pregunta sea ofensiva,
toda esa información, digamos,
es procesada por monstruos de computadoras,
y lo que terminan haciendo es digerir toda el conocimiento,
más la información y las preguntas,
y empiezan a hacer que abostecen preguntas cada vez
más entretenidas y más depuradas.
Entonces, lo que uno siente con preguntados,
o lo que pasó en el pasado con el viejo preguntados,
es que cada vez parecía el juego más divertido,
cada vez el contenido era mejor y era porque ese monstruo,
que para que se den una idea recibimos un millón de preguntas
de los usuarios por día, un millón por día,
de las cuales, obviamente, muchas son basura,
pero otras son muy buenas,
y todo ese sistema lo que hace es tratar de minar
las buenas preguntas de las malas preguntas.
Y esa misma tecnología, la que estamos usando ahora
en pleno preguntados, pero dividida por categorías,
lo que hace el juego mucho más profundo y mucho más rico.
Hay una cosa que me ha gustado mucho también,
en una sección, que es el apartado de historia,
me he encontrado una pregunta, o varias preguntas,
que son como de inmediata actualidad.
Algunas de ellas eran como de la semana pasada, incluso,
de cosas que pasaron la semana pasada,
y yo me pregunto, ¿estas preguntas,
una vez haya pasado el momento, supongo que se descartan,
¿cómo se hace para gestionar estas preguntas?
¿Qué pueden pasar en el tiempo?
Justamente una de las cosas que nosotros...
A ver, nosotros vemos reinos preguntados
ya no como un juego, es una red social.
Nosotros creemos que la próxima red social
es el próximo Twitter, el próximo Instagram.
Y es porque, en realidad, lo que encontró, o lo encontramos,
es una nueva forma de informar.
Yo soy Greenpeace, por ejemplo,
y quiero contarles a los usuarios acerca del panda.
Yo puedo mandar un tuit y decir,
el panda es un mamífero que está en extinción en China.
La gente lo puede leer, le puede interesar o no.
Lo tiene entre un montón de información
que cada vez está más perdido.
En cambio, si uno lo frena en un juego,
puede decir cuál es la especie de mamífero
que está más en peligro de extinción en Asia, por ejemplo.
Uno tiene que pensar y después responder bien o mal.
Esa información a uno le queda mucho más grabada.
Es el concepto de gamificación,
el concepto de transformarlo que no es un juego en un juego.
Y después le damos a la posibilidad a Greenpeace
que dé una bajada a eso, por ejemplo.
Bueno, ahora ayudanos a salvar los pandas en Asia.
Entonces, lo que tratamos de hacer,
justamente, con reinos preguntados,
es darle estas herramientas
y que la pregunta tenga un espacio de vida.
La pregunta puede vivir durante un día en el futuro,
durante una semana, de ahora mismo a hace una semana en el futuro.
Puede ser que yo prepare preguntas
para que se aparezcan dentro de un año.
Y entonces son mucho más ricas como fuente de información
y como forma de estar informado que como entretenimiento puro.
Máximo, comentabas que sois ahora 130 personas trabajando en EtherMax.
¿Cuántos ordenadores controlan esta información a tiempo real?
No sé si puedes decir el número.
Sí, sí, los servidores, muchos, te diría cientos de servidores.
Está cambiando mucho.
Nosotros usamos una infraestructura bastante común,
que es la infraestructura de Amazon Web Services,
que, digamos, básicamente lo que hace es...
Amazon tiene el mismo Amazon, donde se compran libros,
tiene grandes granjas de servidores,
y uno va como alquilando fracciones de esas granjas
o pequeñas computadoras de esas granjas,
y las puede ir replegando a medida que las van necesitando.
Pero entre 100 y 200 computadoras,
entre servidores centrales, bases de datos,
bueno, y otro tipo de funciones, van cumpliendo el trabajo
para servir, sobre todo a preguntados,
pero también a todos los otros funciones de EtherMax,
como apalabrados, mezcladitos o bingo crack.
Máximo Cavazzani, fundador y CEO de EtherMax,
muchísimas gracias por atendernos estos minutos
en Generación Digital desde Buenos Aires,
Conexión con Barcelona, y espero que no sea la última vez,
porque realmente seguramente habrá más novedades
relacionadas con el juego o con otros juegos.
Seguramente vamos a hablar de vuelta muy pronto.
Muchas gracias, y hasta otra.
Saludos.
Petits números.
Francesc, ara estàvem parlant de lletres, de apalabrados,
però també podem parlar de jocs que el nombre, el número,
és el protagonista, no?
Doncs sí, mira, si haguessin de parlar,
jo crec que el joc de números per excel·lència,
el trencaclosques de números per excel·lència, el sudoku.
Sí, i tant. I n'hi ha molts de sudokus.
Recordeu que a vegades vam posar també molt de moda
aquelles petites maquinetes i la CD,
que eren exclusives de sudokus.
I eren de sudokus, Eli, ets de sudokus, tu?
De veritat, és que no tinc gaire paciència
per aquest tipus de jocs.
Ho he provat alguna vegada i em canso ràpid.
El sudoku no... No, no me'l passo.
Albert, tu? A mi m'ha agradat molt.
Era un dels complementes estrella del brain training per la Nintendo DS.
Sí, eh?
Un solar tàctil i podies jugar...
Tenim un joc de sudoku que sap força bé.
El que passa que podies fer aquella cosa de posar la memòria
dels números que no o que sí podien ser aquells,
això era una ajuda, també, no?
No, però és una cosa que tu fas amb paper,
a vegades fas amb petitet el número que tu apostes que pot ser aquell,
vas fent la resta i si es compleix ja el marques bé.
Ho vas fer tan bé, el qual estava molt bé.
Per exemple, per Android trobaríeu sudoku free o sudoku duel,
que està molt bé, perquè és per fer competicions online.
Segur que hi hagi molt noves.
Sí, sí, segur que hi hagi sudokaires.
És com em diria, però... Sí, sí, i tant.
I a iOS també trobaríeu el sudoku free.
Un dels jocs amb números que m'agrada molt,
i ara posem-nos-hi una vintage,
és un clàssic d'economi per l'MSX, l'any 84, que es diu Monkey Academy.
Hi ha una operació matemàtica
i tu ets un petit mico que saltant entre plataformes
que fan enèmics has d'anar trobant la solució correcta
sota unes banderoles, i mira, és plataformes i matemàtiques.
Molt bé.
Trobareu milers i milers de jocs que ensenyen a nens,
diversos tipus de números.
Jo us recomanaria una que està en català i per Android,
que es diu Jocs per nens, nombres de Go Kids, que és gratuïta,
i així els nens es van familiaritzant amb els números.
I una cosa que tots potser ens agradaria fer és...
Bé, ens agradaria fer, sí o no,
però el que sigui interessant és reptar a tots nosaltres
a veure què tal recordem el tema dels números romans.
Perquè els números són números,
però els números romans tenen el seu intringulisme.
Hi ha gent que no li agraden gens,
i a mi mateix m'agrada molt el tema dels números romans.
L'altre dia, el meu fill petit, que ara ho està prenent,
vam fer com un test i vaig haver de rememorar moments...
És que no eren fàcils, eh?
Doncs, per exemple, per Android hi ha un joc, Números romanos,
que també és això, és un repte per veure si recordem els números romans.
Com sempre us comentem, al Generació Digital ens encanta
que ens deixeu missatges relacionats amb iniciatives on esteu implicats.
Avui n'escoltarem unes quantes.
Comencem amb una de realitat augmentada
que ens presenta Agustí Baricat.
Bé, des de ja mateix presentem l'aplicació AR,
realitat augmentada i AR Rupestre.
Un exemple de com les noves tecnologies poden ampliar
el que seria la perspectiva del patrimoni,
en aquest cas, de l'AR Rupestre Llevantí.
És un projecte que s'ha fet mitjançant l'Oconvenibull,
que és de Ull de Cona a Vall d'Arte a Gasulla,
amb mateixos interessos en comú,
i que s'ha presentat ara fa un parell de setmanes.
És una tecnologia que mitjançant smartphones o tablets
podem veure des d'una altra perspectiva
el que seria l'AR Rupestre Llevantí.
I fer interactuar el mateix visitant
perquè tingui un nivell de coneixements molt més gran
sobre aquell llegat que és Patrimoni Mundial.
638-68-7030.
Doncs l'Agustí ens parlava d'aquesta aplicació que es diu Eart,
tot junt, Eart, està per Android,
i doncs això, si aneu directament a Ull Estrell,
doncs podreu veure més informació
que si aneu amb una tauleta o amb un mòbil.
Què en penseu d'això de la retratamentada?
Se n'ha parlat molt, se n'ha parlat molt,
jo no sé si s'està quedant només en els museus,
en els llocs on educativament parlant pot ser interessant.
Recordem que és la pantalla i la realitat
on tens més informació d'aquesta realitat.
Doncs jo personalment li veig més futur que la realitat virtual.
Què m'estàs dient?
Sí, sí, sí, perquè per mi...
Per mi el fet de barrejar la realitat normal
amb elements que s'aderegen a aquesta realitat
em sembla més atractiu que estar totalment en un món
que només és...
És com estar en dues dimensions, per entendre'n.
És el que més em trau de la realitat augmentada.
I penso que si ara viurem un boom d'aquí dos mesos
impressionant de realitat virtual...
Jo tinc moltes ganes, eh, Albert?
Amb els cascos, jo també, m'encanta.
Però la realitat augmentada sí que li veig
com moltes, moltes, moltes, moltes més aplicacions.
Les HoloLens de... De HoloLens, per exemple.
Que a partir d'ara ja s'han pogut començar a fer
les prereserves pels models de desenvolupament.
Això vol dir que aviat tindrem moltes coses de HoloLens.
Però costen 4.000 dòlars, eh? Uns 3.000, sí, 4.000 dòlars.
Però el desenvolupament és el que té, eh?
Jo crec que sí, la realitat augmentada...
Jo en soc un gran fan.
Crec que, de totes maneres, encara no funciona prou bé,
i amb els mòbils i les tauletes
hem tingut una gran primera aproximació,
i en molts casos ara estan començant a sortir
coses molt pràctiques i molt interessants,
com aquesta aplicació d'E-Art, eh?
Però molt del que ens prometen és com tot, no?
Encara està, jo crec, més per endavant
del que la tecnologia ens pot oferir.
Quan surti d'aquí també poc, un any o així poc, un any,
el videojoc de Pokémon i realitat augmentada,
ja veureu com aquesta tecnologia donarà un salt.
És com els invisibles, no?
Exacte, però amb aquesta llicència tan potent com és Pokémon.
Jo tinc ganes... Saps aquests vídeos
que de vegades veus com serà el futur
més immediat o mitjà termini?
Que era quan condueixes amb el cotxe,
que el mateix... la mateixa vidre que tens davant...
et digui quines són les direccions que has d'agafar
i que ho faci amb unes fletxes o tot això.
Hi ha models que ho tenen, són els HUD, els Head Ups Display,
hi ha models de gamma alta
que ja disposen d'informació d'aquest estil,
o hi ha molts projectes de Kickstarter,
un dels quals, per exemple, es va veure la temporada passada
en la generació digital de tele,
que un petit complement que posaves a l'alçada del...
al tabler, just a l'alçada del volant,
amb una petita pantalla,
et posava allà tota la informació del teu navegador mòbil,
de les trucades, i, a més, feia reconeixement de gestos,
amb el qual tu podies acceptar una trucada
o un missatge que te'n llegia
amb un simple gest de la mà,
no havies mai d'apartar la vista de davant.
Per tant, ja està arribant, ja està arribant.
Aquesta setmana també ha estat marcada
per moviments empresarials
de conegudes desenvolupadores de videojocs.
Hola, em dic Albert,
i us volia preguntar, ara que Activision ha comprat
la empresa aquesta que fa el canvi crash, King,
la pregunta que us faig és,
què creieu que li passarà a l'estudi d'aquí a Barcelona
que li passarà a l'estudi de Barcelona?
I, per tant, és una pregunta que es fa a l'estudi de Barcelona,
que és una pregunta que es fa a l'estudi de Barcelona,
i que és una pregunta que es fa a l'estudi de Barcelona,
què passarà a l'estudi d'aquí a Barcelona, de King?
Exacte, perquè King té una empresa a Barcelona,
molt a prop de Catalunya Ràdio, per cert,
i, a mi, aquests moviments que hi ha hagut empresarials,
si Blizzard, si Activision compra tal,
sempre m'han avorrit molt, saps?
És aquella zona de la indústria que,
explicar-ho per la ràdio és un...
però, evidentment, ha estat una de les notícies dels darrers dies.
Per la indústria del videojoc és una gran notícia,
perquè no tant la part creativa, com deies tu,
no tant la part de crear els videojocs i de desenvolupar-los,
sinó per la indústria com a tal, com a grans empreses,
és un moviment espectacular, molt important.
Amb aquesta operació, Activision Blizzard,
que és la companyia que té el Call of Duty, per entendre'ns,
i el World of Warcraft,
un parell de jocs desconeguts, bàsicament, no,
molt, molt, molt importants,
es consolida com una de les empreses més grans
en el món dels videojocs,
jo vaig estar mirant fa pocs dies dades
sobre quines eren les companyies més importants
a nivell de facturació del món, del sector del videojoc,
i, segons un estudi de fa ben poc, del juny del 2015,
les primeres serien Tencent,
que és una companyia xinesa de videojocs mòbils,
molt desconeguda aquí a Occident,
però que a la Xina és molt potent.
Després vindria Microsoft i Sony,
perquè, a banda de tenir els seus productes de videojocs,
això fa que siguin molt potents,
i després, doncs, Electronic Arts i Activision.
Ara, Activision, juntament amb King,
els creadors de Candy Crush, pugen moltes posicions.
Penseu una cosa que a mi em sorprèn molt
d'aquesta operació, d'aquesta compra, d'aquesta gran notícia.
Activision ha comprat l'empresa del Candy Crush
per més diners del que va costar-li a Disney
comprar la Guerra de les Galàxies, Star Wars.
On hem arribat, no?
El joc de Candy Crush és més car
que 30 anys de propietat intel·lectual demencial,
com és la Guerra de les Galàxies, però és això.
I això que preguntava l'Albert,
què passarà amb l'estudi que hi ha a Barcelona? Perillar?
Home, això, en principi, ells han dit que no hi ha perill i tal,
però bé, caldrà veure com en toma Activision,
quina decisió vol prendre,
però jo, en principi, no té per què perillar.
Si el joc continua desenvolupant-se i tot això,
no hauria de ser cap problema.
Jo el que sí que veig és que no és tant
que Activision hagi volgut comprar el videojoc Candy Crush,
que també el voldrà comprar,
sinó tenir accés a aquest 500 milions d'usuaris
que hi ha al món de Candy Crush.
O sigui, més que comprar el videojoc que han comprat,
doncs tenir accés a una cartera de clients molt potent
en un àmbit que ells encara no estaven molt situats,
i aquesta jo crec que és l'operació que han fet.
Doncs falten 5 minuts per 3 quarts de dues.
Eli, tenim el joc que regalarem la setmana vinent.
Tenim un Halo 5 per la Xbox One, Halo 5 Guardians,
i des que hem començat el programa
ja es podia fer notes de veu al telèfon del programa,
638 68 70 30,
i fins al començament del programa de la setmana que ve
es pot guanyar aquest joc.
Molt bé, ara anem a la tele.
Com cada setmana, el Generació Digital de Catalunya Ràdio
fa un abans dels continguts del proper programa del 33,
presentat per Lluís Marquina.
Bona nit, gent del Generació Digital de Catalunya Ràdio,
amics tots, dimarts el Generació Digital del 33.
Anem fins a Bratislava per visitar la seu de la companyia E7,
una companyia que es dedica a fer antivírus,
perquè ens expliquin una mica com funciona això
de l'elaboració d'un antivírus, com monitoritzen les amenaces,
molt interessant.
També coneixerem el perfil digital de l'Enric Verdaguer, el verb.
Podem sentir quatre segons d'algunes de les seves cançons.
I know you've lied a lot
I know you've been your banger back, girl
Oh, no, no...
Molt bo, ho fa molt bé.
I, a més, ens hem aproximat al seu perfil digital.
El descobrireu dimarts.
I també parlarem amb gent del teatre
sobre aquest tema dels mòbils,
saps allò, eh?, si us plau, apaguin els seus telèfons mòbils,
abans de començar la funció i tal.
Doncs parlarem amb ells per saber què en pensen.
Josep Maria Pou, Abel Folk,
en Peyu, un repartiment de luxe per tractar aquest tema.
I aprofito, això dimarts, ja ho sabeu, dimarts,
a les 10.35 de la nit al 33.
No us ho perdeu.
Aprofito, com deia, per preguntar-vos a vosaltres
què feu quan aneu al teatre.
Si us ho poseu en silenci
i de tant en tant aneu mirant si us ha arribat algun whatsapp,
com ho feu, això?
Jo sempre he patit molt amb aquest tema
i moltes vegades l'apago del tot.
Sempre tinc la sensació que un dia sonarà.
No m'ha sonat mai, no sé si us ha sonat.
A mi tampoc, però ja m'he acostumat a portar el telèfon en silenci
tot el dia, que és un problema,
perquè sempre la major part del dia l'he de tenir silenciat
i després se m'oblida i em truquen i em truquen molt.
A mi m'agrada viure al límit,
i em truquen a mi de la funció.
No, no, no, evidentment l'apago perquè jo també soc molt de...
es tornarà a botxar el mòbil i sonarà encara que estigui sense volum.
Sí, sí, passa moltíssim, això.
Jo el deixo en vibració, no?,
perquè quan tens nens i els deixes a la cura de tercerses persones,
sempre has d'estar a punt que no passi cap desgràcia
a mitja funció i haig de sortir corrents.
Com cada setmana publiquem una entrevista al podcast.
Doncs sí, aquesta...
Totes les setmanes són relacionades amb la cultura digital,
i des de fa un parell de dies ja es pot escoltar una conversa
amb el director de RetroBarcelona, en Carles García.
La RetroBarcelona, que se celebrarà al Museu Marítim,
el dissabte i diumenge vinent.
Amb ell vam parlar del què hi podem trobar.
Podem parlar de l'associació dels amics de l'MSX,
que són aquests que tu també algun cop t'he vist allà,
a les famoses ruts d'MSX, que en fan dos cops al any.
A l'agent d'Amstrad, que és el primer cop que venen,
que, com va dir l'Estar l'altre dia,
serà la seva primera fira que facin ells, una reunió, també.
També tenim gent que organitza tornejos,
com són la gent d'Ecpixels Mansions, la gent d'Arham Team,
que gràcies a ells tenim els tornejos,
que els organitzen d'una manera molt professional.
Doncs a més hi haurà col·loquis, hi haurà pinballs,
això és important, evidentment, al mercat de segona mà.
Recordem que, just quan acabi el programa,
direm els guanyadors dels entrades que tenim
per aquesta RetroBarcelona, la tercera edició.
Ja anireu, Albert?
I tant! Jo no m'ho perdo, això, per res del món.
Francesc, també? Sí, sí.
Aneu a comprar, a jugar pinballs? Bueno, una mica de tot.
Jo sempre a veure si trobo alguna cosa per Mega CD,
que és una de les meves consoles que m'agrada anar recollint cosetes
sempre que puc, almenys un cop al any,
i donar un cop d'ull a tot, senyor.
Jo compraré, però jo estic tremolant, la cartera tremola, eh?
Sí, sí.
En vam parlar i, de fet, a l'entrevista,
hi ha un moment on parlem dels preus,
com han evolucionat, sobretot en els tres darrers anys, cap amunt.
Per cert, hem rebut avui una trucada,
un missatge, una nota de veu,
d'un uient que vol anar a la RetroBarcelona i ens deia això.
Hola, muy buenas. Yo solo quería hacerme una pregunta.
¿Es posible, ya que en la feria retro, poder pagar en pesetas?
El Jordi diu...
Escolta, en RetroBarcelona puc pagar en pesetas?
Home, estaria bé, almenys una Arcade, una màquina recreativa,
amb monedes cinc d'uros, jo ho veig, eh?
I jo, si fos dels organitzadors, acceptaria que es pagués en pesetas,
però amb moneda,
perquè el valor material de les pròpies monedes,
jo crec que costa molt més que el canvi a euro, eh?
Sí, sí.
Saps que el meu pare m'ha fet una col·lecció tota la seva vida?
L'altre dia em va fer entrega de la col·lecció de monedes
que ha estat durant bona part de la seva vida fent-la.
Però monedes d'aquí o de tot arreu? D'aquí, d'aquí.
D'aquí des de l'any 70 i escaig. Ostres!
Està molt bé. Sí, no ho sé.
Tu creus que això, a banda del valor...
Sí, i tant, i tant.
Jo crec que sí, a part que a mi m'agrada molt, jo també en tinc...
És bonic, eh? Me n'agrada molt, de tot el món que puc agafar,
perquè és curiós, és entretingut i divertit,
però una cosa que se sap molt és que inclús avui en dia
el valor material de les propies monedes d'euros i de cèntims d'euros
comença a superar el seu valor nominal en cèntims d'euros, no?
I és un dels grans problemes que molta gent diu
que s'acabaran solventant i serà un gran estalvi quan ens passem
definitivament, si és que això s'acaba passant mai, a la moneda digital.
Francesc, pots parlar de qualsevol cosa?
Sí, sí, sí. Està molt bé. Més coses, no?
Sí, seguim amb més iniciatives que ens han enviat al nostre WhatsApp.
En aquesta ocasió, Addictic.
Aloha, som Addictic, la nova app pels fans de les marques.
Addictic et permet crear, a partir de les teves fotos,
l'anunci de les teves marques favorites.
Com funciona? Doncs bé, escols una foto del teu mòbil,
tries el logo de la marca i comparteixes la teva foto d'anunci
en aquesta nova xarxa social.
Addictic xaca contra més de 15.000 usuaris d'arreu del món
que competeixen per liderar els rànquings de cada marca
segons els xaques que aconsegueixin a cada foto.
Si tu també vols ser protagonista de les teves marques favorites,
a què esperes? Ja n'han creat més de 9.000 anuncis.
Hi ha una app disponible per a iPhone
i la podeu trobar a l'App Store buscant Addictic.
638-68-7030.
Soc molt fan de la Laura, que és la CBO d'Addictic.
De fet, em dedica a...
Addictic s'escriu a D-I-C-T-I-K.
I és aquesta forma nova de fer com una publicitat directa.
O sigui, hi ha marques que t'agraden
directament sense cap tipus de problemes.
Doncs em fas una fotografia i fas la publicitat.
De moment, està parallós, aquesta aplicació.
Hi ha molta gent que és fan de les marques
i no li importa fer-se fotografies amb marques directament.
No, no, perquè no.
I a més, una bona part de youtubers,
per dir un cas, que s'han dedicat a parlar del seu sector d'interès,
coses que tenen la marca, que té molt de pes,
com el món fashion, el món de la moda, aquestes coses,
doncs moltes vegades busquen també això,
busquen parlar de les marques i cridar l'atenció de les marques
per acabar convertint-se en persones d'interès,
rebre sempre productes...
Hi ha gent que sí que li interessa molt aquest món,
li interessa estar vinculat a les marques,
per gaudir més del seu hobby,
les marques li facin arribar abans que ningú,
aquestes coses, per comentar-ho i fer-se influencers.
De totes maneres, jo crec que una aplicació,
perquè tu li facis la feina a la marca de publicitar-te
i fer campanyes publicitàries,
home, no ho sé, tu ho veuríeu aquí...
Fixa't tu, 9.000 anuncis ja porten, i més que en portaran, segurament.
Adictic, eh?, sense la CK, si no amb la K final,
doncs podeu descarregar-vos aquesta aplicació per Ayos.
Ayos.
Ara una pregunta d'aquelles de nota, atent Francesc.
¿Hay algún juego que aproveche esas características?
A tu t'aparece, però és que nosaltres ho hem escoltat
i no ens hem assabentat de res.
Què ens ha preguntat?
Parla sobre un model de l'MSX,
l'última evolució de l'estandard MSX,
que el va posar en marxa Panasonic,
i en aquell moment l'única que quedava, l'any 1990,
i que va tenir vida comercial al Japó fins l'any 1994-95,
aproximadament.
L'últim d'aquesta saga de l'MSX,
doncs era una mena de híbrid entre 8, 20 i 16 bits.
Tenia un altre processador, l'R800,
a part del Z80, per compatibilitat,
que el feia anar molt més ràpid.
Però, i aquí és on ell s'equivoca una mica,
el xip de vídeo, per compatibilitat,
doncs era un xip de vídeo que no arribava,
com ell comenta, a tenir característiques de Super Nintendo.
Sí que va haver-hi un complement que va aparèixer després,
que havia de portar el xip que, en teoria,
hauria d'haver portat aquest Turbo R, que era l'UB 9900,
que feia unes característiques de Turbo R.
Ho va fer un grup fan a Holanda, i era el gràfic 9000, no?
Doncs què passa amb el cas del Turbo R, per exemple?
Que sent una cosa bastant estranya i bastant una miqueta exòtica,
tot i que molts usuaris l'han acabat tenint,
s'ha convertit una miqueta en el sangrial del col·leccionisme d'MSX,
pocs grups han treballat exclusivament per ell.
Hi ha molts pocs jocs que siguin exclusius,
ja tant en l'època comercial, perquè hi havia poca gent que el tenia,
i també hi havia un joc amateur, on l'MSX-2 era una mica l'estàndard.
Molts jocs sí que han fet servir la velocitat extra,
són jocs d'MSX-2, però que si es fan córrer amb un Turbo R
tenen velocitat extra i alguna característica especial,
però exclusiu exclusiu no se'n fa massa cosa.
Avui en dia, com a curiositat, et diré que el món MSX...
ha fet un canvi de l'MSX-2, com a sistema de preferència,
cap a l'MSX-1.
Això vol dir que inclús en els sistemes vintage i amb modes retro.
I tu et dediques a una evolució de la gama
i en cert moment es posa de moda anar a una evolució anterior de la gama.
I la majoria dels jocs que estan sortint en els últims 5-6 anys
estan sobretot centrats en els primers models de MSX.
El nostre amic del programa, Jordi Ojeda,
ens parla d'una iniciativa relacionada amb els robots.
Hola, soc en Jordi Ojeda i us volia informar d'una exposició
força interessant pels seguidors de Generació Digital.
En el marc de la mostra del còmit de Cornellà,
a partir del dilluns 9 de novembre,
es podrà visitar l'edifici del Citilab, l'exposició Robots,
un viatge de la ficció a la realitat.
L'exposició coincideix a més amb la Setmana de la Ciència a Catalunya
i té com a objectiu fer un recorregut pels robots de la ficció,
des dels seus orígens, amb els autòmetres del segle XVIII i XIX,
fins als robots de l'actualitat.
La robòtica és un clar exemple d'anticipació tecnològica,
on la ciència-ficció va per davant en el temps de la realitat,
cosa que permet, a més d'entretenir-nos,
de reflexionar sobre aspectes relacionats amb la intel·ligència artificial,
la robòtica social o la robòtica d'oci, per exemple.
Per vosaltres, quin és el robot de la ficció
que us agradaria destacar per motius personals?
Perquè, per exemple, en el seu moment es va impactar més.
I recordeu que poden ser robots del cinema, de la televisió,
dels còmics o de la lectura de ciència-ficció.
638-68-7030.
A veure, Albert García,
robots mítics de videojocs, de cinema, de novel·les,
quins et quedaries?
Moltíssims, en videojocs.
Per exemple, els Metal Gear són robots.
Podríem dir que són robots.
També Mega Man.
Mega Man és un que, per mi, és com l'Astro Boy.
Sembla un nen, però no, és un robot.
És un robot, i jo diria que és el gran robot, però hi ha moltíssims més.
GLaDOS és un robot?
O és una intel·ligència artificial?
Podria ser un robot, també, per exemple.
El Clank, del Ratchet & Clank, per exemple.
Moltíssims, moltíssims.
Un que és molt desconegut,
el robot del joc Chrono Trigger era un grandíssim personatge.
Era un robot que tenia uns dilemes filosòfics, morals,
que eren fantàstics.
Ja va bastant amb el tema robot, robots que tenen emocions i això.
Jo, si t'haig d'escollir,
parlant de problemes emocionals, un que tenia molts problemes emocionals,
era el robot de Hitchhiker's Ghetto, de Galaxy,
que era un que tenia un cervell tan gran com un planeta,
que caia de cervell, n'hi havia d'obrir portes,
i això el tenia deprimidíssim.
Però si hagués d'escollir a nivell molt personal,
potser em quedo amb Robi de Robot del Planeta Prohibit,
que és un dels primers robots que vaig veure així,
i se li veia aquell funcionament a base de...
de pulitxes mecàniques que es movien amunt i avall,
i aquelles mans en forma de ganxos, que és tan típic dels robots.
Acabava tenint un flash cinematogràfic al Gort,
al Gort d'Ultimatum a la Terra,
que destruïa planetes, destruïa tot el que es trobava,
ja era com una amenaça, era espectacular.
Quina era la frase que deia? Clatovera de Nicton.
Gràcies.
L'Ales Koder, que és de Molinas Foundation,
ens ha deixat un missatge on parla d'una iniciativa
relacionada amb els treballs dels seus alumnes.
¿Què en penseu si us dic que un estudiant de la UOC
ha creat un software de visió artificial
que ha resolt un problema al grup de recerca en neurociència
de la Universitat de Princeton?
O si un alumne ha ideat una aplicació mòbil
per monitoritzar i gestionar els temps de les necessitats
que té un infant?
O si un estudiant ha creat un programa innovador
per monitoritzar la respiració d'una forma no invasiva?
Hauríem de potenciar el seu talent, oi?
Doncs des de fa un parell d'anys,
la Universitat Oberta de Catalunya i la Ramon Molinas Foundation ho fan.
Organitzen uns premis per reconèixer el talent
dels estudiants d'informàtica, multimèdia
de la UOC.
Un jurat d'experts tria els tres millors projectes
i la Ramon Molinas Foundation els dona 3.000 euros de premi.
Què us sembla, la iniciativa?
Doncs mira, precisament ahir...
Aquí ens estava parlant en aquests moments
el Molinas, l'Eix.
Ell ens deia aquesta iniciativa de la UOC,
que precisament va presentar Lluís Marquina.
Jo ahir vaig estar en un esdeveniment
més o menys semblant a la UPC,
i al final el que dèiem és que important és
donar camí a l'alumne,
perquè de vegades surten projectes molt interessants,
i que de vegades no es veuen.
Exacte, que es relacionin entre si en diferents...
i que es coneixin, per exemple, si són desenvolupadors,
que puguin quedar, que tinguin oportunitats i espais
per quedar i per parlar,
i que surtin a vegades a la llum de fora de l'estudi.
L'uni, l'uni, l'uni...
I tal com deies, Albert, aquesta setmana ha estat
la de les presentacions fetes per l'equip del Generació Digital.
El Lluís Marquina a la UOC, tu, Albert, a la UPC,
i el Francesc, una presentació més dispersa.
Hi ha molts llibres que estudien la nostàlgia i el cinema
de la nostra joventut, i recentment s'ha publicat un
sobre la productora de l'Spilbert, l'Amblin,
que han guanyat fet el seu 30 aniversari.
I jo vaig estar a la presentació del llibre amb l'autor,
que és Francisco Javer Millán, l'autor del llibre
Generación Gunis, los años dorados de la productora Amblin,
de Diabolodiciones, i li vaig demanar
que em fes una pregunta pel programa.
¿Es posible que veamos en alguna ocasión las mismas gafas
que porta la hermana de Marty McFly durante la cena
de Regreso al futuro, parte 2, parecen las webglasses,
pero con una versión todavía mejorada, ¿no?
¿Las veremos en algún momento?
És una cosa que m'agrada perquè és una mica també virtual,
és a dir, jo recordo que no s'arriben els ulls,
en cap moment no són com les ulleres de Google,
és a dir, semblen que tinguin com paper de plata, no?
Els efectes especials de l'època vés a veure com ho confiem,
però jo crec que sí, jo crec que realment estàvem parlant ara
de realitat augmentada, estàvem parlant d'hololens, d'ulleres,
tot això ens vindrà ja l'any que ve,
i a poc a poc, jo crec que dispositius d'aquest estil
seran cada cop més presents, donant-nos informació,
de l'estona, serà bo o dolent, això no ho dic,
però que ho veurem, segur que sí.
I el llibre, què? Què tal?
Repassa una mica, això és l'Amblin, la generació Agunis,
que ell considera que comença així, a Meté,
fins al llist de Schlinder, l'any 92, no segueix més enllà,
perquè diu que la generació arriba aquí,
i és una forma també de veure el paper d'Spielberg,
no només com a director, que a vegades ha eclipsat
tot el que han fet des de la seva productora,
i veure com totes aquestes pel·lícules tenen
una sèrie d'elements molt comuns, molt Spielbergians,
que trobem tant en les pel·lícules seves
com en les pel·lícules que provem.
Jo, és que em sembla que ho he dit en aquest programa alguna vegada,
no havia vist a la meva època Agunis,
i la vaig veure aquest estiu.
I... retrotrancadissa total, eh?
M'encanta que diguis això, perquè jo tampoc l'he vista mai, eh?
I la gent sempre em diu, com no has vist això?
Tu t'ho havies vist?
Jo l'he vist, però no me'n recordo gens.
No, no, Francesc... No, no, aquí m'ho he xovat tot.
No, no, però és curiós, eh?, però és una pel·li que tothom n'ha parlat,
perquè havia jugat al videojoc de l'Aness,
tenint el Gunis 2, però...
A mi em sembla que em feia por, per això no...
No, però és curiós, per què vaig anar a ET,
per què vaig anar a Star Wars i per què no vaig anar a Gunis?
Gunis 2, que la gent es preguntava i la pel·lícula no n'està, no?
Però va tenir tan èxit el joc que van dir, va, a fer Gunis 2, sense pel·lícula.
Molt bé.
Doncs això ha estat el Generació Digital,
el programa que ha intentat respondre a totes les preguntes,
que durant la setmana els ullents ens han anat enviant el nostre WhatsApp,
i que, per cert, si ho feu aquesta setmana,
per la setmana vinent regalarem un Halo 5 Guardians,
que és el darrer joc d'aquesta nissaga,
que porta més de 10 anys creant jocs.
Diguem els noms dels guanyadors.
Tenim dues entrades per RetroBarcelona, una serà per l'Alberto,
i l'altra serà pel Jordi Jiménez,
que, a més a més, s'emportarà al lot de llibres, dels quatre llibres.
En formatiu, l'Àlex Gorina amb el seu audiovisual,
Generació Digital, sou tots vosaltres,
i també la Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano, Albert Garcia,
Star, Elisabeth Sánchez, qui us parla, Albert Murillo,
i el control tècnic, en Martí Rigol.
Adéu-siau.